Issuu on Google+

EL PIC DE NORIS El germà del Monteixo

Revista & APP goolnatura.cat

N72 MAIG 2013 exemplar

GRATUÏT

El cim de Cerler El mirador del Possets i la Maladeta TEMPS PASSATS A SANT LLORENÇ SAVALL De la guerra de successió a la pau actual


www.goolnatura.com

Imatge de portada:

estany d’Aixeus amb la Pica d’Estats i el Sotllo al fons de l’imatge. Revista & APP goolnatura.cat

EL PIC DE NORIS

N72

El germà del Monteixo

MAIG 2013 exemplar

GRATUÏT

El cim de Cerler El mirador del Possets i la Maladeta TEMPS PASSATS A SANT LLORENÇ SAVALL De la guerra de successió a la pau actual

NÚM. 72 MAIG 2013

TIRADA: 11.000 EXEMPLARS

Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: NATURA I AVENTURA David Candel Tel./fax: 93 417 76 14 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic:

Editorial L’alpinisme d’alta muntanya és com una moneda: té dos vessants totalment oposats. D’una banda, hi ha la bellesa increïble dels paisatges que ens ofereix, un espectacle només a l’abast d’uns quants; l’alegria del cim aconseguit, la fita marcada en la ment durant jornades d’ascens inacabables en condicions extremes, la recompensa a un esforç que per a molts sembla sobrehumà. De l’altra, l’exigència que demana. Un pas en fals, una mala decisió o un canvi de la climatologia són suficients per engegar en norris setmanes, mesos o fins i tot anys de preparació. I és que assolir cims de més de 8.000 metres (malgrat les cues que es formen a alguns camps base) no ho pot fer tothom. Aquests dies, en què se celebren els 60 anys de la primera ascensió a l’Everest per part d’Hillary i Norgay, hem rebut la trista notícia de la mort, al Dhaulagiri (8.167 metres, setè cim més alt del planeta), de Juanjo Garra, després de l’accident que va patir quan baixava del cim i havent passat tres nits al ras a una altitud de gairebé 8.000 metres, amb un turmell trencat. Juanjo Garra havia assolit la majoria de grans cims del planeta, havia treballat com a càmera d’altura per a programes com “Al filo de lo imposible” o “Desafío Everest”, va ser campió d’Espanya d’esquí de muntanya, autor de llibres, director tècnic de la FEEC... La muntanya ha decidit que el Juanjo es quedi amb ella, tocant el cel. Descansi en pau.

Natura i Aventura

Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Carles Rius

GOOLNATURA

Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat

Natura i Aventura és membre de:

Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

02/03


Sumari 72 Maig de 2013

Rutes a peu

06

El pic de Noris

El pic de Noris ens ofereix unes espectaculars panoràmiquers vers la vall Ferrera i els cims que l’envolten, on hi destaquen la Pica d’Estat i el Sotllo entre d’altres.

Bicicleta de muntanya 14

Sant LLorenç Savall

Veure les restes del castell de Pera i l’edifici del marquet de les Roques són dos dels principals al·licients d’aquest itinerari que ens permetrà descobrir els voltants de Sant llorenç Savall.

Rutes per a tothom

22

El pic de Cerler

30

Segudet i Encodina

Per observar bona part dels cim més importants dels Pirineus i gaudir de grans panoràmiques de vegades no cal afrontar grans ascensions. Aixó és el que el Pic de Cerler amb la seva modesta ascensió, apte per tothom, ens regalarà quan arribem al seu cim.

Descens d’engorjats Les reduïdes dimensions d’aquest dos engorjats i les escases dificultats tècniques que presenten els fan ideals per iniciar-se en la pràctica d’aquest esport. Per la seva proximitat i durada recomanen combinar-los en una mateixa jornada.

+ SECCIONS 3 Editorial 28 Biblioteca 42 Directori de serveis GOOLNATURA maig 2013


rutes a peu

Sovint comentem l’errada de triar com a primer pic el cim més alt de cada serralada. I no sempre és la millor excursió. L’alçada ens imanta, ens obsessiona, i pot esdevenir una porta d’entrada injusta. Perquè en el cas de no tornar-hi ens deixaríem excursions meravelloses al calaix. Aquest és el cas del pic de Norís, un cim fantàstic que té l’inconvenient de ser al costat del Monteixo.

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

EL PIC DE NORIS COMARCA: Pallars Sobirà

El germà del Monteixo

06/07


rutes a peu

E

l Pirineu és una terra hostil que la humanitat ha sabut conquerir. En general ha estat un treball titànic. Artigar, sembrar, desforestar, pasturar, segar, alimentar les bèsties, traginar, caçar, tallar, munyir, serrar... Ara ens ho mirem tot amb uns altres ulls. Sortim dels càmpings o dels apartaments rurals i tot és bellesa, una harmonia bucòlica, com si allò fos el paradís i l’infern estigués a l’àrea metropolitana. No ens parem a pensar que la inversió dels termes era una realitat fins no fa poc. La gent de pagès fugia de les muntanyes a la recerca d’una vida més amable, un treball més grat i unes possibilitats de realització personals més estimades. Els embassaments inundant pobles i conreus, el dur clima, l’aïllament de l’hivern, el viure pendent del cel (de l’aparició de la pluja i la desaparició de les calamarsades...), una societat tancada... eren els detonants d’aquesta fugida del medi rural. I és curiós. Ara, estressats de tanta modernitat, tanta fàbrica, tants sorolls i tant menjar sintètic que retornem al medi natural a realitzar-nos personalment. Fem excursions que recorden

GOOLNATURA maig 2013

els nostres avantpassats pastors, mengem pa i formatges artesanals, endrapem pollastres de granja... i és com si la ciutat no ens convencés. Volem reconquerir no el paisatge del Pirineu, sinó les seves formes de vida ancestrals, etnogràfiques i saludables. Això sí, de manera provisional. Dilluns a l’oficina sense falta. Hi ha qui vol fer una mena de viatge en el temps i quan puja al cotxe sembla que entra en una màquina audaç, capaç de retrocedir una centúria i fer-nos aparèixer en un món perdut on pensem ensumar tots els olors i sabors de l’enyorança, sense saber de la duresa d’aquella vida de la qual tothom es feia fonedís si podia. Hi ha pobles, cultures i paisatges que van morint-se en una lenta agonia abans de convertir-se en nous pobles, o en noves cultures o en nous paisatges. Tot plegat un conjunt de melangies. Això és el que ens ha passat. La història que us volem explicar a continuació la podem situar en qualsevol vall del Pirineu. Però nosaltres l’hem ambientada en aquesta vall amagada perquè el ritme de

vida ens ho permet. Hem de recular, en un viatge al temps pretèrit. Les pedres de les cases, les taulades de pissarra, l’era on el trill trontolla, els esquellots de les vaques, la campana mandrosa, la pleta amb olor a femta d’ovella, el ferm irregular dels carrers d’Àreu, la flaire humida del bosc... El bosc! De fons se sent el so somort de les destrals, cop forts i secs, barrejats amb el vent fluix de tramuntana, fred i moll. De tant en tant passen rucs i traginers arrossegant troncs de pi. El seu destí no és altre que el camió, una bèstia nova en la fauna pirinenca de mitjan segle XX. Ha substituït fa poc els rais, el sistema de troncs lligat a mode de balsa amb el qual tota la vida s’ha baixat el fustam a la serradora o les fusteries, on es transformava en bigues i taulons. Però la carretera no arriba a tot arreu i el camió s’espera a Àneu, on els bastaixos reben els troncs nets de branques i branquillons i els lliguen al remolc. És una feina feixuga, de braços i músculs abans el motor del camió no ronqui cap a Sort i deixi el llogaret en silenci. Bé, del tot no. Amb el bon temps la feina de llenyataire omple de vida Àreu. Treballadors de tota la

