Sant Jordi 2010
Pol Mur 6ºA Un Sant Jordi Actual En un poble de la Conca de Barberà un policia molt ben plantat Jordi de la Pobla anomenat en cap aventura mai no havia participat. Un dia, un lladre mal aventurat al poble de Montblanc havia arribat es deia Daniel del Drac, era un delinqüent que a tothom havia robat. Un dia, Daniel, a una bella senyoreta va segrestar de la qual Jordi n’estava enamorat, llavors Jordi va començar a buscar però per cap lloc la senyoreta va trobar. Jordi desesperat per tot el poble va preguntar però la resposta que buscava ningú no li va donar fins que un dia una carta li va arribar la carta deia: - Jordi no sé si saps que tu i jo tenim molt en comú i jo he volgut fer un joc, tu i jo som descendents de Sant Jordi i el Drac així que un joc jo m’he inventat, jo tinc segrestada la teva estimada si no vens la seva vida s’anirà per l’aire, espero que no em matis com a la llegenda. A la carta posava el lloc i l’hora on havia d’anar era el barri més perillós de la ciutat, però per la seva estimada tot s’hi val, anava armat amb una pistola impressionant.
Un cop allà Jordi i Daniel en un duel es van enfrontar, Daniel molt cregut anava xulejant mentre Jordi li anava disparant un dels trets de Jordi a Daniel va ferir i es va anant desagnant. De la sang de Daniel cap rosa en va sortir però una cosa millor en florí el somriure astut de Jordi al veure Daniel morir. Després d’això a la senyoreta rescatà d’un pis vell apunt de derrumbar. Tot i que no m’agraden els finals feliços aquest n’és un dels quals aquesta és la meva versió sobre Sant Jordi i el Drac actuals.
La diada de Sant Jordi és diada assenyalada. Que ve del passat fins ara i l’abril arriba. A la fira de les roses, a la fira dels llibres, comprarem del tot una mica per omplirnos d’alegria. Anem a una llibreria i també a la floristeria, regalem flors i llibres per donar a la família. Sant Jordi cavaller, davant del drac es va plantar, i d’una clavada el va matar, i tot el poble el va honrar. Per Àlex Pérez de Arenaza Rodriguez
LA ROSA GÈLIDA En un petit poblet del Vallés Occidental,vivia una rosa molt especial.No era com totes les altres,ben al contrari:neixia a l'hivern i moria a principis de la primavera.Aquesta planta n'era propietaria la senyora Margarida.La Margarida estimava molt a la seva formosa rosa.Era molt estrany ,quan neixia la rosa era ben roja ,però de mica en mica un tel de gel l'anava cobrint fins a quedar-se tota embolcallada.Aguantava tot l'estiu i la tardor així,fins que arrivava l'hivern i es desfeia el tel de gel.Cada any era la mateixa rosa no creixia ni augmentava de tamany. Tothom preguntava el secret de la rosa misteriosa a la senyora Margarida,però ella sempre responia: -Amb amor i armonia transformarem el món! Ningú entenia les seves paraules fins i tot els savis .Un dia la senyora Margarida malauradament es va morir.La planta es va començar a enmalatir ,però malgrat tots els esforços de la família la planta cada cop estava pitjor.Tothom estava molt trist perquè la rosa gèlida era una cosa molt important per tot el poble. Quan tothom ja no tenia esperança de reviure la formosa rosa.Un net de la senyora Margarida va dir: -Us enrecordeu de la frase que sempre deia l'avia ?”Amb amor i armonia transformarem el món!”Ningú no l'entenia i pensaven:”coses de nens petits.” Però el petit no es deixa vènçer i els va dir: -L'avia es referia que amb amor i armonia podem fer que les coses ens surtin molt millor.Ella estimava la rosa com un parent i la rosa feia el mateix amb l'avia fent-se molt bonica. Després de tota l'explicació la gent va entendre tot ,i van donar gràcies al petit. Van començar a fer tot el que havia fet la senyora Margarida i així va ser com la rosa gèlida va poder viure. Per Laia Brossa
Quin rotllo Sant Jordi, no creieu que és un avorriment? Ah , perdoneu no m’he presentat , sóc la Mandi , una noia de setze anys . Visc a Barcelona .Tinc un germà que es diu Oriol i és un pesat, tot el dia m’està molestant, la meva mare es diu Carme i sempre m’està vigilant però és molt bona persona i per a mi és la millor mare que es pot tindre , el meu pare quan s’enfada es posa com una moto , té molt mal caràcter, però a vegades és un sol. Parlant de les meves notes, la veritat és que no trec gaire bones ,algunes vegades he tret exelents ,però la majoria de vegades trec suficients i adequats. La meva forma de vestir no és gaire normal, perquè m’agrada el color negre i sobretot els pirsings .Porto cinc pirsings ,tres a la orella , un a la cella i l’altre a la llengüa. La gent em diu que sóc gòtica però se me’n dona. La meva millor amiga es diu Susana , jo li dic Susi ,és l’inrevés que jo, ella és extovetida, al·legre, simpática i moltes coses més … No acostumo a surtir per les nits , tampoc fumo .Perquè fumar si perjudica la salut? No suportu l’amor , deu ser per això que no m’agrada celebrar la festa de Sant Jordi ni tampoc Sant Valentí. Però un dia vaig anar a comprar amb la meva amiga Susi i… el dependent de la botiga era tan guapo que em vaig enamorar al moment,.era el primer cop en la meva vida que sentia algu similar . La meva amiga em va veure amb aquella cara de boba que feia i jo crec que va insinuar que a mi m’agradava el dependent .Ràpidament li vaig anar a preguntar : -Com et dius? -Quants anys tens ? -Tens novia ? Em va respondre a totes les preguntes .És diu Toni ,té setze anys com jo i no té novia . Jo també li vaig dir la meva identitat. Em va preguntar si volia quedar amb mi algún dia i jo encantadíssima li vaig respondre que sí. Teniem moltes coses en comú , per exemple :a ell també li agraden els pirsings i el color negre,els dos som introvertits… Que bé , he tobat l’ home de la meva vida . Quan els hi vaig explicar als meus pares es van quedar de pedra .La meva mare em deia : -La nena s’ha enamorat!!!!!!!!!!!!!! Però el meu pare no estaba molt content . Per fi vaig descobrir què era l’amor i em sentia molt més al·legre .Des d’aquell moment em va començar a agradar les celebracions de Sant Jordi i de Sant Valenti . PER CARLA DURÀN.