7. Catalunya a la baixa edat mitjana

Catalunya a la baixa edat mitjana

Natalia Martínez 2nD Nati Fernàndez

índex Fris pàg 219 i Pàg 230 1-L'expansió de la Corona d'Àragó.

- Pàg 220-221 Mapa font 1 -Pàg 236 Actv 1-2-4-5 - Pàg 222-223 Mapa font 4 -Pàg 237 Actv 7-9-10 2-Barcelona potència econòmica de la Mediterrània -Pàg 225 font 8 3- La societat i el govern de les ciutats catalanes.

- Pàg 238 Actv 16-17-18-19 4- Les institucions de govern de Catalunya.

-Pàg 229 font 20-21 -Pàg 238 Actv 21 -Pàg. 228 resum a l'ordinador 5-La crisi baixmedieval a Catalunya.

-Pàg 230 Lectura i redactat 6- Els conflictes socials i polítics.

-Pàg. 232 resum 7- Altres regnes peninsulars.

-Pàg 234 fer el mapa font 32 -Pàg 242-243 Organitza els teus coneixements.

1200

1300

1400

1500

BAIXA EDAT MITJANA ÈPOCA D’EXPANSIÓ 1213 1229

Batalla de Muret

1232

Conquesta de valència

Conquesta de les illes balears

1258

Tractat de Corbeil

ÈPOCA DE DEPRESSIÓ I CRISI 1333

1337

“Lo mal any primer”

1347

1359

Arribada de la pesta negra

Inici de la guerra dels cent anys

Naixement de la Generalitat

1410

1412

Mort de Martí I l’Humà sense descendència

1462

1472 1483

Guerra civil catalana

Compromís de Casp Guerra dels remences

CASAL DE BARCELONA Alfons III (1327-1336)

DINASTIA DELS TRASTÀMARA

Pere III (1336-1387)

Joan I (1387-1396)

Onada de pesta (1362)

Assalt als calls jueus (1391)

Onada de pesta (1347)

Onada de pesta (1371)

Martí I (1396-1410)

Alfons IV (1416-1458)

Joan II (1458-1479)

Ferran II (1479-1516)

Segona guerra dels Remences (1483-1486) Interregne (1410-1412)

Regnat de Ferran I (1412-1472) Sentència arbitral de Guadalupe (1486)

Font 8. Principals rutes comercials que sortien de Barcelona als segles XIII i XIV Ruta

Ports principals

Exportacions

Importacions

Mediterrània occidental

Barcelona, Mallorca, Siracusa, Bugia, Tunis, Alger, l’Alguer

Teixits, oli, armes

Cereals, plata, or, esclaus

Mediterrània oriental

Constantinoble, Alexandria, Damasc

Teixits, metalls, oli, fruites seques, armes

Espècies, perfums, teixits de seda

Atlàntic nord

Sevilla, Lisboa, Anvers, Bruges

Espècies, armes, seda, perfums

Teixits, metalls

Font 20. Les Corts medievals Composició

-

Rei Braç eclesiàstic: bisbes i abats Braç militar: nobles Braç reial o popular: representants de les ciutats i de les viles

Funcions

-

Assessorar el rei.

Aprovar constitucions o lleis Aprovar impostos Concedir donatius el rei per a les campanyes militars Presentar greuges i peticions al rei

Font 21. La Generalitat Composició

-

Tres diputats, un per cada braç Tres oïdors de comptes, un per cada braç Presidència: un membre del braç eclesiàstic

Funcions

-

Recaptar impostos Executar les decisions de les Corts Defensar les constitucions o les lleis de Catalunya

4. Les institucions de govern a Catalunya La Corona d’Aragó no era un regne unitari, sinó na confederació d’estats independents: Catalunya, Aragó, València i Mallorca. L'únic element comú era la monarquia. Cada regne tenia les seves pròpies institucions, lleis i costums. Els reis per podr governar s’havien de comprometre a respectar-les.

4.1 Les Corts Les Corts eren assemblees convocades i presidides pel rei. Eren formades per representants dels tres braços. La pagesia i els menestrals no hi estaven representats.

Les lleis, que havien de ser aprovades pel rei i els Corts, les havia de complir tothom, fins i tot el rei. Per aquest motiu limitaven el poder del monarca. Aquesta manera de governar es coneix com a pactisme.

4.2 La Diputació del General o Generalitat La Diputació del General o Generalitat era una delegació de les corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguin a terme. Amb el temps les seves funcions es van ampliar i es va convertit en la principal institució de govern de Catalunya.

5. Catalunya en crisi. Fam i pesta La crisi baixmedieval va tenir una gran incidència a Catalunya. Enmig de períodes de fam i epidèmies, els catalans d’aquella època van viure 3 fets d’una gran importància.

