Música i Poble Sumari
Sumari Activitat federal 9 13 14 20 25
Benicàssim reuneix al món associatiu musical valencià en l’Assemblea General de la FSMCV Els Premis Euterpe reconeixeran la projecció internacional dels músics valencians La FSMCV sol·licita al nou conseller d’Educació Vicent Marzà 20 milions per al seu projecte La Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV conquista en la seua segona temporada La FSMCV treballarà a Europa amb associacions estratègiques de cooperació escolar
Actualitat 42 43
La música de banda omplirà de nou Les Arts amb motiu del Certamen Autonòmic El Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València torna a lluir amb la millor música
Opinió 56
Tocar o no tocar el Himno de España, per Pedro Rodríguez, president de la FSMCV.
Comarques 58 a 95 Tota la informació de les comarques d’Alacant, Castelló i València.
Partitures, discos, llibres… 96
Últimes novetats a les editorials musicals
Convocatòries 99
Cursos, concursos, premis…
MUSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 180 / 2015 Edita: FSMCV President FSMCV: Pedro Rodríguez Navarro Comité de redacció: Pedro Rodríguez Navarro Sara Sanjuán Ortis Cristina Quílez Porta Redacció i maquetació: Cristina Quílez Porta Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) José A. García (Foia de Castalla) Anna López (Horta Sud) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gráficas NASVE, S.L. www,nasve.com Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X
La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors. Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport
Agenda 100
Concerts per als pròxims mesos
3
Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descomptes a les següents tendes de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623
LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es
CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es
Música i poble Actualitat Música i Poble Breus
Breus Més de 400 societats musicals han participat Augmenta la participació en la campanya en la Campanya d’Intercanvis Musicals d’activitats comarcals
E
E
any patrocina la Generali·
mou la FSMCV i que que tant
tat Valenciana amb la col·
arrelament té en les nostres
laboració de la FSMCV.
comarques.
En esta edició han parti·
Enguany es preveu aconseguir
cipat un total de 436 so·
una quantitat de 64.000 partici·
cietats musicals que han
pants, un nombre molt elevat en
oferit concerts al llarg de la
relació a la primera edició en la
Comunitat Valenciana a través de les seues bandes de música, bandes juvenils,
qual participaren poc més de 13.000 persones.
orquestres, cors, grups de cambra… el que confirma la consolidació d’esta cam·
D’esta manera, l’increment des de 1998 ha sigut sorprenent ja que s’ha multipli·
panya iniciada fa ja 12 anys i que ha servit per a interrelacionar a societats mu·
cat per cinc amb un augment del 486%.
sicals de la mateixa o distinta comarca a través de les seues unitats artístiques.
En 2015, està previst que 451 societats musicals participen en la campanya, la
Els concerts van començar el passat 12 de juny amb cert retràs respecte a con·
qual cosa suposa el 82,44% del total (547) i cal destacar la presència de 10.000
vocatòries anteriors degut a que el conveni que regula la campanya i que signa
músics, 3.000 alumnes d’escoles de música i 51.000 persones que assistiran
cada any la Federació amb la Generalitat va signar-se molt més tard.
com a públic.
l passat 30 de se· tembre finalitzava el XII Programa d’Inter·
canvis Musicals que cada
n uns dies conclourà una nova edició de la campanya
d’activitats
comarcals que cada any pro·
El programa Nuestras Bandas de Música passa La FSMCV manté el certificat ISO 9001 en el a ser d’àmbit nacional seu sistema de gestió de la qualitat
E
l progra· ma
de
r à d i o
‘Nuestras
ban·
D
urant el mes de setembre realitzat
s’ha l’audi·
toria de seguiment cor·
das de música’,
responent a 2015 del
que
i
Sistema de Gestió de la
Octa·
Qualitat de la FSMCV, im·
dirigeix
presenta
Hernández
plantat en aquesta entitat des de 2013 d’acord a la norma ISO 9001. En aquesta
Bolín i que està
auditoria no s’han identificat no conformitats, al mateix temps que s’ha destacat
en antena en la
com a punts forts la realització de l’informe de la direcció i l’aplicació del procés
ràdio valenciana
de medició de la satisfacció del client.
des d’octubre de
Se certifica així que la FSMCV ha establit i manté un sistema efectiu per a asse·
1988, s’emet des de primers del mes de setembre per a tota Espanya a través
gurar el compliment de la seua política i objectius. L’equip auditor de TÜV Rhein·
de la cadena d’emissores de Gestiona Radio.
land, empresa acreditada per ENAC, ha verificat que el sistema de gestió de la
A partir d’hora, tota la informació de les societats musicals de tota Espanya, les
FSMCV compleix amb els requisits de la norma, es manté i està degudament
millors entrevistes i una cuidada selecció musical seran els continguts d’aquest
implementat. Aquest certificat de qualitat és una garantia de la gestió i millora
degà programa que el 9 d’octubre complix 27 anys en antena.
contínua dels serveis dirigits a les societats musicals federades.
vio
5
Editorial
Música i poble Editorial
P
ocas sorpresas han habido en este nuestro primer año de legislatura. Casi todo se ha desarrollado según lo previsto. Nada más entrar, tras la Asamblea de Villena, hizo falta una buena dosis de estrategia para conseguir que casi todas las ayudas se quedasen pagadas antes de las elecciones. Tan solo infraestructuras se quedó ahí colgada y de hecho aún no ha podido ser resuelta del todo. Teníamos claro que los cambios políticos que aventuraban las encuestas se producirían, y como ha pasado otras veces, los nuevos gestores iban a tardar más de lo que nos gustaría a todos en conocernos a fondo. Agradecimos el trabajo de los responsables del Consell que se iban, e iniciamos múltiples contactos con los nuevos. Y conseguimos lo que nos habíamos propuesto. La Consellería de Educación, Cultura y Deportes, la administración que más se ha retrasado en los últimos años en pagar las ayudas, prácticamente no debía nada el día del traspaso de poderes de Catalá a Marzá. Ese mismo día, la nueva vicepresidenta Mónica Oltra nos daba un saludo especial para nuestros músicos, y nos presentábamos al nuevo Conseller, Vicent Marzá, quien nos comentaba que conocía muy bien las escuelas de música y que teníamos mucho trabajo que hacer. En aquel momento también felicitábamos a Miquel Soler por su futuro nombramiento como Secretario Autonómico de Educación y sonaban los nombres de Albert Girona y Carmen Amoraga para las principales áreas de cultura. Falleció Inmaculada Tomás y pocas novedades ha habido en Culturarts donde faltan cinco subdirectores por nombrar, entre ellos el de música, continuando al frente del enclave cultural José Luis Moreno, con quién mantenemos muy buena relación. Han pasado 5 meses y hemos mantenido una reunión con el Conseller y con su equipo de cultura, no así con su equipo de educación. También
6
con los responsables correspondientes de las tres diputaciones y con el intendente del Palau de Les Arts. Se han producido cambios formales, en cuanto a que nos han recibido de inmediato, pero estamos esperando a ver el contenido. Deseamos que el nuevo Consell sea coherente, al menos, con el apoyo que expresaron los partidos que lo sustentan a las enmiendas de la FSMCV de 2009, presentadas en Les Corts y que incluían una financiación de 15,7 millones. Los malos números de la Comunitat y la infrafinanciación de Madrid, no pueden ser excusa para que no sea así. Ya en 2010 el Consell nos trasmitió que no había dinero, e intentó un recorte del 50% en las ayudas a las Sociedades Musicales y a la Federación. Después de Alejandro Font de Mora, Trini Miró y Rafael Blasco, vino Serafín Castellano y acordamos con él la financiación más alta de la historia. Era cuestión de prioridades por tanto. El Molt Honorable President Ximo Puig ha trasmitido la necesidad de que la sociedad civil valenciana asuma un papel preponderante en reclamar lo que le corresponde. Nosotros estamos dispuestos a ir a Madrid, o a donde haga falta, para exigir más financiación. A Vicente Boluda, Presidente de los empresarios valencianos le dijimos un día que si veía conveniente fletar un AVE a Madrid para pedir más financiación podía contar con nosotros El candidato Ximo Puig dijo en campaña que lo único que es transversal en todo el territorio de nuestra Comunitat son “els esmorsars i les bandes de música”, y que éramos muy importantes y necesarios. Esperamos pues políticas coherentes con esta importancia. Y esa coherencia, además de en otras muchas sensibilidades, debería plasmarse en los presupuestos de la Generalitat.
Editorial
Música i poble Editorial
P
oques sorpreses han hagut en aquest nostre primer any de legislatura. Quasi tot s’ha desenvolupat segons el previst. Només entrar, després de l’Assemblea de Villena, va fer falta una bona dosi d’estratègia per a aconseguir que quasi totes les ajudes es quedaren pagades abans de les eleccions. Tan sol infraestructures es va quedar ací penjada i de fet encara no ha pogut ser resolta del tot. Teníem clar que els canvis polítics que aventuraven les enquestes es produirien, i com ha passat altres vegades, els nous gestors anaven a tardar més del que ens agradaria a tots a conèixer-nos a fons. Vam agrair el treball dels responsables del Consell que s’anaven, i vam iniciar múltiples contactes amb els nous. I vam aconseguir el que ens havíem proposat. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, l’administració que més s’ha retardat en els últims anys a pagar les ajudes, pràcticament no devia res el dia del traspàs de poders de Catalá a Marzá.
del Palau de Les Arts. S’han produït canvis formals, quant a que ens han rebut immediatament, però estem esperant a veure el contingut. Desitgem que el nou Consell siga coherent, almenys, amb el suport que van expressar els partits que ho sustenten a les esmenes de la FSMCV de 2009, presentades en Les Corts i que incloïen un finançament de 15,7 milions.
Aqueix mateix dia, la nova vicepresidenta Mónica Oltra ens donava una salutació especial per als nostres músics, i ens presentàvem al nou Conseller, Vicent Marzá, qui ens comentava que coneixia molt bé les escoles de música i que teníem molt treball que fer. En aquell moment també felicitàvem a Miquel Soler pel seu futur nomenament com a Secretari Autonòmic d’Educació i sonaven els noms d’Albert Girona i Carmen Amoraga per a les principals àrees de cultura. Va morir Inmaculada Tomás i poques novetats hi ha hagut en Culturarts on falten cinc sotsdirectors per nomenar, entre ells el de música, continuant al capdavant de l’enclavament cultural José Luis Moreno, amb qui mantenim molt bona relació.
El Molt Honorable President Ximo Puig ha transmès la necessitat que la societat civil valenciana assumisca un paper preponderant a reclamar el que li correspon. Nosaltres estem disposats a anar a Madrid, o on faça falta, per a exigir més finançament. A Vicente Boluda, President dels empresaris valencians li vam dir un dia que si veia convenient noliejar un AVE a Madrid per a demanar més finançament podia comptar amb nosaltres.
Han passat 5 mesos i hem mantingut una reunió amb el Conseller i amb el seu equip de cultura, no així amb el seu equip d’educació. També amb els responsables corresponents de les tres diputacions i amb l’intendent
Els mals números de la Comunitat i l’infrafinançament de Madrid, no poden ser excusa perquè no siga així. Ja en 2010 el Consell ens va transmetre que no hi havia diners, i va intentar una retallada del 50% en les ajudes a les Societats Musicals i a la Federació. Després d’Alejandro Font de Mora, Trini Miró i Rafael Blasco, va venir Serafín Castellano i vam acordar amb ell el finançament més alt de la història. Era qüestió de prioritats per tant.
El candidat Ximo Puig va dir en campanya que l’única cosa que és transversal en tot el territori de la nostra Comunitat són “els esmorsars i les bandes de música”, i que érem molt importants i necessaris. Esperem doncs polítiques coherents amb aquesta importància. I aquesta coherència, a més d’en moltes altres sensibilitats, hauria de plasmar-se en els pressupostos de la Generalitat.
7
Música i poble Activitat federal
Activitat federal
Benicàssim reuneix al món associatiu musical valencià en l’Assemblea General de la FSMCV La Junta Directiva que presideix Pedro Rodríguez des de fa un any, donarà detalls de la seua gestió i els seus projectes de futurs als representants del col·lectiu musical.
E
l Teatre Municipal de Benicàssim acollirà els dies 17 i 18 d’octubre la XLVII Assemblea General de la FSMCV, una cita anual a la qual es-
tan cridades a participar les 547 societats musicals federades en tota la Comunitat Valenciana. La Unió Musical Santa Cecilia de Benicàssim és l’amfitriona d’aquesta trobada tal com es va decidir en l’Assemblea celebrada l’any passat a Villena. L’entitat, al costat del seu ajuntament, ha treballat durant tot l’any juntament amb la FSMCV per a organitzar aquest esdeveniment que estarà precedit el dissabte 17 pel matí per l’acte d’obertura de les escoles de música 2015-2016. L’Assemblea pròpiament dita començarà eixe dissabte per la vesprada amb el desenvolupament de diversos punts de l’ordre del dia i de distintes po-
càrrec de Joaquín Soler, i d’assessoria a la Xarxa
nències que abordaran assumptes d’actualitat per
d’Escoles de Música, que presta la FSMCV a les so-
a les societats musicals. Els associats de la FSMCV
cietats musicals i que presentaran els directius i res-
abordaran la lectura i aprovació, si escau, de l’acta
ponsables de l’àrea Remigi Morant i Maria José Mira.
corresponent a la 46a Assemblea General celebra-
A més, i com en convocatòries anteriors, la Fede-
da a Villena (Alacant) en 2014 i es proposaran les
ració prepararà documentació sobre altres projectes
modificacions estatutàries que es van plantejar en el
desenvolupats mitjançant panells informatius.
Consell Intercomarcal el mes passat.
La primera jornada està previst que finalitze a les 19
També en la jornada del dissabte la FSMCV i el Palau
hores, moment en el qual tindrà lloc una desfilada de
de Les Arts Reina Sofia informaran de la programa-
les bandes de la comarca Plana Alta.
ció del coliseu valencià en 2015-16 i de les noves
Cullera optarà a ser seu de l’Assemblea en 2016
fórmules de col·laboració per a la realització d’acti-
El diumenge es reprendrà l’Assemblea per a con-
vitats formatives, de divulgació i promoció musical.
tinuar amb els diferents assumptes a tractar, entre
El propi Davide Livermore, intendent del Palau de Les
ells, la gestió de la Junta Directiva de la FSMCV du-
Arts, serà l’encarregat d’informar sobre el conveni
rant l’exercici 2013-2014, els comptes de l’entitat i
en el qual treballen Federació i Les Arts i que signa-
els pressupostos.
ran pròximament amb la finalitat de conjuminar les
Així mateix, tindran lloc les eleccions a seu assem-
potencialitats de ambdues institucions.
bleària 2016, eleccions a les quals només opta la
També el diumenge serà el moment per a reconèixer
Així mateix, altres dues ponències donaran a conèi-
ciutat de Cullera, que ha presentat la seua candi-
a aquelles societats musicals que han complit 50,
xer els serveis d’assessorament jurídic i de propietat
datura integrada per la SMI Santa Cecilia i l’Ateneu,
75 o 100 anys o més d’existència amb la medalla de
intel·lectual que ha posat en marxa la Federació, a
amb el suport de l’Ajuntamnet.
bronze, plata i or, respectivament, de la Federació.
9
Música i poble Activitat federal
La UMSC de Benicàssim, brillant amfitriona de la XLVII Assemblea General Presidida des de 2009 per Marián Durán, la UMSC de Benicàssim és una entitat arrelada en el municipi i amb una gran activitat artística, cultural i social.
L
a Unió Musical Santa Cecilia de Benicàssim és l’associació musical i cultural més antiga del municipi. La seua creació es remunta allà per
l’any 1895 gràcies a l’obstinació del llavors secretari de l’ajuntament Leocadio Chornet que va ser també el seu primer director. Fins a l’any 1973 bàsicament era una banda dedicada en exclusiva al foment de la música de carrer pel municipi, tant en les festes com en els actes religiosos però és en eixe any i de la mà del seu llavors director Antonio Alapont quan la Unió Musical aconsegueix una projecció tant nacional com a internacional actuant en dues ocasions en programes de TVE (Directísimo i Gente Joven) i oferint concerts en nombroses capitals espanyoles (Valladolid, Zara-
música civil a actuar en aquest pavelló.
Posseeix una escola de música amb 17 professors
goza, Barcelona…). També ha sigut un referent i fi-
En l’àmbit autonòmic la Unió Musical Santa Cecilia
de diferents modalitats i amb prop de 150 alumnes.
del ambaixadora de la localitat en l’estranger; prova
de Benicàssim és membre fundador de la FSMCV,
Com a persones que han sigut referents en l’esdeve-
d’açò són els nombrosos viatges i actuacions en les
està en possessió de l’Alta Distinció de la Generalitat
nir d’aquesta societat cal esmentar a Leocadio Chor-
localitats germanades amb Benicàssim (Bad Salzde-
Valenciana així com també de la Medalla d’Or de la
net, Eduardo Vila, Juan Renau, Antonio Alapont, José
furth i Evian) i en les ciutats alemanyes de Bodolz,
Diputació de Castelló. Ha participat en nombrosos
Luis Tárrega i Juan José Tárrega, entre uns altres.
Munich i Hildesheim. Així també podríem destacar el
certàmens a nivell provincial com a autonòmic ven-
Marián Durán és la presidenta des de 2009 i Fran-
concert que va oferir en el pavelló espanyol de l’Expo
cent en la majoria d’ells amb les màximes puntua-
cesc Gamón i Olmo és el director titular de la seua
2000 celebrada a Hannover sent l’única banda de
cions.
banda simfònica des d’octubre de 2013.
Benicàssim, encant al costat del Mediterrani
S
ituada entre la Serra del Desert de les Palmes i la Plana de Castelló, Benicàssim és un municipi amb quasi 7 quilòmetres de platges de
fina arena, amb nombrosos serveis turístics, la qual cosa la converteix en una ciutat referent en el sector del turisme valencià. Actualment Benicàssim ofereix una capacitat receptora de 100.000 turistes. A més de la platja, encant al costat del Mediterrani, el seu terme municipal té 204 coves i avencs destacant entre elles el Cantalar amb restes prehistòriques i la Cova de Queralt.
10
Música i poble Activitat federal
Una conferència sobre les investigacions en TICs per a les escoles de música iniciarà el curs 2015-2016 Estarà a càrrec dels professors de la Universitat de València Remigi Morant Navasquillo, Manuel Pérez Gil i Jesús Tejada Giménez i tindrà lloc el dissabte pel matí.
L
es noves tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) aplicades a les escoles de música de les societats musicals seran l’ob-
jecte d’una conferència que tindrà lloc el dissabte pel matí en el Teatre Municipal de Benicàssim amb motiu de l’apertura oficial del curs 2015-2016 en les escoles de música. La xerrada estarà a càrrec dels professors de la Universitat de València Remigi Morant Navasquillo, Manuel Pérez Gil i Jesús Tejada Giménez. Durant l’acte es farà la presentació de Cantus, un programa per a la millora en l’entonació que el professorat podrà configurar per a un treball més efec-
mateixos amb la col·laboració d’universitats, conser-
En definitiva, s’abordaran les noves tecnologies com
tiu. A més, també es presentaran altres investigaci-
vatoris i escoles de música espanyoles i americanes.
a eines fonamentals per a millorar la pràctica a les
ons des de la perspectiva de les TICs com a suport
Es tracta d’un material complementari al treball que
nostres escoles de música.
complementari al treball desenvolupat a l’aula.
es desenvolupa en l’aula que es va distribuir ja entre
La conferència està dirigida als membres de les so-
Així mateix, entre els temes que es tractaran figuren
els centres de la Xarxa d’Escoles de Música de la
cietats musicals i especialment al professorat, direc-
programes com ara el Tactus, desenvolupat per ells
FSMCV.
tors de les escoles, coordinadors, etc.
500 músics de societats musicals de la Plana Alta ompliran de música els carrers de Benicàssim
L
a música, com sempre, estarà present en esta 47 Assemblea General de la FSMCV amb la desfilada de 500 músics pertanyents a les
bandes de música de 12 societat musicals de La Plana Alta: Almassora, Benlloch, Borriol, Cabanes, Castellón, Orpesa, La Pobla Tornesa, Sant Joan de Moró, Torreblanca, La Vall d’Alba, Vilafamés, i l’amfitriona, Benicàssim. Les agrupacions faran un passacarrer, el dissabte 17, que s’iniciarà en la plaça de la Constitució a les 19 h i finaliztarà en el carrer Santo Tomás, davant de l’església de la localitat. Serà en eixe punt on la Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim interpretarà el pasdoble del mestre Eduardo Vila Benicàssim.
11
Música i poble Activitat federal
Els Premis Euterpe reconeixeran la projecció internacional dels músics valencians Enguany la Gala de la Música tindrà lloc a Benicàssim el 17 d’octubre, coincidint amb la celebració de l’Assemblea General. D’entre 42 candidatures, s’han seleccionat 24 nominats.
A
questa edició de la Gala de la Música vol posar en valor l’excel·lència de centenars de músics de la Comunitat Valenciana perta-
nyents a societats musicals federades, que estiguen desenvolupant de manera destacada la seua carrera professional, total o parcialment, en l’estranger. Serà una de les novetats d’aquesta Gala que, per primera vegada, coincidirà amb la celebració de l’Assemblea General de la FSMCV. L’esdeveniment tindrà lloc el dissabte 17 per la nit en l’hotel Orange Intur de Benicàssim. Els guardons s’estructuren en nou categories: investigació musical, producció musical, creació musical, trajectòria acadèmica, projecció internacional, recerca, desenvolupament i innovació, participació federal, dedicació a la seua societat musical, institució o empresa pública o privada. Els nominats per al Premi Euterpe a les publicacions d’investigació musical són Orígens i trajectòria de la Unió Musical d’Albaida L’Aranya de Txema Nuin, Rigoberto Cortina Gallego (1843-1920) de Robert Ferrer i 125 Aniversari del Centre Instructiu Musical
i de la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol i
Tres músics valencians han sigut seleccionats per la
La Armónica de Bunyol presentat per aquesta matei-
Julio Domingo, compositor i músic del Conservatori
seua dedicació a la seua societat musical: Francis-
xa societat musical valenciana; en enregistrament i
Superior de Música de Castelló i de la Unió Musical
co Marzal (1931) pels seus 70 anys en la Societat
producció musical Llegenda interpretada per la Unió
Utielana.
Musical La Nova de Xàtiva, Federico Calabuig (1931)
Musical Contestana i la Banda Instructiva Musical
En la nova categoria de projecció internacional els
amb 70 anys també en la Societat Banda Instructiva
d’Alfarrasí, Colors Festius de l’Ateneu Musical de Ra-
nominats són Vicente Ortiz, compositor, director i
Musical d’Alfarrasí, i Carlos Sanjuán (1934) 65 anys
felguaraf i Homenatge, Paco Esteve 1915-2015 de la
clarinetista de l’Ateneu Musical Schola Cantorum
en la Unió Musical Atzeneta d’Albaida.
Unió Musical de Muro.
de la Vall d’Uixó, María José García, fagot de la Unió
Per als premis a la institució o empresa pública o
En l’apartat de creació de música simfònica s’han
Musical L’Aurora d’Albatera i José Ángel Isla, trombó
privada només s’ha nominat a una candidatura que
triat Els Viatges de Tirant lo Blanch de Carles Magra-
de la Unió Musical de Benidorm.
es donarà a conèixer en la gala. Altres propostes
ner i Gerson Padilla i Lament de Francisco Tamarit
La FSMCV optarà per al Premi Euterpe a la investi-
s’han desestimat per no complir els requisits que
i en la de música per a la festa Certamen d’Elda,
gació, desenvolupament i innovació entre el Concurs
estableixen els Premis Euterpe. Quant al guardó a
XXX aniversari d’Andrés Valero, L’Aragonés perfecte
Internacional de Composició per a Banda Juvenil de
la participació federal, el premi s’adjudica a la soci-
de Vicent Pérez “Coleto” i Amigos da Branca de Teo
l’Associació Música Jove de València, l’Homenatge
etat musical d’acord amb un barem que arreplega la
Aparicio; els músics seleccionats per al premi a la
Francisco Esteve Pastor de la Unió Musical de Muro
implicació de les associacions en les activitats realit-
trajectòria acadèmica són Elena Biosca, clarinetis-
i el projecte Tenim una cadira per a tu de la Banda
zades per la Federació. Així mateix, la FSMCV lliurarà
ta del Conservatori Superior de Música de València
Simfònica de la Unió Musical d’Alaquàs.
diversos guardons extraordinaris en l’acte.
13
Música i poble Activitat federal
La FSMCV sol·licita al nou conseller d’Educació Vicent Marzà 20 milions per al seu projecte Pocs dies després del seu nomenament com a nou titular d’Educació i Cultura, Vicent Marzà va rebre als representants de la FSMCV a la seu de Conselleria.
U
na delegació de la Junta Directiva de la FSMCV encapçalada pel seu president Pedro Rodríguez va reunir-se amb Vicent Marzà,
conseller d’Educació, Investigació, Cultura, i Esport, Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura i Esport, i Carmen Amoraga, directora general de Cultura i Patrimoni. La Federació va sol·licitar a Vicent Marzà un total de 20,16 milions per al seu projecte social, educatiu i cultural. Del programa total presentat, les escoles de música suposen el 54%, 10,9 milions amb els quals s’implantaria un model que estaria d’acord amb el decret que les regula i que té com a objectiu que siguen centres educatius normalitzats, amb un director del centre, formació contínua del professorat, sistemes d’avaluació, segell de qualitat... Marzà va mostrar la seua sintonia amb el vessant amateur i professional que afavoriran aquests centres i amb les activitats extraescolars que poden realitzar. L’increment pressupostari ajudaria a finançar parcialment els costos derivats de la contractació i de l’alta en la Seguretat Social del personal docent, no docent i despeses corrents d’uns centres que depenen de les societats musicals, associacions sense ànim de lucre, i que des de fa 20 anys han vingut patint una gradual pèrdua de cobertura, passant del 70% a menys del 20%. Línies transversals de la proposta La FSMCV també va presentar al conseller les cinc línies transversals sobre les quals pivota la seua proposta: empleabilitat a la qual es destina el 46,1%,
Dos moments de la reunió mantinguda a la seu de la Conselleria.
sostenibilitat (38,5%), identitat (10,8%), internaci-
Marzà va manifestar el paper fonamental de la Fede-
rar que “esperem del conseller una gran sensibilitat
onalització (2,6%) i innovació (2%); i els deu eixos
ració en la marca col·lectiva i es va mostrar receptiu
entorn d’un moviment associatiu que és un fenomen
estratègics que la componen: educació, dotacions
a una interlocució i diàleg constant. Així mateix, el
únic en el món pel seu paper vertebrador, la seua
i infraestructures, circulació de bandes de música
conseller ha assegurat que estudiarà el programa i
història i gran implantació a la Comunitat Valenci-
i grups artístics, plataforma tecnològica i sistemes
iniciatives de la FSMCV i es crearan grups de treball
ana”.
d’informació, recerca, creació, divulgació, empren-
en relació amb aquest col·lectiu.
Així mateix, Rodríguez creu que “és el moment de
dedurisme, millores en el finançament i gestió del
Apostar per les societats musicals
transitar cap a una aposta justa i decidida per les
col·lectiu i altres iniciatives públiques.
Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, va assegu-
societats musicals”.
14
Música i poble Activitat federal
Bona sintonia en els primers contactes amb els nous diputats provincials de cultura La FSMCV ha sigut rebuda pels diputats provincials de Castelló, València i Alacant, l’alcalde d’Alacant i la Directora General de Transparència.
L
’activitat institucional de la FSMCV està sent frenètica durant este 2015 i, en especial, després de les eleccions autonòmiques que han
provocat nombroses reunions amb els nous titulars públics de conselleries, diputacions i ajuntaments. En tots els encontres la bona sintonia ha marcat les reunions, obrint-se noves línies de treball i actuació de les distintes institucions amb l’entitat federal. El 16 de juliol el president de la FSMCV Pedro Rodríguez, i el president provincial de Castelló, Juan Bautista Monroig, van mantindre una reunió amb el
Amb el diputat de cultura de Castellón, V. Sales.
Amb el diputat de València, Xavier Rius.
diputat de Cultura de la Diputació de Castelló, Vicent Sales. Durant l’encontre es va parlar de la situació de les societats musicals de la província i dels programes que impulsa la Diputació destinats a estes entitats culturals. Eixe mateix mes de juliol, el president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, el secretari general Juan V. Mateu, i el president provincial de València, Vicent Cerdà, van reunir-se amb el nou diputat de cultura de la Diputació Provincial de València, Xavier Rius, al qual van proposar algunes millores en relació a la campanya
Amb l’alcalde d’Alacant, Gabriel Echávarri.
Retrobem la Nostra Música i al Certamen Provincial
entaular una col·laboració més estreta entre les so-
de Bandes de Música.
cietats musicals i l’Ajuntament de Alacant.
En la província d’Alacant, encara que la FSMCV va
Major transparència a la FSMCV
mantindre un primer contacte amb el diputat de cul-
Altre contacte interessant ha sigut amb la Direcció
tura César Augusto Asencio, està pendent una reunió
General de Transparència. El president de la FSMCV,
pròximament per a tractar en detall les peticions i
Pedro Rodríguez, al costat del gerent Pablo Torrella,
projectes pendents.
es va reunir amb la Directora General, Aitana Mas.
Reunió història amb l’alcalde d’Alacant
La trobada deriva del compromís adquirit per l’actu-
Amb la D. G. de Transparència, Aitana Mas.
A més a més, la FSMCV i les quatre societats mu-
al Junta Directiva de la FSMCV en el seu programa
reben subvencions públiques. Així doncs, tant la Fe-
sicals d’Alacant es van reunir el 21 d’agost amb
electoral, de dotar a la institució de major transpa-
deració com els seus associats hauran d’adaptar-se
l’alcalde de la ciutat, Gabriel Echávarri, per a abor-
rència i proximitat amb les societats musicals.
a aquesta Llei, per al que la D. G. ha oferit la seua
dar la situació econòmica, social, educativa i cultu-
En aquest sentit, la D.G. de Transparència i Participa-
ajuda a nivell d’informació i formació.
ral d’aquestes agrupacions. Echávarri va convocar
ció és un àrea de referència, per la qual cosa aquesta
La FSMCV s’ha posat a la disposició d’Aitana Mas
aquesta reunió que va sol·licitar el president de la
reunió era necessària per a la FSMCV. Més encara
per a ser capdavantera en transparència de l’asso-
FSMCV, Pedro Rodríguez, per impulsar el diàleg i el
quan l’1 d’octubre va entrar en vigor la Llei de Trans-
ciacionisme civil valencià i s’han abordat de manera
contacte institucional, donar a conèixer els seus pro-
parència de la Comunitat Valenciana, que afectarà
general algunes línies de treball que caldrà posar en
jectes i propostes, desenvolupar diverses activitats i
a totes aquelles entitats públiques i privades que
marxa per a adaptar-se a aquesta nova Llei.
15
Música i poble Activitat federal
La FSMCV insta al Govern a recolzar la internacionalització de les societats musicals Rodríguez també va demanar a Juan Carlos Moragues, delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, el seu impuls per a que siguen declarades d’utilitat pública.
I
mpulsar el moviment associatiu de les societats musicals a nivell internacional va ser un dels objectius de la reunió mantinguda entre la Federa-
ció de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) amb Juan Carlos Moragues, delegat del Govern a la Comunitat Valenciana. Moragues va oferir la seua interlocució per a traslladar al Govern espanyol els beneficis de recolzar la internacionalització de les societats musicals, una labor que ha vingut desenvolupant en els últims anys amb la signatura de convenis amb els ministeris de Cultura de Colòmbia i República Dominicana, amb la presència a Europa (França, Itàlia, Romania, Polònia, Turquia...) i en diferents fòrums i esdeveniments internacionals, Congrés Iberoamericà de Cultura, Conferència Mundial de la Societat Internacional per a l’Educació Musical (ISME), la conferència internacional de bandes i orquestres The Midwest Clinic de Chicago... En aquest sentit, la FSMCV considera que caldria re-
Moragues va mostrar-se molt receptiu en la reunió amb la FSMCV.
cuperar i incrementar la línia de 50.000 euros que
d’ambaixador cultural i en els quals s’ha trobat a fal-
projectes i propostes d’activitats internacionals i de
els pressupostos generals van dedicar a aquest ca-
tar la presència i el suport institucional del Govern
cooperació i s’establirà un diàleg fluït amb aquests
pítol en els anys 2010 i 2011, la qual cosa permetria
espanyol”.
departaments per als quals la Federació pot ser un
mantenir els convenis de cooperació actuals i realit-
Declaració d’utilitat pública
soci eficaç en la projecció internacional d’Espanya
zar diversos projectes amb Brasil, Costa Rica i altres
Així mateix, el delegat del Govern, que ja va mantenir
en el món. A més, la FSMCV va demanar incloure a
països, paralitzats per falta de suport institucional i
una reunió amb la FSMCV com a conseller d’Hisenda
un representant de l’entitat en el consell assessor de
finançament.
abans de les eleccions, va assegurar que informarà
l’INAEM per representar el 50% del moviment ban-
En 8 anys, entre 2008 i 2015, l’Estat ha dedicat
sobre la petició de declarar a les societats musicals
dístic nacional.
363.500 euros (45.000 euros per any) per a coope-
d’utilitat pública, el que suposaria diversos avantat-
Moragues va mostrar la seua disposició a recolzar la
ració i activitats internacionals, una quantitat ínfima
ges fiscals, en el patrocini i mecenatge de les matei-
iniciativa de la FSMCV per a crear una entitat supra-
que contrasta amb el pes del col·lectiu, el seu po-
xes, i s’interessarà per la paralització d’expedients
nacional que agrupe els moviments associatius que,
tencial i la projecció exterior que pot desenvolupar.
d’associacions que l’han sol·licitat.
a nivell mundial, utilitzen la música com a vehicle
Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, considera
Precisament una de les gestions sol·licitades a
per a l’estructuració i integració social dels territoris,
que “l’Estat ha de recolzar de manera decidida la
Moragues i que ja s’ha materialitzat és una reunió
assumpte per al qual Rodríguez va sol·licitar suport
internacionalització d’un col·lectiu amb una gran
amb l’Institut Nacional d’Arts Escèniques i Música
logístic i econòmic.
puixança i model d’associacionisme civil, integració
(INAEM) que tindrà lloc a la fi d’octubre. En aques-
A la reunió també van assistir Remigi Morant, vi-
i cohesió social” i assegura que “s’han mantingut
ta trobada, així com en altra que s’està gestionant
cepresident de la FSMCV, Juan Vicente Mateu, se-
reunions i contactes amb ministres de diversos go-
amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internaci-
cretari, i Sara Sanjuan, vocal de la junta directiva i
verns estrangers en els quals la Federació ha exercit
onal al Desenvolupament (AECID), s’abordaran els
responsable de l’àrea de comunicació.
