Les institucions de govern de Catalunya

4.1 Les Corts

Les Corts eren assemblees convocades i presidides pel rei. Eren formades per representants dels tres braços. La pagesia i els menestrals no hi estaven representats. Les lleis, que havien de ser aprovades pel rei i els Corts, les havia de complir tothom, fins i tot el rei. Per aquest motiu limitaven el poder del monarca. Aquesta manera de governar es coneix com a pactisme.

4.2 La Diputació del General o Generalitat

La Diputació del General o Generalitat era una delegació de les corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguin a terme. Amb el temps les seves funcions es van ampliar i es va convertit en la principal institució de govern de Catalunya.

5. Catalunya en crisi. Fam i pesta

La crisi baixmedieval va tenir una gran incidència a Catalunya. Enmig de períodes de fam i epidèmies, els catalans d’aquella època van viure 3 fets d’una gran importància.

5.1 Fam i pesta a Catalunya

L’any 1333 va ser conegut amb l’expressió “lo mal any primer” . Durant aquest any, es van iniciar tot un seguit de crisis de subsistència i epidèmies de pesta que van causar una gran mortaldat i van fer que catalunya perdés la meitat de la població en només sols un segle.

5.2 La crisi dinàstica

L’any 1410 el rei Martí I l’Humà va morir sense descendència, això va fer un problema successori. Els dos aspirants a rei eren el comte Jaume d’Urgell i Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara. El conflicte es va resoldre el 1412 en el compromís de Casp. Van escollir a Ferran d’Antequera. El primer rei de la dinastia dels Trastàmara va seguir amb la tradició pactista de la monarquia catalana. Quan va veure tota a gent que s’oposava al seu poder, va decidir imposar un tipus de monarquia autoritària semblant al de Castella.

6. Els conflictes socials i polítics

Les guerres remences al camp, les lluites entre la Biga i la Busca a Barcelona i, finalment, una guerra civil.

6.1 Els conflictes de remences

Els senyors feudals van augmentar els impostos i altres obligacions que requeien damunt els pagesos de remença. Aquests van exigir la supressió dels mals usos. El rei Ferran II signà la sentencia arbitral de Guadalupe que suprimia els mals usos i la consideració dels pagesos com a serfs.