LA INFÀMIA
La participació catalana en l’esclavatge colonial
REFLEXIÓ COMPARTIDA
Una reflexió compartida per tothom a la societat occidental contemporània
Des de fa uns anys, les societats occidentals contemporànies han començat professos d’anàlisi, reflexió i reparació sobre esdeveniments i processos històrics que han afectat la vida de persones, col·lectius i societats senceres.
Un panorama general, el rol de les societats occidentals sobre el fenomen de l’esclavatge i el tràfic de persones en èpoques passades, ha estat objecte de reflexió, debat i, en alguns casos, de reparació simbòlica, tot prenent formes diverses (exposicions, congressos científics, creacions artístiques de disciplines variades...
Països com França, el Regne Unit, Dinamarca, Portugal i els Estats Units, entre d’altres, no han defugit enfrontar el seu passat amb una visió crítica per identificar les oportunitats que ofereix el coneixement per lluitar contra les seqüeles d’aquest fenomen.
Catalunya s’ha començat a sumar tímidament a aquest procés universal, amb la voluntat de no quedar enrere en el camí cap a una societat multicultural més justa i integradora.
REFERÈNCIES
Musée d’Histoire de Nantes, França (oct. 2021-jun. 2022)
Exposició ‘Nantes dans la traite atlantique et l’esclavage colonial, 1707–1830’ https://www.chateaunantes.fr/expositions/labime/
“Reconnaître avec lucidité cette réalité effroyable de l’histoire de notre ville vise d’abord à honorer la mémoire de toutes celles et ceux qui ont été les victimes de cette tragédie incomparable. Cela doit nous permettre également de participer au combat contre la barbarie de l’esclavage qui malheureusement demeure une réalité du monde contemporain”.
Johanna Rolland
Maire de Nantes et Présidente de Nantes Métropole
International Slavery Museum, Liverpool (permanent) https://www.liverpoolmuseums.org.uk/international-slavery-museum
We remember. We act.
The International Slavery Museum increases the understanding of transatlantic, chattel and other forms of enslavement. Through our collections, public engagement and research, we explore their impact and legacies.
We are a campaigning museum that actively engages with contemporary human rights issues. We address ignorance and challenge intolerance, building partnerships with museums,
communities and organisations that share our vision.
Laura
Pye
Director
of National Museums Liverpool
Rijksmuseum, Amsterdam, Països Baixos ((feb. 2021- des. 2022)
Exposició ‘Esclavitud’
https://www.rijksmuseum.nl/en/press/press-releases/landmarkexhibition-slavery-to-open-at-rijksmuseum-this-spring https://www.rijksmuseum.nl/en/press/press-releases/king-opens-firstmajor-exhibition-on-slavery-in-dutch-history-at-the-rijksmuseum
Rijksmuseum, the national museum of arts and history of the Netherlands, will stage its first ever major exhibition dedicated to the subject of slavery this spring. Slavery is inextricably bound up with Dutch history. It is the first time stories of slave trade across the Atlantic and the Indian Oceans are told together in one exhibition in the Netherlands.
Arbejdermuseet (Copenhaguen, Dinamarca) (2017)
Exposició ‘Stop slavery!’
The exhibition takes its point of departure in a universally human dream of freedom. It sheds light on the sweet life of sugar traders in the 18th century in Denmark – and pinpoints the downsides of this lifestyle. It takes us to the slave forts of the Gold Coast and outlines the fates of more than 100.000 enslaved Africans who were transported on Danish slave ships to the Danish West Indies. It unfolds West Indian slave society and gives glimpses of stories that have been hidden in the archives for a century. It presents the fights for freedom and equality that were fought even after slavery was abolished. The exhibition doesn’t stop in the past. It focuses on our own time and on new dimensions which slavery has assumed globally and locally. The exhibition gives a voice to people who are enslaved today. It also serves as a platform for organisations that endeavour to end slavery today.
Together we can stop it.