16
Música i poble Activitat federal
El Govern respon que la llei no és “limitativa ni excloent” en la interpretació de L’Himne La FSMCV va traslladar al delegat del Govern la consulta davant la polèmica sorgida en molts pobles sobre la interpretació o no de l’Himne d’Espanya en actes religiosos
E
l Reial Decret 1560/1997 que regula la inter-
l’Himne d’Espanya serà interpretat “quan procedis-
repetició d’actes realitzats amb intenció jurídica” i
pretació de l’Himne d’Espanya “no conté una
ca” i “sempre que la naturalesa de l’acte” ho reque-
“font de dret independent que compleix una funció
enumeració limitativa i excloent d’actes en
risca “d’acord amb el costum i usos protocol·laris
supletòria de la norma jurídica positiva”, respectiva-
els quals puga interpretar-se l’himne nacional d’Es-
habituals, sense efectuar especificació o concreció
ment.
panya” i “no conté una prohibició positiva d’actes
alguna”. Per tant, el Reial Decret “no té per finali-
Finalment, el document que subscriu Isabel Vilallon-
en els quals no puga interpretar-se l’himne nacional
tat delimitar els supòsits en què ha d’interpretar-se
ga, secretària General de la Delegació del Govern a
d’Espanya”. Així ho va anunciar el Govern d’Espanya
l’himne nacional”.
la Comunitat Valenciana, assegura que no existeix en
a través de la seua Delegació a la Comunitat Valen-
Costum o tradició
el Reial Decret “enumeració positiva excloent o enu-
ciana, en resposta a la consulta plantejada per la Fe-
En relació amb els actes religiosos o civils subratlla
meració negativa prohibitiva respecte d’actes con-
deració de si l’Himne d’Espanya ha d’interpretar-se
“la inexistència de prohibició positiva expressa en el
crets en els quals es puga o no interpretar l’himne”.
en actes religiosos, festius i cívics.
nostre ordenament jurídic” en els quals existeix “la
Informar al col·lectiu
El document exposa que la llei “no estableix l’obli-
costum o tradició” d’interpretar l’Himne d’Espanya.
La FSMCV ja ha informat a les 547 societats mu-
gatorietat d’interpretar l’himne en un determinat
Així mateix, recalca que “la costum és un compor-
sicals federades de la contestació del Govern d’Es-
acte concret, sinó un conjunt de directrius de com,
tament uniforme, constant, reiterat en el temps i
panya perquè la controvèrsia, que ha tingut ressò
d’acord amb quina partitura, en quina versió, com-
considerat obligatori per la comunitat” i es recolza
en nombrosos mitjans de comunicació autonòmics
pleta o breu, en quin lloc, temps i circumstàncies ha
en sentències del Tribunal Suprem en 1951 i el Codi
i nacionals, deixe pas al sentit comú i a la respon-
de ser interpretat”.
Civil en 2002 on la defineixen com “la norma jurídi-
sabilitat de les entitats que contracten a les socie-
En relació amb el seu articulat fa referència al fet que
ca elaborada per la consciència social mitjançant la
tats musicals (ajuntaments, associacions festeres, religioses...) perquè no es pose enmig de postures antagòniques als músics. La Federació recomana als seus associats que interpreten o no l’himne d’acord amb les directrius dels organitzadors de cada acte. Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, va exposar a Juan Carlos Moragues, delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, la polèmica que ha suscitat la interpretació o absència de l’Himne d’Espanya en diversos actes religiosos. La situació, per la decisió de responsables municipals o festius en un o un altre sentit va ser abordada per la FSMCV, durant el mes d’agost, informant de l’existència del Reial Decret que regula aquesta qüestió i aconsellant complir la llei, la interpretació de la qual ha provocat postures oposades en les quals s’invoca a la tradició, o bé, s’associa aqueix costum al franquisme i s’apel·la al laïcisme de l’Estat. Posteriorment, va sol·licitar la consulta al Govern.
17
Música i poble Activitat federal
El president de les Corts Valencianes reconeix el valor de les societats musicals valencianes Francesc Colomer, president de les Corts Valencianes només per uns dies, va rebre a la FSMCV
F
rancesc Colomer, president de les Corts Valencianes només per uns dies, mantenia una reunió al poc de ser triat com a titular de la
institució amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) en la qual va reconèixer i va posar en valor el projecte social, educatiu i cultural de les 547 associacions que representa. La iniciativa va ser molt valorada pels representants de la Federació perquè suposa un reconeixement de la labor vertebradora que duen a terme les societats musicals en el 90% dels municipis de més de 200 habitants d’Alacant, Castelló i València. El president de les Corts Valencianes, que va considerar la trobada un símbol del nou temps polític que es va iniciar després de les eleccions del 24-M, manifestava que amb aquesta reunió volia mostrar el seu “respecte i admiració als valors de les societats musicals”. Així mateix, Colomer va afirmar conèixer “el que representa aquest fenomen quant a identitat, vertebració i convivència”. Durant la trobada, Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, va subratllar que “feia 16 anys que un president de les Corts Valencianes no rebia al primer agent cultural de la Comunitat Valenciana i un moviment associatiu únic en el món”. Així mateix, Rodríguez va agrair la iniciativa a Colomer i va afirmar que “hauria de ser normal, i no extraordinari, que hi haguera una relació institucional entre les Corts Valencianes i un col·lectiu que és patrimoni del poble valencià”. Proposta de finançament La FSMCV, que va aprofitar l’ocasió per a felicitar a Colomer pel seu nomenament, li va informar de la situació actual i de la proposta de finançament de 20,16 milions d’euros i altres mesures en relació
Dos moments de la reunió mantinguda a les Corts Valencianes.
amb el projecte que desenvolupen les societats mu-
costos derivats de la contractació i de l’alta en la
membres de la junta directiva de la Federació: Luis
sicals que va traslladar a les principals formacions
Seguretat Social del personal docent, no docent i
Vidal, tresorer, Pablo Torrella, gerent, i els vocals Luis
polítiques abans de les eleccions.
despeses corrents de les escoles de música.
Vidal, Vicent Cerdà, José Manuel Fernández i Amàlia
Aquesta dotació ajudaria a finançar parcialment els
La reunió va comptar amb la presència de diversos
Martínez.
18
Música i poble Activitat federal
L’estructura federal fa cinc Consells Intercomarcals en només un any per a potenciar la cohesió L’objectiu de Pedro Rodríguez de cohesionar la Junta Directiva i els presidents comarcals afavoreix l’apropament a les societats musicals.
N
omés ser elegit president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, assegurava que l’acostament de la Federació a les Juntes Directives de les so-
cietats musicals, seria un factor clau en el desenvolupament de l’entitat durant els pròxims anys. I també intuïa que anava a ser necessari un acostament major als presidents comarcals i en açò s’ha treballat. Quan es complix un any de la posada en marxa de la Junta Directiva, s’han realitzat un total de cinc Consells Intercomarcals, quan el normal era fer només un a l’any. D’esta manera s’està aconseguint la cohesió de l’estructura federal (formada pels membres de la Junta Directiva i els 30 presidents comarcals) i una major aproximació a les necessitats de les societats mu-
El Casino Musical de Godella va acollir el Consell Intercomarcal el mes de juliol.
sicals.
anat abordant temes relatius a la gestió federal, els
Des de la Junta Directiva es considera que eixe és el
El primer Consell Intercomarcal va fer-se a Xàtiva
projectes en els quals s’està treballant, campanyes
camí: arribar més i millor a les bases de les nostres
abans de finalitzar 2014. A ell els seguirien els re-
d’intercanvis i activitats comarcals, Gala de la Mú-
societats musicals, un camí en el qual és fonamental
alitzats a Xilxes (gener), Muro (abril) i Godella (juliol).
sica, Centre d’Estudis, l’organització de l’Assemblea
el paper dels presidents comarcals.
L’últim, just abans de l’Assemblea General, va tindre
General, etc.
Esta proximitat dels presidents a la Junta Directiva
lloc el passat 27 de setembre a la Vall d’Uixó.
Així mateix, el pes dels presidents comarcals ha
afavorirà que la informació que arriba a les socie-
Uns Consells Intercomarcals que han estat precedits
anat creixent amb la seua implicació en més àrees
tats musicals i, pel contrari, la que arriba des de les
de les respectives reunions dels Comités Provincials
i projectes de la Federació, assistint a més actes i
bandes a la Federació, siga més directa i àgil, el que
d’Alacant, Castelló i València, i en els quals s’han
reunions.
millorarà sens dubte la gestió federal.
Consell Intercomarcal a la seu de la CIAC de la Vall d’Uixó.
A la Unió Musical de Muro.
19
Música i poble Activitat federal
La Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV conquista en la seua segona temporada El públic va omplir l’ADDA en el tercer i últim concert de 2015 dirigit per Cristóbal Soler.
La Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV va actuar per primera vegada a l’Auditori ADDA d’Alacant.
L
a Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV cul-
ciutat de Segorbe. Els integrants de la plantilla van
es va oferir el mateix programa que es repetiria en la
minava la seua segona temporada amb un
abordar el nou repertori de la mà de Cristóbal So-
resta de cites musicals: la Marcha Burlesca de Ma-
magnífic concert en l’Auditori de la Diputació
ler, director titular, i José Sanchís, director convidat,
nuel Palau Boix (1893-1967), Noches en los Jardines
d’Alacant (ADDA) d’Alacant que es va celebrar dis-
al costat dels professors Enrique Palomares (violí),
de España de Manuel de Falla (1876-1946) amb el
sabte 5 de setembre sota la direcció del seu titular
David Fons (viola), Elena Solanes (violoncel) i Javier
pianista Antonio Galera; i la Sinfonía nº 3 en Mi bemol
Cristóbal Soler i amb la participació com a solista
Sapiña (contrabaix).
mayor Renana de Robert Schumann (1810-1856).
del pianista valencià Antonio Galera. Un concert d’alt
Aquests dies d’assaig van suposar una gran experi-
Després de l’èxit aconseguit a Segorbe, la formació
nivell artístic que va ser aprofitat pels aficionats per
ència artística i de treball professional per als músics
es va desplaçar el dia següent, dissabte, al Teatre
a omplir este auditori en el qual actuava la formació
que enriqueixen la seua carrera i potencien el nivell
Capitolio de Godella per a oferir el segon concert, en
per primera vegada i premiar amb els seus aplaudi-
de les seues respectives societats musicals o agru-
aquesta ocasió baix la batuta del director convidat
ments el treball d’aquests músics valencians.
pacions.
José Sanchis. Un escenari on de nou es va oferir un
Un magnífic punt i final a esta segona temporada
La temporada va arrancar, com no podia ser d’altra
gran concert molt agraït pel públic.
que va iniciar-se l’última setmana d’agost amb un
manera, amb un concert en l’Auditori Salvador Seguí
La comissió encarregada d’organitzar tant la troba-
encontre de treball que enguany va tindre lloc a la
de Segorbe el divendres 28 d’agost. En eixe concert
da de treball com els tres concerts, integrada pels
20
Música i poble Activitat federal
Antonio Galera, pianista. directius de la Junta Directiva de la FSMCV Manolo Muñoz i Lourdes Gavilá, responsables de les unitats artístiques federals, van valorar molt positivament esta nova temporada que constitueix un pas més en l’objectiu de la Federació de donar suport a les 147 orquestres que a hores d’ara funcionen al si de les societats musicals valencianes. Cristóbal Soler
La Jove Orquestra iniciava la segona temporada amb una actuació a l’Auditori de Segorbe.
Cristóbal Soler és el director artístic de la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV, director musical del Teatre de la Zarzuela de Madrid i associat de l’Orquestra Simfònica de Navarra. Inicia els seus estudis en la Societat Musical Santa Cecilia d’Alcàsser (València) i els de direcció d’orquestra amb el seu mestre i mentor, José Mª Cervera Collado, amb qui col·labora en moltes ocasions com a director assistent en nombroses produccions d’importants teatres, com el Liceu de Barcelona, el Teatre de la Zarzuela, l’Òpera de Karlsruhe. José Sanchís, director convidat José Sanchís, director convidat de la Jove Orquestra Simfònica, estudia direcció d’orquestra amb el mestre Cristóbal Soler. En finalitzar els seus estudis de trompeta i Història i Ciències de la Música, obté el títol amb distinció per l’ABRSM del Regne Unit i amplia estudis amb Manuel Hernández Silva i en l’Acadèmia Chigiana de Siena (Itàlia). Actualment és director artístic i musical de l’Orquestra Simfònica de
José Sanchís es va posar al capdavant de l’Orquestra en el concert oferit al Teatre Capitolio de Godella.
la Universitat Complutense de Madrid, de l’Orquestra
nacionals i internacionals. Compromisos recents in-
Simfònica de Bankia i secretari d’AESDO.
clouen el seu debut a Londres i en l’Auditori Nacio-
Antonio Galera, pianista
nal de Madrid així com en el festival Musika-Música
Nascut a València, va estudiar amb Mª Dolores Pérez
Bilbao.
Torres, Victoria Alemany i Adolfo Bueso en el Conser-
Al juny de 2015 debuta amb l’Orquestra de Valèn-
vatori Joaquín Rodrigo de València. Guardonat per la
cia i la directora Beatriz Fernández en el Festival de
Yamaha Music Foundation of Europe i en el concurs
Serenates organitzat per la Universitat de València
José Iturbi de València, ha actuat en sales i festivals
obtenint un gran èxit de crítica i públic.
21
Música i poble Activitat federal
Gran èxit de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV a Catarroja i Sueca Baix la direcció de Beatriz Fernández Aucejo, la formació federal va oferir dos magnífics concerts amb un repertori en el qual van predominar els compositors valencians.
L
es ciutats de Catarroja i Sueca van ser enguany els llocs escollits per a desenvolupar els concerts de la Jove Banda Simfònica de la
FSMCV d’aquesta temporada. Però abans dels concerts, i com és habitual, la formació va fer un encontre a la localitat de Navajas (Castelló) per tal de preparar les obres a interpretar en estes actuacions baix la direcció de la titular artística de 2015, Beatriz Fernández Aucejo, primera dona que es posa al capdavant de la formació. La trobada va comptar a més amb la col·laboració formativa dels professors de la Banda Municipal de València Juan Antonio Fenollar, secció fusta i corda, Raúl Junquera, metall, i Fina Sáez, percussió. Aquesta estada va suposar una gran experiència artística i de convivència per als músics que enriqueixen la seua carrera i la de les seues respectives societats musicals o agrupacions. Debut a Catarroja El primer concert realitzat per la unitat artística fede-
L’Auditori TAC va acollir el concert oferit a Catarroja.
ral, que coordinen els directius de la Junta Directiva
En tots dos casos, la formació va abordar obres de
Músics colombians en la JBS
de la FSMCV Manuel Muñoz i Lourdes Gavilá, va ser
compositors valencians. En els dos concerts va ha-
Enguany, i no és la primera vegada, han participat
a Catarroja el divendres 10 de juliol en el Teatre Au-
ver-hi un homenatge a autors dels municipis: en el
amb la Banda Federal dos músics colombians a tra-
ditori Francisco Xirivella. Una actuació durant la qual
de Catarroja es van interpretar les obres de J. Manu-
vés de les pasanties internacionals dirigides a joves
es va commemorar el 125 aniversari del naixement
el Izquierdo (Catarroja, 1890 - València, 1951) Dansa
instrumentistes colombians intèrprets de percussió,
de J. Manuel Izquierdo, compositor natural del mu-
Oriental i Dia de Pasqua a Catarroja; i en el de Sueca
fustes o metalls que convoca el Ministeri de Cultura
nicipi.
el pasdoble de José Serrano (Sueca, 1873 - Madrid
de Colòmbia.
Així mateix, cal destacar que Beatriz Fernández va
1941) Del Perelló a Catarroja.
Els guanyadors d’una convocatòria que “busca esti-
ser directora de la L’Artesana de Catarroja durant
El programa comú en els dos concerts ho van for-
mular i contribuir a la qualificació de músics sota el
cinc anys, per la qual cosa el concert va ser molt
mar obres de Bernardo Adam Ferrerro (Algemesí,
conveni de col·laboració signat entre la Federació i el
significatiu per a ella.
1942) Homenatge a Joaquín Sorolla, Manuel Morales
Ministeri de Cultura” van ser Juan Sebastián Cortés
L’endemà, dissabte 11, amb motiu del centenari de
Martínez (València, 1977) Carmesina, Ferrer Ferran
Rubio i Óscar Eduardo Plaza Rojas, després de valo-
la Unió Musical de Sueca, la Jove Banda Simfòni-
(València, 1966) Pinocchio, i Amand Blanquer (Alcoi,
rar la trajectòria, nivell artístic i el pla de socialització
ca de la FSMCV actuava de nou, aquesta vegada en
1935 - València, 2005) Marxa del Centenari.
proposat per ells.
la Placeta Fonda. Precisament per aquest motiu, el
Els dos concerts van resultar un èxit de públic i crí-
La FSMCV col·labora des de fa anys amb el Pla Na-
president de la Unió de Sueca, Guillermo Colecha, va
tica com va quedar evident en els aplaudiments que
cional de Música per a la Convivència (PNMC) de
fer lliurament al president de la FSMCV, Pedro Rodrí-
van rebre tant la directora com el centenar de mú-
Colòmbia, un projecte que serveix per a reduir la
guez, d’un pergamí commemoratiu.
sics valencians.
violència, potenciar el teixit social i associatiu i im-
22
Música i poble Activitat federal
La Jove Banda Simfònica de la FSMCV en acabar una de les obres interpretades a Sueca.
Beatriz Fernández, directora.
La Unió Musical de Sueca va lliurar un pergamí commemoratiu al president de la FSMCV.
pulsar la internacionalització dels músics i tots dos
Un fet que per a la FSMCV “ajudarà al fet que moltes
cional de la Dona, un esdeveniment que va resultar
moviments associatius.
dones tinguen un referent que ajude a augmentar
tot un èxit i que va ajudar a visibilitzar l’increment
Beatriz Fernández, directora
l’escàs nombre de directores, la qual cosa contrasta
de la presència de la dona en les bandes i orques-
La Jove Banda Simfònica de la FSMCV ha aconseguit
amb el creixent nombre d’intèrprets”.
tres de les societats musicals de la Comunitat Va-
magnífics resultats artístics en una temporada en la
Beatriz Fernández ja va dirigir a la Banda Simfònica
lenciana, compostes per un 37% de dones i un 63%
qual és important destacar el que ha suposat la pre-
de Dones de la FSMCV en el Palau de Les Arts Reina
d’homes però amb un tram de 18 a 25 anys on el
sència d’una dona en la tarima de la direcció.
Sofia el 8 de març passat, amb motiu del Dia Interna-
percentatge puja deu punts (47%).
23
Música i poble Activitat federal
La FSMCV torna a estar present al Certamen de Bandes de Paipa (Colòmbia) La directora de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV i el responsable de la Banda en la Junta Directiva, Manuel Muñoz van participar com a jurats.
U
n any més, la FSMCV ha assistit al XLI Concurs Nacional de Bandes Musicals que cada any se celebra en la ciutat de Paipa (Colòm-
bia). De l’1 al 4 d’octubre, la directora de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV, Beatriz Fernández, i el responsable de la unitat artística federal, Manuel Muñoz, van participar com a jurats en aquest concurs en les categories Universitària i Especial, i Infantil i Juvenil, respectivament. El concurs està organitzat per CORBANDAS, entitat que en 2013 va atorgar a la FSMCV la Medalla al Mèrit Cultural. Tant Beatriz Fernández com Manolo Muñoz van valorar molt positivament la seua experiència a terres colombianes on van poder comprovar de primera ma l’important potencial musical que hi ha i el gran treball que s’està desenvolupant mitjançant el Pla Nacional de Música per a la Convivència (PNMC).
El grup de metalls de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV participa al Festival de Peníscola
E
l concert oferit el 4 d’agost pel grup de metalls de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV al Castell Papa Lluna de Peníscola va ser tot
un èxit. Els músics, baix la direcció d’Elies Hernandis, van interpretar La bataglia, danses i motets europeus dels segles XVI a XVIII. El concert va comptar amb l’assistència del president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, i la vocal de la Junta Directiva i responsable del Centre d’Estudis, Daniela González. El XX Festival Internacional de música antiga i barroca de Peníscola va començar el diumenge 2 d’agost i es va perllongar fins al dia 12. Està organitzat per la Diputació de Castelló, l’Ajuntament de Peníscola i CulturArts Generalitat i compta amb la col·laboració de la FSMCV.
24
Música i poble Activitat federal
La FSMCV treballarà a Europa amb associacions estratègiques de cooperació escolar El projecte, un dels 18 seleccionats d’Espanya entre centenars pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, compta amb 4 socis europeus: Portugal, Romania i dos d’Itàlia.
L
’interès de la FSMCV per la millora i promoció de les escoles de música federades queda novament posat de manifest en una iniciati-
va europea en la qual participarà pròximament. Es tracta del projecte europeu denominat “Tecnologia al servei de l’aprenentatge i la creativitat: teixint xarxes europees a través de la creació musical col·laborativa” de la mà d’Erasmus en la modalitat de “Cooperació per a la innovació i l’intercanvi de bones pràctiques. Associacions estratègiques en el sector de la cooperació escolar”. El projecte ha sigut seleccionat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport entre nombroses propostes i a ell es destinen 102.470 euros. Aquest projecte ha sigut presentat per un consorci de tres socis valencians: el CEIP 9 d’octubre d’Alcàsser, amb Elízabeth Carrascosa com a coordinadora del projecte; l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, amb Adolf Murillo, responsable de formació, i la FSMCV i les seues 547 escoles de música, amb Remigi Morant, coordinador educatiu i vicepresident de l’associació.
u de Portalegre) i un altre de Romania (Institut d’Arts
Aquesta vasta xarxa de centres educatius es benefi-
de Baia Mare).
ciarà d’una iniciativa que estarà oberta a tota Europa.
Un èxit i un repte
En els tres casos es tracta de professors doctors
Els tres socis que conformen el consorci valencià es
vinculats a la Universitat de València (UV) o a la Uni-
mostren molt satisfets per haver aconseguit formar
versitat Politècnica de València (UPV), autora tècnica
part dels 18 projectes espanyols seleccionats entre
de SoundCool, una plataforma de creació musical
centenars de sol·licituds, consideren que és un èxit
col·laborativa que està en la base d’aquest projec-
de la proposta presentada i pensen que suposa un
te coordinat a nivell tècnic pel doctor Jorge Sastre,
repte per la responsabilitat que comporta un projecte
director del diploma en música electrònica i vídeo
d’aquesta envergadura.
d’un DVD...
creació de la UPV i compositor.
Al llarg de dos anys seran diverses les propostes a
Aquestes iniciatives tenen com a objectiu abordar
El projecte compta amb quatre socis estrangers
desenvolupar en els diferents països europeus parti-
l’educació musical des d’una perspectiva creativa,
que aporten perspectives semblants al consorci es-
cipants: formació del professorat en la utilització de
col·laborativa i d’acord amb les possibilitats i tecno-
panyol, o siga, educació primària, secundària i una
SoundCool, formació didàctica i metodològica, rea-
logia del segle XXI. Així mateix, es persegueix impul-
xarxa d’escoles de música des d’una associació
lització de projectes artístics, intercanvis d’alumnat
sar competències bàsiques com la digital, lingüística
sense ànim de lucre: dos d’Itàlia (Associació Salva-
i professorat, elaboració de guies metodològiques,
i artística i cultural de 3.000 estudiants europeus de
tore Quasimodo i Institut Comprensiu Tremestieri de
validació i recerca de tot el treball desenvolupat,
6 a 16 anys que podran treballar conjuntament i po-
Messina), un de Portugal (Agrupació escolar número
creació d’una plataforma web col·laborativa, edició
tenciar la seua creativitat.
25
Música i poble Activitat federal
Educació publica les convocatòries d’escoles de música i educands per un import de 5,6 milions Les convocatòries van arribar amb un notable retard pel canvi de marc normatiu i són part dels 7,3 milions corresponents al finançament de 2015.
L
a conselleria d’Educació, Investigació, Cultura
musicals en el present any per a realitzar uns 400
i Esport publicava el passat 2 de setembre les
concerts d’intercanvi en municipis d’Alacant, Cas-
convocatòries d’escoles de música i educands
telló i València i, per una altra, algunes iniciatives i
per un import de 5,6 milions d’euros dels 7,3 milions
projectes de la pròpia FSMCV que tenen com a bene-
totals corresponents al finançament de les societats
ficiaris als seus associats. L’any passat aquests con-
musicals de 2015. Amb anterioritat, es van signar els
venis es van signar a l’abril, quan l’òptim és fer-ho a
convenis de funcionament (393.670) de la FSMCV i
principis de gener, la qual cosa dificulta la realització
el de concerts d’intercanvi (450.000).
de les activitats i la justificació dels mateixos.
Les escoles de música (5.394.220,04 euros) i d’edu-
Les convocatòries d’escoles de música i d’educands
cands (250.000) suposen el 77,2% de la dotació
també arribaven sis mesos més tard respecte a la
d’enguany i l’objecte de la convocatòria contribuirà
data de publicació de l’any passat (febrer) per una
al finançament parcial de les despeses derivades de
Llei de Subvencions nova que implica per a la con-
la contractació i de l’alta en la Seguretat Social del
selleria aportar més documentació i més càrrega
personal docent, així com de despeses del personal
administrativa per a tenir un millor control de les
no docent o d’altres despeses corrents d’aques-
ajudes.
tes escoles durant l’exercici 2015. La cobertura a
Els retards en la publicació d’aquests procediments
aquests centres educatius sense ànim de lucre s’ha
administratius suposen també la demora en el co-
catòria en el mes d’agost, un mes no lectiu en els
vist reduïda gradualment del 70% al 18% en els úl-
brament de les ajudes.
centres educatius. Així mateix, va sol·licitar estar
tims 20 anys.
La FSMCV va presentar unes al·legacions perquè
present en la comissió de baremació de la convoca-
La signatura dels convenis va patir un cert retard i ha
s’ampliara el termini de tramitació, que acabava el
tòria d’escoles d’educands. Les dues peticions van
alterat, d’una banda, la planificació de les societats
25 de setembre, i perquè no es publicara la convo-
ser acceptades per la conselleria.
Podem reclama al Consell que declare BIC les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
E
l grup parlamentari Podemos-Podem ha pre-
ria de Cultura, la declaració de BIC com a element
A més, en 2009 els responsables d’aquest projecte,
sentat en Les Corts Valencianes una proposi-
representatiu i integrant del patrimoni etnològic va-
van traslladar la iniciativa als grups parlamentaris
ció no de Llei en la qual reclama al Consell la
lencià.
de les Corts Valencianes i van obtenir una resposta
declaració del Moviment Associatiu de les Societats
El diputat que ha redactat la proposta, Pepe Almeria,
“unánime i positiva”.
Musicals de la Comunitat Valenciana com Bé d’Inte-
ha recordat que en 2011 el Consell, de forma “to-
Així mateix, ha assenyalat que per a la declaració
rès Cultural (BIC) en la seua tipologia de Ben Imma-
talment incomprensible”, va declarar a les Societats
de BIC, la Federació de Societats Musicals de la
terial, i també li insta a declarar a la Federació de
Musicals Bé de Rellevància Local, i no BIC, a pesar
Comunitat Valenciana (FSMCV) ha rebut informes
Societats Musicals de la Comunitat entitat protectora
que aquesta petició havia sigut signada per 284
favorables del Consell Valencià de Cultura, el Con-
del patrimoni cultural valencià.
ajuntaments (86 d’Alacant, 45 de Castelló i 153 de
servatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de
Les societats musicals de la Comunitat Valenciana
València), i va comptar també amb el suport de les
València, de la Universitat d’Alacant, de la Jaume I
van acordar en la seua 40ª Assemblea General de
tres Diputacions Provincials i la Federació Valenciana
de Castelló, la Miguel Hernández d’Elx i la Univer-
2008 sol·licitar al Consell, a través de la conselle-
de Municipis i Províncies, entre altres institucions.
sitat de València.
26
Música i poble Activitat federal
Continuen les jornades i cursos específics per a millorar la formació dels directius Alcoi i Sagunt van acollir una jornada sobre l’Impost de Societats i Villafranqueza una jornada per a gestionar les reunions eficaces.
S
eguint amb l’objectiu de millorar la formació dels directius de les societats musicals, la FSMCV a través del Centre d’Estudis conti-
nua organitzant activitats com la jornada formativa i informativa entorn de l’Impost de societats que es va celebrar el 11 de juliol en dues sessions d’igual contingut i durada. La primera va tindre lloc en la Sala Àgora d’Alcoi i la segona, en el Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. L’exposició va estar a càrrec de Luis Vidal Domínguez, economista per la Universitat d’Alacant, amb
da sobre gestió de reunions eficaces. En esta ocasió
una àmplia experiència en l’àmbit de l’assessora-
va estar impartida pel professor José Luis Lozano
ment fiscal i comptable per la seua triple condició
Pérez.
d’assessor de diverses entitats, la seua vinculació
Debat sobre certàmens
com a músic i directiu a les societats musicals i la
També els certàmens van ser l’objecte d’una jornada
seua condició de tresorer de la FSMCV. També va
de debat celebrada a la seu de la Unió Protectora
participar Iván Mañas, llicenciat en Ciències del Tre-
Musical de Vallada i organitzada per la Federació. Els
ball i assessor laboral de la Federació.
assistents van poder aportar idees per a millorar la
Ja en el mes de setembre, la seu de la Societat Mu-
qualitat dels certàmens competitius de bandes que
sical L’Amistat de Villafranqueza va acollir una jorna-
s’organitzen a la Comunitat Valenciana.
El Centre d’Estudis ampliarà l’oferta d’activitats formatives per al curs 2015-2016
E
ncara que el calendari definitiu no està tancat, el Centre d’Estudis continuarà oferint una gran quantitat d’activitats formatives per als
membres de les societats musicals durant el curs 2015-2016. A més d’alguns cursos que es tornaran a fer, davant la bona acollida, des de la direcció que ostenta Daniela González, es treballa per a ampliar més el ventall de cursos, seminaris, jornades, etc destinades a millorar la formació dels membres de les nostres societats musicals. El calendari detallat del Centre d’Estudis es podrà consultar a la web de la FSMCV.
27
Música i poble Activitat federal
Unes xifres que parlen per si mateixes La FSMCV censa 1.686 formacions artístiques en les societats musicals amb 1.075 bandes, 174 orquestres, 233 cors i 133 grups de cambra
L
a Federació de Societats Musicals de la Co-
Açò es tradueix en proximitat i un gran impacte en la
Les orquestres, cors, grups de cambra i big bands
munitat Valenciana (FSMCV) ha censat un total
difusió de l’educació musical i els seus beneficis pe-
que es gesten i desenvolupen en el col·lectiu i que
de 1.686 formacions artístiques en el si de les
dagògics a tota la població i en tot el territori. No en
cada vegada adquireixen més rellevància vénen a
societats musicals amb 1.075 bandes, 174 orques-
va, la Universitat de València, en relació amb el valor
contradir aquesta creença. La diversitat de les for-
tres, 233 cors, 133 grups de càmera, 52 big bands i
soci-econòmic de les societats musicals, destaca
macions també és una mostra de la riquesa musical
19 grups de dolçaina i tabal en una regió que compta
que “es tracta d’un fenomen estructurat i l’element
que es genera en aquestes entitats sense ànim de
amb 542 municipis.
simbòlic amb major capacitat per a estructurar i su-
lucre i del potencial en un futur pròxim d’altres ma-
La FSMCV agrupa a 547 societats musicals amb
portar estratègies de vertebració i cohesió social”.
nifestacions musicals i dels instruments de corda.
40.000 músics (el 50% d’Espanya), 60.000 alumnes
El cens realitzat posa al dia la rellevància de la la-
Fenomen únic en el món
d’escoles de música i 200.000 socis, que estan pre-
bor de les societats musicals i els diferents projec-
La FSMCV creu que aquestes sorprenents dades po-
sents en el 90% dels municipis de més de 200 habi-
tes artístics que aglutinen, derrocant algunes idees
sen de manifest que el moviment associatiu, para-
tants i són el principal agent cultural de la Comunitat
preconcebudes en relació amb l’associació exclu-
digma de l’associacionisme civil i de la democratit-
Valenciana segons la Universitat de València.
siva dels músics de la Comunitat Valenciana a ins-
zació de l’educació musical, és un fenomen únic en
El desglossament de les dades arreplegades llança
truments de vent i a les bandes de música. Aquest
el món pel seu projecte social, educatiu i cultural i la
un total de 547 bandes de música, 374 bandes ju-
informe previ servirà per a futurs estudis d’impacte
seua tasca vertebradora a la Comunitat Valenciana.
venils i 154 infantils, 112 orquestres i 62 orquestres
social i etnològic del col·lectiu que es desenvolu-
Cal destacar que si les xifres s’extrapolaren al total
juvenils. La Comunitat Valenciana té 3,1 formacions
paran amb les universitats valencianes en els prò-
d’Espanya caldria multiplicar-les per 9. Així, amb les
de mitjana per població, i per províncies, València
xims mesos, d’acord amb els objectius marcats per
1.686 agrupacions artístiques s’obtindria un resultat
amb 266 municipis, compta amb 1.138 agrupacions
la candidatura de Pedro Rodríguez, president de la
impressionant: 15.174.
(4,27), la d’Alacant, amb 141, té 342 (2,42) i la de
FSMCV, en l’assemblea general de la FSMCV a Ville-
El president de la FSMCV, ha manifestat que “el cens
Castelló, amb 135, presenta 206 formacions (1,52).
na (Alacant), celebrada a l’octubre passat.
d’agrupacions artístiques revela el pes específic i la
28
Música i poble Activitat federal
força d’un col·lectiu amb associacions amb més de 200 anys de trajectòria social, educativa i cultural”. Rodríguez creu que “l’administració nacional i autonòmica haurien d’estar a l’altura d’un excel·lent treball de vertebració i cohesió social i recolzar la seua internacionalització”. Així mateix, ha afirmat que “en la nostra terra, pertànyer a una societat musical, és una forma d’estar present i de participar en la societat que ens envolta”, destacant així la labor integradora i socialitzadora d’aquestes institucions. Les societats musicals inclouen també en el seu projecte com a pilar fonamental a les escoles de música, una fita històrica per la seua labor en centenars de milers d’alumnes que han passat per elles durant més d’un segle. Aquests centres educatius van suposar, des d’una perspectiva social, la democratització de la música.
