PROJECTE 7: Viatge a través dels focus - Mònica Santacreu

PROJECTE 7 ls e d s é v a r t a e Viatg focus

Mònica Santacreu Moreno Mirem el Món Prof. Melina Rodriguez

Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de l’Educació Curs 2021 - 2022

CONTINGUTS

1.

Presentació............................................................................................ 1

Mirem el món

2. Reflexions en base a conceptes treballats.................................... 3 Corresponsals de les migracions amb mirada de gènere.... 3 Som el que mengem...................................................................... 6 Ética i transhumanisme.............................................................. 10

3. Interrelació.......................................................................................... 13

4. Bibliografia........................................................................................... 15

Presentació A l’hora de presentar-nos aquest projecte transversal i tot el procés que seguiria la seva creació se’m va venir al cap la opció de realitzar un treball en el qual pogués relacionar alguns dels conceptes i temes tractats al llarg dels diferents trimestres del curs amb l’àmbit del cinema i, per tant, explicar-los amb l’ajuda d’algunes de les pel·lícules que més m’agraden. Mentre seguia desenvolupant aquesta idea i intentava treure-li més suc em vaig parar a pensar en realitzar aquesta idea però de manera més àmplia i diversa, centrant-me no només en l’àmbit del cinema a nivell de pel·lícules com he esmentat anteriorment, sinó també a través de sèries i curtmetratges.

Així doncs, la meva proposta és explicar i tractar els diversos temes i conceptes desenvolupats al llarg de les classes a través de personatges, relats i idees que apareixen en diferents obres cinematogràfiques, ja siguin de drama, terror, comèdia... però sempre relacionant-lo amb les temàtiques tractades en l’assignatura. Per a fer-ho, m’agradaria presentar una espècie de revista o infograma digital treballat amb l’aplicació del Canva i publicat finalment a través de l’aplicació Issuu, que permet publicar documents en format revista en línia. Aquesta ofereix l’opció de publicar qualsevol document, amb la llibertat de dissenyar i personalitzar el format, i fer-lo públic com un llibre o revista digital.

1

Penso que el fet de relacionar i posar en context les idees treballades amb diferents trames cinematogràfiques (ja siguin sèries documentals, pel·lícules històriques, etc) i amb personatges en concret, també em pot ser útil a nivell personal per a sortir de la meva zona de confort i començar a consumir nous productes i endinsar-me en nous gèneres.

2

Reflexions en base a conceptes treballats Un dels principals punts a tenir en compte en aquesta assignatura i al llarg dels

CORRRESPONSALS DE LES MIGRACIONS AMB MIRADA DE GÈNERE

trimestres és la transdisciplinarietat d’aquesta. A mesura que anem adquirint i interioritzant els conceptes treballant en cadascuna de les tres dimensions de l’assignatura podem observar que aquests també es van interrelacionant entre ells.

A través de la disciplina de societat, un dels primers conceptes que vam treballar va ser la definició d’immigrant. En aquest cas, se’ns va parlar sobre la diferència entre “immigrant” i “estranger” i les seves connotacions, una de positiva i l’altra totalment contrària, cosa en la que mai m’havia parat a pensar, i cosa que és també un reflex de la meva situació personal en la que no visc aquesta discriminació. Així doncs, aquests dos termes s’utilitzen en molts casos per a descriure a persones que es troben en una situació igual o, si més no, molt similar, i per tant es crea una distinció entre aquestes persones de manera inconscient només pel seu lloc d’origen. És a partir d’aquestes situacions en les que es creen i apareixen narratives dominants que el que fan és promoure aquesta distinció i odi entre persones que es troben en situacions ben diverses i és, per tant, a partir d’aquestes, en les que apareixen alhora contranarratives. En la minisèrie de Years and Years es visibilitza

la

situació

dels

refugiats a través del personatge de

Viktor

Goraya,

un

jove

d’origen ucrainès que arriba al Regne Unit.

Gràcies a aquest personatge es tracta la gran crisis dels refugiats i la hipocresia de la gran majoria de països a l’hora d’acollir a persones que es troben en aquesta mateixa situació, així com els guetos que s’acaben creant i que comporten situacions d’extrema pobresa per a les persones estrangeres.

