PORTAFLIS FINAL - Mònica Santacreu

MÒNICA SANTACREU MORENO

PORTAFOLIS FINAL

Grup 6A1 Ilaria Bellatti Rosalia Clemente

Grau d'Educació Infanti Universitat de Barcelonal

Primera part

SESSIÓ

PLÀSTICA

ÍNDEX

1. Imatge d’origen ...........................................................................................................2 2. Bloc 1 .............................................................................................................................3 2.1. Text reflexiu sobre Munari ....................................................................... 3 2.2. Imatge ............................................................................................................ 5 3. Bloc 2 ............................................................................................................................ 6 3.1. Text reflexiu sobre imatge postmoderna ............................................. 6 3.2. Imatge postmoderna ................................................................................. 8 4. Bloc 3 .............................................................................................................................9 4.1. Referència sobre bones pràctiques ....................................................... 9 5. Imatge final o recomanació: ambients Innovamat a P4 .................................11 6. Bibliografia .................................................................................................................12

IMATGE D'ORIGEN

Nacimiento de una divinidad

© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2014

Fecha: 1960

Firma: Firmado y fechado en el ángulo

Técnica: Óleo sobre madera

inferior derecho: Dali 1960

Dimensiones: 36 x 26 cm

Localización: Colección privada 2

BLOC 1

Text reflexiu sobre Munari Una de les primeres idees que comenta Munari és el fet que, en general, a tots els països del món totes les persones tenen unes idees que es podrien considerar com a universals independentment de la cultura a la que pertanyen o en la que han estat educades. Tot i així, a partir d’aquesta idea central l’autor es planteja si realment és possible estudiar les constants de la fantasia, de la invenció i de la creativitat.

Un cop endinsats en la lectura, l’autor presenta una definició individual dels quatre aspectes principals que vol presentar. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció, ja que mai l’havia plantejat, és la distinció que Munari fa entre els conceptes de fantasia, creativitat i invenció, i la imaginació, deixant aquesta última apartada de la resta. En una primera lectura no he acabat de comprendre molt bé el perquè d’aquesta separació de la idea d’imaginació respecte a les altres, però al cap de varies lectures i de reflexionar sobre aquest tema he acabat d’entendre la seva explicació.

Tal i com ens comenta, el fet d’imaginar té a veure en pensar en una cosa que existeix tot i que no la puguem observar, tocar, etc, en aquest precís moment. Els altres tres conceptes, en canvi, tenen a veure amb observar i imaginar una cosa (ja sigui una figura, una persona, un animal, un lloc...) completament nova, que no hem pogut conèixer anteriorment.

Aquesta diferenciació entre conceptes m’ha ajudat també a reflexionar sobre alguns aspectes que comenta Puño en la Conferència ilustrador Puño MAD 2011. L’il·lustrador destaca i reitera la idea que el problema no és que quan la gent creix i es fa adulta perdi la seva imaginació (sobretot a l’hora de dibuixar) sinó que des de ben petits als infants se’ls inculca la idea que a mesura que vagin creixent perdran les ganes i la motivació per a imaginar, perquès és el que veuen també reflectit en els adults que tenen com a referents.

Per tant, el nostre objectiu com a educadors i referents dels infants ha de ser fer-los veure per què han de dibuixar, i que ho facin amb ganes de millorar i amb motivació.

3

Així mateix, crec que és important que els infants puguin construir una identitat pròpia, sense caure en la imitació, que els permeti afavorir i desenvolupar la seva imaginació de manera enriquidora. Tot i així, és difícil arribar a aquesta idea ja que gràcies al (o per culpa del) procés de socialització que desenvolupem tots els humans al llarg de la nostra vida, moltes vegades tendim a seguir a la majoria de gent i a imitar a la resta sense pensar realment en allò que desitgem. En la sociologia de l’educació aquest concepte s’entén com a un procés que té a veure amb el desenvolupament i creixement personal de l’infant. Per tant, és indispensable que se’ls doni aquesta llibertat als infants per a coneixes i desenvolupar-se per sí mateixos.

A més a més, a l’hora d’observar i analitzar, i sobretot d’interpretar, l’art infantil s’han de tenir en compte les classificacions que va fer Lowenfeld sobre les diferents etapes per les que passa el dibuix dels infants. La classificació d’aquestes etapes viatja des dels 2 anys, en la que en un primer moment els nens i nenes passen pel garabateo, fins als 17 anys que arriba a l’etapa de decisió, tot i passant per les etapes de la preesquemàtica (4 – 7 anys), l’esquemàtica (7 – 9 anys), el principi de realisme (9 – 11 anys), el seudorrealisme (11 – 13 anys).

