co 26 ce /1 nt 0 ain 21 a /1 1
18
20
Col·lecció Art Local nre. 5 Edita Ajuntament de Cocentaina Regidoria de cultura Comissari de l’exposició Moisès Gil (UPV) Disseny i maquetació Moisès Gil i Bernabèu Disseny de fons de portada Pepa Reig Fotografies © Dels autors Text © De l’autor ISBN 978-84-936686-5-5
co 26 ce /1 nt 0 ain 21 a /1 1
18
20
Allò que no s’amaga
Moisès Gil
Comissari de l’exposició UPV
Entrem de nou, un any més, en una aventura que ve precedida de cinc anys d’esforç, creativitat i ànsies de transmetre els nostres pensaments, emocions, vivències i sentiments a través de l’art. L’objectiu de tot el col·lectiu expositiu està a traure de les nostres ments, i consegüentment, de la nostra habilitat de configurar espais i escenes que siguen vehicles de missatges, aquests missatges que no s’anuncien, que ens relaxen o missatges d’inconformisme que hem de denunciar i posar a l’observació i posterior reflexió de l’espectador. El nostre objectiu és sempre l’espectador, aquell que amb la seua mirada observant reflexiona, d’acord amb el llenguatge no verbal de codis artístics i segons aquests, enriquir semànticament l’obra en dotar-la de més d’un significat, prenent així, l’espectador, un paper clau en aquesta mostra per diferents raons, la primera, l’obra es crea per delectar, fer gaudir i/ o reflexionar i, la segona, el que aporta de la seua part al fet artístic, sense la seua opinió crítica, l’obra no es transformaria en obra d’art, tan sols quedaria com un simple objecte, de vegades divertit, de vegades trist, però sempre intranscendent. Després de cinc anys de camí, amb el suport institucional de l’Ajuntament de Cocentaina, Espai de Sentiments obri els nostres cors, ens fa nus (despulla) davant l’opinió d’aquells qui ens visiten i veuen el nostre interior a través de l’obra. Aquesta escenificació promíscua de la relació entre voyeurisme i exhibicionisme generen una relació sinèrgica de gran interés creatiu recíproc
a tres bandes, Creador-Obra-Espectador, en la qual es deriven conclusions que enriqueixen a tots els nivells allò en què estem treballant, cadascú amb el seu estil i disciplina. Ara, en aquest moment i lloc màgic, és quan es mostra el resultat d’un any d’estudi, reflexió, meditació, vivències, experiències, etc. però, sobretot, de treball en l’estudi i, en moltes ocasions, amb la tensió creadora del moment de l’acte on es genera la proposta artística creant un moment de tensió, una mena de no viure, de conflictes, interns entre el mateix jo i l’artista – creador que fa possible l’inevitable: la lluita per l’objectiu final, la definició formal, estètica i conceptual del possible resultat creatiu, l’obra. En aquest any de treball s’han realitzat moltes obres, o no, tan sols les escollides, no obstant això, per a aquesta mostra, ha estat més rigorosa, sent les peces que es mostren, el més rellevant de l’artista – creador. Alhora es trauen a la llum per primera vegada, centrant l’experiència en l’empirisme, encara es desconeix la reacció del públic davant l’obra, sent aquest un acte d’atreviment enfront del que s’ha d’encarar algun dia, i l’espai i el dia escollits per a aquest moment tan important és, en el context de la Fira de Tots Sants, la Sala d’Armes del Palau Comtal Espai d’Art de Cocentaina.
Merce Agulló
Sense títol
Porcellana, òxids i colorants a l‘aigua 35 cm
Francisco Albaradejo
Emir de la capitanĂa sahorins Pirogravat 43 x 60 cm
Isabel Amat
Agafa somnis
Tècnica mixta sobre llenç 65 x 81 cm
Calaix de records
Tècnica mixta sobre llenç 50 x 61 cm
Maria Belda Sempre he intentat mostrar l’entorn on em vaig criar, des del poble, amb les seues teulades, els carrers, les fonts, els llavadors, fins i tot els tristos edificis de la ciutat allà on vaig estudiar. L’obra Ciutat és una xilografia en tons grisos a quatre planxes que representa llocs de la meua retina, ciutats on he viscut, eixes ciutats grises i llunyanes. Llocs que passen desapercebuts per als ulls de tots, però en mi, aquestes formes han creat una arquitectura personal. Unes formes realitzades a partir de tintes planes monocromàtiques i traços en blanc realitzats amb tosques gúbies.
