TEMPS ERA TEMPS PARTITS HISTÒRICS Primer partit després de la Guerra Civil

Per Enric Pujol

Contra la 50ª División (equip integrat per jugadors de Primera i Segona que feien el servei militar a Barcelona que aleshores durava 26 mesos); contra el Auxilio Social de Barcelona (que va fer la sacada d’honor Paquita Queipo de Llano, filla del General feixista); contra el Marina de Cambrils, Badalona, UD Pueblo Nuevo i contra el primer equip del Barça que va reunir a prop de 4.000 espectadors.

La RFEF al mes de maig de 1939 va enviar una circular indicant a tots els clubs federats que les competicions es reprendrien la primera setmana d’octubre; per la seva part la Federació Catalana va confirmar l’inici de la Lliga i en el cas del Nàstic no el van deixar jugar a 1a Categoria Regional sinó a la Segona, divisió en la qual va acabar la temporada 1935/36.

El mes de juny la secció de futbol va iniciar la localització de futbolistes i va efectuar proves per poder disputar una lliga en condicions. Vuit jugadors ja havien jugat abans de la guerra: Wenceslao, Alujas, Martorell, Pelegrí, Saperas, Recasens, López Carafí i Francès; vuit van pujar del reserva: Boronat, Ramón, Mañé, Pérez, Fernández, Magriñá, Miralles i Bernat; tres van arribar del CF Tarragona: Antonio Fábregas, Arnau i Guasch; i els quatre restants els van fitxar: Alejo, Gómez, Villacampa i Casamitjana.

D’entrenador faria José Gómez Lecube, exjugador de l’Atlético de Madrid destinat a la ciutat. A l’agost va començar la pretemporada i l’equip va jugar set partits amistosos.

De fet, el primer partit oficial es va jugar el 15 d’octubre de 1939 al camp del CF Tàrrega i corresponia al Campionat de Catalunya de Segona Categoria Preferent, en el que hi van participar set equips; el Nàstic en un gran partit aconseguia empatar a tres gols. Els tarragonins van marxar amb un autocar a les 10 del matí des de davant de l’Hotel Europa a la Rambla, i van parar a dinar a Montblanc per poder estar a las 15.30 h al camp municipal.

El partit va començar malament, doncs l’1-0 va arribar al minut 30, obra de Villaré II; al minut 50 Magriñá posava l’empat; però en cinc minuts Villaré Ii de nou i Muriaga deixaven el 3-1 a favor dels lleidatans, i quan faltaven vuit minuts va reaccionar el Nàstic posant un heroic empat, als minuts 82 i 90 amb gols del davanter Pérez. Sota l’arbitratge del col·legiat de Barcelona Joan Obiols, el Nàstic va alinear a Boronat; Francès, Recasens, Martorell; A. Fàbregas, Alegret, Magriñá, Saperas, Pérez, Ramón i Pelegrí. Diu la crònica signada per José Camba al Diario Español, que el jugador més destacat del partit fou el porter local Massó, que el camp de terra era de reduïdes dimensions i estava sense tancar, i les porteries no disposaven de xarxes.