D’altra banda, tal i com s’ha comentat en varies sessions de classe i en la conferència de Ken Robinson sobre la creativitat, una de les coses que s’ha de millorar en les institucions és alimentar la creativitat i la llibertat dels infants. En la meva experiència personal treballant amb infants d’entre 4 fins a 9 anys he pogut observar que, tot i que cada vegada les metodologies educatives estan canviant i avançant constantment per a canviar el model educatiu “tradicional”, existeix una gran diferència entre la manera d’organitzar i realitzar activitats educatives a l’educació Infantil i a la educació Primària. Una de les diferències més significants és la manera en què es treballa i s’educa als alumnes.

Treballant varis anys com a monitora de lleure he pogut observar que en molts casos, a l’hora de realitzar activitats que requereixen treballar la imaginació, com és a l’hora de dibuixar o pintar, els infants més petits no acostumen a preocupar-se pel resultat final, sinó que van realitzant el seu dibuix sense pensar en res més. En canvi, els nens i nenes més grans solen pensar més en la lògica i en es centren en el resultat final del dibuix, en com quedarà, què en diran els companys i altres adults quan el vegin, etc.

Així doncs, és notable i un fet que acostuma a coincidir en la majoria d’escoles i centres educatius que a mesura que passa el temps, els nens i nenes es preocupen més en les opinions que despertaran els seus productes que no pas en trobar satisfacció i diversió en el procés de creació d’aquell mateix producte.

4

Imatge Munari

5

BLOC 2

Text reflexiu sobre imatge postmoderna Per a realitzar l’experimentació proposada en base a la creació d’una imatge postmoderna he decidit centrar-me en la creació d’un bodegó actual, tenint com a referència principal la idea d’un bodegó en general. Des del primer moment en què se’ns va proposar l’exercici vaig tenir aquesta idea en ment i m’ha resultat molt divertit i curiós el fet de recrear-la jo mateixa utilitzant materials i objectes que tinc presents en el meu dia a dia i en el meu entorn més proper.

La obra que he creat presenta dues imatges: en la primera d’elles es pot observar un bodegó convencional; i en la segona, un bodegó més actual. El de la primera imatge és un bodegó que exhibeix diferents peces de fruita típiques de la nostra dieta mediterrània col·locades de manera ordinària en el bol que els fa de base. Aquesta és una imatge que es pot trobar fàcilment en qualsevol llar, ja que el fet de tenir peces de fruita en un bol a casa és molt convencional i no ens acostuma a sorprendre ni a cridar l’atenció.

D’altra banda, la segona imatge mostra el mateix bol, però en aquest cas, dins del seu interior es poden veure col·locats de la mateixa manera que ho estaven les fruites diferents aparells electrònics actuals. De la mateixa manera que en la primera fotografia, els objectes presentats no són extravagants per a nosaltres ja que actualment són utilitzats per la gran majoria de la població i, si més no, encara que no en facin ús, tothom els coneix. Tot i així, el que arriba a captar la nostra atenció és la manera en què estan disposats, ja que no és comú ni acostumem a guardar aquests dispositius electrònics en un bol al mig del saló ni els acumulem l’un sobre l’altre.

6

Així doncs, tot i que en ambdues fotografies el mateix objecte (en aquest cas el bol) està realitzant la mateixa funció i es troba en el mateix escenari, el bodegó fruital ens és més comú de veure i, en general, el tenim més normalitzat, però en canvi, el bodegó d’aparells electrònics ens pot arribar a semblar extravagant i arribar a despertar més la nostra curiositat, a més de generar un impacte en nosaltres que pot conduir cap a la reflexió envers a l’impacte que presenta la tecnologia en el nostre dia a dia i, en conseqüència, en el nostre futur.

La intenció darrere d’aquesta obra és fer veure als espectadors que vivim en una societat en la que utilitzem dia a dia les noves tecnologies, i ja sigui o bé conscient o inconscientment tenim una gran dependència en elles. Però sobretot, la funcionalitat de principal darrer la obra és despertar l’esperit crític dels espectadors i conduir-los cap a la reflexió: és aquesta dependència envers a les noves tecnologies una dependència real? O ens ha estat creada de manera arbitrària i, per tant, podríem desfer-nos d’ella d’alguna manera i conviure sense cap presència de les noves tecnologies en el nostre dia a dia?