3

Prèviament a aquesta situació de migració, i tot i que cadascú la viu d’una manera personal, en molts casos les persones estrangeres pateixen aquest viatge com una

CORRRESPONSALS DE LES MIGRACIONS AMB MIRADA DE GÈNERE

experiència estranya i desconcertant, ja que tot i ser per a estar en una situació de millora aquesta implica també una certa angoixa a nivell emocional. És per això que en moltes ocasions les dificultats a l’hora de migrar es veuen reflectides en diferents aspectes com poden ser l’emocional, mencionat anteriorment, l’econòmic, el personal i laboral, tal i com s’evidencia en primera persona l’econòmic, a través de laelprotagonista mencionat anteriorment, personal i de la lectura de “Mare de llet i laboral, mel” detal Najat el s’evidencia Hachmi proposada en persona l’àmbit dea i com en primera cultura de l’assignatura. A més través a més, destacar que moltes de cal la protagonista de la lecturavegades de Mareaquesta de llet diferenciació a l’hora de parlar d’immigrant o d’estranger, també ve deguda motiu de i mel de Najat el Hachmi proposada enall’àmbit de la migració i que, com hem vist alcultura llarg dedeles sessions, aquestes ser per motius l’assignatura.

A més a poden més, cal destacar que mediambientals, de salut i crisis humanitàries o bé per raons diferenciació polítiques, econòmiques o moltes vegades aquesta a l’hora de socials.

parlar d’immigrant o d’estranger, també ve deguda al motiu de la migració i que, com hem vist al llarg de les sessions,

aquestes

poden

ser

per

motius

mediambientals, de salut i crisis humanitàries o bé per raons polítiques, econòmiques o socials.

Un altre dels conceptes treballats al llarg d’aquestes setmanes ha estat la idea d’intersexualitat. Per a introduir aquest conceptes hem hagut d’entendre primerament la idea de sexe i gènere, entenent-les com a dues idees que poden anar lligades però que no en tots els casos tenen per què coincidir. Així doncs, s’entén la idea de sexe com a la situació en la que hi ha la presència d’un òrgan sexual determinat (ja sigui femení o masculí), i gènere com a la identitat i comportament personal d’una persona envers a la seva sexualitat.

4

És per això que, en moltes ocasions, el sexe d’una persona i el seu gènere no coincideixen i que, per tant, el seu sexe biològic i la manera en que s’identifica aquest no tenen per què coincidir. Quan això passa ens trobem davant d’una situació de

CORRRESPONSALS DE LES MIGRACIONS AMB MIRADA DE GÈNERE

transexualitat, tal i com passa a personatges ficticis que visibilitzen aquesta situació com poden ser Jules (Euphoria) o La Veneno (Veneno).

Així doncs, dins de la intersexualitat es poden arribar a trobar diferents tipologies depenent de les combinacions i alteracions dels cromosomes, però per a marcar una definició en termes generals cal destacar que la intersexualitat es basa en la presència de característiques tan femenines com masculines en el cos d’una única persona, així com es poden trobar diferents casos en les que variïn les proporcions d’aquesta presència masculina o femenina. Així doncs, cal tenir en compte que el terme d’intersexualitat és recent en la nostra societat i que, en general, és complex de definir, ja que en cada cas les característiques a nivell biològic són particulars i pròpies de cada persona.

5

Un dels primers conceptes treballats a la segona part de l’assignatura, encarada a l’alimentació i la sostenibilitat, ha estat el concepte d’ecologia, que tot i haver estat escoltat per moltes de nosaltres en moltes ocasions és un terme que ens ha costat definir amb les nostres pròpies paraules. Finalment, hem pogut entendre que l’ecologia, tal i com la va definir Ernst Haeckel en termes teòrics, no és més que una ciència que persegueix l’estudi de les relacions d’un organisme amb el seu ambient. Un altre aspecte que se’ns ha explicat és que l’ecologia engloba moltes d’altres disciplines que mai havíem pensat, com poden ser la genètica, l’evolució la climatologia, la zoologia, etc. D’altra banda, també hem fet debats sobre la sostenibilitat i sobre el seu paper en la

SOM EL QUE MENGEM

nostra societat i planeta, que no és més que “satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures a satisfer les seves necessitats” (Quevedo, 2022).