Això contrasta amb la projecció en desenes de paï-
(PNMC) de Colòmbia és un programa, en el qual
Referents associatius
sos d’un gran projecte com és la Fundació de l’Estat
participa la FSMCV, que està servint per a reduir la
La FSMCV, amb 47 anys d’existència, és un referent
per al Sistema Nacional de les Orquestres Juvenils
violència i fomentar la tolerància.
associatiu, amb una gran “capacitat de projecció ex-
i Infantils de Veneçuela (Fesnojiv), coneguda també
El Pla impulsa la conformació i sostenibilitat d’esco-
terior” i amb una “fácil connexió en l’àmbit interna-
com El Sistema, fundada per José Antonio Abreu en
les de música en tots els municipis del país, promo-
cional”, segons la Universitat de València.
1975, premi Príncep d’Astúries de les Arts en 2008,
vent estratègies de formació, dotació d’instruments i
L’entitat desenvolupa projectes a Espanya, Europa i
com a instrument d’organització social i desenvolu-
materials pedagògics, desenvolupament de línies de
EUA. Amb Colòmbia i República Dominicana ve col·
pament comunitari de milers de joves.
recerca per al sector de la música, circulació de l’ac-
laborant des de fa anys i ha signat convenis amb
Actualment compta amb 1.210 orquestres juvenils,
tivitat musical, organització del sector i participació
els respectius Ministeris de Cultura. Altres iniciatives
infantils i preinfantils que funcionen en 416 nuclis
social entorn de la música. Més de 130.000 xiquets
amb altres països estan a l’espera de suport institu-
(seus) a nivell nacional.
i joves i 1.400 escoles de música s’han beneficiat
cional per a poder dur-les a terme.
El Pla Nacional de Música per a la Convivència
del PNMC.
29
Música i poble Activitat federal
La Colònia Musical de Las Provincias reuneix a 150 xiquets d’escoles de música valencianes L’experiència culminarà el dissabte 17 d’octubre amb un concert en el Palau de la Música de València.
U
n total de 150 estudiants de música d’entre 10 i 14 anys van participar del 24 al 29 d’agost en la Colònia Musical organitzada pel
diari Las Provincias amb motiu del seu 150 aniversari. Un projecte que, a l’igual que el cicle de música de cambra, també organitzat pel diari, compta amb la col·laboració de la FSMCV i el patrocini de la Diputació Provincial de València. Els joves intèrprets, que realitzen estudis d’instrument en escoles de música de les societats musicals, van poder gaudir d’una setmana plena d’activitats entorn de la música en el complex educatiu de Xest. Allí, van assistir a classes i assajos de la mà de professors de música encapçalats per la directora Lidón Valer. La Colònia Musical va finalitzar el dissabte 29 d’agost amb un concert en el qual els 150 músics actuaren sota la batuta de Lidón Valer i mostraren al públic, integrat bàsicament pels seus familiars,
El punt final a l’experiència serà un concert d’esta
de la Música de València el dissabte 17 d’octubre
l’après al llarg de la trobada.
banda juvenil integrada per 150 músics en el Palau
baix la direcció de Lidón Valer.
El cicle de concerts de cambra continua des del 17 de setembre al Centre Cultural La Beneficència
E
l passat 17 de setembre s’iniciava la sego-
ser el quintet de metalls Ginés Pérez de la Parra, al
na fase del I Cicle de Concerts de Música de
qual li van seguir Cynus Trio, Dúo Goya, Tulam Dúo,
Cambra organitzat pel diari Las Provincias
Trío Garbí, etc.
amb motiu del seu 150 aniversari i que compta amb
Aquesta segona temporada inclourà 12 nous con-
el patrocini de la Diputació Provincial de València i la
certs que es perllongaran fins al pròxim 10 de de-
col·laboració de la FSMCV.
sembre. La cita és tots els dijous a les 20 hores al C.
El primer grup encarregat d’iniciar els concerts va
C. La Beneficència de la ciutat de València.
30
Música i poble Activitat federal
Més de 3.500 alumnes d’escoles de música han demanat les beques Bankia en la segona edició
Els sol·licitants pertanyent a 284 societats musicals i opten a un total de 400.000 euros per al curs 2015-2016.
B
ankia i la Federació de Societats Musicals de
han sol·licitat beca i les seues valoracions en els di-
l’estudi de les beques atorgarà 10, i es puntuarà fins
la Comunitat Valenciana (FSMCV) han rebut
ferents apartats. La informació relativa a les beques,
a amb 5 la valoració de les escoles de música, ma-
3.511 sol·licituds d'alumnes d'escoles de
criteris i resultats es pot consultar en la pàgina web
tricular-se en més d’un instrument, als sol·licitants
música en la segona edició de les beques que l'en-
www.bankiaescoltavalencia.es.
amb discapacitat, residir en un altre municipi, tenir
titat financera dota amb 400.000 euros per al curs
Les societats musicals de totes les comarques de la
un membre de la unitat familiar en l’escola de músi-
2015-16 i en la qual han participat 284 societats
Comunitat Valenciana han cursat propostes d’alum-
ca i ser família nombrosa.
musicals, un 52% de les 547 totals.
nes d’escoles de música per a ser becats amb el que
La resolució provisional es va publicar el passat 8
El 29% (1.013) de les peticions presentades prove-
la demanda de les ajudes té una gran capilarització
d’octubre i la definitiva tindrà lloc el 30 d’octubre
nen d'estudiants de la província d'Alacant, el 10%
en tot el territori. A Alacant les comarques federals
com a màxim. Bankia va concedir l’any passat 1.007
(354) de la de Castelló i el 61% (2.144) de València.
que més sol·licituds han tramitat són El Vinalopó
beques per a alumnes d’escoles de música de la Co-
Respecte a les societats musicals que han cursat
Mitjà (323) i La Vega Baixa-El Baix Vinalopó (277),
munitat Valenciana.
sol·licituds per a l'ajuda 51 (18%) són alacantines,
a Castelló El Baix Maestrat (166) i a València desta-
Ajudes contra el fracàs escolar
37 (13%) castellonenques i 196 (69%) valencianes
quen La Vall d’Albaida (278), L’Horta Sud (272) i La
El programa “Bankia escolta València” destina tam-
per a unes beques l'import individual de les quals
Safor (253).
bé 600.000 euros per a impulsar activitats musicals,
suposarà com a màxim el 90% del total abonat per
Millores en la valoració
promocionar la música i projectes artístics singulars
la matrícula, quotes i classes de llenguatge musical
Els criteris de baremació per les quals s’adjudica-
i per a ajudar a prop de 500 centres docents de la
i instrument en el present any amb un límit de 500
ran les beques experimenta diverses millores des-
Comunitat Valenciana a lluitar contra el fracàs es-
euros per persona.
prés de l’experiència de l’any anterior. La valoració
colar a través de la música, un assumpte del que
El banc i la FSMCV dins del programa “Bankia es-
dels criteris econòmics és la més important per a
la FSMCV ve sensibilitzant, des de fa quatre anys,
colta València” han habilitat enguany una plataforma
destinar les ajudes a famílies amb menys recursos,
a través de prestigioses recerques d’universitats
informàtica que permet el seguiment i consulta del
s’estableix directament en funció de la renda i se
espanyoles, europees i americanes que avalen els
procés pel qual les societats musicals i les seues
li assignaran fins a 40 punts, per la fidelitat de la
beneficis pedagògics que reporta en el rendiment
escoles de música poden visualitzar els alumnes que
unitat familiar a l’entitat bancària 20, la comissió de
educatiu.
31
Música i poble Activitat federal
Remigi Morant obté el Premi Extraordinari de Doctorat per la seua tesi sobre les escoles de música El treball va ser publicat per la FSMCV i distribuït entre totes les societats musicals federades.
E
l vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant Navasquillo, ha obtingut el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Jaume
I de Castelló per la seua tesi Perspectives docents de les escoles de música de les societats musicals valencianes: història, present i futur dirigida per les doctores Mª Empar Porta i Mª Reina Ferrández que va ser llegida en la Universitat Jaume I de Castelló el 14 de març de 2013. Un treball que aborda l’evolució i transformació de l’educació musical i de les escoles de música en els últims anys i que està publicat pel Centre d’Estudis de la FSMCV amb el títol “Les Escoles de Música de les Societats Musicals Valencianes”. Tal com afirma Maravillas Díaz, professora de la Universitat del País Basc, en el pròleg del llibre “en ple segle XXI, les escoles de música són una realitat gràcies a que molts professionals van apostar per
tant educativa com social”.
l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Univer-
aquest tipus d’ensenyament no formal. Hui la relle-
Aquest reconeixement ve a corroborar el suport
sitat de València i vicepresident primer de la FSMCV.
vància de les escoles de música és indubtable i han
decidit de la FSMCV a la publicació i divulgació
Ha treballat com a assessor de formació del profes-
de com a tal ser conegudes. Una major atenció a
d’aquest treball en la seua línia d’apostar per l’edu-
sorat de música en ensenyaments no universitaris
aquests centres, als seus equips directius i al profes-
cació musical.
durant 15 anys en la xarxa de CEFIREs de la Conse-
sorat suposa comptar amb un col·lectiu motivat i il·
Remigi Morant Navasquillo és Doctor en Educació
lleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat
lusionat el que reverteix en la formació de l’alumnat
(Didàctica de la música) per la Universitat Jaume I de
Valenciana i va ser assessor educatiu de la FSMCV
i en l’educació musical de la Comunitat Valenciana,
Castelló, director del Departament de Didàctica de
entre 2010 i 2014.
La FSMCV posa en marxa un servei gratuït d’assessoria en propietat intel·lectual
L
a FSMCV que presideix Pedro Rodríguez ha
Així mateix, aquest servei assessorarà a la Junta
les relacions de la FSMCV amb les entitats gestores
posat en marxa un servei d’assessoria sobre
Directiva de la FSMCV, i li ajudarà a dinamitzar i ren-
de drets de propietat intel·lectual.
propietat intel·lectual per a les societats mu-
dibilitzar les seues activitats com a productor fono-
De la mateixa manera, està previst realitzar sessions
sicals i la Federació. Com ja ocorre amb l’assessoria
gràfic i audiovisual a través del seu segell FSMCV
formatives i informatives dirigides a les Societats
jurídica, es tracta d’un servei gratuït del que poden
PRODUCCIONS, principalment les de la Jove Banda
Musicals federades, sobre les obligacions i drets
disposar les 547 societats musicals federades, a tra-
Simfònica i Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV,
contemplats en la legislació de propietat intel·lectual
vés del que poden realitzar consultes per a aconse-
així com a organitzar la posada a la disposició de tots
relacionats amb les activitats artístiques d’aquest
guir un compliment adequat de la legislació existent
els seus associats d’aquest segell.
col·lectiu. Es pot contactar amb este servei al correu
en aquest àmbit.
En l’àmbit institucional, aquest servei també atendrà
electrònic: juridica@fsmcv.org
32
Música i poble Activitat federal
El camí de les societats musicals cap a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, més prop La FSMCV valora molt positivament la seua participació a la 1a Conferència Internacional d´ONG celebrada a Barcelona.
E
l passat mes de juny la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana va participar junt amb representants d’unes altres
28 associacions de 16 països distints, a la primera conferència internacional d’ONG acreditades per la convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO que es va celebrar a Santa Susanna (Barcelona). La FSMCV ha participat amb aquesta conferencia internacional amb la intenció de posar les bases d’un nou projecte: iniciar els tràmits per a aconseguir la incorporació del moviment associatiu musical al llistat d’elements representatius del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI endavant) de la UNESCO i la tasca
ment per part de la UNESCO serviria per sensibilitzar
de la FSMCV com a institució en el llistat de bones
població i institucions sobre la tasca que realitzem
practiques per a la salvaguarda del patrimoni.
cada dia i augmentar l’interés pel nostre moviment
A Santa Susanna varem tindre l’oportunitat de de-
associatiu. D’una altra banda pot portar aparellat un
batre amb algunes de les ONG més prestigioses a
major reconeixement internacional i un aparador per
nivell Europeu sobre quins són els nous reptes que
mostrar a la resta del món la nostra terra.
haurem d’encarar per dur a terme aquest procés i
La mateixa convenció reconeix expressament al seu
quines són les millors estratègies per aconseguir la
text el protagonisme dels agents culturals com a
salvaguarda del nostre patrimoni cultural que es veu
principals protagonistes en la salvaguarda del pa-
contínuament amenaçat per la manca de recursos i
trimoni, és per això que han de ser les poblacions
la globalització.
i les comunitats que mantenen viva una cultura les
L’aprovació per la Conferència General de la UNES-
encarregades d’iniciar aquest procés de reconeixe-
CO de la Convenció per a la Salvaguarda del PCI, va
ment de patrimoni davant les institucions,, ja que
estar un fet significatiu per a tots aquells que treba-
són aquelles que la posen en pràctica i valor cada
llem diàriament amb la Cultura Popular, ja que ha
dia. Nosaltres, els membres de cada societat musi-
significat donar un bot endavant pel que fa al seu re-
cal som els primers que hem de posar en valor .allò
coneixement i la protecció arreu del món. La nostra
que fem.
terra ja compta amb alguns elements de patrimoni
Des de la FSMCV considerem que el nostre movi-
tius, allò que serà important serà el camí: iniciar es-
reconeguts per la UNESCO al seu llistat representa-
ment associatiu, el fet d’haver-hi una societat mu-
tratègies per promoure la sensibilització social cap
tiu com són el Misteri d’Elx o les festes a la Mare de
sical en quasi tots els pobles i ciutats del territori,
al moviment, treballar junt amb les institucions per
Déu de la Salut d’Algemesí.
és percebut pels valencians com a apart integrant
dotar de reconeixement la nostra tasca, establir re-
Aconseguir formar part d’aquest llistat no seria més
de la identitat cultural i, a més a més, és un estrí de
lacions amb països amb moviments semblants, etc.
que un punt de partida per poder fer front al futur.
cohesió social per a la comunitat. És per això que
Tot i això, si finalment s’aconseguiria, ben segur que
Encara queda molt de camí per recórrer, seran anys
estem decidits a treballar per aquest reconeixement.
aquest segell ens ajudaria a sumar tant en reconei-
de treball; però n’estem ben segur que el reconeixe-
No cal esperar que hi haja un abans o un després si
xement social com en projecció internacional.
el nostre projecte acaba aconseguint els seus objec-
33
Música i poble Activitat federal
Berklee i la FSMCV col·laboraran en cursos, jornades i l’intercanvi d’alumnes i professors Durant el mes de juliol s’han desenvolupat dos cursos per a membres de societats musicals federades.
L
a Federació de Societats Musicals de la Co-
món amb seus a Boston i a València, sent aquest
Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, creu que
munitat Valenciana (FSMCV) i el campus a
el primer campus internacional que s’estableix fora
“l’objectiu d’aquest conveni és aprofundir en la col·
València de Berklee College of Music han sig-
d’Estats Units, on imparteix un ensenyament de la
laboració per a potenciar l’excel·lència musical”. A
nat un conveni de col·laboració per a treballar con-
música amb la missió d’educar, capacitar i ajudar als
més, Rodríguez ha subratllat que “el Centre d’Estu-
juntament en l’organització i celebració de cursos i
estudiants aplicant tecnologies d’última generació i
dis de la Federació, dirigit per Daniela González, és
jornades, així com en l’intercanvi d’alumnes i profes-
alta qualitat.
un referent formatiu en el moviment associatiu que
sors en les activitats que ambdues entitats realitzen
Formació d’alt nivell
es veurà beneficiat del desenvolupament de projec-
anualment.
El pla d’estudis integral de la Universitat Berklee és
tes i sinergies amb Berklee”.
Aquest document, que té una vigència indefinida,
contemporani i el seu contingut i enfocament abas-
Cursos per a membres de societats musicals
servirà de marc per al desenvolupament de diver-
ten els principals moviments musicals del nostre
D’altra banda, durant el mes de juliol han tingut lloc
ses iniciatives que es detallaran en futurs acords.
temps, incloent una varietat d’estils i oportunitats de
dos cursos destinats a membres de societats musi-
D’aquesta manera, es plasma la voluntat de les dues
carrera oberta a professionals de la música amb un
cals federades.
entitats d’establir una col·laboració més estreta i
professorat d’alt nivell.
Es tracta del curs de Direcció de banda simfònica
fluida que té precedents en els cursos de Berklee
Guillermo Cisneros, vicepresident de Global Initiati-
i el curs d’Arranjaments i composició per a Banda
College of Music per a la integració i formació de
ves de Berklee College of Music, ha manifestat que
simfònica que van tindre lloc del 20 al 24 de juliol,
músics de societats musicals, un conveni que el
“la possibilitat de col·laborar amb un dels majors ex-
tots dos inclusivament, en el campus de la Berklee
centre ha renovat amb CulturArts recentment.
ponents de la tradició musical valenciana sens dubte
València. Aquest cursos s’han desenvolupat en el
Berklee i la FSMCV associen a un col·lectiu amb
serà molt enriquidora i un exemple de la nostra visió
marc del conveni de col·laboració de la Generalitat,
200 anys d’història amb la modernitat i els recur-
integradora i del nostre compromís amb la cultura
a través de CulturArts Generalitat, i Berklee College
sos del centre educatiu musical més important del
local”.
of Music València.
34
Música i poble Activitat federal
El Palau de Les Arts Reina Sofia vol apropar-se a les societats musicals valencianes Les Arts i la FSMCV ultimen un conveni per a la realització en comú d’activitats formatives, de divulgació i promoció musical
E
l Palau de Les Arts Reina Sofia treballa actualment juntament amb la FSMCV per a la redacció del primer conveni de col·laboració entre
ambdues institucions. Davide Livermore, Intendentdirector artístic de Les Arts, i Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, ultimen els detalls d’un conveni per a la realització en comú d’activitats de formació, divulgació i promoció musical. El principal objectiu d’aquest conveni és conjuminar les potencialitats del complex cultural amb les quals ofereix el moviment associatiu segons van acordar Livermore i Rodríguez en la seua primera presa de contacte el passat mes de juny. Per a aquesta nova etapa, Livermore i Rodríguez bar-
L’acord entre Les Arts i la FSMCV té també com a
lència, que és un luxe per a un poble que estima
regen iniciatives com l’obertura d’assajos i sessions
objectiu una major presència i implicació del teatre
la música”.
de treball als músics i alumnes de les societats mu-
d’òpera en l’activitat cultural de la societat valencia-
Les societats musicals vénen oferint concerts en
sicals, l’organització conjunta d’activitats formatives
na, un dels objectius fonamentals que ja va avançar
aquest recinte des de 2012, dins del cicle “Les Ban-
amb figures de primer nivell i una major presència
Davide Livermore en la seua presentació com a in-
des a Les Arts” en el qual han participat nombro-
de la FSMCV, els seus músics i formacions musicals
tendent de Les Arts.
ses formacions. Els últims concerts van ser els de
en l’activitat de Les Arts i en les seues propostes ar-
Livermore proposa acostar Les Arts a un “teixit amb
la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV, dirigida
tístiques. Així mateix, també s’arreplega el valor de
identitat” i reforçar sensiblement la presència del
per Beatriz Fernández i al que va assistir Livermore,
la FSMCV com a promotor de les activitats i propos-
col·lectiu. A més, ha afirmat que desitja “un teatre
i el de les dues bandes de Bunyol, L’Artística i La
tes del teatre d’òpera valencià.
públic, connectat amb el territori i amb l’excel·-
Armònica, en un singular Mà a mà.
35
Música i poble Activitat federal
Mor Inmaculada Tomás, una figura clau i destacada en la defensa de la música valenciana La FSMCV va reconèixer la seua labor atorgant-li un Premi Euterpe extraordinari l’any 2011
E
l passat mes de juny, després d’una llarga
Francisco Camps. Va ser la base per al desenvolupa-
malaltia, moria Inmaculada Tomás, responsa-
ment de diferents polítiques públiques entorn de la
ble de la Sotsdirecció General de Música de
música després de l’aprovació per unanimitat de la
CulturArts Generalitat, i una figura clau i destacada
Llei Valenciana de la Música en 1998 que va donar
en la defensa de la música valenciana en els últims
lloc a la creació de l’Institut Valencià de la Música,
16 anys. Segons Pedro Rodríguez, president de la
del que va ser directora des de 1999.
FSMCV, “Inmaculada és un referent per a la música
La FSMCV va reconèixer la seua labor atorgant-li un
valenciana i per a les societats musicals. Una dona
Premi Euterpe extraordinari l’any 2011 “pel seu de-
determinant en la defensa de la rellevància i el de-
cidit i permanent suport” a les societats musicals de
senvolupament d’un patrimoni del poble valencià
la Comunitat Valenciana i a la pròpia Federació, amb
que constitueix el principal agent cultural de la Co-
els dirigents de la qual Tomás mantenia una estre-
Tomás, amb una dilatada trajectòria en el món de la
munitat Valenciana, una fita a la que ella ha contri-
ta relació i contacte permanent. La responsable de
música, va treballar en la recuperació del patrimoni
buït de manera ferma i decidida”.
CultuArts coneixia de primera mà el moviment asso-
musical, va ser cap de producció de l’àrea de Mú-
Tomás va jugar un paper rellevant en l’acord de
ciatiu valencià i assistia a les assemblees generals
sica de l’IVAECM i va ser la responsable de la Jove
2005 de la FSMCV, presidida per Santiago Algado,
del mateix on prenia el pols de les reivindicacions i
Orquestra de la Comunitat Valenciana i del Festival
amb el llavors president de la Generalitat Valenciana,
del projecte social, educatiu i cultural del col·lectiu.
Internacional de Música Antiga de Peníscola.
36
Música i poble Activitat federal
La FSMCV assessorarà a la JCF per a aportar valor afegit a les falles en matèria musical Les dues entitats preveuen formalitzar un acord similar al que la FSMCV manté amb la Unió Nacional d’Entitats Festeres (UNDEF)
L
’anhelada reunió amb la Junta Central Fallera (JCF) s’ha produït per fi, després de diversos intents sense èxit en 2014 i 2015. El passat
10 de setembre, el president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, es reunia amb Pere Fuset i José Martínez Tormo, president i secretari de la Junta Central Fallera (JCF), per a recolzar, aportar valor afegit i abordar diversos assumptes que conflueixen en les Falles on 10.000 músics i la música ocupen un rellevant paper en aquesta festa d’interès turístic internacional. La FSMCV, que va presentar propostes entorn del repertori, la promoció i creació de música fallera, alerta que la repetició d’obres minva la riquesa musical dels actes fallers i proposa desenvolupar la promoció i creació de música fallera, la qual cosa farà més atractius els actes més emblemàtics de la festa.
valencianes” per a la declaració i ingrés en la Llis-
En la reunió, sol·licitada per la JCF, la preocupació
ta Representativa de la Unesco, generarà accions
per la música interpretada també va quedar de mani-
molt beneficioses i eficaces per a ambdues parts. En
fest perquè, en moltes ocasions, formacions reduïdes
aquest sentit, cal destacar el projecte Música i Fa-
malmeten l’execució de les obres, el qual contrasta
lles de la Federació, dirigit per Antoni Aliaga, que ve
amb l’excel·lència artística que exhibeixen les soci-
desenvolupant diverses iniciatives des de fa un any.
etats musicals en concerts i certàmens nacionals i
El president de la FSMCV assegura que “aquesta pri-
internacionals.
mera presa de contacte ha sigut molt satisfactòria
Interlocució i assessorament
perquè començarem a treballar conjuntament per
Fuset, regidor de Cultura Festiva, vol que la FSMCV es
a millorar la festa”. Així mateix, Rodríguez creu que
convertisca en interlocutora i assessore en matèria
“les sinergies i la col·laboració entre les Falles i les
musical a la JCF elaborant un manual de bones pràc-
societats musicals potenciaran el valor patrimonial i
tiques en el qual s’aporten idees, propostes i es plan-
cultural de la seua candidatura a la Unesco i la que
res locals d’àmbit estatal, i amb l’Associació de Sant
tegen diferents aspectes del paper de les societats
impulsem nosaltres per al col·lectiu”.
Jordi, una entitat amb 10.000 socis responsable de
musicals en les Falles, una presència que es pretén
Experts en aquest procés creuen que cal potenciar
l’organització dels Moros i Cristians a Alcoi, podrien
impulsar. Així mateix, les dues entitats preveuen for-
“l’espai viu” que generen les Falles, a més dels fa-
ser un model a seguir perquè han vingut a potenciar
malitzar un acord similar al que la Federació manté
llers i els artistes, amb la música, la indumentària,
i enriquir la festa en tota Espanya i dignificar la seua
amb la Unió Nacional d’Entitats Festeres (UNDEF).
l’associacionisme i a tots els que l’han fet i la fan
música, als intèrprets i als compositors.
Els responsables de la JCF van instar a la FSMCV a
possible en l’actualitat. Sense oblidar la importància
A la reunió també van assistir els dirigents de la FSM-
seguir recolzant la candidatura de les Falles com a
nuclear que té el monument com a obra d’art efímera.
CV Juan Vicente Mateu, secretari, Vicent Cerdà, vocal
Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la
Enriquir la festa
de la junta directiva, José Vicente García Alapont,
Unesco. Amb una col·laboració més estreta, el de-
Els convenis de col·laboració signats amb la UNDEF,
president comarcal de la ciutat de València i Antoni
nominat “Espai cultural de les festes de les Falles
una federació integrada per 68 associacions feste-
Aliaga, president comarcal de la Ribera Alta.
37
Música i poble Activitat federal
Jornades de bones pràctiques educatives: Creació i Improvisació Musical La Mecànica de la Creació Sonora Elízabeth Carrascosa Martínez. Universitat de València. elicarras@hotmail.com Remigi Morant Navasquillo. Universitat de València. remigi.morant@uv.es Adolf Murillo Ribes. Universitat Politècnica de València. adolfmurilloiribes@gmail.com
D
intre de les propostes formatives del Centre d’Estudis de la FSMCV per al professorat d’Escoles de Música i Centres Autoritzats, el
dies 15 i 16 de maig de 2015 es realitzaren a l’Institut d’Ensenyament Secundari Arabista Ribera de Carcaixent les Jornades de Bones Pràctiques Educatives: Creació i improvisació musical, la Mecànica de la Creació Sonora. Participaren una trentena del professorat de la xarxa d’escoles de música amb la novetat que l’assistència a aquestes jornades comportava també la possibilitat d’acudir amb el seu alumnat, com així ho varen fer en alguns casos. Aquestes jornades, certificades per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, comptaren amb la participació del luthier i creador Angel Di Stefano (Argentina) que era l’encarregat de mostrar a través d’una primera acti-
el grup de referència amb els tres creadors. En fina-
com aproximació al fet musical, continuen sent un
vitat expositiva diferents màquines sonores constru-
litzar aquesta sessió es va presentar una performan-
element poc habitual en les nostres aules. A més a
ïdes amb materials reciclats i que ens va oferir un
ce que sintetitzà el treball de creació generat pels
més, aquest tipus d’experiències proporciona una
taller cinètic-lumínic-sonor amb màquines sonores
creadors i el Grup ExperimentArts. El fet de combinar
base sòlida per expandir l’escolta cap a formes molt
sorprenents. Aquesta primera sessió va permetre
les escultures-objectes del luthier Angel Di Stefano,
més creatives i obertes que poden ser determinants
l’apropament de l’alumnat i professorat de les esco-
els instruments acústics com el saxo de l’improvi-
per assimilar nous llenguatges contemporanis.
les de música participants que visitaren l’exposició
sador Josep Luís Galiana, el campanar portàtil de
Durant la jornada del divendres i dissabte de matí i
i interactuaren amb les màquines sonores. A més
Llorenç Barber i l’electrònica generada des del sis-
a càrrec de l’equip de pedagogs integrants del pro-
d’aquesta activitat expositiva hi hagueren unes ses-
tema Soundcool va mostrar com diferents sonoritats
jecte d’investigació Soundcool: Elizabeth Carrasco-
sions de creació col·laborativa per part dels grups
poden integrar-se en un tot narratiu que permet dis-
sa, Remigi Morant i Adolf Murillo, es va realitzar un
participants, dirigides pel creador Angel Di Stefano.
parar la imaginació, recórrer nous territoris a través
taller de formació on es tractaren diferents propostes
En una segona sessió de vesprada, un grup confor-
del so i sobretot aprofundir en les noves escoltes a
pedagògiques i didàctiques per fer ús a les aules del
mat per alumnat del grup GEA “Grup Experimen-
través d’una experiència centrada en el so.
sistema de creació col·laborativa Soundcool. L’ex-
tArts” de l’IES Arabista Ribera va funcionar com a
L’experiència sonora i les noves escoltes van estar
periència del dia anterior va permetre al professorat
grup de referència fent ús de sistema de creació
un punt central en aquestes jornades. La majoria del
assistent observar la capacitat del sistema Sound-
col·laborativa Soundcool i treballà junt a tres crea-
professorat ha estat educat des d’un enfocament
cool i facilità la reflexió i el diàleg al voltant de la
dors: Llorenç Barber, Josep Lluís Galiana i Angel Di
formalista on s’ha prioritzat sobre el llenguatge mu-
inclusió de les noves tecnologies en el dia a dia de
Stefano. Ens oferiren una oportunitat única de docu-
sical i la història de la música. La relació amb el so,
les nostres aules.
mentar i extraure idees partint de la interacció entre
les seues possibles combinacions i l’experimentació,
En aquesta línia, cal destacar la interacció produïda
38
Música i poble Activitat federal
entre creadors, professorat i alumnat. Normalment als cursos de formació no sol ser habitual la participació de l’alumnat i com poguérem observar, aquesta d’experiència ens va permetre incloure la veu de l’alumnat per escoltar-los des de les seues pròpies vivències. No hem d’oblidar que treballem per millorar el seu aprenentatge i per tant, allò que viuen i com ho viuen ens dona moltes de les claus per millorar la nostra feina com a docents. El professorat assistent va interactuar amb els creadors i partint de l’observació va interpel·lar als ponents o al mateix grup per tal de construir elements crítics que serviren de base per ser tractats al Seminari-Taller sobre creació que és celebrà el dissabte 16 de maig, en una tercera sessió de matí. En aquesta darrera sessió les experiències perfectament documentades funcionaren com a marc de
com en les enquestes que es passaren després, com
xions sorgides a partir de les mateixes. Tanmateix
discussió i ens va permetre avançar cap a millora de
també en les xarxes socials. En particular foren molt
demanaren la continuïtat de propostes formatives
les practiques de l’aprenentatge musical.
interessants les sessions d’improvisació col·lectiva
com aquesta pel seu interès en la millora continua
Tots els participants valoraren molt positivament
amb instruments de materials reciclats, instruments
de les escoles de música de les societats musicals
aquestes jornades, tant en les sessions de reflexió
electrònics i instruments convencionals i les refle-
de la FSMCV.
39
Música i poble Activitat federal
Entitats musicals, de folklore, cors i dolçainers proposen activitats culturals en conjunt Les quatre federacions proposen al Consell una campanya conjunta d’activitats culturals.
L
a Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana (FFCV),
Federació de Cors de la Comunitat Valenciana (Fecocova) i la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT), estudien fer una campanya conjunta d’activitats culturals, després de mantenir una reunió en la qual han abordat també la situació de les seues respectives associacions. Aquesta iniciativa que va arreplegar la FSMCV en la seua proposta de finançament va sorgir després dels contactes previs mantinguts pels quatre presidents d’aquestes associacions sense ànim de lucre que va lliurar a les principals formacions polítiques abans de les eleccions autonòmica i municipals. El projecte, pressupostat en 2,9 milions, uniria a so-
Muñoz, gestora cultural de l’Associació de Profes-
cietats musicals, cors, grups de dolçainers i tabale-
sionals de la Dansa de la Comunitat Valenciana (AP-
ters, pols i pua i de dansa i rondalles, la qual cosa
DCV), entitat que avaluarà la seua participació en el
suposaria aglutinar a 939 associacions entorn d’una
projecte i les fórmules per a encaixar la seua partici-
campanya d’intercanvis (2,5 milions) i activitats co-
pació en la iniciativa.
marcals de les associacions de les quatre federaci-
La Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana
ons (400.000 euros), donant lloc a unes manifestaci-
(FFCV) és una associació amb 23 anys d’existència
ons culturals i artístiques amb una forta raigambre i
que agrupa a 126 associacions culturals: 61 grups
rellevància a la Comunitat Valenciana.
de dansa, 42 grups de tabal i dolçaina, 19 cors po-
Riquesa folklòrica
lifònics i populars, 8 rondalles i orquestres de pols i
En aquest sentit, els presidents, Pedro Rodríguez
pua. Està formada per un total de 3.750 socis, 2.600
(FSMCV), José Ramón Peinado (FFCV), José Cantó
músics, 1.000 ballarins i 150 professors. Compta
(Fecocova) i Joanjo Trilles (FVDiT) sol·liciten al Con-
amb grups a Alacant, Castelló i València i en la majo-
sell “un suport ferm per a aquesta iniciativa que
ria de les seues comarques.
impulsaria les activitats musicals i potenciaria el
La Federació de Cors de la Comunitat Valenciana
sense ànim de lucre, constituïda en 1987, que uneix
coneixement de la tradició artística valenciana a la
(Fecocova) és una associació que agrupa a 163 co-
als professionals de la dansa de la Comunitat Valen-
Comunitat Valenciana”.
rals amb 178 agrupacions artístiques, 5.340 coralis-
ciana i la seua missió és la representació, defensa
Aquesta campanya cultural, que podria realitzar-se
tes i 190 professors i directors.
i promoció dels interessos econòmics, socials, pro-
en l’extensa xarxa de centres, sales i auditoris que
Per la seua banda, la Federació Valenciana de Dol-
fessionals i culturals dels seus associats. En l’actu-
posseeixen aquestes associacions i en les cases de
çainers i Tabaleters (FVDiT) és una associació sen-
alitat compta amb 110 afiliats, pertany a ConARTE
cultura dels municipis, seria una mostra de l’excel·-
se ànim de lucre, creada en 1997, que agrupa a 72
(Confederació d’Artistes i Treballadors de l’Especta-
lència i el talent dels joves músics, coralistes i ba-
associacions amb 175 professors i directors, 2.100
cle) i és una de les promotores de Dansa-T, xarxa de
llarins d’Alacant, Castelló i València, i de la riquesa
músics i 10.000 persones relacionades amb el col·
treballadors de la dansa que agrupa a les associaci-
folklòrica del poble valencià.
lectiu. L’Associació de Professionals de Dansa de la
ons professionals de tot l’estat, representant a més
La reunió va comptar amb la presència de Belén
Comunitat Valenciana (APDCV) és una organització
d’1.500 professionals.
41
Música i poble Actualitat
Actualitat
La música de banda omplirà de nou Les Arts amb motiu del Certamen Autonòmic Al coliseu valencià es podran escoltar les millors bandes de música de les províncies d’Alacant, Castelló i València.