Rikke Lie Halberg Museumsinspektør
Musée d’Aquitaine. Bordeus, França (permanent) https://www.musee-aquitaine-bordeaux.fr/fr/article/bordeaux-auxviiie-siecle-le-commerce-triangulaire-et-lesclavage
“Bordeaux au XVIIIe siècle, le commerce atlantique et l’esclavage”:
[...] “L’organisation du système esclavagiste dans les îles à sucre est mise en perspective dans le troisième espace. Les documents témoignent des conditions de vie et des relations sociales qui existent dans les plantations. La vente des esclaves, les sévices corporels, l’infanticide, l’organisation du travail, la mortalité, l’affranchissement, le marronnage et les révoltes sont ainsi évoqués. Enfin, le dernier espace qui relate les combats pour l’abolition, menés de part et d’autre de l’océan s’intéresse aux conséquences de l’esclavage dans nos sociétés en s’interrogeant sur les héritages politiques, sociaux et culturels nés de cette histoire”.
MAAT – Museum of Art, Architecture and Technology, Lisboa, Portugal
Grada Kilomba. O Barco/The Boat. Teaser https://www.youtube.com/watch?v=IiCszCgI1_0
O Barco/The Boat is an installation by artist Grada Kilomba, composed of 140 blocks which form the silhouette of the bottom of a ship and carefully draw the space created to accommodate the bodies of millions of Africans, enslaved by European empires. In the Western imaginary, a boat is easily associated with glory, freedom and maritime expansion, described as “discoveries” but, in the artist’s view, “a continent with millions of people cannot be discovered” nor “one of the longest and most horrendous chapters of humanity – Slavery – can be erased”.
This first large-scale installation by Grada Kilomba, which stretches 32 meters along the Tagus river, invites the audience to enter a garden of memory, in which poems rest on burnt wooden blocks, recalling forgotten stories and identities. What stories are told? Where are they told? How are they told? And told by whom? These are questions that arise when entering this installation.
Museo de América, Madrid (oct. 2021-feb. 2022)
Exposició ‘La esclavitud y el legado cultural de África en el Caribe’ https://www.culturaydeporte.gob.es/museodeamerica/exposiciones/ exp-temp-historico/2021-esclavitud.html
“La idea es mostrar, enseñar y explicar lo que fue la esclavización de más de 12,5 millones de africanos que fueron enviados a América. En este tráfico humano participaron varios países europeos, entre ellos España. Además, es un alegato contra el racismo en un lenguaje fácilmente entendible para jóvenes y un público amplio”.
Consuelo Naranjo Orovio, del Instituto de Historia, directora del proyecto europeo
“Connected Worlds: The Caribbean, Origin of Modern World”.
Encadenados | Canal HISTORIA (2022)
Nueva serie documental sobre la España esclavista
Producido en España por AMC Networks International Southern Europe https://www.youtube.com/watch?v=b3BloHbbR5E
“Primera serie documental que rompe el silencio que ha rodeado la historia del esclavismo en España. Lo hará abordando esa temática desde todos los ángulos y tratando a fondo los contextos históricos de un fenómeno que aceleró el progreso económico en muchas zonas del país, sorteando límites legales, hasta que finalmente el abolicionismo consiguió imponerse a finales del siglo XIX. Fue el último país de Europa en hacerlo”.
Jornades ‘ESCLAVISME A BARCELONA. Una història silenciada’ https://elbornculturaimemoria.barcelona.cat/activitat/esclavisme-abarcelona/
La història de l’esclavitud és una història de la humanitat. Hi va haver persones esclavitzades en moltes societats disseminades arreu del món. També a Barcelona hi va haver esclaus, i mercats d’esclaus, des de l’edat mitjana i fins ben entrat el segle XIX. I tot i que l’esclavitud està oficialment prohibida arreu del món, no hi ha dubte que continua existint.
Quant en sabem, d’aquesta part de la nostra història? Si ens n’amaguem perquè és incòmoda, la silenciem. Però forma part del nostre present i de la nostra memòria. Reflexionar-hi col·lectivament és el primer pas per obtenir les claus per abordar-la.
Text de presentació de la jornada
Revista Sapiens, núm. 248
Dossier monogràfic “Quan érem negrers”
“El paper dels catalans en el comerç d’esclaus no va ser menor. Tanmateix, aquest tema no forma part dels estudis d’història i les administracions públiques mostren poc interès per condemnar-lo i divulgar-lo”.
