Tema 5. El naixement de Catalunya i dels altres regnes peninsulars

el naixement de Catalunya i dels altres regnes peninsulars

Natalia Martínez 2nD Nati Fernàndez

índex Pàg 164-165 fer el fris.

1- La formació de la Marca Hispànica.

Pàg. 184-185 Act. 2,3 i 5 a (mapa del llibre) b (full) c (oral) 2- L' època de Guifré el Pelós.

Pàg. 185 Act. 6 i 7.

Pàg 168 Fer resum l' època de Gifré el Pelós 4- El camí cap a la independència.

Pàg. 172 Fes el resum 5- La feudalització dels comtats catalans.

Definir: Vicari o vaguer, Ramon Berenguer I, Abat Oliba, Assemblea de Pau i Treva, sagrera i paries.

6- La unió amb Aragó i l'expansió territorial.

Pàg. 188 Act. 18,19 i 20.

7- Una societat de pagesos.

Pàg 188 Act. 22,23 i 24.

8- El naixement i l'expansió de Castella i Lleó.

Pàg. 180 fonts 29,30,31,32,33 i 34.

Organitza els teus coneixements.

resum guifré el pelós L’any 870 Carles el Calb, el rei franc, va recompensar el noble Guifré el Pelós per la seva fidelitat durant les revoltes que havia patit i el va nomenar comte d’Urgell, Cerdanya i Conflent. L’any 878, Guifré també va obtenir els comtats de Barcelona, Girona i Osona. El comte de Barcelona esdevenia d'un governant fort.

Guifré va impulsar l’ocupació de la zona central de Catalunya, que havia quedat despoblada arram de la revolta del comte Aissó d’Osona, i la va repoblar amb pagesos dels Pirineus. Va fer fortificar la zona amb una xarxa de castells. Va contribuir a la fundació de centres religiosos importants, com el monestir de Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les abadesses i el de Sant Miquel de Cuixà.

Segons la llegenda, Guifré va morir lluitant al costat del rei franc. En realitat la seva mort es va produir l’any 897 mentre lluitava contra els musulmans a Lleida.

Guifré va deixar els comtats en herència als seus fills. Per primera vegada els comtes no eren nomenats pel rei franc, tot i que continuaven sent vassalls. La dinastia del Casal de Barcelona, el primer pas cap a la independència de Catalunya.

activitat 7 caps i cues

Guifré va impulsar la repoblació de la zona central de Catalunya que era buida de gent des de la revolta d'Aissó d’Osona.

Guifré va fundar els monestirs de Santa Maria de ripoll i sant joan de les abadesses En l'època de guifré es va fer un primer pas cap al que més tard va ser la societat feudal en privatitzar el càrrec públic de comte.

Després de la mort de Guifré, els seus fills van heretar els comtats.

La feblesa de l’imperi franc va contribuir a fer que els comtats catalans s’anessin independitzant​.

resum el camí cap a la independència

El comte Borrell II va orientar la seva política cap a Còrdova. El seu objectiu era protegir els comtats de possible satacs musulmans i obrir-los a intercanvis culturals i comercials amb Còrdova. Això va fer que cada cop més els comtes catalans s’anessim distanciant de la política franca.

L’any 985, Almansor va llançar un atac devastador contra els comtats catalans. Barcelona va ser saquejada i incendiada, i molts dels seus habitants van ser empresonats i venuts com a esclaus.

El comte Borrell va demanar el suport del rei franc, però el rei no va oferir-li cap mena d’ajut ja que la feblesa política de la monarquia franca ho feia impossible.

El nou rei, Hug Capet, va exercir el comte Borrell II que es presentés a retre-li homenatge com a vassall. El comte, no ho va fer per dues raons. D’una banda, es tractava d’una altra dinastia i les relacions de vassallatge eren de tipus personal. I l’altre perquè la monarquia franca no havia protegit el comte català dels atacs d’Almansor. Borrell per tant va considerer trencat el pacte feudal amb la monarquia franca.