E
l cap de setmana del 7 i 8 de novembre l’Auditori del Palau de Les Arts Reina Sofia tornarà a omplir-se de música de banda amb la cele-
bració del XXXVII Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana 2015. Un certamen en el qual participaran les formacions que hagen obtingut el Primer Premi amb Menció d’Honor en les respectives seccions de l’últim Certamen Provincial organitzat per cadascuna de les Diputacions Provincials de la Comunitat Valenciana. El Certamen començarà el dissabte 7 a partir de les 15:30 hores amb l’actuació de les bandes de la quarta categoria. Serà el moment d’escoltar a les bandes de la Unió Musical de San Isidre (Alacant), Unió Musical Vallduxense de La Vall d’Uixó (Castelló) i Unió Musical d’Algímia d’Alfara (València). Eixe mateix dissabte es podrà escoltar a les bandes guanyadores de la tercera secció. Es tracta de les formacions de la Unió Musical de Polop de la Marina (Alacant), Banda de Música Font d’en Segures de Benassal (Castelló) i Unió Musical El Arte de Sinarcas (València). El certamen autonòmic es reprendrà el diumenge pel matí. Esta segona jornada la inauguraran les bandes de la segona secció: Unió Protectora Musical de Llombai (València), CAC Verge de la Pau d’Agost (Alacant) i Agrupació Musical Artística Santa Cecília de La Vilavella (Castelló). Les bandes de secció primera seran les últimes en ocupar l’escenari del Palau de Les Arts amb ocasió d’este certamen. El diumenge per la vesprada actu-
participants de manera obligatòria seran les se-
Dia de la Música Valenciana
aran la Unió Musical de Godelleta (València), la Unió
güents: en primera secció Drácula de Francisco An-
Com ve sent habitual, les bandes guanyadores
Musical de Soneja (Castelló) i la Societat d’Art Musi-
dreu Comos; en segona La Bastida de les Alcusses
d’aquest XXXVII Certamen de Bandes protagonitza-
cal La Filharmònica de Callosa (Alacant).
de David Penadés Fassanar; en tercera April Witch
ran els concerts commemoratius del Dia de la Músi-
Obres obligades
de Jesús Santandreu i, en quarta, Fénix, de Pere
ca Valenciana que organitza la Generalitat Valencia-
Les partitures que interpretaran totes les bandes
Sanz Alcover.
na durant el mes de maig de 2016.
42
Música i poble Actualitat
El Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València torna a lluir amb la millor música Les bandes de Sumacàrcer, Stadtmusik St. Gallen de Suïssa, CAM de Foios i SMI Santa Cecilia de Cullera s’imposen en l’ultima edició del Certamen Internacional de Bandes de València.
U
n any més, la cita musical obligada de l’estiu va ser el Certamen internacional de Bandes Ciutat de València, que va tindre lloc al Palau
de la Música de València del 16 al 19 de juliol. La Unió Musical “El Xúquer” de Sumacàrcer (València) amb un total de 361’5 punts, va resultar la guanyadora de la secció tercera que va inaugurar les audicions d’esta edició del Certamen el dia 16. Corps Philharmonique de Châtillon - Aosta (Itàlia) va quedar en segona posició amb 338 punts, mentre que la Societat Musical Benirredrà (València) va ocupar el tercer lloc amb 321 punts. Totes elles van interpretar com a obra obligada Blue outer Space de Satoshi Yagisawa. En la segona secció, celebrada el divendres 17, la Stadtmusik St. Gallen de Suïssa amb un total de 370 punts, va resultar la guanyadora. La Banda Corpo-
La Santa Cecília de Cullera es va imposar en la secció d’honor.
ració Musical de La Pobla de Vallbona va quedar en segona posició amb 353 punts, mentre que la Unió Musical Santa Cecilia de Canals ocupava el tercer lloc amb 345 punts. En esta segona audició, totes les formacions van interpretar obligatòriament Andròmeda de Saül Gómez Soler. Ja el dissabte va tindre lloc la primera secció, en la qual les participants interpretaren Fases de José Alamá Gil. La banda del CAM Santa Cecilia de Foios de València amb un total de 372’5 punts, va resultar la guanyadora. La Banda Simfònica del Centre Ins-
Els músics de Foios van guanyar en primera.
tructiu Musical de Mislata de València va quedar en
que la Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar va
segona posició amb 365 punts, i la Banda Simfònica
obtindre el tercer lloc amb 367,5 punts.
del CIAC de la Vall d’Uixó de Castelló va obtindre el
Esta última sessió del Certamen va comptar amb la
tercer lloc amb 356 punts.
presència de l’alcalde de València, Joan Ribó, la re-
El CIBM 2015 va concloure el diumenge amb l’actu-
gidora de l’Àrea de Cultura, Glòria Tello, el conseller
ació de les bandes de la Secció d’Honor, totes elles
de Cultura, Vicent Marzà i el diputat de Cultura Xavier
valencianes i que executaren La Vall de la Murta
Rius.
d’Andrés Valero Castells com obra obligada. La Soci-
Com en anteriors ocasions, el certamen va poder se-
etat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera amb
guir-se en directe a través de streaming, des de la
392 punts, va resultar la guanyadora. La Unió Musi-
pàgina web oficial del certamen:
cal Alberic va ser la segona amb 373’5 punts, mentre
www.cibm-valencia.com.
Una banda suïssa s’imposà en segona categoria.
El Xúquer de Sumacàrcer, guanyadora en tercera.
43
Música i poble Actualitat
La Unió Musical de la Pobla de Farnals obté el 1er premi en el VI Certamen de Cinema de Cullera Fora de concurs va actuar la banda juvenil de l’Ateneu Musical de Cullera.
E
ls Jardins del Mercat de Cullera van acollir el dissabte 25 de juliol la sisena edició del Certamen Nacional de Bandes de Música de
Cinema Ciutat de Cullera. El jurat, integrat per Pablo Sánchez Torrella, Vicente Soler Solano, i Carlos Garcés Fuentelsaz, va atorgar 317 punts i primer premi a la Unió Musical de la Pobla de Farnals, que va actuar dirigida per Juan José Catalá Borrás. Amb 305 punts, l’Agrupació Musical d’Agullent, dirigida per José A. Casanova Insa, va aconseguir el segon premi mentre que el tercer va recaure, amb 288’5 punts, en l’Agrupació Musical La Primitiva de Pozo Cañada, que va actuar sota la direcció de Constantino Alzallú Soria. Totes les bandes participants van interpretar com a obra obligada el pasdoble del compositor de Cullera Rafael Talens, Traner.
actuar la Banda Juvenil de l’Ateneu de Cullera que
El certamen va comptar amb la presència del vice-
Fora de concurs, i mentre el jurat deliveraba, va
dirigeix Óscar Beindicho.
president de la FSMCV, Remigi Morant.
Es crea l’Associació Mundial de Luthiers Manuel Martín, professor del Conservatori Superior de Música de València, és el vicepresident.
S
’acaba de crear l’Associació Mundial de Lut-
també és col·laborador de la revista Música i Poble i
hiers, una associació empresarial sense ànim
ha impartit jornades de manteniment d’instruments
de lucre d’àmbit internacional a la qual po-
en el marc de la campanya d’activitats comarcals
dran pertànyer totes aquelles empreses o persones
de la FSMCV.
que es dediquen a l’activitat d’afinació, reparació,
Entre els seus objectius principals figuren la forma-
restauració, disseny, fabricació, trasllat i/o venda
ció del sector, el reconeixement internacional mu-
d’instruments musicals.
sical, la col·laboració amb entitats d’aquest mateix
L’associació sorgeix durant una participació forma-
àmbit, etc. A més també pretén ajudar a països més
tiva realitzada a Equador, sent el seu principal res-
desfavorits mitjançant l’ajuda a l’adquisició de mate-
ponsable Roy Howard, actual president i promovedor
rial musical i la formació en tots els àmbits musicals,
d’aquesta associació.
des de l’aprenentatge a la reparació d’instruments
A més, el tècnic reparador d’instruments i profes-
musicals.
sor del Conservatori Superior de Música de València,
Més informació:
Manuel Martín, és el vicepresident. Manuel Martín
http://www.amluthiers.org
44
Música i poble Actualitat
Seleccionades les bandes que participaran en el Certamen de Bandes Vila d’Altea Tres d’elles són valencianes i una procedeix de Castella-la Manxa.
J
a s’han seleccionat les bandes que participaran en el Certamen de Bandes Vila d’Altea el pròxim mes de desembre. Es tracta de l’A.
M. C. B. M. de Puertollano (Ciudad Real - Castella-la Manxa), La Primitiva Setabense de Xàtiva (València), la Unió Musical de Crevillent (Alacant) i la Unió Musical de Torrent (València) El jurat del Certamen estarà compost per Paulo Martins (presidents) i Manuel Godoy Mesas i Tommy Reins (vocals). La Societat Filharmònica Alteanense (SFA) ultima ja els detalls d’aquest 42º Certamen Internacional de Música (CIM) Vila d’Altea el lema de la qual és “Sabor a Música” per a rendir un càlid homenatge a la gastronomia, tan important a Altea i la Comunitat Valenciana. El CIM Vila d’Altea premiarà a la banda simfònica guanyadora amb 6.000 euros i el trofeu de la societat musical. Les altres tres formacions rebran 3.000
de la planta de l’arròs) del compositor valencià Ra-
La SFA, organitzadora del CIM Vila d’Altea, agrupa
euros per la seua participació. El jurat podria atorgar
món García i Soler (Atzeneta d’Albaida, 1971).
a 180 músics, 350 alumnes de l’escola de música,
un premi especial al millor solista que rebrà un di-
Ja queda menys per a una nova edició d’aquest cer-
1.000 socis i diferents seccions: banda simfònica,
ploma acreditatiu.
tamen pel qual han passat al llarg de la seua història
orquestra de pols i pua, orquestra de cambra, grup
Obra obligada
175 bandes simfòniques procedents de quatre conti-
de dolçaines i escola d música i dansa.
Les formacions interpretaran dues obres puntuables
nents (Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia), 16.000 músics,
Més informació:
en el certamen, l’obra obligada és Oryza (nom tècnic
125.000 espectadors i s’han interpretat 600 obres.
www.certamenaltea.com
La Societat Musical Vila de Bocairent guanya el 1r Certamen de Bandes Poble de Benimaclet
L
a banda de la Vall d’Albaida va obtindre el pri-
José Martínez Gallego, Ildefonso Martos i Enrique
mer premi dirigida per Francisco Belda Ferré.
Barrachina, va voler destacar el gran nivell inter-
El segon premi va ser per a la Unió Musical
pretatiu de totes les bandes la qual cosa no ficà la
Valladina, de Vallada que va actuar baix la batuta de
decisió gens fàcil.
Fco. Javier Durà Costa, mentre que la Banda Jove
El 1r Certamen Internacional de Bandes Poble de
del C.A.M. de Montcada va guanyar el tercer pre-
Benimaclet va acabar amb una multitudinària festa
mi dirigida per Raül Domenech Rubio. A més a més,
en la que els quasi dos mil assistents que omplien la
esta banda va aconseguir el premi del públic.
Plaça de Benimaclet gaudiren de la música del grup
El tribunal, que estigué format pels mestres Fco.
valencià de funk, The Kojaks.
45
Música i poble Actualitat
Muro va acollir la presentació de dos nous CDs amb música de Pascual Vilaplana Dos nous suports per a gaudir de la música del compositor murer.
D
imarts 4 d’agost va tindre lloc a Muro, la presentació del nou CD de José R. Pascual-Vilaplana. Es tracta de D’amics, un recopilatori
de diferents obres de Pascual-Vilaplana escrites per a diverses formacions i que, aparegudes en diversos CDs, ara es presenten en aquest nou format. Els intèrprets del CD són el bombardí anglès Steven Mead, la soprano Francesca Calero, el trompetista Luis González, els pianistes Pepe Gallego i Antonio Blaya, els trombons solistes David Pont, Juan C. Matamoros o Ximo Vicedo, el trompista Francisco González Azorín, el Cor Kromátika de Guadalajara, el Quintet de Vent Verger, el Quartet de Trompes Alonso Quijano, el quartet de trombons 2i2quartet, el quintet de metalls Spanish Brass i l’Orquestra Camera Mu-
nografia que recollia allà pel 2000 les primeres obres
nou títol: D’anhels.
sicae. Amb aquest ventall de prestigiosos músics es
de música per als moros i cristians de Pascual-Vila-
El dissenyador de tots dos CDs ha estat el murer Xa-
presenten diferents obres de cambra, per a cor i fins
plana. Per a aquesta nova edició s’ha afegit una obra
vier Montava qui ja dissenyo el CD De fang en 2009,
i tot per a orquestra.
més que en aquell temps no es va poder incloure per
completant així una trilogia d’enregistraments: De
A més, també es va presentar la reedició del CD Mo-
problemes de durada, així com un nou disseny i un
fang, D’anhels i D’amics.
La Armónica de Cox aconsegueix el 1er premi en el Certamen de Música Festera d’Agost
L
a Societat Musical La Armónica de Cox va aconseguir el primer premi del Certamen de Música Festera d’Agost celebrat el dissabte 4
de juliol. L’entitat que dirigeix Gonzalo Berná Pic va aconseguir 199 punts interpretant com a obra lliure El guardià de Saúl Gómez Soler. El segon premi va recaure en la Unió Musical de Beniarrés, amb 196 punts. El seu director, José Antonio Llinares Igual va escollir com a obra lliure l’obra de Rafael Mullor Grau Alcázar de Elda. La Societat Musical L’Aliança de Mutxamel va aconseguir amb 159 punts el tercer premi. Els músics de Mutxamel van interpretar Saxum de Rafael Mullor Grau com a obra lliure.
46
Música i poble Actualitat
Les Arts rep més de 5.000 persones en la VIII Jornada de Portes Obertes El públic va omplir els dos recitals que van oferir els artistes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo al Teatre Martín i Soler
E
l Palau de les Arts Reina Sofía rebia el passat 20 de setembre més de 5.000 persones en la huitena Jornada de Portes Obertes que cele-
bra el teatre d’òpera de València. Des de les 11.00 h a les 19.00 h, ininterrompudament, ciutadans de la Comunitat Valenciana així com turistes nacionals i internacionals van recórrer l’edifici de Santiago Calatrava. La xifra inclou els 800 espectadors que van presenciar les dues funcions de l’espectacle al Teatre Martín i Soler i els més de 4.200 visitants de l’edifici. El visitants van gaudir dels espais més emblemàtics com la Sala Principal, les Terrasses de les Palmeres o el Balcó de la Mar, amb vistes a tota la Ciutat de les Arts i les Ciències. A més, el Restaurant “Los Toros”
il·luminació d’Antonio Castro i escenografia i vestuari
nit d’estiu (de Mendelssohn-Bartholdy). Les taquilles
va acollir una exposició de vestuari de diverses pro-
realitzada per l’equip de Les Arts.
del teatre també van romandre obertes per la venda
duccions operístiques de Les Arts.
El joves intèrprets van interpretar un repertori inte-
general d’entrades i passes per a la Pretemporada,
Paral·lelament, el públic va omplir les dos funcions
grat per fragments d’obres de la Temporada 2015-
que inclou en la programació l’òpera La Bohème¸ la
de l’espectacle que van oferir els artistes del Centre
2016, com Macbeth, Lélio, La Bohème, Aida, Sam-
sarsuela Katiuska, la cantata de Mozart Davidde Pe-
de Perfeccionament Plácido Domingo al Teatre Mar-
son et Dalila, Idomeneo, Silla, Katiuska, Café Kafka, A
nitente, un recital de Fabio Biondi i un concert amb
tín i Soler. Allex Aguilera va dirigir un muntatge amb
Midsummer Night’s Dream (de Britten) i Somni d’una
obres de Berlioz dirigit per Roberto Abbado.
La Banda Juvenil de la Unió Musical de Catarroja guanya el certamen de Canals La Juvenil de la UMSC de Villar es queda a només 3 punts i mig de la guanyadora i aconsegueix també un primer premi en la primera edició d’aquest certamen.
E
l passat 12 de setembre es va dur a terme el
la UMSC de Villar del Arzobispo ja que el resultat va
I Certamen de Bandes de Música Juvenils Vila
estar d’allò més atapeït.
de Canals, en el qual participaren les bandes
Es va poder gaudir d’una magnifica vesprada de mú-
de la Unió Musical de Catarroja i Unió Musical Santa
sica, que va comptar amb l’assistència de nombrós
Cecília de Villar del Arzobispo. Per un mínim marge
públic i autoritats de Canals, alcalde i gran part de
de tres punts i mig (347,5 punts per 344) la banda
la corporació, havent-hi representació de tots els
de Catarroja va guanyar el Primer Premi i menció
grups municipals, i fins i tot es va comptar amb la
d’Honor. El Jurat també va voler premiar amb un Pri-
presència de Ferran Ferrer, autor de l’obra obligada
mer Premi totalment merescut a la Banda Juvenil de
del certamen.
47
Música i poble Actualitat
Arturo Albero s’imposa en el Concurs de Música Festera d’Alcoi
A
rturo Albero ha guanyat amb la seua obra El camí de Sant Jordi la 51 edició del Concurs de Composició de Música Festera organitzat
per l’Associació de Sant Jordi i dotat amb 2.500 euros. El jurat compost per Joan Garcia Iborra, José Vicente Asensi i Joan Doménech va valorar l’obra del jove compositor alacantí, que és professor en el Conservatori de Sant Joan. Al concurs, convocat enguany en la modalitat de Marxa Solemne per a les processons del Dia de Sant Jordi, optaven 10 treballs, una quantitat que “demostra
seus primers contactes amb la música els va tenir a
neasta Álvaro García Company.
l’interès que genera el certamen”, segons ha ressal-
través de la Societat Musical La Pau de Sant Joan.
El vicepresident primer de l’Associació, Francisco
tat l’assessor musical de l’Associació de Sant Jordi,
En el conservatori professional d’aquest municipi
Campos, que ha presidit la fallada del jurat, ha des-
Juan Luis Guitart. El jurat ha destacat la qualitat de
imparteix classes de Fonaments de Composició.
tacat l’aportació del concurs, que des de 1964 orga-
la peça, presentada sota el lema Sant Jordi rediviu.
A més, és enginyer tècnic en Informàtica de Siste-
nitza l’Associació de Sant Jordi, per a “incentivar la
El guanyador, de 28 anys i natural d’Alacant, és ti-
mes per la Universitat d’Alacant. Ha compost obres
creació en els gèneres musicals sorgits dels nostres
tulat superior de Composició i mitjà en Saxofon. Els
per a banda i ha col·laborat en curtmetratges del ci-
Moros i Cristians”.
48
Música i poble Actualitat
Andrés Valero-Castells, nuevo director titular de la Banda Municipal de A Coruña El director valenciano se muestra muy contento con esta nueva etapa profesional
B
uenas noticias de nuestros músicos valen-
mantener la línea de lo que ya se ha hecho muy bien,
cianos. El director Andrés Valero-Castells
pero imprimiendo mi carácter y personalidad. Quiero
asumirá la dirección de la Banda Municipal
mantener a su público fiel, pero me gustaría conectar
de A Coruña durante la próxima temporada. El propio
con más públicos, con una actividad más ecléctica.
Andrés Valero nos cuenta cómo fue su nombramien-
Haremos mucha música de ensemble, porque ade-
to: “Pues me llamaron para preguntar si yo estaría
más el nivel de la banda lo permite sobradamente.
interesado, sin pensarlo me dejé “querer”, después
En el apartado sinfónico buscaremos equilibrio entre
recibí una llamada de la comisión artística que se
el gran repertorio, el nuestro propio quiero decir (el
había reunido con todos los músicos, y me dijeron
de las bandas), también las transcripciones, música
que si yo quería, que ellos lo tenían claro y que el
contemporánea, por supuesto música gallega, etc.
puesto era para mi, así que hice cuentas (organiza-
Además me gustaría llevar a cabo espectáculos sin-
siempre he dirigido, en los últimos años lo estaba
ción, familia, fechas, viajes, etc, etc), y les dije que
gulares, en espacios diferentes, buscando fusiones
haciendo con más frecuencia, porque la verdad es
sí, y más después de saber que eran los músicos
con otras disciplinas y otros estilos. Creo que será
que cada vez me gusta más y me lo paso mejor.
lo que querían que yo fuese su director. En junio del
una temporada apasionante. La BMMC es un equipo
En cuanto a la carrera desarrollada, a nadie se le
año pasado ya les dirigí un concierto como invitado y
muy cohesionado, con muchas ganas de trabajar, y
escapa que mi actividad ha sido más intensa en la
la verdad es que hubo mucho feeling. A continuación
con un nivel envidiable”.
composición, pero este cambio que implica dejar el
era cuestión de resolver el tema administrativo entre
Valero asegura sentirse “genial, muy privilegiado,
conservatorio temporalmente, no afecta demasiado
la Conselleria (de hecho ahora mismo estoy aún en
y muy ilusionado. Si lo pienso con perspectiva, mi
a la faceta compositiva, uno no puede renunciar a
el Conservatorio Superior de Valencia), y el Conce-
actividad como intérprete (trompeta y piano) queda
ser creativo. Lo cierto es que estoy seguro de que
llo de Coruña. Está todo claro, por todas las partes,
ya muy lejos, y desde hace más de 20 años he en-
va a ser un año de felicidad haciendo algo que me
a falta de concluir la tramitación. Vaya, empiezo en
contrado la fórmula de compatibilizar mis tres áreas:
permite sentirme artista cada vez que se sale al es-
octubre”.
la docencia, la composición y la dirección, dedicando
cenario. Hay compositores que dirigen, y directores
Las expectativas con esta nueva agrupación son muy
a cada faceta más tiempo cuando ha sido necesario.
que componen. Modestamente, yo aspiro a ser las
grandes: “La banda viene realizando una tempora-
Ahora mismo después de 12 cursos trabajando en
dos cosas, y para ello me he preparado, aunque aho-
das muy completas, tienen una buena discografía,
el Conservatorio Superior, esta oportunidad significa
ra mismo, toca darlo todo en el podio, vaya como
y un historial y repertorio impresionante. Mi idea es
reordenar mi tiempo. También es cierto que aunque
siempre, pero ahora a diario”.
La ciutat de València va acollir la segona edició del festival de jazz JazzEñe
C
ulturArts i la Fundació SGAE, al costat de la
Al llarg de tres dies es van programar en el Teatre Ri-
Universitat de València, AC/E (Acció Cultural
alto 12 concerts de 45 minuts amb alguns dels grups
Espanyola) i Radio 3, han organitzat la II edi-
més representatius del jazz que es fa en l’actualitat.
ció de JazzEñe, una iniciativa que té com a objec-
Els concerts, oberts al públic, es van repartir en
tiu la internacionalització del jazz espanyol i que va
sessions de vesprada i nit, amb dues actuacions en
tindre lloc del 24 al 26 de setembre en la ciutat de
cada sessió. El cicle va començar el 24 de setembre,
València. La seua primera edició es va organitzar a
amb aupaQUARTET, Alexei León Quintet, Yelo i Sir
Madrid en 2014.
Charles +3 amb una molt bona acollida.
49
Música i poble Actualitat
Enguera dispondrá de un archivo con el legado musical y documental de Luis Blanes El archivo estará disponible para consulta de investigadores, musicólogos, intérpretes, o cualquier persona interesada durante dos tardes a la semana previa solicitud de visita.
E
l compositor Luis Blanes (Rubielos de Mora 1929-Valencia 2009) era enguerino de adopción desde el año 2005. Su infancia y parte de
la adolescencia transcurrió en Enguera pues su padre era mecánico de telares y trabajó durante años en esta localidad de la Canal de Navarrés. Por esta razón, aunque de familia alcoyana, Luis Blanes se sintió enguerino durante toda su vida, pues en Enguera tuvo todas sus primeras vivencias, sus primeros amigos, etc. Luis Blanes era diplomado matemáticas, ciencias naturales y literatura, maestro de primera enseñanza, licenciado en filosofía y letras y ciencias de la educación, doctor en arte, etc…Fue catedrático de contrapunto y fuga del conservatorio superior de Sevilla y de armonía en el de Valencia. Entre otros títulos era miembro de la Real Academia de San Carlos de Valencia, académico correspondiente de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría de Sevilla, miembro investigador de la M.I. Academia de
material se pueden encontrar más de 7000 docu-
la Música Valenciana, Doctor Honoris Causa por la
mentos entre partituras originales, libros, revistas,
Universidad Politécnica de Valencia entre otros im-
artículos, recensiones, discografía, correspondencia,
portantes galardones.
etc. Este fondo, en su conjunto, es uno de los más
Blanes fue, sin duda, uno de los compositores va-
completos e importantes que existen en nuestra co-
Traslado e inauguración oficial del archivo
lencianos más innovadores y atrevidos de su ge-
munidad, no ya por la cantidad sino por lo específico
El traslado del archivo se realizó el pasado 7 de
neración “estilísticamente hablando”, teniendo en
y único de gran parte del archivo.
agosto y ya se están ultimando las labores de aco-
cuenta que tuvieron que pasar varias décadas hasta
Tras el fallecimiento de Luis Blanes, su viuda Isabel
modo de todos los documentos y libros.
que algunos de sus contemporáneos se desligaran
Soler, y atendiendo al deseo de su marido de que
El Ayuntamiento de Enguera ha cedido dos salas
de los sistemas compositivos influenciados por la
todo el fondo archivístico se conservara junto y en
de la Casa de la Cultura acondicionándolas para tal
tonalidad.
un único lugar, decidió hacer coordinador y custodio
efecto.
La magnitud y dimensión de su obra coral es incon-
legal a otro compositor enguerino, Teo Aparicio-Bar-
El archivo quedaba oficialmente inaugurado el pa-
mensurable (más de 170 obras catalogadas) y su
berán. Este último había mantenido una estrechísi-
sado 9 de octubre con la asistencia de la viuda Luis
producción camerística y sinfónica es digna del más
ma relación de amistad con Luis Blanes durante los
Blanes y de importantes personalidades de la cultu-
minucioso de los estudios por parte de los analistas
últimos 20 años colaborando con él en casi todos
ra y la música de nuestra comunidad.
musicales.
sus trabajos. Además, Teo Aparicio, era perfecto
El archivo estará disponible para consulta de in-
En los últimos años de su vida una de sus mayores
conocedor de la obra de Blanes y del grado de im-
vestigadores, musicólogos, intérpretes, o cualquier
inquietudes fue decidir dónde residiría definitiva-
portancia que para él tenía su archivo. Todas estas
persona interesada durante dos tardes a la semana
mente todo el fondo musical, bibliográfico y docu-
razones animaron a Isabel Soler a trasladar todo el
previa solicitud de visita.
mental fruto del trabajo de toda su vida. Entre este
archivo de su marido a Enguera.
Teo Aparicio-Barberán
50
Música i poble Actualitat
El quintet de vent Consolat de Mar, a la Xina La música valenciana torna a escoltar-se al país asiàtic amb el quintet de vent Consolat de Mar, que va participar en un festival de música organitzat per l’empresa Jinbao.
J
a en l’any 2004 des de Consolat de Mar organitzàrem un viatge de músics valencians a la Xina amb una doble finalitat: conèixer el
procés de fabricació dels instruments musicals i intentar la seua millora i que els xinesos conegueren la qualitat dels músics formats a les societats musicals valencianes. Des d’aquella primer pas, són molts els músics amb els quals hem recorregut el mateix camí i els dos objectius s’han anat aconseguint a poc a poc. Els instruments Consolat de Mar han augmentat la qualitat, sense dubte, tot mantenint els mateixos preus pràcticament, i el prestigi dels nostres músics és inqüestionable com es constata per les moltes ocasions que ens han requerit la seua presència per actuar en concerts, exposicions i fires. Enguany, per primera vegada, l’empresa JINBAO, la més important en la fabricació d’instruments musicals a la Xina, ha organitzat un Festival de Música, en aquesta ocasió centrat en el trombó i la tuba. En
quals amb deu mil euros de premi.
Moreno, Nicola Zubía i Sergio Guarné, ha demostrat
concret, hi havia moltes classes magistrals, concerts
El quintet de vent Consolat de Mar ha sigut l’encar-
la qualitat i el bon fer en els diversos concerts oferits
i presentacions al voltant d’aquest instrument, amb
regat de la cerimònia d’apertura i de tancament. In-
i en les classes magistrals, que han comptat amb
un concurs dotat amb molts premis, el millor dels
tegrat per Ricardo Casero, Miguel Martínez, Miquel
una nombrosa assistència. L’èxit aconseguit s’ha ratificat amb els contactes establits entre els músics, el bon ambient en els concerts i després i en la ratificació que hem de tornar al més prompte possible. De moment, col·laborem molt activament perquè el Centre Instructiu Musical de Benimaclet anirà a Shanghai a l’octubre a participar en la Fira de la Música, en aquests moments la més important del món. En Consolat de Mar, encarant ja la celebració del nostre vintè aniversari, ens sentim satisfets d’haver ajudat a difondre el bon nom de les societats musicals valencianes arreu del món. Carles Subiela Consolat de Mar, solidària D’altra banda, l’empresa valenciana Consolat de Mar ha tornat a mostrar la seua cara més solidària amb la donació d’instruments musicals per a xiquets estudiants de música de Sud-Àfrica.
51
Música i poble Actualitat
Sueños, de Luis Nuño
M
ás de cuatro largos años han tenido que pa-
hasta la increíble belleza del bolero “Reflexiones” y
sar para poder degustar un nuevo bocado
una trepidante y rota Bossa, “Aquellos días”. Tras ella
musical de este prolífico compositor, guita-
continúan sucediéndose maravillas como el vals ve-
rrista y científico. Desde su impecable y prometedora
nezolano “Perlas del Caribe”, una puerta abierta a la
opera prima “Puesta de Sol”, editado en diciembre
luz y la esperanza o “Renovación”, una evocativa y
de 2010, esperábamos este nuevo trabajo, “Sueños”,
a su vez alentadora bossa nova, llegando al emotivo
que vio definitivamente la luz en mayo de 2014.
vals “Confidencias”, más aun cuando sabemos que
El trabajo ha sido ya presentado reiteradas veces en
está dedicado a Victoriano, padre del compositor, fa-
RNE, así como en TVE 24 h, los FNAC de Madrid, Bar-
llecido recientemente. La optimista canción de tuna
celona y Valencia y El Corte Inglés de Valencia, logran-
“Serenata”, dedicada a su madre, nos revitaliza de
do el aplauso y éxito de crítica y público.
nuevo hasta llegar al final del trabajo, coronado mag-
Publicado en formato CD el disco contiene 20 temas
níficamente por el son “Camino al Oriente”, que nos
para guitarra sola; 20 cortes que nos parecen pocos
devuelve plácidamente a la realidad presente.
tras su escucha, ya que uno tras otro nos van delei-
La música de Luis Nuño se apoya en bellos fraseos
tando por su alta calidad musical y por la exquisitez
y melodías realzadas ocasionalmente por claros con-
de su interpretación. Al igual que en el anterior, to-
trapuntos, siempre nadando sobre refinadas y cris-
dos los temas están interpretados por Toni Cotolí, un
talinas armonías. Su aparente sencillez, intimismo y
guitarrista valenciano en plena madurez personal e
espontaneidad, reforzada por la naturalidad de las in-
interpretativa, algo que trasmite en todos los registros
terpretaciones de Cotolí hace que deleite a cualquier
plasmados aquí.
tipo de público, gozando con su escucha. Asimismo, el
De marcado carácter latino, como el anterior, en “Sue-
carácter “latino”, latente en toda su producción, nos
ños” comprobamos la intención directa del autor por
trasmite ese romanticismo y visceralidad patente en
indagar en nuevas bases rítmicas, así junto con los
toda su obra.
ya típicos valses, tangos, bossa-novas y boleros, se
Recalcar que Luis Nuño es, además de compositor y
incluyen aquí ritmos como el bambuco colombiano,
guitarrista, Doctor Ingeniero de Telecomunicación y
sobre el que se sustenta el tema “Parte de mí” o el jo-
Catedrático de la Universidad Politécnica de Valen-
ropo “Llano adentro”, típico de Venezuela y Colombia.
cia. Su formación científica e investigadora unida a la
Encontramos, además, blues, rhythm & blues y hasta
musical, le han proporcionado la base para inventar
una “cançò valenciana”, “El tio Toni”, dedicada a An-
y desarrollar tres “ábacos” pedagógico-musicales
tonio Cotolí, padre de Toni, cerrando con un bonito son
que sintetizan la Teoría de la Música, la Armonía y la
cubano que emerge tras “Voces del altiplano”, una
improvisación musical. Dichos ábacos se denominan
fresca y optimista danza andina dedicada a Manuela
respectivamente “Ábaco musical”, “Rueda Armónica”
Górriz, madre del intérprete.
e “Improchart”, apareciendo internacionalmente en
Todos los temas están dedicados a personas cerca-
numerosas publicaciones y medios de difusión espe-
nas a Luis Nuño, todos salvo el tango “Despechada”,
cializados.
con el que abre el disco; sin duda, constituye un gui-
¡Ojalá no nos haga esperar tanto hasta la publicación
ño del compositor en este trabajo en el que no hay
de su próximo trabajo!
nada relegado a la improvisación y todo tiene un
José V. Sebastiá Ferrer. Profesor de Trompa y Jefe del
porqué. El tema “Sueños”, que da nombre al disco
Departamento de Viento-Metal & Percusión del CPMT
y dedicado al mismísimo Toni Cotolí, nos plasma, a
(Conservatorio Profesional de Música de Torrent).
ritmo de vals mexicano, esa añoranza que trasmite
www.ruedaarmonica.com
el título, contrastando a continuación con la gozosa y
www.tonicotoli.com
alegre salsa “Yerbabuena”, que nos lleva de la mano
www.youtube.com/watch?v=M3tLZGaXjAI
52
Música i poble Actualitat
Voro Tur Àlvarez guanya el I Concurs de Composició Vila de Fortaleny La peça també va obtenir el Premi del Públic.