08/09


www.goolnatura.com

FITXA

LA RUTA PAS A PAS ÈPOCA: TOT L’ANY. TIPUS ITINERARI: LINEAL DURADA: 6-7 H

ASCENS ACUMULAT: 1600 M RECORREGUT: 22 KM DIFICULTAT: MOLT ALTA

Aparcarem el cotxe i començarem a caminar per la pista que travessa Àreu i s’encamina cap a la Força d’Àreu, un poblet ben bonic a tocar del primer. La pista s’enfila cap al nord i penetra en el bosc, tot i que de tant en tant trobem alguns sembrats i prats. Sempre seguint el riu i el GR11 travessarem bordes i veurem rierols que baixen per les faldes creant bonics canals. Deixarem a l’esquerra la cruïlla de la Farga i continuarem amb un desnivell un xic més acusat, caminant ara per un sender boscà que torna a la pista i la creua a l’alçada del Pla de la Selva. De nou al bosc, al poc retrobarem aquesta pista, que va a la Vallferrera. Serà el moment d’abandonar-la i triar el camí de la dreta. És una conjunció de llaçades que ens enlairen fins als prats alpins que volten el barranc d’Aixeus, que hem d’anar seguint amunt fins al bonic estany del mateix nom. El pic de Norís ja és davant nostre, escortant el gegant del Monteixo, el veritable cim de la contrada. Nosaltres ens decantarem cap a llevant fent via vora la riba de l’estany, a la recerca de la base del pic de lo Sentinella. El sender ara és més obligat, més rampellut. Guanyem alçada a còpia de ronyons. Quan aconseguim la carena, força ampla, ja només toca prendre’s amb calma el que resta d’ascensió, tot gaudint de les vistes de l’antic circ glacial. El retorn el farem pel camí de pujada.


rutes a peu

comarca fan mans i mànigues per guanyarse uns calerons. Ens fixem en l’Eusebi, un homenàs d’Alins que encara s’abilla amb barretina i armilla. Els hiverns els passa a Lleida, on va trobar una ocupació de masover en una casa bona. Però a l’estiu els senyors marxen a Calafell i no l’han de menester, per la qual cosa ha de canviar d’ofici i tornar a les muntanyes. A contracor, atès que s’enyora la feina estable de l’hivern i els llençols nets, dorm al paller de l’amo de l’explotació forestal, amb l’única companyia del Gardel, el seu ruc. És una bestiola que l’Eusebi va adquirir no fa ni un mes, no recorda el seu nom anterior i l’ha batejat amb el nom del cantant de tangos perquè no para de bramar, ni de dia ni de nit, ni quan remolca troncs ni quan s’està a la quadra. Només calla quan passa ran de la casa de l’amo. Que graciós, el senyor Fermí, remuga per dins l’Eusebi cada cop que està a punt d’arribar a l’alçada de la gran casa de la vall. L’homenàs recorda el primer dia de

GOOLNATURA maig 2013

feina, quan l’home va reunir la colla contractada per a la temporada d’estiu i els va obsequiar amb unes copes d’aiguardent del bo, de la seva pròpia producció. El senyor Fermí, en qüestió del beure, és del tot permissiu. Qui no beu no treballa, sol dir a mode d’eslògan, i qui no treballa no hauria de beure, almenys en presència meva. Les seves paraules anaven acompanyades de xarrupades i rialles, i algun que altre tall de bull amb pa amb tomàquet que els homes endrapaven amb una certa reticència, com tement una emboscada. No en va els amos mai eren tan esplèndids. Però el moment àlgid de la reunió va succeir en el moment de la tercera copa. L’aroma del licor atreia la pituïtària del Gardel, i el ruc allargava el morro ostensiblement, dilatant els narius. –Tu també vols la teva ració? La gernació va riure la pregunta de l’amo; però millors rialles va provocar l’acció següent. El senyor Fermí va remullar un crostó de pa negre a l’aiguardent i li’n va oferir. El

L’ascens al cim del Noris des de la vall Ferrera ens ofereix unes boniques vistes de cims com la Pica d’Estats del Sotllo entre d’altres. Una ascenció molt recomanable que ens permetrà fugir de les multituds que podem trobar en altres ascensions de la zona.

Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.


www.goolnatura.com

Gardel no va dubtar gens i el va endrapar com si fos una pastanaga i, feliç va bellugar el cap de costat a costat mentre les seves dents trituraven el pa amb fruïció. –Aquest ja estava acostumat al mam! Des de llavors, a cada ròssec per la casa, el Gardel s’aturava en sec i es negava rotundament a continuar el pas, tot guaitant la porta del celler de l’amo. De res servien les fuetejades de l’Eusebi. –Dóna-li del teu, home. No siguis garrepa! –Ja tens un nou company de taverna, Eusebi. Aquesta nit no beuràs sol. –Ell s’ho mereix igual que tu. Les bromes i les burles se succeïen. I l’Eusebi no va tenir altra alternativa que accedir a les peticions del Gardel. A cada pas per la casa pairal, inexorablement, havia d’obrir el sarró, sucar pa amb el licor i oferir-li a la bèstia, la qual el devorava amb delit. I no eren pas pocs els passos entre la zona d’explotació i l’aparcament del camió. Un mínim de deu. Després, a la nit, l’Eusebi havia de lligar el Gardel a la finestra de la taverna, des d’on de tant en tant rebia algun crostó. I d’aquesta manera van passar els dies i les nits, entre rialles, bromes, escarni i boira al cap. Però l’Eusebi, lluny d’acostumar-s’hi, cada dia enyorava més la plana, l’aroma a lavanda dels llençols i el flux regular dels dies a cobert. El pas de les jornades és una tortura: encaixa les burles de la colla amb pitjor gana.

10/11


rutes a peu

No se n’ha acostumat i de mica en mica es torna solitari i ja no beu a la taverna, sinó que ho fa al paller, acompanyat del seu inseparable Gardel. –Coi, quina parella de ball! –A veure qui va més bufa! Un matí el senyor Fermí demana un voluntari per anar a l’estany d’Aixeus, amb l’ordre de preparar la cabana dels pastors perquè ell pugui estar-s’hi uns dies amb un enginyer forestal. És una feina desagraïda, amb una llarga caminada, nits amb fred i tempesta, solitud i l’empenta dels llops. Però tot i això el seu braç és el que puja més alt i el senyor Fermí, veient la seva disposició, li atorga l’encàrrec. A l’alba ruc i homenàs ja són en camí i a la nit ja dormen tot esperant el nou dia on hi haurà molta feina per endreçar la barraca. Però l’Eusebi no aplicarà el temps en aquests afers. No. Lligarà el Gardel a la barraca, tancarà la porta perquè no entrin els llops i prendrà el camí de la Pobla de Segur, on qualsevol tren serà bo per baixarlo tan ràpid com vulgui el maquinista, a Lleida o allà on sigui, allà on no hi hagi rucs, ni pinedes, ni llacs, ni poca-soltes... Poc s’imaginarà que els seus néts també faran la mateixa fugida. Però a la inversa. Mireu-los! Són a tocar del cim!

