Marc Álvarez, jugador del Nàstic

“Ens deixarem la vida en cada partit per aconseguir l’ascens”

El Talent

Nom complet Marc Álvarez García

Data de naixement 7 - 6 - 2001

Lloc de naixement Torredembarra (Tarragona)

Equips com a jugador - CF Pobla (3a divisió)

- Gimnàstic (Primera Federación)

Marc Álvarez és un jove futbolista amb un talent extraordinari que va arribar al Nàstic en edat cadet, i que des d’aquesta temporada ja forma part de la primera plantilla grana. Jugador ràpid, incisiu i “descarat” que està oferint un gran rendiment i del qual n’esperem molt, en el present i, com no, en el futur. Dialoguem amb ell a les banquetes del Nou Estadi Costa Daurada.

Vas començar a jugar al futbol al club del teu poble, la UE Torredembarra, amb només 3 anyets. Seria més gran la pilota que tu, gairebé! (Riu). Sí, la veritat és que vaig començar de ben petitet. Recordo que amb 2 anys ja jugava amb la pilota a casa, amb el meu pare. Al principi d’anar a la UE Torredembarra, no m’agradava massa perquè amb només 3 anys no em volia separar ni un moment dels meus pares, però quan ja en tenia 5 ho vaig co- mençar a gaudir moltíssim. Tinc un record molt maco d’aquell època, com no.

Fins que en edat cadet vas fitxar pel Nàstic. Això vol dir que el ‘sentiment grana’ el tens ben “arrelat”, eh?

I tant! Has de tenir en compte que des de ben perit venia a l’estadi per veure els partits del Nàstic, i el meu somni era jugar algun dia al primer equip. Així que quan van trucar-me des del club per oferir-me la possibilitat d’incorporar-me al cadet, no m’ho vaig pensar dos cops, òbviament.

Ja en edat juvenil, vas jugar una temporada en el Juvenil B, en categoria Nacional i dues en el Juvenil A, de Divisió d’honor. Aquesta darrera categoria, ja són “paraules majors”, eh?

Així és. La Divisió d’honor diria que és una categoria molt atractiva i divertida, perquè t’enfrontes a clubs ben importants com ara el FC Barcelona, RCD Espanyol, R. Zaragoza, R. Mallorca... Fins i tot agafes avions i allò et fa sentir futbolista. Vaig gaudir molt d’aquesta categoria, en tots els aspectes, malgrat que la segona campanya va ser la de l’aturada a mig campionat, per la pandèmia.

Posteriorment, vas defensar la samarreta del CF Pobla, durant dues temporades. Vas notar molt el canvi de jugar en futbol base a fer-ho en una categoria tan complicada, com és la 3a divisió?

Doncs sí. Per una banda, al principi no vaig jugar massa, però quan sortia al terreny de joc notava que els rivals potser no tenien tanta qualitat tècnica, però si molta potència física i experiència. Però a poc a poc, vaig acoblar-me a tot plegat:

Aquesta pretemporada la completes amb el primer equip, i el cert és que vas “trencar-la”. Però t’esperaves formar part de la primera plantilla del Nàstic aquest mateix curs? Bé, la meva intenció inicial era aprofitar els entrenaments per aprendre conceptes del cos tècnic i dels companys. Tot i això, no m’esperava formar part de la primera plantilla tan aviat, sincerament, i he de dir que per a mi significa un orgull i un honor immens.

El cert és que el míster Raül Agné ha confiat molt en tu des de l’inici del campionat. Segur que li estàs ben agraït per aquesta aposta personal, oi? (Entrevista realitzada abans de la destitució de Raül Agné). Sí, és clar. Li estic súper agraït, com no podia ser de cap altra manera, i intento “tornar” amb un bon rendiment aquesta confiança que m’està atorgant. Tan ell com la resta del cos tècnic em donen bons consells, i el que vull és adquirir la major quantitat de conceptes tècnics i tàctics possibles.

De petit o més jovenet, segur que veies el primer equip del Nàstic, com quelcom ben complicat d’assolir. Què significa per a tu, jugar amb la samarreta grana?

Doncs com et deia abans, per a mi tot això és com un somni. Recordo que alguna vegada vaig fer de recull pilotes en partits del primer equip i quan acabaven, els hi demanava la samarreta als jugadors i ara, els petits me la demanen a mi. En “tres dies”, la meva vida ha donat un canvi radical i em fa molta il·lusió, viure tot això.

Veiem de tu, que ets un futbolista amb una certa dosi de “descar” i que sempre mostra una gran personalitat sobre el terreny de joc. Tot i així, creus que encara has d’anar a més?

Estic convençut. Soc molt exigent amb mi mateix i sincerament, penso que tinc molt marge de millora, tenint en compte la meva edat. De fet, treballo de valent en el dia a dia, per tal que el meu rendiment vagi en augment i que la meva progressió futbolística, continuï el seu procés.

T’hem vist jugar per ambdues bandes i també com a davanter. Però on creus que ofereixes millor nivell o et trobes més còmode?

Depèn del partit en qüestió i del rival, però a mi sempre m’ha agradat jugar d’extrem esquerre, per poder anar

“cap a dins”. Però també em sento prou còmode per la banda dreta, com a segon punta o davanter. Al final, el que vull és ajudar a l’equip des del verd i jugaré encantat on ho decideixi el míster, evidentment.

De tots és conegut que l’aspiració del club és l’ascens a la categoria de plata. Veus conscienciat al vestidor per assolir aquest objectiu o li pot pesar aquesta “obligació”, en el psicològic?

Crec que és positiu tenir aquesta pressió o “obligació”. Tots nosaltres coneixem quin és la finalitat de l’entitat i no cal dir que “ena deixarem la vida” en cada partit per tal que es faci realitat, en finalitzar aquest campionat.

Sempre m’agrada preguntar als més joves, com està vivint la seva família el fet que el jugador en qüestió, formi part de la primera plantilla del Nàstic. Com ho porta la teva?

Doncs crec que ho estan vivint amb més felicitat i il·lusió que jo, fins i tot (riem). Sobretot el meu pare, perquè és molt “futbolero” i molt del Nàstic, i ara, amb més motiu si cal. Tant ell com la meva mare ja han anat a algun desplaçament per veure els partits i ho estan gaudint moltíssim, perquè tot és “nou” per a nosaltres.

Doncs ens alegrem que així sigui i només podem desitjar-li tota la sort del món, perquè és un noi que s’ho mereix, donada la seva gran qualitat humana. I per no parlar de la futbolística, ja que el podem considerar part del patrimoni del Nàstic, si continua amb aquesta progressió que està mostrant. Som-hi Marc!

Nacho González