Un aspecte molt important a tenir en compte és que la nostre alimentació està inculcada a nosaltres per la societat en la que vivim, és per això que en molts països, inclús en un mateix estat però en diferents territoris, l’alimentació és tan variada envers la d’un altre societat. Per tant, cal tenir molt present que els nostres hàbits alimentaris venen marcats i influïts per la cultura. És per això, que a través de la nostra cultura i educació podem descobrir noves maneres d’alimentar i cuidar-nos, i que siguin més saludables per a nosaltres i el nostre entorn, com és el cas del veganisme. El veganisme és un estil de vida en el que s’evita fer ús de productes que provinguin d’origen animal, no només en l’àmbit de l’alimentació sinó en tota la resta. És per això que la gent que s’autodefineix com a vegana té molt en compte la producció de les coses i el seu origen i procedència.

6

Des dels centres escolars, ja sigui escoles bressols o escoles d’educació infantil i primària, una bona manera d’apropar l’ecologia i l’educació en aquests temes és a través dels horts ecològics. Aquests espais són útils per a educar en temes que tenen a veure amb l’ecologia així com també per a realitzar projectes apropats a la pràctica en aquests espais. Acostant i adaptant els projectes educatius de l’aula a aquest espai es permet a l’alumnat realitzar un aprenentatge vivencial, a l’hora que es treballen coneixements del dia a dia (càlculs mentals a l’hora de contar quantes tomaqueres es plantaran a l’horta o com organitzar l’espai de la terra). És important, a més, entendre l’escola com un espai generador d’oportunitats, també

SOM EL QUE MENGEM

pel que fa a l’àmbit de l’alimentació. Proporcionant aquest espai d’hort ecològic es permet proporcionar el dret a una alimentació equilibrada i de qualitat a la que tots i totes hauríem de poder accedir, tot i que en ocasions no és possible. D’altra banda, és important que tots aquells aliments dels quals no ens puguem autoabastir, siguin provinents de botigues o de productors de km0. D’aquesta manera, amb aquesta iniciativa ajudem a promoure el comerç de proximitat i reduïm la contaminació del nostre medi més proper, reduint per tant la contaminació del nostre ambient.

En l’àmbit de l’educació és indispensable que com a docents coneguem la nostre comunitat educativa així com també el nostre entorn, de manera que puguem apropar aquest a tots els infants i alumnes del centre escolar del que formem part.

UCTES D O R P I KM-0 XIMITAT DE PO

CONSUM D'ENERGIA

ECO N CIRC OMIA ULAR S U ID RES

DIVERSISTAT ALIMENTÀRIA

COMERÇ JUST 7

Kiss the ground és un documental estrenat l’any 2020 que al llarg dels seus 84 minuts de durada fa un recull molt significatiu de molts de les idees i conceptes que hem estat tractant al llarg d’aquest segon trimestre. En ell s’engloben una sèrie d’idees que es van exposant i desenvolupant al llarg del curtmetratge.

Una de les grans problemàtiques exposades, tot i estar enfocada als Estats Units, és el de les pràctiques invasives desenvolupades per les grans empreses. En aquest cas, es parla només sobre l’agricultura industrial, però tal i com hem observat a les diferents sessions de l'assignatura, també passa en altres àmbits com el de la ramaderia o el de la

SOM EL QUE MENGEM

indústria actuals. Aquesta sobreexplotació dels recursos del nostre planeta ha fet que moltes famílies se n’adonin i es plantegin què és allò que ells poden fer per a evitar el problema o, si més no, per a fer un petit canvi. En el documental apareixen tant científics com famílies i agricultors que parlen sobre el reaprofitament de la terra, i treballen dia a dia per a regenerar les seves terres, de manera que contribueixen directament en aquest aprofitament de la terra.

Una de les qüestions que més preocupen actualment és saber si encara som a temps de, no només aturar aquesta sobreexplotació, sinó també de permetre que la nostra terra i els seus recursos naturals estiguin a temps de seguir exercint la seva capacitat natural de regenerar-se constantment.

8

La solució principal que es proposa a partir del propi documental i segons el que narren els testimonis que hi apareixen és una mobilització popular i un canvi cap a l’agricultura regenerativa, de manera que es promogui la cuida de la nostra terra i del gran recurs natural que suposa per a nosaltres.