Caranord/ Sant Andreu de Llavaneres

Annapurna/ Barcelona

GR 11/ Granollers

Passeig de les Monges,10. T. 93 792 72 05 www.caranord.cat

Rosselló, 48. T. 93 528 88 77 www.annapurnabcn.com

Mare de Deu de Núria, 1 T. 93 879 09 95 gr-11botigademuntanya. blogspot.com.es/

“Caranord és una botiga d’esports de muntanya, escalada, trail running i BTT. Actualment disposem de 2 botigues on-line especialitzades, a més a més d’una botiga física des d’on organitzem diferents cursos i esdeveniments esportius.”

GOOLNATURA maig 2013

La primera botiga d’equipament de muntanya especialitzada en dones. Us oferim una botiga diferent. Un espai on la dona es senti a gust i trobi tot allò que necessita. Perquè a la muntanya també hi podem anar guapes!

A GR-11 podràs trobar tot el que necessites per la muntanya, tant senderisme com BTT i un gran apartat per a la pesca. Vine a descobrir grans marques amb grans descomptes!

12/13


rutes en BTT

COMARCA: Vallès Occidental

TEMPS PASSATS A SANT LLORENÇ SAVALL Dels espetecs de la Guerra de Successió a la pau actual

Masos de bonica factura, torrents enclotats, camps de cereal, hortes enfilades, espadats en la llunyania i alguna bicicleta solcant una pista són els actius de l’escenari dels voltants de Sant Llorenç Savall, un lloc on corrien les tropes del vescomte Antoni Desvall rere la petja dels enemics borbònics de Catalunya i on ara el silenci de la pau conrea tota la verdor que encalça l’horitzó.

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

14/15


rutes en BTT

doble pàgina anterior: marquet de les Roques. foto inferior: Mare de Déu de les Arenes.

1

4 d’agost de 1714. Mentre els defensors de Barcelona paeixen la xafogor i es llepen les nafres del proppassat dia 12, quan el duc de Berwick va ordenar l’assalt de les muralles de la ciutat pels baluards del portal Nou i de Santa Clara, sense èxit, l’exèrcit català de l’interior empaita les tropes borbòniques a Sant Llorenç Savall. Són regiments residuals que pertanyen a l’anomenat Campo Volante de Cataluña, unes unitats pensades per fustigar els combatents austriacistes de la Catalunya central. Aquells regiments són el que queda de la desfeta de la batalla de Talamanca, disputada el dia anterior en aquesta vila del Bages, on els invasors han rebut un cru càstig i fugen en desbandada cap a Sabadell. Malgrat les dues victòries (Barcelona i Talamanca) la guerra va malament pel que queda de la Corona d’Aragó i el Principat de Catalunya. València i Aragó són sota el poder de Felip V, com també Menorca. Catalunya està mig ocupada i només Mallorca resisteix, no sense problemes. Les victòries catalanes sovintegen, però són minses i poc efectives. Són escaramusses en comparació amb el que s’està coent a les muralles barcelonines. La disparitat de forces és brutal i la resistència catalana resta a l’espera d’un acord de pau que no arriba. Ni arribarà. De moment Barcelona aguanta i des de l’interior el marquès Antoni Desvall i Vergós, coronel de l’exèrcit de Catalunya, i una colla de generals, intenten destorbar el setge de

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

la capital. Normalment se’n surten. El rei d’Espanya n’hi dedica pocs efectius, a aquells escamots compostos per soldats de lleva i alguns hússars hongaresos que han decidit quedar-se voluntàriament. El rei i el seu lloctinent, el duc de Berwick, saben perfectament que la captura de Barcelona seria la sentència final a un conflicte que dura des del 1702, tot i que

a Catalunya la guerra no va arribar fins dos anys després. I és aquí on hi dedica tots els seus esforços: allà on hi ha la Generalitat i el Consell de Cent. Allà on hi ha les brases i les cendres de l’antic poder de les institucions catalanes. Però Desvall no defalleix. Té les conviccions clares, marcadament austriacistes, i malgrat que el seu rei, l’arxiduc Car-

16/17


rutes en BTT

les d’Àustria, s’ha fet fonedís atret pel caramel de la corona de l’Imperi Austrohongarès, molt més sucosa que no pas l’espanyola, amb o sense els territoris dels regnes aragonesos (Catalunya, València, Mallorca i Aragó), ell es manté ferm, encara que ni el rei ni la reina s’estiguin a Barcelona amb els seus súbdits. Ara el veiem malgirbat, cansat i en part brut. Fa dies que no menja bé, que dorm sobre el cavall, i la seva veu és fluixa i ronca, producte de tant crits i tantes ordres. Fa dies que ell i Ermegol Amill, Francesc Busquets, Pere Bricfeus I Joan Vilar rumien com fer mal a la reraguarda dels borbònics, quan tot d’una ahir se’ls presenta el comte Montemar a Talamanca amb la intenció de prendre el pas del coll d’Estenalles. No hi va haver color. El coneixement del territori i la millor situació dels punts d’observació de la batalla han fet recular les tropes espanyoles, i ara és el mateix Desvall, marquès de Poal, qui empaita espasa en mà els ressagats. No hi ha temps a perdre, semblen dir les seves gesticulacions. Les primeres fileres encalcen les cases de Sant Llorenç, on amb prou feines els homes de Montemar s’han pogut aixoplugar. Hi ha intercanvis de trets, corredisses pels carrers, soldats que travessen el riu Ripoll, d’altres que encerclen la vila pel torrent del Burc. La cavalleria hongaresa intenta trencar les línies. A vegades ho aconsegueix, en d’altres casos els fugitius es defensen bé. Mentrestant la població civil s’ha fet invisible. Bé, no del tot. Cansada de tanta guerra, de tant espoli dels seus béns, d’escamots pocavergonyes i soldats espanyols i francesos repressius, han après a amagar-se i deixar algunes minses pertinences a l’abast de les tropes: perquè mengin, s’escalfin i dormin. Sant Llorenç està buit. Les detonacions estronquen el silenci de la vall i xiulen abans no peten sobre les pedres. Hi ha algú que no ha pogut fugir i espera que la tempesta passi. Són hores d’incertesa on tothom ja no lluita per cap rei ni cap institució, sinó per la pròpia vida. Ni els nadons ploren. Cap al tard la població civil sent el repicar dels cascos dels cavalls al terra dels carrers. Algú, un vell o un nen, treu el nas per una finestra, o mira emparrat en la capçada d’un pi alt. ¬–Són els nostres! La cavalleria hongaresa ha carregat sobre la darrera resistència borbònica i ja volen pels xamfrans del poble. Però ningú no franqueja la porta de l’amagatall. D’alguna finestra surt una fumera. Hi ha cadàvers