7

Imatge postmoderna: bodegó actual

8

BLOC 3 Referència sobre bones pràctiques Museu Thermalia El Museu Thermalia és un museu situat a la vila de Caldes de Montbui, a la comarca del Vallès Oriental. El museu ofereix varies visites dividides en diferents espais de les que cal destacar la col·lecció Mas Manolo que conté un recull d’obres de l’escultor i pintor Manolo Hugué i una gran sèrie de ceràmica, litografia i dibuix de Pablo Picasso, i a més a més una explicació i exposició sobre els elements en comú que van tenir tots dos artistes. Aquesta visita es pot acompanyar també de tallers adaptats a cada grup d’edat i que es poden dividir en dos tipus: per una banda, tallers de termalisme que tenen més a veure amb la història i la pràctica del termalisme al poble; i d’altra, tallers d’art, en els que podem trobar una gran varietat d’activitats segons la tècnica que s’utilitza i s’ensenya. Per a concretar, els tallers d’art es poden dividir tenint en compte el tipus de material amb el que es treballa.

9

En aquest cas, he decidit destacar les activitats que el museu proposa sobre la

tècnica

de

gravat.

En

aquestes

activitats

s’expliquen

algunes

característiques d’aquesta tècnica i segons la franja d’edat dels infants es proposen diferents activitats: L’activitat que es proposa al curs de p5 i als nens i nenes de cicle inicial (1r – 3r) es basa en conèixer els trets bàsics sobre la tècnica de gravat i, a continuació, a realitzar un taller d’estampació d’una figura, en aquest cas d’un colom, a través d’aquesta tècnica.

En l’activitat realitzada amb el cicle mitjà també es parlar sobre el gravat com a tècnica artística i es fa un taller de gravat en planxa de goma on els infants treballen l’abstracció.

Els alumnes del cicle superior de primària realitzen la visita i s’explica la tècnica del gravat tot i detallant la del linòleum. Tot seguit, es realitza el taller on els infants treballen el gravat de planxa e linòleum.

Personalment penso que tant la visita com les activitats que es realitzen al museu són molt productives per als infants, no només per allò que poden arribar a aprendre a través de la visita i les explicacions realitzades per part dels treballadors del museu, sinó també per la part pràctica de les visites. El fet de poder treballar amb aquestes tècniques en primera persona és molt positiu per als nens i nenes ja que d’aquesta manera poden conèixer-les d’una manera més vivencial i experimentar-les per ells mateixos.

10

Imatge final o recomanació

s t n e Am bi 4 p a t a m a v o n n i Reconstrucció de

i edificis de

monuments

conneguts a través

l'observació i la imitació

de les formes i figures.

11

BIBLIOGRAFIA

Fundació Gala – Salvador Dalí. (s.f.). Catálogo Razonado de Pinturas de Salvador

Dalí.

https://www.salvador-dali.org/es/obra/catalogo-razonado-

pinturas/obra/776/nacimiento-de-una-divinidad

Munari, B. (2018) Fantasía: invención, creatividad e imaginación en las comunicaciones visuales Barcelona: Gustavo Gili pag. 19 – 30.

Puño. [puño]. (2014, 23 abril). Talk by Puño - Conferencia ilustrador Puño MAD 2011. [Arxiu de vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch? v=CCuVIUrjsss&ab_channel=Pu%C3%B1o

Berrens,

K.

(2020).

Introducció

història

Soc

Edu.

[Diapositiva

3].

https://prezi.com/zobkkdzyzgpo/introduccio-historia-soc-edu/? token=369f5bce360f8cbcee059127c4c6f2242a9df54968621a6ed5eaa5d022 4f70f6&utm_campaign=share&utm_medium=copy

Clemente, R. (2021). ASE 2021 Bloc 1. La descoberta de l’entorn en els contextos

actuals.

[Diapositiva

5].

https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3816084/mod_resource/content/ 0/ASE_2_sobre%20el%20dibuix.pdf

12

Robinson, K. (2006, Febrero). ¿Las escuelas matan la creatividad?. [Arxiu de vídeo].

Recuperat

de:

https://www.ted.com/talks/sir_ken_robinson_do_schools_kill_creativity? language=es#t-10717

Clemente,

R.