Tenint compte, a més, que les grans multinacionals i la gent més poderosa dels Estats Units, aplicable a qualsevol dels països del primer món, no han sabut ni volgut reaccionar davant d’aquest problema, des de Kiss the Ground es demana la resposta de la població, definint aquest com un projecte social.

SOM EL QUE MENGEM

A Catalunya, també hi ha projectes similars com poden ser les cooperatives que ajuden a impulsar tota la comercialització d’aquests productes de proximitat i serveixen com a punt de contacte entre els productors i els consumidors. Tot i així, és cert que en la gran majoria de casos, encara hi ha una gran diferència de preus entre aquests productes més saludables i de més qualitat i d’altres dels quals en desconeixem l’origen. Per tant, no acaba estant a l’abast de tothom, i esdevé un element més en l’escala de desigualtat entre els ciutadans.

Per a mi, la gran pregunta ha de ser: realment som capaços de disminuir i evitar la sobreexplotació dels nostres recursos si mentre ho fem les empreses i persones amb més recursos per a eliminar el conflicte donen l’esquen al problema?

9

A l’inici d’aquest tercer trimestre, una gran part de nosaltres no enteníem el per què d’aquesta part d’Ètica i transhumanisme, ja que per a nosaltres era una temàtica que quedava molt allunyada tant de la nostra assignatura com de la nostra societat. Aquest ha estat un dels punts claus que hem treballat més a fons: el transhumanisme forma part de la nostra realitat actual, i hi juga un paper molt important.

Segons hem observat en diversos vídeos, documentals i noticies, la modificació genètica, per mínima que sigui, ja és present en la nostra societat. Tot i així, al tractar-se encara

ÉTICA I TRANSHUMANISME

d’una novetat no està present en gran mesura i només en una petita part de la ciutadania (ja sigui investigadors, científics o persones amb accés a elles). Aquesta és una de les grans qüestions i perills que certs experts i periodistes es qüestionen, i és que l’accés a totes aquestes millores i modificacions del nostre cos sigui només per a una certa part de la població, és a dir la que té certa riquesa, i que per tant, més que ser un avenç per a la nostre societat aquests avenços científics i tecnològics acabin ser un altre generador de desigualtats entre la població.

Ara bé, també hem pogut observar com certs d’aquests avenços científics poden arribar a ser beneficiosos per a nosaltres pel que fa a la investigació i a la cura de certes patologies i malalties mèdiques. Un dels conceptes que hem conegut és el de Crispr, que es tracta d’una tècnica científica per la qual es treballa l’edició genètica i, per tant, la modificació a través de tallar i enganxar diversos trossos d’ADN. A través del programa “Gen-ètica” de No pot ser, hem pogut entendre i veure com funciona aquesta tècnica més a fons, ja que personalment no ho havia escoltat fins ara. Vist d’aquesta manera, penso que és un gran avenç per al futur de la medicina, però penso que s’ha de lluitar per a que hi hagi una gran inversió, d’empreses tant publiques com privades, per a que aquesta futura tècnica tingui un accés garantit per a tothom.

10

D’altra banda, hem pogut observar com hi ha certa diferenciació entre les persones humanes que s’apliquen aquesta modificació en el seu propi cos, i d’altres conceptes que tenen a veure amb la creació de nous éssers o cossos. Així doncs, hem pogut veure la diferenciació entre humans – transhumans – posthumans. Un transhumà és aquell ser humà que ha estat o està en un procés de transformació pel que fa al seu cos, tant físic com pel que fa al seu interior, i aquesta modificació de les seves capacitats físiques o psíquiques el fa ser un ser superior a un ser humà normal. Per tant,

ÉTICA I TRANSHUMANISME

actualment estem en un món en que cada vegada és més comú conviure entre humans i transhumans. Pel que fa als posthumans són éssers amb una elevada esperança de vida molt més elevada que la dels humans i amb capacitats molt superiors a les nostres. En aquest aspecte doncs, ens podem imaginar el posthumà com una figura molt més perfecta i inclús immortal, que un humà qualsevol.

És a través de la modificació genètica, mencionada

anteriorment,

que

podem

realitzar una recombinació en el nostre ADN amb l’objectiu d’arribar a convertir-nos en noves

“variants”

humanes.

