Editorial
Música i poble Editorial
ra estiu… de l’any 2010, per més dades, un juliol radiant i esplendorós en una ciutat de Medellín que encapçalava el desenvolupament econòmic i cultural d’aquesta bella terra que és Colòmbia. El Ministeri de Cultura d’aquest país havia convidat a la FSMCV a realitzar una ponència en el III Congrés Iberoamericà de Cultura, destinat a la música en aqueixa edició. Sota l’epígraf de “Música i Polítiques Culturals”, se’ns va suggerir que parlàrem de “Polítiques per a la promoció de la Música” i, d’aquesta forma, va veure la llum la nostra primera ponència que vam denominar “El viatge d’anada i tornada”, és a dir, la nostra marxa des del no-res a les polítiques públiques de promoció de la música, amb la Llei Valenciana de la Música com estendard, i d’aquesta a la tornada a l’àmbit del privat, amb una nova Llei del Mecenatge com nova bandera.
E
Ja hem parlat en repetides ocasions d’aquest viatge d’anada i tornada, pel que fa a les polítiques culturals institucionals i, ens agrade o no ens agrade, pensem que va a ser eficaç o no o qualsevol dels dubtes que ens assalten referent a això, està bastant clar que les tendències en matèria de suport i finançament de la cultura van a traslladar-se, en el futur pròxim, del sector públic al privat, amb una anunciada nova Llei del Mecenatge, a l’estil anglosaxó que implicarà, segons l’aparegut en premsa en primícia, sobre el 60% ó 70% de desgravament fiscal de les aportacions de les empreses privades als projectes culturals. Caldrà esperar a la publicació de la nova llei i que les empreses tornen a tenir beneficis per a poder fer aportacions que tinguen desgravació en el seu Impost de Societats. Per altra banda, i si els mals de la nostra societat no foren ja suficients, es constata que la Comunitat Valenciana posseeix un dels nivells de fracàs escolar més alts d’Espanya, el 36,9%, el segon després de Balears, molt per damunt de la mitjana europea que se situa en el 14,4%, i és la que menys ha reduït aquest índex en els últims cinc cursos. És normal que
aquest indicador es considere un problema pel nostre govern autonòmic i altres agents socials, encara que és complicat fer que els joves estudien per a aprendre una professió amb la qual puguen guanyar-se la vida, quan tenen massa exemples de com s’obtenen els diners per altres vies que no són l’esforç i el treball. No obstant això, la Sra. Mª Carmen Reyes, doctora en Art, Filosofia i Creativitat, psicopedagoga i violinista, conclou en una tesi doctoral que la música és una eficaç eina per a lluitar contra el fracàs escolar, i que hauria d’ocupar en el sistema educatiu un paper més destacat pels seus beneficis en altres assignatures i en el desenvolupament evolutiu dels alumnes. Així mateix, la investigación realitzada sobre una mostra de 4.300 alumnes de tots els cursos de primària, en 18 col·legis públics de 14 municipis de la Comunitat Valenciana, conclou que el 5,87 % dels alumnes objecte de l’anàlisi estudien en societats musicals i que d’aquests, el 37% aprova amb sobresalient de nota mitja, el 42% amb notable, el 11% amb bé i el 9% amb suficient. Pensem que aquestes conclusions, basades sobre investigacions i estudis de camp, reflecteixen el paper que té, i el qual podria tenir, l’ensenyament de la música sobre el rendiment acadèmic general. I tot açò en un territori on l’accés a l’ensenyament musical pot garantir-se a través de la “Xarxa d’Escoles de Música de la FSMCV”, presents en quasi la totalitat dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana. A qui corresponga.
7