(2021).

ASE

2021

Bloc

2

[Diapositiva

14].

https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3924998/mod_resource/content/ 0/Presentaci%C3%B3%20Pastitx%2015.03.pdf

Thermalia: Museu d’art i patrimoni, oficina de turisme. (s.f.). Tallers didàctics. https://www.visiteucaldes.cat/tallers-didactics/

Escola el Calderí (28 de maig de 2021). Ambients Innovamat a P4. https://agora.xtec.cat/ceipelcalderi/general/ambients-innovamat-a-p4/

13

Segona part

SESSIÓ

SOCIALS

ÍNDEX

1. Introducció ....................................................................................................................2

2. Bloc 1: la descoberta de l'entorn en els contextos actuals ...............................3 2.1. Activitats pràctiques .............................................................................................4 3. Bloc 2: els llanguatges artístics aplicats a les aules (0 - 6) de l'Educació Infantil .............................................................................................................................5 3.1. Activitats pràctiques .............................................................................................7

4. Bloc 3: aprofundiment en les funcions de l'art ..................................................10

5. Conclusions .................................................................................................................11 5.1. Journey Mao Design Thinking ..........................................................................12

6. Bibliografia ..................................................................................................................13

INTRODUCCIÓ

L'assignatura d'Art, Societat i Educació és una de les assignatures incloses en el segon semestre d'aquest primer any del Grau de Mestre en Educació Infantil. Aquesta assignatura, doncs, està estructura en dues sessions diferents, igual que el portafoli: la sessió pràctica, impartida per la Rosalía Clemente; i, d'altra banda, la sessió social, impartida per la Ilaria Bellatti.

Així mateix, aquesta segons part es centra en la sessió social de l'asignatura, que d'igual manera que la primera, queda dividida i estructurada en tres blocs temàtics que es presenten a continuació. Dins del portafoli, també s'inclouen les idees principals treballades (ja sigui a partir de la teoria o a través dels debats sorgits a les classes tant entre les alumnes com amb la professora) i les activitats realitzades al llarg de les sessions.

A més, cal destacar que la part d'ASE enfocada a l'àmbit social la vam iniciar tot realitzant un test personal on responíem preguntes relacionades amb la qüestió inicial "Què és l'Art?", que un cop revisada i després d'haver acabat aquest curs té moltes respostes que canviaria i en les quals profunditzaria.

2

BLOC 1 La descoberta de l'entorn en els contextos actuals En aquest primer bloc temàtic i al llarg de les sessions hem estat parlant sobre la importància de l'Art en la vida de les persones, però més concretament en la vida dels infants i en el seu aprenentatge.

Una de les idees primordials sobre les quals hem anat parlant és ser conscients, sobretot com a educadors, que l'art no és només allò creat per professionals i grans artistes, sinó que l'art està a l'abast i a la mà de qualsevol persona que hi estigui interessada. Per tant, és imprescindible transmetre aquesta idea també als infants.

D'altra banda, partint d'aquesta mateixa idea, hem aprés que els objectes, més enllà de jugar un paper clau en l'estètica, també compleixen una funció que va més enllà, i que té a veure amb la societat i amb les cultures que ens envolten i que ens defineixen. Per tant, els objectes són miralls de qui som, i són imprescindibles per a definir la societat en la que vivim i en la que ens desenvolupem cada dia com de la cultura de la qual formem part. A més de ser un aspecte imprescindible a l'hora de diferenciar els conceptes d'art, societat i educació, i a l'hora veure-hi les semblances i les intrarelacions que hi ha entre aquestes tres conceptes treballats a classe.

Tot seguint, en el mateix bloc temàtic també hem conegut el concepte de geni artístic. En el moment d'aprendre i conèixer més sobre aquest concepte totes les companyies vam comentar-ho a classe i vam coincidir en què aquest ens semblava, per una banda, molt antiquat, ja que defensa la idea que una persona no pot tenir talent o ser bona en alguna cosa per sí mateixa o per esforç i mèrits propis, sinó que ho és per decisió dels Deus, i per l'altra, un concepte molt masclista, ja que dóna a entendre que només els homes poden ser posseïdors d'aquest "do" diví. Per tant, aquesta idea va totalment en contra de l'essència de l'educació: els infants no tenen idees ni talents innats, sinó que els educadors, les famílies, els adultes, ... presents en el seu procés d'aprenentatge ajuden a que els nens i nenes desenvolupin aquests talents i habilitats al llarg de la seva vida, no és un concepte que s'adquireix un cop nascuts. Així doncs, que s'eduqui als infants també en temes d'Educació Artística és imprescindible i enriquidor per al seu procés d'aprenentatge, i per tant, s'ha de fomentar i lluitar per a que hi estigui present dins del currículum escolar.