GOOLNATURA maig 2013

18/19


per tot arreu. Els gossos, tímids, tornen a bordar. Pels prats els cavalls i els rucs romanen sols. Alguns han caigut en mans dels catalans. Potser no els tornaran. D’altres pasturen al costat de cavalls francesos i espanyols. Parlen, tanmateix, el mateix llenguatge. Però la batalla no s’atura. Sense temps de recarregar energies el marquès de Poal ordena continuar les operacions. S’instal·la en una casa i demana informació als seus correus. Tots coincideixen en la desfeta enemiga, i canten com s’estan replegant. –A estones, senyor, amb força ordre. El marquès beu un glop d’aigua. Mira el sostre i torna al got, que apura. –Els podem fustigar des de coll de Palomeres? –Senyor, jo esperaria el replegament total de les seves unitats de reraguarda. S’hi ha parapetat per protegir el comte de Montemar, que s’està a les Arenes. La por a quedar encerclats els fa més perillosos. Desvall mira Amill. No calen paraules. –Ataquem per Can Cadafalc. Potser els agafarem amb els pixats als ventre. La batalla de Talamanca ha estat darrerament idealitzada. De fet és la darrera

victòria d’un exèrcit pròpiament català i fins i tot s’estan realitzant excavacions i es vol museïtzar l’esdeveniment. Però aquesta dada, amb la distància dels anys, gens preocupa els coronels i els soldats de la pasta de Desvall. Després d’aquella batussa intentaran amb tots els mitjans disponibles trencar el cercle de la capital. Debades. En un mes Barcelona haurà caigut i la Corona d’Aragó estarà sentenciada. LA FI D’UN IMPERI Aquesta guerra s’ha d’entendre en un escenari europeu. El model de monarquia absoluta, molt centralista, s’estava imposant a França, un regne amb molta puixança. Amb l’arribada del nét del rei de França a Madrid, anglesos, holandesos i austríacs van veure com el vell Imperi Espanyol s’aliava amb França i desequilibrava la balança del poder a Europa. La guerra estava servida. Felip V, tan absolutista i centralista com el rei de França, va cometre una errada: no respectar els furs de la Corona d’Aragó. Els anglesos van aprofitar aquesta dada per escalfar el cap de les institucions aragoneses i provocar una insurrecció a la península

Ibèrica. A canvi Carles d’Àustria seria el nou rei, permissiu amb les institucions. Aragó, amb Catalunya, entraven en guerra contra Espanya, però per una Espanya foral. L’equilibri de forces entre els aliats d’Anglaterra i Àustria i els de França i Espanya no va permetre cap guanya-

Raiders / Barcelona

Joan Güell, 117. T. 93 430 88 03 www.equipraiders.com Venda, canvi, reparació i lloguer de bicicletes al barri de les Corts. El millor tracte personalitzat i promocions especials per a subscriptors.

Tria el teu estiu Un munt d’activitats per escollir i gaudir

Les entitats d’educació en el lleure et tenen preparades un munt de colònies, casals d’estiu, campaments, rutes i camps de treball per triar.

jove.cat/triaelteuestiu


rutes en BTT

dor, i la fi de la guerra es va negociar al tractat d’Utrech. Ni Catalunya, ni la Corona d’Aragó, van acceptar el resultat dels acords sobre el seu futur. Abandonada pels seus aliats, la Corona d’Aragó desapareixia engolida per Castella, per la qual cosa la guerra va continuar fins a la derrota total. Allò significà la desaparició de la Corona d’Aragó i de les seves institucions, però també la decadència de l’Imperi Espanyol. Debilitat per la guerra, Felip V i els seus descendents van portar a Espanya a un segon terme, forjant els fonaments de la pèrdua de les colònies americanes, les invasions franceses de 1808 i 1823 i el retard de la industrialització. Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

FITXA TÈCNICA DURADA: 3 H DISTÀNCIA: 21,89 KM DESNIVELL POSITIU: 679 M DIFICULTAT: mitjana

MÉS VITALITAT

hotBOND

Una prenda -hotBOND- no molesta el més mínim. És la roba de ciclisme LÖFFLER més solicitada. No apreta ni es nota. En contes de confeccionar-la amb una costura normal, es solda el teixit utilitzant la moderna tecnologia de „ultra sons“. El resultat consisteix en unes prendes per a ciclisme super elàstiques i resistents, que a la vegada ofereixen gran llibertat de moviments. 100% Made in Austria.

www.loeffler.at


Volta Cerdanya

ULTRAFONS 7, 8, 9 juny 2013

Imagina’t... Francisco Contreras

L A C E R D A N YA Inscripcions a: www.ultrafons.com

VCUF 214 km - VCT 85 km - CMC 35 km - CPC 12 km MARCA POWERADE

Marca sobre fondo negro sin baseline ref. p 1.0 003


rutes per a tothom

EL PIC DE CERLER Els mirador dels tres mils de la Maladeta i el Posets

Hi ha poques valls associades a l’alta muntanya com ho és Benasc. Sentir el nom d’aquest poble en castellà, Benasque, quelcom que s’ha tornat més habitual que sentir-lo en català o en patuès, i ja ens venen al cap les imatges que els excursionistes dibuixem dins de la nostra closca: pics formidables, glaceres tossudes, valls glacials esglaonades, bordes, estanys, les pistes d’esquí de Cerler (Sarller, en patuès), càmpings i el bus que ens apropa a la Besurta.

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

30/31


rutes per a tothom

L

’excursió proposada és una capbussada en un dels pics més panoràmics de les crestes de la Maladeta i Posets, una excursió que es podria complimentar fent un cop d’ull als pobles de la vall, fruint dels carrers vells, sentir l’olor tendra de les pastures, la fortor dels fems i la dolçor d’una llengua que, com tot l’univers antic dels Pirineus, conduïm cap a l’escorxador. Segurament hi trobareu la màgia dels ancestres. La Rafaela s’aixeca del banc adossat a la façana de casa seva. Amb la mà fa visera. El sol pica quan els núvols que viatgen d’oest a est li ho permeten. El vent té l’alè de les muntanyes i fa tirabuixons per buscar-li les fissures i escolar-se sota la roba. Treball en va, atès que va tapada com a les fotos en blanc i negre de les tavernes, on s’hi enyoren falsament d’un passat ja molt llunyà. Un tuf a femta, a pell, a pixums de vaca i a terra remoguda l’acompanya si l’airina abans ha passat per l’hort, on el José, el fill gran, arranca les tiges de les cols d’aquest hivern per llaurar el tros, entre la granja i la casa pairal ara reconvertida en part en una pensió, que diu ella, o en una casa rural, que diu el fill amb la boca plena. Ella sospira quan sent aquesta nomenclatura nova. Ja sap que les altes valls no són un país agraït on fins i tot les paraules canvien. De siempre nos ha tocau treballar de firme y aguantar, rondina portant-se la mà a l’espinada. –Buenas tardes, Rafaela. –Buenas tardes, jóvenes. Els clients arribaven de vés a saber quina excursió, els cabells despentinats, la roba amarada de suor i el rostre feliç. No els entenia, ella, un ramat d’urbanites triscant per les muntanyes com si fossin pastors sense vaques. Per lo menos se dixen les perres, que otra cosa ye. Un crit del marit va interrompre els pensaments de la Rafaela i va entrar a la part de la casa que encara no havia convertit en apartament de lloguer. –Què quiers? –No tenim vino y les pastilles tal ardor d’estomago se m’han acabau –va assegurar un home corbat que perdia els ulls davant el tapís verd de la televisió. Ella va tòrcer els llavis i el va mirar greument. Que conyo dan el Barça!, va exclamar internament. Renegava del futbol i dels turistes perquè van arribar de la maneta a la vall i, d’una revolada, el seu món es va transformar en el que ara era: forasters a les fondes, forasters als bars..., i els naturals emigrats a Saragossa o Barcelona. Però va mantenir un silenci religiós i, a contracor, va

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

agafar el bastó per apropar-se al celler i a la farmàcia. Ella no entén de canvis sociolingüístics, ni de reorientació de l’economia de la vall cap al monocultiu del turisme. Només que el cor li batia al ritme de l’aixada del seu fill perquè recorda el passat de la vall. I l’enyora. Ella no entén tampoc de paraules boniques ni tècniques, però li dol qual el fill petit li diu que ella encarna l’antigor, la incultura i la pobresa, i que l’ascens social, l’anar millorant en la vida, exigeix com a contraprestació la dimissió del sector05-2013:Layout primari i de la llengua. I la dimissió12:41 del GOOLNATURA 2 31/5/13 poble. O el campi qui pugui.