Avanç de la publicació del dossier
Fundació Centre Nacional de Música Antiga https://www.fundaciocima.org/activitats/projectes-nous/les-rutes-delesclavatge/
Projecte “Les rutes de l’esclavatge”, de Jordi Savall
El nou projecte multicultural de Jordi Savall i dels seus músics, titulat “Les rutes de l’esclavatge (1444-1888)”, és una estrena mundial inèdita dins la història de la música i dels tres continents implicats en el tràfic i l’explotació dels esclaus d’Àfrica al Nou Món. Es tracta d’una
trobada a través de la música antiga de l’època colonial, les tradicions musicals de Mali i les tradicions orals dels descendents dels esclaus de Madagascar, del Brasil, de Colòmbia i de Mèxic. Aquesta “memòria musical” és acompanyada per textos històrics sobre l’esclavatge, des de les primeres cròniques del 1444 fins als darrers textos del premi Nobel de la Pau Martin Luther King, escrits poc abans del seu assassinat, el 1968.
Aquesta reconciliació musical —apadrinada per la UNESCO— constitueix una base d’igualtat, d’harmonia i d’inspiració recíproca i una commemoració d’aquest capítol tràgic i vergonyós de la història de la humanitat. Es tracta d’un gran fresc històric i musical, que il·lustra l’actitud del món occidental envers els africans, tant a Amèrica Llatina i als Estats Units com a Europa, així com la indiferència envers aquest continent “oblidat”: Àfrica. Però també és una celebració alegre de cors i d’esperits que s’apleguen al voltant de la música i la dansa, esdevenint una font vital de supervivència i un refugi de pau, consolació i esperança per a tothom.
La Villarroel teatre https://www.lavillarroel.cat/es/ex/1912/america/ Amèrica, de Sergi Pompermanyer
Sinopsi:
El 1863, un vaixell propietat del membre de l’alta burgesia barcelonina, Juan Xifré, salpa del port de l’Havana amb destí a Barcelona portant a la bodega els seus cavalls i una esclava negra encadenada, l’Amèrica. Malalt de desig i ràbia, manté l’Amèrica tancada a les quadres fins que ella mor clamant venjança. L’11 de setembre de 2021, una visita inesperada a la mansió dels Xifré-Vidal, fa sortir a la llum els secrets més foscos de la família, i la vida i la mort de l’Amèrica es fan presents. Obra en preparació per a la temporada 2022-2023.
DEFINICIÓ, OBJECTIUS I ACTUACIONS DEL PROJECTE DE L’MMB
Definició
El projecte La infàmia. La infàmia. La participació catalana en l’esclavatge colonial ha estat concebut com un conjunt d’actuacions culturals i museístiques que pretenen impulsar la reflexió des de la contemporaneïtat sobre el rol de la societat catalana en el tràfic de persones i l’esclavatge, especialment en època colonial, i sobre la influència i les reminiscències d’aquest fenomen en la societat contemporània.
Aquesta reflexió té com a propòsit fonamental promoure l’educació en valors i l’arrelament d’aquests en la construcció del present i el futur
Objectius
Consolidar el posicionament institucional de l’MMB en el teixit cultural de la ciutat i al territori, com a impulsor de l’educació en valors i la defensa dels drets humans.
Avançar en el model de museu social, tot responent a les inquietuds de la societat catalana contemporània, multicultural i diversa, mitjançant l’impuls de noves línies d’interpretació de la història i el patrimoni marítim català.
Actuacions
- Exposició temporal: La infàmia. La participació catalana en l’esclavatge colonial.
- Programa d’activitats científiques (seminaris, conferències)
- Programa d’activitats escolars.
- Programa d’activitats culturals per al públic no expert (visites comentades, itineraris, clubs de lectura, cicles de cinema, concerts...).
- Projecte de documentació de col·leccions. Reinterpretació de les col·leccions.
- Exposició virtual.
- Activitats en entorns digitals.
EXPOSICIÓ TEMPORAL
L’exposició
La infàmia. La participació catalana en l’esclavatge colonial.
Un projecte de l’equip del Museu Marítim de Barcelona.
Guió inicial: Antoni Tortajada
Assessor de continguts: Martín Rodrigo Projecte museogràfic: Ignasi Cristià
Els principals països europeus ja fa uns quants anys que estan revisant el seu passat colonial i el seu rol en el tràfic de persones esclavitzades.