3

Activitats pràctiques Qui sóc i quin objecte em representa?

Aquesta activitat, a part de servir per posar-nos cara a tots i totes i, inclús, a la professora, també ens ha estat útil per acabar d'interioritzar la idea que els objectes representen idees i poden transmetre missatges.

Per això, en el meu cas, jo vaig escollir un gos de peluix que tinc a la meva habitació i que conservo des de ben petita, ja que tot i ser un simple nin de peluix per a mi personalment guarda un gran simbolisme i significat.

4

BLOC 2

Els llenguatges artístics aplicats aules (0-6) de l'Educació Infantil Per iniciar aquest segon bloc temàtic de l'assignatura, vam conèixer la figura de Tina Modotti, una fotògrafa d'origen italià. A través de la seva vida professional i de les seves obres artístiques comentades i vistes a classe cal destacar que és una fotògrafa que es caracteritza per tenir l'objectiu principal de commoure la seva audiència i la persona que està mirant a foto, però sense la necessitat d'haver de retocar les fotografies, sinó que ho busca fer de manera natural. Per això, moltes de les obres observades al llarg de les classes i comentades amb les companyes són imatges que mostren accions que formen part de la vida quotidiana dels subjectes que en són protagonistes. En altres obres en què l'artista només ha fotografia espais o objectes, el que busca es totalment el contrari, ja que Modotti pretén que els seus espectadors reflexionin i normalment presenten un missatge que s'ha de buscar i interpretar en base i a través de l'observació. Un dels punts destacats i comentats a classe és la manera en què, en moltes de les obres, l'artista incloure figures i objectes que discretament s'introdueixen en el fons de l'obra i que representen la figura i el cos de la dona i, fins i tot, la seva feminitat.

Un altre tema que hem estat tractant al llarg de les setmanes és la diversitat d'espais en els que es presenta l'art. Un dels llocs més coneguts i comuns per a presentar l'art són els museus, on podem observar tant patrimoni cultural, com cultural immaterial i patrimoni memorístic. En aquests espais, a part de formar-se de manera autònoma a través de les visites, també s'hi pot gaudir d'una formació no-reglada mitjançant diferents activitats proposades pels propis museus, per tant, formen part del procés educatiu que viuen els infants. Un altre lloc on poder formar-se artísticament parlant són els laboratoris o tallers, ja que aquestes permeten la trobada de diferents artistes i l'experimentació artística gràcies a veure i conèixer noves tècniques, noves idees, noves maneres de pensar... El carrer és un altre espai on poder gaudir de l'art, en totes les seves formes, per tant, es pot trobar exemplificacions en moltes accions: un ball al mig del carrer, un concert, un grafit, una escultura, a través de la moda, entre molts d'altres.

5

Partint d'aquesta idea, hem aprés que hi ha una classificació en tres grups diferents: obra artística; expressió artística; i producció creativa. Per una banda, les obres artístiques són aquelles que formen part de les belles arts i que, per tant, estan exposades en museus. Les expressions artístiques són útils per als artistes per a comunicar allò que senten dins seu (sentiments, emocions, pensaments...) cap a l'exterior, ja sigui cap a un públic o cap a un espai o un objecte. I per últim, les produccions creatives serveixen per a capturar allò de l'exterior i que l'artista ho interioritzi en sí mateix, en el seu jo interior.

Per concloure amb el tema dels espais on es presenta l'art, també cal destacar la tendència de Land Art, que es basa en aprofitar els recursos presents en la natura per a utilitzar-los sense modificar-los i per a elaborar un producte artístic final (aquest sí que acaba modificant la natura, però sense ferir-la. Aquesta tècnica es pot basar en modificar el paisatge tant retirant recursos d'aquesta com afegint-los, ja que de totes dues maneres en el paisatge i la imatge inicial es produeix una modificació.