–Ya se ha acabado el tiempo de los ganaderos que firaban en Salàs de Pallars y el bajo valle del Cinca –paraules de fill petit amb carrera d’advocat i bufet a Barbastre, paraules que van a missa. Aquestes eren les seves cabòries quan entra al celler i s’apropa al taulell. Una munió de famílies sopava d’hora o engolia entrepans de truita o pernil. A la tele, el mateix partit de futbol, els mateixos homes en calçons des que ella tenia ús de raó. –Buena tardi Página 1 –va saludar a la cambrera–. Per favor me poses una garrafa d’ixo vin de mesa

Aresta Olot: Aresta Girona:

Aresta On-Line:

que tiens?... Hue no tenich ubierto agon se venen es embutichs? –va preguntar en veure els llums apagats. –Perdone, Rafaela. ¿Cómo ha dicho? La Rafaela va tancar els ulls. Si no m’he dau cuenta que l’he charrau en patues! –Ay, Patricia, que estoy perdiendo la chaveta. Ara la cambrera assenteix i la mira com un bitxo rar, la mirada compassiva amb la qual es mira els vells que fan catúfols o els idiotes. Pobre mujer, deia aquell esguard, en part tendre. Després van parlar breument de salut, del temps, de la família, i la cambrera la va posar


rutes per a tothom

al dia de l’embaràs de la seva filla gran, i tot van ser felicitacions i rialles. –Uy, Rafaela, ¡cómo pasa el tiempo! ¿Se acuerda cuando vine a casarme con Julián de Casa Sarra y al ver el pueblo se me cayeron los pelillos del sombrajo? Y mire, ya una abuela. –Vaya. De eso hará treinta y cinco años. –Algo más. Amb la garrafa de vi la Rafaela va creuar el carrer a la recerca de la farmàcia. Va esperarse un quart d’hora a la cua, i quan per fi li va tocar el torn, va demanar les pastilles per al marit. La dependenta va esbossar la mateixa cara d’incredulitat de la cambrera del celler en sentir-la enraonar en patuès, però aquesta vegada la Rafaela no va reaccionar, de tant ficada en els seus pensaments com estava. La dependenta va romandre un minut silenciosa, esperant. La Rafaela no es va bellugar fins que un home va fer sonar una protesta amb veu de xiulet. Tenia presa. –Ay, perdonen, perdonen. Son los años. La Rafaela va sortir amb les pastilles i es

GOOLNATURA maig 2013

va seure en un banc. Estava cansada i tenia set. Al davant hi havia en Federico i en Juan, dos antics traginers que parlaven de futbol. Els coneixia de tota la vida, de quan venien a casa acompanyant el seu germà Esteban. La Rafaela els va saludar amb un cop de cap. –Te trobes bé? No fas nada de buena cara, Rafaela. Ella es va eixugar la suor del front. –¿Me podéis pasar un poco de agua de la fuente? El mateix que va fer la pregunta es va aixecar segons després, amb la mateixa cara d’estupor de la cambrera i la dependenta. Saciada la set la Rafaela es va incorporar sense dir res, però, quan va caure que estava acompanyada i a més els dos vells la miraven, es va acomiadar. –Aixats! –Ya veigo que t’has recuperau! –va exclamar l’home quan la va sentir acomiadar-se en patuès–. Ya le pues dir a Ernesto que les esperem ta chugar la partida de cartes.

Les traduccions al patuès han estat realitzades per TROBALLA TRADUCCIONS, de Saragossa, una entitat que fomenta l’ús de les llengües romàniques aragoneses (català, aragonès i benasquès) i en facilita les traduccions.


El primer tram de la ruta no és un camí fressat, tot i estar parcialment senyalitzat. És una ruta en part lliure, d’orientació. Cal guanyar alçada per un herbassar, un vessant, una pineda i una tartera. És una ruta possible, però només per a persones acostumades a l’orientació. No és recomanable en un dia amb previsió de boira. La ruta es pot fer perfectament pujant al coll d’Ampriu per anar cap al nord i pujar el cim, tornant pel camí descrit de tornada. Sortirem de les pistes d’esquí de l’Ampriu, al final de les instal·lacions, buscant una pista de terra que hi ha prop del riu. Aquesta pista mena a un edifici de les instal·lacions des del qual surt un camí poc definit que puja a través d’uns herbassars. El camí, marcat amb uns traços de pintura negra i verda, està molt menjat per la vegetació. S’enlaira fent una sèrie de zigazagues que busquen una solana i un bosquet de pins situat per sobre dels penyals on es practica l’escalada. Es tracta d’anar guanyant cota sota els arbres, buscant la cara de llevant del pic. Un cop a una clariana descobrirem un tapís de tartera, pedrotes grosses per arreu. Hem de buscar la base sud de l’ascensió, des de la qual divisem perfectament els remuntadors que menen al coll. Un cop en aquesta base tornarem a trobar marques verd-i-negres que farem servir

C/ Sant Antoni, 13. Mataró Tel: 93 796 42 21 esportsdom1@gmail.com www.esportsdom.com

FITXA

LA RUTA PAS A PAS

TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 3 H DESNIVELL: 550 M

RECORREGUT: 4,2 KM DIFICULTAT: MITJANA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY. NEU A L’HIVERN

per anar pujant per la tartera fins a la carena, on només necessitarem seguir cap al nord per assolir el cim. Les vistes sobre la Maladeta, Posets, Perdiguero, Cotiella i fins i tot el Castillo Mayor són brutals. Per tornar baixarem a la base sud i prendrem el corriol que baixa a un primer coll, on agafarem una pista de roderes molt costeruda que acaba sobtadament en un prat on caldrà baixar per l’herbei fins a trobar un corriol que ens porta a una xarxa vermella, límit d’una pista d’esquí. Allà hi ha una mena de cresta trencada per una pista de l’estació. La prenem sempre en baixada per notar com anem girant cap al sud per una pista de roderes que ens mena a la pista que porta al coll d’Ampriu. Llavors només quedarà baixar per l’esquerra fins a l’esplanada de l’estació d’esquí.

C/ Sant Lluís 44-48. Barcelona Tel: 93 219 36 48 cerclesport@grupcordada.com www.cerclesport.com

C/ Sant Pere, 12 Tel: 93 727 42 87, Sabadell C/ Vora el Canal Esquerre, Pol. els Portals, Tortosa C/ Camí fondo, 2. Tel: 93 786 97 53, Terrassa Tel: 977 51 12 08 info@camarasamuntanya.com picsmontcaro@gmail.com www.camarasamuntanya.com www.picsmontcaro.com


biblioteca

Novetats editorials Excursions amb nens per les Terres de l’Ebre Autor: Barbara Vastenavond i Rafael Servent Arracó Editorial: Cossetània Preu: 9’95€ Excursions amb nens per les Terres de l’Ebre des d’una àrea de pícnic és una guia fàcil i entenedora, que recull 12 itineraris per fer a peu i en BTT, assequibles per a totes les condicions físiques i edats, especialment indicada per fer en família. Amb aquest llibre podreu posar-vos en la pell d’un brigadista internacional en una trinxera de la Batalla de l’Ebre, resseguir les passes dels antics sirgadors que estiraven dels llaguts carregats de mercaderies Ebre amunt, endinsar-vos en bicicleta, llanterna en mà, en túnels excavats enmig de la muntanya o descobrir pintades fetes fa desenes de milers d’anys pels caçadors del Paleolític.