En els darrers anys, alguns historiadors d’arreu del país han començat a preocupar-se per aquest tema i han començat a dibuixar un passat amagat, més important que ens pensàvem. Al mateix temps, l’interès del públic, en què s’han incorporat moltes persones provinents de les antigues colònies espanyoles, ha crescut enormement.
El Museu Marítim de Barcelona pren part en aquest procés amb l’objectiu d’interpel·lar la societat catalana contemporània, molt més plural i complexa que la d’aquella època, per tal que es comprometi a revisar el passat. I, d’aquesta manera, encari, sense miraments, el rastre que aquella infàmia va deixar en la societat actual en forma de racisme o de sobreexplotació de la població migrada.
I Catalunya?
- Quina va ser la participació catalana en el tràfic atlàntic de persones captives per ser esclavitzades?
- Fins a quin punt els negocis dels comerciants catalans, sobretot a Cuba i Puerto Rico, es van fer amb mà d’obra esclavitzada?
- Quants d’aquells capitals es van repatriar a Catalunya?
- De quina manera aquells beneficis provinents de l’esclavatge van ajudar al desenvolupament del país al segle XIX?
L’ESPAI
A7
El racisme que n’ha quedat
A6
La fi de l’esclavisme
A5
La societat catalana davant l’esclavisme
A4
Els ingenios
A3
El tràfic colonial de persones esclavitzades
A2
El rastre urbà dels beneficis esclavistes
A1
Les vergonyes de la societat vuitcentista
ÀMBITS
A1 Les vergonyes de la societat vuitcentista
A2 El rastre urbà dels beneficis esclavistes
Esteu a punt de tornar al segle XIX. Catalunya s’ha industrialitzat i l’àrea de Barcelona s’ha convertit en una regió econòmica de primer nivell europeu. La capital té mig milió d’habitants, ha enderrocat les antigues muralles medievals i estrena orgullosa el nou Eixample. I amb l’Exposició Universal de 1888, Barcelona es mostrarà al món, per primera vegada, com una societat moderna, rica i emprenedora.
Però compte: us convidem a mirar-ho d’una mica més a prop.
Aquells burgesos catalans van guanyar molts diners. N’hi havia per celebrar-ho, i tant!
Però si mirem darrere de les llotges del teatre veurem que s’hi amaguen algunes vergonyes que encara avui costen de pair: una autèntica infàmia que va omplir butxaques, va fundar bancs i empreses, va ajudar a aixecar edificis i teatres, i va causar un dolor infinit.
Fixeu-vos, per exemple, en tots aquests edificis: ara sabem que una part dels capitals invertits provenien de l’explotació de mà d’obra esclavitzada i del tràfic de persones entre l’Àfrica i les colònies espanyoles d’Amèrica, especialment Cuba i Puerto Rico.
L’exposició comptarà amb un interactiu sobre les cases d’esclavistes que hi ha a Barcelona
A3 El tràfic colonial de persones esclavitzades
Entre els segles XVI i XIX, més de 12,5 milions de persones van ser raptades a l’Àfrica i embarcades a la força cap a les colònies americanes. Totes les potències colonials hi van participar.
A les colònies espanyoles, el mercadeig de persones va ser legal fins al 1820. A partir del 1821, el tràfic de persones va quedar prohibit —només el tràfic, perquè l’ús de mà d’obra esclavitzada va continuar sent legal. Però tot i la prohibició, i com que les autoritats colonials feien els ulls grossos, el tràfic de persones va continuar.
És molt difícil establir quants catalans van participar en aquell comerç indigne perquè el tràfic de persones sempre va ser una activitat transnacional i opaca. De moment, les investigacions actuals indiquen que les embarcacions amb bandera espanyola van portar fins a Amèrica prop d’un milió de persones que acabarien sent esclavitzades.
Sabem d’alguns capitans catalans que van dur vaixells negrers fins a Amèrica: Josep Carbó, de Sant Feliu de Guíxols; Agustí Conill Sala, de Lloret; Esteve Gatell Roig, de Torredembarra; Josep i Pere Mas Roig, de Vilassar de Mar; Josep Mataró Domènech, de Lloret; Jaume Tintó Miralles, de Barcelona; Miquel Oliver Moll, Gaspar Roig Llenas i Eugeni Viñes Castellets.