Llavador
Xilografia 15 x 20 cm
La ciutat Xilografia 15 x 20 cm
Araceli Blasco Realment algun artista és capaç de separar la seua vida de la seua faceta artística? No és el meu cas. No recorde un instant en què puga dir que tinc el “xip” apagat. Ni en somnis. Allò que veig, escolte, olore, tot açò, en qualsevol moment, pot activar una via per crear alguna cosa. D’immediat prenc notes, faig una fotografia, un esbós i vaig emmagatzemant. Aquest procés continu, pot quedar en un no res o pot ser el fil del que vaig estirant fins obtenir les meues obres, generalment sinòptiques. Per la meua forma d’ésser, no solc recrear-me massa temps en una obra, sempre busque tècniques de ràpida execució, sense esperes d’assecat. Potser, aquest siga un dels motius pels quals adore el pastel. El collage és altra de les meues tècniques preferides, dóna molt de joc i sempre en surten sorpreses agradables.
Estan llamando Collage 40 x 30 cm
Aromas
Collage 30 x 25 cm
José Brotons Koke
Doña estrellita
Acrílic sobre taula 42 x 36 cm
Doña Juanita
Acrílic sobre taula 37 x 42 cm
Iñaki Ferrero A l’obra Doctor’s bag, obra de talla, elaborada especialment en fusta massissa de Sapelly. Aquesta obra forma part d’una composició de dues peces sent la primera aquesta, un maletí de metge antic basat en un objecte realista. La senzillesa de la mateixa fa que l’observador puga apreciar els detalls de la talla, en les zones de l’ansa. Altra obra que trobem a l’exposició és Umbrella, elaborada especialment en fusta massissa de Sapelly. Aquesta obra forma part d’una composició de dues peces. És el conjunt de la primera obra, el maletí. En aquesta mateixa també es pot apreciar detalls únics com són la tanca del paraigua i el mànec. Ambdues obres corresponen a talla, específicament de fusta. Es tracta de dues obres individuals, però amb el mateix temps són dos elements decoratius que junts tenen un sentit comú. Aquestes han sigut treballades a mà, a partir d’uns simples blocs massissos per a traure una única obra d’art. Cal tindre en conter que perquè la matèria primera responga als esforços del tallista i s’aconseguisca el resultat desitjat s’han d’emprar les ferramentes especialitzades com les gúbies i escollir fustes d’alta densitat (en aquest cas fusta de Sapelly) perquè no s’estelle fàcilment. Per a mi, ambdues obres van juntes perquè quan les vaig tallar vaig pensar en un conjunt. Em vaig imaginar un metge eixint de sa casa un dia de pluja per a atendre a un pacient. Tot ambientat en un Londres antic.
Doctor’s bag
Talla en fusta 50 x 40 x 15 cm
Moisès Gil
Opcions narratives de la figura humana Romà de la Calle
Afirmar que la imatge escultòrica de la figura humana sempre ha despertat —per a la nostra mirada— una singular pregnància en el manteniment del seu interès i seguiment visuals i que ha potenciat, a més, a través de totes les seves possibles metamorfosis expressives, una especial capacitat de significació, no deixa de ser la puntual formulació d’un principi de lògica obvietat, plenament constatada en el domini de la comunicació artística i la seva història. D’altra banda, cal testificar que —des d’un punt de vista formal— la construcció, en l’espai, d’estructures geomètriques exemptes, plenament harmòniques i regulars en els seus traçats, activant amb la seva presència el compartit concepte d’aixopluc, refugi o habitacle arquitectònic, no fa sinó propiciar, estèticament, el sorgiment d’una forta tensió escenogràfica, a recer de totes les possibles intervencions puguen introduir-s’hi. Doncs bé, si estratègicament sumem les dues opcions, d’una banda, la presència prioritàriament reiterada de la figura humana i, per una altra, la coexistent proliferació, així mateix, d’estructures geomètriques exemptes, tindrem ja perfectament definits els dos bàsics paràmetres escultòrics -en principi, radicalment diferents i oposats— que constitueixen el fonament i també el punt de partida de l’activitat escultòrica desenvolupada pel professor i escultor Moisès Gil (Cocentaina, 1963). De fet, durant prop de tres dècades ve lliurant-se a aquesta doble tasca docent i creadora. I la segona, d’aquestes activitats, s’ha consolidat a partir d’una doble tradició, que ha begut directament de l’expressionisme, en l’elaboració de la sempre emblemàtica figura humana, i també del constructivisme, en la radical normativa que regula la presència de les potents escenografies arquitectòniques.
Composiciรณ amb tubs 8 Acer dissimilar al carboni 130 x 35 x 40 cm
Composiciรณ amb tubs 5
Acer dissimilar al carboni 92 x 47 x 16 cm
Voro Monjo
Enyor
Collage 90 x 60 cm
Rosa María Rico
Bodegó
Oli sobre tela 30 x 30 cm
Mª Luz Morant El socarrat es una de les peces més representatives de la ceràmica valenciana realitzades principalment en la Edat Mitja. La principal utilitat d’aquestes plaques de fang era per cobrir les volades de les teulades, molt cridaneres per ser vistes des del terra. La tècnica consisteix en realitzar una placa de fang que quan està en “dureza de cuero” se li aplica una capa de “engobe” blanc i es pinten dibuixos amb els dos colors típics del socarrat; el roig d’almagra i el negre, en aquest cas, he afegit altres pigments colorants, i posteriorment es cou en monococció a una temperatura de 1000 º C. L’antiguitat de la tècnica ens fa viatjar als antics tallers de l’Edat Mitja on els mestres i aprenents treballaven amb les seues mans tots els productes que d’allí eixien. L’elaboració d’aquest procés, es manté com en aquells temps, sent la Fira de Tots Sants el millor marc per als socarrats. Aquestes peces recullen l’essència de la tradició dels treballs artesanals, però a més, representen altra de les tradicions contestanes més destacades, la nostra música, en la que s’uneix herència i tradició. Amb la fusió de la música i l’artesania, es vol representar l’essència del poble contestà, mantenint la tradició, davant el pas del temps.