L'últim punt a destacar sobre aquest bloc temàtic són els recursos didàctics que ens arriba a proporcionar l'art pel que fa respecte a l'educació, és a dir els beneficis i en què influeix l'Educació Artística per als infants. En primer lloc, l'art permet que les persones es coneguin a sí mateixes i al llarg d'aquest camí d'autoconeixença guanyen autonomia personal i desenvolupen les seves habilitats socials. En segon lloc, l'art ajuda als infants a conèixer i descobrir el seu entorn més proper i a saber contextualitzar-lo dins la societat en la que conviu i la cultura a la qual pertany. Per últim, és imprescindible ser conscients que l'art també influeix en la seva comunicació i en el seu llenguatge, ja que l'art intervé de manera directa i indirecta en l'expressió dels infants ja sigui verbal o no verbal.

6

Activitats pràctiques Partint d'aquests conceptes treballats i comentats al llarg de les sessions, vam tenir l'oportunitat de dedicar dues de les sessions d'ASE a fer un seminari una mica més pràctic impartit per l'Alejandra Ochoa. Aquesta activitat, a part d'ajudar-nos a realitzar una activitat una mica més pràctica (ja que degut a la situació actual no hem pogut fer massa sessions més dinàmiques en cap de les assignatures), també ens ha estat útil per a posar-nos en la pell de futurs infants amb els que treballarem. A més, en la meva opinió personal, penso que poder treballar i descobrir noves tècniques artístiques ens ha estat útil i de molt profit perquè, tot i ser en termes generals i amb poc de temps, ens ha permès conèixer aquestes tècniques i experimentar amb aquelles que desconeixíem i ferho en primera persona.

A més a més, la resta d'activitats proposades ens van ser útils, per una banda, per realitzar activitats més dinàmiques, i per l'altra, per a acabar de consolidar els conceptes i les idees tractades al llarg de les sessions. El fet de poder tenir a mà i consultar en qualsevol moment els productes elaborats també és positiu per a nosaltres ja que ens motiva més per a realitzar un producte final que sigui adequat i estigui a l'alçada d'allò que s'espera.

Línia del temps https://padlet.com/evelynacevedo1999/zb2yp1hxyf5tyxob

Aprenent els corrents de l'art Impressionisme

Fovisme

7

Expressionisme

Cubisme

Abstraccionisme

Dadaisme

Surrealism

Futurisme

8

Land Art - assemblatge

"Companys d'oficina"

9

BLOC 3 Aprofundiment en les funcions de l'art L'art per representar el món "De la mancha a la figura" és un recurs artístic que es centra en, a partir d'una taca o una simple figura rodona, dibuixar i crear un producte final que tingui sentit i significat per als infants, tot i modificant i afegint els menors canvis possibles a la taca inicial. A través d'aquest recurs es pot fomentar i promoure la resolució de conflictes, ja que la taca esmentaa pot ser un problema en un inici, però s'educa als infants a buscar solucions creatives per als seus problemes, cosa que els seà útil per al futur.

Per tant es treballen: la imaginació, la creativitat i la resolució de conflictes.

L'art per conquerir la bellesa 1 SI 2 SI 3 SI

5 SI 6 SI 7 SI

9 SI 10 SI 11 SI

13 NO 14 SI 15 SI

4 SI

8 SI

12 SI

16 SI

L'art per expressar emocions i comunicar-se Imatge 3 En aquesta imatge trobem una il·lustració realitzada en blanc i negre on apareix un infant a l'espai. Al seu cap du un casc d'astronauta connectat a un llibre. Des del meu punt de vista, penso que és una metàfora molt ben elaborada i exemplificada de com els llibres i, en general, qualsevol història serveix per a fer volar la imaginació, ja que aquesta no té límits.

A més, l'infinit és un concepte gairebé únic per a cada persona, cosa que es pot comparar amb la imaginació: a l'hora d'imaginar i crear un personatge, un espai, etc, d'una mateixa història, cadascú se l'imagina d'una manera ben diferent i, en part, aquesta també és la màgia de l'art en sí!

10

CONCLUSIONS

Aquesta assignatura m’ha servit per a canviar i acabar de modificar la meva idea inicial d’art, ja que tot i que des d’un inici ja era conscient que el concepte d’art és molt ampli i depèn de moltes variants, a més de ser un concepte molt personal, aquesta segona part de l’assignatura en concret m’ha ajudat a acabar de reflexionar sobre aquest tema i veure que l’art realment es pot trobar en qualsevol lloc. Un dels temes que vam comentar un dia a classe és que la cuina, la gastronomia, per exemple, és art en sí mateix, cosa que jo mai m’havia parat a pensar tot i haver-hi diferents medis i espais que actualment el promouen.

