rutes en btt
E
ls passos del paleolític al neolític es justifiquen amb el descobriment de l’agricultura i la ramaderia, i el canvi en el model de vida, on els humans van passar de ser nòmades a sedentaris, i de caçadors i recol·lectors a camperols i ramaders. Es tracta de la revolució més important de la humanitat fins al moment, i de retruc, del canvi de paisatges provocat per primera vegada per l’acció d’una espècie determinada. El neolític va néixer a Mesopotàmia, des d’on diferents grups mediterranis l’haurien portat a les costes catalanes (i llevantines i andaluses), on s’hauria estès cap a l’interior de la península Ibèrica. També cap la possibilitat que algunes tècniques agrícoles i ramaderes vinguessin del nord, amb les constants onades migratòries de pobles indoeuropeus provinents de l’est del continent. O segurament vindria de totes dues bandes: el mediterrani i el nord, ja que l’expansió del neolític
goolnatura maig/juny 2014
també es donaria per totes les ribes de la mediterrània, incloses les d’Itàlia, des d’on a les tribus els seria fàcil desplegar-se per tota Europa. Tant els uns com els altres van prendre contacte amb els indígenes de cultures paleolítiques que poblaven el litoral català, intercanviant coneixements, com s’ha fet sempre, i barrejant-se per crear noves fórmules culturals, en societats més evolucionades tecnològicament. Ara deu fer uns 4.500 anys de la datació de les primeres eines agrícoles de pedra a Catalunya: aixades i falçs. I d’aquella època es considera el tret de sortida del neolític de casa nostra. De sobte, els nous individus van fixar un lloc de residència més o menys habitual (sense deixar segurament els abrics i les coves de temporada, ni la caça ni la pesca ni la recol·lecció). Van construir
les primeres cabanes i vora els rius, fonts i torrents es van artigar les planes més fèrtils. Les plantes més consumides i conegudes van ser conreades, seleccionant-ne les més productives. Alguns dels animals dels quals s’alimentaven van poder ser domesticats (cabres, bous, cavalls...), i amb aquests avenços la població va créixer i es va desenvolupar tecnològicament (amb l’aparició de la ceràmica) i socialment (amb l’aparició dels oficis, el comerç i d’una embrionària estructura social i econòmica). Els avenços van provocar que la vida humana en societat fos més complexa i permetés l’inici d’una senzilla vida urbana, amb una nova manera d’entendre la religió i l’encaix de l’ésser humà en una natura cada cop més dominada, menys feréstega i abrupta. Cap al calcolític, un període encara dins del neolític on els metalls comencen a ser co-