Molt

experts

dedicats a la investigació afirmen que la nostra evolució no serà pas un nou homo sapiens sapiens amb les característiques corporals que coneixem, sinó que la nostra evolució anirà més encaminada en patir canvis en el nostre cos i aspecte relacionats amb el biomillorament dels éssers humans.

11

La pel·lícula La isla va ser estrenada l’any 2005 i, tot i que aleshores era un tema que ens quedava molt lluny com a societat degut a que els avenços que s’han produït en relació a aquesta temàtica són nombrosos respecte als de l’època, és molt evident els temes als que fa menció.

Deixant de banda la part romàntica de la trama i els sentiments que poden arribar o no

ÉTICA I TRANSHUMANISME

a tenir els personatges (que en aquest cas es podrien considerar androids i ginoides), en ella es parla molt clarament sobre els privilegis de classe i inclús els privilegis en diverses societat i països del món. Una altra problemàtica observada a la pel·lícula no és només la manca d’accés a aquests privilegis sinó l’explotació dels recursos però només per part d’aquesta societat adinerada i amb recursos necessaris. Per tant, és important reflexionar i tenir consciencia sobre els beneficis i perjudicis que ens poden aportar aquests avenços científics i plantejar per dendavant els conflictes que es generaran i possibles solucions per evitar aquesta separació de classes socials.

A la novel·la de Frankenstein podem observar com el protagonista, un cop realitzada la seva obra mestra, fuig espantat i abandona totes les seves responsabilitats envers la ff

seva creació, i acaba sent la societat qui en paga les conseqüències

de

l’abandonamentd’aquest.

Actualment, vivim en un món globalitzat i hem de ser conscients que els nostres actes poden acabar afectant de manera inconscient a moltes persones. És per això que és important que a l’hora de parlar sobre tots aquests aspectes relacionats amb la ciència (genètica, transhumanismes, clonació, algoritmes, biohackeig, entre

d’altres)

preguem

consciencia

de

la

responsabilitat que exercim envers la nostra societat.

12

INTERRELACIÓ Si ens fixem en els 3 temes explorats al llarg del curs, podem veure que tots tres, des de les diverses disciplines i temàtiques abordades, comparteix un punt en comú.

Tant pel que fa a l’àmbit de les migracions amb perspectiva de gènere, el tema de l’alimentació i, finalment, el transhumanisme, un aspecte a tenir en compte alhora de valorar i tractar cada un dels temes singularment és l’entorn en el que es desenvolupa, i més concretament la societat a la que afecta de manera indirecta. És per això que més enllà de valorar la “teoria” en sí, hem de ser conscients per a tenir en compte en com cada una de les temàtiques pot arribar a influir a les persones a les que s’exposa, i veure-ho des de la perspectiva de la ètica o la moral.

MIREM EL MÓN

És important, doncs, que siguem crítics amb allò que observem i escoltem, amb allò que passa en el nostre entorn més proper, que siguem capaços d’analitzar la informació que se’ns dona i fomentar els nostres coneixements i opinions en la realitat que ens envolta.

Tenint en compte els tres temes tractats al llarg del curs, hem pogut veure les grans avantatges que ens aporten cada un dels punts concretats. Però més enllà d’això, cal ser conscients dels grans generadors de desigualtats, i que en els tres punts, l’origen acostuma a ser el mateix. Parlem doncs de la hipocresia i de la manca de solidaritat de les persones més privilegiades del nostre món, que en la majoria d’ocasions no prenen consciencia de classe i utilitzen tots els seus recursos (ja siguin materials, econòmics, etc) no per ajudar a la resta de persones sinó per destacar més aquestes desigualtats.

13

És per això, que des del meu punt de vista, tots aquests problemes socials esmentats mai s’acabaran de solucionar, ja que aquelles persones que tenen els recursos i la

MIREM EL MÓN

manera per a fer-ho no estan interessades. Tot i que en moltes ocasions la culpa d’aquests conflictes se li dona principalment a les persones que estan a peu de carrer, és a dir a la gent de classe mitjana o baixa/treballadora, aquestes són les que ofereixen la poca ajuda que poden o, inclús, només la voluntat de voler ajudar, mentre que les grans empreses i les persones més poderoses i amb més influencia dels primers mons només pensen de manera altruista i egoista per a trobar la manera de seguir sent més poderoses i riques. Així doncs, és difícil trobar la solució i posar distancia en les desigualtats de les persones si una part d’elles (la més influenciable) no posa de la seva voluntat.