Parc Natural Posets Maladeta Editorial: Alpina Preu: 11€ Editorial Alpina ajunta en un sol producte els dos mapes que cobreixen l’àmbit del Parc Natural de Posets-Maladeta: un del sector oriental, amb els pics d’Aneto, Vallibierna, o Molières; i l’altre del sector occidental, amb pics com el de Posets, Bachimala o Perdiguero, amb la vall de Benasc com a nexe d’unió. Sens dubte, es tracta de dos dels massissos més destacats dels Pirineus, representats a escala 1:25.000 per no perdre cap detall de la xarxa de camins, senders i ascensions; i amb tota la informació sobre refugis i llocs d’interès.

Los Confines de Aran Autor: Jaume Llanes, Montserrat Timoneda Editorial: Sua Edizioak Preu: 15€ “La Gran Vuelta a la Val d’Aran –Confines de Aran-” és l’única travessa que permet descobrir la totalitat dels paisatges de la muntanya aranesa, d’una variació i bellesa extraordinària. És una travessa circular eminentement muntanyera assequible per a qualsevol persona amb una bona base excursionista. Les 8 etapas de la travessa que proposem, que s’endinsen en la diversitat i complexitat del territori aranès, són una forma privilegiada de conèixer a fons aquest petit país pirinenc mentre es percep alhora el batec de la totalitat de la serralada.

GOOLNATURA maig 2013


N OVETATS

www.naturaiaventura.cat www.goolnatura.com

GR-92 DE L’AMETLLA DE MAR A L’AMPOLLA Autor: Piolet Eidtorial: Piolet Preu: 5€

Tram del GR-92 entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla de 18 km de recorregut, amb la particularitat de que farem servir el transport públic a cada inici i final de ruta. D’altra banda també inclou una acurada descripció del recorregut i tot un conjunt de fotografies que ilustren a la perfecció cada paisatge o element destacat del recorregut. Es un mapa que convida a passejar i a disfrutar de l’entorn amb tots els sentits i per a tota la família.

Vall de Benasque, Descens de barrancs Autor: Ivan Rodríguez-Torices Editorial: Desnivel Preu: 19’50€ Es presenta la primera guia de barrancs completa de la vall de Benasque. Totalment actualitzada, reuneix informació detallada, croquis i fotografies de tots i cadascun dels descensos que fins al moment existeixen a la vall. Fins a 36 descensos entre els quals hi ha alguns dels barrancs més mítics del Pirineu, com els d’Eriste, Barbaruens, Literola o Liri.

SALVATGE

Un viatge pel sender de la cresta del Pacífic

Autora: Cheryl Strayed Pàgines: 496 / Preu: 18,90 €

K2, MASSA ALT PER ALS NOSTRES SOMNIS A peu per la Via Augusta Autor: Casimir Pla i Sanabre, Joan Anton Ventura i Sala i Miquel Vives i Tort Editorial: Cossetània Preu: 14’60€ En el llibre que teniu a les mans hi trobareu dues aportacions al coneixement de la Via Augusta íntimament lligades: d’una banda, s’explica què va ser la via anomenada Camí d’Hèrcules ja al segle IV aC i vigent sota diversos noms fins als canvis de poblament de l’alta edat mitjana. I, d’altra banda, descriu i justifica una sèrie d’onze itineraris factibles a peu que segueixen els camins romans des de Martorell fins a Tarragona. Cada itinerari està acompanyat d’un text d’autors romans o àrabs referents al tipus d’espai que trepitgem.

La lluita (quimèrica) pel cim de la primera expedició catalana, 25 anys després Autor: Toni Arbonès Pàgines: 272 / Preu: 18,70 €

EXCURSIONS AMB NENS PER LES TERRES DE L’EBRE des d’una àrea de pícnic

Autors: Barbara Vastenavond i Rafael Servent Pàgines: 60 / Preu: 9,95 €

www.cossetania.com www.angleeditorial.com


descens d’engorjats

BARRANCS DE SEGUDET I D’ENCODINA Inciació a andorra

GOOLNATURA maig 2013

Andorra: Parróquia d’Ordino


www.goolnatura.com

BARRANC DE SEGUDET Accés: En arribar a la primera rotonda que hi ha a l’entrada del poble d’Ordino seguim recte en direcció a Canillo i coll d’Ordino. A tocar d’aquesta primera rotonda en trobem una altra on seguim en direcció al centre urbà i Segudet (obviant la carretera que marxa cap a Canillo). Continuem per aquest carrer fins a trobar un desviament que prenem a la dreta en direcció a Segudet. Pocs metres més endavant trobarem una altra rotonda amb un aparcament públic. En aquest punt estacionarem el nostre vehicle per començar l’aproximació a peu.

Aproximació: Seguim el camí de Segudet que marxa remuntant el torrent fins que s’acaba l’asfalt i el carrer es transforma en pista. Uns metres més endavant deixem a la dreta el sender que marxa cap al coll d’Ordino i seguim per la pista ampla senyalitzada amb els senyals vermell i blanc del GR. Comencem una pujada pronunciada que ens durà fins a una zona planera on hi ha uns bancs i un mirador sobre el poble d’Ordino. Pocs metres més endavant prendrem a la dreta un sender que davalla fins al llit del torrent.

Itinerari: Barranc de poca dificultat però que pel seu curs excavat i estret pot presentar moltes dificultats amb fort cabal. Cal tenir en compte les tempestes que es poden formar sobre la capçalera del barranc, situada molt a prop del pic de Casamanya. Aquest és el barranc que presenta menys dificultats i el més idoni per iniciar alguna persona que vulgui descobrir aquest esport.

36/37 38/39


descens d’engorjats

Retorn: Seguim el torrent aigües avall pel seu marge dret. En pocs minuts el travessarem per una passarel·la de fusta i arribarem a la pista per on hem fet l’aproximació. Des d’allà desfarem el camí de l’anada fins a arribar al cotxe. FITXA TÈCNICA: Longitud: 400m Desnivell: 75m Dificultat: baixa. Material: cordes 1 x 50 o 2 x 25 neoprè complet i baga d’ancoratge. Horaris: accés: 30 min, descens:1 h a 1:30 min, retorn:10 min. Època adient: final de primavera, estiu. Equipament: excel·lent.

BARRANC D’ENCODINA Accés: Des del poble d’Ordino prenem la carretera C.G.3 en direcció a la Cotinada, Llorts i posteriorment el Serrat. Travessem aquesta última població i seguim en direcció a l’estació d’esquí alpí d’Ordino Arcalís. Poc després deixem a mà dreta la carretera que es dirigeix cap al Parc Natural de la Vall de Sorteny i acte seguit trobem a mà esquerra de la carretera l’àrea d’esbarjo d’Encodina. En aquest punt estacionem el nostre vehicle per començar l’aproximació a peu.

Aproximació: A la mateixa àrea d’esbarjo neix una pista que marxa paral·lela a la carretera en la mateixa direcció que portàvem abans d’estacionar el vehicle. La prenem i hi avancem fins que després d’un petit descens el camí ens deixa a tocar del curs del riu.

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

Cerclesport/ Barcelona

Esports Dom/ Mataró

Pics MontCaro/ Tortosa

Sant Lluís, 44. T. 93 219 36 48 www.cerclesport.com

Sant Antoni, 13. T. 93 796 42 21 www.esportsdommataro.com

de la Vall, 10 T. 977 51 12 08 www.picsmontcaro.com

Cerclesport som una botiga situada al barri de Gràcia. Des de fa més de 35 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya.