L
’obra A les festes de Fortaleny, del jove com-
crets que encara es mantenien entorn al certamen:
positor Voro Tur Àlvarez va aconseguir el 1r
la identitat dels membres del Jurat Tècnic, la iden-
Premi del I Concurs de Composició de Pasdo-
titat dels compositors dels 5 pasdobles finalistes i,
bles Vila de Fortaleny. Així mateix, va obtenir el Premi
com no, els resultats del Premi del Públic i del 1r
del Públic, atorgat mitjançant una votació popular
Premi del Concurs, atorgat pel Jurat Tècnic.
dels músics i assistents al concert de cloenda del
Així, es va fer públic que el Jurat Tècnic l’havia com-
Concurs, celebrat el diumenge 9 d’agost.
posat Vicent Ortiz Gimeno (compositor amb una in-
En eixe concert, la banda de la Societat Santa Cecília
tensa activitat en música de cinema a Los Angeles),
de Fortaleny, dirigida per Gabriel Corachán i Galindo,
Octavio Mas Arocas (director d’orquestra i professor
va estrenar els cinc pasdobles seleccionats com a
a la Baldwin University, Ohio) i David Vendrell Roselló
Fort Alè, de Francisco Jesús Cogollos Martínez
finalistes. Això va ser a la primera part del concert.
(compositor i professor de Fonaments de Composi-
Per últim, es van llegir les actes que comunicaven
Tot seguit, i durant el descans, tant músics com pú-
ció a Aragó).
els resultats. El Premi del Públic va ser pel pasdoble
blic assistent es dirigien a la mesa de votació, on
També es va poder conèixer el nom real dels com-
A les Festes de Fortaleny, de Voro tur Álvarez (amb
pugueren mostrar les seues preferències entre els
positors finalistes, fins a eixe moment amagat per
70 vots), seguit per Fortaleny en Festes, de Vicente
pasdobles escoltats.
pseudònims. D’eixa manera, els pasdobles selecci-
Cuesta Cuesta (amb 60 vots).
El concert es va reanudar amb Clàssics de Big Band,
onats van ser:
El 1r Premi del Concurs va ser també per A les Festes
amb música de Glenn Miller o Duke Ellington. Eixe
1239, d’Armando Bernabeu Lorenzo
de Fortaleny, de Voro tur Álvarez (amb 375,1 punts),
ritme de swing va precedir el lliurament de premis
A les Festes de Fortaleny, de Voro tur Álvarez
seguit per 1239, d’Armando Bernabeu Lorenzo (amb
del I Concurs de Composició de Pasdobles.
El Sequial Major, d’Óscar Calatayud Gómez
361,4 punts) i Fort Alè, de Francisco Jesús Cogollos
Aquest acte va servir per desvetllar els diversos se-
Fortaleny en Festes, de Vicente Cuesta Cuesta
Martínez (amb 346,6 punts).
José Luis Granados dirigirá el Réquiem de Mozart en Madrid En esta ocasión será al frente de la Stradivari Symphony Orchestra
E
l director valenciano José Luis Granados di-
los principales conservatorios de Alemania, Inglate-
rigirá el Réquiem de Mozart el próximo 31 de
rra, Holanda, Austria, Rusia, Rumania y España.
octubre en Madrid. El concierto tendrá lugar
La orquesta cuenta con concertistas como el vio-
en el Auditorio del Centro Cultural San Chinarro a las
lonchelista Dragos Balan, los violinistas Margarita
19.00 horas.
Sikoeva, Gabor Szabo. Todos ellos profesores de la
En esta ocasión será al frente de la Stradivari Sym-
Orquesta Sinfónica de Madrid. Así como Alexey Lu-
phony Orchestra junto con el Coro Stradivari, Coro
kirskiy concertino de la Orquesta del Teatro Mariins-
Luigi Boccherini, la soprano Andreina Williams, la
ky de San Petersburgo entre otros.
mezzo Alexandra Barbieri, el tenor Miguel Borrallo y
El director José Luis Granados ha sido calificado
el bajo Armando del Hoyo.
por los especialistas musicales como “uno de los
La Stradivari Symphony Orchestra está compuesta
jóvenes directores más interesantes de los últimos
por músicos europeos consagrados, licenciados en
años”.
53
Música i poble Actualitat
En Buñol: los 60 años de la venida de D. José Iturbi Báguena a esa población valenciana en la que nací Por Francisco Díaz Ferrer
F
ue D. Ricardo Ruiz Baquero (1955), entonces di-
Granados teje un argumento “de intrigas”. La figura del
rector de La Artística, quien se le “ocurrió” traer a
pintor D. Francisco de Goya y Lucientes, configuró, por
Iturbi al Salón Montecarlo (inaugurado dos años
su primer apellido, el vocablo de “goyesca” o “goyes-
antes), para escuchar y presenciar a una figura interna-
co”, derivando en una manifestación musical operística
cional de la música. El 10 de septiembre de 1955, a las
en el Metropolitan de Nueva York, el 26 de enero de
once y quince de la noche, comenzaba la velada.
1916.
¡Cuánta emoción entre los oyentes! Incesantes aplau-
Por supuesto, La maja y el ruiseñor, tiene el encanto de
sos valoraban las interpretaciones…!
los barrios populares que no volverá.
Abrió el “catálogo” de autores extranjeros, Domenico
En 1904, el Conservatorio de Madrid auspició un con-
Scarlatti (Nápoles, 1685-Madrid, 1757), con Dos sona-
curso de piano para que premiara un Allegro de con-
tinas, recordando el sabor rococó, pues en Madrid tuvo
cierto. La idea fue de Tomás Bretón. El premio era de
sus admiradores (as), ya que se vislumbraba, en 1729,
quinientas pesetas. El galardón fue para Enrique Gra-
con la aceptación de los estamentos sociales la ense-
nados por su Allegro de concierto. Hubo polémicas y
ñanza musical de la princesa de Asturias y, por lo tanto,
demagogia contra Bretón, que dimitió de su cargo de
de la Corte del rey Felipe V.
comisario para velar de las actividades del Conserva-
Alfredo Casella (1883-1947), tuvo con Domenico Scar-
torio de Madrid.
latti el recuerdo de ese siglo XVIII componiendo una
En la segunda parte de la velada, Iturbi programó tres
“suite” para piano y pequeña orquesta. La Scarlattiana
obras del ínclito Isaac Albéniz Pascual. El pianista va-
comenzó su andadura en 1926, cuando Casella inició
lenciano escoge El albaicín, Núm. 1, Tercer cuaderno de
su redacción musical.
la Iberia española (no la de Debussy). Un barrio de Gra-
La sonata en do menor, Opus 14, titulada Claro de Luna,
nada con el “colorido” de una guitarra, que predisponen
o Sonata del cenador (1), fue para Iturbi el tránsito de lo
reminiscencias románticas.
clásico a lo romántico. Las manos del pianista parece
Triana, segundo cuaderno, Núm. 3. Imaginación de otro
juegan… ¿pensando con la luna? ¿Beethoven aspi-
barrio, esta vez de Sevilla, en la orilla derecha del Gua-
rando a ser pre-romántico al estilo –más o menos- de
dalquivir. El piano hacía su labor y su amigo Fernández
Weber y Schubert?
Arbós tuvo la deferencia de elaborar las orquestaciones
Llegó el final de la primera parte con los “sentimientos”
en pos de un entusiasmo admirable.
de Frederic Chopin en estado puro. Iturbi fue enseño-
El Corpus de Sevilla. Primer cuaderno de Iberia, Núm. 3.
rearse de ellos con el Scherzo, en si bemol menor, Op.
Salida de la procesión. Una marcha que acompañan los
31, Balada nº 3, en la bemol mayor, Op. 47, Dos estu-
redobles de los tambores. Luz y perfume. Vuelo desga-
dios. a) En Mi Mayor, b) nº 23, en Mi Menor y la Polonesa
rrado de la saeta… Se reanuda la marcha hasta el final.
en Si bemol.
Notas:
En la segunda parte Iturbi programó (como no podía
(1) ¿Fue compuesta en un jardín?
ser) composiciones de autores españoles y el primero
(2) Alumno de Enrique Morera y Viura.
de ellos fue Manuel Infante (2), natural de Osuna (1883-
Bibliografía. Se ha consultado:
1958). Compositor y pianista. Esta última faceta es la
Herriot, Edouard: Vida de Beethoven. Traducción, re-
que consideró Iturbi para dar a conocer la Sevillana, de
visada, de Francisco Almela Vives. Editions Galimard,
1921 (“hermana” de “El Vito”).
1929. Madrid, 1988
La maja y el ruiseñor, evocación de un Madrid a caballo
Montero Alonso, José: Albéniz. (España en “suite”). Ma-
entre el final del siglo XVIII y el principio del XIX. Enrique
drid. Silex. 1988.
54
Música i poble Actualitat
Jean Philippe Rameau Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda ¡Ah, querida Julia! ¡Qué es lo que he oído! ¡Qué conmovedores sonidos!, ¡qué música!, ¡qué deliciosa fuente de sentimientos y de placer! No pierdas un momento: reúne con cuidado tus óperas, tus cantatas, tu música francesa, haz un gran fuego que arda bien, tira en él todo ese fárrago, y avívalo con atención, para que todo ese hielo pueda quemarse y dar calor, al menos una vez. (J. J. Rousseau – Julia, o la nueva Eloísa)
J
ean-Philippe Rameau (1683-1764) reempla-
sus piezas, agrupadas en tres libros, parecen menos
zó a Lully como compositor dominante en la
pensadas para el instrumento que las de su colega.
ópera francesa. Su obra lírica marca el apogeo
El primer libro contiene danzas precedidas de un
del clasicismo galo, cuyos cánones se oponían a los
preludio; el segundo, piezas de tinte programático
de la música italiana. Su obra más conocida es la
como Le rappel des oiseaux, La Villageoise, Les sou-
ópera-ballet Les Indes galantes, aunque suyas son
pirs, L’entretien des Muses y Les tourbillons.
obras maestras como las tragedias Hippolyte et Aricie, Castor et Pollux, Dardanus y Zoroastre.
El tercero se compone de dos largas suites. La primera se inicia con una grandiosa Allemande, segui-
El teatro lírico francés era en lo estrictamente mu-
da de una Courante “arpegiada” y de una refinada
sical más rico y variado que la ópera italiana con-
y caprichosa Sarabande, la cual presenta una serie
temporánea, tanto por el papel de los coros y danzas
de “arpegios figurados” envueltos en esa melanco-
como por la continuidad musical representada por el
lía que es, en cierto modo, el sello expresivo de Ra-
recitativo y el aria. La música de Rameau añade al
meau. Continúa con la famosa Les trois mains y una
género la intensidad dramática que brota del amplio
deliciosa Fanfarinette. El rondeau ‘La Triomphante’
ámbito de sus armonías, la dependencia melódica
precede a la ‘Gavotte’, que cierra la obra. Esta es una
de la armonía y la escasez de contrapunto.
gavota variada con seis ‘doubles’: pequeño arte de la variación con figuras ornamentales de extraordinaria
Gran maestro de la orquestación, la importancia de
inspiración y exquisita gracia poética.
lo instrumental en sus óperas se nota tanto en los recitativos acompañados como en las sinfonías y
La “Querelle des Bouffons” pilló a Rameau de lleno.
oberturas, de carácter programático, que venían a
Aunque desencadenada bajo pretextos musicales,
ser paisajes o representaciones de acontecimientos
era, en el fondo, la confrontación de dos idearios es-
elementales, como tormentas marinas o terremotos.
téticos y políticos definitivamente incompatibles: el
El uso de pautas instrumentales extremadamente
clasicismo asociado al poder absoluto de Luis XV y el
rítmicas junto con secciones vocales mantenidas,
Espíritu de las Luces. La música refinada de Rameau
explica sus efectos dramáticos más llamativos.
se encontró “dans le même sac” que las piezas teamaquinaria y danza, tenían un papel esencial. La
trales que le sirvieron de molde y de argumento, con
Las “indias” de Les Indes galantes (libreto de Louis
pieza simboliza la época despreocupada, refinada,
su mitología y sus máquinas. A ellas, los filósofos
Fuzelier) son geográficamente poco precisas: de he-
dedicada a los placeres y a la galantería de Louis
oponían la simplicidad, lo natural y la espontaneidad
cho, se escenifican en Turquía, Perú, Persia y Amé-
XV y su corte.
de la ópera-bufa italiana, caracterizada por una mú-
rica del Norte. La casi inexistente intriga de estos
sica que daba más primacía a la melodía. Cuando la
pequeños dramas servía de excusa para un “grand
Rameau es, junto con Couperin, uno de los grandes
«Querelle» acabó, la tragedia lírica había recibido tal
spectacle”, en el que suntuosos vestidos, decorados,
maestros del clavecín dieciochesco francés, si bien
golpe que su tiempo había terminado.
55
Música i poble Opinió
Opinió Tocar o no tocar el Himno de España Por Pedro Rodríguez Navarro. Presidente de la FSMCV.
E
n la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) llevamos recibiendo desde hace años consultas al res-
pecto. El origen de la polémica es la publicación en 1997 –hace casi 20 años ya- de un Real Decreto, el 1560/1997, firmado por los entonces Presidente José María Aznar, y Rey Juan Carlos I, en el cual se regula la interpretación del Himno Nacional. Ahí se establece cuando será interpretado, en versión completa o breve, y en actos en los que asistan la Familia Real, Presidente del Gobierno, en los homenajes a la bandera, deportivos con representación oficial de España y en los demás previstos en el Reglamento de Honores Militares. ¿Qué hacemos
cesión, dice a la banda de música, formada en la
Miles de actos en España
en las procesiones, actos religiosos y festivos, que
puerta de la iglesia que no lo toquen. El párroco ar-
Incidimos en ello porque el tema atañe a otros miles
no están citados específicamente en el Real Decre-
gumenta que en “la iglesia manda él” y hace entrar a
de actos que se celebran en España y la controver-
to? ¿La enumeración de situaciones se limita a las
la banda dentro de la iglesia para interpretarlo en su
sia ha instalado una duda razonable en promotores
mencionadas, y por tanto, excluye las otras? En las
interior. Y por orden de éste lo tocan tres veces se-
(ayuntamientos, asociaciones festeras, religiosas…)
últimas semanas, esta cuestión se ha acentuado y
guidas. Ocho minutos de Himno cuando la duración
y sociedades musicales, sobre si se está respetando
nos llueven las consultas a raíz de la polémica que
normal es de unos dos. El pueblo espera en la calle,
la ley. Los músicos no deberían estar en medio de
se ha suscitado en varios municipios de la Comuni-
estupefacto. Músicos adentro, músicos afuera. Unos
partidarios o no de que se interprete nuestro Himno ya
dad Valenciana y que ha tenido un notable impacto
abuchean a los músicos, otros les aplauden. Y todo
que se suceden situaciones polarizadas que no ayu-
mediático en los ámbitos autonómico y nacional.
esto ocurre el día de “fiesta mayor” de la población.
dan a poner sentido común en el centro del asunto.
Alcaldes de diversos municipios dan, de hecho, in-
Muy triste.
Todo lleva a pensar que los argumentos que se
terpretaciones totalmente opuestas, y es por eso por
La FSMCV lidera un movimiento asociativo que, en
enfrentan son la tradición y la laicidad del Estado,
lo que la FSMCV ha pedido al Gobierno un dictamen
la Comunidad Valenciana, conforman 547 socieda-
olvidando que hay una ley que deberá aclarar el
a través de la Delegación del Gobierno de la Comu-
des musicales y que cuenta con 40.000 músicos en
organismo legislativo correspondiente. No corres-
nidad Valenciana. Esta petición se envió hace unos
sus bandas, orquestas y otros grupos y con 60.000
ponde a la FSMCV interpretar la Ley, ni tampoco a
días tras una reunión entre las partes para solicitar
alumnos y alrededor de 4.000 profesores en sus
aficionados al Derecho que dicen cosas como que
apoyo a los programas para la internacionalización y
escuelas de música. El soporte a estas entidades lo
hemos soslayado al Consell en algo en lo que no tie-
la declaración de utilidad pública de las sociedades
dan más de 200.000 socios.
ne competencias.
musicales valencianas y donde el asunto del Himno
Según un estudio de la Universidad de Valencia, este
Nuestras preferencias individuales no tienen espacio
hubo de tratarse por su presencia mediática y por la
movimiento asociativo supone el primer agente cul-
en una polémica que tiene un marco legislativo que
desazón que provoca en nuestro colectivo.
tural de nuestra comunidad, realizando anualmen-
lo regula, por la misma razón que no somos libres de
El Himno 3 veces
te entre otros, 5.000 conciertos y más de 11.000
decidir si pagar o no impuestos, si ir o no a 160 km
Un ejemplo: municipio valenciano de 1.000 habitan-
participaciones en pasacalles, procesiones y otras
por hora o, en suma, si cumplir o no la ley. A ella y a
tes, 20 de agosto pasado. El nuevo alcalde interpreta
fiestas de calle. La prolífica actividad que realizamos
su adecuada interpretación apela la FSMCV desde el
que la Ley es restrictiva y no debe interpretarse el
supone más del 50% de lo realizado por todas las
primer momento. Esa es la cuestión.
Himno al sacar las imágenes del templo para la pro-
sociedades musicales del Estado Español.
*Artículo publicado en el diario El Mundo el 20/09/15
56
Música i poble Opinió
Introducción al régimen jurídico de los artistas intérpretes o ejecutantes (I) Por Joaquín Soler Cataluña. Consejero Delegado Whose IP Agency.
C
onfigurados en terminología legal como
Los derechos de los artistas están modelados si-
“otros derechos de Propiedad Intelectual”,
guiendo el patrón de los derechos de autor, siendo
los derechos de los artistas intérpretes o eje-
el bien inmaterial protegido (corpus mysticum) la
cutantes se constituyen como los auténticos y genui-
propia prestación o interpretación artística.
nos compañeros de viaje de los derechos de autor.
De dicho bien inmaterial el artista goza de un haz de
Esos otros derechos de propiedad intelectual, con un
facultades o prerrogativas: los derechos de explota-
contenido muy heterodoxo al integrar asimismo a los
ción; y por ende va a gozar de capacidad y legiti-
derechos de los productores de fonogramas, de gra-
mación para poder explotarlos como titular de una
baciones audiovisuales, de entidades de radiodifu-
propiedad.
sión, etc.., se les viene a categorizar como derechos
El artista desarrolla una labor intelectual que invo-
conexos o afines a los derechos de autor, dentro de
lucra importantes aspectos de su personalidad, y
los cuales, los derechos de los artistas van a ocupar
sobretodo de su propia imagen. No obstante la ley
una posición de preeminencia.
no le otorga una naturaleza autoral a su prestación,
El estatuto jurídico de los artistas es el que más se
por ello los engloba dentro de la categoría de otros
aproxima a los autores, incluso reconociéndoseles
derechos, si bien otorgándoles una posición de lide-
determinados derechos morales, razón por la cual,
razgo respecto al resto. La naturaleza no autoral de
tras los autores, los artistas van a ocupar el segundo
la labor de los artistas ha sido y sigue siendo una
Ya bien entrado el siglo XX, con la aparición de los
nivel de los productos y servicios que llevan apareja-
cuestión de discusión doctrinal, aunque si bien ha-
medios técnicos que permitieron convertir en dura-
dos derechos de propiedad intelectual. De la materia
brá que quedarse con que su labor intelectual (fuera
ble lo que en esencia era efímero, es cuando em-
prima creada por los autores (obras) los intérpretes
de toda duda) es de distinta naturaleza de la de los
piezan a cobrar forma los derechos de los artistas
le darán forma a través de sus ejecuciones, y de
autores. Unos crean y otros interpretan. El artista
derivados de sus actuaciones, y ello debido simple-
esta forma crearán un producto que será utilizado
necesita siempre de un obra previa que interpretar,
mente a la posibilidad de poder fijar sus actuacio-
asimismo por otros titulares de derechos conexos:
recurriendo eso sí a su técnica, talento, sensibilidad
nes a través de un medio o soporte determinado. De
los productores de fonogramas, los productores au-
para interpretar, etc..., pero no creará una obra, sino
ahí precisamente deviene la gran importancia que
diovisuales y las entidades de radiodifusión. Se con-
una prestación o interpretación de naturaleza inte-
ostenta la fijación de las actuaciones para los artis-
forma así una cadena de producción de valor en el
lectual que quedará también protegida con su parti-
tas. El derecho de fijación constituye un derecho de
que cada titular utilizará productos de otro que a su
cular estatuto jurídico.
explotación autónomo de los artistas, y se convierte
vez devengarán derechos propios.
De justicia va a ser resaltar la contribución determi-
en el pilar fundamental sobre el que descansará el
De esta forma se extrae claramente como la materia
nante que realiza el artista en la difusión, propaga-
ejercicio posterior de todos sus derechos, los cua-
prima principal, las obras de creación de los autores,
ción y divulgación de las obras ante el público, cues-
les nacerán y se devengarán posteriormente a dicha
se ve ejecutada y trabajada por los Artistas que se
tión que objetivamente ha tenido en cuenta ab initio
fijación.
encargan de dar forma a esa materia, interpretando
la legislación internacional, reconociendo al mismo
Los intérpretes se erigen en legítimos titulares de
las obras que crean los primeros, naciendo así una
la protección y los derechos de los que hoy dispone.
sus derechos patrimoniales a partir del momento
relación de conexión, vecindad o afinidad. Unos y
El desarrollo tecnológico fue provocando que la pro-
de realizarse la fijación de la interpretación, la cual
otros se necesitan para poder coexistir, los autores
piedad intelectual se desarrollara de forma diferente
en todo caso deberá ser previamente autorizada por
de los artistas, y viceversa, los productores de los
según los avances que afectaban a cada una de las
escrito por los artistas que en ella intervengan, cons-
autores y de los intérpretes... Nace un vínculo o liga-
potenciales tipologías de creaciones y prestaciones:
tituyendo en si dicho acto de autorización el ejercicio
men entre la obra y la interpretación y entre esta y el
la fotografía, el cine, los fonogramas, la radiodifu-
del primero y más trascendente de todos sus dere-
fonograma o la grabación audiovisual.
sión...
chos patrimoniales.
57
Música i poble Comarques
Alcoià-Comtat Maribel Vicedo Los educandos de las bandas de Música de l’Alcoià i El Comtat participan en una Trobada d’Escoles en Agres El encuentro se enmarcó en la campaña de actividades comarcales de la FSMCV.
H
ablar de la población de Agres es hablar de naturaleza, tranquilidad y de un paraíso natural en la comarca L’Alcoià-Comtat. Si a esto
le unimos la música es el colofón a la perfección. Y esto es lo que pasó el sábado 13 de junio, día en el que los alumnos de música de la comarca L’AlcoiàComtat participaron en la VII Trobada d’Escoles de Música de L’Alcoià-Comtat que se celebró en Agres bajo el lema “Mare, gràcies per a puntar-me a solfa”. En concreto, los asistentes son educandos de las 17 bandas de la comarca: Sociedad Unión Musical de Agres, Societat Musical Cultural de Alcoleja, Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, Sociedad Unión Musical de Alcoi, Sociedad Musical Nova de Alcoi, Agrupación Musical Serpis de Alcoi, Sociedad Instructivo Musical Santa Cecilia de Alfafara, Unión Musical de Beniarrés, Sociedad Ateneo Musical de Cocentaina, Unión Musical Contestana de Cocentaina, Sociedad
Interpretación y clausura final de la Trobada.
Musical Mestre Orts de Gaianes, Agrupación Musical El deliri de Gorga, Unión Musical de Lorcha, Unió Musical de Muro, Unió Musical de Planes, La Filarmónica Benillobense de Benilloba y Sociedad Musical Cultural de Penàguila. Los alumnos disfrutaron de una jornada con una destacable participación, que va in crescendo cada año, de los placeres de tocar un instrumento aprendiendo música. Todo ello, unido a que descubrieron nuevos instrumentos musicales y pudieron escuchar el maravilloso sonido del órgano parroquial ubicado en la Iglesia del Convent, bajo las explicaciones del gran músico y maestro Agustín Vidal Domínguez, que fue la guinda al pastel de una jornada inolvidable. Por la mañana, los más de 166 alumnos se dividieron en grupos, en función del instrumento que tocaban, para asistir a los talleres de técnica musical que se impartieron en diferentes lugares y a cargo de di-
Alumnos y profesores en un momento del ensayo general.
ferentes profesores. Asimismo, también se desarro-
una visita a una exposición de instrumentos musica-
Bañeres de Mariola “Fanfarria”.
llaron actividades relacionadas con la música como
les antiguos con la colaboración de la empresa de
Los participantes realizaron un receso para comer
58
Música i poble Comarques
Además de clases, los alumnos disfrutaron de una comida en un bonito paraje y de una exposición de instrumentos. en el restaurante El Convent, y por la tarde, después de la visita obligada al Convent donde disfrutaron del sonido del órgano parroquial, se concentraron en l’Assut para asistir al ensayo general. En él, los músicos prepararon dos piezas que después debían de sonar en el pasacalle y en el acto final. En concreto, el pasodoble Unión Musical de Agres, del compositor murero Francisco Esteve Pastor, y el pasodoble Murum del también murero José Rafael Pascual Vilaplana. Pero la tarde nos tenía preparada una sorpresa: una impresionante tromba de agua en forma de tormenta, que obligó a suspender el pasacalle. Pero una vez pasada esta, los alumnos no quisieron dejar pasar la ocasión de mostrar lo aprendido y una vez escampada la tormenta decidieron, ante la mirada y el aplauso de los padres, vecinos y visitantes, en la propia Plaza de l’Assut y bajo la dirección de Sergio Vicedo
Atendiendo las explicaciones y escuchando el órgano parroquial con el profesor Agustín Vidal.
Reig, director de la banda de Agres y de la banda de esta Trobada, tocar las piezas para despedir este encuentro. La organización agradeció la asistencia y la colaboración y repartió unos diplomas a las bandas participantes como recuerdo de la celebración de esta actividad. Destacar la excelente organización por parte de la sociedad anfitriona, la Unión Musical de Agres, el recibimiento y acogida de toda la población de Agres y la predisposición de profesores y alumnos para realizar esta actividad. La VII Trobada de Escuelas de Música de l’AlcoiàComtat se enmarca en la campaña de actividades comarcales que cada año impulsa la Federación de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana. José Miguel Pascual Belvis Presidente Comarcal de L’Alcoià-Comtat
La música sonó en un entorno espectacular al aire libre.
59
Música i poble Comarques
Baix Maestrat Exitoso XXIII Festival de Bandas de Música de Peñíscola
E
xitoso concierto el que se vivió el sábado 25 de julio en los jardines del Castillo de Peñíscola. Más de 500 personas presenciaron la
edición 23 del festival que organiza la Asociación Musical Virgen de la Ermitana de Peñíscola, con la colaboración de la Diputación de Castellón y el Ayuntamiento de la localidad. Tras afinar los instrumentos robándole 5 minutos a la hora de inicio, los músicos hicieron aparición en el escenario preparado para el efecto con los aplausos del público como telón de fondo. Raquel Bayarri fue
biente del caribe con la pieza Caribbean Concerto.
La escenografía. Y es que las piezas Caribbean Con-
la conductora del acto presentando el concierto y al
En la segunda parte con el compositor Óscar Nava-
certo y Puszta contaron con la adaptación de una
director de los músicos peñiscolanos, Salvador Gar-
rro se recordó el pasodoble con La Vereda. Y si en
danza tribal de la mano de Rut Castell Albiol, repre-
cía Sorlí. Y a partir de aquí empezó la fiesta musical.
la primera parte viajamos a las batallas de moros y
sentante de Ménades de Irta.
Se abrió boca con el pasodoble El cordobés y su em-
cristianos con una pieza cristiana, fue ahora el turno
Curso instrumental de verano
brujo, compuesto por los maestros Ambrosio Enciso
del bando opuesto. F. Valor Llorens escribe las notas
Por otra parte, los estudiantes de la escuela de mú-
y Martín Alonso. En segundo lugar viajamos a las ba-
musicales de la partitura mora Ben Al-Sahagui. El
sica participaron en un curso intensivo instrumental
tallas entre los moros y los cristianos de la mano del
epílogo del concierto estuvo ambientado en 4 danzas
durante las dos primeras semanas de julio donde
compositor Ignacio Sánchez Navarro, con la marcha
húngaras de Jan Van der Roost, en una partitura que
han acabado de perfeccionar lo aprendido a lo largo
cristiana Templarios de Caravaca. Y como final de la
lleva por nombre de Puszta
del curso. Con las audiciones de julio se puso fin al
primera parte, Kees Vlak transportó al público al am-
Pero había reservada una sorpresa para el público.
curso hasta septiembre.
Música de moros i cristians per a reflexionar
S
í, han llegit bé. Música de moros i cristians
en alguna de les peces interpretades. 300 persones
per a reflexionar. Diumenge 24 de maig ja ha
van poder gaudir d’un programa musical especial-
passat a la història per ser la data en la què
ment cuidat per a l’ocasió. Paco Sirvent, pasdoble
vam dipositar el nostre vot per escollir la composi-
fester del mestre Cristóbal Moira Santos va ser la
ció del nostre Ajuntament i de la nostra Generalitat
partitura que inicià el concert. A ella li van seguir les
Valenciana. I acabada la campanya electoral, el dia
marxes mores Cora d’Algar, del mestre Rafal Talens;
abans tocava reflexionar segons obliga la legislació
Embajador Moro, composta per Daniel Juan Ferrero
espanyola. Així que, des de l’Associació Musical Ver-
Silvage, i Ben Al-Sahagui, de Francisco Valor Llorens.
ge de l’Ermitana es va pensar: per què no oferir un
Pel que fa al repertori cristià, van sonar Ambaixadora
concert fester per a afavorir aquesta reflexió?
contrabandista ’98, escrita per Miguel Ángel Sarrió
Dit i fet. Dissabte 23 de maig els Jardins del Castell
Nada; La primitiva, de José Salvador González, i Cid,
de Peñíscola van ser el lloc escollit per a celebrar
composta per Pedro Joaquín Cortés. Cal destacar en
dibuixar sobre l’escenari els balls i moviments més
una nova edició del concert de marxes mores i cris-
esta darrera peça la col·laboració esmentada anteri-
característics del ritme cristià.
tianes que en els últims anys es celebra de la mà
orment de l’Associació Cultural de Moros i Cristians
El concert va finalitzar amb l’entrega d’una rosa a
de la nostra banda de música, amb la col·laboració
de Peñíscola. I és que Saray, Isabel, Carmen, Nerea,
cada una de les guerreres, i d’un pergamí a la ban-
de l’Associació Cultural de Moros i Cristians, també
Sheila, Lara i Claura, que formen part del grup Les
da de música. I clar, amb una més que adequada
de Peñíscola, que va contribuir amb l’escenografia
guerreres de la Creu, van ser les encarregades de
reflexió.
60
Música i poble Comarques
Camp de Túria Els Reis imposen a l’edetà José Miguel Micó la condecoració de l’Ordre del Mèrit Civil Des de l’Ajuntament de Llíria ho han qualificat de “merescut a la seua extensa i assenyalada carrera professional en el món de la música
E
ls Reis d’Espanya, Felipe i Letizia, van imposar
Cal destacar, igualment, la seua tasca com a director
el passat 19 de juny a Madrid la condecoració
al capdavant de la Banda Simfònica Unió Musical de
de l’Ordre al Mèrit Civil al músic de Llíria José
Llíria, amb la que va collir nombrosos premis en dis-
Miguel Micó Castellano junt amb altres 37 persones.
tints certàmens musicals.
Esta distinció, instituïda pel Rei Alfons XIII, té com
Dies després, l’alcalde de Llíria, Manolo Civera, i els
a objecte premiar els mèrits de caràcter civil que
regidors de la Corporació municipal van rebre a Ca la
presten o hagen prestat rellevants servicis a l’Estat,
Vila al músic José Miguel Micó
amb treballs extraordinaris, profitoses iniciatives
En la trobada, el clarinetista i director de banda va
o amb constància exemplar en el compliment dels
explicar als edils alguns dels detalls de l’acte en què
seus deures.
va ser condecorat. José Miguel Micó va contar que
José Miguel Micó, clarinetista i director de banda,
va ser “tota una sorpresa” per a ell rebre la notifi-
amb la seua entrega a la cultura a través de la músi-
cació que seria guardonat amb esta alta distinció.
ca, va ser distingit per la seua contribució al mante-
També va recordar que va viure “molt emocionat i
pel just reconeixement a la seua labor pedagògica,
niment de la tradició del moviment bandístic a la Co-
nerviós” l’acte d’imposició de les condecoracions
musical i educativa; i per representar un dels para-
munitat Valenciana, especialment a Llíria i Manises,
al Mèrit Civil, i va agrair “la senzillesa i proximitat
digmes del moviment bandístic valencià i gran ex-
a més d’impulsar vocacions i carreres professionals
transmesa pels Reis”.
ponent de dedicació a la música. De fet, va rebre el
musicals de nombrosos espanyols.
La FSMCV també va voler felicitar al músic valencià
premi Euterpe de la Federació al 2007.
Llíria atorga la Medalla de la Ciutat a José Miguel Micó i Juan Manuel Gómez d’Edeta
D
ins les festes de Sant Miquel, l’Ajuntament
Llíria i l’Artística Manisense, a més del seu compro-
de Llíria va concedir les distincions honorí-
mís en els últims anys amb l’agrupació “Músicos
fiques municipals de l’any 2015. Entre les
sin Fronteras”. També destaca en la seua trajectòria
persones guardonades en esta edició figuren els
artística la seua labor pedagògica i exemple per a
músics locals José Miguel Micó Castellano i Juan
molts músics. Ha rebut nombroses distincions, entre
Manuel Gómez Gómez, que van rebre la Medalla de
elles la de Fill Adoptiu de la Ciutat de Manises i la
la Ciutat.
condecoració de l’Ordre al Mèrit Civil rebuda en juny
L’alcalde Manolo Civera, va destacar que tot ells
de mans dels Reis d’Espanya.
“han representat a la nostra ciutat i han contribuït
Juan Manuel Gómez Gómez
a engrandir el nom de Llíria des del seu treball en
Conegut artísticament com a Gómez d’Edeta, ha
distints camps de la nostra societat. Es tracta, per
tingut una trajectòria professional i personal incan-
fer una encomiable contribució al desenrotllament
tant, d’un merescut homenatge a la seua trajectòria
sable, portant el nom de Llíria i la cultura musical
musical en la seua especialitat, en cada una de les
professional i personal”. “
de la ciutat arreu de tot el món. En la seua carrera,
seues facetes, com a investigador, intèrpret, director,
José Miguel Micó Castellano
ha rebut nombrosos premis i distincions i ha sigut
compositor i pedagog, en unes quantes orquestres,
Clarinetista i director de les bandes Unió Musical de
trompa solista de reconegudes orquestres. A més de
bandes i conservatoris.
61
Música i poble Comarques
Camp de Morvedre Gran èxit de la Gala de la Música del Camp de Morvedre en la qual es van lliurar els Premis Orpheo 2015 Entitats i persones han felicitat a l’organització per la posada en marxa d’este esdeveniment.
Foto de família dels guardonats en aquesta primera edició.
L
’última iniciativa de la Junta Comarcal de So-
Musical Porteña i la Societat Joventut Musical de
Manuel Esbrí i el president comarcal de l´Horta Nord,
cietats Musicals Federades del Camp de Mor-
Faura.