I entre els armadors catalans que van organitzar expedicions de tràfic de persones hi havia Josep Canela Raventós, Marià Flaquer, Pere Gil Babot, Isidre Inglada, Josep Pie Parellada, Salvador Samá, Jaume Tintó Miralles, Jaume Torrents Serramalera, Josep Antoni Vidal Pasqual i Jaume Vilardebó.
Mapes, amb anotacions de capitans, que testimonien les rutes esclavistes
Manilles vinculades a l’esclavitud
Retrats de vaixells de propietat catalana que es van dedicar al tràfic de persones esclavitzades
Gravats sobre la captura de persones per a esclavitzar-les
A3 El rapte
El procés començava amb el rapte. Malfactors locals o estrangers capturaven persones joves —homes, dones i infants— i les traslladaven fins a la costa africana. Allà hi havia les factories, que eren centres dirigits per traficants que mantenien els captius empresonats fins que els venien als vaixells europeus.
Un cop embarcades, les persones raptades eren encadenades a les bodegues de la nau en condicions infrahumanes; n’hi cabien centenars. La travessia durava entre dos i tres mesos. I es calcula que entre un 10% i un 25% dels captius morien en cada viatge.
Quan els vaixells arribaven als ports cubans, els traficants venien les persones raptades als comerciants locals. A partir d’aquell moment, eren esclavitzades i entraven a treballar com a servei domèstic o, majoritàriament, als cafetars i a les plantacions de sucre.
Van ser propietaris o administradors de factories a la costa africana els traficants catalans José de Bérriz, Francesc Canela, Pau Freixas Ribalta, Pere Manegat, Domènech Mustich, Pere Sala, Francesc Riera, Cristòfol Roig Vidal i Bonaventura Vidal Calzada.
Monument a les persones esclavitzades. Zimbaue
Factories des d’on sortien les persones esclavitzades a l’Àfrica
La distribució d’africans i africanes en un vaixell traficant
A4 Els ingenios. El gran negoci dels espanyols a cuba
Els ingenios eren hisendes colonials, la majoria de propietat espanyola o de descendents d’espanyols, on es molia i processava la canya per produir sucre o aiguardents. Era el principal negoci de l’illa: el 1860 a Cuba hi havia 1365 ingenios i tots funcionaven amb mà d’obra esclavitzada.
El sistema de producció esclavista va donar lloc a una societat en què els propietaris de l’ingenio vivien amb una opulència desmesurada i els treballadors esclavitzats malvivien en la misèria, sense cap dret i dedicats únicament a la tasca productiva.
Alguns propietaris catalans de plantacions amb mà d’obra esclava van ser Josep Carbó Martinell, de Sant Feliu de Guíxols; Josep Antoni Marquès Torrents, Salvador Samà Martí, Teresa Sicart Soler i Pau Soler Morell, de Vilanova i la Geltrú; Tomàs i Pau Lluís Ribalta Serra, de Barcelona; i Josep Riera Romeu, de Sitges.
L’àmbit estarà presidit per una gran maqueta d’un ingenio
Litografies d’Ingenios
Litografies de l’illa de Cuba
A5 I què en pensava la gent de tot això?
D’una banda, les elits econòmiques representades per la Junta de Comerç o pel Círculo HispanoUltramarino de Barcelona defensaven l’esclavisme. Però també n’eren partidaris molts sectors populars: quan el 1868 va començar la primera guerra per la independència de Cuba, 3.500 joves voluntaris catalans es van apuntar per lluitar al costat de l’exèrcit regular contra els separatistes abolicionistes.
D’altra banda, els sectors més progressistes promovien l’abolició de l’esclavitud. Entre els abolicionistes catalans hi havia gent com ara la música i feminista Clotilde Cerdà o l’editor Antonio Bergnes de las Casas, i també alguns polítics i economistes rellevants, com Laureà Figuerola, Joaquim Maria Sanromà i Francesc Pi i Margall. El 1872 es va celebrar la primera gran manifestació abolicionista a Barcelona.