Des de fa més de 15 anys, ens dediquem a la tria de material tècnic i a l’assessorament per a la pràctica dels esports de muntanya. La nostra motivació es assessorar-vos per a la pràctica responsable de la nostra activitat esportiva.

La teva botiga de material per a la muntanya a les terres de l’Ebre. A tocar del Delta i dels Ports en una zona ideal per a practicar tot tipus d’esports de muntanya i per a tots els nivells.

38/39


descens d’engorjats

Itinerari:

La darrera successió de gorgs pot presentar serioses dificultats amb fort cabal ja que a la recepció dels gorgs es formen remolins que ens poden donar més d’un ensurt, així que cal extremar les precaucions si el cabal és important. Cal dir, però, que aquest tram del torrent es pot evitar flanquejant-lo pel marge esquerre.

Retorn: Després de la successió de gorgs finals prenem un sender a mà esquerra que ens duu fins a la pista que hem utilitzat durant l’aproximació. La seguim a la dreta i a pocs metres trobem l’àrea d’esbarjo d’Encodina. FITXA TÈCNICA: Longitud:280 m Desnivell: 50 m Dificultat: baixa. Material: cordes 1 x 35m o 2 x 20 m, neoprè complet i baga d’ancoratge. Horaris: accés: 10 min, descens: 45 min-1 h, retorn:10 min. Època adient: final de primavera, estiu. Equipament: bo.

Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com


escalada

EL VALLIBIERNA PELS QUATRE COSTATS

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

E

ls pics de Vallibierna i Culebres son uns tres mils satèl·lits del gran massís de la Maladeta. Al nord els estimballs es desprenen vers a la vall homònima, i al sud presenta una paret gran, discontinua i de diversos colors, ben assoleiada, que es desprèn vers a la vall de Llauset. A banda i banda, una cap a ponent i altre cap a llevant, tenim les crestes de Muidors i de Roques Blanques respectivament. Per tots quatre costats la muntanya ens ofereix diferents i variades maneres de pujar escalant, ja sigui sentint l’escalfor del sol a la roca, picant el gel de fusió del contrafort ombrívol o cavalcant pels aeris crestalls amb panoràmiques sublims. La paret nord és molt apropiada pels itineraris d’escalada glaciar i mixt, essent finals de temporada de neu (o sigui a la primavera) quan presenta millors condicions, ja que la neu de fusió crea petites cascades de gel que ens permeten escalar amb relativa facilitat el sòcol rocallós de la part baixa. El vessant que dóna al sud presenta una paret gran, molt ample i discontinua, perdedora, terreny 100% d’aventura. Les crestes són fàcils, sobretot la que s’orienta vers a l’est, per la qual no caldrà dur corda, a no ser que anem amb gent inexperta en el tema. La cresta de Muidors, més curta, sí que presenta algun tram de IVº grau molt aïllat. Tots els itineraris van a parar a aquests cims bessons, separats pel llegendari i espectacular “pas de cavall” FITXA TÈCNICA PARET NORD – VIA DIRECTA NORD AL PIC CULEBRAS Punt de partida: Refugi de Corones (conegut com la cabana de pescadors), 1.950 metres. Aproximació: Pugem pel camí cap a la vall de Llosars. Als 2.130 metres d’altura deixem el camí i seguim les indicacions (fites) que ens portaran fins al pont per creuar el riu de Vallibierna. Un cop situats al sud del curs de les aigües creuem una zona de plans i encarem la pujada evident cap a l’anomenada “Canal de Vallibierna”, que ens porta directament al peu de la paret. Evident. Calcular de 2,30 h a 3 hores. Descens: Dues alternatives, la més fàcil i llarga consisteix a seguir la carena cap a l’est i baixar pel vessant NE passant per l’estany Negre per baixar cap als estanys de Vallibierna, on, ja cap a l’oest, tornem a la vall principal. La segona alternativa, més ràpida però més propensa a allaus, consisteix a baixar del Pic Culebras cap a ponent i baixar cap al nord per la pronunciades pendents del Barranc de Culebras, en

direcció nord, per tornar als plànols situats a les proximitats del riu que hem creuat durant la marxa d’aproximació. Calcular de 2:30 ha 3 per la primera opció i menys de 2 hores per a la segona. Cal tenir en compte que entre les properes cimeres bessones del Vallhibierna (3.056 metres) i el Pic Culebras (3.051 metres) hi ha el famós “pas de cavall”, un tram d’aresta molt afilat. Època aconsellable: De desembre a mitjans de maig Observacions: Bonica paret ben visible des del refugi de pescadors. Cal destacar les curioses formacions dels sediments de la paret, sobretot al marge dret, on formen les famoses “serps” de roca. Recorregut / dificultat: 300 metres, mitjana de 55º / 60º - màxima de 70º / 75º i IIIº 1a ascensió: Eloi Callado i Pako Crestas, el maig del 2011 Característiques i condicions: Excel·lent via de neu i gel directa al cim que comença per una llengua gelada adossada al sòcol rocós que més tard continua en forma d’estreta i vertiginosa goulotte, per ascendir, tot seguit, pel vessant obert central de la paret. Gran ambient. Cal tenir en compte que la cua de

gel per superar el sòcol de la ruta es forma per fusió. Si la línia gelada no està formada, l’accés a la goulotte pot ser molt difícil, sobre roca llisa i amb poques possibilitats d’assegurar. La via va a parar directament al Pic Culebras, d’aquí en nom. Material útil: pitons petits, friends variats i cintes llargues. També poden ser útils cargols de gel curts. CRESTA DEL PIC MUIDORS Punt de partida: Refugi de Corones (conegut com la cabana de pescadors), 1.950 metres. Aproximació: Pugem pel camí cap a la vall de Llosars. Als 2.130 metres d’altura deixem el camí i seguim les indicacions (fites) que ens portaran fins al pont per creuar el riu de Vallibierna. Un cop situats al sud del curs de les aigües creuem una zona de plans i encarem la pujada evident cap a l’anomenada “Canal de Vallibierna”, una vegada allà flanquegem vers a l’esquerra fins a l’inici de l’aresta. Comptar 1 hora i 40 minuts per l’aproximació. Descens: veure la fitxa anterior

36/37


escalada

PARET NORD, VIA DIRECTA NORD AL PIC CULEBRAS

PARET SUD, VIA PASEO GEOLOGICO

GOOLNATURA maig 2013


www.goolnatura.com

CRESTA DE ROQUES BLANQUES

CRESTA DEL PIC MUIDORS

38/39


escalada

Època aconsellable: de juny a octubre Sinopsis de la cresta: 1. Grans blocs – Breu diedre (IIIº) 2. Fil de la cresta – passos atlètics III3. Dors retallat III+ 4. Petit desplom IVº 5. Tuqueta dels Muidors, 2.939 m 6. Tuca de Vallhibierna, 3.056 m 7. Pas de cavall 8. Tuca de les Culebres, 3.051 m Horari: 3 hores i 30 minuts. CRESTA DE ROQUES BLANQUES Dificultat: Poc difícil superior, algun pas no obligat de IIIº, en general IIº i bastant tram caminant. Horari: 2 hores i 45 minuts. Material útil: Opcionalment un cordino curt (7 mm de diàmetre i 20 metres de llarg), per si anem amb algú poc familiaritzat amb les crestes. Punt de partida: Estany de Llauset, 2.200 metres. Accés: Per carretera asfaltada que a la N-230, en el seu tram anterior a l’accés a la boca sud del Túnel de Vielha, venint des de Pont de Suert. Prenem la desviació cap al poble d’Aneto (marge esquerra de la carretera - cartell indicatiu), i, deixant

