El feudalisme

Natalia MartĂ­nez 2nD Nati FernĂ ndez

Viking Carlemany·francs·imperi carolingi Sota el regnat de Carlemay, els francs van construir un Estat cristià que va esdevenir el més gran de l’Europa occidental durant l’edat mitjana. Amb el nomenament de Carlemay com a emperador, va néixer l’Imperi carolingi, que es va disgregar amb la mort d’aquest.

Nova manera d’organitzar l’economia, la societat i la política, basada em la propietat de la terra com a principal font de riquesa i en l’establiment d’una sèrie de relacions de vassallatge entre el senyor feudal(un rei, un comte, un abat…) i el vassall (un noble o eclesiàstic de rang inferior). es va desenvolupar a Europa als segles IX, Xi XI.

L’EUROPA FEUDAL

Agricultura de subsistència Agricultura amb rendiments baixos a cause de l’ús d’eines molt rudimentàries. Els pagesos a penes obtenien el mínim per sobreviure.

També anomenats normands, els vikings eren un poble d’Europa que va envair molts territoris del continent entre els segles VIII i X.

Feudalisme·relacions de vassallatge

Noblesa·castell·senyoria o feu

Clergat·monestir El clergat era un dels estaments privilegiats de la societat feudal. Es dedicaven a l’oració, la còpia de manuscrits en llatí, el conreu de les terres i l’elaboració d’aliments i begudes.

El monestir aplegava comunitats d’homes o dones (monjos o monges) dedicats al treball i a la pregària, sota l’autoritat d'un abat o abadessa, d’acord amb unes normes o regla.

La noblesa era un dels estaments privilegiats de la societat feudal. Els nobles feien la guerra i, en temps de pau, organitzaven torneigs i caceres.

La senyoria o feu era el conjunt de terres que estaven sota el domini del senyor feudal, el qual fixava les lleis i jutjava els delictes que s’hi cometien.

El castell era la fortalesa on vivia la noblesa amb l’objectiu de protegir els seus bés i també la família, els criats i la pagesia que vivia a les seves terres.

Estament Cadascun dels tres grups en què es dividia la societat medieval: el clergat, la noblesa i l’estament popular, integrat majoritàriament per la pagesia.