Juan Bocanegra, a més, per suposat, de la presiden-
vedre, els Premis Orpheo, es van entregar en
Tots felicitaven a l’organització per la posada en
ta comarcal del Camp de Morvedre, Fina Gómez.
el transcurs de la I Gala de la Música del Camp de
marxa d’aquesta iniciativa a la qual a més de tots els
Cal recordar que els Premis Orpheo de la Música del
Morvedre el passat 19 de setembre a Gilet, enqua-
presidents de les 12 societats musicals de la comar-
Camp de Morvedre han nascut amb la finalitat de
drada dins de la Campanya d’Activitats Comarcals
ca també van acudir gran nombre d’autoritats, entre
servir d’homenatge a l’activitat musical de la comar-
de la FSMCV.
elles el vicepresident de la Diputació Provincial de
ca i d’establir una millor i més fluïda comunicació
“La Gala ha sigut tot un éxit”, eixe era el comentari
València, Toni Gaspar o l’alcalde de Gilet i amfitrió,
amb les diferents entitats polítiques, socials i econò-
generalitzat entre el públic assistent que va omplir
Salvador Costa. També van assistir els alcaldes d’Al-
miques i el públic, en general. A través del lliurament
l’auditori per a recolzar la iniciativa, gaudir de la mú-
gimia, Estivella, Quartell, Petrés i Albalat dels Taron-
d’aquests guardons es vol promoure l’activitat mu-
sica i homenatjar als premiats en la gala, ja que els
gers i molts altres regidors de la comarca que no es
sical en el Camp de Morvedre i reconèixer el treball
lliuraments dels premis es varen intercalar amb les
van voler perdre l’esdeveniment.
del col·lectiu de societats musicals, socis, músics,
actuacions de tres de les bandes de la comarca la
En representació de la FSMCV van acudir a l’acte el
compositors, directors i el suport de persones, insti-
Joventut Musical Verge de l’Estrella de Gilet, la Unió
responsable de la Campanya d’Activitats Comarcals,
tucions i mitjans de comunicació.
62
Música i poble Comarques
GUARDONATS PREMIS ORPHEO 2015 Premi Orpheo Especial concedit per la Junta Directiva Comarcal Enric Campos. Expresident comarcal Premi Orpheo al Mitjà de Comunicació Nuestras Bandas de Música. Programa de ràdio i portal web. Premi Orpheo a la Creació o Producció Musical Musical “Mamma Mia”. Unión Musical Porteña. Premi Orpheo a Tota una vida dedicada a la música
La música de banda va estar present al llarg de tota la Gala.
Jose Ramón Garcíia Bese. Músic de la Joventut Musical Verge de l’Estrella de Gilet. Premis Orpheo a la millor trajectòria acadèmica de grau mitjà i superior Cecilia Nuñez Camarena, saxofón i Alejandro Melo Porras, flauta (grau mitjà) Victor Rubio Aparici, clarinet (grau superior) Premis Orpheo als membres de les Societats Musicals Ángel José Alfonso Esteve. Societat MúsicoCultural d’Albalat dels Tarongers; Amparo Mora López. Agrupació Músico-Cultural Algar del Palància; Julio Aparici Pérez. Unió Musical d´Algìmia; Pedro José Cases Balanzá. Societat Musical Canet d’en Berenguer; Unió MusicalCultural Estivella (queda desert per decisió de
Els premiats van agrair emocionats este reconeixement.
la SM); Joaqui Pérez Rodrigo. Societat Joventut Musical Faura; Antonio Oliver Melchor. Joventut Musical Verge de l’Estrella de Gilet; Cristóbal Escobar Gómez. Unió Musical Petresana; Antonio Juan Fauli Verdejo. Unió Musical de Quart de les Valls; Salvador Barelles Chordà. Unió Musical Quartell; Juan Antonio Ros Navarro. Societat Musical Lira Saguntina; Maria Asunción Edo. Vicent Unión Musical Porteña,
63
Música i poble Comarques
Horta Sud XVI Trobada Solidària de Bandes Juvenils: la comarca Horta Sud apoya a los músicos más jóvenes Silla acogió la XVI edición de este encuentro el sábado 27 de julio.
E
l sábado 27 de julio tuvo lugar en la población
vencia para todos los músicos participantes y donde
dente de la comarca, Rafael Pérez.
de Silla la XVI Trobada Solidària de Bandes
tuvo lugar la clausura de la XVI Trobada Solidària.
Posteriormente, a las 19.30 h se inició el desfile por
Juvenils de la comarca Horta Sud, aconteci-
Como muestra de la labor socio-cultural que des-
las calles de la población, donde las veintidós ban-
miento enmarcado dentro del programa de Activida-
empeñan las sociedades musicales, por tercer año
das juveniles participantes interpretaron por diferen-
des Comarcales de la FSMCV.
se aprovechó la actividad comarcal para llevar a
tes calles pasodobles convirtiendo a Silla por unas
El evento, que tuvo un clamoroso éxito siguiendo
cabo además una labor solidaria con la aportación
horas en “la capital mundial de la música valencia-
la línea de sus anteriores ediciones, contó con la
voluntaria de alimentos no perecederos de todos los
na”, en palabras del propio presidente comarcal de
participación de veintiuna sociedades musicales de
músicos participantes, que posteriormente fueron
l’Horta Sud, Vicente Lluna.
la comarca Horta Sud, representando a quince po-
donados a una entidad caritativa y humanitaria de
Sin embargo, el momento más espectacular y espe-
blaciones. Además, este año participó como banda
la población para su distribución entre los más ne-
rado de la jornada lo marcó la interpretación de la
invitada la Sociedad Musical Protectora La Lira de
cesitados, alcanzando la cifra de 900 kg recogidos.
marcha Valencia del maestro Padilla por la macro-
Alfarp, contando con la presencia de esta sociedad
A la misma hora, en el Ayuntamiento de la población
banda formada por los más de 1200 músicos parti-
musical de la comarca vecina de la Ribera Alta.
tuvo lugar la recepción de autoridades, que contó
cipantes, dirigida bajo la batuta del maestro-director
La Trobada se inició a las 19 horas con la concentra-
con la presencia de alcaldes y concejales de todas
José Giner San Andrés.
ción de los músicos en el CEIP El Pati de Silla, lugar
las poblaciones participantes, así como representa-
Música, alegría, juventud, afición, color, asociacio-
donde posteriormente se ofreció la cena de convi-
ción de la junta directiva de la FSMCV y el ex presi-
nismo, trabajo…. y una larga lista más de sustanti-
64
Música i poble Comarques
vos podrían definir la inolvidable jornada que supuso el pasado 27 de julio. La comarca Horta Sud, apostando desde hace dieciséis años por el sector juvenil, el más importante de nuestras sociedades musicales, nunca ha escatimado esfuerzos en destinar la Actividad Comarcal a la organización de eventos multitudinarios como una Trobada de estas características. Según señalaba el presidente comarcal de l’Horta Sud, Vicente Lluna, tres palabras clave encontrábamos bajo el título del acontecimiento comarcal más importante del año: “Trobada”, como ejemplo de cohesión entre las sociedades musicales de la comarca, “Solidària”, como muestra de la grandeza a la cual puede llegar y “Juvenils” como sinónimo de la importancia que supone divulgar y mantener viva la tradición musical entre los músicos más jóvenes como pilar fundamental del presente y futuro de nuestras sociedades musicales”.
sociedades musicales son una parte esencial del te-
colaboradores de La Lírica que, encabezados por su
Todo el evento no hubiera sido posible sin la desin-
jido socioculturall de nuestros pueblos y contribuyen
presidente Jesús Escorihuela, desempeñaron junto
teresada colaboración del Ayuntamiento de Silla y
a conservar nuestro patrimonio cultural y musical,
con la Junta Comarcal un grupo humano organizado
de la sociedad musical sede del encuentro, la Agru-
enriqueciendo nuestra identidad”.
volcado plenamente desde primeras horas de la ma-
pación Musical La Lírica de Silla. En palabras del
Del mismo modo, Vicente Lluna agradeció espe-
ñana en la preparación del acto, digno de lo que una
alcalde del municipio, Vicente Zaragozá, “nuestras
cialmente toda la labor desempeñada por todos los
Trobada de Bandes Juvenils se merece.
65
Música i poble Comarques
L’Amistat de Quart ameniza el verano alemán Brillante actuación de la banda de Quart en la Selva Negra
M
ás de un centenar de músicos y simpatizantes de la “Agrupació Musical L’Amistat”, de Quart de Poblet, han par-
ticipado este verano en un intenso viaje a la Selva Negra (Alemania). La centenaria sociedad musical de Quart de Poblet ofreció un brillante concierto en la localidad de Bernau in Schwarzwald, en el estado de Baden-Wurtemberg. El público alemán aplaudió con entusiasmo las obras interpretadas por la banda y la orquesta de “L’Amistat”, especialmente las piezas típicamente españolas, como los pasodobles. Uno de ellos, titulado Alemania 2015, lo compuso el director de la banda, José Onofre Díez Monzó, especialmente para este viaje. El alcalde de Bernau in Schwarzwald, Rolf Schmidt, agradeció el detalle y entregó una placa
bandas de música valencianas. Uno de los concier-
viaje a Baden-Wurtemberg para visitar la Selva Ne-
conmemorativa al presidente de “L’Amistat”, Cristó-
tos previstos en el lago Titisee tuvo que suspenderse
gra, la ciudad de Friburgo y las cataratas del Rhin, ya
bal Mora. Este, a su vez, le regaló un libro sobre las
por la lluvia. La expedición quartera aprovechó el
en territorio suizo.
La Artística Manisense participó en el XLVI Festival de Bandas de Música de Quart de Poblet
F
ue el domingo 6 de septiembre cuando la ban-
sodoble del compositor V i A. Terol Las Provincias, La
da de La Artística Manisense se desplazaba al
venta de los gatos de José Serrano, y para finalizar
vecino pueblo de Quart de Poblet para com-
la Marcha Eslava del gran Txaikovski, consiguiendo
partir con la Sociedad Musical L’Amistat el XLVI festi-
tan perfecta ejecución en todo el programa que el
val bandístico y devolver la visita que dicha agrupa-
selecto que llenaba el aforo del auditorio no regateó
ción efectuó a Manises oportunamente.
en sus aplausos.
La banda de Quart se presentó en el Auditorio desfi-
El descanso se aprovechó para que nuestra banda
lando acompañada de la corporación municipal con
recibiera de la alcaldesa una placa conmemorativa
su alcaldesa Carmen Martínez Ramírez al frente,
lo que supuso que Guna ofreciera un bis y pudieran
encontrándose entre el selecto Angel Asunción (Pre-
disfrutar de la obra del compositor Ruperto Chapí El
sidente de Honor de la FSMCV). Una representación
tambor de Granaderos.
Quart de Esteve Jorge terminaron con el Himno de la
numerosa de maniseras y maniseros, con los direc-
Acto seguido ocupó el escenario la Sociedad Musi-
Comunidad de José Serrano. Lo que siguió es com-
tivos y el presidente Ernesto Chenoll acompañó a la
cal L’Amistat, anfitriona de este XLVI festival, dirigi-
prensible: que los locales recibieran un gran premio
banda de Manises.
da por José Onofre Díez Mozo que logró satisfacer
de aplausos no solo de los suyos sino también de
La Artística Manisense subió al estrado en primer lu-
a los asistentes con el pasodoble Miguel el truc de
cuantos maniseros se desplazaron para disfrutar de
gar y colocó en sus atriles el programa que su direc-
Esteban Esteve, la Sinfonietta nº 2 de Ferrer Ferrán
una velada excepcional.
tor Javier Guna había elegido para la ocasión: el pa-
y El camino real de Alfred Reed. Tras el Himno de
Luis Montesinos García
66
Música i poble Comarques
Las sociedades musicales de l’Horta Sud rindieron un homenaje al expresidente comarcal Rafael Pérez Ostentó el cargo durante 16 años, de 1998 a 2014.
L
as sociedades musicales de la comarca Horta Sud celebraron el pasado 26 de septiembre un merecido y emotivo acto de homenaje al que
durante dieciséis años, entre 1998 y 2014, fue su presidente comarcal, Rafael Pérez Rodríguez. Con este homenaje la actual Junta de Gobierno Comarcal, encabezada por el nuevo presidente Vicent Lluna Taverner, y todas las sociedades musicales que componen la comarca, quisieron reconocer y agradecer el gran trabajado realizado durante esos años en pro de la música valenciana y de sus sociedades musicales a Rafa Pérez, impulsor de múltiples actividades que se han consolidado en el panorama de actividades de ámbito musical en la Comunitat Valenciana. Con sus 20 poblaciones, 34 sociedades musicales, 12 orquestas, 4500 músicos federados, casi 4000 alumnos en escuelas de música, y 14.000 socios, l’Horta Sud forma un gran colectivo musical que supera las 20000 personas. Durante el homenaje se
Muestra de esta relación simbiótica y como agrade-
des musicales de L’ Horta Sud.
recordó toda la trayectoria de Rafa Pérez y sus di-
cimiento a esa sensibilidad y apoyo, se recordó el
La recepción de autoridades estuvo amenizada
ferentes Juntas de Gobierno, haciendo memoria del
homenaje comarcal que se realizó en 2013 a todos
por un grupo de cámara de L’Agrupació Musical
gran compromiso social y solidario, a través de la
los ayuntamientos que conforman l’Horta Sud.
L’Amistat de Quart de Poblet. Posteriormente todos
organización de conciertos comarcales en recuerdo
A todo ello se sumaba el gran trabajo realizado en
los abanderados de las sociedades musicales subie-
de las víctimas de los atentados del 11M del año
la organización e impulso de quince Encuentros
ron al escenario y se interpretó un concierto a cargo
2004 o el concierto solidario por Haití en 2011, así
de Bandas Juveniles, como muestra del apoyo que
de la Asociación Musical del Barrio del Cristo, diri-
como la gran sensibilidad musical alcanzada en los
siempre se ha dado a los músicos más jóvenes.
gida por Fran García Ruano. Seguidamente, Vicent
nueve encuentros de orquestas, encuentros de gru-
“Este es el gran camino recorrido por Rafa”, citaba
Lluna, entregó al homenajeado un plato de cerámica
pos de cámara, corales, grupos de percusión... así
en sus palabras el actual presidente comarcal.
artesano conmemorativo del acto y le impuso la in-
hasta llegar en 2013 a la edición del libro “Historia y
Por todo ello, a propuesta de la actual Junta de
signia de oro de la comarca.
Trayectoria de las Sociedades Musicales de L’Horta
Gobierno y aprobado por unanimidad en Asamblea
También intervinieron Pedro Rodríguez y Ángel
Sud”.
Comarcal, se decidió nombrar a Rafael Pérez Rodrí-
Asunción, como presidente y Presidente de Honor de
Durante el evento también se recordó la gran apues-
guez, Presidente de Honor de la FSMCV Horta Sud.
la FSMCV, y la alcaldesa de Quart de Poblet, Carmen
ta de Rafa Pérez por estrechar al máximo las relacio-
El acto de homenaje se realizó en el Auditorí Molí de
Martínez.
nes con los ayuntamientos y las sociedades musica-
Vila de Quart de Poblet. A él asistieron la vicepresi-
Un emocionado Rafa Pérez agradeció estas múl-
les, dándoles a conocer a los consistorios de primera
denta primera de les Corts Valencianes y alcaldesa
tiples muestras de afecto a todos los presentes,
mano el trabajo que realizan, así como el impulso de
de Quart de Poblet, Carmen Martínez, el diputado
especialmente a su familia y a su mujer Adoración
las reuniones y cenas anuales entre los alcaldes y la
provincial Bartolomé Nofuentes López, los alcaldes y
Vigo, presidenta de la Asociación Musical del Barrio
Junta de Gobierno, lo que ha permitido, destacaba
concejales de la comarca, el presidente de la FSMCV,
de Cristo. Como colofón al acto, se interpretó el pa-
Vicent Lluna en su intervención, “tener en la comar-
Pedro Rodríguez Navarro y el Presidente de Honor,
sodoble Rafael Pérez de Hugo Chinesta, dirigido en
ca unos ayuntamientos plenamente sensibilizados
Ángel Asunción Rubio, así como presidentes comar-
esta ocasión, y como sorpresa final, por su hijo Ra-
con nuestro colectivo”.
cales de la Federación y presidentes de las socieda-
fael Pérez Vigo.
67
Música i poble Comarques
Manises celebró el XLII Festival de bandas de música
A
pesar de la sofocante temperaturas de la no-
de Alfred Reed y Highlights from Chessde Johan de
che del 4 de julio, multitud de personas ocu-
Meij. La ejecución fue muy satisfactoria y por ello los
paron el aforo de butacas que se habían pre-
asistentes premiaron ampliamente la actuación. Y se
parado en las calles Guillermo de Osma y Colón para
les entregó un bonito plato de cerámica que recibió
el festival. A ellas llegaron los alcaldes de Xirivella
el director de la Banda.
y Manises, señores Montaner y Borrás, respectiva-
La anfitriona ocupaba ya el entablado y, antes de
mente, acompañados de sus corporaciones munici-
comenzar la interpretación, Mariano J. Miquel Mar-
pales, así como los presidentes de las sociedades
ticorena informó del amplio curriculum del mestre
musicales participantes, directivos y socios de ellas,
Micó, que días antes había recibido la ������������ Orden al Mé-
Tampoco el selecto regateó los aplausos que nuestra
representantes comarcales de la FSMCV y el que
rito Civil de manos del rey Felipe VI, aprovechando el
Artística Manisense consiguió demostrando su valía
fuera director de la Artística Manisense, José Mico.
momento para darle la enhorabuena de parte de la
como nos tienen acostumbrados y, tras una calurosa
La banda invitada, la del CIM de Xirivella, ocupó el
Sociedad Musical. Acto seguido se dieron a conocer
noche, disfrutamos de la buena música que Xirivella
estrado en primer término bajo la dirección de Fer-
las partituras que Javier Guna, conductor de la ban-
y Manises nos ofrecieron, culminando la velada con
nando Rodrigo Serral. Escogió para el programa Ma-
da de Manises,tenía en los atriles: Las Provincias de
una rica horchata.
ría Dolores Cervera de Rafael Talens, El camino real
V. y A. Terol y la Sinfonía nº 3 de Alfred Reed.
Luis Montesinos García
“Tío Alberola”
E
ntre las personas que han llevado con orgullo el
Con Leopoldo Vidal en la dirección y Jesús Alcántara
traje de músico se encuentra el archivero de la
en la presidencia comenzó un fuerte periodo en el que
Primitiva de Paiporta, Rafael Alberola Benavent,
subió el nivel de la banda y el número de sus plazas. El
conocido afectuosamente como “Tío Alberola”. A lo lar-
archivo se inundó de nuevas partituras, zarzuelas y pa-
go de sus 35 años como archivero ha visto crecer a mu-
sodobles, obras de compositores valencianos, compo-
chos jóvenes músicos que lo han querido y respetado
siciones del gran amigo de la Primitiva, Jeff Penders…
por el cariño que siempre les ha demostrado, por sus
Todo ello quedaba organizado en el archivo y anotado
incansables ganas de trabajar y la gran organización
en un libro de registro.
con la que gestionaba las partituras.
Con el conocido y prolífico compositor Ferrer Ferran al
Comenzó su andadura en la banda con mis primeros
frente de nuestra sociedad musical el archivo llegaba a
ensayos, asistía a ellos con tanta ilusión como lo hacía
sus topes. A pesar de que la edad y la enfermedad no
yo, empezaba así a formar parte de esos seguidores in-
le permitía asistir a los ensayos nocturnos, a la maña-
condicionales que las bandas de música tanto necesi-
na siguiente se encaminaba hacia el Auditorio Florida
tan. En esos años la dirección estaba a cargo de Vicente
(sede de la Primitiva) para revisar si el maestro Ferrer
Prats, la Junta Directiva la presidía Francisco Llorens,
Ferran le había dejado alguna nota y tenía que quitar
y era Daniel Chirivella quien ponía orden en el archi-
obras de las carpetas, poner otras, archivar alguna
por Luis Ródenas (un gran amigo de mi padre) y a nuestro
vo, el cual siendo ya mayor para estos quehaceres iba
nueva… Como decía él: “quanta faena donen les tres
director Ferrer Ferran que con su composición Tío Albe-
reclinando su función. Viendo su dedicación y su buen
agrupacions, la Infantil, la Juvenil i la Gran... però jo
rola (2005) nos permitirá que él viva siempre entre noso-
hacer los miembros de la Junta le propusieron coger las
m’entretinc molt amb els xiquets, amb els més gran-
tros. También quiero hacer extensivo mi agradecimiento
riendas de lo que sería para mi padre su gran ilusión.
dets i amb els majorets”.
a la Sociedad Unión Musical Ribarroja del Turia y a La
En sus inicios se dividía el trabajo con el Sr. Medina,
Quiero aprovechar estas líneas para agradecer, en nom-
Marinense de Marines presididas por Miguel Moreno y
aunque al cabo de varios años y por razones particula-
bre de mi familia y en el mío propio, a todos mis compa-
Antonio García. A mis compañeros de profesión, mis ami-
res, el compañero de mi padre lo fue dejando, quedán-
ñeros músicos de La Primitiva de Paiporta los gestos de
gos, compañeros y alumnos trompetistas por su cariño.
dose al frente de todo el que ya comenzaba a conocer-
cariño y el sentimiento demostrado hacia mi padre en su
“Gràcies Pare per tots aquests anys d’aprenentatge”.
se como Tío Alberola.
último adiós, así como a la Junta Directiva encabezada
Vicent Alberola
68
Música i poble Comarques
Ribera Alta Benimodo, seu de la III Trobada Comarcal de Bandes Dins de la campanya d’activitats comarcals que cada any promou la FSMCV.
E
l passat 27 de juny es va celebrar a la localitat de Benimodo la III Trobada de Bandes de Música de la FSMCV-La Ribera Alta correspo-
nent al programa d’Activitats Comarcals 2015 de la Federació. En aquesta Trobada participaren 15 de les bandes de música pertanyents a les societas musicals de la comarca: SAM de Benifaió, ACM de Sant Joanet, SAM d’Alcàntera de Xúquer, AM Enovense, Societat Musical de la Barraca d’Aigües Vives, Filharmónica Alcudiana, Ateneo Musical de Rafelguaraf, Societat Musical d’Alzira, Unió Musical de la Pobla Llarga, Societat Musical d’Algemesí, Agrupació Musical L’Artistica de Carlet, Societat Musical de Benimuslem, Agrupació Musicals Veterans de la Ribera del Xúquer, Societat Artística Musical d’Alginet i Unió Musical de Benimodo. Les bandes desfilaren pels carrers de Benimodo interpretant diferents pas dobles fins arribar al punt
sical de Benimodo, Jesús Perlló Fuster.
ter festiu musical on es va congregar nombrós pú-
on totes les bandes participants interpretaren el pas
La nombrosa participació de músics, al voltant de
blic, destacant també la gran presència d’autoritats
doble Benimodo, dirigides pel director de la Unió Mu-
900, va aconseguir que fora una vesprada de caràc-
dels pobles de la comarca.
69
Música i poble Comarques
Vega Baja - Baix Vinalopó Más de 200 alumnos participaron en el XVI Concurso Comarcal de Interpretación Musical Este año la fase final del concurso se realizó en el Auditorio Municipal de Almoradí, coincidiendo con el Encuentro de Escuelas de Música.
L
os días 4, 5, 11 y 12 de julio se celebró en Al-
Los días 11 y 12 de julio, fue el turno para las au-
bastante tensas, con los comprensibles nervios en-
moradí (Alicante) la fase final de la XVI edición
diciones de las categorías 4ª Solistas y Grupos 3ª,
tre los jóvenes participantes, y en las que los cha-
del Concurso Comarcal de Interpretación Mu-
ambas no competitivas, dentro del Encuentro de
vales han demostrado un nivel muy bueno con un
sical, en la que participaron las escuelas de música
Escuelas de Música, y que concluyeron con un con-
resultado satisfactorio”.
de 22 sociedades musicales de la Vega Baja - Baix
cierto que ofrecieron todos los participantes junto
Para Leandro, “este tipo de eventos hace que en
Vinalopó, en el marco de la campaña de actividades
a la banda joven de la Sociedad Unión Musical de
nuestra comarca, en la que somos 40 sociedades
comarcales de la Federación de Sociedades Musica-
Almoradí en el Auditorio Municipal, donde se celebró
musicales federadas, nos conozcamos más entre
les de la Comunidad Valenciana, y con el apoyo del
la clausura del concurso con la entrega de premios.
nosotros y además nos da la oportunidad de com-
Ayuntamiento de Almoradí.
Según el presidente comarcal de la FSMCV de la
probar los jóvenes que destacan de las bandas de
Durante los días 4 y 5 de julio tuvieron lugar las audi-
Vega Baja-Baix Vinalopó, Leandro R.Vilató “ha sido
nuestra zona y de igual manera hace que hagamos
ciones de los intérpretes que participaron en el con-
un éxito, han participado un total de 22 Sociedades
conjunto y más piña entre todos en la comarca”.
curso de solistas de 3ª, 2ª y 1ª Sección, y Grupos de
Musicales de la comarca con un total de 233 chava-
Resultados del concurso
2ª y 1ª Sección, todos ellos en categoría competitiva.
les. Han sido cuatro jornadas intensas de audiciones
El palmarés de este XVI Concurso Comarcal de In-
70
Música i poble Comarques
terpretación Musical de la Vega Baja - Baix Vinalopó quedó del siguiente modo: En la categoría de Solistas 3ª A (viento madera) el primer premio fue para Lucía Andreu Felices de la Unión Lírica Orcelitana (Orihuela). En la categoría de Solistas 3ª B (cuerda piano), Guadalupe Belmonte Sánchez, de la Sociedad Unión Musical de Bigastro (Bigastro) obtuvo el primer premio. Carlos Garre Aniorte, de la Unión Musical de San Miguel de Salinas (San Miguel de Salinas) resultó ganador del primer premio en la categoría de Solistas 3ª C (viento metal). En la categoría de Solistas 3ª D ( percusión) el primer premio lo obtuvo Isabel Zaragoza Meseguer, de la Sociedad Arte Musical “La Filarmónica” de Callosa de Segura (Callosa de Segura). En la categoría de Solistas 2ª A (viento madera) el primer premio recayó en José Antonio Pérez Lorente, de la Sociedad Unión Musical de Bigastro (Bigastro) y en la categoría de Solistas 2ª B (cuerda piano) fue para Roser Penalva Martínez de la Sociedad Unión Musical de Crevillent (Crevillent). Javier Fuentes Vegara, de la Sociedad Unión Musical de Bigastro (Bigastro) resultó ganador del primer premio de la categoría de Solistas 2ª C (viento metal). Y en la categoría de Solistas 2ª D ( percusión) el primer premio lo consiguió Pablo Grau de la Sociedad Unión Musical de Bigastro (Bigastro). En cuanto a los grupos, en la 2ª Sección el primer premio fue para Jesús Esteban Mora, de la Agrupación Musical Montesinos (Los Montesinos), Marta Fernández Valcárcel, de la Agrupación Musical Montesinos (Los Montesinos), Adrián Murcia Paredes, de la Agrupación Musical Montesinos (Los Montesinos), y Andrés Gutiérrez Campillo, de la Agrupación Musical Montesinos (Los Montesinos) También en grupos, en la 1ª Sección resultaron ga-
En la categoría de solistas 1ª C (viento metal) resul-
nadores del primer premio María Díaz Esquiva, per-
taron ganadores del primer premio Vicente Manuel
teneciente a la Sociedad Unión Musical de Bigas-
Cascales Mojica, alumno de la Sociedad Arte Musical
tro (Bigastro) y Joaquín Sáez López de la Sociedad
“La Filarmónica” de Callosa de Segura (Callosa de
Unión Musical de Bigastro (Bigastro).
Segura) y Alejandro Samuel Rocamora Cuadrado, de
Ya en la categoría de solistas en la categoría 1ª A
la Sociedad Nueva Unión Musical de Granja de Roca-
(viento madera) el primer premio fue a parar a Do-
mora (Granja de Rocamora).
mingo Rocamora García, procedente de la Sociedad
En cuanto a la categoría de solistas 1ª D ( percu-
Musical “La Aurora” de Albatera (Albatera), mientras
sión), Arturo Reina Gómez, miembro de la Sociedad
que en la especialidad de cuerda-piano se quedó de-
Unión Musical “San Miguel Arcángel” de Daya Nueva
sierto al no haber participantes.
(Daya Nueva) se alzó con el primer premio.
71
Música i poble Comarques
Alto Palancia Segorbe acogió el I Encuentro Musical para instrumentos de viento y percusión del Alto Palancia Se celebró en la ciudad de Segorbe el pasado 3 de julio.
S
egorbe acogió el pasado 3 de julio, el I Encuentro Musical para instrumentos de viento y percusión del Alto Palancia, una actividad
inscrita en la campaña de Actividades Comarcales subvencionada por la FSMCV. El encuentro está diseñado para ofrecer clases magistrales y clases de música de cámara para alumnado matriculado como mínimo en 3º de Enseñanzas Elementales de las diferentes especialidades instrumentales de las Escuelas de Música de las sociedades musicales de esta comarca. El principal objetivo de esta actividad ha sido contribuir a desarrollar en los alumnos capacidades generales colectivas, potenciando el carácter musical desde la particularidad, y desarrollar las competencias adquiridas en sus diferentes cursos lectivos, desde un ambiente agradable y novedoso. La práctica de conjunto sumerge al alumno en un ambien-
Los alumnos trabajaron por la mañana por familias de instrumentos.
te participativo, en el que son parte de un todo que reproduce y hasta crea música. En una comarca donde tanto las sociedades musicales como las escuelas de música en general son pequeñas, realizar una actividad comarcal donde se agrupan alumnos de distintas localidades, y dan clases con profesores distintos de los habituales y de elevado nivel, ha sido un éxito en participación, teniendo una inscripción de 68 alumnos, repartidos en las especialidades instrumentales de flauta, clarinete, oboe, trompeta, trombón, bombardino, tuba, saxofón, fagot y percusión. Se ha contado con profesorado con amplia experiencia docente y concertista en sus diferentes facetas, como son: Vicent Oliver (Profesor de Trompeta en el Conservatorio Profesional de Vall d’Uxó), Félix García (Profesor de Trombón en el Conservatorio Profesional de Torrent), Sebastián Orenga (Tuba solista de la
Fue una jornada de convivencia entre alumnos de diferentes sociedades musicales de la comarca.
Banda Municipal de Castellón), María Escoín (Pro-
Vila-real), Rafael Palomar (Profesor de Clarinete en el
María Gimeno (Profesora de clarinete en la Manco-
fesora de Flauta en el Conservatorio Profesional de
Conservatorio Profesional Calasancio de Castellón),
munidad del Alto Palancia y en la Sociedad Musical
72
Música i poble Comarques
de Segorbe), José Vicente Catalá (Profesor de Saxofón en el Conservatorio Profesional de Llíria) y Juanjo Llopico (Percusionista Profesional, ha sido profesor en el Conservatorio Superior de la Haya, en Holanda). La jornada se desarrolló en Segorbe. Los alumnos fueron recogidos por dos autobuses en sus distintas localidades de origen, y fueron recibidos posteriormente en los locales de la Sociedad Musical de Segorbe. Allí se les dio la bienvenida a la Jornada, se hizo la presentación del profesorado, y se realizó la distribución del alumnado por especialidades instrumentales en las distintas aulas preparadas a tal fin, de forma que los instrumentos de madera dieron clase en aulas de los locales de la Sociedad Musical de Segorbe, los instrumentos de metal en aulas del Centro de Estudios M.C. de Segorbe, y la especialidad de percusión en el Auditorio Municipal de Segorbe.
La audición de la tarde puso de manifiesto el trabajo desarrollado a lo largo de la jornada.
Durante la mañana cada profesor trabajó a nivel individual con cada grupo. A mediodía se realizó una pausa trasladándose todos a las instalaciones del Colegio Seminario de Segorbe, donde además de la comida pudieron utilizar las instalaciones de piscina de dicho colegio, con lo que el alumnado pudo disfrutar de un rato de esparcimiento. Por la tarde se reunieron todos los alumnos en el Auditorio Municipal Salvador Seguí de Segorbe, para preparar las obras a interpretar en la audición que tuvo lugar a las 19,00h. La audición estuvo presidida por el alcalde de la ciudad, Rafael Magdalena Benedito, la presidenta comarcal de la FSMCV en el Alto Palancia, Mari Pepa Colomina, y distintos presidentes de las sociedades musicales participantes. Tras la audición se repartieron unos diplomas acreditativos de su participación en el Encuentro, al profesorado y a los alumnos par-
Todos los participantes recibieron un diploma por su asistencia y los aplausos del público.
ticipantes.
un encuentro de tan sólo una jornada. Asimismo, no
con la organización y desarrollo de la jornada y los
Desde la organización de este I Encuentro Musical
hay que olvidar la colaboración del Ayuntamiento de
logros conseguidos con el alumnado...
para instrumentos de viento y percusión del Alto
Segorbe, con el préstamo de las instalaciones mu-
Y, sobre todo, la interacción de los alumnos, su sa-
Palancia se destaca la participación de alumnado,
nicipales para la realización de la audición; la sub-
tisfacción con la jornada y las ganas de repetir algún
con 68 alumnos inscritos, lo cual se considera un
vención aportada por la Federación de Sociedades
acto similar en un futuro, ya que se han quedado
éxito de participación; la implicación de las socie-
Musicales de la Comunitat Valenciana (FSMCV) para
con ganas de más, además de la satisfacción de los
dades de la comarca aportando alumnos 9 de las
realizar este tipo de actividades, que permitió que los
padres asistentes a la audición, una jornada lúdico
14 sociedades musicales que la integran; y la pro-
alumnos tuviesen un día completo de clases magis-
-cultural con monitores de tiempo libre y profesorado
fesionalidad y valía del profesorado, consiguiendo
trales con profesorado de élite, transporte, comida,
altamente cualificado.
una audición destacable tanto en la cantidad como
audición y diploma por tan sólo 5 euros de cuota de
Mari Pepa Colomina
en la calidad de las obras interpretadas, pese a ser
inscripción; el grado de satisfacción del profesorado
Presidenta comarca del Alto Palancia
73
Música i poble Comarques
Yo estuve allí La banda de música de Teresa ofreció un magnífico concierto de verano bajo la dirección de Luis M. Marín Chover
E
l pasado día 8 de agosto, de este año 2015, en el Salón Cultural “Vicente Lázaro” (1), de Teresa (Castellón), a las 20:30 horas, la Banda
de Música de la antedicha población (léase “Santa Cecilia”) dio comienzo su concierto de verano, que lo podemos calificar de memorable, por un programa variado donde se “daba” lo clásico y lo moderno (2). La primera parte “se abrió” con el pasodoble Luchando, de Fernando Tormo Ibáñez, nacido en Albaida (1882), provincia de Valencia, falleciendo el año 1964 en Tavernes de la Valldigna (Valencia). Fue director y compositor. Estudió en el Conservatorio de Valencia, siendo alumno de Pedro Sosa. Dirigió la banda La Primitiva de Llíria y además a las de Massanasa, Benigànim, Municipal de Albaida y Municipal de Tavernes.
septiembre de 1957. Persona de cualidades excep-
El corsario negro (poema sinfónico), de Ángel López
Escribió pasodobles de concierto, entre ellos: An-
cionales, desaparecía de este mundo.