14

Bibliografia Bates, K. i Bay, M. (producción) Bay, M. (direcció) (2005) La isla [DVD]. EEUU: Parkes/MacDonald Corrales, I. (producció) i Calvo, J., Ambrossi J., Rueda, M. i Rodrigo, À. (direcció) (2020).

Veneno. Espanya: Atresmedia Studios i Suma Latina El Hachmi, N (2018). Mare de llet i mel. 1ª ed. Edicions 62. 400 p. ISBN 9788429776447 Estebaranz, F. (2021). Mirem el món. Corresponsals de les migracions amb mirada de gènere [Diapositiva Powerpoint] https://drive.google.com/file/d/1JzgLjw2Q_TMrS FKuoxzNCBPA5nUWKiCA/view Galbany, J. (2022) Genoma i edició gènica. [Diapositiva Powerpoint] https://eaules.uab.cat/2021-22/pluginfile.php/895524/mod_resource/content/1/7%20 Genoma% 20i%20edici%C3%B3%20g%C3%A8nica.pdf Lewis, K. (producció) i Jones, S. C. I Mulcahy, L. (direcció) (2019) Years and years.

Regne Unit: Red Production Company Mojica, L. (2021). Seminari 1 Societat. Corresponsals amb mirada de gènere. [Diapositiva Powerpoint] https://e-aules.uab.cat/2021-22/pluginfile.php/600476/mod_reso urce/content/0/seminari1_societat.pdf No

pot

ser!

(2019)

Enganyar

la

mort:

camí

cap

a

la

immortalitat?

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-pot-ser/enganyar-la-mort-cami-a-laimmortalitat/video/5838713/ No pot ser! (2020) Gen-ètica? https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/no-potser/gen-etica/video/6035499/

15

Pache, L. (2021). Corresponsals amb mirada de gènere. [Diapositiva Powerpoint] https://drive.google.com/file/d/18SiwhjPgNZK_uOihiHrFNQgcjtp8Rjqm/view Pache, L. (2022). VEGANISME l’estil de vida més sostenible? [Diapositiva Powerpoint] https://uab.sharepoint.com/:p:/s/Somelquemengemecologiaidentitatcultur alicanvisocial/EUzz0keVJ7JMvzyettDEvj0Bb7gAsD7LxGRMEQQ_jyrNkA? e=eggyx0 Quevedo, L. (2021). Som el que mengem. Sessió 2: Conceptes bàsics sobre Ciència aplicats

al

nostre

projecte.

[Diapositiva

Powerpoint]

https://uab.sharepoint.com/:p:/s/Somelquemengemecologiaidentitatcultur alicanvisocial/EYagP7w4lhlKn7y-_mNz0lgBbN9fPl3aRtwxQ1sbuQo8cw? e=BO3VfO Quevedo, L. (2022). Som el que mengem. Sessió 6: Els horts escolars. [Diapositiva Powerpoint] https://uab.sharepoint.com/:p:/s/Somelquemengemecologiaide ntitatculturalicanvisocial/Ef_3O8Dzo2NMngcuV7YmEmwBIg5SBN2RMO3Rul QrHDLvAA?e=biP85G Riba, A. R. (2022). Sessió 6: SEMINARIS. Àmbit de societat. [Diapositiva Powerpoint] https://uab.sharepoint.com/:p:/s/Somelquemengemecologiaidentitatcultur alicanvisocial/EcNyorKYAfpInc7BKp8uCJABCq9ykF538r0ZbsxxDgfKzA? e=XQYF7D Romant, T., Barnett, P. A. I Feldman, j. (producció) i Levinson, S. (direcció) (2019) Euphoria. EEUU: Sony Studios Shelley, M. (1818) Frankenstein: traducció de Quim Monzó. Barcelona: Labutxaca

16

Mònica Santacreu Moreno Mirem el Món Prof. Melina Rodriguez Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de l’Educació Curs 2021 - 2022