Músics
Socarrat 15 x 20 cm
Diego Moyua
Ura
Mixta sobre fusta 44 x 98 cm
Haizea
Mixta sobre fusta 44 x 98 cm
Alfonso Ruiz
El agua de la vida Oli sobre llenรง 60 x 80 cm
Ana Reig Vaig a començar remarcant el que des de fa temps té un especial interés per a mi: el dibuix com a línia. En conseqüència, s´ha convertit en l´eix principal per a la realització dels meus treballs. Sempre tracte d´explicar la relació dels dibuixos amb les escultures i definir-les com línies que juguen en l´espai. La meua intenció és que els dibuixos siguen de traç continu per a què, des d´eixe punt de partida, passen a ser realitzats amb vara metàl·lica i corda. Tots podem expressar els sentiments més íntims i per fer-ho és necessari saber triar el camí —la manifestació artística— més encertat per a la seua comunicació. Crec que en tot acte que es realitza està present la nostra manera de sentir la vida respecte a l´anomenada expressió artística. Per definir l´obra que presente, és del tot encertat citar les definicions del diccionari sobre la paraula que dóna títol a l´obra, “NUS”, ja que no podria definir-se de millor manera: •
“Entrellaçament que es fa espontàniament o que es fa en una corda, fil, cinta o cosa semblant o unint amb una d´altra dos d´aquestes coses”.
•
“Llaç que es fa més estret i es tanca de manera que amb dificultat es pot soltar per sí mateixa i que, mentre més s´estira de qualsevol dels seus extrems, més s´ajusta”.
•
“Vincle que unix a les persones entre sí”.
•
“Part en la que ocorre el més important i complicat d´una història”.
Nus
Vara de ferro i corda 50 x 20 x 150 cm
Julio Reig
Atrapat en l’espai Ferro 25 x 25 x 40 cm
Opressiรณ ianqui
Algeps, fusta i objecte 25 x 20 x 25 cm
Francisco Prats
Llums i ombres
Oli sobre llenรง 46 x 55 cm
Xelo Valls
La terra
AcrĂlic sobre paper 70 x 100 cm
Pepa Reig Aquest any he canviat.... del abstracte amb molts colors, moltes formes, de una pinzellada llarga i lliure al detall i supeditació de pintar algo que ja existeix ..... però l’essència es la mateixa, l’obra es meua i es nota. Enguany me he decantat per obres dedicades al meu poble, llocs i carrers amb el seu encant i molt fàcil de localitzar, amb intensitat i amb força aportada per el color molt important sempre en la meua obra. Hi ha que provar de tot...
Nit al castell
Acrílic sobre llenç 70 x 90 cm
Imma Ribelles En aquesta exposició “Espai de Sentiments” es poden aglutinar cada any treballs molt diferents perquè cada artista mostra en els seues creacions, de manera intencionada o no, el seu propi caràcter. A mi personalment davant d´aquest títol i en un escenari amb tanta afluència de gent com és la Fira sempre m´agrada afonar un poc en allò que voldria denunciar. És un bon moment per mostrar aquelles coses que ens preocupen o a les que ens agradaria buscar una solució. Malauradament açò no és gens senzill però les manifestacions artístiques són un bon mitjà per a moure la opinió i fer autocrítica. Què estem fent malament?? En altres edicions vaig presentar diferents il.lustracions que parlaven de la immigració, o dels nostres propis malsons. En aquesta edició de la Fira volia treballar el tema de la violència de gènere. Eixa mirada de la dona atemorida, eixes noticies que ens fan emmudir, eixos testimonis que ens fan tornar a creure en els monstres. És hora de dir PROU d´exigir un canvi. En la meua obra volia donar importància a les mans, eixes mans de qualsevol membre de la societat que és necessari interposar entre la víctima i l´agressor, entre la víctima i l´assassí. No podem quedar com a espectadors és important treballar des de l´educació, una educació en igualtat. Però el més urgent és donar suport a les víctimes no podem tolerar més errades.
Exigim un canvi. Massa víctimes Acrílic i collage sobre cartró 100 x 70 cm
V MOSTRA ESPAI DE SENTIMENTS SALA D’ARMES DEL PALAU COMTAL FIRA DE TOTS SANTS COCENTAINA 26/10 - 21/10 2018