Carreño (1973), nos describe una aventura la cual
tañona, Benexar, Che, el ya mencionado Luchando,
Un intermedio en el concierto de verano. Nos gusta-
López Carreño duda si el corsario actúa, en caso de
Pilar, Señorial, Unió Musical… y numerosas marchas
ron las interpretaciones de una juventud pletórica en
guerra entre dos Estados, con autorización de uno de
moras, entre ellas la titulada El moro nefando. Al-
el buen hacer que gustó al respetable, el cual premió
éstos, a perseguir y capturar los barcos mercantes
coy tiene memoria de Fernando Tormo, por su saber
con aplausos y elogios al conjunto de la “Unión Mu-
del otro.
conjugar la música “elegante”, cual el pasodoble y
sical y Cultural” bajo la advocación de Santa Cecilia.
O un pirata de “guante blanco”, si recordamos a
el bullicio festero.
La segunda parte se inició con la Marcha de los
Francis Drake (siglo XVI), que puso sitio a La Coruña
La obertura de Egmont, de Beethoven (1770-1827),
androides, de Jef Penders (1928-2015). Algo de
en 1589 chocando con el heroísmo de María Pita…
basada en la tragedia de Goethe, fue argumento para
futurismo, por cuanto “aparecen robots” de figura
y los ingleses en retirada.
“contar” la historia de Lamoral, conde neerlandés
humana que invaden la Tierra. Los instrumentos mu-
Francisco Díaz Ferrer
(1522-1568). Aunque fiel al Rey Felipe II, combatió al
sicales, en esta ocasión, se lanzan a las “piruetas”
gobierno español de Flandes. Condenado a muerte
necesarias para “quedar” bien con los pentagramas.
Notas:
por el Duque de Alba, Goethe idealizó, por supuesto,
Kees Schoonenbeek (1947) se ve inmerso en las
(1) Con este concierto la Unión Musical y Cultural
a Egmont por su integridad. La música beethovenia-
aventuras medievales del Rey Arturo. Interviene la li-
“Santa Cecilia”, rendía homenaje póstumo a un mú-
na triunfa sobre la psicología de cualquier musicó-
teratura con sus seis poemas, cantando las hazañas
sico, “alma” de la Unión. Se interesaba por su banda
mano.
del rey legendario y de los “Caballeros de la Tabla
y que los músicos fuesen a los ensayos, preferente-
Terminó la primera parte con el poema sinfónico de
Redonda”. De ahí el Castillo de Camelot, Lanzarote,
mente cuando había algún acontecimiento de esta
Jean Sibelius (1865-1957) Finlandia, estrenado el 4
Ginebra, Merlín y Excálibur… las fábulas esparcidas
índole. Que no se olviden de él: por su fervor, su en-
de noviembre de 1899 en Helsinki. Es la reivindica-
por los trovadores. Schoonenbeek no ha sido el úl-
tusiasmo… del que yo participaba. El pueblo de Te-
ción del pueblo finés con el grito de resistencia in-
timo que se ha divertido con la música que define
resa tuvo un paisano, en Vicente Lázaro, un hombre
cluida, frente a la Rusia de los zares y siendo Sibelius
cada “tiempo” pues la leyenda duraba. El maestro
de bien y de un recuerdo perenne.
el compositor del segundo himno nacional.
Amadeo Vives Se adelantó con una ópera, en tres
(2) Felicitar, por su trabajo, al director Luis M. Marín
Con siete sinfonías en su haber, todavía quería estre-
actos, titulada El rey Artús, estrenada en Barcelona,
Chover, que nos dio una lección de música, a quienes
nar su octava. No llegó “a la meta”. Falleció el 21 de
el año 1895.
tuvimos la dicha de saborear momentos de felicidad.
74
Música i poble Comarques
L’Alacantí Els músics de la comarca fan la seua trobada de bandes joves a Sant Joan d’Alacant L’acte va registrar una gran afluència de públic, que va gaudir de les interpretacions de les bandes participants.
E
l diumenge 14 de juny a les 11:30 va tenir lloc en la localitat de Sant Joan d’Alacant, la II Trobada de Bandes Joves de L’Alacantí, un
encontre en el qual els músics més joves van ser els protagonistes. Va actuar en primer lloc la Societat l’Esperança de Sant Vicent del Raspeig, a la qual va seguir la Societat Unió Musical Ciutat d’Assís d’Alacant i, per a finalitzar la Societat La Pau de Sant Joan d’Alacant. L’acte va registrar un gran afluència de públic, que va gaudir de les interpretacions de les bandes participants. L’encontre es va emmarcar dins de la campanya d’activitats que promou cada any la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).
75
Música i poble Comarques
Plana Baixa Les Alqueries acoge el encuentro de bandas y coros juveniles de la Plana Baixa Una jornada espectacular en la que niños y mayores disfrutaron gracias a la música.
L
es Alqueries acogió el encuentro de bandas y coros juveniles de la Plana Baixa, organizado en el marco de la campaña de actividades
comarcales que realiza la FSMCV. Más de 200 músicos, entre instrumentistas y cantantes, pasaron una jornada de lo más divertida en torno a la música el pasado 27 de junio. Durante la mañana ensayaron por familias de instrumentos –viento madera, viento metal, percusión y coro– en diferentes puntos de la Casa de la Música i la Dansa (MID) de la localidad, para posteriormente, al mediodía, reunirse todos en el escenario principal del emplazamiento y realizar el ensayo general. Tras comer en el Salón Cooperativo de Caixalqueries, los jóvenes músicos pudieron disfrutar con todo tipo de juegos, talleres, piscina y deportes en las inmediaciones del local. La jornada, que llenó de música el municipio, finalizó
to donde se interpretó Lluna Mediterrànea de Teo-
esta temporada, All about that bass y Uptown Funk.
en los jardines del MID con un espectacular concier-
doro Aparicio, y dos de las canciones de moda de
Eva Sifre
76
Música i poble Comarques
La Diputación impone a las bandas de música de La Plana Baixa un corbatín por la Distinción de la Provincia Coincidiendo con la XXI Trobada Comarcal de Bandas celebrada en Almenara
L
os diputados provinciales Mario García y Elena
d´Alfondeguilla, Unió Musical Alqueriense, Unió Mu-
Vicente Ruiz participaron el pasado 4 de julio
sical Sant Felipe Neri de La Llosa, Unió Musical Santa
en la XXI Trobada de Bandes de la Plana Baixa
Cecília d´Onda, Unió Musical La Lira de Vila-real, Unió
en Almenara como muestra del apoyo de la Diputa-
Musical Santa Cecília de La Vilavella y Associació
ción a la labor de estos colectivos en la provincia. Un
Musical Santa Cecília d´Almenara.
respaldo y reconocimiento que supuso este año la
Este galardón fue recogido días antes por el presi-
concesión de la Distinción de la Provincia a las Artes
dente provincial de Castellón de la FSMCV, Juan B.
a las bandas de música de la provincia. En la Troba-
Monroig, de manos del presidente de la Diputación,
da participaron las siguientes bandas: Unió Musical
Javier Moliner.
Un magnífic concert posa el punt final al IV Curs de Direcció de Banda a les Alqueries Ha estat impartit per José Rafael Pascual Vilaplana i Tony Scholl.
L
a IV edició del Curs de Direcció de Banda de les Alqueries va finalitzar el passat dissabte 19 de setembre amb un magnífic concert al
Teatre Payà de Borriana. Després de quatre intenses jornades de classes teòriques i pràctiques amb els mestres José Rafael Pascual Vilaplana i Tony Scholl al capdavant, els nou directors actius van tenir l’oportunitat de mostrar tots els coneixements assolits durant la masterclass dirigint a la Unió Musical Alqueriense. Durant les sessions es van treballar conceptes com la tècnica, l’anàlisi de les partitures, el plantejament dels assajos amb la banda, o simplement la correcció i aplicació d’un bon gest en el moment de dirigir.
Finalitzat el concert, els dos mestres del curs, la di-
Tot açò aplicat directament als assajos que van rea-
rectora de la Unió Musical Alqueriese, Lidón Valer, el
litzar aquests alumnes amb la Unió Musical Alqueri-
president de l’entitat, José Antonio Torres i la musa
ense (UMA), banda de pràctiques del curs.
de la banda, Marina Úbeda, van lliurar els diplomes
El repertori que es va interpretar en el concert de
acreditatius de participació a la IV Masterclass de
clausura va ser Irish Tune and Shepherd’s Hey de
direcció a tots els participants.
Percy A. Grainer, el pasdoble Eduardo Borrás de
El curs, que en aquesta ocasió ha comptat amb nou
Francisco Esteve, el Concert per a Marimba de Ra-
directors actius i quinze oients, està consolidant-se
món García Soler, on Enric Pizà va fer una excel·lent
al municipi i tenint molt bon acolliment per part dels
interpretació com a solista de l’obra, Yosemite Au-
integrants, de fet s’espera realitzar pròximes edici-
tumn de Mark Camphouse i Muspelheim de Guiller-
ons.
mo Ruano.
Eva Sifre
77
Música i poble Comarques
L’Alcalatén-Alt Millars L’Alcora va acollir un curs de metalls en el marc de la campanya d’activitats comarcals de la FSMCV
A
lumnes de l’Alcalatén van participar durant una setmana del mes d’agost en el I Curs de Metalls Vila de l’Alcora.
Aquesta activitat de caràcter formatiu va ser organitzada per les societats musicals federades de l’Alcalatén-Alt Millars en el marc de la campanya d’activitats comarcals de la FSMCV. L’acollida va ser molt bona i els resultats molt satisfactoris, en gran part degut a l’alt nivell del planter de professors, per la qual cosa des de la delegació comarcal de la FSMCV s’assegura que l’any que ve es tornarà a repetir l’experiència intentant augmentar tant el nombre d’alumnes com les especialitats instrumentals impartides.
Els Ports Les bandes van celebrar la seua XXII Trobada Comarcal a la localitat de Cinctorres
L
a localitat de Cinctorres va acollir dissabte 26 de setembre la XXII edició de la Trobada Comarcal de Bandes de Música dels Ports-Alt
Maestrat en la qual col·laboren la Diputació Provincial de Castelló i la FSMCV. Centenars de músics de l’Associació Musical Mestre Candel de Morella, Banda de Música Santa Quiteria de Tírig, Unió Musical de Vilafranca, Associació Musical Santa Cecília d’Albocàsser, Unió Musical Catinenca de Catí i Societat Musical Cinctorrana de Cinctorres van participar en aquesta trobada anual desfilant pels carrers del poble fins a arribar a la plaça de l’Església, en la qual van rebre una insígnia com a record de la seua participació. Entre la música escoltada, peces de Ricardo Dorado, Franco Cesarini, Juan Calatayud, Jacob de Haan, Jef Penders, Héctor Berlioz, Mariano Puig, Leonard Berstein, Santiago Lope i Andrew Lloyd Webber.
78
Música i poble Comarques
Plana Alta Les bandes de la Plana Alta preparen la segona edició del premis “So de la Plana” Se celebrarà el dissabte 24 d’octubre i s’espera que tinga tan bona acollida com la primera edició celebrada l’any passat.
L
es societats musicals de la Plana Alta estan ultimant els detalls de la segona edició dels premis comarcals “So de la Plana”, que se
celebraran el proper dissabte 24 d’octubre. Aquests guardons serviran per a reconèixer un any més el treball i la dedicació dels músics de les bandes participants, així com de les entitats públiques i privades que recolzen l’activitat musical a la Plana Alta. Aquest acte formarà part de la campanya d’activitats comarcals de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Les bandes de la Plana Alta es reuniran per segon any consecutiu per a lliurar uns premis molt esperats, després de l’èxit de l’edició de l’any passat organitzada a Cabanes. Categories dels premis Els premis “So de la Plana” tindran les següents categories: trajectòria acadèmica, dedicació a la seua societat musical, membre de la seua societat musical, ajuntament, mitjà de comunicació, participació federal i institució o empresa pública o privada. Els premis seran ratificats per un jurat format pels directius de les societats musicals de la comarca, a proposta de les bandes. Els premis “So de la Plana” van ser creats amb la finalitat de reconèixer la trajectòria i la dedicació dels músics de la comarca, així com per a fomentar la relació entre les bandes de la Plana Alta. La primera edició d’aquests guardons es va celebrar l’any passat a Cabanes. Van assistir 350 convidats, entre músics i representants de la FSMCV i els ajuntaments del municipis participants. Per una altra part, les societats musicals de la comarca celebraran el dissabte 17 d’octubre a Benicàssim la XXII Trobada de Bandes de la Plana Alta, en el marc de la 47 Assemblea General de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
79
Música i poble Comarques
Marina Baixa Intensa activitat musical este estiu a la comarca Les actuacions de l’Ensemble de Saxofons de la Marina Baixa realitzades a les localitats de Polop i Altea van ser tot un èxit.
SRM Altea la Vella,
L
Ensemble de saxos de la Marina Baixa.
a Societat Musical Recreativa d’Altea la Vella ha tingut una agenda molt intensa aquest estiu amb la seua participació al programa d’inter-
canvis que patrocina la Generalitat Valenciana amb la col·laboració de la FSMCV i en el que enguany han participar més de 400 societats musicals de tota la Comunitat Valenciana. Així, van fer un concert amb la Societat l’Harmonia d’Alacant el passat 18 de juliol al Centre Cultural d’Altea la vella, i el passat 2 d’agost a l’Explanada d’Alacant. A més a més, el 23 de juliol van oferir el tradicional concert d’estiu en honor a la patrona Santa Anna.
Banda de Tárbena.
Per la seua banda, la Unió Musical de Tàrbena va re-
la comarca no cal deixar passar el tradicional Con-
alitzar un concert dins de la XX Campanya de música
cert d’estiu de la Societat Filharmònica Alteanense
als pobles de la Diputació Provincial d’Alacant el dia
que va tindre lloc el diumenge 12 de juliol al Passeig
25 de juliol.
Sant Pere d’Altea. Va ser un èxit de participació de
També durant el mes de juliol, concretament els dies
públic, amés es va oferir un repertori que va en-
21 i 23, es van realitzar les audicions de l’Ensemble
ganxar al públic amb la banda durant tot el concert.
de Saxofons Marina Baixa a Polop i Altea, sent un éxit
Finalment, el darrer dia de juliol la Societat Unió Mu-
d’assistència tots dos concerts. Un gran treball fet
sical de Polop de la Marina va realitzar el seu concert
pels saxofonistes de la Marina baixa i el seu mestre
d’aniversari on van interpretar la partitura El Tresor
Toni Barber.
de l’Endeví del jove compositor de Sella Miquel Mo-
Continuant amb el repàs a les activitats musicals de
rales Climent.
80
Concert aniversari de Polop.
Concert de la SFA Alteanense.
Música i poble Comarques
Vall d’Albaida Alfarrasí va acollir la Diada Musical de la Vall d’Albaida Per a concloure l’acte, les dues bandes d’Alfarrasí interpretaren conjuntament el pasdoble Alfarrasí d’Emilio Vidal sota la direcció de Rafael García.
Per a posar punt i final a la jornada, es va poder gaudir d’un concert de la València Brass Band, al que va
L
seguir un sopar de germanor i un concurs de xaran-
a Vall d’Albaida va celebrar enguany la seua
del poble a ritmes de música festera. Per a concloure
gues en la Plaça Major.
Diada Musical en la localitat d’Alfarrasí el dis-
l’acte musical, les dues bandes d’Alfarrasí interpre-
La Diada Musical de la Vall d’Albaida s’emmarca en
sabte 23 de maig. Des de les 17 hores, les
taren conjuntament el pasdoble Alfarrasí d’Emilio
la campanya d’Activitats Comarcals que organitza la
Vidal sota la direcció de Rafael García.
FSMCV.
bandes de la comarca van anar desfilant pels carrers
81
Música i poble Comarques
Tierra del Vino El Arte de Sinarcas conmemora su 85 aniversario Acaba de presentar el libro “85 Años Al compás de la Música”, último acontecimiento dentro de los actos programados para esta conmemoración.
L
a presentación del libro “85 Años Al compás de la Música”, ha sido el último de los actos organizados por la Unión Musical El Arte de
Sinarcas para conmemorar su 85 aniversario. Un libro coordinado por Pascual Iranzo y redactado por Vanesa Pérez y Víctor Gómez, con la colaboración de Rafael Sáez,. Entre las actividades organizadas a lo largo del año, destaca el acto de presentación y bienvenida de los directores de la Unión Musical. Moderado por Pascual Iranzo, el público tuvo la oportunidad de escuchar a cada uno de los directores comentando sus vivencias y recuerdos al frente de la banda. Abrió el turno de palabra Vicente Sanchis Sanz, quien dirigió la banda entre 1957 y 1958. Le siguieron Miguel Pelegrí Verdeguer Agustí (1982-1988), Arturo Rodríguez Cusí (1988-1991) y Pedro José Sancho López (1991-2003). Francisco José Martínez Gallego, actual director de la Banda de Música, cerró la intervención de todos los directores presentes. Un acto en el que no se olvidó de todas las personas que han pertenecido a la Banda de Música y que ya no están en ella, pero sin quienes la banda no sería lo que es en la actualidad. Se recordó a todos ellos, especialmente, a los directores ya fallecidos: Prisciliano Rubio, director fundador de la banda, Juan Sanchís, Alfredo Navarro, Alfredo Pardo, Ramón Montesinos, Fernando Penella, director honorífico de nuestra banda, y a los sinarqueños Alfredo Moreno y Ricardo Clemente. Para todos ellos se expresó, con un cari-
desfile de Moros y Cristianos de Alcoy, Semana San-
lares de la banda dirigieron por orden cronológico.
ñoso aplauso, el más merecido reconocimiento.
ta de Cuenca… premios, creación de la charanga
Actuó en primer lugar Vicente Sanchis Sanz, que di-
La exposición fotográfica de la historia de la banda
“Tornajos Blues Band”, y diferentes épocas vividas
rigió el pasodoble Puenteáreas de Reveriano Soutu-
fue inaugurada el 23 de agosto por Eladio García,
por cada director.
llo. Le siguió Miguel Pelegrí Verdeguer, dirigiendo el
músico fundador de la banda. Incluyó desde foto-
Asimismo, estuvo complementada con una exposi-
pasodoble Sinarcas, de Fernando Penella. A conti-
grafías antiguas de su fundación hasta la actualidad,
ción de instrumentos antiguos.
nuación Arturo Rodriguez Cusí, con el pasodoble de
pasando por la Escuela de Música, actuaciones en
Concierto extraordinario de directores
José Franco Agüero. Pedro José Sancho López puso
certámenes y fiestas importantes, como las Fallas,
En el concierto extraordinario de directores los titu-
en el atril el pasodoble Amas de casa, cuyo autor
82
Música i poble Comarques
es un sinarqueño, Ricardo Clemente. Después, Fernando Hernández, que consolidó la Escuela de Música y destacó por sus conciertos innovadores y la actuación con la banda en un programa de la TVE, dirigió Maído, de José R. Pascual. La segunda parte del concierto fue dirigida por el actual director, Francisco J. Martínez Gallego. Otro gran acto fue el macropasacalle en el que participaron las 11 bandas pertenecientes a las sociedades musicales de la comarca Utiel-Requena. Futuro prometedor En la actualidad, la Unión Musical El Arte goza de buena salud, cuenta con 55 músicos dirigidos por Martínez Gallego, y una Escuela de Educandos dirigida por 9 profesores (tres de ellos sinarqueños) y un total de 40 educandos. Tal cantidad de educandos
cansable del director, José Martínez Gallego, autor
En noviembre participará en el certamen autonómico
dio lugar a la creación, hace dos años, de la Banda
de dos pasodobles dedicados al torero Jesús Duque
en el Palau de les Arts.
Juvenil, dirigida por Víctor Gómez, que ya ha actuado
y al utillero Españeta, que sirvieron para invitar a la
Como se afirma desde la Junta Directiva “todos es-
en Caudete de la Fuentes y Utiel.
agrupación a tan magnos acontecimientos.
tos logros son debidos al sacrificio y dedicación de
El año pasado actuaron en la Plaza de Toros de Va-
Este año la banda de Sinarcas ha participado por
todos los músicos que han pasado por la Banda de
lencia con motivo del día de la Comunidad Valencia-
primera vez en la sección tercera del 39 Certamen
Música desde su creación, sus socios, sus directo-
na, también lo hicieron como banda invitada en el
Provincial de Bandas de la Diputación de Valencia,
res, sus directivas, las corporaciones municipales y
partido de fútbol Valencia-Real Madrid del mes de
en la que ha obtenido el primer premio y la mención
organismos públicos que subvencionan y fomentan
diciembre. Todo ello gracias a la labor musical in-
de honor.
el espíritu de la música”.
Las sociedades musicales de la comarca ofrecieron un macropasacalle en Venta del Moro
L
a Campaña de Actividades Comarcales de la FSMCV tuvo este año como epicentro de la comarca Tierra del Vino la localidad de Venta
del Moro. Hasta allí se desplazaron las sociedades musicales para participar en un macropasacalle que se celebró el sábado 4 de julio y en el que participaron centenares de músicos de las bandas de las distintas localidades de la comarca. Una vez más la música festera, especialmente la de los pasodobles interpretados por las distintas calles de la población, amenizó la jornada alegrando a los vecinos y visitantes que quisieron participar en este encuentro comarcal que se viene celebrando año tras año organizado por la delegación comarcal de la FSMCV a cuyo frente está Dolores Pérez.
83
Música i poble Comarques
Horta Nord L’activitat musical de les societats musicals s’intensifica a l’estiu i ompli els pobles de festivals i concerts Fem un repàs d’algunes de les activitats musicals organitzades per les entitats durant els últims mesos.
A
quest any l’Agrupació Musical d’Alfara del Patriarca, celebra el 25 aniversari de la seva creació, és per això que durant tot l’any s’es-
tan realitzant concerts i activitats diverses. El bonic i emotiu Concert del Soci va tindre lloc el dissabte 7 de març al Teatret, i va ser dirigit per tots els directors que han passat per la banda: Llorenç Mendoza, Jaume Domènech, Ildefons Martos i Xesco Guillem i l’actual director. Es va realitzar un homenatge a la primera Junta de l’Agrupació Musical i també als primers socis, obsequiant-los amb un detall. En aquest concert hi hauria 250 persones, va ser tot molt entranyable i per finalitzar aquest dia de celebracions als jardins de l’ajuntament es va a realitzar un vi d’honor per a tots, obsequi de l’ Ajuntament. El concert del dissabte 30 de maig, es va realitzar a la plaça de l’església i va ser tot un èxit, ja que a banda de la banda de l’agrupació van cantar també els nens de l’escola publica d’Alfara del Patriarca. En aquest concert es van congregar a la plaça de
de la SUM Big Band Museros que interpretà música
batuta de J. Amadeo Guillot Montaner.
l’església 350 persones, i van ser molt aplaudits,
de jazz, swing, soul, etc...
Setmanes després, la Banda del Casino Musical de
després del concert al Centre Cívic d’Alfara es va
També el passat 17 de juliol, la Plaça de la Cultura
Godella i la Societat Musical Eslava d’Albuixech es
realitzar un sopar per a músics i cantaires, i va fi-
de Museros va acollir un concert a càrrec de la Unió
van citar a la Plaça Enric Cullell (Parc del Molí) per
nalitzar la vetllada amb una pel·lícula. Un dia molt
Musical. Es tractava d’una part de les dues que es
a celebrar el Festival Comarcal de Bandes de L’Hor-
bonic per tots.
farien en el juliol musical.
ta Nord. L’acte va començar al Casino Musical d’on
Recital de músics de la Unió Musical de Museros
En primer lloc la Banda Jove dirigida per José
les bandes desfilaren en passacarrer des del carrer
Per altra banda, la Unió Musical de Museros vol pro-
Sanchís va interpretar temes de sarsuela i a conti-
Salvador Giner fins la plaça on tindria lloc el Festival.
mocionar als bons músics que té la Societat i prova
nuació la Banda Simfònica, baix la batuta de Vicent
Els músics de la banda d’Albuixech, la primera en
d’açò és que el passat 30 de juliol en l’Ermita, acom-
Roig, interpretà música de compositors valencians.
actuar, interpretaren les obres Expo 70 (Raul Yoder),
panyats d’un pianista, va tenir lloc un recital de sis
Festivals comarcals de bandes
Vasa (José Suñer i Oriola) i Persis (L.J. Hosay), men-
joves músics, quatre d’ells que es troben estudiant el
L’auditori Antonio Cabeza de Paterna va acollir el diu-
tre que la de banda de Godella, aquesta vegada sota
grau superior i dos que ja tenen els estudis acabats
menge 28 de juny a les 11 hores un festival comarcal
la direcció del mestre Toni Moya Latorre, va oferir el
i amb un molt bon currículum, estudiant a Espanya
de bandes juvenils. En primer lloc va actuar la Banda
següent programa: La Primitiva (Jeff Penders), Banja
i fora d’ella.
Juvenil de la Unió Artística Musical d’Almàssera di-
Luka (Jan de Haan) i Camino Real (Alfred Reed).
Dies abans, el 24, va tindre lloc el segon concert
rigida per Juan Godino Montesinos i a continuació la
Concerts, festivals, audicions...
d’estiu a la plaça de la Cultura a la fresca, a càrrec
Banda Juvenil del Centre Musical Paternense sota la
La Unió de Serra va celebrar el diumenge 28 de juny
84
Música i poble Comarques
en el Palau de la Música de València el concert commemoratiu del seu cinquè aniversari. En el mateix van participar el Cor, la Banda Juvenil i la Banda Simfònica i s’estrenà l’obra La Unió de Serra, amb música de José Fco. Muñoz Valls i lletra de José María Cap Gómez. Alboraia va organitzar el festival comarcal de primavera. Va ser el diumenge 28 de juny en el Teatre Agrícola d’Alboraia. En aquesta edició van participar el cor de la Unió Musical de Llíria dirigit per Vivian Gutiérrez Abreu i el de la Societat Musical d’Alboraia sota la batuta de Daniel Rubio Navarro. Una setmana abans, l’Orquestra de Corda de la Societat Musical d’Alboraia, dirigida per José Valero García i acompanyada de solistes vocals i instrumentals va oferir en l’Auditori d’Alboraia un concert ambientat a l’època del barroc. Es van poder escoltar obres de compositors com ara Bach, Telemann, Vivaldi, Purcell, Gluck i Haendel. Concert solidari L’Espai Cultural Divulgatiu d’Albalat dels Sorells va acollir el divendres 26 de juny un concert solidari a favor dels afectats pels terratrèmols del Nepal. L’acte va estar organitzat per Ingenievida, una ONG que treballa per a millorar la qualitat de vida dels pobles més desfavorits, prestant suport tècnic i humà a altres organitzacions humanitàries. La primera part del concert va estar a càrrec dels pianistes: Paula Pleguezuelo, Cristina Cerdà, Anna Blanes, Mar Roca i Álvar Rubio. En la segona part, l’Orquesta Sinfónica Nuevos Aires dirigida per Rafa Pascual interpretà el Concert nº 2 de Rachmaninoff, en el qual va actuar com a solista Noemí Pairau La Iglesia. La recaptació es destinà íntegrament a la construcció d’habitatges per a les famílies més afectades pels terratrèmols de Nepal. Trobada de cors infantils a Rocafort L’Escola de Música de l’Agrupació Musical de Rocafort presentà la II Trobada de Cors Infantils. La trobada va tindre lloc el dissabte 6 de juny en el saló d’actes de la Casa de Cultura. En la trobada participaren els cors infantils de les escoles de músiques de la Societat Unió Musical de Museros, Unió Musical de Montcada i la de l’Agrupació Musical de Rocafort. El concert va servir per a mostrar als pares i altres familiars dels alumnes, el treball realitzat durant
aquest últim trimestre. Així mateix, el concert va ser una ocasió propícia per a estrènyer vincles entre les societats musicals de Museros, Montcada i Rocafort. Música coral a Bonrepós i Mirambell El dissabte 16 de maig i organitzat per la Societat Musical de Bonrepòs i Mirambell, va tenir lloc un concert solidari a benefici de l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer de València. Este concert es va celebrar baix el patrocini de l’Obra Social La Caixa, i en ell van actuar el Cor de les Veus de la Memòria, format per malalts de dita malaltia i la Banda
Carmén Fortea i Svetlana Bassova i el tenor José
Simfònica de la Societat Musical de Bonrepòs i Mi-
Antonio Navarro i el baríton Vicente Antequera,
rambell. Este cor és una mostra de l’esforç d’unes
acompanyats de la Banda de Música de la Primitiva
persones i una aposta per a demostrar el poder tera-
de Serra. Entre les obres interpretades, destaquen
pèutic de la música.
Granada, Gavilanes, Las Hijas de Cebedeo, Manojo
També la música coral va ser la protagonista d’un
de Rosas, Maravilla, Tabernera del Puerto i El Carro
concert al Palau de la Música en el qual va partici-
del Sol.
par la Societat Musical d’El Puig el passat 26 junt a
Aniversari de Almàssera
diverses corals. En total, quasi 200 persones dalt de
La Unió Artística Musical d’Almàssera va celebrar el
l’escenari, tota un grata experiència.
concert del seu sisè aniversari. L’acte va ser presen-
XVIII Festival de sarsuela a Serra
tat per Irene Ferrer Bayarri i la Musa de la Música
El passat 11 de juliol, la Societat Musical La Primitiva
Estefanía Ramos Espinosa. En el concert va actuar
de Serra va organitzar amb molt d’èxit de públic el ja
la Coral Mixta dirigida per Ana Isabel Gómez Sapena,
tradicional Festival de Sarsuela en la seva 18ª edició
la Banda Juvenil dirigida per Juan Godino Montesi-
a la Plaça de les Antigues Escoles.
nos i la Banda Titular finalitzant l’acte junt a la coral i
Baix la direcció de José Tortajada Pallardó, van in-
els xiquets de l’escola de música baix la direcció de
terpretar les obres del programa les sopranos Mª
Pere Sanz Alcover.
85
Música i poble Comarques
La Unió Musical de Moncada celebra la Gala de la Música i concedeix els Premis Fideu 2015
L
a Unió Musical de Moncada va celebrar el dis-
al compositor Hugo Chinesta, a l’Escola d’Adults de
que va oferir un recital acompanyada al piano per la
sabte dia 18 de juliol la II Gala de la Música
Montcada, amb motiu del seu trenta aniversari, a la
professora Clara Bon Ribera, que també va actuar
en el saló d’actes del Centre Cultural “Blas-
Falla “La Tauleta” de Moncada o a Vicente Navar-
com a pianista acompanyant dels músics que parti-
co Ibáñez” de Moncada. Durant la mateixa es van
ro “Serreta”. Així mateix es concedeixen Premis al
ciparen en el Premi.
lliurar els Premis Fideu 2015 i va actuar la Banda
músic en actiu de la Societat, aquest any a José
Recolzem als nostres músics
Simfònica de la Unió Musical de Moncada, que va
Martinez Munera, al soci d’Honor, Benito Mateo i a la
Finalment, l’entitat va organitzar el segon concert del
oferir un espectacular concert sota la batuta del seu
personalitat de Moncada, Carmen Gracia.
cicle Recolzem als nostres músics que la societat
director Vicente Roig Gimeno interpretant música de
IV Premi FI de Grau
ha programat per segon any consecutiu, per a do-
compositors valencians com ara Martínez Gallego,
D’altra banda, la Unió Musical de Moncada, a través
nar a conèixer i posar en valor l’esforç i dedicació
Saul Gómez i Hugo Chinesta, este últim premiat amb
de la seua Escola de Música organitzà el IV Premi Fi
dels seus músics, tant si són de la Societat, com de
un dels Premis Fideu.
de Grau José Miguel Sánchez Ruiz, que es va cele-
tots aquells que siguen d’on siguen, necessiten una
En finalitzar l’acte, es va celebrar el tradicional sopar
brar el 20 de juny en la sala d’assajos del conserva-
oportunitat per a donar a conèixer el seu treball.
de “sobaquillo”, en el pati del centre cultural, amb
tori Ciutat de Montcada.
En aquesta ocasió es va comptar amb la presentació
l’assistència de les autoritats municipals, premiats,
En el mateix participaren els alumnes que finalitzen
oficial del cor juvenil de la Unió Musical de Moncada,
socis i simpatitzants.
enguany els seus estudis de grau elemental, amb
una nova agrupació sorgida des del si de l’escola de
Els Premis Fideu són concedits per la Unió Musical a
la presència d’un jurat extern format per tres grans
música, i com a continuació del treball realitzat anys
aquelles persones o entitats, que tinguen una espe-
professionals (Carlos Benetó -trompeta, membre
anteriors en el Cor Infantil.
cial relació amb la societat, amb la música i amb la
dels Spanish Brass-, Vanessa Pons -pianista i pro-
En el concert a més de l’actuació del cor juvenil,
ciutat de Moncada.
fessora i Ramón García Soler -guitarrista i compo-
va participar el cor d’adults i la banda infantil de la
En aquesta segona ocasió els premis van ser conce-
sitor-).
Unió Musical de Moncada. L’acte es va celebrar en el
dits al trombó solista de l’Orquestra Nacional d’Es-
Durant la deliberació del mateix, va actuar la clarine-
Claustre del Convent de les Germanes Franciscanes
panya i músic de Moncada, Juan Carlos Matamoros,
tista i membre de la banda, Lucía Sánchez Casinos,
de Montcada, el passat 23 de maig.