Però no va ser fins al tractat de corbeil (1258), signat entre els reis Lluís IX de França i Jaume I el conqueridor, que es va reconèixer legalment la independencia catalana.

definició

Vicari o veguer​: eren delegats dels comtes i exercien les funcions del govern, defensa del territori i cobrament de tributs als pagesos. A l’inici del segle XI els veguers van voler independitzar-se dels comtes i sotmetre els pagesos del seu districte. Es van convertir en senyors feudals. Catalunya va quedar dividida en nombrosos feus i l’autoritat comtal en va afeblir.

Ramon Berenguer I​: entre els anys 1041 i 1059 va derrotar el snobles rebels dels seus comtats i els hi va oferir un pacte mitjançant el qual Catalunya es va convertir en un país plenament feudal. El pacte era que els nobles reconeixien el comte com el seu senyor i li juraven fidelitat, i el comte acceava l’apropiació dels feus i la submissió dels pagesos a l'autoritat dels senyors feudals. Això eren els Usatges de Barcelona.

Abat Oliba​: va limitar la violència feudal mitjançant assemblees de pau i treva. Va prohibir cometre actes violents durant uns dies determinats i al voltant del territori de les sagreres.

Assemblea de pau i treva​: El comte abat oliba va intentar limitar la violencia a través assemblees de pau i treva en que assistien clergues i senyors feudals.

L’acord principal era la prohibició de cometre actes violents durant uns dies determinants de la setmana i al territori de les sagreres.

Sagrera​: Les sagreres eren els trenta mentres que hi havia al voltant dels diferents llocs sagrats. Allà ningú podia atacar-hi.

Paries​: Eren el pagament d’uns tributs que donaven al comte de Barcelona perquè aquest no els ataques.

Catalunya Vella

Marca Hispànica territori fortificat que hi havia als límits meridionals de l’Imperi carolingi, entre els Pirineus i l’ebre, i que servia com a frontera militar per evitar els atacs dels musulmans.

Part del territori català situada al nord d’una línia irregular que seguia el curs del riu Llobregat, el seu afluent Cardener i la serra del Montsec. En contraposició, el territori situat al sud fou conegut com a Catalunya Nova.

Reconquesta Nom amb què es coneix el territori dels regnes de Lleó i Castella, que entre els segles XII i XIII van conquerir bona part d’al - Àndalus. Va ser considerada una croada contra els musulmans.

Pagès aloer · pagès de remença Els pagesos aloers eren pagesos lliures que posseïen petites parcel·les de terres anomenades alous.

Els pagesos de remença eren pagesos sotmesos a servitud.

Guifré el Pelós Fundador del casal de Barcelona. La seva obra principal va ser la repoblació de la Catalunya central.

Borrell II Comte que es negà a retre homenatge al nou rei franc, Hug Capet, cosa que significà l’inici de la independencia del comtat de Barcelona.

Ramon berenguer I

EL NAIXEMENT DE CATALUNYA I DELS ALTRES REGNES PENINSULARS

Comte de barcelona sota sota el mandat del qual el comtat de Barcelona va imposar la seva autoritat sobre els altres comtes catalans.

Vicari o veguer

Repoblació · aprisió · carta de poblament Els territoris conquerits solien quedar abandonats i calia repoblar-los. La repoblació es feia per mitjà de l’aprisió: el rei cedia terres a pagesos lliures que en podien ser els propietaris si les treballaven durant anys. Les persones que accedien a repoblar territoris considerats perillosos obtenien un seguit de privilegis que es recollien en les anomenades cartes de poblament.

Delegat de comte en un territori, que s’ocupava de governar i defensar. També cobrava els impostos als pagesos que hi vivien

Corona d’Aragó Regne nascut arran del matrimoni entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, filla del rei Ramir d’Aragó