Reunió, a l’hotel Duque de Alba de Madrid, dels grans d’Espanya oposant-se a l’abolició de l’esclavitud a les colònies. Manifestació abolicionista a Madrid (a Barcelona també se’n van fer algunes).
A6 L’abolició de l’esclavitud
Les persones esclavitzades no van acceptar mai la situació i des del primer moment hi va haver amotinaments. A Haití, els esclaus es van revoltar i van aconseguir la independència el 1804. I això va ser un exemple per a tots els captius esclavitzats i un temor per a les potències colonials.
El 1833, el Regne Unit va decretar la fi de l’esclavisme, França ho va fer el 1848, i els Estats Units el 1865. A Espanya, l’esclavitud es va abolir en territori peninsular el 1837, però es mantenia a les colònies. El 1873, durant la Primera República sota la presidència del català Estanislau Figueras, es va abolir l’esclavitud a Puerto Rico. A Cuba, amb molts més interessos espanyols, no es va abolir fins al 1886. Va ser el penúltim territori americà a fer-ho; només quedava el Brasil, que va abolir l’esclavitud el 1888.
A7 El racisme que n’ha quedat
Tot i que a Catalunya des de l’edat mitjana hi havia hagut persones esclavitzades provinents de terres àrabs, turques o de l’Europa oriental, a partir del segle XVIII l’esclavitud es va associar a les persones africanes. D’aquesta manera, les persones negres van quedar racialitzades com un col·lectiu amb poca capacitat intel·lectual i social i que vivien en un estadi d’evolució inferior als europeus. I en la cultura popular catalana, els negres van quedar caricaturitzats com a personatges pintorescos, ximples, hipersexualitzats o antropòfags.
Amb la fi de l’esclavisme no es va acabar tot. En va quedar el racisme com un rastre infame que ha arribat fins avui.
d’Antònio
Retrat
López, confrontat amb la imatge de la retirada de la seva estàtua de Barcelona.
La sala estarà presidida per un gran audiovisual, realitzat per Sally Fenaux, entorn el racisme que ha quedat a la societat degut a l’esclavitud del període colonial i la lluita de les persones negres per superar-lo
ALTRES ACTUACIONS
Programa d’activitats científiques
Un conjunt d’activitats dissenyat per compartir l’estat del coneixement sobre el tema i, principalment, per suscitar debat i reflexió des de la contemporaneïtat, sobre el fenomen i com aquest ha marcat el món contemporani, a través de l’herència que ens ha deixat.
Programa d’activitats pedagògiques
La proposta educativa del Museu Marítim de Barcelona està vinculada als continguts del projecte i a l’oferta expositiva temporal i permanent, i centrada en l’educació en valors i en la preservació dels drets humans
Programes públics
Programa d’activitats culturals per al públic no expert amb la finalitat d’aprofundir en el tema mitjançant activitats participatives, llenguatges i fórmules comunicatives diverses, en funció de les seves preferències i necessitats (visites comentades, itineraris, clubs de lectura, cicles de cinema, concerts...).
Documentació de col·leccions
La documentació de col·leccions no és una activitat “neutral”. Durant molt de temps, les dades cercades i trobades dels objectes que componen els fons del museu i la forma de transmetre aquest coneixement han aplicat una mirada poc sensible al fenomen de l’esclavatge. Cal, doncs, tornar a interrogar els nostres objectes per obtenir noves respostes, fins ara amagades.
Exposició virtual
Tota la informació de l’exposició i d’altra que no s’ha pogut mostrar, es recollirà en una exposició virtual en tres idiomes.
Recursos digital
Atents a la manera de consumir cultura que s’imposa en el món actual, el projecte disposa d’una línia d’actuació que es desenvolupa en l’entorn digital: publicacions i recursos educatius digitals, interactius, exposicions virtuals, activitats concebudes per a entorns virtuals... permetran ampliar l’impacte del projecte i perllongar-lo més enllà de la temporalitat de l’oferta presencial.
CONTACTE DE PREMSA
Isabel Diaz
Àrea de Comunicació i Màrqueting
Museu Marítim de Barcelona
T. 933 429 924 // 670 01 12 09 comunicacio@mmb.cat // diazris@mmb.cat WWW.MMB.CAT