GOOLNATURA maig 2013

enrere l’esmentat poble, seguim per la carretera que puja cap a la presa, passem pel conjunt de les cases del Campament de Llauset (estat ruïnós, en l’actualitat en procés d’enderroc), i seguint el final de la carretera, després traspassar un lúgubre túnel, arribem a l’Estany de Llauset, 2.200 metres, lloc en què trobarem un lloc per aparcar el vehicle. Aproximació a la cresta: Seguim el camí marcat amb marques de GR que flanqueja per la riba nord del llac en direcció EN.E. Camí evident, ben traçat i arreglat. Un cop ens situem en la riba oposada del llac, i després d’haver creuat les aigües d’un riu mitjançant una moderna passarel·la, trobem una bifurcació de camins, cartell. Nosaltres seguim cap al nord (camí de la dreta) per arribar a la Cabana de Bortonàs, a pocs metres de l’Estany de Bortonàs. 2.338 metres. Des d’aquest punt la carena i el coll d’accés a la mateixa és ben visible. Abandonem el camí del GR, traspassem el desguàs del llac i comencem una constant pujada en tendència diagonal ascendent, per pendents herboses i esporàdics camps de detritus, fins a la canal d’herba que dóna accés a al collet de la cota 2.580 metres. Punt inicial de la carena. Calcular 2 hores de marxa d’aproximació.

Sinopsi de la cresta: 1. Micro diedre optatiu. III2. Cim Est de Roques Blanques, 2.811 m. 3. Blocs afilats de III º 4. Cim Oest de Roques Blanques, 2.944 m. 5. Tuca de Vallhibierna, 3.056 m 6. Pas de cavall 7. Tuca de les Culebres, 3.051 m 8. Coll de Llauset Descens: Seguir les fites, descendint per l’aresta orientada al SO baixem un tram rocós per una mena de vira que descriu una escaire de triangle fins a un collet. Des d’aquí el camí marcat enmig del detritus de pedres petites s’orienta cap a l’oest abandonant l’aresta estricta i baixant en direcció al Coll de Culebres, abans d’arribar trobem una bifurcació que, en direcció ESE i després d’un flanqueig horitzontal amb camí marcat, ens porta al Coll de Llauset. Descendir sense pèrdua possible (camí molt ben marcat entre la grava i de còmode trànsit) cap a l’est, per arribar a les ribes de l’Estany de Llauset, lloc en el que coincidim amb els passos de la marxa d’aproximació. Comptar una mica més de 2 hores per al descens.


www.goolnatura.com

PARET SUD, VIA “PASEO GEOLÓGICO”: Punt de partida i accés al punt de partida: veure fitxa anterior Aproximació al peu de via: Seguim el camí marcat amb marques de GR que flanqueja per la riba nord del llac en direcció EN.E. Camí evident, ben traçat i arreglat. Un cop ens situem en la riba oposada del llac, i després d’haver creuat les aigües d’un riu mitjançant una moderna passarel·la, trobem una bifurcació de camins, cartell. Nosaltres seguim cap l’oest (camí que segueix tot recte) i pugem la vall fins a situar-nos al peu de via. Evident. Ens caldrà una bona foto del sector de la paret per localitzar adequadament la via dins de les grans dimensions del vessant. Comptar 1 h 30 minuts. Descens: veure fitxa anterior Dificultat: 670 metres (100 + 55 + 60 + 60 + 60 + 60 + 45 + 30 + 50 + 50 + 100), Vº obligat Primera ascensió: Unai Pérez de Arenaza, Antonio Monge, Tino Taín i Luis Alfonso Material útil: tascons i lloc de friends. Opcionalment un pitó extraplà. Descripció de la via: El primer llarg supera una mena de sòcol de roca vermellosa (ferro) ja sigui de manera directa (IVº) o per unes grades de l’esquerra (IIº). R1. Superem

un muret de roca gris al costat d’un diedre, tram vertical de (Vº) després grades de IVº fins a una mena de petit circ (R2). Superem el següent tram vertical per un sistema de fissures en tendència a l’esquerra (IVº - IV+) per sortir tot recte i anar a parar a unes grades de IIº. R3. Seguim per un a gran rampa fàcil (IIº - IIIº). Atenció que la R4 costa de trobar. Es situa a l’esquerra de la part final de la rampa. Superem un mur fissurat (Vº) fins a la part baixa d’una nova secció tombada. R5. Superem les grades i just a la part alta trobem un mur d’accés a la reunió amb un pas més difícil del que sembla des de sota (IIº, després Vº). R6. Seguim vers a l’esquerra pujant en diagonal per un sistema de cornises amb passos de IVº - IV+, atenció que en aquest tram la roca es dolenta. R7. Ve ara el llarg clau de la ruta. Mur vertical de roca blanquinosa i una mica trencada, sortim tot recte (V+) i flanquegem després vers a la dreta gairebé en horitzontal (Vº) per anar a parar a unes cornises fora de la vertical. R8. Seguim per unes rampes de IVº. R9. Encarem el darrer tram discontinu on s’alternen zones tombades (IVº) superem un bloc (Vº) i continuem per terreny ja més fàcil (IVº). R10. Final de les dificultats. Sortim per un dorsal fàcil de pedra verdosa fins a la cresta, on trobem un petit tram de

granet. Tot plegat te un ambient dolomític. Terreny 100% d’aventura. AUTOR DEL REPORTATGE: PAKO CRESTAS Més info: www.pakocrestas.com

Camarasa/ Terrassa - Sabadell

Camí Fondo, 2 - Terrassa Sant Pere, 12 - Sabadell T. 93 727 42 87 T. 93 786 97 53 www.camarasamuntanya.com Des de fa més de 60 anys, a Camarasa assessorem i equipem els nostres clients amb l’obsessió d’ajudar-los a fer realitat les seves aventures, des de tranquil·les caminades de diumenge fins a expedicions.

40/41


LA GUIA DEL TURISME ACTIU

CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.

ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES

SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.

Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com

Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com

Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.

Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.

CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.

Can Grau Vallcàrquera. T.93

ALBERG VALL D’ÀGER / ÀGER LA NOGUERA.

EL PASQUALET / Caldes de Montbui - Vallès Oriental.

Crta BV-1243 a St Sebastià de Montmajor, km 0,3. T. 93 865 46 95 www.elpasqualet.com Vine a gaudir d’uns dies de pau i tranquilitat en contacte amb la natura en un ambient familiar i proper. A només 25 km de Barcelona.

LA CASA DEL BOSC / Cànoves -Vallès Oriental.

842 92 07/ 627 818 74 69

www.cangrau.com

C. de la Font, 9. T. 973 45 52 35 www.albergvalldager.com

Casa del Bosc CD: 1.000 T. 93 744 50 92 www.casadelbosc.com

Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament

Ambient familiar per a que gaudeixis de la teva estada a la Vall d’Àger. T’oferirem assessorament i importants descomptes en les activitats gestionades des del mateix alberg.

Situada al bell mig del parc natural del Montseny, és un indret ideal per gaudir de la bona cuina (bones brases i guisats de xupxup) en un entorn natural únic.

BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.

EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.

EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.

C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com

Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com

C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04

Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.

Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.

Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.

GOOLNATURA maig 2013


fisio


Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.

Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...

En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.

fisiocrem.indd 1

Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.

www.fisiocrem.com

09/06/2011 11:09:28


Goolnatura 72