5.1 Fam i pesta a Catalunya L’any 1333 va ser conegut amb l’expressió “lo mal any primer”. Durant aquest any, es van iniciar tot un seguit de crisis de subsistència i epidèmies de pesta que van causar una gran mortaldat i van fer que catalunya perdés la meitat de la població en només sols un segle.

5.2 La crisi dinàstica L’any 1410 el rei Martí I l’Humà va morir sense descendència, això va fer un problema successori. Els dos aspirants a rei eren el comte Jaume d’Urgell i Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara. El conflicte es va resoldre el 1412 en el compromís de Casp. Van escollir a Ferran d’Antequera.

El primer rei de la dinastia dels Trastàmara va seguir amb la tradició pactista de la monarquia catalana. Quan va veure tota a gent que s’oposava al seu poder, va decidir imposar un tipus de monarquia autoritària semblant al de Castella.

6. Els conflictes socials i polítics Les guerres remences al camp, les lluites entre la Biga i la Busca a Barcelona i, finalment, una guerra civil.

6.1 Els conflictes de remences Els senyors feudals van augmentar els impostos i altres obligacions que requeien damunt els pagesos de remença. Aquests van exigir la supressió dels mals usos. El rei Ferran II signà la sentencia arbitral de Guadalupe que suprimia els mals usos i la consideració dels pagesos com a serfs.

6.2 La lluita entre la Biga i la Busca A mitjans del segle XV va tenir lloc a Barcelona un enfrontament entre dos grups socials: la Biga, formada pels sectors més rics i poderosos de la societat (mà major), i la Busca, que agrupava els mercaders i els artesans dels gremis (mà mitjana i mà menor). La causa principal va ser la lluita pel control del poder municipal.

6.3 la guerra civil catalana L’any 1462 va començar una guerra que enfrontava la Generalitat i el rei Joan II. El motiu va ser la defensa del pactisme per part de la Generalitat i el rei partidari d’establir una monarquia autoritària.

Aquesta guerra va ser llarga i dura. Va acabar l’any 1472 amb la victòria de Joan II, que es va comprometre a mantenir el pactisme com a forma de govern a canvi de ser reconegut com a monarca.

Jaume I el Conqueridor Rei de la Corona d’Aragó (1213-1276) que va inicar l’expansió vers la Mediterrània i cap al sud amb les conquestes de Mallorca i València.

Vespres Sicilianes

Almogàvers

Nom amb què es coneix la revolta antifrancesa que va tenir lloc el 1282 a sicília i que va ser esperonada per Pere II el Gran, que en va ser proclamat rei.

Soldats a sou que van participar en l’expansió peninsular i de la Mediterrània de la Corona d’Aragó.

Van ser contractats per l’emperador de Bizanci per lluitar contra els turcs en una expedició coneguda com a Companyia Catalana d’Orient.

Consolat de mar

Corts

Tribunal format per dos magistrats a cònsols de mar que defensaven els interessos dels mercaders catalans i miraven de resoldre els seus problemes comercials i marítims.

Assemblees convocades i presidides pel rei. Eren formades per representants dels tres braços en què es dividia la societat.

Batalla de Muret Conflicte que va enfrontar els catalans i els francesos l’any 1213 en què va morir el rei Pere I. La derrota catalana va significar l’expansió cap al nord.

Guerres dels remences·lluita entre la Biga i la Busca·guerra civil catalana Conflictes socials i polítics que van afectar Catalunya durant la segona meitat del segle XV: guerres entre els pagesos de remença, que demanaven millors condicions, i els ciutadans més rics de Barcelona (Biga) i els mercaders i artesans dels gremis (Buscar), i guerra civil que va enfrontar el rei Joan ll i la Generalitat, que veia com perillava el pactisme.

Conseller·Consell de cent

CATALUNYA A LA BAIXA EDAT MITJANA

Generalitat

Compromís de Casp Acord a què es va arribar el 1412 a Casp (Aragó) arran de la mort sense successió del rei Martí i, darrer representant del Casal de Barcelona, i que va entronitzar Ferran d’Anteguera, de la dinastia castella dels Trastàmara.

El govern de Barcelona era format per cinc consellers i una assemblea d’un centenar de persones: el Consell de Cent. Aquesta assemblea, constituïda per representants de les tres mans de la societat urbana, tenia la funció d’aconsellar els 5 governants de la ciutat.

Pactisme Sistema de govern basat en el diàleg i l’acord entre els reis i els representants dels seus súbdits, característic de la vida política catalana.

Institució nascuda el 1359 com una delegació de les Corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguessin a terme. AMb el temps, les seves funcions es van ampliar i es convertí en la principal institució de govern de Catalunya.