2 minute read

EL MEU PRIMER NÀSTIC JOSÉ ANTONIO LUACES

de la meva vida laboral en l’antiga Junta d’Obres del Port (actualment APT), en la qual vaig servir durant més de 35 anys. Concretament, va ser el famós partit Nàstic 0; Zamora 0, disputat el 24 de juny 2001. Després del qual l’equip grana va ascendir a Segona divisió.

En primer lloc, vull dir que em sento molt agraït a l’amic Nacho per convidar-me a compartir amb tota l’afició grana quan va començar la meva relació amb el Nàstic.

Advertisement

Va ser en la meva època de futbolista en actiu quan l’any 78, després d’haver militat al Lorca Deportiva, el conegut i benvolgut Pani em va portar des de Cartagena fins a Tarragona, on vivien els meus pares, i em va presentar a Antonio Jaurrieta perquè pogués entrenar amb el Nàstic durant algun temps. Aquella temporada va finalitzar amb l’ascens de Nàstic a Segona B. Circumstància que va elevar el nivell necessari per a aconseguir les meves aspiracions esportives, per la qual cosa les dues següents vaig militar en el Torreforta, dirigit per Valero Serer (DEP) primer, i després en el SP. i SP. D’aquella època ve algunes amistats amb futbolistes granes com, per exemple, Santi Palanca, Amigó, Mon (companys en la Selecció Castellana de Juvenils en el 72) i el propi Pani. I, a més, amb Valero Serer i Jesús Albiol (Torreforta), i els traspassats José Luis Navarro i Pere Casas (SP i SP), entre altres.

Dit la qual cosa, haig de precisar que ‘El meu primer Nàstic’ va venir diversos anys més tard i després d’un llarg parèntesi en el qual la meva atenció va estar ocupada en la construcció de la meva família i el desenvolupament

Aquell ascens em va enganxar, de manera que la T-2001/2002 va ser la meva primera com a soci del Nàstic, d’aquí ve que en l’actualitat tingui el núm. 627. Va ser la primera de moltes temporades gaudint del Nàstic i del meu nebot Sergi quan era petit i solia observar als futbolistes granes fer l’escalfament abans del partit en l’angle de preferent amb el gol de muntanya. Encara recordo la seva cara de satisfacció quan anomenava pels seus noms als futbolistes d’aquella temporada: Pinilla, Cuéllar, Moso, Codina... i algun d’ells li responia amb alguna paraula o gest afectuós. De seguida em buscava amb la mirada per a veure el meu gest de complicitat.

Més tard podria dir que vam viure l’ascens a Primera divisió al final de la T-2005/2006, amb una gran emoció i intensitat, i que per a nosaltres, el meu nebot i jo, va ser un autèntic regal veure competir al Nàstic amb l’elit del futbol espanyol. Finalment, significar que a més de ser un soci de base, vaig començar a col·laborar amb diversos mitjans de comunicació locals redactant anàlisis dels partits del Nàstic, a més de portar algunes dades de caràcter estadístic, participació en diverses tertúlies, etc. Això em va portar a rebre l’amable i generosa invitació de Tarragona Ràdio per a fer una secció que es va batejar com a ‘L’Altra Lliga’, dins del seu programa ‘Sempre Nàstic’. Secció que va començar en la T-2010/2011, amb el Nàstic en Segona divisió, per la qual cosa en la present temporada ha complert 12 anys d’història ininterrompuda. El que per a mi és un autèntic plaer, privilegi i honor.

I avui, en espera de poder tornar a veure aviat a l’equip grana en l’LFP, cridem: Fins al final, Força Nàstic!

Fa quasi 10 anys que estic jubilat. Durant la meva vida laboral no vaig tenir massa ocasions per poder activar a fons una vida social, on poder destinar unes hores a conviure amb gent que no fos la família o la feina, pensant sempre que quan arribés el moment ja m’hi dedicaria. Ha estat així, tenia molt clar que no em quedaria assegut, per això, entre altres coses em vaig adreçar al món del voluntariat; una possibilitat que em facilitaria el contacte amb gent de tota mena de categories, tan esportives, comercials, industrials, mèdiques...

D’aquesta manera va ser, que contactant amb coneguts que ja estaven apuntats als Jocs del Mediterrani, també m’hi vaig apuntar jo; després entre cursets i experiències en viu, resulta que vaig estar preparat per desenvolupar aquesta feina, alguna d’aquestes

This article is from: