Musica i Poble N. 181/2016 by FSMCV

La Jove Banda Simfònica de la FSMCV triomfa al Palau de les Arts Les Corts incrementen per unanimitat 1,3 milions a les escoles de música

2016. Nº 181 La revista de la música valenciana

www.fsmcv.org

Música i poble Sumari

Sumari Activitat federal 08 11 12 14 18

El públic abarrotà Les Arts en el concert de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV Placido Domingo, elogia la qualitat de la Jove Banda Simfònica i s’oferix a dirigir-la en un futur Les Corts Valencianes incrementen per unanimitat 1,3 milions a les escoles de música en 2016 La FSMCV presenta al Clinic de Chicago el seu projecte social, educatiu i cultural Les societats musicals reben el suport de tots els partits polítics per a ser declarades BIC

Actualitat 52 55 57

Seleccionades les bandes que participaran en el Certamen de la Diputació de València 2016 El Palau de la Música de València inicia un nou projecte social i educatiu La Banda Municipal de Música de Bilbao i Musikene signen un conveni de col·laboració

Opinió 60 63

Músicas para la reflexión, per José Ramón Pascual Vilaplana Por José R. Pascual-Vilaplana Omnia Sunt Communia?, per Joaquín Soler Cataluña.

Comarques 69 75

Broche final a la celebración del 110 aniversario de la Sociedad Musical de Segorbe La Societat Musical de Bonrepós i Mirambell commemora el seu 25 aniversari amb una llarga agenda d’actes

Partitures, discos, llibres... 91

MÚSICA I POBLE La Revista de la Música Valenciana Núm. 181 / 2016 Edita: FSMCV President FSMCV: Pedro Rodríguez Navarro Comité de redacció: Pedro Rodríguez Navarro Sara Sanjuán Ortis Redacció i maquetació: FSMCV Corresponsals comarcals: Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat) José A. García (Foia de Castalla) Anna López (Horta Sud) Francisco Alberola (L’Alacantí) Xavi Pérez (Ribera Alta) Pelaio Máñez (Ribera Baixa) Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida) Salvador Fos (Vall de Càrcer) Fotografies: Arxiu FSMCV. Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª. 46004 València E-mail: fsmcv@fsmcv.org Telèfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88 Imprimeix: Gráficas NASVE, S.L. www,nasve.com Dipòsit legal: V-1.919-1975 ISSN: 1887-133X

La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors.

Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana: Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

Últimes novetats a les edtorials musicals

Convocatòries 92 a 93 Cursos, concursos, premis...

Agenda 94

Concerts per als pròxims mesos

Amb la FSMCV, tens més avantatges Si eres músic d’una societat musical federada, obtindràs importants descomptes a les següents botigues de música i auditoris: CONSOLAT DE MAR Benaguasil (València) www.consolatdemar.com consolat@teleline.es Tel. 962737375 RIVERA MÚSICA València www.riveramusica.com eqrivera@riveramusica.com Tel. 902 361 892 AITANA MÚSICA Almoradí (Alacant) www.aitanamusica.com aitanamusica@aitanamusica.com Tel. 966 782 360 PALAU ALTEA Altea (Alacant) www.palaualtea.com palau@palaualtea.com Tel. 966881924 AUDITORI DE CASTELLÓ Castelló www.culturalcas.com/Auditori auditori@culturalcas.com Tel. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCE Xàtiva (València) xativamusical@xatired.com Tel. 962281772 BOSCO València Tel. 963414422 INSTITUTOS ODONTOLÓGICOS València www.ioa.es ioa@ioa.es Tel. 963517350 NOSTRAMÚSICA València Tel. 963586161 www.gualmusical.net masoria@gualmusical.net VALENCIA MUSICAL València i Torrent Tel. 963843623

LEVANTE MUSICAL Alacant levantemusical@eresmas.com Tel. 965200157 EDITORIAL PILES València www.pilesmusic.com jesuspiles@pilesmusic.net Tel. 963704027 VIAJES TRANSVIA València grupos@transviatours.com Tel. 963423888 RODRIGO MUSICAL Burjassot (València) rodrigomusical@hotmail.com Tel. 963639329 SANGANXA MUSIC STORE Canals (València) www.sanganxa.com info@sanganxa.com Tel. 962247010 LA FENICE MÚSICA Xàtiva (València) mariogomis@hotmail.com Tel. 962274537 UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLA València www.adagio.es ncentro-ume@adagio.es Tel. 963473392 MUSICAL GUALCO València gualco@hotmail.es Tel. 963575926 MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 asunche@mapfre.com www.mapfre.com UMIVALE Prevención Mª José Boyero mjboyero@umivale-prevencion.es www.umivale-prevencion.es

CASA LLUÍS València www.casalluis.tk casalluis@ono.com Tel. 655618615 MUSICAL GRANADOS Benaguasil (València) musicalgranados@ctv.es Tel. 962738179 PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLA Peníscola (Castelló) www.culturalcas.com congresos@culturalcas.com Tel. 964 727533 CLEMENTE PIANOS València i Castelló clementepianos@wanadoo.es Tel. 963408650 TOT PER L’AIRE Almàssera (València) www.totperlaire.com Tel/Fax. 961860523 MUSICAL CAMPOS Segorbe (Castelló) www.musicalcampos.com Tel. 964710052 MUNDIMÚSICA GARIJO Madrid www.mundimusica-garijo.com Tel. 915481794/50/51 ALHAJA VIAJES Valencia www.circuitosculturales.com viajes@circuitosculturales.com Tel. 963514151 QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIO Valencia www.quiron.es Tel. 963690600 Fax. 963931706 ALVI ASESORES Tel. 96 091 36 61 pcalderon@alviasesores.es www.alviasesores.es

Música i poble Breus

Breus La Diputació d´Alacant convoca una nova Pablo Marqués Mestre, nou director titular de la Jove edició de la campanya Música als Pobles Banda Simfònica de la FSMCV temporada 2016

societats musicals d’Alacant

També té estudis de Direcció d’Orquestra i Cor amb els mestres Juan Luis

pertanyents a la FSMCV.

Martínez, Salvador Sebastià i Rafael Sánchez Mombiedro, a més de realitzar

En aquesta convocatòria, la

diferents cursos i masterclass de Direcció d’Orquestral amb els mestres Yaron

data del concert a celebrar

Traub i Cristóbal Soler, entre uns altres.

durant l’any 2016 no podrà

Molts han sigut els directors que van enviar les seues candidatures per a for-

ser anterior a la de la publi-

mar part d’aquest projecte, on vam triar d’entre molts músics de les nostres

cació de la convocatòria en el

societats musicals que comparteixen la seua passió per la música i tenen pos-

Butlletí Oficial de la Província,

sibilitat d’interpretar obres de gran envergadura.

ni posterior al 15 d’octubre

El pròxim 7 de maig es realitzaran les audicions de la secció de corda de la

de 2016.

Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV, unitat artística creada en 2014, sota la

La informació ja s’ha enviat a totes les societats musicals de la província que podran

direcció musical de Cristóbal Soler.

a Diputació Provincial d’Alacant ha convocat la XXI campanya Mú-

sica als Pobles, dirigida a les

ablo Marqués Mestre és el nou director titular de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana per a la temporada de 2016. Marqués, natural d’Altura, és titulat supe-

rior pel Conservatori Salvador Seguí, de Castelló en l’especialitat de Trompeta.

rebre una quantitat econòmica entre 1200 y 2500 euros per l’actuació de la seua banda de música.

Les nostres Bandes com a valor integrant de Una foto de La Lira de Corbera guanya el la candidatura de les falles a Patrimoni de la concurs de fotos de #SantaCecília2015 Humanitat per la UNESCO

seua candidatura per a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

concurs de fotografies de

A més, en aquestes Falles 2016, l’Ajuntament de València ha creat una nova línia

#SantaCecília2015 orga-

d’ajuda de 30.000 euros perquè totes les comissions puguen accedir a la contrac-

nitzat per primera vegada

tació d’una agrupació musical. Ajuda que segurament es repetirà i incrementarà

des de la pàgina de Face-

per a les pròximes Falles 2017.

book de la FSMCV.

Amb ella, es vol “recolzar la labor de les bandes de música com a element molt im-

La foto del passacarrer de la banda de Corbera, amb un total de “1314 M’agrada

portant de la candidatura de les Falles a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO”

“es va imposar a les altres 164 fotografies remeses per les societats musicals

va assegurar el regidor de cultura, Pere Fuset.

federades.

Les nostres bandes són un element molt important de valor cultural i patrimonial de

Com a premi La Lira de Corbera ha rebut una col·lecció completa de CDs de la

les festes valencianes, i ens unim al suport de la candidatura de les Falles com a

Jove Banda Simfònica de la #FSMCV i podrà disfrutar també de dues entrades

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, orgullosos de ser part d’elles juntament

per a una òpera d’aquesta temporada de Les Arts, gràcies a la col·laboració del

amb els altres valors patrimonials, com són els monuments fallers, la rica i tradi-

coliseu valencià.

cional indumentària que vesteixen les valencianes en aquestes festes, la pólvora i

Des de la FSMCV volem agrair a tots la seua participació.

o es conceben les Falles sense música i estem orgullosos que les nostres bandes siguen part indissoluble d’aquestes emblemàtiques festes. Per açò, enguany volem, des de la Federació de Societats Musicals de la

Comunitat Valenciana, com a valor integrant d’aquestes festes, donar suport a la

sta imatge enviada per La Lira de Corbera va re-

sultar la guanyadora del

els artistes pirotècnics d’aquesta terra, entre uns altres.

Editorial

Música i poble Editorial

hatsApp, Facebook, Twitter,... Poder llegir els titulars de set periòdics alhora mentre desdejunem a un sol clic. “Parlar” amb el nostre cap o company de treball abans d’eixir de casa, adornant amb alguna emoticona la “conversa”. Posar alguns “m’agrada” en els comentaris dels nostres amics durant l’embossament matutí. Tot açò són algunes de les accions que, de segur, molts de nosaltres realitzem a primera hora del matí, abans d’entrar a treballar. I quasi sense esforç, ja que la informació, hui en dia, més que cercar-la, ve a nosaltres. I és que Internet i la comunicació digital han canviat la nostra vida sense quasi adonar-nos. Hi ha estudis que asseguren que el 99,9% de la informació generada és en format digital, és a dir, que només el 0,1% de la informació del Planeta està realitzada en paper. No podem obviar que la forma de comunicar-nos, de rebre informació o de

compartir-la, ha evolucionat dràsticament mitjançant de la tecnologia, introduint-se en els nostres hàbits silenciosament. I ja no podem prescindir d’ella, ni deixar-la de costat. Gràcies a Internet, els nostres projectes, la nostra música o qui som es pot llegir, escoltar o arribar a donar-nos a conèixer en qualsevol part del món. Només en estar enfront de l’ordinador o tenir un telèfon mòbil en la mà pots informar-te de totes les bandes de música que hi ha a Boston o les activitats o projectes que realitzen, per posar un exemple. O al contrari: qualsevol que visca a l’altre costat de l’Atlàntic pot accedir a la pàgina web de la nostra Societat Musical, escoltar els nostres concerts en YouTube i conèixer als membres de la nostra banda a través de Facebook. Els assajos de les nostres bandes, el concert del cap de setmana, les audicions de l’escola musical,... tot està en la Xarxa. I si no ho compartim

Editorial

Música i poble Editorial

nosaltres com a Societat Musical, sempre hi haurà algú que ho compartisca, difuminant-se així la informació en l’immens món digital. D’ací la importància de realitzar una comunicació unida, on tots participem i interactuem. Una comunicació forta, que les nostres bandes siguen escoltades amb un missatge comú: la Música. Hui en dia és important cuidar la imatge digital, la informació que compartim, la nostra web i les nostres xarxes socials, ja que són l’aparador al món de la teua Societat Musical. Moltes vegades podem pensar que publiquem en les xarxes socials per als nostres músics, els nostres alumnes o professors, però la realitat és que generem informació i la compartim dins de l’il·limitat i infinit món digital, on les fronteres es dilueixen fins a desaparèixer.

lem apostar per la comunicació digital. Que siga la nostra aliada per a donar a conèixer el treball realitzat, el que som i representem. Per açò, posem a la vostra disposició el Gabinet de Comunicació, tant per a difondre els vostres projectes, com per a resoldre qualsevol dubte en relació a la comunicació en xarxes socials, imatge corporativa o aconsellar-vos sobre com el vostre missatge pot arribar a les persones desitjades. I que així, aconseguim entre tots que els dos grans universos, el digital i el musical, s’unisquen, i puguem portar a les nostres bandes i a la nostra música a qualsevol racó del Planeta. Des de la FSMCV apostem per la Comunicació. Comptem amb tu.

Des de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana vo-

Música i poble Activitat federal

Activitat federal

El públic abarrotà Les Arts en el concert de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV El concert, patrocinat per Bankia, va ser un homenatge a les escoles de música i els seus 60.000 alumnes.

’Auditori del Palau de les Arts es va omplir diumenge 20 de desembre de gom a gom per al concert que va oferir la Jove Banda Simfòni-

ca de la FSMCV. Es tractava d’un concert patrocinat per Bankia amb el qual es va retre homenatge a les escoles de música de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Dirigida per Beatriz Fernández Aucejo, la formació va interpretar un programa integrat per compositors valencians. El concert va iniciar-se amb el pasdoble El olmo de Martínez Gallego i va continuar amb De Causis “The order of the caos” (Premi Euterpe Música Simfònica 2011) de Francisco Zacarés i la suite Pinocchio de Ferrer Ferran. Per tancar esta primera part, els 112 músics que integren la formació van interpretat el pasdoble Amparito Roca, en el 90 aniversari de la seua estrena al Teatro del Siglo per la Banda Primitiva de Carlet en 1925. Després del descans es va poder escoltar El Olimpo de los Dioses, d’Òscar Navarro i la marxa mora de Paco Esteve Juanjo (Premi Euterpe a la producció musical 2015). Per a agrair els aplaudiments del públic, la directora Beatriz Fernández, va oferir un regal a tots els assistents: Quatre nadalenques de Pablo Sánchez Torrella. Martínez Gallego, Francisco Zacarés i Ferrer Ferran, compositors de tres de les obres interpretades, van estar present al concert i van poder sentir l’estima de músics i oients. També la família d’Amparito Roca, concretament el seu fill, va assistir al concert i van manifestar la seua emoció davant la interpretació del pasdoble de Jaume Teixidor. Amb aquest concert Beatriz Fernández s’acomiadava de la Jove Banda en una temporada durant la qual s’han oferit concerts a Catarroja i Sueca.

Música i poble Activitat federal

CulturArts, Bankia i la FSMCV posen en valor la tasca de les nostres escoles de música Alumnes de les escoles de música, estudiants becats per Bankia, societats musicals i públic en general van gaudir d’un programa amb música de compositors valencians baix la batuta de Beatriz Fernández.

l concert de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV va organitzar-se dins del cicle Les bandes a les Arts i el seu objectiu va ser homenat-

jar la tasca de les escoles de música de la Federació. El vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant, va dirigir unes paraules a l’auditori en les quals va posar en valor la tasca que han desenvolupat i desenvolupen les escoles de música per a la formació musical i la sociabilització. Marina Navarro López, de la SUAM de Navajas, va parlar en nom dels alumnes becats per Bankia agraint el suport del banc i el treball de les societats musicals. Per la seua banda, Jaime Casas, director territorial de Bankia, va reiterar el compromís de l’entitat amb l’educació musical. Finalment, Leonardo Marqués, sotsdirector general de música de CulturArts, va agrair el treball de Bankia i de la FSMCV. Així, tots van defendre el treball de les nostres escoles de música i van reiterar la seua disposició a continuar recolzant un projecte, el de les societats musicals valencianes, únic en el món. El concert va estar presentat pel vocal de la Junta Directiva de la FSMCV i responsable de la Jove Banda Simfònica, Manolo Muñoz.

Música i poble Activitat federal

Moments inoblidables d’una vesprada de música

Música i poble Activitat federal

Plácido Domingo elogia la qualitat de la Banda i s’ofereix a dirigir la formació en un futur El tenor va assistir per sorpresa a l’assaig general que la Jove Banda Simfònica de la FSMCV feia el diumenge al Palau de les Arts Reina Sofia, poc abans del concert.

lácido Domingo va poder assistir a un moment de l’assaig de la Jove Banda Simfònica a la que va felicitar per la seua “qualitat

extraordinària”, va declarar la “gran admiració” que sent per la música valenciana afirmant que “jo dic per tot el món que els vents i metalls que hi han a València no els poden trobar en molts llocs” i va manifestar el seu desig de “poder dirigir” la formació. Així mateix, Domingo va elogiar el treball de Beatriz Fernández, va recomanar “seriositat i disciplina” i va assegurar que alguns dels joves que havia escoltat formarien part d’alguna prestigiosa filharmònica, manifestant que “açò no és impossible amb la qualitat que he escoltat”. Manuel Muñoz, responsable de l’agrupació en la FSMCV, li va explicar al prestigiós tenor i director que el concert es dedicava a l’escoles de música, on estan els futurs músics de la Comunitat Valenciana. Els components de la Jove Banda Simfònica abordaren després amb molta més il·lusió aquest primer concert en el prestigiós coliseu valencià que suposa, malgrat el recorregut de la formació d’alt rendiment des de 2000, una gran experiència en la vessant artística i personal per als 112 intèrprets de 18 a 28 anys provinents de totes les comarques d’Alacant, Castelló i València.

Música i poble Activitat federal

Les Corts Valencianes incrementen per unanimitat 1,3 milions a les escoles de música en 2016 Josep Francesc Almeria, diputat de Podem, aconsegueix el consens de tots els partits entorn de la principal línia pressupostària de la FSMCV a partir de dues esmenes d’aproximació

es Corts Valencianes van aprovar el 22 de desembre per unanimitat l’increment d’1,3 milions per al finançament de les escoles de

música de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) en els pressupostos de la Generalitat Valenciana 2016 i destinar 50.000 euros “en accions per a implantar el model contemplat en el decret” que regula aquests centres, segons assegurava Antonio Montiel, diputat i síndic de Podem. La dotació d’aquests centres educatius és la principal línia pressupostària i veuran incrementats els 5,5 milions que inicialment se’ls assignava fins als 6,8, la qual cosa suposa un augment del 23,6%, i el finançament total de la FSMCV passarà de 7,3 milions a 8,6 ( 19,5%) en els pressupostos definitius del Consell per al proper any.

altre suport unànime que se suma a la declaració de

etats musicals en un marc legislatiu i competencial

Josep Francesc Almeria, diputat de Podem, va acon-

Bé d’Interès Cultural (BIC) de les societats musicals

eficaç, la Declaració d’Utilitat Pública Valenciana de

seguir el consens, que va sol·licitar la FSMCV, amb

per la comissió d’Educació i Cultura de les Corts Va-

les societats musicals i una Llei de Mecenatge, entre

el PSPV, Compromís, PP i Ciutadans entorn de les

lencianes a partir d’una Proposició No de Llei (PNL)

unes altres. No obstant açò, confia que tots aquests

escoles de música a partir de dues esmenes d’apro-

d’aquest grup parlamentari recolzada per totes les

assumptes siguen abordats pel Consell en breu.

ximació que van rebaixar la proposta inicial d’aques-

formacions polítiques el 17 d’octubre passat.

Esmenes de PP i C’s

ta formació política que demanava una modificació

Avanç important

Les principals propostes presentades per la FSMCV

que incrementara el finançament en 2,35 milions

Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, ha agraït

van ser incorporades pel PP en una esmena, signada

d’euros.

el seu suport a responsables del PSPV, Compromís,

per la diputada i síndica Isabel Bonig i promoguda

Almeria, president de la FSMCV de 2006 a 2014,

Podem, PP i Ciutadans amb els qui ha vingut mante-

per Maria José Català, actual diputada i exconselle-

ha mostrat la seua “satisfacció per la unanimitat

nint diversos contactes i espera que “este consens,

ra d’Educació, Cultura i Esport, que instava a dotar

aconseguida” però assegura que “Podem esperava

al que sempre apel·lem, supose un avanç important

pressupostàriament aquests conceptes “en la línia

aconseguir més suport del Consell per al projecte

per a aconseguir una dotació de 20 milions i co-

que reivindica la FSMCV” i que exposa que “la Ge-

educatiu que desenvolupen les escoles de música,

herent amb el suport mostrat a les reivindicacions

neralitat Valenciana promocionarà i protegirà a les

d’acord amb el compromís de Ximo Puig, secretari

pressupostàries del principal agent cultural de la Co-

associacions musicals” mitjançant un “conveni de

general del PSPV, en 2014” i subratlla que “tornarem

munitat Valenciana que ara s’han actualitzat”.

col·laboració”.

a treballar per a aconseguir una cobertura adequa-

La FSMCV considera que en aquest tràmit s’ha-

Per la seua banda, Ciutadans en una iniciativa

da en 2017”. Montiel, en el seu discurs en les Corts

gueren pogut incloure diverses propostes i com-

promoguda pel seu responsable en la comissió

Valencianes, afirmava que la dotació es destina a la

promisos pendents que no precisen modificacions

d’Educació i Cultura, Mercedes Ventura, va propo-

“tradició arrelada” que suposen les societats musi-

pressupostàries directes com l’assignació d’una seu

sar incrementar 300.000 euros en infraestructures

cals a la Comunitat Valenciana.

per a l’entitat, la creació i desenvolupament d’una

(100.000), concerts d’intercanvi (100.000) i adquisi-

Amb el consens aconseguit, Podem aconsegueix un

plataforma tecnològica, la declaració BIC de les soci-

ció d’instruments (100.000).

Música i poble Activitat federal

Les esmenes presentades per la FSMCV a tots els grups parlamentaris demanaven 20,16 milions La Federació va considerar insuficient els 7,3 milions assignats inicialment en els pressupostos del Consell i que finalment han pujat als 8,6 després de l’increment de 1,3 milions a les escoles de música.

a FSMCV traslladava en el mes de novembre

l’educació musical, beques per a alumnes d’escoles

per al que caldria destinar 2,48 milions (12,3%).

als partits polítics de les Corts Valencianes

de música, postgrau i tutorització de carreres, Cen-

Compromisos pendents

onze propostes d’esmenes parlamentàries per

tre d’Estudis, Jove Banda Simfònica, Jove Orquestra

La FSMCV també va incloure en la seua proposta

un import de 20.167.000 euros al projecte de llei de

Simfònica i Circuit Concerts de la FSMCV.

diverses reivindicacions, compromisos pendents

pressupostos de la Generalitat Valenciana 2016 que

Mobilitat nacional i internacional

i altres propostes que no precisen modificacions

assignava, en principi, 7,3 milions al finançament del

Per a l’apartat de mobilitat nacional i internacional

pressupostàries directes com l’assignació d’una seu

moviment associatiu igualant la dotació de 2015.

d’agrupacions musicals s’assignarien 3,5 milions el

per a l’entitat, la creació i desenvolupament d’una

Les demandes de la FSMCV s’agrupen entorn de cinc

que suposa un 17,6% del total. Amb aquest finança-

plataforma tecnològica per a la gestió integral d’es-

línies transversals: empleabilitat (46,1%), sostenibi-

ment s’impulsarien concerts d’intercanvi entre grups

coles de música i societats musicals i la declaració

litat (38,5%), identitat (10,8%), internacionalització

artístics, gires, la participació en projectes europeus,

d’aquestes associacions com a BIC en un marc le-

(2,6%) i innovació (2%). Així mateix, les línies d’acti-

cerca de xarxes de contractació i plans d’internacio-

gislatiu i competencial eficaç.

vitat s’amplien i diversifiquen al voltant de huit eixos

nalització per a músics i societats musicals.

Així mateix, insta a recolzar i impulsar una Decla-

estratègics: educació (11,7 milions); gestió, agrupa-

Cal ressaltar dins d’aquestes propostes, la presen-

ració d’Utilitat Pública Valenciana de les societats

cions artístiques i investigació (870.000); divulgació

tació conjunta amb la Federació de Folklore de la

musicals i una Llei de Mecenatge, arbitrar noves i

i internacionalització (262.000); infraestructures, do-

Comunitat Valenciana (FFCV), Federació de Cors de

millors vies de finançament públic i privat, un ca-

tacions i altres actius (2,4 milions); circulació nacio-

la Comunitat Valenciana (Fecocova) i la Federació

lendari fixat per a convocatòries i resolucions, ma-

nal i internacional (3,5 milions); emprendedurisme i

Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT) d’un

jor presència institucional en els consells d’entitats

creació (210.000); salut i serveis socials (75.000); i

projecte per a la realització d’intercanvis entre grups

i institucions culturals i consultives com CulturArts,

festes tradicionals (1 milió).

artístics de les quatre federacions.

Consell Valencià de Cultura, Palau de la Música, Pa-

El finançament inicial de 7,3 milions per a 2016 era

En infraestructures, dotacions i altres actius hi hauria

lau de les Arts i impulsar i recolzar la candidatura

un 63,7% inferior al que va demanar la Federació i

un major suport a les societats musicals per a la cons-

per als Premis Fundació Premi Princesa d’Astúries

estava molt per baix dels 15,7 milions que la Federa-

trucció i remodelació de seus socials, auditoris i esco-

i perquè siguen declarades per la Unesco Patrimoni

ció va sol·licitar per als pressupostos de l’any 2010.

les de música, adquisició i reparació d’instruments i

Cultural Immaterial de la Humanitat pels mèrits que

Per a Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, “el

compra de mobiliari, equips i programes informàtics

concorren en el moviment associatiu.

projecte i la projecció d’un moviment associatiu únic en el món hauria de tenir reflex en els pressupostos autonòmics i nacionals. Les societats musicals tenen esperances en la sensibilitat de totes les formacions polítiques pels reconeixements, iniciatives i suports que han vingut rebent en els últims anys”. Escoles de música Per capítols, les escoles de música suposen el 58% de la proposta: 11,7 milions amb els quals s’implantaria un model que estaria d’acord amb el decret, aprovat per la Generalitat Valenciana en 2013, que les regula i que té com a objectiu que siguen centres educatius normalitzats. El capítol educatiu es completaria amb ajudes a projectes d’innovació pedagògica i per al rendiment educatiu a través de

Música i poble Activitat federal

La FSMCV presenta al Clinic de Chicago el seu projecte social, educatiu i cultural La delegació encapçalada pel president Pedro Rodríguez, va aprofitar la seua participació per a fer contactes que es traduiran en una millora de la internacionalització de les societats musicals.

a FSMCV ha presentat el seu projecte social, educatiu i cultural en la 69ª edició de la Midwest Clinic de Chicago, la fira internacional

de bandes i orquestres més important del món, que es va celebrar del 16 al 19 de desembre en aquesta ciutat d’Illinois (EUA). Un any més, Chicago ha reunit a 400 expositors i 17.000 professionals dels 50 estats d’EUA i de més de 30 països relacionats amb bandes, orquestres, educació musical, direcció, composició, gestió, indústria musical i universitats. S’han realitzat 40 concerts i 90 conferències en un esdeveniment que ocupa 7.000 m2 d’exposició. Músics, directors, institucions i entitats assistents van mostrar la seua admiració per com aborden les societats musicals l’ensenyament en les seues escoles de música i la seua dilatada història, per la Jove Banda Simfònica, la Jove Orquestra Simfònica, enregistraments, publicacions...

Pedro Rodríguez, president de la FSMCV considera

En una intensa agenda, la FSMCV ha mantingut

que “el Govern espanyol i el Consell haurien de re-

reunions amb prestigioses universitats d’EUA, amb

colzar aquestes iniciatives que projecten internacio-

membres de l’Associació Mundial de Bandes Simfò-

nalment la imatge d’Espanya i la Comunitat Valenci-

niques i Ensembles (WASBE), el prestigiós certamen

ana a través de les societats musicals”.

internacional World Music Contest (WMC) de Kerkra-

La FSMCV ha donat a conèixer a Chicago la llarga

de (Holanda), Berklee College of Music (amb seus

experiència de les seues escoles de música, els con-

a Boston i València), operadors turístics, editorials

venis de col·laboració signats amb els Ministeris de

i nombroses agrupacions artístiques de tot el món

Cultura de Colòmbia i República Dominicana en els

que serviran, posteriorment, per a desenvolupar pro-

quals es desenvolupen des de fa anys projectes que

tunitats d’empleabilitat, educació, investigació i am-

jectes, iniciatives i intercanvis en els pròxims mesos.

contemplen la consolidació d’escoles i bandes de

pliar horitzons per a la indústria musical i els seus

L’objectiu d’aquesta cita és impulsar la internacio-

música, activitats d’investigació, assistència tècnica

professionals.

nalització i promocionar a EUA el fenomen musical

i gestió, organització de certàmens, intercanvi de

La FSMCV considera molt positiva la seua participa-

únic que conforma aquest col·lectiu. La FSMCV, que

material didàctic, tallers de formació de líders comu-

ció en aquesta mostra que ha servit per a difondre la

compta per a aquesta fira amb el suport de l’Insti-

nitaris, instruments i direcció.

cultura espanyola i la labor duta a terme per un col·

tut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música

Promoció de músics

lectiu amb associats amb més de 200 anys d’histò-

(Inaem) del Ministeri de Cultura, insta al Govern es-

La presència en la Midwest Clinic de Chicago s’em-

ria i ha constatat de nou la importància i necessitat

panyol a “recolzar amb més decisió i recursos” al

marca en les diverses accions de la Federació que

de seguir desenvolupant aquest tipus d’iniciatives

nostre moviment.

persegueixen la difusió i promoció de la música i

per a donar visibilitat i impulsar la seua presència

Recolzar la internacionalització

músics valencians i espanyols, cercar noves opor-

en el panorama internacional d’acord amb la rellevància que té.

Música i poble Activitat federal

Bankia destina 532.000 euros a 1.289 beques per a alumnes d’escoles de 236 societats musicals L’import de les beques concedides per províncies és de 113.360,38 euros per a alumnes d’Alacant, 64.155,33 de Castelló, i 354.385,16 de València

ankia i la Federació de Societats Musicals de

El nombre de beques concedides per províncies és

en els diferents apartats. La informació relativa a les

la Comunitat Valenciana (FSMCV) han con-

de 295 per a alumnes d’escoles de música d’Ala-

beques, criteris i resultats es pot consultar en la pàgi-

cedit 1.289 beques a alumnes d’escoles de

cant, 172 de Castelló, i 822 de València pel que

na web www.bankiaescoltavalencia.es.

música en la segona edició d’una convocatòria a la

experimenten un augment del 28% respecte a les

La convocatòria va rebre, inicialment, un total de

qual l’entitat financera destina 531.900,87 euros per

1.007 atorgades l’any passat. L’import individual su-

3.511 sol·licituds per a l’ajuda tramitades per 284

al curs 2015-16, segons la resolució definitiva del

posarà com a màxim el 90% del total abonat per la

societats musicals de totes les comarques de la Co-

passat 10 de novembre. Aquest import incrementa

matrícula, quotes i classes de llenguatge musical i

munitat Valenciana, de les quals 236 (83%) tenen

en un 32% la dotació (402.716,61) que es va desti-

instrument en el present any amb un límit de 500

alumnes becats. El 29% (1.013) de les peticions

nar l’any passat a les ajudes.

euros per persona.

presentades provenien d’estudiants de la província

Els estudiants d’Alacant percebran 113.360,38 eu-

El projecte assigna ajudes a estudiants de 236 so-

d’Alacant, el 10% (354) a la de Castelló i el 61%

ros (22,89%), els de Castelló 64.155,33 (13,34%), i

cietats musicals, la qual cosa suposa el 43,14% de

(2.144) a València.

els de València 354.385,16 (63,77%), una distribució

les 547 de la Comunitat Valenciana. D’aquestes, 44

Becats per comarques

que és reflex percentual de les societats musicals en

(18,64%) són alacantines, 31 (13,13%) castellonen-

A Alacant, les comarques de la FSMCV que més

les tres províncies. El projecte “Bankia escolta Va-

ques i 161 (68,22%) valencianes.

alumnes han aconseguit ajudes són El Vinalopó Mitjà

lència” beneficia a alumnes de totes les comarques

Bankia i la FSMCV han habilitat enguany una platafor-

(99), La Vega Baixa-El Baix Vinalopó (63) i L’Alcoià-El

d’Alacant, Castelló i València, la qual cosa suposa

ma informàtica que ha permès el seguiment i consulta

Comtat (52); a Castelló, El Baix Maestrat (80) i L’Alt

una gran capil·laritat geogràfica de les ajudes que

del procés pel qual les societats musicals i les seues

Palancia (42); i a València han destacat La Safor

tenen com a destinatàries a famílies amb menys

escoles de música han pogut visualitzar els alumnes

(125), La Vall d’Albaida (104), L’Horta Nord (87), la

recursos.

que van tramitar la sol·licitud i les seues valoracions

ciutat de València (70) i L’Horta Sud (69).

Música i poble Activitat federal

El Centre d’Estudis de la FSMCV inicia el nou any amb noves propostes formatives El periode d’inscripció a cadascun dels cursos programats per als pròxims mesos s’anunciarà a través de la web de la FSMCV.

’any 2016 s’inicia amb noves propostes formatives per part del Centre d’Estudis de la FSMCV. El primer d’este nou any porta per títol

“Millorem la competència TIC a la xarxa d’escoles de música” i tindrà lloc de l’11 de gener al 15 de març. A continuació tindrà lloc un curs que ja s’ha realitzat anteriorment i que es tornarà a repetir donat el seu èxit de participació. Es tracta de “Recursos i estratègies per a l’ensenyament de la música (5 a 7 anys)”, que es farà a l’Aula de música del CEIP 9 d’octubre d’Alcàsser del 13 de febrer al 12 de març. Les “Jornades de formació del professorat en pedagogia de grup” se celebraran a la província de Castelló en una localitat encara per determinar el 2 d’abril. Una setmana més tard, el dia 9, tindran lloc les “Jor-

càsser tindrà lloc el curs “Recursos i estratègies per

juny amb el curs “Formació en musicoteràpia per

nades de creació musical col·laborativa” en l’escola

a la vivència de la música (fins a 4 anys)” del 30

a professorat d’escoles de música”. Un curs que

de música del Centre Instructiu Musical Benimaclet.

d’abril al 28 de maig.

es realitzarà a les instal·lacions de la Universitat de

També a l’Aula de música del CEIP 9 d’octubre d’Al-

El calendari d’activitats continuarà del 4 al 26 de

València.

Segona reunió Intercomarcal de la FSMCV d’enguany 2016, en el municipi de Sogorb

n la reunió Intercomarcal del passat dia 16 d’abril, que va tindre lloc en el municipi de Sogorb, es van revisar els acords presos per la Junta Directiva i es va informar de les gestions sobre els diferents projectes futurs.

Així, el president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, va compartir amb els presidents comarcals presents les imminents reunions amb els diferents organismes i grups polítics de l’Administració en qüestió de Cultura i Educació de la Comunitat Valenciana, per a assentar propostes ja en marxa i parlar sobre futures. En la reunió es va aprovar que la FSMCV participe com a impulsora en una Plataforma sobre igualtat en la cultura que es presentarà el pròxim 25 d’abril. També es va aprovar el llançament de la campanya d’intercanvis i d’activitats comarcals després de l’aprovació divendres passat pel Consell dels dos convenis que manté la Generalitat amb la FSMCV. Remigi Morant, vicepresident primer de la Federació i Responsable de l’Àrea d’Escoles de Música va exposar el pla de formació de directius, directors i professors, que té com a objectiu ser palanca de canvi del model educatiu que la FSMCV planteja al costat de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a les Escoles de Música.

Música i poble Activitat federal

València acull la primera reunió del projecte Erasmus + en el qual participa la Federació La Federació treballa amb quatre socis europeus de Portugal, Romania i Itàlia. Per part valenciana participen el CEIP 9 d’octubre de Alcàsser i l’IES Arabista Ribera de Carcaixent.

a seu de la FSMCV va acollir durant el mes

El projecte té com a objectiu abordar l’educació mu-

de la FSMCV realitzava en el Palau de les Arts Reina

de desembre la primera reunió del projecte

sical des d’una perspectiva creativa, col·laborativa i

Sofia per a preparar el concert del diumenge 20 de

europeu Erasmus sobre educació musical en

d’acord amb les possibilitats i tecnologia del segle

desembre.

el qual participa la FSMCV al costat d’associacions

XXI.

Presentació del projecte a Carcaixent

estratègiques de cooperació escolar en innovació i

En representació de la xarxa d’escoles de música de

Coincidint amb l’estada dels socis europeus, el pro-

intercanvis.

la FSMCV participen centres pilots de l’experiència

jecte es va presentar en l’IES Arabista Ribera de

Representants de Portugal, Romania i Itàlia es van

de Benimaclet i Canet.

Carcaixent. L’acte va comptar amb la participació de

reunir amb el vicepresident de la FSMCV i represen-

Coincidint amb la reunió del grup de treball en les

Jorge Sastre, professor de la UPV, responsable del

tant en el projecte, Remigi Morant, Elizabeth Carras-

oficines de la FSMCV a València, els assistents van

projecte, la regidora d’educació, el director de l’IES i

cosa (coordinadora del projecte) i Adolf Murillo (co-

poder assistir a l’assaig que la Jove Banda Simfònica

mitjans de premsa comarcals.

ordinador pedagògic) per a començar a treballar en aquesta iniciativa que porta per títol “Tecnologia al servei de l’aprenentatge i la creativitat: teixint xarxes europees a través de la creació musical col·laborativa”. Al costat de la FSMCV, per part espanyola participen en la iniciativa altres dos socis valencians: el CEIP 9 d’octubre de Alcàsser i l’IES Arabista Ribera de Carcaixent.

Música i poble Activitat federal

Les societats musicals reben el suport de tots els partits polítics per a ser declarades BIC La proposta haurà de ser confirmada pel Ple de les Corts Valencianes.

a FSMCV ha vist com cristal·litza la seua aspiració de que el moviment associatiu haja comptat amb el consens polític per a la seua

declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), en la seua tipologia de bé immaterial, i que la mateixa Federació siga protectora del patrimoni cultural valencià gràcies a una Proposta No de Llei (PNL) del grup parlamentari Podem abordada el passat 27 d’octubre en la Comissió de Cultura de les Corts Valencianes. Josep Francesc Almeria, diputat per Podem i expresident de la FSMCV, va impulsar la PNL que va rebre el suport del PSPV, Compromís, PP i Ciutadans i que haurà de confirmar el ple de les Corts Valencianes en el tràmit de l’expedient que inclourà les mesures i el marc legal que implica aquesta declaració BIC i que suposarien una protecció eficaç i promoció de la diversitat de les expressions culturals tal com promou la Unesco i va ratificar Espanya en 2006. La FSMCV considera que aquesta unanimitat posa de manifest la importància del projecte social, edu-

la iniciativa i el consens aconseguit que “fa justícia

Ángel Mulet (PP) va destacar la gran “implantació

catiu i cultural d’un moviment associatiu que con-

a un col·lectiu que ja treballa en les mesures que

territorial” del col·lectiu, “l’impacte social” i la seua

formen 547 societats musicals amb 40.000 músics

s’han de desenvolupar en la declaració BIC per a

“aportació al patrimoni” i Mercedes Ventura (Ciu-

(el 50% del total espanyol), 60.000 alumnes de les

aconseguir un marc legislatiu i competencial cohe-

tadans) va afirmar que en el programa de la seua

escoles de música i més de 200.000 socis; i que és

rent i eficaç”.

formació es proposava declarar “entitats d’interès

fonamental elaborar un expedient que done respos-

Almeria va exposar que la FSMCV ve sensibilitzant

públic” a les societats musicals i va instar a “aprofi-

ta als objectius del col·lectiu, des que s’iniciaren les

sobre la necessitat de la iniciativa per la “continua

tar el potencial” d’aquestes associacions a les quals

accions per a ser BIC en 2008, “per la seua con-

contribució a la conservació i potenciació del patri-

cal “protegir i potenciar al màxim”.

tínua contribució a la conservació i potenciació del

moni cultural valencià” i subratlla la seua “deter-

Així mateix, Josep Nadal (Compromís) va elogiar

patrimoni cultural valencià” i per les seues “accions

minant contribució” en l’educació musical, que la

la labor de cohesió social i va emplaçar al fet que

d’enriquiment, foment, protecció, coordinació, difu-

Federació defensa pels seus beneficis pedagògics

el moviment associatiu siga la “punta de llança”

sió i promoció de la música en els nostres pobles

en el rendiment educatiu i contra el fracàs escolar,

per a “projectar-nos cap al futur” com “indústria

i ciutats”.

i “eringint-se com a eixos vertebradors i de cohesió

cultural valenciana” i “potència europea a nivell

El que suposarà ser BIC per a cada societat musical i

social”. El diputat va fonamentar en la Llei Valenci-

musical”.

la seua Federació dependrà de les mesures d’acom-

ana de la Música el que s’atorgue a la Federació el

Finalment, Fernando Delgado (PSPV) va felicitar-se

panyament que hauran de treballar-se entre la con-

títol d’entitat “protectora del patrimoni cultural va-

per la unanimitat i que es comence parlar de cul-

selleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la

lencià” per distingir-se en “activitats de conservació

tura “positivament” recolzant iniciatives destinades

FSMCV, un diàleg que haurà d’iniciar-se en breu.

i enriquiment” del mateix.

a aquest fenomen musical “singular i indiscutible”

Marc legislatiu eficaç

Unanimitat política

que suposa un “fet únic en el món”. Els diputats van

Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, va agrair

En una comissió cordial i d’acord polític, Miguel

aplaudir després de la votació.

Música i poble Activitat federal

La FSMCV i la Diputació d’Alacant premien a Santiago Quinto en el I Concurs de Composició L’objectiu de la convocatòria és promocionar la composició d’obres per als conjunts instrumentals de les escoles de música des d’una perspectiva pedagògica

l compositor d’Albatera Santiago Quinto Serna ha resultat el guanyador de la primera edició del I Concurs de composició de la província

d’Alacant per a banda de música amb finalitat pedagògica convocat per la FSMCV amb el patrocini de la Diputació d’Alacant. L’obra, presentada sota el lema Pequeña música, porta per títol Pequeña música, grandes talentos. El lliurament del premi, dotat amb 4.000 euros, va tindre lloc a la Diputació d’Alacant el passat 7 de gener per part de César Augusto Asencio, diputat de Cultura, i Ramón Mas, membre de la junta directiva de la Federació. La composició premiada s’interpretarà en el Festival Música i Família, organitzat per la FSMCV amb la col·laboració de la Diputació d’Alacant, s’editarà i es lliurarà un exemplar de la mateixa a cadascuna de les 139 societats musicals de la província d’Alacant.

Municipal d’Alacant), José Manuel González Pove-

de Múrcia. Està en possessió del títol de professor de

Sobre l’obra guanyadora, Quinto Serna ha explicat

da (professor de música) i Juan V. Mateu, secretari

bombardí i dels títols de Professor Superior de piano,

que es va plantejar la creació com “una peça senzi-

general de la FSMCV, que va actuar com a secretari

violoncel, direcció d’orquestra (matrícula d’honor) i

lla, agradable i flexible, donat el seu caràcter peda-

del jurat.

composició (premi extraordinari de final de carrera).

gògic. Es tracta d’una obra dividida en quatre movi-

Tots ells van qualificar el projecte guanyador de

Entre la seua producció musical, amb un catàleg de

ments, que es pot dur a terme amb o sense narrador

“molt interessant, que permet la possibilitat de tre-

més de 80 obres, ocupen un lloc destacat les de-

i que, entre altres coses, inclou una adaptació del joc

ballar amb els xiquets sense que els nivells d’estudis

dicades a la banda simfònica, algunes de les quals

de les cadires musicals”.

siguen un problema important. Musicalment té una

s’han interpretat en diversos certàmens. Les seues

En total s’havien presentat 18 obres. Totes elles diri-

qualitat que atrau en assajar-se i els motiva per a la

obres s’han interpretat a Colòmbia, Estats Units,

gides als grups instrumentals de vent que funcionen

seua posada en escena. A nivell didàctic, la proposta

Holanda, Alemanya, Àustria, Itàlia, Portugal, etc. Ha

en la majoria d’escoles de música de les societats

és completa i senzilla en la seua execució”.

gravat diversos CDs i algunes de les seues composi-

musicals (banda de l’escola, banda d’educands,

Des de la FSMCV es valora molt positivament l’alt

cions estan publicades per les editorials espanyoles

banda juvenil, etc) i que tenen en comú el caràc-

nivell de participació, que ve a confirmar la neces-

Omnes Bands, Piles, Rivera, Denes, Tot Per l’Aire,

ter formatiu dels seus components i un nivell tècnic

sitat de promocionar aquest tipus d’obres dirigides

Brotons i Mercadalt i l’holandesa Molenaar Editions.

comprès aproximadament entre 3º i 4º d’Ensenya-

a les formacions en les quals desenvolupen la seua

És habitualment requerit com a jurat en Concursos

ments Elementals, tal com s’establia en les bases

activitat musical milers d’alumnes de les escoles de

de Composició i Interpretació. Ha col·laborat amb

del concurs.

música.

diverses formacions i ha dirigit a nombroses agru-

El jurat ha estat compost per Ramón Mas, en repre-

Santiago Quinto Serna

pacions musicals.

sentació de la FSMCV i que va actuar com a presi-

Santiago Quinto Serna inicia la seua formació musi-

En l’actualitat és professor d’harmonia, orques-

dent, i pels vocals Susana Miralles Quiles (represen-

cal en la Societat Unió Musical l’Aurora en la seua lo-

tra, anàlisi i informàtica musical en el Conservatori

tant del CEFIRE), Ramón García i Soler (compositor),

calitat natal, Albatera (Alacant). Posteriorment pros-

Professional d’Orihuela i director de la Unió Musical

José Vicente Díaz Alcaina (director de la Banda

segueix els seus estudis en el Conservatori Superior

L’Aurora d’Albatera.

Música i poble Activitat federal

Pep Gimeno Botifarra i la SMI Santa Cecília de Cullera, protagonistes a Les Arts Van oferir dos concerts dins del cicle Les bandes a les Arts dies abans que la Jove Banda Simfònica de la FSMCV el clausurara.

l cantaor valencià Pep Gimeno Botifarra va actuar en el Palau de les Arts el dissabte 28 de novembre al costat de quasi cent músics

pertanyents a la Societat Unió Musical d’Alcoi, la Banda Santa Cecília d’Atzeneta del Maestrat i la Unió Musical Santa Cecília de Canals, a més dels músics de la seua rondalla: Paco Lucas (llaüt), Juan Ramón Martí (bandurria), Néstor Mont (guitarra) i Vicent Car-

rasco (guitarró). Un concert que va resultar un èxit entre el públic, que va omplir l’Auditori i durant el qual es va interpretar el seu conegut treball Botifarra a banda (2012) amb temes com Granaina del tio Palero, El casament de Maria la Xapa, Malaguenya de Barxeta... Aquest treball fusiona dos elements genuïnament valencians, la música de banda i la música tradicional, amb els quals traspassa fronteres. El músic xativí, amb els arranjaments de Ramon Lorente i Pere Ródenas, ha oferit concerts amb prop de 100 societats musicals que l’han acompanyat en nombrosos municipis. Un concert de llegenda Per la seua banda, la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera, dirigida per Carlos Garcés, oferia un dia després un gran concert amb 130 músics en el mateix escenari, per ser la guanyadora del primer premi de la secció d’honor del 129 Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, celebrat el juliol passat. En el programa, que van batejar els músics de Cullera com “Un concert de llegenda”, es van interpretar Las Arenas de Manuel Morales, Saga Candida de Bert Appermont i Pilatus: Mountain of Dragons de Steven Reineke, en la primera part. En la segona part, Ireland: Of Legend & Lore de Robert W. Smith i l’estrena mundial d’El Jardín de Hera de José Suñer.

posteriorment oferiria la Jove Banda Simfònica dins

telació les invitacions en el Palau de Les Arts i els

Col·laboració amb les Arts i CulturArts

del mateix cicle Les Bandes a les Arts al mes de de-

dos van comptar amb l’assistència del president de

La FSMCV va treballar al costat de les Arts i Cultu-

sembre.

la FSMCV, Pedro Rodríguez, i altres membres de la

rArts per a programar aquests dos concerts i el que

Els concerts van ser gratuïts, arreplegant amb an-

Junta Directiva federal.

Música i poble Activitat federal

La FSMCV aposta per la inclusió de la música en la Universitat en una reunió amb alumnes Els estudiants del Conservatori de València van protagonitzar una vaga durant el mes de desembre.

a Federació va reiterar la seua aposta per la in-

conclouen que la música reporta múltiples beneficis

pees i d’EUA. En ells ha proposat incloure l’educació

clusió dels estudis musicals superiors en facul-

pedagògics en el rendiment educatiu i contra el fra-

musical i els ensenyaments artístics en la Constitució

tats de música del sistema universitari en una

càs escolar.

espanyola tenint com a referent l’experiència a Suïs-

reunió sol·licitada per representants de l’Assemblea

En aquesta reconeguda labor, premiada per l’Orfeó

sa, que la va incloure en 2012, i va instar als governs

d’Alumnes del Conservatori Superior de Música de

Donostiarra i la Universitat del País Basc i el Consell

autonòmics i als centres a incloure la música en l’en-

València que durant el mes de desembre van mantenir

Nacional d’Educació del PSPV-PSOE en 2014, ha col·

senyament tal com recomana la Unesco.

una vaga indefinida amb tancaments en el centre dins

laborat i difós estudis d’universitats espanyoles, euro-

del que han denominat “Primavera musical”. Els estudiants van plantejar la seua preocupació i oposició al sistema d’accés a les càtedres dels conservatoris superiors “per les poques garanties de transparència i equitat en un procés injust” i per “l’excessiu i incomprensible nombre de places convocades”, situació amb la qual es mostren en total desacord. Pedro Rodríguez i Remigi Morant, president i vicepresident de la FSMCV, van manifestar als alumnes que creuen que és necessària “la publicació d’un mapa d’ensenyaments musicals per part de l’administració com a element imprescindible per a planificar de manera coherent i eficaç una estratègia de millora contínua en tots els nivells d’educació”, assumpte que ve sol·licitant la Federació des de fa anys i per al qual s’ha oferit a col·laborar. A més, consideren que “l’element més important en l’educació és l’alumnat i tots els esforços han d’anar encaminats a la millora del sistema educatiu musical que ha de plantejar-se de manera concorde al segle XXI”. La FSMCV traslladarà les reivindicacions de l’Assemblea d’Alumnes del Conservatori Superior de Música de València a la resta d’organitzacions de l’Estat a través de la Confederació Espanyola de Societats Musicals (CESM). Educació musical en la Constitució Rodríguez i Morant, van recordar als estudiants que la FSMCV s’ha destacat pel seu compromís i defensa de l’educació musical en el sistema educatiu amb iniciatives en les quals s’ha aportat i donat a conèixer nombroses i prestigioses investigacions que

Música i poble Activitat federal

La FSMCV recolza la reivindicació d’un finançament just per a la Comunitat Valenciana Durant la seua Assemblea General celebrada a Benicàssim els dies 17 i 18 d’octubre.

a FSMCV va concloure el passat 18 d’octubre la seua 47ª assemblea general, en un intens cap de setmana en el qual va celebrar també

els XVI Premis Euterpe a Benicàssim (Castelló). Durant la seua intervenció final, el president de la Federació, Pedro Rodríguez, va donar un suport explícit del principal agent cultural a la reivindicació d’un finançament just per a la Comunitat Valenciana i el reconeixement del deute històric, acord subscrit per les principals formacions polítiques, representants sindicals, empresarials i les universitats valencianes. Era el punt i final a una Assemblea, l’acte d’apertura de la qual va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Benicàssim, Susana Marqués, que ha recolzat a la societat musical amfitriona, la Unió Musical Santa Cecília de Benicàssim que presideix Marián Durán, en este any de treball

L’acte d’inauguració de l’Assemblea va comptar amb la presÈncia de l’alcaldessa, Susana Marqués.

El Teatre Municipal de Benicàssim va ser el lloc triat per a celebrar este esdeveniment que anualment congrega als representants de les 547 societats musicals que actualment formen part de la FSMCV. A este auditori també va tindre lloc la inauguració del curs acadèmic, les conferències i intervencions del dissabte per la vesprada i l’exposició de panells en els quals es feia un repàs a diferents projectes federal. Adaptació dels estatuts A més dels temes habituals que s’inclouen en l’Ordre del Dia de l’Assemblea federal, entre els nombrosos assumptes que es van abordar, es van sotmetre a votació diferents qüestions relatives als estatuts de la Federació i a altres qüestions. Entre les reformes aprovades referents als estatuts, s’ha incorporat entre les finalitats de la FSMCV el de la “formació contínua del professorat”. Així ma-

El Teatre Municipal de Benicàssim es va omplir en esta cita federal.

teix, s’ha aprovat la possibilitat de realitzar diverses

vicepresident segon i s’ha modificat el límit d’endeu-

quisits d’entrada per a nous associats i les seues

assemblees ordinàries anuals, la possibilitat que di-

tament que pot ser aprovat per la Junta Directiva.

obligacions, l’aportació de dades a la base de dades

verses societats musicals presenten conjuntament

Quant als acords assemblearis, les societats musi-

federal i un acord sobre l’assistència als actes orga-

una candidatura a ser seu assembleària, la figura del

cals van aprovar una sèrie de canvis sobre els re-

nitzats per la FSMCV.

Música i poble Activitat federal

Les societats musicals mostren el seu suport a Pedro Rodríguez en el seu primer any de gestió En cap de les votacions es va produir un vot en contra, una circumstància històrica que mai s’havia produït anteriorment.

edro Rodríguez i la seua junta directiva van aconseguir en el seu primer any de gestió un fort suport per part dels associats de la

FSMCV que van aprovar, sense cap vot en contra, l’acta corresponent a l’anterior assemblea general, els comptes, la gestió de 2015 i el pressupost de 2016. Cal recordar que la Junta Directiva va obtenir el suport de pràcticament la totalitat dels assistents quant a la seua gestió i als pressupostos. En cap de les votacions es va produir un vot en contra, una circumstància històrica que mai s’havia produït anteriorment. A més a més, Pedro Rodríguez va mostrar la seua satisfacció amb el treball desenvolupat per la seua Junta Directiva, havent-se complit ja el 40% dels compromisos adquirits l’any passat a Villena.

Música i poble Activitat federal

Davide Livermore apropa l’activitat de Les Arts a les societats musicals presents a Benicàssim L’intendent del coliseu valencià va fer una intervenció que va captivar el públic.

avide Livermore, intendent del Palau de Les Arts Reina Sofia, va intervindre en la 47ª Assemblea General de la FSMCV per a informar

de la programació del coliseu valencià en 2015-16 i dels projectes de col·laboració amb la Federació. Va ser el dissabte de vesprada. Davant el públic que omplia la sala, Livermore va presentar l’agenda musical del coliseu valencià de la pròxima temporada i va reiterar la seua convicció per a que la societat valenciana en general, i les societats musicals en particular, participen activament de l’espai cultural i artístic que és el Palau de les Arts Reina Sofia. De fet, ja va anunciar les actuacions que, dins del cicle Les bandes a Les Arts, oferirien setmanes després Pep Gimeno Botifarra amb músics d’Alcoi, Atzaneta i Canals, la banda simfònica de la Societat Musical Instructiva Musical Santa Cecília de Cullera i el protagonitzat per la Jove Banda Simfònica de la FSMCV.

L’advocat Ximo Soler detalla el funcionament de l’assessoria jurídica de la FSMCV

’assessoria jurídica que la FSMCV va posar en marxa poc després d’assumir Pedro Rodríguez la seua presidència, va ser un dels temes

abordats en esta Assemblea General. El mateix responsable d’esta assessoria, Ximo Soler, advocat amb una llarga experiència en el món de les societats musicals i de la pròpia Federació, va ser l’encarregat d’aclarir alguns dubtes i explicar el funcionament d’este nou servei que té com a objectiu facilitar la gestió a les societats musicals federades i assessorar-les en assumptes jurídics i legals referents als temes que dia a dia sorgeixen en les societats musicals: contractes, convenis, ajudes, subvencions, problemes de pagaments, etc. Un servei que és ja molt utilitzat pels associats.

Música i poble Activitat federal

Les escoles de música, protagonistes de l’acte d’inauguració del curs acadèmic La conferència va registrat un alt nivell d’assistència, la qual cosa demostra l’interès del tema.

bans de l’Assemblea, va tenir lloc una conferència sobre les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs) aplicades a les esco-

les de música a càrrec dels professors Remigi Morant, Manuel Pérez Gil i Jesús Tejada Giménez. La xerrada va fer-se al Teatre Municipal de Benicàssim i va comptar amb important presència de públic procedent de les societats musicals que va voler participar en esta conferència al voltant d’un tema tan interessant com és l’aplicació de les noves tecnologies a l’ensenyament musical en les escoles de música i d’educands de les societats musicals federades.

Es presenta el servei d’assessorament d’escoles de música de la FSMCV És pròxima la posada en funcionament d’un portal web exclusiu per als centres d’ensenyament musical pertanyents a la Xarxa d’Escoles de Música de la Federació.

l nou servei d’assessorament per a escoles de música de la FSMCV es va presentar diumenge en l’Assemblea General de la Federació

celebrada a Benicàssim. Tal com van explicar els seus responsables, la vocal de la Junta Directiva federal José Mira i el vicepresident Remigi Morant, es tracta d’assessorar a les escoles de música en diversos àmbits amb la finalitat de millorar aquests centres a nivell de gestió, formació, innovació, etc. Per a completar aquest servei, en breu es posarà en funcionament un portal web exclusiu per als centres d’ensenyament musical pertanyents a la Xarxa d’Escoles de Música de la Federació al qual tindran accés les societats musicals i escoles de música així com professors i alumnes de les mateixes.

Música i poble Activitat federal

L’Ateneu de Cullera i la SMI Santa Cecília acolliran l’Assemblea de 2016 Un video va mostrar la tradició musical de la ciutat de la Ribera Baixa.

ullera serà la seu de l’assemblea general de la FSMCV 2016 després d’obtenir per unanimitat el suport dels associats. Aquesta ciutat

era l’única que es presentava per a organitzar l’esdeveniment amb el suport de les dues societats musicals, la Societat Musical Santa Cecília i la Societat Ateneu Musical, que treballaran conjuntament en la iniciativa amb l’Ajuntament de Cullera. D’altra banda, l’Assemblea va ser el marc per a reconèixer a les societats musicals més antigues de la Federació que van rebre la medalla d’or, de planta o de bronze pel seu 100, 75 i 50 aniversari, respectivament.

Les bandes omplen de música Benicàssim

MĂşsica i poble Activitat federal

Música i poble Activitat federal

La FSMCV va lliurar els seus Premis Euterpe en una Gala celebrada també a Benicàssim Per primera vegada, la Gala de la Música va coincidir amb la celebració de l’Assemblea General.

a FSMCV va lliurar a Benicàssim els XVI Pre-

En la nova categoria de projecció internacional, el

membre de La Primitiva de Rafelbunyol (València).

mis Euterpe després de seleccionar entre 42

premiat va ser Vicente Ortiz, compositor, director i

El Premi Euterpe a la investigació, desenvolupament

candidatures presentades, als 24 nominats

clarinetista de l’Ateneu Musical Schola Cantorum

i innovació va recaure en el projecte Tenim una cadi-

que van optar a aquests guardons que reten home-

de la Vall d’Uixó (Castelló). Amb aquest premi es re-

ra per a tu de la Banda Simfònica de la Unió Musical

natge a persones, institucions i empreses públiques

coneix a músics, pertanyents a societats musicals

d’Alaquàs (València); el de publicació d’investigació

o privades destacades en l’impuls i desenvolupa-

federades, que estan desenvolupant de manera

musical al llibre Rigoberto Cortina Gallego (1843-

ment de la música.

destacada la seua carrera professional, total o par-

1920) de Robert Ferrer; i el d’enregistrament i pro-

Enguany els premis extraordinaris van recaure en

cialment, en l’estranger i posa en valor l’excel·lència

ducció musical en Homenatge, Paco Esteve 1915-

Josep F. Almeria, expresident de la Federació i actual

d’artistes de la Comunitat Valenciana que estan pre-

2015, de la Unió Musical de Muro (Alacant).

diputat de Podem, pel seu gran treball i dedicació

sents en les principals formacions del món ben com

L’Ajuntament d’Alaquàs va rebre el premi a la insti-

com a cap visible del col·lectiu durant huit anys

a intèrprets, directors o compositors que exerceixen

tució; la Societat Unió Musical de Crevillent (Alacant)

(2006-2014); els exdiputats Juan Soto (PSPV), Jo-

d’ambaixadors d’un moviment associatiu únic en el

el de la participació federal i Francisco Marzal (1931)

sep Maria Pañella (Compromís) i Lluís Torró (EUPV)

món.

va recollir el premi per la seua dedicació a la seua

per les seues nombroses iniciatives parlamentàries,

Música simfònica i per a la festa

societat musical durant 70 anys

sensibilitat amb les societats musicals i el suport

En l’apartat de creació de música simfònica es va

Els XVI Premis Euterpe, presentats per l’actriu Pilar

dels seus respectius partits polítics a les propostes i

premiar l’obra Lament de Francisco Tamarit i en la de

Almeria, van comptar amb la presència de diverses

accions de la Federació; i en l’exsecretari d’Educació

música per a la festa L’Aragonés perfecte de Vicent

personalitats de la política i la cultura valenciana

i Formació Manuel Tomás, per la seua tasca en favor

Pérez “Coleto”; el músic guardonat per al premi a la

com Enric Morera, president de les Corts Valencia-

de la música valenciana des de la Conselleria d’Edu-

trajectòria acadèmica va ser Elena Biosca, clarinetis-

nes i Maria José Català, diputada del PP en l’anterior

cació, Cultura i Esport de l’anterior Consell.

ta del Conservatori Superior de Música de València i

legislatura del Consell, entre unes altres.

M煤sica i poble Activitat federal

Premi Euterpe a la investigaci贸 musical Rigoberto Cortina Gallego (1843-1920). Robert Ferrer.

Premi Euterpe a la producci贸 musical Homenatge Paco Esteve 1915-2015, Uni贸 Musical de Muro.

Música i poble Activitat federal

Premi Euterpe a la creació musical: música simfònica Lament, de Francesc Tamarit. Editorial Piles.

Premi Euterpe a la creació musical: música per a la festa L’Aragonés perfecte, de Vicent Pérez “Coleto” Omnes Bands.

Música i poble Activitat federal

Premi Euterpe a la trajectòria acadèmica

Elena Biosca, clarinetista del Conservatori Superior de Música de València i membre de la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol (València)

Premi Euterpe a la projecció internacional

Vicent Ortiz, compositor, director i clarinetista i membre de l’Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixó (Castelló).

Música i poble Activitat federal

Premi Euterpe a la investigació, desenvolupament i innovació Projecte Tenim una cadira per a tú. Unió Musical d’Alaquàs.

Premi Euterpe a la participació federal Unió Musical de Crevillent.

Música i poble Activitat federal

Premi Euterpe a la dedicació a la seua societat musical Francisco Marzal. Societat Musical La Nova de Xàtiva.

Premi Euterpe a la institució o empresa pública o privada Ajuntament d’Alaquàs.

Música i poble Activitat federal

Premi Euterpe extraordinari

Exdiputats Lluís Torró (EUPV), Josep Maria Pañella (Compromís) i Juan Soto (PSPV).

Premi Euterpe extraordinari

Manuel Tomás Ludeña, exsecretari d’Educació i Formació.

MĂşsica i poble Activitat federal

Premi Euterpe extraordinari

Josep F. AlmerĂa, diputat de Podem i expresident de la FSMCV.

MĂşsica i poble Activitat federal

Música i poble Activitat federal

Arrels del Jazz i Investigació Performativa a València: Chema Peñalver Per José Pruñonosa. Doctorat UPV (DCADHA)

JazzTK - Revista digital de jazz

Abstract:

de las demás administraciones educativas, así

Not only jazz lives jazz. This ruling will mark the evo-

como otras relevantes iniciativas de universida-

lution of jazz studies in the Valencian’s future, in view

des y asociaciones de centros en relación con

of the turbulent end of year in which are immersed

esta docencia. Finalmente proponía algunas de las

music studies at the “Conservatorio Superior de Va-

posibles vías de desarrollo futuro –integradas o no

lencia”: music claims membership in the University.

en el marco universitario-, y cerraba mi modesta

In this framework we reviewed the figure of the jazz

contribución con una primera aproximación al reto

clarinetist, researcher and Professor at the Univer-

de la necesaria acogida de lo creativo y lo “perfor-

sidad Jaime I in Castellón: Jose María Peñalver.

mativo” como legítima y evaluable investigación:

Analyzing his numerous publications and research

aspecto sustancial e inseparable de una auténtica

and contrasting them with his jazz work, we can re-

y eficaz docencia superior artística. 1

ach a surprising conclusion: Discography the Chema

Entenent la investigació performativa com: “Investi-

Peñalver Valencian’s jazz clarinetist, is documented

gación basada en les Artes” (ANAVA) (Arts-based re-

and justified in undergraduate research works, befo-

search- ABR) , i definint-la com: “l’intent de vincular

re there was the degree of Jazz in the “Conservatorio

el que es diu amb el com es diu, la manera de donar

Superior de Valencia” in 2009, and until the master’s

compte d’este propòsit es du a terme per mitjà de

degree in music from the University promote the per-

l’assaig de formes narratives que tenen a veure amb

formative research in 2010.

esta perspectiva d’investigació” (Hernández 2008).

Va ser el Dr. Álvaro Zaldívar Gràcia (Conservatori

De moment el departament de jazz encara no s’ha

Superior de Música de Múrcia) qui va plantejar per

pronunciat al respecte d’això, per estar encara im-

primera vegada en el Màster de Música de la Univer-

mers en la lluita per la seua independència i igualtat

No sols de jazz viu el jazz. Esta sentència marcarà

sitat Politècnica de València 2010 la necessitat de la

laboral. Però este moment arribarà, i necessàriament

l’esdevindre dels estudis jazzístics en el futur va-

investigació performativa com a suport teòric en les

la investigació performativa jugarà un paper fona-

lencià, a la vista del convuls fi d’any en què estan

arts, encara que este evident procés ja havia sigut

mental en este procés.

immerses els ensenyaments musicals en el Con-

iniciat amb anterioritat en l’àmbit nacional:

No sabem si els “Doctorados Honoris Causa” plou-

servatori Superior de València: la Música reclama el

Por invitación de mi colega y amigo el Dr. José

ran del cel, però serà necessari un cos de doctors

seu ingrés a la Universitat. En este marc repassem

Ignacio Palacios, de la Universidad de Valladolid,

en “música de jazz” capaç de normalitzar este pro-

la figura del clarinetista de jazz, investigador i pro-

escribí, hace aún no mucho, un descriptivo artícu-

cés. Però ara bé: qui seran els encarregats de dirigir

fessor de la Universitat Jaume I de Castelló: Jose

lo, “Las enseñanzas musicales y el nuevo Espacio

i avaluar les tesis que legitimen l’accés del jazz a

María Peñalver. Analitzant les seues nombroses pu-

Europeo de Educación Superior...”, publicado en el

la universitat? La Universitat Politècnica de València,

blicacions i investigacions i contrastant-les amb la

volumen 19, nº 1, de la Revista Interuniversitaria

impulsora de la tesi performativa que documente el

seua obra jazzística, podem arribar a una sorprenent

de Formación del Profesorado, en el que, después

procés de creació artística i la justificació de l’obra,

conclusió: La discografia del clarinetista de jazz va-

de trazar una sintética historia del proceso de Bo-

es mira el melic immersa en els seus departaments

lencià Chema Peñalver, es documenta i justifica en

lonia, y tras resumir la singular trayectoria de las

de tecnologia i música, art sonor, electroacústica i

treballs universitaris, molt abans que existira el Grau

enseñanzas superiores artísticas no universitarias

vídeo creació, que estan potenciant que este tipus de

de Jazz en el Conservatori Superior de València l’any

en España (desde la Ley Moyano de 1857 hasta

treballs siguen creats abans des de Belles Arts que

2009, i abans de que el Màster en Música de la UPV

las actuales leyes postconstitucionales), centraba

des del Conservatori.

promoguera la Investigació Performativa en el 2010.

mi exposición en las más recientes actuaciones, tanto del Ministerio de Educación y Ciencia como

1 2

Zaldívar Gracia, Álvaro. “El reto de la investigación creativa y performativa”. Eufonía, nº 38 (07.2006) Peñalver Vilar, José María, (y otros autores). “La Musicología y la música moderna: propuesta y diseño de modelos para la investigación en el jazz”. Quadrivium Nº4. 14/02/2014. http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/83590/58354.pdf?sequence=1

Música i poble Activitat federal

La Universitat de València ja va fer un intent de le-

de Castelló en el Departament d’Educació Àrea de

espanyols denominen, despectivament en alguns

gitimar la investigació jazzística en el I Congrés In-

Música. La tesi de Chema Peñalver: “La aplica-

casos, “gallego” al músic que intenta tocar jazz

ternacional: el Jazz a Espanya 2013, però a dates

ción pedagógica de la improvisación musical y

però a causa de la falta de criteri, coneixement

de hui encara continuem esperant la publicació de

su didáctica en la enseñanza de la música en la

o pràctica no toca amb swing. Malgrat que tant

les actes del Congrés en el que seria el primer llibre

educación obligatoria”, defesa en la Facultat de

l’administració educativa com els conservatoris

universitari dedicat al Jazz a Espanya. Des del Con-

FiloFilosofia i Ciències de l’Educació. Universitat de

comencen a implantar, molt lentament en alguns

servatori pareix encara una utopia la creació d’un

València en 2005, versa sobre l’anàlisi dels elements

casos, els estudis de jazz com a especialitat de

Màster en Jazz.

de la improvisació musical, l’estudi dels distints mè-

grau superior, existix encara una falta d’enteni-

Així, doncs, mentre som molts els que encara pre-

todes pedagogicomusicals i l’aplicació pedagògica

ment entre ambdós mons, el dels músics de for-

sentem les nostres tesis en la UPV, emparats per la

de la improvisació.

mació clàssica i els de jazz.

incòmoda figura del director extern, pareix que és la Universitat Jaume I de Castelló qui està prenent la

Este article té caràcter didàctic, és fruit de la meua Articles:

pròpia experiència i pretén aclarir els aspectes

davantera en este assumpte.

-La Musicologia i la música moderna: propos-

tècnics més rellevants relacionats amb el fraseig

La UJI, té una potent big band dirigida per Ramón

ta i disseny de models per a la investigació en

més típic del jazz, el swing. 4

Cardo, i la UJI té el doctor en música Chema Peñal-

el jazz.

-Per què els músics de formació clàssica no

ver.

La investigació en processos artístics es realitza

volen tocar jazz?: Anàlisi i propostes per a la

des de la pràctica musical i ens permet conéixer

reflexió.

l’activitat íntima de l’intèrpret en relació amb la

Molts dels músics de formació clàssica que conec,

seua pròpia experiència considerada com una

tant estudiants com professionals, no estan inte-

totalitat independent d’altres fonts. Esta proposta

ressats en tocar jazz. Els crida l’atenció el mode

suggerix models bàsics d’anàlisi i oferix recursos,

tan diferent de tocar, la producció i emissió del

ferramentes, tècniques i criteris de catalogació

so, el frasege típic basat en les desviacions del

del repertori jazzístic basats en la nostra pròpia

pols regular representades pel swing i els ritmes

activitat musical. 2

additius, la instrumentació i els efectes que acon-

-Què és el jazz? Adaptació, modificació i

seguix la big band, etc., no obstant això, no solen

transformació dels elements musicals per a la

aconseguir un nivell d’interés més enllà del ca-

improvisació.

sual o anecdòtic. Demostren una certa inquietud

Este article pretén aclarir alguns conceptes erro-

per conéixer les bases que regixen esta música

Chema Peñalver

nis que s’han difós entorn de la definició i a l’apor-

però quan descobrixen que el seu aprenentatge

tació del jazz a la història de la música. Al mateix

té el mateix rigor tècnic i metòdic que la pedago-

temps, es realitza una síntesi dels aspectes mu-

gia de la música tradicional, no continuen la seua

sicals més nous que van sorgir de la fusió cultu-

formació.

ral originada entre la tradició musical europea i

Esta situació es produeix perquè no s’ha donat la

José María Peñalver. Doctor per la Universitat de Va-

l’africana. L’article consta de dos parts: una rela-

suficient publicitat o suport a esta música tant en

lència, Màster en Estètica i Creativitat Musical, Pro-

ció i reflexió crítica de les definicions publicades

els mitjans de comunicació com en els conserva-

fessor Superior de Clarinet pel Conservatori Superior

sobre el terme jazz i una anàlisi formal de l’estil.

toris? ¿ Al nostre país la música jazz mai ha arribat

de València, Llicencia’t Associated Board Royal Sc-

Els resultats vénen determinats per la concreció

a calar tant en la societat com ho ha pogut fer

hools of Music del Regne Unit.

d’aquells aspectes musicals que aporten originali-

en EE.UU.? És el jazz una música d’origen popular

Com a jazzman, lidera la gravació de 3 Cd´s: “Chema

tat a la pràctica de la improvisació derivats del xoc

nascuda dels negres afroamericans que no pot

Peñalver tribut a Benny Goodman (Sedajazz Rècords,

d’ambdues cultures. 3

competir amb la denominada música culta euro-

2008) “, “Struttin´in the front line (Snibor Rècords,

-Què és el swing?: un model bàsic del fraseig

pea d’origen aristocràtic? Està el jazz infravalorat

2010) “ i “Old and New Gypsy Jazz (Lemonsongs,

en el jazz.

per les institucions o el públic en general?

2011) “. Ha sigut solista de la UJI Big Band, dirigida

Què és el swing?, què significa eixa paraula que

-El llenguatge del clarinetista Benny Goodman

per Ramón Cardo i col·labora amb els grups: Sedaja-

ha fet córrer rius de tinta des que a principis del

a través de la transcripció i l’anàlisi dels seus

zz Big Band, València hot five i Nova Dixieland Band.

segle XX uns negres van començar a ballar i a to-

sols.

Actualment és Professor de la Universitat Jaume I

car eixa música? En l’argot dels músics de jazz

Benny Goodman representa el clarinetista més

3 4

Peñalver Vilar, José María. ”¿Qué es el jazz? Adaptación, modificación y transformación de los elementos musicales para la improvisación”. Revista Electr. de LEEME (Lista Europea Electrónica de Música en la Educación) Nº 27 (Junio, 2011). http://musica.rediris.es/leeme/revista/penalver11.pdf Peñalver Vilar, José María.”¿Qué es el swing?: un modelo básico del fraseo en el jazz”. Sinfonía Virtual. Nº18. Enero 2011. http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/36823/46873.pdf?sequence=1

Música i poble Activitat federal

important que ha donat el jazz clàssic i sobre el

rec de Jose María Peñalver. El repertori està format

estil.

qual s’han basat tots els seus col·legues contem-

per estàndards de la dècada dels 30- 40´s, mostrant

Chema Peñalver Vilar (clarinet) , Raúl Márquez (vio-

poranis com Buddy De Franco, Ken Peplowski o

una recopilació que recupera el repertori del primer

lí) , Fabián Barraza (guitarra solista) , Diego Barberá

Eddie Daniels. En esta investigació ens proposem

quartet interracial en la història del jazz, el format

(contrabaix) , Enrique Gil (guitarra rítmica) . Final-

aprofundir en el seu llenguatge a través de la

per dos músics negres: Teddy Wilson, Lionel Hamp-

ment, encara que gravat amb un mes d’anterioritat,

transcripció i l’anàlisi dels seus sols alhora que

ton i dos blancs: Gen Krupa i Benny Goodman.

el següent Cd ens mereix una especial atenció, ja

desenvolupa una proposta metodològica d’anàli-

Este projecte no es limita a una revisió dels vells te-

que ha sigut un dels plats forts del XII Festival Inter-

si per al tipus d’improvisació melodicoharmòni-

mes de l’Era del Swing. En ell s’ha aconseguit un

nacional de Jazz de Peníscola i de la XIV edició del

ca sobre estructures harmonicoformals. L’article

equilibri entre la tradició i les noves maneres de fer.

cicle “Jazz a Castelló”.

consta de dos parts que integren: la justificació

Les influències de cada un dels músics i el tracta-

“Chema Peñalver New Orleans Jazz Band. Struttin´in

de la metodologia emprada i la seua aplicació a

ment dels temes a través d’arranjaments originals

l’anàlisi de les improvisacions de Benny Goodman

donen lloc a un nou enfocament de l’estil. Este tre-

com resultat de la investigació.

ball va ser considerat com el primer CD liderat per un

Justament esta última investigació amb motiu del

clarinetista espanyol. Chema Peñalver Vilar (clarinet)

100 aniversari (1909-2009) del genial clarinetista

, Jeff Jerolamon (bateria) , Fabián Barraza (guitarra) ,

Benny Goodman, és el resultat de la primera de les

Julio Fuster (contrabaix) . Posteriorment en el fecund

seues gravacions com a líder i de 4 articles previs

any del 2011, Chema Peñalver llança dos discos més

relacionats amb esta investigació:

com a líder pràcticament de manera simultània:

-José María Peñalver Vilar. MUSICA Y PUEBLO. 100

“Chema Peñalver Old and New Gypsy Jazz.”

años de Benny Goodman 1909-2009. Num. 154. pp.

12/04/2011. Depòsit legal: CS 260-2011.

34-36. 2009 Nacional (científic). MUSICA Y PUEBLO.

En este treball Jose María Peñalver, que exercix com

Jazz a Castelló 2016

-José María Peñalver Vilar. BOLETIN SEM-EE. Cen-

the front line”.

tenario del nacimiento de Benny Goodman, 1909-

12/03/2011. Depósito legal: A 648-2011

2009. Num. 23. pp. 7-11. 2009 Nacional (científic).

En este treball Jose María Peñalver, que exercix com

BOLETIN SEM-EE. -José María Peñalver Vilar. OPUSMUSICA. Centenario del nacimiento de Benny Goodman, 1909-2009. Num. 37. pp. 1-3. 2009 Nacional (científic). OPUSMUSICA. -José María Peñalver Vilar. ENHARMONIA. 100 años de Benny Goodman, 1909-2009. Num. 21. pp. 2223. 2009 Nacional (científic). ENHARMONIA.

New Orleans Jazz Band

Gravacions:

a intèrpret, arranjador, director i productor musical,

“Chema Peñalver tributo a Benny Goodman”

Old & New Gypsy Jazz

interpreta estàndards de l’estil New Orleans-dixieland, junt a Jeff Jerolamon, drums; Eo Simon, piano;

20/03/2008. Indigo Records, Sedajazz, Depòsit Legal: V-1558-2008.

a compositor, arranjador, director, intèrpret i produc-

Julio Fuster, bass; Paco Soler, trombone i Paul Evans,

Interpretació, transcripció i producció del Cd a càr-

tor musical, recupera el so i la tradició del denominat

trumpet.

gypsy jazz o manouche, estil emmarcat en l’Era del

Chema Peñalver New Orleans Jazz Band és un grup

swing i la seua difusió a Europa durant les dècades

consolidat que intenta recuperar el vell estil del jazz

de 1930-40. Presa com a model el Quintette du Hot

de la ciutat del delta del Mississippi. Es caracterit-

Club de France, fundat a França en 1934 pel guitar-

za pel clàssic trio d’instruments de vent format per

rista Django Reinhardt i el violinista Stéphane Gra-

trompeta, trombó i clarinet i una secció rítmica in-

ppelli. Combina temes clàssics com Nuages o Pe-

tegrada per contrabaix, piano i bateria. Sorgit de la

tite fleur amb la composició de temes originals que

idea de recuperar el so genuí de les dècades dels

aporten continuïtat i renoven l’enfocament d’aquest

anys 20-30 del segle XX incorporen en el seu re-

Tributo a Benny Goodman 5 6

Peñalver Vilar, José María. “¿Por qué los músicos de formación clásica no quieren tocar jazz?: análisis y propuestas para la reflexión”. Sul Ponticello. Musikontext / II Época, N° 12, julio 2010. http://2epoca.sulponticello.com/wp-content/uploads/2010/07/20100722_musicos-formacion-clasica-jazz_JMPenalver.pdf Peñalver Vilar, José María. “El lenguaje del clarinetista Benny Goodman a través de la transcripción y el análisis de sus solos”. Revista eletrônica de musicologia. Volume XIV Setembro de 2010. http://www.rem.ufpr.br/_REM/REMv14/05/El_lenguaje_del.html

Música i poble Activitat federal

pertori versions de temes clàssics interpretats amb

especialistas del clarinete en jazz clásico y tradici-

basada en las artes. Propuestas para repensar la in-

un nou enfocament modern i actual sense perdre la

onal…”

vestigación en educación”. Educatio Siglo XXI, n. º 26

fidelitat ni l’estètica de l’època. Sens dubte, esta és

“…el clarinetista castellonense Chema Peñalver,

· 2008, pp. 85-118

una de les formacions de jazz clàssic amb major pro-

uno de los mejores intérpretes de clarinete clásico

Peñalver Vilar, José María. “¿Por qué los músicos de

jecció en l’escena del jazz europeu actual.

en el jazz español, que se presenta al frente de su

formación clásica no quieren tocar jazz?: análisis y

“Chema Peñalver’s impeccable technical domination

sexteto estilo New Orleans”

propuestas para la reflexión”. Sul Ponticello. Musikontext / II Época, N° 12, 07/2010.

of his instrument, as well as his wild and wonderful solos that pay tribute to tradition while sounding ut-

RAMÓN CARDO

http://2epoca.sulponticello.com/wp-content/uplo-

terly contemporary. Chema Peñalver is without doubt

“…el disco está de puta madre [sic.], superconse-

ads/2010/07/20100722_musicos-formacion-clasi-

one of Europe’s most accomplished and exciting jazz

guido el estilo y el sonido, felicidades”

ca-jazz_JMPenalver.pdf

FRANCISCO BLANCO “LATINO”

Peñalver Vilar, José María. “El lenguaje del clarinetis-

“...cuando escuché tu cd me pareció muy bueno,

ta Benny Goodman a través de la transcripción y el

sabes que yo soy un fan tuyo y los arreglos esta-

análisis de sus solos”. Revista eletrônica de musico-

ban muy bien hechos, tenía algo fresco y especial,

logia. Volume XIV. 09/ 2010. http://www.rem.ufpr.

no me sonó añejo... el Jeff también daba una mag-

br/_REM/REMv14/05/El_lenguaje_del.html

nitud diferente por su groove no tan dixielander y

Peñalver Vilar, José María.”¿Qué es el swing?: un

más swinguer, los solos de Paul tampoco suenan

modelo básico del fraseo en el jazz”. Sinfonía Vir-

tan tradicionales... y el Paco tocando muy bonito y

tual. Nº18. Enero 2011. http://repositori.uji.es/xmlui/

tremendo sonido...”

bitstream/handle/10234/36823/46873.pdf?sequen-

musicians.”

Terry Berne, formerly of Billboard and Music & Media Magazines.

Conclusions: Inevitablement, el jazz del s. XXI és una música erudita, si bé és cert que el propi procés d’aprenentatge i interpretació jazzística implica en si mateix un procés d’investigació musical, que en l’àmbit del jazz, tradicionalment ha sigut autodidacta i independent, no menys cert és el fet de que si el jazz vol entrar en la universitat ha d’aprendre necessàriament a documentar els seus processos, no sols a investigar-los en un àmbit privat, ja que justament este és l’objecte de la investigació universitària: crear precedents que assentixen línies d’investigació científica i compartir-los amb la comunitat. En este procés i en el cas concret de la comunitat valenciana, sens dubte trobem un interessant precedent en l’obra del clarinetista de jazz valencià José María Peñalver, no sols posseïx un interés musicalment intrínsec, sinó que ens mostra un model de documentació i investigació a tindre en compte per als nous treballs que hauran de realitzar els músics de jazz en este procés d’integració en la universitat. Crítica: FEDERICO GARCÍA HERRÁIZ “Lo he escuchado atentamente y me parece una propuesta interesante, que se aleja de las tendencias dominantes dentro del jazz valenciano. Y recupera una época fundamental en el desarrollo del jazz que, lamentablemente, no conoce demasiada gente. Y, sin embargo, es muy gratificante” JORGE GARCÍA (Culturarts) “Peñalver es uno de los pocos músicos españoles

ce=1 TONI BELENGUER “Pocos instrumentistas hay como Chema. Cuando

Peñalver Vilar, José María. ” ¿Qué es el jazz? Adapta-

él toca, nos transmite el lenguaje autóctono de su

ción, modificación y transformación de los elemen-

instrumento de manera sólida y creativa a través de

tos musicales para la improvisación”. Revista Electr.

la interpretación de sus notas y de su feeling en el

de LEEME (Lista Europea Electrónica de Música en la

tempo. Con su música, consigue atraparnos en un

Educación) Nº 27 (Junio, 2011). http://musica.rediris.

ambiente propio de aquellos años llenos de Swing y

es/leeme/revista/penalver11.pdf

solera musical de los míticos Clubs de Jazz de aquella época dorada del Swing”

Peñalver Vilar, José María, (y otros). “La Musicología y la música moderna: propuesta y diseño de modelos

PAUL EVANS

para la investigación en el jazz”. Quadrivium nº4.

“Spain’s answer to Benny Goodman. One in a miilion”

14/02/2014. http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/ handle/10234/83590/58354.pdf?sequence=1

JULIO FUSTER “Mi buen amigo Chema consigue con su energético

Zaldívar Gracia, Álvaro. “El reto de la investigación

swing un ambiente festivo, auténtico y sumamente

creativa y performativa”. Eufonía, nº 38 (07.2006)

divertido; tocar con él significa un continuo estado de complicidad pues consigue ese sonido único y tan atractivo que te implica al máximo, consiguiendo plena atención de todo aquel que pueda estar tanto entre la audiencia como entre quienes estén sonando junto a él. ¿Será esto aquello que entendemos por magia?” Referències: Hernández Hernández, Fernando. “La investigación

Música i poble Activitat federal

Bernardo Adam Ferrero i el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” Per Raquel Mínguez Bargues. Professora d’Harmonia i Contrapunt del Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló” agrupacions civils. Com a director titular, Bernardo Adam ha conduït dos importants bandes civils amateurs -l’Ateneu Musical de Cullera, 1 i la Primitiva de Llíria-, i tres formacions militars: Música de la Divisió d’Infanteria “Maestrazgo” núm. 3 de València, Música del Govern Militar de Sant Sebastià, i Banda Simfònica d’Infanteria de Marina de Madrid. En totes elles, el mestre va deixar la seua empremta, exercint una influència que va més enllà de l’aspecte purament tecnicomusical. Adam Ferrero va ser l’impulsor d’interessants iniciatives -cicle de concerts, festivals, mostres, etc.-, a més de realitzar una important tasca educativa i divulgativa a través dels diversos concerts, cursos i gravacions.

El compositor, ja en la seua maduresa, en un concert a Lisboa amb l’Orquestra de les Joventuts Musicals Europees (1998) . Arxiu familiar de Bernardo Adam Ferrero.

n 2016 es complixen 130 anys de la fundació d’un dels certàmens internacionals per a bandes de música més importants del món. El nostre Certamen “Ciudad de Valencia”, s’ha convertit en un esdeveniment cultural i artístic de gran rellevància per a la nostra ciutat, alhora que ha sigut escenari de nombrosos músics, directors i compositors. Entre els diversos artistes que han treballat en este esdeveniment musical de primer orde, cal destacar la figura de Bernardo Adam Ferrero, músic versàtil i polifacètic que ha contribuït com ningú a la dignificació de les bandes de música, ja no sols com a director o compositor, també com a escriptor i divulgador. En este article es repassen tots els vessants artístics, didàctiques i públiques d’un músic i la tasca que ha realitzat en el món de les agrupacions musicals, especialment, al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”. Bernardo Adam Ferrero, nascut a Algemesí en 1942, inicia a molt primerenca edat els seus estudis musicals a la Banda de la seua localitat, continuant-los al Conservatori de Música de València i més tard, al Conservatori de Madrid. La seua formació es completa a Itàlia i França amb prestigiosos compositors i directors del panorama internacional: Luigi Dallapiccola, Olivier Messiaen, Goffredo Petrassi, etc. Esta sòlida preparació, no sols musical, sinó també humanística, serà aprofitada en la seua vida professional, sempre lligada al món de les agrupacions de vent i percussió, com a director musicomilitar i també al capdavant de diverses 1 2

Però si el seu treball en el pódium és rellevant, no menys ho és en el camp de la composició. Bernardo Adam, que ha abordat pràcticament tots els gèneres - excepte el teatre líric-, ha desenvolupat una magna tasca en la renovació del repertori per a agrupacions de vent i percussió, amb la creació d’un gran nombre d’obres impregnades de rigor i modernitat estilística. Fins a l’últim terç del segle XX, el repertori de banda s’havia nodrit bàsicament de transcripcions -tant d’obres orquestrals com del teatre líric-, i encara que estes encara serien molt recurrents a principis dels anys setanta de l’anterior centúria, gradualment se n’aniran incorporant obres escrites expressament per a agrupacions de vent i percussió. En este sentit, el Certamen Internacional de Bandes “Ciudad de Valencia” és, segurament, el millor exponent de l’evolució que han experimentat les nostres bandes, i el compositor Adam Ferrero, una de les figures clau en esta transformació. La seua obra Danzas Valencianas, -triada en 1979 com a obra obligada en el Certamen Julià de València, dins de la Primera Secció-, es convertix en tot un referent. Des de l’any 1972, -en que l’obra per a la Tercera Secció va ser Coplas de mi tierra, de Manuel Palau- no s’havia triat cap altra peça d’autor valencià per a banda. La partitura del Mestre d’Algemesí marca, per tant, un canvi de tendència en este aspecte. A partir d’eixe moment, serà cada vegada més habitual la presència de compositors, sobretot valencians, que escriuen música simfònica destinada a banda: Rafael Talens (obra obligada en la Secció Especial B de 1981) , Salvador Chuliá (Secció Tercera de l’any 1982), etc. A més, Danzas Valencianas és la primera obra editada per la Diputació de València dins de la campanya “Retrobem la nostra música”, en 1981. A esta obra li seguiran unes altres, compostes per Bernardo Adam expressament per al Certamen Internacional de Mú-

sica de València com a peça obligada: Danzas alicantinas -1983 (1a Secció) -, Homenaje a Joaquín Sorolla -1988 (Secció d’Honor) -, Tierra Mítica -2000 (Secció d’Honor) i, més recentment, Estructuras Sinfónicas -2012 (Secció d’Honor) -. Com a obres de lliure elecció figuren, a més: Sagunto -1989 (Secció Especial) - i Músicos sin fronteras -2012 (Primera Secció) . En general, són partitures arriscades i allunyades de la tradició tonal, encara que sense donar-se una ruptura total amb el passat. El compositor fa gala d’una harmonia compacta, colorista i brillant aconseguida a través dels cromatismes i agregacions sonores. Al mateix temps, l’estudi del timbre i l’interés pel folklore es convertixen en elements vertebradors en la concepció de les seues obres. Però la relació del nostre músic amb el Certamen Internacional de Bandes “Ciudad de Valencia” no se circumscriu només al camp de la creativitat. L’any 1982, Adam Ferrero és anomenat el seu Director Tècnic, creant en paral·lel un concurs Internacional de Composició amb el nom de “Maestro Serrano”, i la una secció Juvenil del dit certamen. La seua idea va ser ampliar el repertori de les agrupacions, encara escàs de composicions pròpies, animant els jóvens creadors en esta tasca. L’obra guanyadora seria “l’obligada” en la Secció Especial. Al mateix temps, a través dels seus diversos articles i escrits, Bernardo Adam ha donat a conéixer el públic en general el prolix univers i la realitat d’estes entitats. A banda dels seus dos llibres sobre esta temàtica -Las bandas de música en el mundo y Banda Sinfónica de la Agrupación de Infantería de Marina de Madrid. Cronología histórica (1950-2000) - el compositor ha escrit nombrosos articles on -amb una clara intenció didàctica i pedagògica-, mostra, explica i reflexiona, els problemes i realitats de les nostres bandes de música. N’hi ha dedicats als certàmens musicals, i per descomptat, al Certamen Internacional “Ciudad de Valencia”. 2 Així mateix, la faceta divulgativa de Bernardo Adam també s’ha manifestat a través dels diversos cursos, conferències, congressos i programes de radiotelevisió, que han tingut com a eix central les agrupacions de vent i percussió, així com els instruments que les formen. El nostre Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciudad de Valencia” va començar el seu camí al juliol de 1886. Des de llavors, nombrosos intèrprets, compositors i directors han mostrat l’art d’unes agrupacions, l’evolució i desenrotllament del qual deuen molt a figures com Bernardo Adam Ferrero. Sens dubte, el músic que més ha contribuït per la dignificació de les bandes de música valencianes.

Amb la que es va presentar en 1975 al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”. La majoria d’eixos articles van ser publicats durant la dècada de 1980 pels dos diaris de més tirada de la nostra Comunitat: Las provincias i Levante.

Música i poble Activitat federal

La FSMCV presenta Cantus a la Universidad de Londres

l congrés internacional sempreMET2016 (Music,

Cantus és un nou programa informàtic dissenyat ex-

Education & Technology: Research and Practice)

pressament per a la formació en línia i l’avaluació de

celebrat els dies 15 i 16 de març en la Universitat

l’entonació vocal en les etapes inicials de l’educació

de Londres ha acollit la presentació de Cantus, progra-

musical. Ha sigut dissenyat com una ferramenta d’ava-

mari informàtic per a la millora en l’entonació desen-

luació i diagnòstic dels processos relacionats amb els

rotllat per la FSMCV i la Universitat de València, amb el

patrons d’entonació tonal. Arreplega les últimes inves-

patrocini de Bankia i Culturarts.

tigacions sobre esta temàtica tant en temps real, com en l’ús tardà d’una resposta immediata, la qual cosa

Este esdeveniment és convocat per Sempre (Society for

permet al professorat personalitzar la formació musical

Education, Music and Psychology Research) , prestigi-

a través de la gravació dels patrons i inclús la possibi-

osa societat de la que FSMCV forma part, i representa

litat d’afegir noves propostes al programa. Està desen-

una de les cites anuals de major prestigi a nivell inter-

volupat per mitjà del llenguatge HTML5, la qual cosa li

nacional, on la tecnologia aplicada a l’educació mu-

proporciona suport multiplataforma. S’ha implementat

sical mostra els seus últims avanços i investigacions.

en un llenguatge de programació compatible (una com-

Els professors Manuel Pérez Gil, Jesús Tejada i Remigi

binació de JavaScript, HTML i CSS) i es basa en un na-

Morant de la Universitat de València i Alejandro Pérez

vegador web, encara que també s’ha desenrotllat una

de la Universitat Politècnica de València, van mostrar el

versió portable del programa per a evitar els problemes

disseny, la implementació i l’avaluació inicial de Cantus.

associats a la cobertura d’Internet. Cantus està disponible en: http://www.cantus.es

Música i poble Actualitat

Actualitat

Godelleta, Llombai, Sinarques i Algimia guanyen la 37ª edició del Certamen autonòmic de Bandes CulturArts Música va celebrar els dies 7 i 8 de novembre, en el Palau de les Arts Reina Sofia, la 37ª edició del Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana.

Godelleta va guanyar en primera secció i Jesús Perelló va obtindre el premi al millor director.

l certamen va començar el dissabte amb l’actuació de les bandes de la secció quarta en la qual l’obra obligada va ser Fénix de Pere Sanz

Alcover. Les bandes participants van ser la Societat Unió Musical de San Isidro, la Unió Musical Vallduxense de la Vall d’Uixó i la Unió Musical d’Algímia. En aquesta quarta secció va resultar guanyadora la Unió Musical d’Algímia dirigida per Xesco Guillem i Escobar, seguida per la Unió Musical Valluxense de La Vall d’Uixó i la Societat Unió Musical de San Isidro, dirigides, respectivament, per Angel Martínez Cruz i Gabriel Rocamora Marhuenda. A continuació va ser el torn de les bandes de la secció tercera en la qual l’obra obligada que s’interpretava amb caràcter d’estrena absoluta, va ser April Witch de Jesús Santandreu. Van actuar la Unió Musical de Polop de la Marina, la Banda de Música de Font d’En Segures de Benassal i la Unió Musical

En la secció segona es va imposar la Unió Protectora Musical de Llombai.

Música i poble Actualitat

Martínez Gallego va obtindre el màxim guardó en la secció tercera amb l’Art de Sinarques.

L’Art de Sinarques, quedant en primer lloc la Unió Musical L’Art de Sinarques baix la direcció de Martínez Gallego, seguida de la Unió Musical de Polop de la Marina, dirigida per Ramon Garcia i Soler i, en tercera posició, la banda de Música de Font d’En Segures de Benassal, que va actuar baix la direcció de Ricard Fortea Marco. El diumenge, en la seua segona i última jornada del Certamen, van intervenir les agrupacions guanyadores dels seus respectius certàmens provincials de les seccions primera i segona. Per a obrir la jornada van actuar les bandes de la secció segona: Societat Unió Protectora Musical de Llombai, Agrupació Musical Artística Santa Cecília de la Vilavella i el Centre Artístic Cultural Verge de la

Els músics d’Algímia van aconseguir el primer premi de la secció quarta del certamen.

Pau d’Agost que van interpretar com a obra obligada

En la sessió vespertina va ser el torn de les formaci-

Unió Musical de Godelleta, va ser guardonat amb el

la peça La Bastida de les Alcusses, del compositor

ons de la primera secció, que van interpretar com a

premi al millor director amb menció d’Honor.

David Penadés Fassanar.

obra obligada Drácula, del compositor valencià Fran-

Jurat de renom

Va resultar guanyadora en aquesta secció amb Pri-

cisco Andreu Comos.

El jurat que enguany ha segut l’encarregat de valorar

mer Premi i Menció d’Honor la Societat Unió Protec-

El primer premi i Menció d’Honor d’aquesta secció

les interpretacions de les bandes que van arribar a la

tora Musical de Llombai que va actuar dirigida per

va recaure en la banda simfònica de la Unió Musi-

final del Certamen de Bandes de la Comunitat Valen-

Miguel Roig Ortega.

cal de Godelleta, dirigida per Jesús Perelló Fuster,

ciana va estar format per diverses personalitats del

Va ser distingida amb un primer premi el Centre

seguida d’un primer premi per a Societat Art Música

món de la música valenciana. A més de José Luis Mo-

Artístic Cultural Verge de la Pau d’Agost dirigit per

La Filharmònica de Callosa de Segura que va estar

reno Maicas i Pere Manuel Aragó, representants de

José Vicente Algado Climent i amb un segon premi

dirigida per Gabriel García Gutiérrez. El segon premi

CulturArts, el van integrar Pascual Martínez Martínez,

l’Agrupació Musical Artística Santa Cecília de la Vi-

ho va obtenir la Unió Musical de Soneja i el seu mes-

Beatriz Fernández Aucejo, Francisco Andreu Comos,

lavella, que va actuar baix la batuta de José Daniel

tre Juan Francisco Plasencia Civera.

Vicent Soler Soriano i Francisco Pérez Rodríguez.

Moliner Meliá.

A més a més, Jesús Perelló Fuster, director de la

Música i poble Actualitat

L’Associació Musical Canalense gana el primer premi en el LXIX Certamen Nacional de Bandes de Música Ciutat de Cullera La Societat Musical Canalense ha sigut la guanyadora quasi absoluta del LXIX Certamen Nacional de Bandes de Música “Ciudad de Cullera”, ja que també, José Martínez Colomina, director de l’Associació, ha sigut guardonat amb el primer premi a millor director. El premi a la millor desfilada ha sigut per a l’Associació

l’Ajuntament de Cullera han estat presidits pel composi-

Banda de Música d’Alcàsser de Sant Joan.

tor valencià José Vicente Egea, autor de l’obra obligada

Així, els premis i la seua puntuació a les bandes partici-

d’aquesta edició del certamen, Athenea, qui en l’actua-

pants han quedat de la següent forma:

litat compagina la composició musical per a banda, or-

- El Primer premi especial del jurat i dotat amb 6.000

questra i cor per la qual ha rebut nombrosos premis, amb

euros ha sigut per a l’Associació Musical Canalense amb

la direcció de la Banda Municipal de Pamplona i l’ense-

una puntuació de 173.

nyament com a professor del Conservatori Superior

- En segon lloc, i amb 170 punts, l’Associació Banda de

de Música de Navarra i del Musikene (Escola Superior

Música d’Alcàsser de Sant Joan.

de Música del País Basc), col·laborant a més com

- En tercer lloc, la Banda Municipal de Villena amb 160

a director convidat amb moltes bandes i orquestres

punts.

nacionals i internacionals.

El fermall d’or ho van posar els concerts, tant de la Banda

Com a vocal formarà part del tribunal Juan Bautista Me-

de la Societat Musical Instructiva de Santa Cecilia com la

seguer Llopis, també reconegut director i compositor

de l’Ateneu de Cullera, les dues anara de concurs, que

valencià de música per a banda, orquestra i cambra,

van clausurar el Certamen.

que forma part com a director de l’escala del cos

El jurat

de Músiques Militars i ha sigut director titular de la

Els tres membres del tribunal qualificador designats per

Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona i de la

Unitat de Música de la Caserna General de Barcelona. És membre de la SGAE i de COSICOVA (Associació de compositors simfònics de la Comunitat Valenciana), membre numerari de la M.I. Acadèmia de la Música Valenciana i director de música del CGTAD, i les seues obres han sigut interpretades per nombroses bandes simfòniques com les de Madrid, València, Alacant, Albacete, Castelló, etc.., estant en possessió de diverses condecoracions militars i guardons obtinguts en diferents premis nacionals i internacionals de composició. El tercer membre del tribunal serà José d’Eusebio, prestigiós director i musicòleg nascut a Madrid considerat com un dels principals especialistes en la música d’Isaac Albéniz. En 2001 obté un Grammy al millor enregistrament clàssic per l’estrena mundial de Merlin i el seu enregistrament de Pepita Jiménez és nominada en 2007 com a millor enregistrament d’òpera en aquests premis. Ha dirigit pràcticament totes les orquestres espanyoles així com a Alemanya, EUA, Àustria, Canadà, Bulgària, França, Rússia, Regne Unit, Polònia, República Txeca, Taiwan i Suècia i destaca d’ell el seu ferm compromís amb la música contemporanea estrenant obres de compositors com Tomás Marco, Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, José M. Sánchez-Verdú i Zulema de la Cruz entre uns altres.

Música i poble Actualitat

La Unió Musical de Torrent obté el 1er premi i menció d’honor en el Certamen Vila d’Altea El trompeta de la banda de Xàtiva, Fco J. Barberà, va rebre el premi al millor solista del certamen.

a banda Unió Musical de Torrent, dirigida per

(València), Unió Musical de Crevillent (Alacant) i a

Torrent va oferir com a obra lliure The lost labyrinth,

Frank de Vuyst, va ser la vencedora absoluta

la Unió Musical de Torrent (València) que van haver

de Kevin Houben.

del 42 Certamen Internacional de Bandes de

d’interpretar com a obra obligada la Fantasia per a

Com a colofó a l’esdeveniment, i ja fora de concurs,

Música Vila d’Altea amb una puntuació de 572,90

Banda Simfònica Oryza, del compositor valencià (At-

va actuar la banda simfònica de la Societat Filharmò-

sobre un màxim de 600 punts, aconseguint la Men-

zeneta d’Albaida) Ramón García i Soler, a més d’un

nica Alteanense sota la direcció de Jaume F. Ripoll

ció d’Honor, el Trofeu Societat Filharmònica Altea-

pasdoble de presentació i una obra de lliure elecció.

Martins, mentre el jurat, presidit pel portuguès Paulo

nense i el Premi Vila d’Altea dotat amb 6.000 euros.

La competició arrancava a les 10:30 hores del diu-

Martins i compost per l’espanyol Manuel Godoy i el

D’altra banda, el trompeta de la banda de Xàtiva,

menge. Per l’escenari de Palau Altea passaven, una

britànic Tim Reynish com a vocals, deliberaven per a

Francisco J. Barberà, va rebre el premi al millor so-

després d’una altra, les bandes participants fins a

determinar el resultat.

lista del certamen.

sobrepassar els 600 músics. Durant la sessió mati-

Un any més, Altea i la SFA han demostrat gran capa-

El certamen, organitzat per la Societat Filharmònica

nal van actuar les bandes de Puertollano i Xàtiva que

citat d’organització en grans cites, un Certamen que

Alteanense i patrocinat per l’Ajuntament d’Altea i el

van interpretar respectivament les obres de lliure

s’elabora gràcies al bon fer dels músics i socis de

Palau Altea, es va celebrar en doble sessió, matutina

elecció The year of Dragon, de Sparke, i Pinocchio,

la Filharmònica, i gràcies a la desinteressada col·

i vespertina, diumenge 6 de desembre en l’Audito-

de Ferrer Ferran. La sessió vespertina es va iniciar a

laboració de l’Ajuntament d’Altea i dels nombrosos

ri alteà, que va veure passar pel seu escenari a les

les 16.30 hores amb l’actuació de la banda de Cre-

patrocinadors, que any rere any confien en aquest

bandes de l’Associació Musical i Cultural de Puerto-

villent que va interpretar com a obra de lliure elecció

projecte d’índole internacional i que torna a consoli-

llano (Ciudad Real), La Primitiva Setabense de Xàtiva

Polifem i Galatea, de Valero Castells. La banda de

dar-se en el panorama musical.

Música i poble Actualitat

Publicades les bases del Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València 2016 Les bandes interessades a participar en esta nova edició hauran d’inscriure’s entre l’11 i el 21 de gener, tots dos inclusivament.

’ajuntament de València ha publicat les bases

segona (màxim 6 bandes) i secció tercera (màxim

del Certamen Internacional de Bandes (CIBM)

6 bandes).

Ciutat de València de 2016.

En la d’honor participaran agrupacions des de 111 a

Les bandes interessades a participar hauran d’ins-

140 músics, en la primera de 81 a 110, en la segona

criure’s entre l’11 i el 21 de gener, tots dos inclu-

bandes entre 51 i 80 músics i, finalment, en la terce-

sivament.

ra, plantilles d’entre 40 fins a 50 músics.

El CIBM 2016 se celebrarà en el Palau de la Música

Pròximament es donaran conéixer les obres obli-

del 21 al 24 de juliol.

gades en cadascuna de les categories en les quals

Com en anteriors edicions, es mantenen les quatre

s’estructura el certamen.

seccions del certamen: secció d’honor (màxim 5

Tots els detalls de la convocatòria es poden consultar

bandes), secció primera (màxim 5 bandes), secció

a la web del Certamen: www.cibm-valencia.com

Seleccionades les bandes que participaran en el Certamen de la Diputació de València 2016 Un total de 15 agrupacions prendran part en l’edició de 2016.

a Diputació de València ha acollit el sorteig anual per a establir l’ordre intervenció de les bandes en el certamen que organitza la Di-

putació de València des de fa 40 anys, en presència dels representants de les bandes concursants. En la secció especial prendrà part en solitari la banda simfònica de la Societat Musical Santa Cecília de Requena. En la primera, les tres bandes participants són les del Centre Instructiu Musical de Benimaclet de València, Unió Musical de Carlet i Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent. La Unió Musical Lira Realense de Real té plaça reservada per a 2017, mentre que la Societat Joventut Musical de Faura es va quedar exclosa. La secció segona la composaran l’Associació Musical la Filharmònica Alcudiana de L’Alcúdia, Societat

sical de Catadau, l’Agrupació Musical Carrera Fuen-

Valls, Societat Musical Amics de la Música de Beni-

Renaixement Musical de Vinalesa, Societat Artístic

te de San Luis de València i l’Agrupació Musical de

faraig i Lira Musical de Salem.

Musical La Vall de Càrcer, Societat Musical Unió de

Beneixida.

El Certamen de la Diputació de València se celebrarà

Pescadors de València i Unió Musical de Picanya. En

Per finalitzar, tres bandes participaran en la quarta

els dies 28 i 29 de maig de 2016 en el Palau de la

la tercera categoria competiran la Societat Unió Mu-

secció: Societat Joventut Musical de Quart de les

Música de València.

Música i poble Actualitat

El XLV Certamen Provincial de Bandes de Música d’Alacant va posar de manifest la bona música de banda de la província El 5 de març va començar el XLV Certamen Provincial de Bandes de Música d’Alacant en la categoria Secció 1a i 2a en l’Auditori Municipal d’Alacant. El diumenge 12 de març, al Centre Cultural d’Altea la Vella, li va tocar el torn a les bandes alacantines de 3a i 4a Secció. La Sociedad Musical La Amistat de Villafranqueza

Santa María Magdalena de Novelda amb 315 punts,

amb 335,50 punts ha sigut la guanyadora del Primer

la Banda de la Unión Musical el Pilar de la Horadada

Premi i Menció d’Honor en la Secció Primera del XLV

amb 301 punts i la Banda de la Societat Instructiva

Certamen Provincial de Bandes. La Societat Musical

Musical Romanense amb 288 punts, segon premi

Nova d’Alcoi: 325,80 punts Primer Premi.

respectivament.

La Unión Musical de Bigastro, va ser la guanyadora

La Societat Musical “El Delirio” de Gorga, ha sigut la

del Primer Premi i Menció d’Honor amb 338,5 punts

guanyadora de la Quarta Secció, única banda parti-

Secció Segona. El Centre Artístic Musical de Xàbia

cipant en la mateixa.

Primer Premi amb 325,1 punts. La Societat Musical “Ruperto Chapí” de Villena, Segon Premi amb 298 punts i la Societat Unió Musical de Beniarrés, Segon Premi amb 291,3 punts.

Finalment, l’Agrupació Musical El Deliri de Gorga serà l’única banda participant en la quarta secció, que se celebrarà el 13 de març en el centre cultural d’Altea la Vella.

En la categoria de Tercera Secció, La Unió Musical de Redovan va ser Primer Premi i Menció d’Honor amb 336,5. La Unió Musical de Dolores va obtenir el Primer Premi amb 336 punts. La Societat Musical

Gran nivell musical en el XXXIX Certamen Provincial de Bandes de la Diputació Castelló celebrat a la fi d’abril

l dissabte 23 d’abril a la vesprada va comen-

va obtenir el Primer Premi i Menció d’Honor amb

l’obra lliure, amb la peça “Miticaventura” del com-

çar el XXXIX Certamen de Bandes de Música

341,50 punts; l’Associació Musical Santa Cecília

positor valencià Ferrer Ferrán i el pasdoble de Fran-

Provincial de Castelló, en l’Auditori i Palau de

d’Almenara Primer Premi amb 322 punts. I l’Associa-

cisco Signes “Isabel Vilar”.

Congressos de la localitat, amb les audicions de l’As-

ció Musical Santa Cecília d’Albocàsser, Segon Premi

Respecte a les bandes participants en la categoria

sociació Musical Sant Jordi, única banda a compe-

amb 302 punts.

de la 2a Secció d’aquest Certamen es va alçar amb

La Societat Musical de Sogorb va ser la guanyado-

el guardó la Unió Musical de Vilafranca, que va obte-

ra de la 1a Secció del XXIX Certamen Provincial de

nir el Primer Premi i Menció d’Honor amb 357 punts.

Seguidament va ser el torn de les bandes de la 3a

Bandes de Música de la Diputació de Castelló, que va

El Segon Premi amb 275,5 punts va ser per a l’Asso-

Secció, que correspon a societats de fins a 50 mem-

obtenir 359,5 punts, Primer Premi i Menció d’Honor,

ciació Musical Filharmònica Rosellana, del municipi

bres. Així, la Unió Musical Santa Cecília de Xilxes

i reconeixement també a la millor interpretació de

de Rossell.

tir en la categoria de 4a Secció, que va obtenir 323 punts i el Primer Premi i Menció d’Honor.

Música i poble Actualitat

Naix la València Youth Wind Ensemble (VYWE)

a VYWE serà una formació bandística de “format reduït” integrada per un màxim de 40-45 components en escenari i interpretarà exclusi-

vament repertori tradicional original de concert dels grans autors així com repertori original actual directament de la mà dels millors compositors del moment. Es tracta d’una formació acadèmica en la qual es pretén oferir una sèrie d’activitats musicals, i alhora pedagògiques, molt importants per a la formació integral del músic actual de vent i percussió, ajudant a complementar d’aquesta manera als necessaris estu-

Per a aquesta primera temporada s’han convidat ja

Aquest projecte és possible gràcies a l’Associació

dis en el Conservatori.

als reconeguts compositors i directors Otto Schwarz,

Música Jove de València, pertanyent a la FSMCV, i als

L’edat mínima per a formar part d’aquesta formació és

Jacob d’Haan i Bert Appermont que visitaran la seu

projectes d’innovació pedagògica aprovats pel seu

16 anys i la màxima 22 anys (o estar estudiant instru-

del projecte a València durant els mesos de febrer,

equip directiu.

ment en el Conservatori Superior si se supera aquesta

maig i novembre, respectivament, els quals oferiran

edat), però en qualsevol cas es requereix un nivell

diversos assajos, una classe oberta i concert final de

Més informació:

mínim de 4t d’ensenyaments professionals superat,

la trobada. Prèviament el Director Artístic de la VYWE,

http://tallerdemusicajove.es/joomla/index.

i les places estan oferides a qui poguera interessar-li

Borja Martínez Alegre, haurà realitzat diverses sessi-

php/historico/noticias-tmj/566-nace-la-valen-

aquest projecte.

ons preparatòries.

cia-youth-wind-ensemble-vywe

Música i poble Actualitat

El Palau de la Música de València inicia un nou projecte social i educatiu Destaquen l’acostament de l’Orquestra de València als col·lectius més desfavorits i el projecte “Menut Palau!” per a famílies i escolars.

l Palau de la Música de València presentava a

l’Orquestra de València als col·lectius més desfa-

“Vine a cantar amb Trau, cançons dels Beatles”, etc.

finals de 2015 un nou projecte social i educa-

vorits, la formació orquestral va actuar per primera

El 10 d’abril la companyia del Circ Gran Fele posarà

tiu que inclou l’acostament de l’Orquestra de

vegada en la seua història al centre penitenciari de

en escena “Músic mestre please”, en un espectacle

València als col·lectius més desfavorits i “Menut Pa-

Picassent, i a l’Hospital La Fe, amb un gran èxit.

ideat per al Palau, i interpretat per set músics.

lau!”, activitats pedagògiques musicals destinades a

L’Orquestra tornarà a gener a Picassent amb motiu

Conclourà el cicle el divendres 15 d’abril, amb l’Or-

les famílies, bebés i escolars.

de l’aniversari de la presó i, la direcció del Palau ulti-

questra de València, dirigida pel seu titular Yaron

El projecte, iniciat ja durant el mes de desembre,

ma un concert per a refugiats possiblement al febrer.

Traub. Amb posada en escena d’Arrop Barendsma,

consta de 97 activitats que destaquen pel seu mar-

Així mateix, continua el projecte educatiu de l’or-

interpretaran “Romeu i Julieta” de Serguéi Prokófiev.

cat caràcter participatiu i interactiu, per generar en

questra “Romeu i Julieta”, que és la continuació del

Continuen també els cicles “Música per a Bebés”i

els xiquets i les xiquetes un hàbit primerenc a la mú-

treball amb adolescents que s’està fent des de fa ja

“Palau infantil”.

sica. Respecte a edicions passades l’auditori s’allu-

4 anys. Per al director de l’Orquestra, Yaron Traub, “el

L’Orquestra de València i la Banda Municipal torna-

nyat dels espectacles centrats en els contes Disney i

més important d’estos concerts és la interacció dels

ran a oferir les habituals “Audicions per a Escolars”,

els musicals, i han volgut donar-li un aire més fresc,

jóvens amb la música”.

dirigides a alumnes de Primària i ESO. Les audicions

que destaque principalment per la interacció i par-

Menut Palau!

es realitzaran en la Sala Iturbi i esta temporada es-

ticipació, i per la novetat d’adaptar estos especta-

El cicle “Música en Família” està pensat perquè els

taran compostes per l’esmentat espectacle “Romeu

cles a altres col·lectius. Així, en esta edició es podrà

més menuts aprenguen a gaudir de la música entre

i Julieta” de Serguéi Prokófiev. També participarà la

gaudir entre altres, d’un violinista espectacular com

amics i familiars.

Banda Municipal de València.

és Ara Malikian, que debuta en el Palau, d’un taller

Entre les actuacions previstes en el programa figu-

Completen les activitats el veterà cicle “Creixent amb

interactiu amb música dels Beatles en què participen

ren “Les meues primeres 4 estacions”, interpretat

la música” dirigit a alumnes de primària i d’educació

les famílies, o del món del circ del Gran Fele.

per l’espectacular violinista Ara Malikian; “Ma, me,

infantil.

Respecte al nou projecte social d’acostament de

mi…Mozart”; “Les bodes de Fígaro” de Mozart;

www.palauvalencia.com

Música i poble Actualitat

Compositores españoles “becquerianos” Por Francisco Díaz Ferrer

acido en Zaragoza (1833) y fallecido en Bar-

y Consejos.

ciones cada serie; total, veinticuatro; El cancionero

celona (1898), Fermín Álvarez Mediavilla

Sobre Bécquer, Álvarez compuso ¡No volverán!, so-

cubano (seis melodías); Ecos andaluces (Álbum de

bre la famosa rima de Las golondrinas (1873) y El

siete canciones nuevas); El flamenco (siete can-

admiraba las “melodías de Álvarez” (1). Este se acli-

fue “descubierto” por Felipe Pedrell, quien

último sueño, romanza con barítono.

ciones); Flores de España (Álbum de cantos y aires

mató y estudiaba con entusiasmo. Estuvo en Cuba y

De Isidoro Hernández sabemos que fue compositor

populares de este país (sic), antiguos como moder-

recaló en Madrid. En su casa ofrecía conciertos de

y director. No así el año de su nacimiento, dentro del

nos…).

mucha calidad.

siglo XIX. Falleció en Sevilla el año 1888.

No le faltó la inspiración. Sus temas eran enjundio-

Su imaginación contactaba con la de Bécquer. Por

Escribió gran cantidad de zarzuelas. Su primer éxito

sos. El público aplaudía con entusiasmo…

ejemplo, la romanza titulada Yo, tú.

lo consiguió en el Teatro Romea de Madrid el año

Fue “becqueriano”. ¡Faltaba más!. Y, en su haber,

La querencia de tiempo que estuvo en Cuba crista-

1876, y Hernández gozó de la popularidad con su

compuso los recitados con las poesías instrumenta-

lizó en una canción criolla titulada la hija del Yamurí

trabajo y habilidad para ser uno de los músicos más

das por él, es decir, por Hernández, en plan románti-

o la Manlancera. Yamurí, que también le dio como

notables de la época. El afán con el que puso el título

co y cuyos títulos son: Un sueño, Insensibilidad, y La

ópera Eduardo Sánchez de Fuentes, igualmente tuvo

de Una aventura en Siam, concitó de los diarios ma-

mujer de piedra.

el mérito de ser el iniciador del movimiento musical

drileños alabanzas y adhesiones.

También los acordes adornan el Álbum de Bécquer

moderno de dicha nación.

Como si fuese un aluvión se prodigaban los títulos

a propósito del destino que fue la dedicatoria al con-

La música de salón tuvo, en Fermín Álvarez, uno de

(además del anterior) que serían prolíficos. Enume-

de Morphy: Yo lo sé, Su visión, Éxtasis, Angustia, Los

los creadores con más fama a tenor entre el anda-

ramos los siguientes: Espiridión en Vulcano, El ma-

ojos verdes, ¡Felicidad!, ¡Cuándo! y ¡Dímelo!.

lucismo y la romanza referida a la composición ins-

nicomio del Norte, De Madrid a la Luna, Efectos de

Isidoro Hernández es autor de dos pasodobles:

trumental.

la Gran Vía (con libreto del valenciano Rafael María

Guante y coleta y Guerrita, que identifica todavía a

Más de cien canciones salieron de su cerebro, algu-

Liern), Un sevillano en la Habana, Un fresco del Jor-

un andaluz de pro.

nas con piano, armonium y violoncello y otras con

dán, El sargento Boquerones, Ánimo, valor y miedo,

guitarra.

La sevillana, Caer en la trampa, Las criadas…

NOTAS:

Ave María, con acompañamiento (p., a. y v.); A Gra-

Su aportación a la llamada “música de salón” es

(1) En verdad es Fermín María Álvarez. No confun-

nada, con acompañamiento de guitarra e igualmente

todavía mayor que la zarzuelística; comprende El

dir con Antonio Álvarez Alonso, autor de Suspiros de

Los ojos negros; La partida, El canto del presidiario

cancionero popular para piano y letra. Con doce can-

España.

Música i poble Actualitat

La Banda Municipal de Música de Bilbao i Musikene signen un conveni de col·laboració La formació musical municipal està dirigida pel valencià José R. Pascual Vilaplana.

ilbaoMusika i Musikene han signat un conveni de col·laboració. Les dues entitats sumen així les seues forces, unides per un interès comú

per la promoció educativa i professional de la música i pel foment del repertori original per a banda. Aquest conveni, que es considera renovable anualment, naix amb vocació de permanència. Aquest acord té com a objectiu obrir les portes de la Banda Municipal de Música de Bilbao als estudiants de Musikene perquè aquests puguen realitzar pràctiques, participant en les diferents activitats que realitza l’agrupació dins de la seua programació. D’aquesta forma, l’alumnat dels últims cursos de Musikene podrà enfrontar-se a l’experiència real de treballar dins d’una banda simfònica, la qual cosa els va a aportar un coneixement pràctic per al desenvolupament de la seua activitat professional. La Banda Municipal de Bilbao està actualment dirigida pel valencià José R. Pascual Vilaplana.

El clarinetista José María Santandreu, guardonat en els Global Music Awards 2015 El valencià ha sigut premiat com a instrumentista i pel seu segon treball discogràfic: “Sounds of the Clarinet”.

l clarinetista valencià José María Santandreu

vent-se lliurat en aquesta edició de desembre unes

ha sigut doblement guardonat en els Global

cinquanta medalles, en or, plata i bronze.

Music Awards 2015. D’una banda, ha guanyat

José María Santandreu desenvolupa la seua carrera

la Medalla de Plata Mundial com a Instrumentista/

amb diferents orquestres, amb l’Ensemble d’Arts, i

Clarinet i per una altra, la Medalla de Plata Mundial

també com a concertista. Entre les seues últimes ac-

per segon treball discogràfic “Sounds of the Clarinet”.

tuacions destaquen el concert com a solista al costat de Wenzel Fuchs (solista l’Orquestra Filharmònica de

Aquesta plataforma mundial avalua de manera anò-

Berlín) o el concert a sol en la Fundació BBVA de

nima i independent, les trajectòries i projectes de

Madrid. És també professor del Conservatori Profes-

músics, en les seues diferents categories. Els premis

sional d’Utiel (València) i del Centre d’Estudis MC a

s’atorguen sobre més de 20.000 inscripcions, ha-

Sogorb (Castelló).

Música i poble Actualitat

El parsifalillo de don Manuel Por Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda La obra es eminentemente gitana. En ella empleé ideas de carácter popular, algunas tomadas de la propia Pastora Imperio, quien las canta por tradición, y a las que no se les puede negar la autenticidad. En los cuarenta minutos que aproximadamente dura, he procurado vivirla en gitano, sentirla hondamente. Por ello, utilicé sólo los elementos que, creo, expresan el alma de la raza. (Manuel de Falla)

a ‘Gitanería en un acto y dos cuadros’, escrita

mento más importante, pues contribuye al clímax

más amenazadores.

expresamente para Pastora Imperio, con libre-

central de la pieza. Tras la “Introducción” descrip-

Mucho antes del triunfo definitivo de El amor brujo, al

to de los Martínez Sierra y decorados de Nés-

tiva comienza la historia con la “Canción del amor

“maestro Falla” se le humedecieron los ojos ante la

tor de la Torre, vio la luz en el Teatro Lara de Madrid

dolido”, que tiene, tras la breve escena de las alu-

misiva de su joven discípulo Ernesto Halffter:

el 15 de abril de 1915. La música del gaditano fue lo

cinaciones, su perfecta reciprocidad en la “Canción

que más gustó al respetable. En los años siguientes,

del fuego fatuo”. El maravilloso “Círculo Mágico,

Hoy hemos dado la primera lectura al Amor Brujo.

Falla realizó varias versiones orquestales de El amor

Romance del Pescador”, es un remanso central que

Todos, todos hemos puesto nuestra vida en esa

brujo, interpretadas dentro y fuera de España con in-

forma un perfecto eje constructivo con el episodio

obra. Yo, muy emocionado, recordaba a los demás

dudable éxito, especialmente de la mano de Enrique

lento de la “Pantomima”: tema gaditano del amor

las horas en que usted y yo la preparábamos y

Fernández Arbós. El estreno de la versión definitiva,

popular.

la fotografía que nos hizo el célebre Vilches con

ballet en un acto, tuvo lugar en París en 1925, con

la partitura de piano. ¿La vio Ud.?, ¿salió bien?

Argentina, Wague y Escudero a la cabeza de la re-

Ambas partes terminan con sendas danzas: la “Dan-

Nunca he sentido al dirigir su obra tanta felicidad

presentación.

za ritual del fuego” y la “Danza del juego del amor”.

como hoy. La quiero tanto, me produce una emo-

Esta última enlaza con el “Final”, el cual viene a ser

ción tan grande y me llega tan adentro, que me

Durante más de diez años, Antonia Mercé, Argentina,

una especie de coda. Solo queda sin clara reciproci-

ilusiono pensando que la obra es mía. Perdóneme,

tuvo en esta obra (Candelas) su gran éxito, volcán-

dad la “Danza del terror”, aunque puede trazarse un

pero en ella veo mi espíritu y, claramente, el ca-

dose en ella “con la fuerza irresistible de un primer

leve y no muy convincente paralelismo estructural

mino que debo seguir. No se lo tome a mal, pues

amor”. Sin embargo, nunca consiguió de su amigo

con la primera parte de la “Pantomima”: en ambos

no quiero ofenderle. Le hablo con la nobleza que

Falla la exclusiva que pretendía:

episodios la figura del espectro tiene sus momentos

sólo utilizo con Ud.

Para mí, la mayor garantía de que no decaiga su interés por El amor brujo me la ofrece, precisamente, la inexistencia de esa exclusiva. La experiencia propia y ajena me hace creer que la posesión absoluta de un derecho hace disminuir el interés por el objeto de la posesión. Siendo así, usted misma iría sintiendo desaparecer ese cariño con que tanto honra la obra y que tanta alegría me da. Piense también, admirada amiga, que usted y El amor brujo son, virtualmente, una misma cosa. ¿Qué mejor exclusiva que esta? El ballet conserva la estructura en dos bloques original. La popular “Danza Ritual del Fuego” es el frag-

Música i poble Actualitat

La Unió Musical de Alaquàs signa un conveni de col·laborarció amb el Ministeri d’Educació de Panamà El conveni comportarà la creació de la “Orquesta panameña de vientos” i una sèrie d’accions dins d’aquest convenni marc. El passat mes de abril va ser un gran dia per a la

meña de vientos” i una sèrie d’accions dins d’aquest

les agrupacions dels mateixos.

Unió Musical d’Alaquàs. El president de la Societat

convenni marc.

Al mes de febrer una delegació del Ministeri d’Edu-

Musical, Lute Fernández i el seu director, Enric

Aquest convenni va começar a gestar-se de la mà

cació de Panamà va visitar les instalacions de la

Parreño van fer efectiva la signatura d’un convenni

del director de la Banda de la Unió Musical d’Ala-

UMA per conéixer de primera mà el funcionament

de col.laboració entre el Ministeri d’Educació de Pa-

quàs, Enric Parreño, que ha realitzat diferents col·

d’una societat musical valenciana, ja que estaven in-

namá i la Unió Musical d’Alaquàs.

laboracions amb projectes similars en Colòmbia i

teresats en el ampli moviment bandístic de la nostra

Això comportarà la creació de la “Orquesta pana-

República Dominicana, dirigint en diferents ocasions

comunitat que és referent mundial.

Música i poble Actualitat

Aquesta visita va coincidir amb la gravació per part

tori de la nostra societat, ja que la seua intenció és

Com a remat d’aquest convenni el ministeri vol que

de la banda simfònica d’un CD de música del com-

impulsar la formació musical al seu país amb una

es materialitze la creació de la “Orquesta panameña

positor i amic de la UMA J. Salvador González More-

estreta col·laboració amb la UMA, motiu pel qual

de vientos” per fer visible aquest projecte pel qual el

no amb solistes de la talla de Philippe Cuper.

s’ha signat aquest convenni marc que després es

seu ministeri aposta de manera tan ambiciosa.

A més de les agrupacions, la delegació panamenya

dotarà d’accions més concretes per aconseguir el

va estar molt interesada en l’escola i el conserva-

seus objectius.

Música i poble Opinió

Opinió Músicas para la reflexión Por José R. Pascual-Vilaplana.

legué a hora al Aeropuerto de El Dorado, en Bogotá. Las ocho y media de la tarde, sin embargo, es hora ya tardía para los colombianos

que suelen empezar sus tareas muy temprano. Me estaban esperando para acompañarme al hotel en donde descansaría la noche del viernes. Nada más aterrizar, y tras conectar el teléfono móvil, mi familia me alertaba de los atentados de París, una muestra más de lo que es capaz la ignorancia, la mayor plaga del universo, la más cruel, la más asesina. Consternado por la noticia que se había producido mientras volábamos entre Madrid y Bogotá, pedí escuchar la radio en el taxi que me llevaba al hotel para conocer más noticias sobre el brutal suceso. La humanidad sigue sumida en la pobreza más absoluta, en el estancamiento entre acciones que se repiten sin el más mínimo escrúpulo fruto de conspiraciones económicas de aquellos que aun siguen enriqueciéndose con las guerras y de aquellos que maleducan a

se reinauguró el pasado año 2014 y cuenta con unas

lados de la carretera, centenares de tenderetes y pe-

jóvenes débiles de criterio sucumbidos al engaño de

bellísimas instalaciones cuya platea de estilo italia-

queños bares te ofrecen almojábenas, arepas, pan

bestias inmundas sin más razón que la sinrazón.

no recuerda los años de colonia. Un preparadísimo

de yuka, caldo de costilla o fruta fresca (un auténtico

El sábado debía madrugar, pero no hizo falta el

equipo técnico nos esperaba para atendernos en

manjar por estos lares).

despertador, pues el jet lag me hizo estar despierto

todas nuestras necesidades y abierto a nuestras su-

Instalados ya en Sochagota, los autobuses de músi-

desde las 3 de la mañana, hora local, es decir, las 9

gerencias. Concluida la visita, un cordial y simpático

cos empezaban a llegar. La región de Paipa es muy

de la mañana en España. Puntual y siempre atenta,

chófer nos esperaba para acompañarnos a Paipa, la

conocida por sus aguas termales, no en vano a las

mi amiga Marysabel Tolosa, asesora del Plan Nacio-

ciudad del Departamento de Boyacá en donde íba-

afueras del casco urbano se encuentra un cráter

nal de Música para la Convivencia del Ministerio de

mos a pasar los siguientes nueve días, en las ins-

volcánico del que emanan aguas de gran utilidad

Cultura, me esperaba en el hall del Hotel Cosmos a

talaciones del Hotel Sochagota, a orillas del lago del

en los múltiples balnearios y spas de la zona. La si-

primera hora para acompañarme a ver el Teatro Co-

mismo nombre y con unos alrededores de una belle-

tuación del hotel sobre una colina cercana al lago

lón en donde actuaría nueve días más tarde con la

za paisajística impresionante. El viaje entre Bogotá

le confiere una de las perspectivas más bellas del

Banda Sinfónica Juvenil de Colombia, formación que

y Paipa se hizo largo: las comunicaciones y vías de

entorno natural de Paipa. Un lugar muy apropiado

en la edición del presente año cuenta con noventa y

transporte no son precisamente el fuerte de Colom-

para el estudio y la concentración. Esa misma tarde,

cuatro jóvenes entre trece y diecisiete años prove-

bia. Los famosos trancones (atascos) y el estado de

empezamos los ensayos del concierto del día 22 de

nientes de distintos departamentos colombianos, de

las carreteras te hace tardar un poco más de tres ho-

noviembre de 2015, el día de Santa Cecília y la jorna-

Nariño a Cartagena de Indias, del Amazonas hasta la

ras en el recorrido de ciento noventa kilómetros. Eso

da escogida por el Ministerio de Cultura colombiano

zona costera del Pacífico.

sí, te permite disfrutar los maravillosos paisajes de la

para organizar el macro proyecto Celebra la Música,

El Teatro Colón de Bogotá, situado en el bellísimo

sabana de Cundinamarca, de Sopó o el monumento

la más grande movilización musical que se realiza

barrio de La Candelaria, en pleno centro histórico de

del Puente de Boyacá (en donde Bolívar empezó la

en todo el territorio colombiano en una misma fe-

la ciudad, cercano a la Catedral y a la Plaza Bolívar,

liberación de Colombia contra los españoles). A los

cha y que este año reunió 955 municipios, con más

Música i poble Opinió

de 88.000 artistas en 1.128 conciertos. Además, en

fundamental del repertorio bandístico del siglo XIX,

de los niños y de nuevo el canto sirven de base a

2015 se conmemora en Colombia el primer centena-

nos adentrábamos en el XX de la mano de uno de los

esta preciosista composición para banda. Después

rio del nacimiento del compositor de música popular

más insignes y renovadores del lenguaje bandístico:

interpretaríamos la obra que el Ministerio de Cultura

José Barros (1915-2007), una figura fundamental

el australiano Percy Aldridge Grainger (1882-1961),

de Colombia encargó especialmente para esta for-

del folklore colombiano del siglo XX con temas tan

cuya Children’s March (1919) nos ofrece todo un de-

mación juvenil en conmemoración del Año José Ba-

populares como las cumbias La Piragua y Navidad

rroche de color instrumental para reflejar un tema

rros. Se trata de Los cantos de Pedro Albundia (2015)

Negra, o el bellísimo pasillo Pesares. Cuando el pa-

popular para niños en donde la frescura, el humor, la

cuyas notas evocan distintas canciones del maestro

sado año recibí el encargo del Ministerio de Cultura

magia y la ternura conviven a partes iguales. De los

Barros, en concreto La Piragua o Momposina. El

para dirigir la Banda Sinfónica Juvenil de Colombia

años noventa del siglo XX, un reconocidísimo autor

compositor de este encargo pasa por ser uno de los

en este evento tan especial, pensé que sería bueno

norteamericano, Dana Wilson (1946) nos propone

autores musicales colombianos más prestigiosos:

diseñar un programa que acercara a los jóvenes mú-

todo un ejercicio jazzístico que combina la destre-

Francisco Zumaqué (1945) fue alumno de compo-

sicos colombianos y a los millones de espectadores

za instrumental con la vocal. Sang! nos propone un

sición de la prestigiosa Nadia Boulanger en París

que iban a vernos por televisión o internet, una ima-

tema con variaciones donde los ostinatos del jazz

(otra vez la triste e involuntaria coincidencia) y ganó,

gen histórica, ecléctica, diversificada y moderna de

combinan con ciertos tintes minimalistas. Toda una

entre otros, el Premio Lili Boulanger en 1971. Toda

la banda de música. Bajo el título de Las bandas: de

declaración de intenciones que conecta con la obra

esta gran experiencia se hace patente en una parti-

la tradición a lo contemporáneo propuse un progra-

del año 2000, October. Esta composición escrita en

tura de ricos contrastes coloristas con el ritmo como

ma con obras del siglo XIX, XX y XXI que estuviesen

los últimos momentos del siglo XX, nos invita a una

base creadora. Y para finalizar nada mejor que otro

enlazadas por un acercamiento al conocimiento de

alegoría para banda de la música coral, de la cual su

estreno conectado con el mundo de la música con-

la cultura y al propio desarrollo de la orquesta de

autor, el norteamericano Eric Whitacre (1970) es sin

temporánea más novedosa, renovadora y por qué no,

vientos y percusión. Empezaríamos con el gran ofi-

duda uno de los máximos exponentes de los últimos

atrevida. Ya son varias las ocasiones en las que he

cio creativo de un francés universal, Camille Saint

veinte años. El color del otoño se dejará entrever

tenido la oportunidad de estrenar obras del maestro

Saëns (1835-1921), quien con Orient et Occident

entre una depurada y sensible orquestación. Este

español José Miguel Fayos Jordán (1980) uno de los

(1869) nos conduce entre pentagramas de gran de-

colorismo instrumental es también característica

representantes más notorios de la nueva generación

sarrollo técnico y de claras influencias de la música

de Chinese Children’s Songs Symphonic Invention

de compositores de vanguardia. Su generosidad con

turca interpretada por la Banda de los Jenízaros tur-

(2014), una partitura escrita para la Dunshan Sym-

el proyecto hizo entregarnos el estreno mundial de

cos que marcó a tantos compositores en las últimas

phonic Wind Orchestra de China durante la estan-

su obra Multaqa. Deconstruction I, toda una pro-

décadas del XIX. Una obra que por infortunio cobraba

cia del maestro español Jesús Santandreu (1970)

puesta de fusión que toma prestados elementos de

especial relevancia tras los sucesos de París en don-

como compositor residente de la misma. De nuevo

la música árabe, la sefardí y la cristiana que llegaron

de nació el compositor de la misma. Tras esta obra

la música popular y tradicional, de nuevo el mundo

a cohabitar en el siglo XIII en la Península Ibérica.

Música i poble Opinió

Si empezábamos con la fusión entre el oriente y el occidente, de la misma forma acabamos el programa con toda una intencionalidad: demostrar que con la música la convivencia es posible, que cada uno puede rezar a su Dios, pero que podemos crear arte con la más absoluta coexistencia y con el respeto más auténtico. Toda una enseñanza para las jóvenes generaciones de músicos. Eso sí, tras el programa oficial, el concierto debía acabar con la música del maestro Barros. De tal modo, seleccionamos dos arreglos de temas muy conocidos, el pasillo Pesares, con orquestación del gran maestro colombiano Ruben Darío Gómez y la cumbia Navidad Negra, con instrumentación del prestigioso maestro Victoriano Valencia. Tener como amigos a Rubén y a Victoriano

viajamos de nuevo a Bogotá para realizar el ensayo

con millones de personas a través de las emisiones

es de esos tesoros que la vida te regala. Su música

general en el Teatro Colón. Todo estaba preparado,

en directo de televisión e internet. El público así lo

refleja no solo su inteligencia y su sabiduría musical,

técnicos, luces, escenario… Los chicos tuvieron mo-

entendió regalándonos un entusiasta y prolongado

sino su humanidad y belleza de alma.

mentos de gran nerviosismo: muchos de ellos nunca

aplauso que quisimos compartir con los maestros

Con semejante programa me enfrentaba a un arduo

habían estado en la capital colombiana, pues habi-

talleristas y los directores asistentes invitados todos

trabajo, pues el grupo de músicos seleccionados no

tan a gran distancia de la misma, para la mayoría

ellos a subir al escenario. Marysabel Tolosa, coordi-

eran una banda, la banda se hace con el tiempo y

era la primera actuación en un gran teatro, ante las

nadora de Celebra la Música, me regalaba un ramo

éste jugaba en nuestra contra. Debíamos equilibrar

cámaras de televisión…. Todo ello hizo mella en un

de rosas amarillas y nos sumíamos en un emocio-

de forma ordenada y funcional la ecuación objeti-

ensayo general un tanto desangelado debido al can-

nado abrazo.

vos-tiempo. Para ello, el Ministerio de Cultura había

sancio del grupo y a su inquietud. Pero no era más

Este texto nace de la emoción, el agradecimiento y la

organizado un equipo artístico formado por quince

que una antesala del gran día que íbamos a vivir.

inmensa fortuna que he tenido al ser partícipe de un

profesores de todas las especialidades instrumenta-

El domingo 22 de noviembre, día de Santa Cecília,

proyecto como la Banda Sinfónica Juvenil de Colom-

les más dos directores asistentes que me ayudarían

estábamos sobre el escenario desde las nueve de

bia 2015. Desde esta Europa sumida en el temor te-

en el proceso. Todos estos profesionales, la mayoría

la mañana. Hicimos un breve ensayo en el cual se

rrorista no puedo dejar de expresar mi total decepción

de los cuales conocía por primera vez, me demos-

percibió ya una banda distinta, los muchachos es-

ante la realidad que nos rodea, en mitad de una crisis

traron sus cualidades musicales y humanas, creando

taban más confiados con la acústica y el descanso

económica que ha relegado nuestras manifestaciones

un grupo de trabajo eficiente y cordial con los que

les hizo mejorar su atención. Los momentos previos

culturales a un plano discriminatorio alimentado por

compartí momentos artísticos y personales de gran

al concierto fueron de gran impaciencia y nervio-

aquellos que no consideran el arte como un bien de

altura vital y por los que siempre les estaré agradeci-

sismo: la banda, vestida con los polos de distintos

primera necesidad. El dinero del primer mundo no

do. Durante la semana de duros ensayos, los jóvenes

colores que la organización había previsto, consumía

ha servido para frenar el horror de la guerra, todas

contaban además con un grupo de once monitores

el último refrigerio antes de la actuación anhelada. El

las investigaciones y esfuerzos por mejorar la vida de

de un equipo de logística destinado al control y se-

teatro estaba completo, incluso más de doscientas

unos pocos no ha solucionado el principal problema

guridad de los muchachos y de la organización de

personas se quedaron en la calle protestando por no

del hombre: la falta de humanidad. Ejemplos como

actividades lúdicas alrededor del encuentro: yoga,

haber ya entradas.

esta experiencia en Colombia me reafirman en la con-

fisioterapia, ejercicios de calentamiento, taller de

Finalmente los técnicos de realización de televisión

fianza en el ser humano, aquel que sabe que su única

salsa, películas, juegos… hicieron que nuestra es-

me daban la entrada al escenario, y a partir de ese

salida se basa en la formación y en la educación de

tancia fuera de lo más llevadera y que nuestro tra-

momento, un ambiente de gozo y de euforia impreg-

sus gentes. Con ello se nutre la libertad del individuo

bajo fluyera entre grandes dosis de ternura. Pocas

nó cada esquina del teatro bogotano. Sin duda, uno

y se desarrolla su generosidad ante el mundo que le

veces uno encuentra una organización tan detallista

de los momentos más apasionantes de mi carrera

rodea. Ojalá algún día en nuestro país la música y los

con todos los aspectos que engloban un proyecto de

como director, no solo por el resultado final, sino por

músicos sepamos reivindicar nuestra potencialidad

semejante envergadura.

todo aquel trabajo realizado durante los diez días

por construir una sociedad mejor. No perdamos las

El día antes del concierto y tras un nutrido desayu-

previos y que nos llevaba a estar saboreando la ma-

fuerzas ni la humildad para hacerlo. Entre todos es

no a base de frutas, arepas boyacenses y tamales

gia de la música y lo más importante, a compartirla

posible. Gracias Colombia por darnos ejemplo.

Música i poble Opinió

Introducción al régimen jurídico de los artistas intérpretes o ejecutantes (II)

Omnia sunt communia?

Por Joaquín Soler Cataluña. Asesor Jurídico FSMCV.

istóricamente observamos cómo las diferentes opiniones y tendencias existentes en torno a los derechos de autor ya resultaban de

interés para los estudiosos: doctrina utilitarista del interés público versus doctrina iusnaturalista de los derechos de autor. Para los utilitaristas, el beneficio o provecho de la mayoría se antepone a cualquier derecho, situando el interés social como bien protegido, ya que según dicha doctrina, “las ideas, en tanto que creaciones sociales, colectivas, no podían estar sujetas a la propiedad de nadie, y la concesión de derechos legales a los autores sólo podía justificarse como un expediente para estimular la producción y transmisión de nuevas ideas, lo cual resulta evidentemente de utilidad pública.” A partir del axioma del derecho natural, se justificaría esa otra propiedad inmaterial sobre los derechos

países más pobres respecto de los países ricos, en

mente dificultaba una correcta y/o mínima legisla-

de autor, siempre que provengan del esfuerzo y el

la que se deberían imponer pactos y tratados inter-

ción internacional, la cual encontramos finalmente

trabajo de cada uno. La cuestión se convirtió en una

nacionales para evitar excesos y situaciones injustas

en 1893 con el primer tratado internacional sobre

discusión filosófica en el siglo de la Ilustración (de

y perseguibles en pleno S. XXI.

propiedad intelectual en la llamada Convención de

Diderot a Condorcet, de Lessing a Fichte y Jefferson).

La legislación sobre Propiedad Intelectual del S. XIX

Berna, que fue completada en 1996 por los llamados

La corriente iusnaturalista establecía la primacía de

fue fruto “de la búsqueda del equilibrio entre los de-

“Tratados de Internet” acordados por la Organización

los derechos naturales de los autores, defendiendo

rechos de autor y el interés público, así ya los au-

Mundial de la Propiedad Intelectual. Dichos tratados

que la propiedad no se limita sólo a objetos físicos

tores y editores podían beneficiarse del fruto de su

actualizan y complementan el Convenio de Berna e

y tangibles sino que se extiende también a las ideas

trabajo intelectual y de sus ideas, pero sólo durante

introducen elementos de la sociedad digital.

y otras creaciones intangibles.”. También siguiendo

un tiempo determinado. “

La propiedad intelectual constituye precisamente la

a Lysan Spooner dos siglos después “para defender

Entiendo que la tardanza de la regulación jurídica de

base del desarrollo cultural, científico y técnico. Los

la propiedad intelectual, sólo si a los intelectuales se

la propiedad intelectual a nivel mundial viene deter-

autores y creadores deben ser respetados y tratados

les reconocen sus derechos de autor, podrán estos

minada por el devenir histórico que ha desarrollado

como tales, debiendo inculcar en la ciudadanía que

vivir libremente de su propio oficio y no depender

el derecho de autor desde la Ilustración a nuestros

uno de los pilares del sistema se basa no solo en el

menesterosos del favor o la tiranía de los magnates

días. Se conformaban corrientes de opinión, princi-

puro reconocimiento de la autoría y el derecho mo-

o de los políticos.”

palmente entre los utilitaristas y los iusnaturalistas,

ral de autor, sino también en la correcta aplicación

El propio sistema y concepción de la propiedad inte-

pero además en cada Estado se desarrollaban de

de las facultades patrimoniales, en los derechos de

lectual ayudan a fomentar la creación y la invención

distinta forma los acontecimientos, inicialmente en

explotación, persiguiendo la justa y adecuada remu-

y por ende el desarrollo, siendo los pilares básicos

forma de privilegios y licencias a los impresores y

neración de los mismos.

del avance de cualquier civilización, por lo tanto

editores, para posteriormente ir incorporando la figu-

El derecho de acceso a la cultura de los ciudadanos

entiendo que no debe dificultar el acceso al conoci-

ra del propio autor y creador (inicialmente excluidos

es un derecho fundamental consagrado en la carta

miento de los países en vías de desarrollo, otra cues-

de los privilegios y licencias) La gran amalgama de

magna española, y adverado por la numerosa nor-

tión distinta será la dependencia tecnológica de los

usos internos en cada uno de los Estados, evidente-

mativa conformadora de los Tratados Internacionales

Música i poble Opinió

en materia de derechos fundamentales y esencial-

historia con la progresiva proliferación de normati-

nio público. Ese límite temporal es precisamente el

mente en sede cultural. No obstante debemos re-

vas tanto locales como internacionales. Las regula-

paradigma de la conjunción entre ese equilibrio de

conducir nuestros esfuerzos en la búsqueda de ese

ciones y progresivos reconocimientos realizados por

los derechos de autor y el derecho consagrado cons-

punto de encuentro definido por los estudiosos como

los distintos países han sido la causa fundamental

titucionalmente de acceso a la cultura de los ciuda-

el otro lugar o el nuevo espacio en el que encontrar

de la protección otorgada a los derechos de autor

danos. Así, podemos encontrar un supuesto extremo

el equilibrio necesario entre este derecho fundamen-

que evidentemente han provocado la incentivación

de protección del derecho de acceso a la cultura en

tal capitalizador de las elementales garantías de los

de la invención y a que la libre circulación de ideas

el texto de la LPI, en su artículo 15.1 y 2 en rela-

ciudadanos de acceder a los bienes culturales, tanto

y conocimientos y opiniones hayan forjado la “gran

ción con el artículo 44 de la Constitución Española,

en su vertiente material como cualitativa, y el dere-

conversación” entre personas de diversas épocas,

precisamente en defensa del consagrado derecho de

cho de los creadores a poder disponer y explotar su

generando el progreso y el avance. La búsqueda

acceso a la cultura.

obra dentro de los límites establecidos en el ordena-

del equilibrio, asimismo ha supuesto el resultado de

Siguiendo a Oreste Montalvo “es evidente la impor-

miento jurídico.

esos avatares históricos del propio concepto de pro-

tancia de la protección de los derechos de propiedad

La propiedad intelectual es un estímulo para la inno-

piedad intelectual, resultado de la conjunción entre

intelectual. Son los artistas, los escritores, los inven-

vación, para la creación, para el desarrollo cultural,

los distintos sectores y opiniones que han existido.

tores, el progreso de la humanidad se bloquearía y

científico y técnico, como lo demuestra el simple

El derecho de autor considerado como una forma

habría una peligrosa involución. La investigación es

pero trascendente dato histórico del desarrollo de las

de propiedad, es un derecho sui generis en el que

fuente de progreso, desarrollo, empleo y bienestar

civilizaciones en los últimos 300 años y el gran avan-

queda limitado su disfrute. El derecho moral de autor

para el país. Es obligación de nuestros Estados crear

ce del conocimiento que se ha producido, con las

lo es tanto a título inter vivos como mortis causa, y

las condiciones para favorecerla, utilizando los ins-

tres revoluciones, la científica del S. XVII, la industrial

permanecerá antes y después de la muerte del autor,

trumentos a su disposición, entre los cuales están

del S. XIX, la informática del S. XX y la digital del S.

sin embargo los derechos de explotación, patrimo-

la concesión de ayudas y desgravaciones fiscales,

XXI. El gran avance producido ha sido posible por el

niales o económicos tendrán una duración determi-

la promoción de la cooperación internacional y una

reconocimiento y protección del que han sido objeto

nada (70 años después de la muerte del autor para

mejora sensible del nivel de las universidades y cen-

los derechos de autor en los últimos tres siglos de

sus herederos), para posteriormente pasar al domi-

tros de investigación.”

Música i poble Opinió

Quo Vadis? La sociedad actual ha experimentado profundas transformaciones. Las sociedades musicales fueron inventadas en un contexto totalmente distinto al que vivimos hoy, sus contornos fueron pensados para personas con intereses y motivaciones muy diferentes a los actuales. Sin embargo, todavía apreciamos los rasgos de aquel invento. ¿Podremos actualizar estos proyectos a esta nueva realidad social o, por el contrario, sucumbirán fruto de su inutilidad? Los próximos años serán cruciales, pero la fortaleza y adaptabilidad del movimiento parecen indicar que una vez más así será. Seguiremos hablando de proyectos de éxito social, artístico y educativo. Mantenerse en pie ante la destrucción “Recoged las rosas mientras podáis, largos son los días de vino y rosas, de un nebuloso sueño, surge nuestro sendero. Y se pierde en otro sueño.”

os profundos cambios sociales que estamos experimentando desde el inicio de la década de los 90 han transformado sensiblemente

nuestras sociedades musicales. Los procesos de globalización económica, la irrupción de las tecnologías y otros cambios sociales han tenido un impacto muy potente. Poco queda del modelo de sociedad musical tal como lo conocimos durante las sociedades agrarias e industriales. Aunque no nos demos cuenta, pues estas transformaciones son paulatinas y sutiles, acontecen sin que los sujetos se percaten, solo el análisis en perspectiva nos permite visualizar los cambios. Las SS.MM. son un fenómeno social generado en el ámbito rural, se mantuvo sin grandes alteraciones durante los procesos de modernización que nuestro país experimentó durante la década de los años se-

senta y después más tarde en los 80. Sin embargo, la

y valenciano post-crisis, basado en la aportación de

aparición de lo que los sociólogos denominan como

grandes recursos públicos, organización de grandes

Postmodernismo dio inicio a una transformación pro-

eventos, profusión de infraestructuras ahora semia-

funda que también ha acabado modificando estas

bandonadas y la desatención a las auténticas deman-

estructuras. Unas estructuras que siempre resisten y

das de consumo cultural de la ciudadanía.

que se adaptan demostrando la fortaleza y vigencia

El valor intemporal de esta propuesta basada en la

de su utilidad.

austeridad, la vigencia de un proyecto colectivo com-

Y mucho más si las contemplamos poderosas y emer-

partido y transversal han sido las armas más eficaces

gentes sobre las ruinas del modelo cultural español

para sobrevivir a la hecatombe que se llevó por delante el modelo cultural valenciano. Como afirma el profesor Pau Rausell, “ninguna sociedad musical ha desaparecido durante la crisis, es más su número sigue aumentando.” Así pues, después de los días de vino y rosas, ¿qué elementos diferenciadores de la cultura valenciana quedan en pie? ¿Qué elementos simbólicos nos quedan de los que nos podamos sentir orgullosos? Sin duda, uno de los pocos, aunque no el único, el movimiento asociativo musical valenciano. Así y todo, nuestras sociedades musicales han sido demasiadas veces denigradas y minusvaloradas por las élites culturales que, en un alarde de arrogancia, las han considerado un producto cultural de orden

Música i poble Opinió

menor. ¡Qué pocas veces hemos escuchado poner

cuenta de que ésta es la hora final.

sario pero no garantizan el funcionamiento diario de

en valor la calidad y cantidad de nuestros músicos

Juan 2: 18-22

la institución. Sirven para movilizar, para agitar, para

aficionados, cuántos intelectuales han despreciado la

Instalados en una sociedad líquida, sin certezas de

rememorar pero no es algo sostenible. A diferencia de

música de banda comparándola con la música de or-

ningún tipo, inmersos en cambios que amenazan ser

décadas anteriores, no supone una fuerza consisten-

questa, esta sí, heredera de la gran tradición europea!

perpetuos y continuos, ¿cómo sobrevivirán nuestras

te. Algunos se desgañitan apelando a estos resortes

Una visión maniquea que negaba el derecho de ser

sociedades musicales fruto de la solidez de antaño a

pero son el último canto del cisne.

músico a quien no fuera profesional. Una usurpación

estos tiempos? ¿Qué transformaciones necesitarán

El espacio común de ocio y relación también está en

sutil pero en toda regla imbuida de un profundo ca-

para mantenerse en pie y vigentes? ¿O, por el con-

peligro. El contacto personal no está de moda, la gente

rácter reaccionario: la música clásica es propiedad

trario, acabarán siendo abandonadas y deshabitadas?

se relaciona en las redes sociales, las comunidades

de los profesionales que realmente la interpretan y la

De momento han resistido a la crisis, a un mundo que

virtuales ofrecen mucha satisfacción, más que nada.

entienden.

se derrumbó a su lado pero que nunca fue el suyo.

Se eligen los amigos, los contactos y las historias que

¡Cuánta injusticia y cuánta incultura! Y ahora, sobre

Pero ahora desprovisto de cualquier envoltorio se nos

nos interesan. Hasta se busca pareja en plataformas

el campo de batalla cultural, la crisis nos muestra el

muestra la más cruda realidad ante nosotros. Una te-

asépticas que evitan el contacto directo. Cada vez

auténtico rostro de lo verdadero. Solo perdura lo au-

rrible duda que amenaza en convertirse en certeza.

más hay pereza y comodidad. Renunciar a los telé-

téntico. Todo saltó por los aires. Pero, ¿qué nos depara

Otra vez más, ¿seremos capaces de transformarnos?

fonos móviles las dos horas que dura el ensayo de

el futuro?

¿Se puede hacer algo para que esto sea así? O por el

la banda es un reto titánico. Los jóvenes son incapa-

contrario, ¿nada puede detener el proceso?

ces de asumir esta obligación, ausentes en el ensayo

Algunos elementos fundacionales ya no sirven. No

se entretienen enviando wasaps o consultando los

podemos apelar a la tradición ni al sentido de perte-

mensajes en la red social, deseosos de que termine la

nencia. Estos resortes garantizan un evento, que pue-

tortura que les impide volver a la libertad, regresar a

de ser participar en un certamen, celebrar un aniver-

la conexión con su universo. Hay que volver a ofrecer

La sociedad líquida: la amenaza silenciosa Queridos hijos, ésta es la hora final, y así como ustedes oyeron que el anticristo vendría, muchos son los anticristos que han surgido ya. Por eso nos damos

satisfacción.

Música i poble Opinió

Y otras renuncias que ya acontecieron. No se necesitan los recursos que antes fueron exclusivos y determinantes: instrumentos musicales, profesorado, oportunidades para interpretar en un grupo, etc. Las sociedades musicales tuvieron durante mucho tiempo la exclusividad sobre ciertos recursos. Los individuos los necesitaban, fueron la tabla de salvación para nu-

Paulo Coelho Se muere para renacer con toda la gloria. El Ave Fénix estaba provista de una fuerza descomunal, poseía do-

y muros de los habitáculos del poder. Y allí decide, interviene e influye. Y lo mismo en el ámbito del poder municipal.

nes extraordinarios, sus lágrimas curaban y controla-

Música y poder, una pasarela cada vez frecuentada:

ba el fuego, Cada quinientos años volvía iniciando un

directores generales y secretarios autonómicos y con-

ciclo de renovación y esperanza.

sellers músicos, alcaldes y concejales que se iniciaron en la gestión en las sociedades musicales, expresi-

merosas capas de población. Marcaron la diferencia,

Y así de nuevo renacerán. Sin certezas, sin seguridad,

ahora no. La sociedad del bienestar y la fortaleza de

navegando en un mar de dudas, vagando unas veces

los servicios públicos orillaron su valía. La prolifera-

por la oscuridad, otras por la luminosidad, pero siem-

Y el prestigio suma. En una sociedad sin referentes,

ción de conservatorios públicos y la calidad de estos

pre hacia delante.

el prestigio es un valor intangible pero muy eleva-

proyectos educativos difuminaron su labor. Ahora, sin

Las sociedades musicales se mantienen fuertes.

aquella ventaja derivada de una sociedad invertebra-

Fuerte es su determinación y fuerte es su voluntad. Y

da, es más difícil mantener la vigencia.

encontramos muchos elementos que garantizan este

Y otros cambios.

optimismo. Nunca se tuvo tanto prestigio, nunca los poderes públicos y las élites políticas entendieron su

El resurgir del Ave Fénix

indiscutible necesidad. A veces a golpe de protestas

En toda historia de amor siempre hay algo que nos

otras por propio convencimiento, pero la FSMCV ha

acerca a la eternidad y a la esencia de la vida, porque

conseguido convertirse en uno de los interlocutores

las historias de amor encierran en sí todos los secre-

sociales más potentes, su voz se oye a veces atro-

tos del mundo.

nadoramente, otras en la soledad de los despachos

dentes de la FSMCV ahora diputados autonómicos…

do al que se acercan aquellos que quieren crecer y mejorar. Esto permite tejer alianzas, conseguir recursos extraordinarios, algunas entidades se acercan a las sociedades musicales para mejorar negocio e imagen. Se genera un discurso, a veces demasiado contemplativo, otras veces más significativo y con ello llega la presencia en la sociedad, en los medios de comunicación, en las redes sociales… La presencia es lo contrario a la invisibilidad. La originalidad, la exclusividad de la propuesta, el

Música i poble Opinió

posicionamiento singular, ocupar un espacio propio,

un espacio de identidad, de convivencia, de relación.

tina que gira en torno a san Pedro. Éste abandonaba

ahí está una de las claves. Y esto parece bastante

Ahora ya no cumple esa función.

Roma, huyendo de la persecución a los cristianos

evidente en el proyecto educativo: convertir las escuelas de música en lugares para formar aficionados a la música, huyendo de construir sucedáneos de los conservatorios. Esto se tardó en ver, pero ya se nos revela como imprescindible. Nadie lo hace, solo las sociedades musicales que han encontrado un “nicho” de negocio y de identidad que han de transitar inexcusablemente. Más dificultades presenta la originalidad en el proyecto artístico y social. Estos dos proyectos que toda sociedad musical comparte se crearon en aquellas sociedades agrarias e industriales, cuando eran sólidas. Actualizar estos proyectos en un mundo líquido es más difícil pero no imposible, ya hemos identificado antes estos problemas. La gente no acude

La innovación se hace necesaria, actualizar los proyectos en un nuevo contexto no será fácil pero sí necesario. Los discursos lacrimógenos no servirán; apelar a un pasado glorioso que nunca volverá, todavía menos. Es lo que hay. Identificamos experiencias, “buenas prácticas” que están dando resultados, una vez más, las sociedades musicales se mueven, se están transformando. Nueva gestión más profesional, nuevas políticas de incentivos y captación de indivi-

este proyecto que siempre fue el nuclear. No es fácil contestar. De igual manera el casino, el local social fue

a la urbe cargado con la cruz. Quo Vadis, Domine? Le preguntó Pedro. “Voy a Roma a ser crucificado”, respondió Jesucristo. Avergonzado de su actitud, Pedro agachó la cabeza y regresó también para padecer el martirio y en aquel lugar se levantó la basílica de San Pedro del Vaticano, uno de los templos más impresionantes que la civilización ha creado y que perduran todavía en la actualidad.

duos. El campo es ahora inimaginable, pero sobre los

Puede ser que las reformas que se acometan cambien

esquemas rotos se deben reinventar los proyectos sin

el modelo de sociedad musical que todos conocimos,

renunciar a nada. Todo es válido y posible. Y las posi-

pero seguro que en su lugar se construirá un templo

bilidades, infinitas.

del que nos sentiremos orgullosos siempre, tal cual hicieron nuestros antepasados. Huyendo o negando la

a los ensayos, el nivel de contratación de las bandas de música ha caído brutalmente, para qué mantener

cuando se encontró con Jesucristo que se acercaba

realidad, no, mirándola de cara y comprendiéndola, sí. Epílogo

Es nuestro reto, es nuestra obligación.

Quo vadis? La frase está vinculada a la tradición crisManuel Tomás Ludeña

Música i poble Comarques

Alto Palancia Broche final a la celebración del 110 aniversario de la Sociedad Musical de Segorbe A lo largo de 2015, la Sociedad Musical de Segorbe ha celebrado el 110 Aniversario de su fundación con diversos actos protagonizados en su mayoría por las distintas agrupaciones que la componen.

abe destacar el concierto conmemorativo de la Banda Sinfónica celebrado en Segorbe en el mes de mayo, al que asistió el presidente

de la FSMCV, Pedro Rodríguez y otros miembros de la estructura federal, y en el que bajo la batuta del director Josep M. Martínez Giménez, se interpretaron obras de L. Magenti, M. Asins Arbó, J.M. Izquierdo, J. Palanca, H. Chinesta y J.M. Martínez. La Orquesta “José Perpiñán” también protagonizó un concierto conmemorativo en mayo, coincidiendo con el décimo aniversario de su fundación. Dirigida por el maestro Daniel Gómez Asensio, interpretó el Réquiem de Mozart, acompañada por las voces del Orfeón Gregorio Gea de Benimaclet, Coral Polifónica de la Lírica de Silla y Coro de Cámara Contrapunto de Valencia, concierto que se celebró en el auditorio municipal de Segorbe y en la Iglesia San Juan y San Pedro de Valencia.

cular grupo de metales en solitario, y en la segunda

En el mes de julio se celebraron la Trobada de Ban-

actuaron junto a la banda sinfónica de la sociedad

des Comarcal del Alto Palancia, con la participación

musical, estrenando la obra Cool Brass Five com-

de las bandas de la comarca y el I Festival de Ban-

puesta por el maestro Ferrer Ferran para quinteto de

das Juveniles de Segorbe, con la participación de las

metales y banda, bajo la dirección de Josep. M. Mar-

Bandas Juveniles de la Lira Saguntina, de Sarrión y

tínez. Sin duda, una experiencia única para nuestros

de Segorbe.

músicos que compartieron escenario con el quinteto

En agosto, la Joven Orquesta de la FSMCV, estuvo

de renombre internacional, un hito en la trayectoria

concentrada en la ciudad de Segorbe, y ofreció en el

musical de nuestra sociedad musical.

auditorio “Salvador Seguí” de la ciudad un magnífico

Según la presidenta de la entidad, Mari Pepa Colo-

concierto bajo la batuta del maestro Cristóbal Soler,

mina, “ha sido un año intenso de trabajo para todos

humano de sus músicos, ese capital intangible, que

que dirigió en los inicios de su carrera como directo

los músicos y educandos de la Sociedad Musical de

otorga valor a nuestra asociación, e impulsa con su

a la Sociedad Musical de Segorbe.

Segorbe, cuyo activo intangible que como en toda

potencial todas las actividades que realizamos. A los

Y, como broche final a la conmemoración del 110

organización distingue, diferencia y da valor, es el

músicos que han formado parte de esta Sociedad

aniversario, a petición de los músicos de la sociedad

capital humano, el conocimiento y la marca. Nuestra

durante 110 años, a los músicos actuales que han

musical, y gracias a la colaboración de Culturarts,

marca es la Sociedad Musical de Segorbe, vigente

protagonizado en primera persona los actos de este

Musical Campos y el Ayuntamiento de Segorbe, el

durante 110 años; nuestro conocimiento, el conti-

110 aniversario y a los educandos que empujan des-

quinteto de metales Spanish Brass, protagonizó en

nuo estudio, interpretación y disfrute de la música;

de la Escuela de Música y que liderarán el futuro de

Segorbe un magnífico concierto el pasado 29 de

nuestro capital humano, los músicos. La Sociedad

esta asociación, nuestro reconocimiento por estos

noviembre. En la primera parte actuó este especta-

Musical de Segorbe, se siente orgullosa del talento

110 primeros años de música en Segorbe”.

Música i poble Comarques

Plana Alta Les bandes de la Plana Alta reconeixen a Vall d’Alba l’esforç i la dedicació dels seus músics El president comarcal de la FSMCV-Plana Alta, Jorge Gil, va obrir l’acte amb un discurs en el que va posar en valor el treball de les bandes

all d’Alba va acollir el dissabte 24 d’octubre la gala dels II Premis So de la Plana, que les bandes de la Plana Alta van organitzar per a

reconèixer la dedicació i l’esforç dels músics de les societats musicals de la comarca. Vora 400 persones es van reunir en el restaurant La Pelejaneta de Vall d’Alba, entre músics, representants de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i alcaldes i regidors. El president de la FSMCV-Plana Alta Jorge Gil va obrir l’acte amb un discurs en el que va posar en valor el treball de les bandes. La gala va començar amb els guardons institucionals. Televisió de Castelló es va emportar el premi al mitjà de comunicació per la seua difusió de les bandes de música, l’Ajuntament de Sant Joan de

María Bellido Mesa, Celia Rueda Navarro i Damián

Adrián Pérez Saborit (AM Vall d’Albense), Pepe Gui-

Moró va ser reconegut per la seua col·laboració amb

Rueda Navarro (UM Santa Cecília de Benicàssim) i

merà Grifo (UM Santa Cecília de Cabanes), Teresa

la banda del municipi i l’Ajuntament de Castelló va

Fátima Messeguer Fabregat, Fernando Messeguer

Casanova Valero (AC La Roca de Vilafamés), Vicente

rebre un guardó per organitzar el cicle de concerts al

Fabregat, Víctor Ros Bouché i Belén Ahís Balaguer

Ramos Andreu (UM Lira Borriolenca), Francisco Re-

Templet del Parc Ribalta.

(UM Lira Borriolenca).

nau Vicente (AC Amics de la Música de Sant Joan

Els premis per l’expedient acadèmic van ser per a

Cada banda va lliurar un reconeixement a una per-

de Moró), Juan José Blasco Moreno (UM Orpesa) i

Jorge Pallarés Soler i Inés Andreu Gil (AC Amics de la

sona per la dedicació a la seua societat. Els premiats

Josep Sancho Sancho (UM Amor a l’Art de Benlloch).

Música de Sant Joan de Moró), Dionís Tena Pallarés

van ser Marc Aixa Siurana (UM Torreblanca), Pepe

El premi per a la participació federal va ser per a

(UM La Pobla), Arnau Aixa Siurana (UM Torreblanca),

Castaño Marzá (UM Santa Cecília de Benicàssim),

la UM Santa Cecília de Benicàsim, per l’organització de la XLVII Assemblea General de la FSMCV, els XVI Premis Euterpe i la XXII Trobada de Bandes de la Plana Alta. Les societats de la comarca van reconèixer també la trajectòria del músic castellonenc José Gargori Vicent, fundador de la Unió Musical del Grau de Castelló i de la Unió Musical Castellonenca, de la que també és el director. L’acte va comptar amb la presència de la vocal de la FSMCV Daniela González, el president provincial, Juan Bautista Monroig, i el president de FMSCV-Els Ports i Alt Maestrat, Iván Escorihuela. La gala va ser presentada pel periodista Raul Puchol. La tenda Permúsic de Borriol va sortejar diversos premis.

Música i poble Comarques

La Safor Les societats musicals de la Safor van lliurar els seus Premis Hermes de la música Entre els guardonats d’enguany va figurar el vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant.

esprés de 4 anys, la comarca La Safor-Valldigna va reprendre la Gala de la Música i els Premis Hermes, amb la finalitat de fer visible

el treball social i musical de les societats musicals de la comarca, així com els seus valors d’esforç, experiència i saber fer. La Gala de la Música va tindre lloc dissabte 24 d’octubre en el Palau Miramar. Entre els premis extraordinaris enguany s’ha reconegut la figura de l’actual vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant, per la seua trajectòria com a músic, director de banda, director d’escola, directiu i president comarcal. Així mateix, també van rebre el premi extraordinari el Convent de Sant Jeroni de Cotalba, l’Associació Musical Amics de la Música de Palma de Gandia i Ferran Pelegrí Gómez, músic, director de banda i docent. A més a més, les distintes societats musicals de la

el premi Hermes al director; Ramon Garcia i Soler,

premiar als músics veterans i també als titulats su-

comarca van atorgar els seus respectius premis ex-

el premi al compositor i el consistori de Xeresa, el

periors pel seu esforç.

traordinaris.

premi Hermes a l’Ajuntament.

L’acte es va emmarcar en la campanya d’Activitats

Conxa Germán Llácer, presidenta de l’Agrupació Ar-

El grup Ràdio Gandia, Tele 7 Safor-Gandia, va rebre

Comarcals de la FSMCV.

tístico Musical Ausiàs March de Beniarjó va rebre el

el premi Hermes al mitjà de comunicació i La Caixa,

premi Hermes al president; José Luis Carreres Belda,

el premi a l’entitat privada.

de l’Associació Musical de Guardamar de la Safor,

Finalment, cadascuna de les societats musicals van

Música i poble Comarques

Camp de Túria Concert històric d’Antoni Ros Marbá amb la banda simfònica Unió Musical de Llíria El prestigiós mestre reconeix que en la seua llarga trajectòria com a director de grans orquestres, sols ha dirigit una banda de música: la Unió Musical de Llíria

a nit del dissabte 28 de novembre fou viscuda pels unioners i simpatitzants, que ompliren la Sala de Concerts de la Unió Musical de Llí-

ria, com un dels grans dies que marquen els fets importants d’esta centenària Societat. En una nit repleta de molta emotivitat tingué lloc el concert extraordinari de la Banda Simfònica que comptà amb la participació del prestigiós mestre Antoni Ros Marbà (Director d’Honor de la Unió), en el transcurs del qual se li va oferir un homenatge al benvolgut mestre pels 50 anys d’amistat, de col·laboracions i d’assessoraments musicals amb la nostra Societat. La Banda Simfònica, constituïda en esta ocasió per una plantilla de 105 músics, oferí un programa corresponent al repertori clàssic de les grans obres orquestrals. S’interpretaren peces d’una gran complexitat tècnica i que no és habitual que formen part del repertori de les bandes de música. En la primera part, la Banda Simfònica fou dirigida pel mestre titu-

Prèviament a la interpretació de les grans obres se-

la Unió amb la gran quantitat de jòvens músics que

lar, Enrique Artiga Francés, que interpretà el pasdo-

leccionades per al concert, se li va fer un homenatge

garanteixen el futur d’esta Societat.

ble Cielo Andaluz, de Pasqual Marquina i la Simfonia

al mestre Ros Marbà pels 50 anys d’amistat. El dis-

Els músics que participaren en el concert el vis-

Sevillana, de Joaquín Turina. La segona part fou diri-

curs estigué a càrrec del soci Manuel Cantó Planas

queren amb molta intensitat, a l’igual que en els

gida pel mestre invitat, Antoni Ros Marbà, que dirigí

(fill del qui fou president d’esta Societat, Julian Can-

assajos amb Ros Marbà dels dies previs, i saberen

l’obertura de La Força del Destí, de Guiseppe Verdi

tó) que a més és íntim amic de Ros Marbà i fou el qui

transmetre a l’auditori la musicalitat d’unes obres

i la suite Romeu i Julieta de Serguéi Prokófiev. Cal

el portà a la Unió per primera vegada l’any 1965. Les

de gran dificultat tècnica. El públic que assistí al

destacar el bon treball fet durant mesos pel mestre

seues paraules foren molt emotives i plenes d’anèc-

concert gaudí d’estes magnífiques interpretacions

titular Enrique Artiga, i l’entrega i dedicació dels mú-

dotes que emocionaren a tots els presents. Manuel

i de la direcció d’un mestre amb tanta personali-

sics de la Unió preparant les obres d’este concert.

Cantó ens comptà la història d’una amistat musical

tat com Ros Marbà; i acabà oferint uns calorosos i

La segona part del concert s’inicià amb una gran

amb la Unió que ha perdurat tants anys. A continua-

extensos aplaudiments que foren premiats amb un

expectació del públic per veure dirigir al mestre Ros

ció, el mestre Ros Marbà agraí estes mostres d’es-

bis, l’intermedi de La boda de Luís Alonso, de Ge-

Marbà, que en la seua llarga trajectòria musical com

tima amb unes paraules pronunciades amb la natu-

rónimo Giménez, una de les obres més estimades

a director de grans orquestres sols ha dirigit a una

ralitat i el bagatge cultural que el caracteritza, on

pels unioners i que solen tancar el programa de les

banda de música: la Unió Musical de Llíria. És el ma-

destacà la relació tan personal que ha mantés amb

grans actuacions de la Unió. En finalitzar el concert,

teix cas que va ocórrer amb el prestigiós mestre

la Unió. El mestre destacà la sonoritat tan especial

tot el públic que omplia el teatre s’alçà dempeus i

Zubin Mehta, quan l’any 2013 dirigí per primera ve-

de la Banda Simfònica, la gran labor musical, edu-

oferí a la Banda Simfònica i al mestre Ros Marbà una

gada una banda en un concert públic i este honor li

cativa i social que desenvolupa esta activa Societat i

llarguíssima ovació.

correspongué a la nostra Banda Simfònica.

quedà sorprés pel futur tan esperançador que tindrà

Música i poble Comarques

El Conservatori de Llíria presenta el seu nou curs acadèmic El ponent inaugural d’enguany va ser Remigi Morant, vicepresident de la FSMCV.

’auditori del Conservatori Professional de Mú-

la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Es-

sica de Llíria va acollir l’acte de presentació

port, Josep Joan Vidal, i el director del centre, César

del curs acadèmic 2015-2016. La ponència

García. La presentació del nou curs va servir també

d’inauguració oficial del nou any docent va estar a

per a fer entrega dels Premis Professionals 2015 als

càrrec de Remigi Morant, director del Departament

alumnes distingits.

de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Cor-

La jornada va finalitzar amb les actuacions que van

poral de la Universitat de València i vicepresident de

oferir la Big Band del Conservatori, dirigida per José

la FSMCV.

Vicente Catalá i la Banda de 3r i 4t curs, amb la di-

L’acte va comptar també amb la presència de l’al-

recció de Carlos Díaz.

calde de la ciutat, Manolo Civera, el sotssecretari de

Emotiu concert de despedida d’Enrique Artiga, director titular de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria

l tradicional concert de Nadal que oferí la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria al seu teatre el 23 de desembre, fou viscut per tots

els unioners, músics i simpatitzants amb molta emotivitat, ja que el d’enguany tenia unes connotacions molt especials: era el concert d’acomiadament del que durant 6 anys ha sigut el director titular de la Banda Simfònica, Enrique Artiga Francés. En este concert es va fer l’entrada de 24 nous músics de la Banda Simfònica, constituïda en esta ocasió per una plantilla de 140 músics que tingueren un destacat protagonisme en les obres seleccionades per a esta nit. D’entre les peces que s’interpretaren, cal ressaltar la primera audició del poema simfònic Alhambra, el último reino, compost per Raquel Sánchez, violoncel de la nostra Banda; i el vals simfònic,

que s’interpretaren foren els pasdobles Las Arenas

Rozalén Igual, féu el discurs d’agraïment al mestre

Pluja de llàgrimes, compost pel jove músic unioner,

i Cielo Andaluz, la Simfonia Sevillana, de Turina, la

pel treball que ha portat endavant i que podem va-

de 14 anys, Carlos Miguel Pascual Górriz. També

Marxa Radetzky i una selecció de nadalenques.

lorar com una de les millors etapes artístiques en la

s’interpretà el Concert en Mib per a trompeta, de J.

En la segona part del concert es va oferir un home-

llarga i intensa història de la Unió, amb moments cul-

N.Hummel, actuant com a solista el nostre músic,

natge al mestre i director titular, Enrique Artiga. En

minants com els Primers Premis i Mencions d’Honor

José Real Cintero. Una altra peça fou el concert per

primer lloc es projectà un audiovisual amb imatges

aconseguits en els certàmens d’Altea en el 2011 i el

a quintet de metall i banda simfònica, Excursions,

de les vivències i trajectòria d’Enrique durant els úl-

de València en el 2013. També es destacà el concert

de Gregory Fritze, amb la participació dels músics

tims sis anys al front de la Banda Simfònica. Des-

històric i únic de Zubin Mehta en novembre de 2013

Andreu Moros Escrig (trompeta de la Unió), Jorge

prés, Davinia Moyano, li dirigí unes paraules molt

i els concerts inoblidables amb Enrique Garcia Asen-

Villanueva Román, Miguel Jorge Vidagany, Manuel

sentides d’estima en nom de tots els músics. A con-

sio i Antoni Ros Marbà. Així com els oferits a Limoux

Gómez Gimeno i Josep Colom Gimeno. Altres peces

tinuació, el soci i col·laborador de la Unió, Francesc

(França), Baeza i Albacete.

Música i poble Comarques

Horta Nord El CMI Santa Cecília de Puçol va oferir un concert de rock simfònic El resultat va ser aconseguir ajuntar a l’escenari a l’orquestra simfònica, al Cor i a la coral de l’escola de música del CMI Santa Cecília amb grups i músics de l’AMPLI

l passat 21 de novembre, l’Orquestra simfònica del CMI Santa Cecília de Puçol va oferir un concert molt especial. Es tracta d’un concert

de rock simfònic. Un projecte gestat pel seu director Javier Teruel que tractava no sols de fer música de rock amb l’orquestra, sinó de involucrar a la màxima quantitat de col·lectius musicals de la localitat. El resultat va ser aconseguir ajuntar a l’escenari a l’orquestra simfònica, al Cor i a la coral de l’escola de música del CMI Santa Cecília amb grups i músics de l’AMPLI (Associació de músics independents de Puçol) com ara “Come back karma” o “Acid cookies”, i fer un espectacle digne dels millors auditoris. Tots els arranjaments es van fer expressament per a l’ocasió. Va ser el propi director, Javier Teruel, amb l’ajuda d’un dels membres de la orquestra, el violoncel·lista Nicolás Romero, qui va dedicar mesos de dur treball per a aconseguir l’equilibri perfecte entre la sonoritat simfònica i les guitarres, baixos i veus dels grups de Rock. El repertori va incloure autèntiques joies del rock com ara Stairway to heaven i Kashmir (Led Zeppelin), Knocking on heaven’s door i Sweet child o’ mine (Guns N’ Roses), The House of the rising sun (The animals), Nothing else matters (Metallica), Living on a prayer (Bon Jovi), Another brick in the wall i Comfortably numb (Pink Floyd), Paranoid (Black Sabbath), Highway to Hell i Thunderstruck (AC/DC), o la potent

Smells like teen spirit (Nirvana), que van fer vibrar un

gicament disposades per tot a reu i una microfonia

GUITARRES: Pedro Ponce Sáez, Pablo Saborit Roig i

auditori ple de gom a gom.

molt acurada per a equilibrar el potent so dels ampli-

Jordi Sánchez Navarro

El cor infantil va fer a la perfecció la part correspo-

ficadors i la bateria amb la resta de l’orquestra i cors.

BAIXOS: Cristobal Chaves Domínguez i Daniel Rodrí-

nent en la coneguda peça de Pink Floyd: Another

Un concert històric que va superar totes les expec-

guez Puello

brick in the wall, mentre que el cor d’adults feia

tatives i del qual es parlarà durant molt de temps.

BATERISTES: Carles Salvador Almenara, Samuel Bra-

unes impressionants contestacions al final de Knoc-

Aquest va ser la fitxa tècnica de l’esdeveniment:

zález Alcalá i Álvaro Esteve Civera

king on heaven’s door de Guns N’ Roses.

