projecte del Nàstic em va seduir des del primer instant”

L’INSTINT GOLEJADOR

Nom complet Marc Fernández Gracia

Data de naixement 29 - 4 - 1990

Lloc de naixement Barcelona

Equips com a jugador

- CE Europa (3a divisió)

- CE Sabadell (2a B)

- FC Cartagena (2a A)

- RCD Mallorca B (2a B)

- R. Mallorca (1a divisió)

- Bnei Sakhnin (1a divisió Israel)

- RCD Espanyol B (2a B)

- CE Sabadell (2a B)

- UE Llagostera (2a B)

- UCAM Murcia CF (2a B)

- Asteras Tripolis FC (1a divisió Grècia)

- Apollon Smyrnis (1a divisió Grècia)

- FC Andorra (Primera Federacion i 2a A)

- Gimnàstic (Primera Federación)

- FC Cartagena (2a A)

Marc Fernández és un davanter contrastat, que durant la seva trajectòria esportiva ha aconseguit dos ascensos a la categoria de plata. El Nàstic l’ha incorporat durant aquest mercat hivernal per tal que es converteixi en un factor diferencial pel nostre equip. Parlem amb ell, en acabar una sessió d’entrenament.

En quin club es va formar Marc Fernández en la seva etapa de futbol base?

Doncs vaig pertànyer a diferents clubs, però en el que més temps va ser a la UE Cornellà, on hi vaig estar durant 4 temporades. També vaig jugar a l’escola del FC Barcelona 2 anys, un altre a la UE Sant Andreu i el meu darrer any de juvenil, al R. Zaragoza.

Després dels teus anys de futbol base, vas jugar al CE Europa cedit pel CE Sabadell i el curs se- güent (2010-11) tornes a l’entitat de la Nova Creu Alta, amb la que vas aconseguir l’ascens a 2a A. Segur que aquell primer gran èxit esportiu, el recordes amb gran afecte, eh?

Sí, aquell fou un any magnífic. Primer que res perquè el CE Sabadell és un club històric, que té una afició espectacular i aquella és una gran ciutat i vam gaudir molt de l’ascens. A més, vam aconseguir-ho a l’estadi Ipurúa, contra la SD Eibar, que 2 anys després estava a 1a divisió. Per tot plegat és un dels millors records que tinc com a futbolista.

Després tens un pas pel FC Cartagena, a 2a A i posteriorment, signes pel RCD Mallorca B, la temporada 2012-13. I tan bé vas fer les coses, que vas debutar en el seu primer equip, a 1a divisió. Moment inoblidable, oi? Totalment. El meu debut va ser a l’estadi Son Moix, contra el RCD Espanyol i recordo que quan vaig sortir al terreny de joc, estàvem empatats 1 a 1, i al final vam guanyar el partit. Jo vaig signar pel filial, però en el primer matx del campionat, ja estava debutant a 1a divisió, així que tot va succeir molt ràpid. Sempre li estaré agraït a Joaquín Caparrós (l’entrenador del R. Mallorca en aquell moment), per donar-me l’oportunitat de jugar en la màxima categoria.

Durant la teva carrera esportiva, has tingut dues aventures “exòtiques”, a Israel i Grècia. Que tal van anar, en el futbolístic i en l’humà?

En el futbolístic, a Grècia em va anar molt bé, perquè vaig estar-hi durant 3 anys i vaig aconseguir una bona xifra de gols, en una lliga que és prou competitiva. A Israel només vaig estar mitja temporada i considero que em va “agafar” massa jove, així que el record esportiu no és tan bo. Tot i així, en el vessant humà, van significar unes experiències meravelloses per a mi.

Després de la teva etapa a l’Apollon Smyrnis grec, signes pel FC Andorra i et converteixes en una peça clau en l’ascens a 2a A d’aquest club, el curs anterior. No oblidem que vas aconseguir 12 gols, ni més ni menys!

La veritat és que tinc un record excel·lent de la meva etapa a Andorra, tant en el futbolístic, com en el personal. La meva família i jo ens vam trobar ben còmodes allà i po- dria dir que va ser un any “rodó”, en tots els sentits.

Et podem considerar un futbolista que garanteix ascensos a 2a A, eh? Com una mena de “talismà”, gairebé.

(Riu). Espero que a Tarragona pugui aconseguir un altre i fer bo el tòpic de “no hi ha dos, sense tres”.

De cara a aquest mercat hivernal, et va sorgir la possibilitat de signar pel Nàstic. Interpreto que no t’ho vas pensar dues vegades, per acceptar la proposta grana...

Així és, no m’ho vaig pensar, perquè jo soc molt ambiciós i m’agraden els reptes. És obvi que el Nàstic és un gran club, que té una afició impressionant i el seu projecte és de màxims objectius. Per altra banda, ara estic al costat de casa, així que estic molt feliç per tot plegat i esperançat amb el que està per arribar.

Precisament, aquest objectiu ambiciós de l’entitat, suposo que ha estat la clau, per decidir venir a Tarragona.

Està clar. Com et deia abans, la meva família i jo estàvem encantats a Andorra, però no tenia els minuts de joc que desitjava. Jo podria haver pensat...”estic a 2a A i ja acabo la temporada aquí”... però necessito competir i sentir-me important per l’equip. I evidentment, el projecte del Nàstic em va seduir des del primer instant.

Com t’ha rebut el vestidor, Marc?

Podríem dir que ja et sents com a casa?

Sí, m’han fet sentir molt còmode des del primer moment. M’he trobat amb un grup humà extraordinari i aquest aspecte ha de ser clau per oferir un bon rendiment grupal, sobre el verd.

En el partit jugat al Nou Estadi Costa Daurada contra l’At. Balears, ja vas aconseguir el teu primer gol, vestit de grana. Aquest ha de ser el primer de molts, eh?

Doncs això espero, clar que sí. Malgrat això, si marco gol, però l’equip perd, com va ser el cas aquell dia, no puc estar content. El que si valoro és que ja he “obert la llauna” en el capítol golejador, i això sempre és important, per jugar sense aquella pressió afegida, a partir d’ara.

L’objectiu coral del Nàstic per aquesta temporada, ja el coneixem. Però quin seria el teu en el personal?

El que vull és oferir-li a l’equip tota la meva experiència i un bon rendiment individual, per tal d’acabar assolint l’objectiu del club, que sempre és el més important, òbviament.

No tenim cap mena de dubte, que aquest fantàstic jugador ha de ser determinant en el successiu, donada la seva indubtable qualitat i que li aportarà una bona xifra de gols al Nàstic, cosa que ha fet durant tota la seva trajectòria esportiva. Molta sort i èxits vestit de grana, Marc!

Nacho González