6. Europa a la baixa edat mitjana

SOCIALS TEMA 6 E EU UR RO OP PA A A A L LA A B BA AI IX XA A E ED DA AT T M MI IT TJ JA AN NA A

Natalia Martínez 2nD Natividad Fernández

ÍNDEX Pàg 192-193 Fris cronològic.

1-Transformacions agrícoles i demogràfiques.

Pàg 210 Actv 1-2 2- La ciutat medieval. Busca una imatge de la ciutat medieval, enumera i explica les funcions de les parts de la ciutat.

3- Les activitats urbanes. Pàg 198 Font 9 el gremi.

Pàg 200, Pàg 211 redactar les rutes pàg 200 4-Grups socials. Pàg 203 Font 16 5- Poder i monarquia Pàg 212 Actv 18-19 6- La crisi baix medieval. Pàg 207 Font 25-26 Pàg 212 Actv 21 (a,b i c) 7- Crisi política i social Pàg 208-209 Redactat Pàg 216-217 -Organitza els teus coneixements

LA CIUTAT MEDIEVAL

-​ Muralles​: delimitaven l’espai urbà i protegien la ciutat. La comunicació a l’exterior es feia a través de portes protegides per torres. En aquestes portes els mercaders havien de pagar impostos per les mercaderies que hi entraven. Les portes es tancaven a la nit.

- ​Plaça major​: era el centre de vida urbana. Al seu voltant estaven situats els edificis més importants: l’​ajuntament​, l'església principal o ​catedral​, la ​llotja​ i també s’hi feia el ​mercat​ setmanal.

- Els ​convents​ i els monestirs dels diferents ordes religiosos i l’​hospital​.

- Els ​palaus​ de les famílies més riques i les ​cases taller​ dels artesans, amb els ​horts​ i ​corrals​ al costat.

-El ​call​: era el barri on vivia la comunitat jueva. La porta d’aquest barri es tancava a la nit. La ​sinagoga era l’edifici principal.

Muralla Monestir

Plaça major

Barris artesans

Església

Ajuntament

Call

Catedral

Palau

explica el comerç Les ciutats eren centres d’intercanvi comercial. A les botigues, els artesans oferien els seus productes i al mercat diari o setmanal, els pagesos i els artesans intercanviaven la seva producció. També es feien fires, que atreien mercaders de diferents països. Es feien un o dos cops al any i duraven una o dues setmanes. Van servir per recuperar el comerç a llarga distància i impulsar-lo.

Hi havia dues rutes principals: -​la ruta de la Mediterrània​. Unia els ports d’algunes ciutats europees amb els de ciutats del nord d’Àfrica. ELs europeus exportaven teixits, eines i armes i importaven productes de luxe (perfums, sedes i espècies). Gènova i Venècia van ser les grans potències comercials d’aquesta ruta.

-​ruta de l’Atlàntic i la mar Bàltica​. Anava des de Lisboa el els ports del cantàbric fins als ports bàltics. S’hi intercanviaven llana provinent de Castella i Anglaterra, vi de França i fusta i ambre de les ciutats bàltiques, entre altres. les ciutats més importants d’aquesta ruta van ser Bruges, Gant i Lübeck.

Van fer avenços en l’àmbit de les tècniques navals i mercantils. Es van construir noves embarcacions: la coca i la carraca, i van aparèixer nous instruments de navegació: la brúixola i l’astrolabi

font 25. Característiques de l’expansió i la depressió

expansió -

Creixement de la població Augment del consum Increment de la producció

Ampliació del comerç

Expansió territorial

depressió -

Disminució de la població Reducció del consum Estancament o disminució de la producció Estancament o disminució del comerç Pèrdua de força militar

font 26. Tipus de crisi i característiques

Crisis económica

Dificultats econòmiques, manca o encariment dels aliments, dificultats per trobar feina.

Crisis demogràfica

Descens important del nombre d’habitants.

Crisis social

Enfrontament entre grups socials.

Crisis política

Conflictes violents entre estats o dures lluites pel poder en un mateix Estat.

Crisis general

Simultaneïtat de diferents tipus de crisi.

la crisi política i social

La guerra dels cent anys va enfrontar Anglaterra i França durant els anys 1337 i el 1453. Es va originar quan el rei de Carles IV de França va morir i no va deixar descendència. Van otorgar la corona a Felip de Valois, però el rei d’Anglaterra no va acceptar-ho i volia el tron francés. Com que França es va negar, els anglesos van envair territori francés, però finalment la victòria va ser per França i van fer fora els anglesos.

També van haver-hi revoltes pageses o jaqueries arreu d’Europa, que van venir arran de males collites i la pressió exercida als pagesos pels senyors feudals (que volien compensar la disminució de rendes augmentant els impostos als camperols. Van ser reprimides amb molta duresa per la noblesa.

La crisi també va afectar les ciutats, on la mortalitat era més elevada. L’augment del preu dels aliments i el descens de l’activitat econòmica van fer que les classes populars caiguessin en la misèria. Aquests sectors van iniciar una lluita per aconseguir millorar les seves condicions i accedir als càrrecs municipals. Les revoltes es van escampar per ciutats de tota Europa. Sovint, aquests conflictes van comportar assalts als calls jueus.

ROTACIÓ TRIENNAL DE CONREUS Tècnica de conreu que permetia alternar en una mateixa parcel·la cereals d’hivern (blat,sègol) i cereals de primavera (civada,ordi) i reduir el guaret a un terç de la terra.

ARADA AMB RODES I ORELLONS

BURG

Arada de ferro, amb rodes i orellons, que permetia fer solcs més profunds i removia millor la terra, la qual cosa feia que fos més fèrtil.

Nom que van rebre els nuclis de població que van sorgir com a conseqüència de l’establiment d’artesans i mercaders al costat d'un castell o d'un monestir.

GREMI Els artesans d'un mateix ofici s’agrupaven en associacions denominades gremis, a les quals era obligatori pertànyer. El gremi controlava i regulava l’activitat artesanal, evitava la competència i protegia els consumidors vetllant per la qualitat dels productes.

GUERRA DELS CENT ANYS Conflicte que va enfontrar Anglaterra i França entre els anys 1337 i 1453 arran de la mort snese successió de Carles IV de França, Després de més de cent anys de conflicte, els francesos van vèncer i van expulsar als anglesos del seu territori.

FIRA

EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA

CRISI BAIXMEDIAVAL, PESTA La crisi baixmediaval és el nom amb què es coneix a la llarga etapa de depressió que va afectar a Europa entre els segles XIV i XV. Una d eles seves causes fou la pesta, malaltia infecciosa i molt contagiosa produïda per un bacil que es transmetia a les persones a traves de les rates, puces i polls.

Reunió que atreia mercaders de diferents països amb l’objectiu de fer intercanvis a països amb l’objectiu de fer intercanvis a l’engròs. Tenia lloc un o dos cops l’any i durava una o dues setmanes.

UNIVERSITAT BURGESIA PARLAMENT Institució formada per representants dels diferents estaments que s’encarregaven d’elaborar les lleis. Els sobirans hi acudien per demanar suport econòmic per dur a terme els seus projectes.

Grup social sorgit a les ciutats format per persones lliures que obtenia els seus recursos del comerç i l’artesania. Els més rics censtituïen l’alta burgesia o patriciat urbà (banquers, grans comerciants…) i els més modestos, la petita burgesia (artesans, botiguers…).

Institucions educatives que van néixer com a associacions de professors o de professors i alumnes en un intent de defugir l’autoritat dels bisbes, que volien imposar els seus criteris en l’ àmbit de l’ensenyament.