DIRECTOR d’Orquestra: Javier Teruel Orts

SO I LLUMS: Nicolás Romero Almela i Josep Picó

La resta, va ser preparar l’escenari per a una actua-

DIRECTOR de Cor i Cor infantil: Alex Díaz Gil

Verdú.

ció molt visual, amb llums de color i focus estratè-

VEUS: Jordi Sánchez Navarro i Tiko Esteve Subies

Música i poble Comarques

La Societat Musical de Bonrepós i Mirambell commemora el seu 25 aniversari amb una llarga agenda d’actes Antoni Aliaga, president comarcal de la Ribera Alta i responsable del projecte de música i falles de la FSMCV, va oferir una ponència sobre Música i Festa.

om cada mes de novembre, la Societat Musical de Bonrepòs i Mirambell ha celebrat la festivitat de Santa Cecília, encara que aquest

any amb més força i il·lusió si cap, ja que l’entitat conmemora el seu 25 aniversari. Entre les activitats portades a terme el divendres 13 de novembre va tindre lloc una ponència sobre Música i Festa a càrrec d’Antoni Aliaga (FSMCV). A continuació es va projectar «La caixa negra», un documental elaborat per la Unió Musical de Muro al

i taules redones temàtiques (la música i la festa, la

guez (president FSMCV).

voltant de la figura del compositor de música festera

música tradicional i les bandes, l’ensenyament mu-

El 26 de febrer s’abordaran els Beneficis i reptes de

Paco Esteve i dirigit per José Carlos Díaz.

sical, l’associacionisme, etc.)

l’estudi de la música, en una taula redona en la qual

Els actes van continuar amb recital de solistes i grups

Este cicle té una intencionalitat molt clara que és la

exposaran les seues idees Àngels Fenollosa (fisiote-

de cambra de músics de la societat musical, mentres

d’aprofitar la celebració del 25é aniversari per a obrir

rapeuta), Ismael Díez (Universitat de València) i Re-

que el concert de Santa Cecília es va celebrar dis-

un espai de reflexió col·lectiva que servisca de punt

migi Morant (FSMCV).

sabte 21 a La Llar Parroquial amb la participació del

de partida per a projectar-nos cap al futur i millorar,

Els ensenyaments musicals a la Comunitat Valen-

Conjunt instrumental de l’escola de música, la banda

si cap, la nostra societat.

ciana serà l’objecte de la ponència del 22 d’abril,

juvenil i la banda simfònica (monogràfic música clàs-

Després de cada ponència hi haurà un sopar d’en-

a càrrec de Raül Juncos (cap de servei d’ensenya-

sica: obres de Rossini i Beethoven).

trepà i a continuació està programat una sessió de

ments de règim especial de la Conselleria d’Educa-

Cicle de ponències, taules redones i cine fòrum

Cine fòrum.

ció, Investigació, Cultura i Esport).

La commemoració del 25 aniversari de la Societat

Calendari del cicle

Finalment, el 27 de maig es parlarà sobre Potencia-

Musical, que es va iniciar en novembre de 2015 i

La pròxima cita serà el pròxim 29 de gener quan tin-

litats de les societats musicals com a associacions

durarà fins juliol de 2016, abasta una programació

ga lloc una ponència en la que baix el títol Passat,

juvenils i el 10 de juny sobre La música tradicional

diversa que combina activitats lúdiques i musicals.

present i futur de les bandes de música, participaran

valenciana i les bandes de música, una ponència a

A més a més, han programat un cicle de ponències

Elvira Asensi (Universitat de València) i Pedro Rodrí-

càrrec de Josep Vicent Frechina (crític musical).

La comarca celebra Santa Cecília i el Nadal amb música

a UAM d’Almàssera va presentar a la nova

Per la seua banda, l’Associació de Comerciants de

La Banda Simfònica de l’Agrupació Musical de Rocafort

Musa de la Música 2015, Sara Torrero del Río

Moncada i la Unió Musical de Moncada van organit-

va oferir el Concert de Gala de Nadal el dissabte 19 de

durant els actes en honor a la patrona. Els ac-

zar el IX Concert Notes Solidàries, el diumenge 13

desembre. La Banda Simfònica de l’AMR, dirigida des de

tes van concloure aquest cap de setmana del 28 de

de desembre en el saló d’actes del centre cultural

2006 pel mestre Juan José Catalá Borrás, es va vestir

novembre amb el concert de Santa Cecília. Un acte

Blasco Ibáñez de Moncada. En el concert participa-

de gala per a interpretar obres de diversos estils i com-

que va tindre lloc en el Centre Cultural d’Almàssera

ran l’Escola de Dansa Coppelius de Moncada, el grup

positors. Així mateix, la Banda Simfònica va comptar

i durant el qual es van incorporar a la banda de mú-

de ball de l’Associació Rociera Andalusa de Moncada

amb la col·laboració de la jove soprano lírica Belén Roig

sica els nous músics: Irene Campos Julián i Joel Si-

i la Banda Simfònica de la Unió Musical de Moncada.

Martínez en un concert que va tindre la seua vessant

món Zanón amb el clarinet i Iván Jesús Biot Jiménez

La recaptació del concert va anar destinada a finali-

solidària amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer

com a percussionista.

tats solidàries, al Projecte AYUCA-Càrites Moncada.

(AECC) a través de la seua Junta Local de Rocafort.

Música i poble Comarques

El gran ‘Conciertazo’ de Nadal de la Societat Musical d´Alboraia

a Societat Musical organitza tots els anys el seu tradicional concert de Nadal, on cada vegada es reinterpreten i aconsegueixen que tan adults

com a xiquets xicotets es queden fascinats entre coreografies, balls, disfresses i molta música. Enguany, la banda de la SMA ha basat el seu concert en la part educativa, mentre un narrador anava explicant, d’una a una les obres, al costat de la seua companya que vestia unes tecles com a faldilla, el públic reia i interactuava amb ells. Baix de l’escenari estaven situats els músics que s’havien caracteritzat com els grans compositors de la música, així doncs, en l’Auditori Municipal es va poder gaudir

sobre campana’ i ‘Feliz Navidad’.

Per altra part, mentre la banda interpretava cadas-

de la presència de Bach, Mozart i fins i tot de Tchaikovsky

Aquest repertori va donar motiu a escenes tan diverti-

cuna de les peces, més de 20 músics van canviar

Les peces de música que es van interpretar sota l’atenta

des com la presència en l’escenari de diversos xiquets

per una vesprada l’instrument pel ball, i van crear

batuta del director, Eduardo Nogueroles, van ser; Así ha-

majors tocant uns joguets en l’escenari; els xicotets

unes coreografies amb figures inesperades i que van

bló Zaratrusta, la Sinfonía de los Juguetes, El Lago de los

en qüestió eren els músics que enguany celebraven

sorprendre a tot el públic.

Cisnes, Marcha de los Toreadores, La gruta del Rey de la

els 50 anys de permanència en la banda: Francisco

Sens dubte, cada Nadal el concert de la Societat Musical

Montaña, En un Mercado Persa, Orfeo en los Infiernos,

Estellés, Miguel Chavarria, Martín Chulvi, Justo Aguilar

es converteix en l’esdeveniment més esperat de tot l’any

West Side Story i les nadales; ‘Noche de Paz’, ‘campana

i Vicent Carbonell.

i en el qual tota la banda participa amb molta il·lusió.

Les fortes pluges deixen sense local d´assajos i concerts a l´Agrupació Musical de Massarrojos

l temporal i sobretot les ratxes fortíssimes

trumentals i altres especialitats. El dilluns, desgra-

de vent que es van produir a primers de no-

ciadament, el cinema va tenir grans danys en la seua

vembre en Massarrojos, van provocar grans

estructura, en major part a causa de l’ensulsiada

destrosses en la població, entre elles en el cinema,

d’una fàbrica veïna, en aquests moments en desús.

local que utilitza habitualment la banda per a desen-

Per sort, no cal parlar de danys personals.

volupar les seues activitats.

La banda va haver de resituar tot el material que te-

Fins a aquest moment, el local d’assaig de la banda

nia fins a aqueix moment en propietats de músics i

de Massarrojos era el cinema de Massarrojos, deno-

també en una habitació que gratament els va cedir

minat saló parroquial per ser propietat de l’església

l’alcaldia per a allotjar tot l’arxiu.

local i arquebisbat de València, un edifici emblemàtic

Malgrat açò, des de la banda asseguren que “no ens

músics, doncs allí s’han viscut moltes coses i espe-

del poble construït l’any 1953 pels propis veïns de

anem a quedar quiets. Anem a reprendre els nostres

rem que les reparacions vagen de pressa i tornar al-

Massarrojos.

assajos gràcies a l’Associació Cultural de Massarro-

gun dia. I amb la data pròxima a Santa Cecília i unes

L’Agrupació Musical de Massarrojos ha utilitzat

jos que ens ha deixat el seu local, cridat pels veïns

activitats programades per a aquesta festivitat, entre

aquesta instal·lació des de 1992, en els seus assa-

“El Casino”. Un bar-restaurant on també fan exposi-

elles l’entrada de nous músics, estem fent malabars

jos, concerts i per la seua escola de música oferint

cions de pintura entre unes altres”.

per a poder dur a terme sobretot aquest concert de

així recitals, concursos i també per a algunes dels

I afegeixen que “ens dona molta pena haver d’anar-

presentació. Però aconseguirem fer-ho i els nostres

seus ensenyaments, com a percussió, conjunts ins-

nos del cinema, és un xoc emocional per a tots els

nous músics tindran el seu primer concert”.

Música i poble Comarques

Los Serranos La Lira de Chulilla celebra por primera vez el concierto de Navidad en el nuevo Auditorio

l pasado 27 de diciembre, la Sociedad Musical La Lira de Chulilla celebró el concierto de Navidad. Esta ocasión fue muy especial, porque

por primera vez se celebró en el ansiado Auditorio. Los vecinos de Chulilla acudieron a esta cita emocio-

considerable. Además, la recién creada “Bandeta”,

agradeció a las distintas corporaciones municipales

nados, y consiguieron abarrotar el auditorio.

compuesta por los educandos y con tan sólo 3 me-

y juntas directivas de la banda, su gran esfuerzo y

Durante la primera parte se realizó la audición de los

ses de vida, realizó su primera actuación, con gran

dedicación a lo largo de todos estos años, para con-

alumnos de la Escuela, que ha aumentado en nú-

acogida por parte del público.

seguir que a partir de ahora, la banda y todo el pue-

mero de educandos en los últimos meses, de forma

La presidenta de la Sociedad Musical, Pilar Igual,

blo de Chulilla disfrute de este magnífico auditorio.

Homenaje en Chelva al expresidente comarcal, Miguel Serral

l 15 de noviembre en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Chelva tuvo lugar un acto en el que se quiso reconocer la labor y dedica-

ción del anterior presidente comarcal de la FSMCV, Miguel Serral, al frente y en representación de los intereses de las sociedades musicales de Los Serranos. Los asistentes quisieron valorar los 12 años de servicio y trabajo desinteresado a la Federación y a la comarca de Los Serranos por parte de Serral. El reconocimiento contó con la presencia del actual presidente comarcal y los miembros de las sociedades musicales. En la imagen, de izquierda a derecha, Fermín Cañete (presidente comarcal), Miguel Serral, y Manuel Sáez (secretario comarcal).

Música i poble Comarques

Plana Baixa La Unió Musical Alqueriense celebra Santa Cecília Després del tradicional concert va tindre lloc una cercavila, missa i dinar de germanor.

l passat dissabte 21 de novembre, en el saló cooperatiu de Caixalqueries, es va celebrar el tradicional concert de Santa Cecília.

Previ al concert, els músics al ritme de pasdobles van anar a recollir a la musa de la banda del 2013/2014, Marina Úbeda, a la musa del 2015, Ana Llorca, i a la nova integrant de la Unió Musical Alqueriense, Paula Personat. Una vegada tots al saló cooperatiu, la celebració va iniciar amb l’acomiadament de l’anterior musa i l’emotiva presentació d’Ana, musa d’aquest any. Seguidament, i com és habitual en aquest acte, es va fer el lliurament d’instruments a quinze alumnes de l’Escola de Música de les Alqueries. Així mateix es van presentar oficialment els membres que passen a formar part tant de la banda jove com de la Unió Musical Alqueriense. Finalitzades les presentacions, es va iniciar el concert a càrrec de la banda jove. The Tempest de Robert Smith, la Marcha de Toreadores de Bizet i Ultimatum d’Smith van ser les peces que van interpretar, dirigides cada una d’elles per músics d’aquesta banda: Vega Bertolín, Marina González i Unax Garrido, respectivament. Previ al concert i durant els assajos, els tres joves havien treballat amb la directora titular, Lidón Valer, aprenent així les normes bàsiques de la direcció. L’esdeveniment va seguir amb el concert per part de

tuen en determinats moments, posant en situació el

la Unió Musical Alqueriense, qui va interpretar, baix

transcórrer de la història fictícia que es conta.

la batuta de Lidón Valer Cabaleiro, el Concert per a

Un sopar a les instal·lacions de la Casa de la Música

Marimba de Ramón García Soler, on el percussionis-

i la Dansa va posar el punt final a la jornada musical.

ta Enric Pizà va fer una magnífica interpretació com

La celebració va continuar el matí següent amb una

a solista de l’obra i Gotzila eats Las Vegas, una peça

missa en honor a la patrona dels músics, seguida

d’Eric Whitacre inspirada en el llegendari monstre de

d’un dinar de germanor on músics, familiars, socis,

ficció.

simpatitzants i amants de la música van gaudir del

El concepte musical de la peça narra la història

plaer i l’alegria de compartir aquests moments i

d’una visita de Godzilla a la ciutat de Las Vegas, i

comprovar un any més la importància que té la mú-

al llarg de la seua interpretació els músics no sols

sica en la vida dels ciutadans i en la localitat.

interpreten les notes de la partitura, sinó també ac-

Eva Sifre

Música i poble Comarques

La Santa Cecília més sinestèsica del CIAC

es celebracions per Santa Cecília 2015 en el

a ser l’assimilació conjunta de diversos tipus de sen-

afegix el saxofonista del CIAC.

CIAC es van allargar fins al dissabte 5 de des-

sacions però en un mateix acte perceptiu.

La Banda Simfònica també va interpretar Dolores

embre, quan els membres de la Banda Simfò-

Això va ser possible gràcies a un software d’or-

Pedro (A. Sánchez Pedro) i La alegria de la huerta (F.

nica van organitzar una jornada campera durant tot

dinador que va preparar un dels músics del CIAC,

Chueca), mentre que la Banda de l’Escola de Música

el dia. Va ser el punt i final a unes celebracions que

Ivan Romero. “La idea naix d’una peça en viu per

va posar al seu repertori La Vereda (O. Navarro), Pla-

van començar el passat 14 de novembre i que han

a saxòfon i electrònica que vaig escriure per a una

yas de Rio (K. Vlak) i Into the storm (Robert W. Smith).

tingut audicions, jocs i diverses activitats infantils,

ponència sobre la sinestèsia, on l’ordinador detecta

El següent compromís que va afrontar la Banda Sim-

concerts, festa de disfresses i dinars i sopars de ger-

les altures del so per traduir-les en colors. I vam pen-

fònica del Centre Instructiu d’Art i Cultura del CIAC

manor.

sar, per què no utilitzar la part d’electrònica amb la

seria el dissabte 26 de desembre, quan va oferir el

Una de les novetats d’enguany l’hem pogut veure

banda?”, comenta Ivan Romero.

tradicional Concert de Nadal en el Teatre Municipal

en el concert de la Banda Simfònica. Aprofitant la

“La veritat és que ha donat bon resultat i ha sigut

de la Vall d’Uixó.

interpretació de Hannover Festival (Philip Sparke), la

tota una experiència poder veure l’efecte amb tota la

Marta Garcia

banda va introduir el concepte de sinestèsia. Vindria

banda que, de segur, no ha deixat indiferent ningú”,

Excel·lent concert de Nadal per part de la Coral Polifònica de les Alqueries

ls membres de la Coral Polifònica de la Unió

elles nadales com Nit de Pau, on es va fer una crida

Musical Alqueriense van oferir un concert de

a aquest sentit positiu, la pau. Així mateix, en el bis

Nadal a l’església de la localitat.

de la peça El Trineu, el Pare Noel va repartir per l’es-

Concert nadalenc que va comptar amb la presència

glésia caramels i llepolies per a tots els assistents.

d’un nombrós públic que va omplir el temple i es va

El rector de les Alqueries, Eduardo García, va agrair

entusiasmar amb la interpretació dels temes musi-

l’esforç realitzat pels components de la coral, feli-

cals.

citant-los pel resultat obtingut i desitjant-los unes

Sílvia Queralt, directora de l’agrupació, va conduir

bones festes de Nadal.

el concert que va incloure varietat de peces, entre

Eva Sifre

Música i poble Comarques

La Vall d’Albaida Intensa activitat nadalenca de la SM Vila de Bocairent

a Societat Musical Vila de Bocairent ha viscut uns dies de molta activitat en estes dates nadalenques. Així, el dissabte dia 19, els alum-

nes de conjunt instrumental van oferir un recital de nadales a la Residencia del Sagrado Corazón. Amb esta iniciativa es pretén que els alumnes adquirisquen experiència tocant fora de la sala d’assaig, al mateix temps que fan passar un matí agradable als usuaris de la residència. El programa del recital va estar format per clàssiques nadales que van animar el matí a la residència. Eixe mateix matí, un grup de cambra de la banda va oferir una actuació al mercat municipal, per dinamitzar les compres al mercat.

instruments de percussió al públic, que va acompan-

Les activitats nadalenques van continuar amb la par-

I per la vesprada, també el mateix dia 19, en l’esglè-

yar i cantar nadales populars com La nit de Nadal,

ticipació de la banda en la Cavalcada de Reis, on van

sia Sant Josep de Calasanç, a València, el grup de

Adeste fideles, Fum, fum, fum, Noche de paz, etc.

tindre l’honor de poder acompanyar el rei Gaspar.

cambra de la SM Vila de Bocairent va oferir un mag-

Sense temps per al descans, el dia 22 va ser l’au-

Tota esta intensa activitat s’ha combinat amb els as-

nífic concert, que tenia dos parts ben diferenciades.

dició dels alumnes de l’escola al local d’assaig de

sajos per a preparar les pròximes Festes de Moros i

Amb el títol Cantando la Navidad, a la primera d’elles

la banda.

Cristians on, per primera vegada, la Societat Musical

van interpretar nadales d’autors com Tomás Luis de

El dissabte dia 26, el grup de cambra va repetir el

Vila de Bocairent participarà en la Publicació de Fes-

Vitoria, Bach, Haendel i altres, mentre que ja en la

concert Cantando la Navidad, però en esta ocasió,

tes, un acte que està preparant amb molta il·lusió.

segon part va ser el moment en el que es van repartir

en l’església parroquial de Bocairent.

La SUAM d’Ontinyent va celebrar del 17 al 22 de novembre la festivitat de Santa Cecília

a Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent

amb una desfilada de Santa Cecília, vi d’honor, missa

va celebrar del 17 al 22 de novembre la fes-

en honor a Santa Cecília i dinar de germanor.

tivitat de Santa Cecília, patrona de la música.

Presentació del disc Veus i sentiments d’Ontin-

Entre els concerts realitzats figuren el de guitarra i

yent

saxòfon a càrrec de David Castelló Silvestre, el con-

Dins dels projectes que al llarg de 2015 s’han des-

cert de trombó i piano a càrrec de Luís Belda Cerdà i

envolupat, el diumenge 22 va veure la llum un dels

Rubén Penadés Silvestre, el concert de Santa Cecília

més esperats, doncs era la presentació de l’enre-

de la Banda Juvenil i el concert de Santa Cecília de

gistrament dels Himnes de la Ciutat d’Ontinyent, del

la Banda de Música, en el qual a més es va realitzar

Santíssim Crist de l’Agonia i de la Inmaculada Con-

l’acte simbòlic del lliurament de l’instrument als 8

cepció que fa quasi 100 anys escriguera el músic

músics que es van incorporar en aquesta ocasió a la

d’Ontinyent, Rafael Martínez Valls.

tinyent i es va presentar en el transcurs del concert

plantilla de la Banda de Música.

L’enregistrament ha sigut interpretat pel Nou Orfeó

de Santa Cecília, amb la participació en el mateix del

La programació de Santa Cecília a més va comptar

d’Ontinyent i la Banda de Música de la SUAM d’On-

Nou Orfeó d’Ontinyent

Música i poble Comarques

L’Agrupació Musical Ontinyent va oferir el concert de Santa Cecília

’Agrupació Musical Ontinyent va celebrar el seu concert de Santa Cecília el dissabte 12 de desembre. Abans del concert es va fer un pas-

sacarrer encapçalat pels 6 nous músics que a partir d’ara ja són membres de la banda. Els nous músics són: Paula Garcia, Miguel Ordiñana i Agustí Bartolomé amb el saxo, Maria Pla amb el clarinet, Àlex López amb la trompeta i Carmen Rodríguez amb la flauta. Després de l’entrega d’instruments als nous músics va començar el concert. La primera peça en sonar va ser Flourist for wind band, Obertura de Vaughan Williams. Després, es va interpretar T-bone Concerto de Johan de Meij, amb el trombó solista César Roig. La segona part va estar dedicada a bandes sonores de pel·lícules: Gladiator, Hook i i un recopilatori de la música de les millors pel·lícules de Chaplin, totes elles acompanyades amb projeccions de les pel·licules. Per finalitzar el concert, es van afegir a l’escenari els

solidària, ja que a les portes del teatre van estar els

ca i l’electricitat. Va aprofitar la ocasió per reivindicar

músics de l’escola de l’Agrupació Musical Ontinyent

voluntaris de Creu Roja rebent els aliments que vo-

la necessitat d’apostar per l’energia renovable.

i tots junts van interpretar una nadala per desitjar un

luntàriament van dur els assistents.

En acabar el concert es va celebrar el tradicional

bon nadal a tots els assistents al concert.

El concert va ser presentat per Sergio Pomar, gerent d’

sopar de germanor amb tots els músics, socis i con-

Com porta fent-se des de fa anys, l’entrada va ser

INEL, qui va parlar de les seues dos passions: la músi-

vidats que van voler assistir.

La Unió Musical Benicadell de Castelló de Rugat presenta el CD monogràfic de Música Festera d’Enrique Alborch

a Unió Musical Benicadell de Castelló de Ru-

sigut obra de Patricia Bataller.

gat i el compositor Enrique Alborch Tarrasó

Les peces que formen el CD són Amadaràs (Música

van presentar el dissabte 9 de gener de 2016

per a una Presentació, 2011/2015), Athênaeum (PD,

el CD monogràfic de Música Festera d’Enrique Al-

2004), La victòria (MC, 2001), Guillem (MM, 2008),

borch.

21 contrabandistes (PD, 2009), Terra nostra (MC,

Aquesta presentació va ser el primer acte de les ce-

1999), Ses bayrak (MM, 2015), Agrupats (PD, 2010),

lebracions que la banda té previst realitzar al llarg de

Júlia (MC, 2014), Nit del riu (MM, 2011), Miguel Cres-

l’any per commemorar el seu 150 Aniversari.

po (PD, 2015), Sibila de Fortià (MC, 2006), Alíh-Gas-

El CD ha sigut enregistrat el passat octubre de 2015

bà (MM, 2011) i Romualdo Soler (PD, 2013).

baix la direcció de Jordi Soler Carbó. El treball ha

L’acte de presentació del CD es va fer en un concert

comptat amb els tècnics d’Audioart Rafa Monllor i

de la banda que va tindre lloc el dissabte dia 9 de

Pau Colomer i l’assessorament musical del propi En-

gener a l’Auditori Municipal de Castelló de Rugat en

rique Alborch i Carlos Pellicer. El disseny gràfic ha

dos sessions.

Música i poble Comarques

Tierra del Vino San Antonio de Requena ofreció un concierto en el Palau de la Música de Valencia

l sábado 28 de noviembre, en el Palau de la Música de Valencia, la Banda Sinfónica de la S.M. La Armónica de San Antonio interpretó

un ambicioso programa de concierto, bajo la dirección de Raúl Martínez. Durante la primera parte se escuchó el pasodoble Caixalmassora, de Martínez Gallego. A continuación, de este mismo compositor natural de San Antonio (Requena), Aromas apagados, obra compuesta para voz soprano, y banda sinfónica. Intervino en esta obra la soprano Luca Espinosa. Concluyó la primera parte con el poema descriptivo Las aventuras del principito de Ferrer Ferran. En la segunda, se interpretó el segundo y tercer movimiento de Planet Hearth de Johan de Meij. Obra en la que colaboraron voces femeninas pertenecientes a la Nova Coral de la Unió Musical d’Alaquàs, Coral Polifónica Santa Cecília de Chelva, Orfeó Veus Juntes de Quart de Poblet y la Coral Santa María del Mar de Valencia.

Ribera Baixa Ferrer Ferran triat per a dirigir a l’Ateneu Musical de Cullera Després del cicle de concerts on s’ha treballat amb diferents directors convidats i la posterior votació dels músics, ha sigut el director i compositor Ferrer Ferran el triat per a dirigir a l’Ateneu Musical de Cullera. L’anterior director de l’Ateneu Musical de Cullera, Vicen-

Després dels concerts en què van participar direc-

integrants de la banda simfònica els que hagen fet

te Soler, va plantejar a la Societat la possibilitat de no

tors com Fernando Parrilla, Bram Sniekers, Miquel

l’elecció”. Palomares ha destacat també la il·lusió

seguir en el càrrec. La nova Junta Directiva, encapçala-

Vidagany, Vicente Chulià i Ferrer Ferran, els músics

amb què el mateix Ferrer Ferran afronta este pro-

da per Juan Palomares, es va plantejar la possibilitat de

junt amb la junta directiva van prendre una decisió.

jecte. Entre els desitjos del nou director figura “la

realitzar una substitució i, es va decidir que, aprofitant el

Finalment s’ha decidit que ocupe el lloc el compo-

intenció d’internacionalitzar la banda perquè puga

cicle de concerts d’hivern que es celebren en la ciutat,

sitor i Director Ferrer Ferran. El mateix president de

ampliar els seus horitzons artístics”; en definitiva,

es podrien provar diferents directors amb tal de poder

l’entitat, Juan Palomares, ha volgut deixar constàn-

donar un gran pas.

triar a la persona més adequada per a dirigir a l’entitat.

cia de “la importància que hagen sigut els mateixos

Música i poble Comarques

Ribera Alta Ramón Ramírez Beneito, nou director titular de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera

l 19 de desembre Ramón Ramírez va debu-

En la seua època d’estudiant va formar part de l’Or-

tar com a director en la banda de música

feó Universitari de València, del que va ser sotsdi-

de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la

rector durant huit anys i va estar al capdavant de di-

Ribera. Va començar els seus estudis en el CIM de

versos cors vocacionals de la Comunitat Valenciana.

Benimaclet, localitat valenciana on va nàixer. Més

Ha dirigit diverses bandes de música i va ser director

tard els va ampliar en els Conservatoris Superiors de

titular de la societat musical La Primitiva Setaben-

València i Alacant.

se de Xàtiva durant més de deu anys, al capdavant

Va estudiar direcció d’orquestra i cor amb Eduardo

de la qual va aconseguir nombrosos premis. Des de

Cifre, José Ferríz i Manuel Galduf; interpretació de la

1994 fins al 2000 va ser director titular de la Jove

música barroca amb Hespèrion XX en la Seu d’Urgell

Orquestra i de la Banda Primitiva de l’Ateneu Musical

i cant gregorià en l’abadia benedictina de Santo Do-

i d’Ensenyament Banda Primitiva de Llíria.

mingo de Silos. Becat per la Fundació Santiago Lope

Va ser fundador de l’orquestra Henry Purcell i del

Professor col·laborador en el Conservatori Superior

de la Diputació de València va cursar estudis de Pe-

grup professional de solistes Pro-Música Instrumen-

de Música de les Illes Balears, professor agregat de

dagogia Musical Kodály en la universitat Dunakanyar

tali ensemble. Ha dirigit l’Orquestra de cambra de

la Universitat Catòlica de València i Professor en el

d’Esztergom (Hongria). És Doctor en Música per la

Castelló, Orquestra i Cor del Conservatori Superior

Conservatori Superior de Música de València, on di-

Universitat de València on també va realitzar el Mas-

de Música de València, Cor Kodály, Coral Tomás Luis

rigeix des de la seua fundació la Banda de Concerts

ter en Estètica i Creativitat Musical.

de Victoria, etc.

i el taller d’òpera.

Marina Baixa L’Ateneu de la Vila mostra la seua vessant més solidària en el concert de Nadal

l diumenge 20 de desembre va tindre lloc al

Henry Purcell i Palladio de Karl Jenkins.

Teatre-Auditori de la Vila Joiosa el tradicional

A la segona part va actuar la Banda Simfònica de la

concert de Nadal. Una cita musical que l’Ate-

mà del seu director titular, José Ignacio Baeza Blasco.

neu de la Vila Joiosa va aprofitar per a col·laborar

En aquesta ocasió, el programa triat per al concert

amb Cáritas. L’entitat va habil·litar un punt de recolli-

va estar composat pel Concert d’Amore de Jacob de

da d’aliments i productes de primera necessitat i va

Haan, Coffee Serenade de Ted Huggens i Mary Pop-

animar a tots els assistents al concert, socis, músics

pins de R. Shermann.

i familiars a actuar de manera solidària i participar

A continuació es va afegir a la banda el cor de l’Escola

en aquesta campanya.

de 1r a 4t i es va poder escoltar Lluna mediterrània

Presentació de l’OCA

de Teo Aparicio Barberán i Celtic Child de Bert Apper-

Quant al concert, va suposar la presentació pública de

mont.

l’Orquestra de Corda de l’Ateneu (l’OCA).

Finalment, van pujar a l’escenari els alumnes de

Per a aquesta primera aparició, el director de l’OCA i

l’Escola de Música i van cantar junt a la banda Ro-

professor de de violí i viola a l’Escola de Música, Josep

dolfo el Reno de Johnny Marks i Feliz Navidad de

A. Martínez i Valero, va preparar la Suite Abdelazar de

José Feliciano.

Música i poble Comarques

La Foia de Castalla Intensa activitat de l’AMSC de Castalla amb motiu de la celebració de Santa Cecília

’AMSC de Castalla ha viscut una festa de San-

de forma oficial als nous integrants de la banda i

ta Cecília plena d’activitats que van començar

se’ls va fer entrega d’un diploma commemoratiu.

divendres 20 de novembre amb un assaig ge-

Enguany han sigut un total de 5 xiquets i xiquetes els

neral de la banda obert al públic. Una experiència

que han entrat a formar part de l’Agrupació.

on els assistents van poder veure com treballa i es

Cal destacar que al concert es va interpretar Andrò-

prepara la banda per al seu concert més important

meda una de les obres més espectaculars del pro-

i, alhora, disfrutar de les explicacions que el director

grama i que està composada pel director de la banda

va fer de cadascuna de les obres.

Saül Gómez Soler.

L’Auditori va acollir el dia 21 el Concert Extraordinari

La festivitat va continuar el diumenge pel matí amb

Santa Cecília 2015, el que està considerat com “el

la recollida dels nous integrants de la AMSC Castalla,

més important que celebra la banda durant l’any”.

a la qual va seguir una Misa en honor a Santa Cecília

En ell es prepara un repertori de major dificultat i es

amb intervencions musicals de la banda.

treballa de valent per a oferir una actuació de gran

En acabar la missa, la banda va desfilar en cercavila

nivell musical.

des de l’església fins la seu on es va celebrar el tradi-

Com sempre, en aquest concert es van presentar

cional vi d’honor per a tots els socis i amics de la banda.

