Amb Albert Virgili, exjugador del Nàstic

Albert Virgili és l’actual director esportiu del CF Pobla i un “home de la casa”, com ho demostra el fet que fou jugador del Nàstic des de categoria benjamí, fins a assolir el primer equip, al qual hi va pertànyer en dues etapes. Recordarem la seva època com a futbolista en actiu, des de la terrassa del formidable restaurant-marisqueria l’Àncora.

Vas arribar al Nàstic en edat benjamí i vas passar per totes les categories del Planter Grana, fins assolir el primer equip, la temporada 2000-01. El somni d’aquell nen petit que començava a jugar al futbol base, es feia realitat, oi?

Sí, aquell era el meu somni. Imagina’t el que suposava per a un noi que va passar per totes les categories del futbol base i que entrenava al camp d’abaix i mirava l’estadi amb devoció i il·lusions. Quan ja era juvenil, des del club em van comentar per anar a entrenar amb el pri- mer equip i allò va significar una alegria immensa per a mi. Va ser Josep Maria Nogués qui em va fer debutar, en un partit de Copa Catalunya, contra el RCD Espanyol B.

Aquell curs 2000-01, el Nàstic entrenat per Nogués va aconseguir l’ascens a 2a A. Segur que tens un record inoblidable d’aquell any, eh? Està clar, el record és meravellós.

Per a un noi de Tarragona, com és el meu cas, viure tot allò des de dins fou fantàstic. Recordo el dia de les celebracions, quan vam arribar a la plaça de la Font, que estava plena de gom a gom i veies les cares de felicitat de l’afició i també de familiars i amics. Encara avui, quan ho penso, se’m posa la “pell de gallina”.

Et ve al cap algun moment en concret de les celebracions per l’ascens, que vulguis destacar? O més aviat és un record genèric? Sobretot és el que et deia, el fet de poder compartir amb la gent del Nàstic i de Tarragona, un moment tan maco com aquell. I com no, quan vaig veure al meu pare a la plaça de la Font, gaudint de la festa... fou un moment molt emotiu, perquè durant anys i anys m’acompanyava amb el cotxe des d’El Catllar fins al Nàstic, per poder entrenar i jugar els partits. Aquell dia, va ser com una “recompensa” per la meva família.

Aquell era el Nàstic dels Oliva, Leo (DEP), Gordillo, Marc Bernaus, Quique, Serrano, Sergio Lara, Masnou, Manolo Herrero, Pallarés, Barila, Codina, Félix Prieto, Castillejo... Quin equipàs, eh?

Sí, era un autèntic equipàs, i jugava molt bé al futbol. No vaig tenir massa minuts, però només entrenant amb ells ja vaig adquirir molts conceptes. A més, en el vessant humà, et puc dir que era gent molt amable i sempre em van tractar d’una forma espectacular i em van ajudar en tot el que necessités, tenint en compte que jo era molt jove.

La campanya següent, amb el Nàstic a la categoria de plata, continues en dinàmica del primer equip, però no vas tenir les oportunitats que tot futbolista busca, oi?

Així és. Però a casa meva, els meus pares sempre m’han inculcat la humilitat i l’esforç diari, i sempre em deien que havia d’estar content per entrenar amb aquells futbolistes i que intentés aprendre el màxim i allò és el que vaig fer. Per a mi, compartir vestidor amb jugadors com Vizcaíno, Pinilla, Ramis, Ángel Cuéllar, Bruno Saltor i companyia, ja era tot un premi.

En el mercat d’hivern de la 200203 deixes l’entitat grana, i tens una experiència en el filial d’un club històric, com el R. Zaragoza. Que tal va anar, al club de La Romareda?

Doncs va ser una experiència molt bona, la veritat. Era la primera vegada que sortia de casa i que jugava en un equip que no fos el Nàstic, i tot va sortir bé. Inicialment, vaig viure en una residència i jugava en el segon filial, a 3a divisió i la temporada següent, ja la vaig completar al R. Zaragoza B, que estava a 2a B.

Però si hem de destacar una “aventura” teva, seria la que vas viure a Hong Kong, a les files del Kitchee SC. Com a experiència vital, seria insuperable!

Sí, és una experiència per a tota la vida. Va ser Josep Gombau (l’entrenador del Kitchee SC en aquell moment) qui em va oferir fitxar per aquest club i jo, al principi no ho tenia massa clar, però després de diverses xerrades, em va convèncer. Com a experiència vital, va ser fantàstica tal com et deia, però en el futbolístic era un campionat una mica estrany, perquè no hi havien partits tots els caps de setmana, i jo, trobava a faltar el fet de competir cada diumenge.

Després vas tenir etapes al CF Reus i al CF Pobla i tones al Nàstic l’any 2011, de la mà del míster Juan Carlos Oliva. Quina il·lusió et faria tornar a vestir de grana, eh? I a més, amb l’equip a 2a A. I tant! Allò va ser molt bonic per a mi. Jo venia de fer molts gols amb la Pobla, i recordo que Santi Coch em va dir que estava “sobre la taula”, la possibilitat que passés a formar part de la primera plantilla del Nàstic. Evidentment, quan m’ho van confirmar em va fer una gran il·lusió, perquè a més, l’equip estava a 2a A, tai i com deies.

Parlem ara d’aquell gol espectacular que vas marcar al Gol Sud del Nou Estadi, contra el R. Betis d’Achille Emaná i que servia per guanyar el matx 3 a 1, i gairebé certificava la permanència del Nàstic, a 2a A. Com recordes aquell moment? Efectivament, aquella victòria ens “donava” la permanència, pràcticament. Fou un moment inoblidable per a mi, perquè va ser un gol “somiat”. Va centrar per banda dreta Álvaro Rey, Berry Powel va anar al remat, però no va tocar la pilota i jo, la vaig “engaltar” de primeres. Fou un gol molt bonic, sí.

Tens la sensació, que si algun entrenador dels que vas tenir al Nàstic t’hagués atorgat més confiança i minuts, podries haver-li oferit un rendiment superior, al nostre equip?

Fa uns anys, potser t’hauria dit que sí. Però ara que veig el futbol des d’un vessant més proper als entrenadors i cossos tècnics, et puc dir que no conec a cap míster, que vulgui perjudicar el seu equip. Si en aquell moment els entrenadors no em van donar més minuts és perquè era el just.

Avui ets el director esportiu del CF Pobla. Consideres que hi ha diversos jugadors del filial, amb la suficient projecció per assolir el primer equip del Nàstic, a curt o mig termini?

Sí, n’estic convençut. Jo conec molt bé el CF Pobla i el Nàstic i aquest factor, considero que és ben important per desenvolupar la meva feina. Ja estem veient el resultat que estan oferint els Pol Domingo, Marc Montalvo, Marc Álvarez, Dani Parra... Estic segur que, ben aviat, veurem a altres joves jugadors debutant amb el Nàstic.

Això esperem! Sense cap mena de dubte la direcció esportiva del CF Pobla està en bones mans, tant pels seus indubtables coneixements futbolístics, com per l’estima que sent per ambdues entitats. Un plaer de xerrada amb l’Albert Virgili, com ho fou gaudir dels espectaculars i deliciosos plats que ofereixen a l’Àncora del Serrallo!

Nacho González