Alguns dels aprenentatges més destacables que m'emporto de l'assignatura és, per exemple, la interrelació entre els tres conceptes d'art, societat i educació, ja que tot i ser tres idees principals dels quals hem sentit molt a parlar, encara que sigui per separat, mai m'havia plantejat la relació que hi ha entre ells i la importància d'aquesta. El que hem aprés al llarg del primer bloc, i com a introducció d'aquesta segona part d'ASE, és que cada una d'aquestes paraules defineix a les persones, és a dir als infants, i per tant, que un infant formi part d'una societat en concret o creixi i es desenvolupi en una cultura o en una altra, influirà també en la seva educació i en l'art que coneixerà, l'art del qual es nodrirà. Per tant, la societat i la cultura d'un artista tenen un paper fonamental en l'art d'una persona, i per tant, juguen un paper clau en la definició d'un artista i en el seu "encant".

11

D’altra banda, penso que el fet que l’assignatura estigui dividida en dos vessants és molt productiu ja que ens ajuda a veure una mateixa temàtica (els tres blocs treballats) però des de diferents perspectives. Per tant, tot i compartir punts clau també es tracten temes diferents i des d’una perspectiva llunyana l’una de l’altra que ens ajuda a enriquir el nostre coneixement.

Per finalitzar, tot i que penso que ha estat una assignatura de la qual m'emporto molts coneixements i moltes idees noves, com les que han anat sorgint al llarg dels debats realitzats en les diferents sessions, penso que és una assignatura que si haguéssim pogut realitzar en circumstàncies "normals" hagués estat molt més profitosa, tant a l'hora d'organitzar les sessions, com a l'hora de realitzar els diferents treballs proposats tant a la part plàstica com a la social.

Journey Map Design Thinking

12

BIBLIOGRAFIA

Acebedo, E. & et. al. (2021) Línia temporal dels moviments artístics. ültima consulta:

13

de

juny

de

2021

https://padlet.com/evelynacevedo1999/zb2yp1hxyf5tyxob

Bellatti, I. (2021) Bloc 1.1-6A. Data de consulta: 12 de juny de 2021 https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3979770/mod_folder/content/0/B loc%201.1-6A.pdf?forcedownload=1

Bellatti, I. (2021) Bloc 1.2-6A. Data de consulta: 14 de juny de 2021 https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3979770/mod_folder/content/0/B loc%201.2-6A.pdf?forcedownload=1

Bellatti, I. (2021) Bloc 1.3. Data de consulta: 13 de juny de 2021 https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3979770/mod_folder/content/0/Bloc% 201.3.pptx?forcedownload=1

Bellatti, I. (2021) Bloc 2.1. TINA-MODOTTI-6a. Data de consulta: 14 de juny de 2021 https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3979770/mod_folder/content/0/B loc%202.1.%20TINA%20MODOTTI-6a.pdf?forcedownload=1

13

Bellatti, I. (2021) Bloc 2.2. Bloc 2.2. Els espais de representació de lart ASE_6A. Data

de

consulta:

15

de

juny

de

2021

https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3979770/mod_folder/content/0/B loc%202.2.%20Els%20espais%20de%20representacio%CC%81%20de%20lart %20ASE_6A.pdf?forcedownload=1

Bellatti, I. (2021) Bloc 2.3. Recursos i metodologies ASE-6A. Data de consulta: 15

de

juny

de

2021

https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3979770/mod_folder/content/0/B loc%202.3.%20Recursos%20i%20metodologies%20ASE-6A.pdf? forcedownload=1

Bellatti, I. (2021) Bloc 3. APROFUNDIMENT EN LES FUNCIONS DE L'ART. Data de

consulta:

16

de

juny

de

2021

https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/3979770/mod_folder/content/0/B loc%203.%20APROFUNDIMENT%20EN%20LES%20FUNCIONS%20DE%20L%E 2%80%99ART%20ASE-6A.pdf?forcedownload=1

Innovarte Educación Infantil Español. (2021) De la mancha a la figura. Blog de WordPress.com.

Data

de

consulta:

15

de

juny

de

2021.

https://innovarteinfantilesp.wordpress.com/2018/06/01/de-la-mancha-a-lafigura/

14

Curs 2020 - 2021 Art, Societat i Educació