La Costera Javier Alcázar guanya el concurs de fotografia amb temàtica musical

a Societat Musical “La Primitiva Setabense” ha convocat el XII Saló Monogràfic de Fotografia amb temàtica musical, amb motiu de la

festivitat de Santa Cecília. El dilluns 23 de novembre es va procedir a la inauguració de l’exposició i al lliurament de premis. El primer premi va ser per al fotògraf Javier Alcázar Tomás per l’obra Contraluz; el segon premi per a Vicent Garrido Sanjuán per Dueto; i el tercer premi per a Josep Ricard Soler Murillo, per La muixeranga. El premi a la millor fotografia de soci o músic de la Societat va recaure en Francesc Barberà Mejías per Psicodelia. El jurat va estar format per Miquel Mollà, Jose Manuel García Serrano i Xavier Company Sanchis.

de 275 euros. Els tres primers premis estan dotats

tableix un premi de 50 euros per a la millor fotografia

El saló fotogràfic compta amb una dotació en premis

amb 100, 75 i 50 euros, respectivament. A més s’es-

realitzada per un soci o músic de la Societat.

Música i poble Comarques

L’Alacantí L’Harmonia va celebrar el dia de la música amb un concert solidari

l 28 de novembre, la Societat Musical L’Harmonia va commemorar el dia de Santa Cecília amb un concert solidari en l’ADDA, de la

mà d’ADACEA (Associació del dany cerebral adquirit d’Alacant), sent aquest el quart any que la Societat col·labora amb ells. A les 7 en punt de la vesprada, amb l’auditori pràcticament ple, van fer acte de presència els músics de l’agrupació titular a els qui va dirigir José Tomás Moñinos Baeza. Després de l’intermedi, va fer ús de la paraula el president de L’Harmonia per a donar la

Star Wars Saga, apareixent en l’escenari, procedents

sopar de germanor, celebrat en el Real Liceu Casino

benvinguda als músics que durant l’any s’han incor-

del pati de butaques, Darth Vader i diversos perso-

d’Alacant. Allí, els vocals de banda, mitjançant una

porat a la banda titular: Sofia Canoura i María Cantos

natges de la Saga, tots ells de l’Associació Star Wars

original cerimònia iniciàtica, van donar la benedicció

(flautes); María José García (oboé); Israel Córdoba,

Alacant, els qui prèviament al concert, van estar en

als nous membres de la banda.

Belén de Nero, Paqui Medina i Cristina Golf (clari-

el hall fotografiant-se amb molts dels assistents.

Després de la posterior festa, que es perllongue fins

nets); María Consuelo Buades, Laura Gil, Manel For-

Conclosa aquesta peça, molt aplaudida com totes,

a la matinada, va concloure aquesta celebració de

cada i Juanjo Ballesta (saxos); Carlos de Nero (trom-

va venir el discurs d’agraïment per part d’ADACEA i

Santa Cecília en el desè aniversari de la Societat Mu-

peta); Luis Amat (trombó) i Carlos Sempere (tuba).

el corresponent bis per a tancar el concert, després

sical, brindant per la prosperitat durant els pròxims

La segona part va concloure amb la interpretació de

del qual, els músics i directius es van reunir en un

anys.

Marina Alta La comarca celebra amb música i activitats lúdiques i socials la festivitat de Santa Cecília

ls actes de l’Agrupació Musical de Teulada es

el concert de Santa Cecília a càrrec de la banda de

van iniciar amb una masterclass de trompeta

l’Agrupació Musical Cultural de Teulada.

a càrrec d’Adán Delgado, solista de l’ONE.

Per la seua banda, l’Associació Musical El Verger va

Divendres 13 de novembre va tindre lloc un taller de

celebrar la festa de la música del 4 al 8 de desem-

música infantil i una presentació d’instruments per

bre. En el programa, concerts i audicions i el tradi-

als xiquets de jardí musical i iniciació. El dissabte

cional “putxero” gegant. A més, enguany els propis

14 es va celebrar un concert de música de cambra i

músics de l’Associació van oferir un sainet interpre-

solistes i el diumenge 15 es van arreplegar als nous

tant l’obra El solo de flauta.

músics i a la Madrina de l’entitat, per a continuar

L’Agrupació Artística Musical de Dénia va celebrar el

amb una missa en honor a Santa Cecília i, ja a la

concert de Santa Cecília el dissabte 12 de desembre

vesprada, celebrar el Concurs de Joves Intèrprets.

en el Teatre Auditori del Centre Social. Dirigida per

La programació va continuar el divendres 20 amb

Frank De Vuyst, s’interpretaran obres de Joan Enric

el concert de la Banda Juvenil i el dissabte 21 amb

Canet, André Waignein, Frank TIcheli i Alfred Reed.

Música i poble Comarques

Baix Maestrat Nous músics a la banda de Benicarló

ls actes de Santa Cecília que programa l’Associació Musical “Ciutat de Benicarló” donaven el tret de sortida amb la recollida dels

nous músics. Els músics de l’agrupació, director, Musa 2015 i president, familiars i amics es van apropar a cadascun dels domicilis dels nous músics per a rebre’ls com a nous integrants després d’un recorregut pels carrers de Benicarló en la que va ser una vesprada molt emotiva i carregada de forts sentiments. Els músics que es van incorporar segons l’ordre en el recorregut van ser: Jordi Pitarch (clarinet), Noemí Marqués i Francesc Torres (saxo alt), Isabel Tone (flauta), Ana Senar (saxo alt) i Lucía Anglés (violoncel).

Musical Ciutat de Benicarló amb el concert que va

Dirigida per Pablo Anglés, la banda va interpretar un

L’acte va finalitzar en el local fins a altes hores de la

oferir la seua banda el passat 29 de desembre al

dinàmic, exigent i variat programa amb entre d’al-

matinada, i és que l’ocasió ho mereixia, ja que amb

Palau de Congressos de Peníscola. Com ja va essent

tres, obres de caire clàssic, pasdobles o fins i tot

aquest planter es garanteix de bon tros la continuïtat

tradicional per aquestes dates, l’agrupació benicar-

amb la selecció de les nadales més benicarlandes

de la Banda de Benicarló.

landa es trasllada fins a la ciutat veïna de Peníscola

de l’Estel del Collet; un repertori que va fer gaudir al

Concert de Nadal

per a celebrar el Nadal, acomiadar-se i donar la ben-

públic assistent, posant-ho de manifest amb nom-

D’altra banda, l’any musical finalitzava a l’Associació

vinguda a un nou any amb un extraordinari concert.

brosos aplaudiments.

Els Ports La banda de Vilafranca va dedicar el seu concert de Nadal a Frank Sinatra

rank Sinatra (1915 - 2015) Happy 100th

(1923 - 2014) Japó i Rieks van der Velde (1961 - )

Anniversary. Amb aquest títol i per a coin-

Països Baixos.

cidir amb l’efemèride, la Unió Musical de

Concert de Santa Cecília

Vilafranca presentava el seu Concert de Nadal el

Dies abans, la societat musical d’Els Ports va cele-

dissabte dia 12 de desembre al parador de festes

brar el tradicional Concert Extraordinari de Santa Ce-

de Vilafranca.

cília, concretament el dissabte dia 21 de novembre,

La formació que dirigeix Pau Monfort va oferir un

també al parador de festes de Vilafranca.

monogràfic de cançons que en el seu dia va popula-

Per a esta ocasió, la Unió Musical de Vilafranca que

ritzar Frank Sinatra.

dirigeix Pau Monfort va interpretar les següents obres:

Fins disset temes incloïen els arranjaments que

Obertura festiva op. 96 de Dmitri Shostakovich, Con-

s’interpretaren, obra dels compositors Jerry Nowak

cert per a clarinet i orquestra en La major K622 de

(1936 - ) USA, Norbert Studnitzky (1936 - ) Repúbli-

Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonia “Maties el pin-

ca Txeca, Stephen Bulla (1953 - ) USA, Naohiro Iwai

tor” de Paul Hindemith.

Música i poble Comarques

Chiva-Hoya de Buñol Les dos bandes de Buñol celebren el concert d’Any Nou “La Artística” va dedicar el concert a William Shakespeare, mentres que La Armónica va encomanar aquesta cita musical a la seua banda juvenil i la seua orquestra.

a Societat Musical “La Artística” de Buñol va oferir el dissabte dia 2 de gener a les 19:30 hores en el Teatre Montecarlo el seu tradicio-

nal Concert d’Any Nou sota la batuta del seu director, Henrie Adams. Durant aquest concert es va commemorar els 400 anys de la mort de William Shakespeare, i per tant, les obres van girar entorn del geni anglés. En la primera part, la Banda Simfònica de la Societat Musical “La Artística” de Buñol va interpretar Obertura Richard III de P. Gilson i Obertura Fantasia Romeo i Julieta de P.I. Tchailkosvky. En la segona part, la formació va executar Othello d’A. Reed, amb els seus cinc temps I. Preludi, II. Aubade Cyprus, III. Othello and Desdemona, IV. Entrada de la Cort i V. La mort de Desdemona -epilogue-. També, Praise Jerusalem d’A. Reed. I finalment, el Himno de los Feos d’A. Peris. La Societat Musical “La Artística” de Buñol va aprofitar l’ocasió per a desitjar a tots Bones festes i Pròsper Any Nou 2016. Per la seua banda, el diumenge dia 3 de gener a les

19:00 hores i en el Palau de la Música, va tindre lloc el Concert d’Any Nou que enguany va estar a càrrec de l’Orquestra i la Banda Juvenil del C.I.M. La Armónica. En la primera part va actuar l’Orquestra dirigida per José Guerrero Moliner i va interpretar obres de Tchaikovsky, Fucik, Offenbach i Shostakovich. La Banda Juvenil va actuar en la segona part amb obres de Pérez Monllor, Mateu, Suñer Oriola, Donen Arend, Kerner, Vizcaíno Cambra i Ferrer Ferran. A més

clarinet i Andrés Carrascosa Pérez amb el bombardí.

van actuar com a solistes Carla Aguilar Solá a l’oboè,

El concert va acabar amb el Himne Litrero de Mas-

Carla Mª Criat Rehués i Esther Furriol Ochea amb el

mano i Díaz, tot açò dirigit per Pedro Criado Valero.

Vall dels Alcalans Real va acollir un festival de bandes juvenils

eal va acollir el 12 de desembre de 2015 un festival juvenil de bandes de la Vall dels Alcalans en el qual van participar les agrupacions

de Catadau, Llombai, Alfarb, Montserrat, Torís, L’Har-

monia de Montroi, la UAM de Montroi i Real. Després d’una desfilada de les bandes participants la Casa de la Cultura va acollir un concert a partir de les 18 hores.

Música i poble Comarques

Horta Sud L’Amistat presenta 20 nous músics en Santa Cecília

int nous músics s’han incorporat enguany a l’Agrupació Musical L’Amistat de Quart de Poblet, dinou a la banda i un a l’orquestra. L’en-

trada oficial es va realitzar dissabte 28 de novembre, durant el concert de Santa Cecília. David Penadés estrena la Fantasia espanyola En l’acte es va estrenar la Fantasia espanyola, per a piano i banda, del compositor de Canals David Penadés, interpretada pel pianista Andrés Expósito i per la banda simfònica, dirigida per José Onofre Díez. Les violinistes María Ajenjo i Cristina Álvaro van tocar el Concert per a dos violins de Bach, al costat de l’orquestra dirigida per Isidro Coll. I els trompetistes Diego Hernández i Adrián Martínez van ser els protagonistes en el Concert per a dues trompetes d’Anto-

del 2015, que s’han desenvolupat durant tot el mes

nio Vivaldi. Durant el concert, es va lliurar la insígnia

de novembre.

de plata al clarinetista Jorge Martínez, pels seus 25

Els nous músics

anys de dedicació a la societat.

Els nous components de L’Amistat són els següents:

Dinar de Germanor

Violí: Irene Barroso; Flauta: María Catena, Carlota

L’endemà, la societat va celebrar el tradicional Dinar

Frontera; Fagot: Germán Martín; Clarinet: Sheila Díaz,

de Germanor, organitzat per les Clavarieses de San-

Jessica García, María Martínez; Saxòfon: Alejandro

ta Cecília, al que van assistir més de 400 persones,

Alfaro, Martín Fabra, Andreu Lorente, Javier Mon-

entre músics, clavarieses, socis i simpatitzants. Prè-

teagudo; Trompa: Germán Mestre, Paula Salvador;

viament, es va realitzar la cercavila per a arreplegar

Trompeta: Pablo Barbancho, Jorge Matas; Trombó:

a les clavarieses, la missa i la mascletà. Els actes del

Javier Alcover, Mario Navarro, Pablo Vázquez; Tuba:

diumenge van posar fi a les festes de Santa Cecília

Miguel Rodríguez; Percussió: Lea Sadou.

L’Amistat de Quart celebra amb èxit el Festival de Nadal

n l’acte, celebrat el passat divendres 18 de desembre, a l’escola de música, van actuar els alumnes de Jardí Musical, de Preparatori,

de Ballet i d’Iniciació a la Percussió, dirigits pels professors Susi Belda, Javier Bezares, Henar Llidó i Dori Martínez, respectivament. Per una altra part, l’orquestra simfònica i la banda simfònica de la societat van oferir el tradicional Concert de Nadal el dissabte, 19 de desembre. I el proper 3 de gener, l’orquestra juvenil i la banda juvenil celebraran el Concert de Reis.

Música i poble Comarques

Mucha actividad de La Artística Manisense en noviembre

omentamos últimamente cuánto movimiento se notaba ya en la Sociedad Musical La Artística Manisense y ello porque noviembre es el

mes de Santa Cecília (patrona de la música). La semana final del mes, un dulce acontecimiento reunió a los educandos en el local social donde las señoras servían una buen chocolate con ensaimadas. Sin tiempo para descansar se presentó el concierto de la patrona que estuvo a cargo de la orquesta y las bandas juveniles el domingo día 29. En la primera parte, la orquesta ofrecía el Concierto para mi

Tanto a la orquesta como a la banda hicieron su in-

orquesta de cuerda de Shella Nelson, con el que se

corporación los neófitos que superaron el periodo

lució el jovencísimo grupo que forman este conjunto

requerido para disfrutar de tan grato ascenso.

al frente del cual se encuentra Vicente Enguídanos

La segunda parte estuvo a cargo de la Banda Juve-

Barca. El público reconoció la estupenda ejecución

nil, bajo la batuta de Jesús Manuel Jareño Gonzá-

que los jóvenes músicos llevaron a cabo y les obse-

lez. Interpretaron El castellet de Miguel Torrens, The

quió con un largo y caluroso aplauso.

promise land de Carlos de la Fuente, Murthemney

Un breve intermedio fue aprovechado por la pre-

de Mario Landete, Duendes de Juan Daniel Jover y

sidenta de las clavariesas de la Música, Amparo

Pacific de Jacob de Haan. Tras el pasodoble, la na-

Miquel, que dio lectura al acta que aprobaron de

rración de cada obra con su partitura a cargo de la

homenajear como todos los años a la persona que

música, que el narrador expresó de forma muy clara

Finalizado el concierto una paella gigante que fue

contribuye altruistamente en la sociedad, eligiendo a

y motivó el premio merecido del aplauso público.

degustada con gran ambiente festivo, esperaba a los

dos personas merecedoras de tan importante méri-

En la sala pudimos saludar a una amplia represen-

asistentes en la calle Guillermo de Osma.

to: José Daniel Zaragoza Sampere y Antonio Gómez

tación de la Corporación Municipal al igual que una

Luis Montesinos García

Gómez .

numerosa representación de La Artística Manisense.

Poesía lírica y teatro musical en La Artística Manisense

os días 10 y 11 de octubre, La Artística Manisense nos sorprendió con un delicioso acto en el local social, bellamente decorado al estilo

de la época perteneciente al tema musical; y así, ya empezando por el vestíbulo de entrada tropezamos con el ambiente medieval apropiado. En el programa se pudo escuchar el Codex Buranus, siglos XI-XIII, de la mano del director del programa Cristian Cavero García y Cor del Collegium Vocale, el Polifònic de L’Artística Manisense, el Cor Ciutat de Burjassot,

patio de lo que antiguamente fuera la Escuela de Ce-

sar la maravillosa decoración del pequeño mercadi-

acompañados todos ellos del grupo de percusión de

rámica mantuvieran un sepulcral silencio, solamente

llo medieval así como el típico conjunto de gallarde-

La Artística Manisense y con la participación del gru-

roto con el merecido aplauso general y parcial cuan-

tes de la época, y sin felicitar a organizadores, coros

po de teatro de Moncada.

do Cavero presentó individualmente a cada grupo

y a Cristian Cavero, que no pudo elegir para el acto

Todos ellos lograron que cuantos ocupaban el bello

actuante.

mejor obra que Carmina Burana.

Finalizado el acto, no podía uno ausentarse sin revi-

Luis Montesinos García

Música i poble Partitures, Discos, Llibres...

Partitures, Discos, Llibres...

Concert Pour Grande Orchestre d’Harmonie Banda Simfònica Portuguesa

Mambo de la Big, Big, Big

Director: José Rafael Pascual-Vi-

Sinfonietta

Krisis con K

(Banda sinfónica)

laplana

(banda sinfónica)

Autor: G. Taylor

Autor: Víctor Hugo Berrocal Montoya

Edita: Molenaar

Autor: Leoš Janácek / Más Quiles,

Edita: Amazon libros

Edita: Piles, Editorial de Música

Juan Vicente L’editorial holandesa Molenaar acaba de

Comenta el autor:

traure al mercat un nou CD amb títols

“En San José Costa Rica existe la

clàssics i actuals del seu catàleg. En

Big Band de Costa Rica gracias a la

aquesta ocasió es tracta d’un enregis-

tenacidad y el empeño de su direc-

trament efectuat en la Sala Suggia de la

tor Humberto Vaglio y Rocío Mairena.

Casa da Música de Porto amb la Banda

En algunas ocasiones he participado

Simfònica Portuguesa dirigida per un

como trompeta en esta orquesta y

dels seus principals directors convidats,

he disfrutado mucho tocando música

José R. Pascual-Vilaplana. El CD porta

norteamericana tal como la inolvidable

per nom Concerto pour gran Orchestre

Pennsylvania de Glenn Miller. Pero un

d’Harmonie, títol mític del repertori ban-

día alguien dijo de tocar algo latino, y

dístic de tots els temps corresponent a

fue entonces cuando me decidí a com-

un dels temes inclosos en l’obra de la

poner este mambo. Con el apoyo ins-

mestra russa-francesa Ida Gotkovsky.

trumental de las congas, los bongos,

A més s’inclouen Duat de l’holandès

timbales, cencerros y el sabor caribe-

Alex Poelman, Fragments de l’austríac

ño surgió esta sabrosa y sugestiva pie-

Alfred Stevenson, Evocazioni del suís

za musical, aquí en arreglo para banda

Paul Huber i el concert per a clarinet i

sinfónica. ¡Que la disfruten!”

banda Contradança del mestre lusità Telmo Marques, en la interpretació del qual col·labora el prestigiós clarinetista Nuno Pinto com a solista.

Edita: Piles, Editorial de Música

El autor fue educado desde los 7 años como clarinetista (luego saxo tenor) y

La Sinfonietta es una obra para gran or-

como persona, en la Sociedad Nueva

questa, expresiva y festiva, escrita por el

Unión Musical de Granja de Rocamora,

compositor moravo Leoš Janácek.

de la que fue su primer secretario fun-

Está dedicada a las fuerzas armadas

dador en 1986. “En diferentes capítu-

checoslovacas y el autor dijo que pre-

los, muchos relatos breves y microrre-

tendía evocar la imagen del hombre

latos de este trabajo, se evoca y elogia

libre, su belleza espiritual y alegría, su

la loable y ejemplar labor realizadas

fuerza, coraje y determinación para lu-

durante décadas, desde hace más de

char por la victoria.

un siglo, por las bandas de música en

Su origen se encuentra cuando Janá-

los pueblos y ciudades valencianas,

cek escuchó una banda y se inspiró en

alicantinas y castellonenses. Ya en la

escribir fanfarrias él mismo. Y ahora la

segunda mitad del siglo XIX, así como

obra vuelve a ser exclusivamente para

durante décadas del pasado siglo XX,

vientos gracias al arreglo del autor Juan

la única actividad de formación cultu-

Vicente Más Quiles.

ral en la mayoría de localidades fue el aprendizaje del lenguaje musical del solfeo y la interpretación instrumental, como formación cultural y humana, a través de los instrumentos en nuestras queridas bandas”, dice el autor.

Música i poble Convocatòries

Convocatòries Festival Brassurround Torrent 2016

La investigació en educació musical des de la base i la interdisciplinaritat com a projecte Llíria, 22 i 23 d’abril de 2016. II Seminari de Treball SEM-EE. Organitzat per la Societat per a l’Educació Musical de l’Estat en la Unió Musical de Llíria. Més informació i inscripcions: info@sem-ee.com

III Concurs Internacional de Bandes de Música Armónico Toro (Zamora), del 29 al 31 de juliol de 2016. El termini d’inscripció finalitzarà el 31 de març del 2016. El certamen està estructurat en tres categories. Més informació: http://www.cibmzamora.com

Torrent, del 26 al 28 de febrer de 2016. Ja està obert el termini d’inscripció per als cursos del Festival Brassurround 2016, que se celebrarà a Torrent (València) del 26 al 28 de febrer. Els professors del curs són: Trompeta Vicent Campos. Director i catedràtic de trompeta del Conservatori Superior de Castelló. A més, és solista del Grup Instrumental, de l’Orquestra Simfònica de València, del grup de metalls Valencia Brass i col·laborador habitual del Collegium Instrumentale. Pierre Badel (França). Solista internacional. Javier Barberá. Trompeta solista de l’Orquestra de València. Juanjo Serna. Membre de Spanish Brass. Carlos Benetó. Membre de Spanish Brass. Trompa Wolfgang Gaag (Alemanya). Membre de German Brass, professor de trompa i de música de cambra en l’Hochschule für Musik de Munich i en l’Hochschule für Musik de Würzburg. María Rubio. Trompa solista de l’Orquestra de València. Manolo Pérez. Membre de Spanish Brass. Trombó David Rejano. Trombó solista de la Münchner Philharmoniker. De 2002 a 2007 va ser trombó solista de l’Orquestra Simfònica de Navarra i de 2007 a 2010 va ser també trombó solista de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Carlos Gil. Professor del Conservatori de Música José Iturbi de València.

Inda Bonet. Membre de Spanish Brass. Tuba i bombardí Stefan Ambrosius (Alemanya). És membre de la Bayerische Staatsoper de Munich des de 2005 i membre de German Brass 2007. Ha impartit classes en la Musikhochschule de Stuttgart des de 2006 a 2015. Sergio Finca. Membre de Spanish Brass. Més informació i matrícules: www.brassurround.com info@brassurround.com Tel. 963312412

12 Concurs de Música Festera Francesc Cerdá L’Olleria, febrer de 2016. Modalitat: marxa cristiana. Termini d’admissió d’originals: 8 de gener de 2016. Més informació: 962200866 cij@lolleria.org

VII Concurs de Música de cambra d´Alzira Cursos d’improvisació, tecnologia aplicada a la música, percussió corporal i anàlisi auditiu Xeraco, a partir de gener de 2016. L’Escola de Música de la Unió Musical Xeraco (UMX) ha organitzat diferents cursos que es desenvoluparan a partir de gener de 2016. Curs d’improvisació Curs de tecnologia aplicada a la música Curs de percussió corporal Anàl·lisi auditiu Més informació: uniomusicalxeraco@gmail.com

Alzira, 20 de febrer de 2016. El termini d’inscripció finalitzarà a les 24 hores del dia 10 de febrer de 2016. Podran participar en aquest concurs els intèrprets que no hagen complit encara els 30 anys d’edat el dia en què finalitze el concurs, amb una mitjana d’edat del grup màxima de 27 anys. Els conjunts hauran d’estar formats per un mínim de 2 components i un màxim de 5. Cap component del grup podrà formar part d’un altre grup participant. Més informació: www.fallaelmercat.com www.smalzira.org concursocamaraalzira@gmail.com

Música i poble Convocatòries

Festivals Internacionals

IV Concurs de composició de música festera “Compositor Manuel Carrascosa”

9º Concurs de Joves Intèrprets Vila de Castellnovo Castellnovo, març de 2016. La Regidoria d’Educació, Cultura i Esports al costat de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local emprenen aquesta novena edició esperant acollir una vegada més a joves i talentosos músics que, al llarg de cinc caps de setmana, faran gaudir amb les seues interpretacions a tots els afeccionats. El concurs es divideix en quatre categories i està destinat a instrumentistes de Vent-Fusta i Vent-Metall. Es realitzarà en dues fases: una eliminatòria, en la qual seran triats tres finalistes per categoria, i una fase final, en la qual participaran el dia 12 de març de 2016. El termini d’inscripció finalitzarà el 3 de febrer de 2016. Per a açò, cal emplenar la sol·licitud i enviar-al al costat de la fotocòpia del DNI o NIE (si escau) i al resguard de l’ingrés de drets d’inscripció. Més informació i inscripcions: http://castellnovo.es

Villena, 2016. Modalitat de Pasdoble. Les obres deuran ser inèdites i originals, i igual que en anys anteriors, les obres finalistes seran interpretades el 12 de març de 2016 durant el concert amb motiu de l’Equador Fester, que se celebrarà en el Teatre Chapí de Villena. El termini màxim per a presentar les obres serà el 16 de gener de 2016. Més informació: http://www.juntacentral.com/noticia.asp?idnoticia=171552

Espanya i Europa, 2016. Festivals Internacionals de Bandes de Música, Grups Corals i Grups Folklòrics Organitzats per la’agència Ruga Travel Groups. • Del 11/06/2016 al 25/06/2016 10º Festival Internacional “Ciudad de Calella” (España). • Del 24/08/2016 al 29/08/2016: 5º Festival Internacional de Praga (República Checa). • Del 03/09/2016 al 10/09/2016: 3er Festival Internacional Musical de Crikvenica (Croacia). • Del 24/09/2016 al 01/10/2016: 7º Festival Internacional de música en Pineda de Mar (España). En tots estos festivals podran participar bandes de música, grups corals, grups folclòrics… Més informació: gemmakt@telefonica.net Teléfono: 932 428 965 Móvil: 639 107 991. http://www.rugatravelgroups.net

Sedajazz: Taller permanent de composició i orquestració per a formacions de vents Campionat Europeu d’orquestres de vent (ECWO) 2016 Utrecht (Holanda), 21 de maig de 2015. Inscripcions fins a mitjans gener de 2016. Les orquestres hauran d’interpretar un programa de 45 minuts, inclosa la peça obligada Cerebral Vortex de Oyvind Moe. Més informació: +316 5326 3524 info@ecwo.eu www.ecwo.eua

La Torre (València), curs 2015-2016. Impartit per Jesús Santandreu. Classes col·lectives on s’estudien diferents enfocaments en la composició i orquestració per a formacions bandístiques. Objectius: Domini o coneixement de l’ús de les eines essencials per a la creació de treballs simfònics. Potenciar la sensibilitat del compositor en el balanç harmònic-melòdic. Més informació: http://www.sedajazz.es/formacion_talleres.

Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València 2016 València, juliol de 2016. L’ajuntament de València ha publicat les bases del Certamen Internacional de Bandes (CIBM) Ciutat de València de 2016. Les bandes interessades a participar hauran d’inscriure’s entre l’11 i el 21 de gener, tots dos inclusivament. El CIBM 2016 se celebrarà en el Palau de la Música del 21 al 24 de juliol. Veure bases: http://www.cibm-valencia.com

Festival Internacional de Bandes de Música Fem banda 2016 Lleida, del 30 de juny al 3 de juliol de 2016. Organitzat per la Banda Municipal de Lleida. Dins del marc del Fem Banda, les bandes poden optar per: Concurs de Bandes Simfòniques i Concurs de Bandes de Marching. Més informació i bases del festival: www.bandadelleida.es bandamunicipal@paeria.cat info@fcsm.cat

Música i poble Agenda

Ciutat de València

L’Alacantí

València

Diumenge 10 de gener Concert de música festera de la Societat Musical L’Harmonia d’Alacant.

Diumenge 17 de gener Concert de la Banda Municipal de València al Palau de la Música de València. Dimarts 19 de gener XXVII Trobada de Compositors Simfònics de la Comunitat Valenciana (COSICOVA) al Palau de la Música de València. Dijous 21 de gener Concert de l’Orquestra Municipal de València al Palau de la Música de València. Dimarts 9 de febrer Concert de la Banda Municipal de València al Palau de la Música de València. Diumenge 6 de març Concert de la banda de la Societat Musical La Tropical de Benigànim al Palau de la Música de València.

Alacant

Diumenge 24 de gener XX Festival de bandes d’Alacant a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) amb la participació de Unió Musical Ciutat d’Asís, L’Harmonia Societat Musical d’Alacant, Banda Jove de les societats musicals, Banda de la SCD Carolines, S.M. La Amistad de Villafranqueza i Banda Municipal d’Alacant.

Marina Alta Dénia Diumenge 31 de gener Concert de la Banda Juvenil de l’Agrupació Artística Musical de Dénia dins del cicle Activitas en família.

Ribera Baixa

Horta Sud

Cullera

Torrent

Diumenge 31 de gener Concert de la banda de l’Ateneu Musical de Cullera dins del Cicle d’Hivern.

Del 26 al 28 de febrer Festival Brassurround 2016 amb classes, concerts, exposicions, etc.

Diumenge 7 de febrer Concert de la banda de l’Ateneu Musical de Cullera dins del Cicle d’Hivern. Diumenge 14 de febrer Concert de la banda juvenil de la SMI Santa Cecília de Cullera dins del Cicle d’Hivern. Diumenge 21 de febrer Concert de la banda de l’Ateneu Musical de Cullera dins del Cicle d’Hivern. Diumenge 29 de febrer Concert de la banda simfònica de la SMI Santa Cecília de de Cullera dins del Cicle d’Hivern.

Los Serranos Villar del Arzobispo Dissabte 23 de gener Concert líric a favor de la coordinadora de discapacitats de Villar i comarca.

Plana Baixa La Vall d’Uixó Dissabte 30 de gener Concert de la Schola Cantorum de la Vall d’Uixò al cicle de concerts Amposta de banda a banda.