86
Música i poble Comarques
Marina Alta Al voltant de 700 músics celebren a Benissa la Trobada Comarcal de Bandes En acabar, tots junts i baix la batuta del director Josep Cano Gracia, interpretaren el pasdoble L’aficionat del compositor benisser Pepe Bertomeu
E
l passat dissabte 19 de setembre va tindre lloc a la comarca de la Marina Alta, concretament a Benissa, la Trobada Comarcal de
Bandes, un acte emmarcat en la campanya d’activitats comarcals de la FSMCV. En aquest acte van participar 13 societats musicals i al voltant de 700 músics que ompliren els carrers benissers de música, començant en una desfilada de bandes iniciada des de l’Ajuntament i recorrent tot el casc antic fins arribar a la plaça. Allí, la Societat Lírico Musical de Benissa i amfitriona de l’esdeveniment, va obsequiar a cadascuna de les bandes amb un corbatí que fou imposat en cada bandera per les autoritats municipals i de la FSMCV. Tan mateix, l’Ajuntament va fer obsequi d’una placa commemorativa a cada societat i als representants de la FSMCV en l’acte. Per finalitzar, el president comarcal va regalar una samarreta a
del compositor benisser Pepe Bertomeu.
Per finalitzar aquest esdeveniment, tant la Federació
les autoritats i músics allí presents que fou realitzada
Aquest acte va ser doblement emotiu, ja que les ban-
de Societats Musicals com l’Ajuntament de Benissa
com a recordatori d’aquest acte.
des de la comarca de la Marina Alta s’agermanaren
col·laboraren en un aperitiu típic del municipi, amb
En acabar, tots junts i baix la batuta del director Jo-
per homenatjar el 125é aniversari de la Societat Líri-
coques i raïm de moscatell, per a tots els assistents
sep Cano Gracia interpretaren el pasdoble L’aficionat
co Musical d’aquesta localitat.
a la trobada.
87
Música i poble Comarques
La Canal de Navarrés Centenares de alumnos de la comarca participan en el XIII Encuentro de Escuelas de Música celebrado en Bicorp Una Banda Juvenil integrada por todos los alumnos hizo las delicias del numeroso público.
B
icorp acogió el 6 de junio el XIII Encuentro de Escuelas de Música de la Canal de Navarrés-Enguera. Una jornada lúdico-musical
durante la cual los alumnos de las distintas escuelas de música de la comarca pudieron disfrutar junto a estudiantes de otros centros y compartir su afición por la música. Tal y como estaba programado, cada una de las escuelas de música eligió participar en uno de los distintos talleres organizados, entre ellos, talleres de pinturas con tazas (en las que los niños han pintado motivos musicales), elaboración de un pai-pai musical (se han reutilizado partituras y hojas de música de las escuelas), taller de golosinas, taller de flauta de pan, taller de maquillaje y tatuaje musical, talleres de descanso, karaoke, etc. Entre todos ellos destacó especialmente el taller “Nuestra tradición musical mediterránea” impartido por Diego López (percusión tradicional) y Eduardo Navarro (vientos tradicionales). Además de todas estas actividades, los participantes del Encuentro y pueblo en general pudieron disfrutar de una exhibición de raspall, deporte de fuerte arraigo en Bicorp, una actividad que estuvo patrocinada por el Club de Raspall de Bicorp. Y también de una visita al Ecomuseo, que permaneció abierto con ocasión del Encuentro de Escuelas de Música. Es patrimonio cultural de Bicorp y contiene muestras
de la ar-
queología, historia y arte rupestre levantino. La visita fue posible gracias a la colaboración del Ayuntamiento de Bicorp. Pasacalle y concierto de la Banda Juvenil A las 19:30 horas dio comienzo el pasacalle desde el lugar de los talleres hasta la plaza de la Iglesia, donde tuvo lugar un concierto a cargo de una Banda Juvenil, formada para la ocasión por miembros de todas las bandas juveniles de la comarca.
88
Música i poble Comarques
Pero antes se procedió a la entrega de premios del concurso de dibujo. Todos los educandos de las escuelas interpretaron con la banda la pieza El Sol és red. Dirigió Diego Martínez Perales, músico de la Unión La Lira de Bicorp. Al finalizar los actos previstos, se celebró una cena para todos los educandos e integrantes de la Banda Juvenil. Este encuentro forma parte de la Campaña de Actividades Comarcales que organiza la FSMCV. Todas las sociedades musicales de la comarca han valorado muy positivamente la labor de organización y coordinación de todos los actos, a cargo de la Escuela anfitriona de Bicorp, cumpliendo las expectativas previstas.
Gran éxito del XXX Festival de Bandas de la Canal de Navarrés-Enguera
L
os días 11 y 12 de julio tuvo lugar el XXX Festival de Bandas de Música de la Canal de Navarrés-Enguera.
El sábado, en su primera jornada, actuaron las bandas Sociedad Musical San Francisco de Paula de Bolbaite, Sociedad Musical Nueva Artística de Anna y en tercer lugar la Sociedad Unión Musical Virgen de Gracia de Chella. El domingo fue el turno de las bandas de la Unión Musical Santa Cecilia de Enguera, Fomento Musical de Navarrés, Unión Musical La Lira de Bicorp, finalizando con la Sociedad Unión Musical de Quesa, anfitriona del Festival. En ambas jornadas, comenzó el acto con un pasacalle por las calles de Quesa hasta el lugar del concierto. En distintos momentos del acto tomaron la palabra diversas autoridades: en primer lugar la alcaldesa de Quesa, Carina Primo Valiente, quien puso
excusó la ausencia de miembros de la Federación en
día grande para las Escuelas de Música de la Canal
el acento en la importancia de la música y la nece-
el festival, invitados al acto. Quiso destacar el traba-
de Navarrés-Enguera.
sidad de apoyar a este colectivo. Por su parte, Mª
jo llevado a cabo por la nueva Junta Directiva de la
Vicente Valiente Navalón, presidente de la Sociedad
José Carbonell, presidenta comarcal de la FSMCV,
FSMCV, presidida por Pedro Rodriguez Navarro, y su
musical de Quesa, cerró el turno de intervenciones
agradeció la colaboración de los equipos de gobierno
empeño en lograr de las distintas sociedades mu-
destacando el esfuerzo y la unión de las distintas
de la pasada legislatura y felicitó a las nuevas corpo-
sicales una mayor participación en los numerosos
sociedades de la comarca como herramientas ne-
raciones constituidas tras las elecciones del pasado
proyectos organizados desde la Federación. Para fi-
cesarias, capaces de mantener la realización de
24 de mayo, a la vez que pidió a los alcaldes recien-
nalizar su intervención, felicitó a la Sociedad Unión la
proyectos conjuntos como el Encuentro de Escuelas
temente elegidos un mayor esfuerzo de colaboración
Lira de Bicorp, anfitriona del XIII encuentro comarcal
de Música, y el festival de Bandas de Música que
con el colectivo de las bandas de música. También
de Escuelas de Música que hicieron del 6 de junio un
cumple ya treinta años.
89
Música i poble Comarques
Ciutat de València El CIM de Benimaclet participa en un projecte internacional d’integració a través de la música Una Banda Juvenil integrada per tots els alumnes va sorprende al nombrós públic.
E
l 2014 la Banda Simfònica del Centre Instructiu Musical (CIM) de Benimaclet va ser convidada a participar al festival anual “Musica in
Festa” del poble d’Staffolo, a la regió italiana de Le Marche, on també va participar la banda d’Óbidos, el bonic poble medieval de la Regiao Centro-Oeste de Portugal, i a un concert a la Piazza di San Lorenzo de Firenze, just al costat de la magnífica Capella dels Medici adossada a la basílica, com ajuda a l’Opera Medicea Laurenziana per captar fons per restaurar el vell campanar. Per altra banda, el CIM de Benimaclet habitualment col·labora, a través de diverses agrupacions, amb l’Associació Asperger València, què treballa per ajudar les famílies dels afectats i per aconseguir millor coneixement sanitari i terapèutic de la malaltia, mitjançant la realització de concerts solidaris i d’integració de les persones afectades per la síndrome. Ambdós línies es varen creuar en la elaboració d’un projecte de col·laboració conjunt que unira música, intercanvi, aprenentatge i integració. El projecte va ser acceptat i subvencionat per la Comissió Europea del Programa Integrat Erasmus+ per a l’Educació, Formació, Joventut i Esport com a projecte de Mobilitat i Aprenentatge per a la Joventut amb el títol “A Universal language: Integration through the music”, tota una fita per a una societat musical modesta i de recursos tan limitats com és el CIM de Benimaclet. El projecte es va concretar, entre el 14 i el 20 de juliol, en un seguit de tallers formatius, intercanvis d’experiències, convivències cooperatives, assajos multitudinaris i molt de treball amb els joves
projecte, alumnes i professors de l’escola de música
on després d’un passacarrer múltiple amb totes tres
de l’Associació Asperger adreçats a millorar les
i públic en general, el projecte es va traduir en dos
agrupacions participants i que va acabar convergint
seues competències i oferir la primera experiència
grans concerts. El primer d’ells va ser dijous 16 de
a l’emblemàtica Plaça de Benimaclet es va fer, pròpi-
internacional i de treball en grup, així com fomen-
juliol amb l’Orquestra Ligeira de Óbidos i la Beni-
ament, l’espectacular concert “A Universal language:
tar l’intercanvi d’habilitats per a la formació musical
maclet Big Band del CIM, un concert ple de ritme i
Integration through the music” protagonitzat per la
per a joves amb algun tipus de discapacitat. De cara
swing què va omplir el saló del CIM de gom a gom.
Banda Musicale Città di Staffolo (Itàlia), la Banda de
a socis, músics que no participaven directament al
El següent, el concert central, va ser divendres 17,
la Sociedade Musical e Recreativa Obidense (Portu-
90
Música i poble Comarques
gal) i la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet junt a joves de l’Associació Asperger què van participar entusiasmats a la part coral de les obres interpretades al concert. Per tant italià, portuguès i valencià es barrejaren i fusionaren als carrers de Benimaclet en un únic llenguatge universal què tots poden entendre i gaudir: la música! Aprofitant també les relacions prèvies, dissabte 18 portuguesos i italians es desplaçaren a El Verger per compartir jornada i música amb l’Associació Musical del bonic poble de La Marina, també afegida al projecte, així com ASCOBE, l’Associació de Comerciants i Professionals de Benimaclet, que també va donar una mà en allò que va ser possible. Organitzar i tirar endavant un projecte de cooperació formativa i musical com el que va realitzar el CIM de Benimaclet amb només els seus limitats recursos, ben mirat, va ser una bogeria. Per això encara resulta més memorable tot el que es va aconseguir.
esdeveniment d’aquesta envergadura per una socie-
de la Ciutat de València, de l’Ajuntament de València
Anar amunt i avall amb una colla de músics que, en
tat musical com la nostra, gran en recursos humans,
i a tots els habitants de Benimaclet i d’altres parts
determinats moments, va superar les 200 persones,
però més que ajustada en recursos materials.
de la ciutat i més enllà que van voler compartir amb
encaixar horaris, activitats, tallers, assajos, menja-
La feinada va ser molt gran, com també ho va ser
nosaltres algun dels nombrosos actes programats
des, desplaçaments, lleures i disbauxes va ser tot
l’entusiasme amb que es va fer i per això no només
oberts al públic.
un repte. Però malgrat tot es va aconseguir d’una
hem deixat petjada a la Banda Musicale Città di Staf-
Sense dubte, la fita aconseguida transcendeix el
manera més que digna amb l’esforç d’un grup de
folo d’Itàlia i a la Banda de la Sociedade Musical e
projecte Erasmus+ en si mateix, què ja era intrín-
voluntaris que es van dedicar plenament a atendre
Recreativa Obidense de Portugal, a més de a l’Asso-
secament prou valuós, perquè va ser tot un exemple
dia i nit (al menys bona part d’ella) els convidats es-
ciació Musical El Verger i a l’Associació Asperger Va-
modèlic d’organització i participació col·lectiva, vo-
trangers. Sense el seu esforç i dedicació, i la de pro-
lència, sinó també als representants de la Federació
luntària i altruista, d’esforç i superació sense prece-
fessors com Berta Benito, Anibal Borzone i Ildefonso
de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana,
dents, un valor afegit què impregna l’essència de les
Martos, no haguera estat mai possible realitzar un
de la Coordinadora de Societats Musicals Federades
nostres societats musicals.
Les societats musicals de la ciutat de València van celebrar el Dia Internacional de la Música
E
ls barris de València es van inundar els dies 20 i 21 de juny de concerts, cercaviles i audicions a càrrec de les societats musicals de la
ciutat. Va ser en el marc de la campanya d’Activitats Comarcals de la FSMCV i per a celebrar el Dia Internacional de la Música. La comarca va organitzar diverses activitats musicals i lúdiques que van tindre lloc en carrers i parcs de la ciutat des del dissabte fins al diumenge protagonitzades per unitats artístiques de societats musicals del Palmar, Orriols, Benicalap, Poblats Marítims,
San Isidro, Tendetes, Barri de Malilla, Carrera Font
La iniciativa va resultar tot un èxit i les societats mu-
Benifaraig, Torrefiel, Tres Forques, Sant Marcel·lí,
Sant Luis, Campanar, Benimamet…
sicals treballen ja en pròximes activitats.
91
Música i poble Comarques
Vinalopó Espectacular acogida del Taller de Mantenimiento de Instrumentos Musicales celebrado en la comarca Tuvo lugar durante dos fines de semana en Novelda y Hondón de las Nieves.
L
os asistentes a las I Jornadas de Manteni-
La valoración no puede ser más positiva. Como afir-
instrumentos y todo ello gracias al buen hacer del
miento de Instrumentos Musicales organizada
man desde la organización, de boca de su presidente
profesor Manuel Martín Ventura”.
por las sociedades musicales del Vinalopó en
comarcal, Juan Carlos Alfonso, “han tenido un gran
Las Jornadas tuvieron lugar en la sede de la Unión
el marco de la Campaña de Actividades Comarca-
resultado tanto de participación como en su resulta-
Musical Artística de Novelda el 19 de septiembre y
les que cada año organiza la FSMCV, las califican de
do final. Los alumnos han descubierto las posibles
el sábado 26 de Viento Metal en la sede de la Unión
“espectaculares”.
soluciones que ellos mismos pueden realizar a sus
Musical de Hondón de las Nieves.
92
Música i poble Comarques
La Sociedad Unión Musical y Artística de Sax, una banda dedicada a sus músicos y al público Alberto Ochoa repasa el ayer y el hoy de una de las bandas de la comarca.
L
a Sociedad Unión Musical y Artística de Sax es una banda que vive por y para la música. Convertida en una de las instituciones cultu-
rales más importantes de Sax, tiene una gran labor de difusión de la cultura sajeña y, por extensión, de la Comunidad Valenciana, teniendo como protagonistas esenciales de su gestión al público que nos escucha y ve en nuestras actuaciones. Es una institución casi centenaria, fruto de la unión del trabajo y la ilusión de las dos bandas predecesoras que existían en la localidad (1929), que engloba dentro de su seno a 550 socios, 300 mujeres en la “Agrupación de Cecilianas”, además de una escuela de educandos con un centenar de alumnos y una banda que, actualmente, tiene 104 músicos en plantilla. La labor educativa de nuestra escuela de educandos se asienta sobre la base de la exigencia máxima a nuestros alumnos, además del trabajo en grupo, siempre dentro de un ambiente de entretenimiento. La escuela se encuentra dirigida por Pedro Lara y coordinada en la actualidad por Rocío Pardo. Uno de los objetivos de la formación musical de nuestra da la posibilidad a nuestros educandos de seguir su for-
ción y puesta en valor de nuestro patrimonio musi-
Valencia (Sección 1ª) del año 1992. También desta-
mación, convirtiéndose en verdaderos profesionales
cal, con la interpretación de piezas pertenecientes
can los 3 Premios Euterpe, uno en 2004 en la cate-
Además de la banda sinfónica, contamos con una
a nuestro folklore festero, creado por el Maestro
goría de Sociedad Musical, otro en 2006 por la Pu-
banda de educandos y una big band. La banda de
Miguel Villar y continuado por otros músicos sajeños.
blicación de Temática Musical por el libro “Sociedad
educandos, dirigida por José Zafrilla Garcerán,
Hasta llegar a la dirección de Pedro Lara Navarrete,
Unión Musical y Artística de Sax 1929-2004”, y un
tiene como origen la banda juvenil formada por el
muchos directores han hecho crecer a la banda. Los
tercer galardón entregado a Roberto Trinidad Ramón
anterior director, Don Roberto Trinidad Ramón, en el
principales directores de la banda han sido Dionisio
a la mejor Trayectoria en la Dirección de Banda. Así
año 1996. Con la llegada de Pedro Lara Navarrete
Méndez (1929-1930), Regino Navajas (1930-1934 y
hasta llegar a la actualidad, donde el año pasado se
y la adaptación de la escuela a la normativa y la
1940-1965) Miguel Villar (1965-1978) José Luis Ca-
conseguía el Segundo Premio y el Primer Premio de
modernización de la misma, harán que esta banda
sielles (1978-1984), Francisco Florido (1984-1985) o
desfile en el LXVII Certamen Nacional de Bandas de
juvenil se transforme en una banda de educandos,
Roberto Trinidad (1985-2011).
Música “Ciudad de Cullera”.
integrándose dentro de la formación de la escuela.
La esencia de nuestra banda se encuentra en la
Música, compañerismo, trabajo, ilusión y buenas
Igualmente, la creación de la Copacabana Sax Big
participación en las festividades sajeñas y de fuera,
ideas son las que acompañan ahora a la banda pre-
Band viene relacionada con las mismas estrategias
además de la realización de conciertos, donde prima
sidida actualmente por Juan Blesa Villaplana. Un tra-
de innovación. La presentación de esta agrupación
el espectáculo, y en festivales y certámenes. Esta
bajo que se ve recompensado con los números que
se efectuó el día 11 de noviembre del 2012, siendo
banda consiguió su primer galardón en el año 1932
se observan en nuestra web, www.sumasax.es y en
esta dirigida por José Ramón Carballo Gambín.
y hasta la actualidad ha cosechado grandes éxitos,
las redes sociales asociadas, tanto de socios, músi-
A toda esta apuesta por el presente y el futuro mu-
destacando el Primer Premio y Mención de Honor en
cos y demás colaboradores que hacen que podamos
sical sajeño se une la importante labor de recupera-
el Certamen Internacional de Bandas de Música de
seguir creciendo. A todos, gracias.
93
Música i poble Comarques
Hoya de Buñol-Chiva Centenares de alumnos participan en Buñol en el XV Encuentro Comarcal de Escuelas de Música El Encuentro contó con la participación de las escuelas de todas las sociedades musicales de la comarca.
E
l sábado 26 de septiembre y enmarcado dentro de la campaña de Actividades Comarcales promovida por la Federación de Sociedades
Musicales de la Comunidad Valencia, se celebró en Buñol el XV Encuentro Comarcal de Escuelas de Música. Buñol, como municipio con gran tradición musical y experiencia en este tipo de eventos, acogió este encuentro que estuvo organizado por las dos sociedades musicales de la localidad, la Sociedad Musical La Artística (“Los feos”) y el Centro Instructivo Musical La Armónica (“Los litros”) y que contó con la gran colaboración del Ayuntamiento. La previsión de reunir unos 900 educandos se vio cumplida con creces. Todos ellos, acompañados de sus familiares, consiguieron llenar casi por completo el Auditorio Municipal de San Luis de Buñol, como si del mismo Mano a Mano se tratara, cubriendo cerca de 2000 localidades. El evento comenzó a las 17:00 horas. Tras la llegada de los educandos en autobús desde sus respectivas poblaciones de origen, se iniciaron los talleres educativos y de entretenimiento preparados por las sociedades musicales organizadoras. Entre ellas actividades deportivas diversas desarrolladas por la agrupación Sport Children de Buñol, una zona con una actividad de zumba y el stand de instrumentos a cargo de Sanganxa. El entretenimiento y tiempo de expansión y convivencia se alargó hasta las 18.30 h, momento en el que se inició la concentración de educandos y músicos para el desfile. Un desfile que dio comienzo a las 19:00 horas desde la Plaza de la Diputación, y que recorrió la población hasta el Auditorio Municipal de San Luis, donde fueron recibidos a su llegada por la Corporación Local y su alcalde al frente, el presidente comarcal de la Hoya de Buñol-Chiva de la FSMCV y el resto de re-
Las escuelas de música que participaron en el des-
Sociedad Instructiva Musical La Primitiva de Albora-
presentante políticos de las poblaciones asistentes.
file fueron la Sociedad Musical La Artística de Buñol,
che, Agrupación Musical La Lira de Cheste, Sociedad
94
Música i poble Comarques
Musical La Artística de Chiva, Asociación Musical Virgen del Rosario de Dos Aguas, Unión Musical de Godelleta, Sociedad Musical Santa Cecilia de Macastre, Unión Musical Millarense de Millares, Sociedad Musical La Paz de Siete Aguas, Sociedad Unión Musical de Yátova, CIM Santa Cecilia de Yátova y CIM La Armónica de Buñol, que cubrieron por tanto el 100% de asistencia de las sociedades de la comarca, Una vez recibidos y acomodados sus educandos en las localidades del Auditorio para ellos destinadas, dio comienzo el acto protocolario de entrega de diplomas con la apertura del mismo por parte de su alcalde, que dio la bienvenida y agradeció a todos los asistentes la participación. A continuación, y siguiendo el acuerdo de la Asamblea Comarcal, se procedió al acto de homenaje a nuestro querido y desaparecido ex-presidente comarcal Rafa Badía, con la entrega de manos del actual presidente comarcal, Ricardo Sales, de una placa conmemorativa a su viuda en presencia de sus hijas. El acto concluyó con la interpretación por parte de todos los educandos (900) de la obra Valencia dirigida como invitado por el director del Conservatorio de Música San Rafael de Buñol, Bernat Fabra. Y tras la posterior foto de grupo, se dio paso al desfile de regreso a la zona de recreo, donde se celebró una cena de hermandad y posterior discomóvil, con la que concluyó este XV Encuentro Comarcal de Escuelas de Música.
95
Música i poble Partitures, Discos, Llibres...
Partitures, Discos, Llibres...
Els viatges de Tirant lo Blanch
CD Homenaje a la M.I. Academia de la Música Valenciana
ment Montaner, Variacions a una ofrena
tauromaquia de Sevilla. Dejó como prin-
d’Antonio Gómez Schneekloth, Concert
cipal recuerdo el toreo de muleta con la
del Joro-po de José Lázaro Villena i Inti-
mano derecha, que apenas se practica-
mismes d’Ángeles López Artiga.
ba antes de realizarlo él.
El CD es completa amb l’obra Kronos
En 1868 acepta torear en La Habana,
d’Emili Renard i Vallet, en un enregistra-
sin poder participar en corrida alguna,
ment pres en el Teatre de la Unió Musi-
ya que murió víctima de la fiebre ama-
cal de Llíria (València), interpretada dins
rilla
del Cicle de concerts somelgrup el 29 de juny de 2012. Amb la col·laboració de la Fundació SGAE.
Solistas: Anna Albelda, Amadeo Llo-
(Banda sinfónica)
ris, Luis Fernández, Javier Roldán,
Autor: Carles Magraner
Estíbaliz Ruíz
Edita: Piles, Editorial de Música
Ensemble Col legno Robert Ferrer, director. 2014
La suite medieval caballeresca para banda sinfónica está basada en la obra
El present projecte discogràfic arreple-
homónima de la Capella de Ministrers.
ga un enregistrament en directe d’un
Iris Mapalé
Tirant lo Blanch tiende un puente entre
concert interpretat per l’Ensemble Col
(Banda sinfónica)
la Edad Media y el Renacimiento, pues
legno, sota la direcció de Robert Ferrer,
Autor: Daniel Taborda
en sus páginas la tradición caballeresca
el 15 de setembre de 2013 en la Sala
Edita: Piles, Editorial de Música
de la novela de aventuras, con su des-
Iturbi del Palau de la Música de Valèn-
mesura anecdótica y lo rudimentario de
cia. El concert va ser dedicat a la M.I.
El arte de Cúchares
Nació en Medellín el 27 de octubre
la construcción, se refina y enriquece
Acadèmia de la Música Valenciana com
(Pasodoble)
de 1990, Daniel Taborda empezó sus
con sutilezas formales, humor e ironías
a homenatge i reconeixement a la seua
Autor: Enrique Pastor Celda
estudios musicales en la escuela de
que anuncian ya la gran literatura nar-
labor en favor de la música i els músics
Edita: Piles, Editorial de Música
música de Ciudad Bolívar (Antioquia).
rativa del Siglo de Oro, y muy especial-
valencians, l’any de la commemoració
mente a Cervantes.
del seu X aniversari.
Este pasodoble de casi 4 minutos de
y festivales en Colombia y ha recibido
L’àlbum“Homenaje a la M.I. Acadèmia
duración está dedicado al torero Fran-
menciones y premios por sus composi-
de la Música Valenciana“ inclou les se-
cisco Arjona Herrera, llamado Cúcha-
ciones. Actualmente cursa estudios de
güents composicions, diverses d’elles
res (Madrid, 19.4.1818 - La Habana,
composición y dirección musical en la
en primer enregistrament mundial: Fan-
4.12.1868), era hijo del banderillero
Universidad de Oklahoma.
fàrria per a metalls de Bernardo Adam
Manuel Arjona y de María Herrera.
En su obra para banda, por lo demás
Ferrero, Cantar de l’ànima de Roberto
Recibió lecciones de Pedro Romero y
de plantilla normal, emplea tres instru-
Loras Vilallonga, Abatiment de Pau Cli-
Jerónimo José Candido en la escuela de
mentos de percusión de Colombia: la
Duración: 25 minutos
96
Ha participado en diferentes concursos
Música i poble Partitures, Discos, Llibres...
tambora, el tambor llamador y el tambor
poeta José Ángel Valente.
de la qual conservem en l’actualitat la
alegre.
La pieza está dedicada a Enrique Blan-
major part de la seua extensa producció
El primero es como un bombo pequeño,
quer, largo tiempo colaborador de la Edi-
religiosa. Destaquen en aquest gènere
cuya función radica en definir el ritmo a
torial Piles que falleció en diciembre del
varis motets, trisagios i misses, encara
interpretar; al segundo se le considera
año pasado a causa de un cancer.
que si per alguna composició es coneix
un instrumento macho cuya función es
a l’autor és pel motet Gloria a Déu en
de acompañamiento; el tercero, instru-
les altures, conegut popularment com la
mento “hembra”, está destinado a im-
Carxofa.
provisar con los ritmos dados. Tanto el
Més interessant si cap resulta la seua
tambor llamador como el alegre pueden
activitat musical com a compositor i
ser sustituidos por congas.
director d’orquestra en els Teatres Ruzafa i Princesa de València, en els quals XIX varis dels seus títols lírics en col·
Certamen de Elda, XXX Aniversario
laboració amb els més destacats autors
(Banda sinfónica)
dramàtics del moment.
Autor: Andrés Valero
També trobem algunes referències so-
Edita: Piles, Editorial de Música
estrenaria durant l’últim terç del segle
bre la seua activitat com a director mu-
Rigoberto Cortina Gallego (1843-1920). Vida y obra a la luz de las fuentes documentales Autor: Robert Ferrer Llueca
Fulgor infinito
Edita: Institució Alfons el Magnànim
(Banda sinfónica)
– Diputació de València
Autor: Javier Costa
Colección: Compendium Musicae. 2015
Edita: Piles, Editorial de Música Rigoberto Cortina Gallego (Godella, La música como fulgor, como luz infi-
1843-València, 1920) és un dels músics
nita, como permanente devenir de los
més prolífics i actius en la transició del
sonidos en su corporeidad, se manifi-
segle XIX al XX a València. Va aconse-
esta como cristalización de la necesidad
guir compaginar la seua activitat com a
creativa, fulgor de expresión y comuni-
músic d’església amb una intensa vida
cación.
artística en els més importants teatres
La breve cita (siempre elaborada) de la
de l’època, destacant tant en les facetes
canción polifónica renacentista Con qué
d’intèrpret de trombó i viola, com espe-
la lavaré de Juan Vásquez articula y or-
cialment en les de compositor i director
dena en diversas secciones el discurso
musical. Va estar vinculat especialment
musical de esta obra, escrita en un solo
al Real Col·legi-Seminari de Corpus
trazo y cuyo título posee referencias del
Christi de València, institució en l’arxiu
sical en concerts simfònics organitzats
Este pasodoble para banda sobre moti-
per la Societat Artístic-Musical o fins i tot
vos de J. S. Bach fue escrito por encargo
com a docent en el Conservatori de Va-
del XXX Certamen de Música de Moros y
lència. La gran personalitat musical de
Cristianos de Elda y en memoria de En-
Rigoberto Cortina i el seu afany en favor
rique Blanquer, largo tiempo colaborador
de la música valenciana van suposar el
de la Editorial Piles, fallecido en diciem-
continu requeriment per a formar part
bre del año pasado.
de diversos jurats en certàmens musicals i altres esdeveniments culturals i,
El pasodoble se caracteriza por aunar
a més, sabem que va estar vinculat a
características clásicas del género con
entitats tan importants en l’època com el
aportaciones menos comunes, especial-
Cercle Musical de València o la Societat
mente en los aspectos armónico, rítmi-
d’Autors Espanyols, entre unes altres.
co, textural, y estructural. En cuanto a su instrumentación, ésta ha sido pensada como pieza de concierto, pero también para desfilar, puesto que las partes de cuerda, maderas graves, timbales y percusión 4 son opcionales.
97
Música i Poble Convocatòries
Convocatòries
Curs d’improvisació. Metodologia IEM Quart de Poblet, 28 i 29 de novembre de 2015. Impartit per Emilio Molina i professorat de l’Institut d’Educació Musical. Lloc: Seu de l’Escola de Música SAM La Unió de Quart de Poblet. Inscripcions fins al 10 de novembre. Més informació i inscripcions: launiodequart@gmail.com Tel. 961543303
12 Concurs de Música Festera Francesc Cerdá Masterclass de trompeta Teulada, 8 i 9 de novembre de 2015. Impartit per Adán Delgado Illada (Solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya). Organitzat per l’Agrupació Musical de Teulada. Més informació: Tel. 686 553 373
Jove Banda Simfònica Comarcal de la FSMCVCampionat Europeu d’orLa Ribera Alta questres de vent (ECWO) La comarca Ribera Alta de la FSMCV 2016 ha publicat les bases de la Jove Banda Simfònica Comarcal de la FSMCV-La Ribera Alta per al any 2016. Els músics que ja formen part de la Jove Banda Comarcal, no cal que presenten de nou la sol·licitud. El termini de presentació de les instàncies serà fins el 15 de novembre de 2015. Més informació: www.fsmcv.org
Utrecht (Holanda), 21 de maig de 2015. Inscripcions fins a mitjans gener de 2016. Les orquestres hauran d’interpretar un programa de 45 minuts, inclosa la peça obligada Cerebral Vortex de Oyvind Moe. Més informació: +316 5326 3524 info@ecwo.eu www.ecwo.eua
L’Olleria, febrer de 2016. Modalitat: marxa cristiana. Termini d’admissió d’originals: 8 de gener de 2016. Més informació: 962200866 cij@lolleria.org
X Certamen Internacional de Bandes de Música Vila de La Sénia
La Torre (València), curs 2015-2016. Impartit per Jesús Santandreu. Classes col·lectives on s’estudien diferents enfocaments en la composició i orquestració per a formacions bandístiques. Objectius: Domini o coneixement de l’ús de les eines essencials per a la creació de treballs simfònics. Potenciar la sensibilitat del compositor en el balanç harmònic-melòdic.
La Sénia, 9 i 10 d’abril de 2016. El Certamen tindrà lloc els dies 9 i 10 d’abril de 2016. La inscripció estarà oberta fins el 30 de novembre. Com en passades edicions hi hauran dos seccions amb premis per a la banda amb màxima qualificació de 6.000 euros, primera secció, i 4.000 euros segona secció. Enguany, a més de les bandes seleccionades per participar i amb motiu de la desena edició, participaran dues bandes convidades fora de concurs. D’altra banda a part de l’obra obligada per a cada secció del certamen s’interpretarà una obertura de nova composició que servirà d’obra de presentació de les bandes participants però que no serà puntuable.
Més informació: http://www.sedajazz.es/formacion_talleres_evento.php?id=68
Bases del certamen: http://www.certamen.cat/AMS/recursos/ibases2016.pdf
Sedajazz: Taller permanent de composició i orquestració per a formacions de vents
99
Música i poble Agenda
Ciutat de València València Dijous 23 d’octubre Concert d’Ensemble La Fuga al C. C. La Beneficència dins del I Cicle de Música de Cambra del diari Las Provincias. Diumenge 25 d’octubre Concert de la banda simfònica de la Unió Musical de Moncada al Palau de la Música de València. Dimarts 27d’octubre Concert de Vents a tempo al C. C. La Beneficència dins del I Cicle de Música de Cambra del diari Las Provincias. Dissabte 31 d’octubre Concert de la Unió Musical de Sueca al Palau de la Música de València. Dijous 5 de novembre Concert del Quartet de Corda A Piacere al C. C. La Beneficència dins del I Ci-
100
cle de Música de Cambra del diari Las Provincias. Dissabte 7 i diumenge 8 de novembre Certamen Autonòmic de Bandes de la Comunitat Valenciana al Palau de Les Arts Reina Sofia. Divendres 13 de novembre Concert del Trio Mayans al C. C. La Beneficència dins del I Cicle de Música de Cambra del diari Las Provincias. Dijous 19 de novembre Concert de Somtresons al C. C. La Beneficència dins del I Cicle de Música de Cambra del diari Las Provincias. Divendres 27 de novembre Concert del Quartet Ad Libitum al C. C. La Beneficència dins del I Cicle de Música de Cambra del diari Las Provincias. Dissabte 5 de desembre Concert de la banda simfònica de la UMSC de Villar del Arzobispo al Palau de la Música de València.
Plana Alta
Marina Baixa
Benicàssim
Altea
Dissabte 17 i diumenge 18 d’octubre XLVII Assemblea General de la FSMCV al Teatre Municipal.
Diumenge 6 de desembre Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea al Palau Altea Centre d’Arts.
Dissabte 17 d’octubre Desfilada de bandes de la Plana Alta amb motiu de la XLVII Assemblea General de la FSMCV. Dissabte 17 d’octubre Gala de la Música de la FSMCV. Premis Euterpe 2015. Diumenge 18 d’octubre Concert a càrrec de la Banda Municipal de Castelló dins del cicle de Concerts al Templet.
La Pelejaneta Dissabte 24 d’octubre II Edició Premis “So de la Plana”
Los Serranos Villar del Arzobispo Dissabte 28 de novembre Concert de Spanish Tuba Quartet en el saló de concerts de la UMSC de Villar del Arzobispo. Dissabte 12 de desembre Concert de Santa Cecília a càrrec de la banda simfònica de la UMSC de Villar del Arzobispo. Dissabte 19 de desembre Concert de Nadal per la banda juvenil de la UMSC de Villar del Arzobispo.