Col·lecció Art Local nre. 5 Edita Ajuntament de Cocentaina Regidoria de cultura Comissari de l’exposició Moisès Gil (UPV) Disseny i maquetació Moisès Gil i Bernabeu Impressió Imprenta Domínguez Fotografies © Dels autors Text © De l’autor ISBN: 978-84-936686-9-3
Creador Vs. Artista, o no? Moisès Gil
Comissari. Catedràtic U.P.V Dintre de la dimensió de l’art en general i dels últims comportaments i tendèn-cies en general, l’artista és l’element principal que fa que es materialitzen (executor matèric dels pensaments) totes o quasi totes les propostes que, des de la intimitat de l’estudi i de la idea, el concepte, la intenció semàntica, així com l’intent de comunicació juntament amb la reflexió, estudi i investigació du a cap, durant tot l’any el generador de l’obra d’art: el creador. El concepte “creador” és significatiu, ferma, potent i amb unes connotacions dionisíaques o sobrehumanes (si no del tot divines) que entronquen en la tra-dició religiosa occidental, que fa que tot el que es referisca al “creador” con-tinga totes les qualitats divines de poder fer, que faça el que faça, sempre es-tarà be i serà per a un bon fi y en pro de tots els fidels al deu respectiu. El pri-mer escultor de la Història Bíblica fou Déu, modelant una figura humana i amb el seu bufit de vent que sortia dels seus pulmons, li va conferir la vida. A aquest respecte hi ha una anècdota de Miguel Ángel Buonarrotti, quan va acabar el seu Moisès, li va pegar amb el martell al genoll i li va cridar–“parla!”– en un endemà personal de supremacia divina al vorer el resultat de la perfecció de la seua escultura en marbre. L’eix fonamental de l’artista que es basa en una recerca de la veritat, puix la divinitat condueix
o vol cercar la veritat i consegüentment, és creadora. Açò és el que passa en les Arts per regla general i particularment en les arts plàsti-ques, on el creador genera una sèrie d’experiències, sensacions i vivències en l’espectador a partir de res, tan sols d’una idea i a partir d’un tros de pedra amorfo, d’un llenç en blanc o a partir d’ell mateix, utilitzant el seu propi cos, entre altres propostes. Per a ser el creador perfecte, hauríem de donar la vida a les formes inertes i composicions que fem (com la faula de Miguel Ángel i el Moisès), sempre di-uen que tot aquell que està en la memòria i es parla d’ell, no està exànime, està viu; aquest cas, extrapolat a l’activitat artística contemporània, és l’espectador amb la complicitat de l’artista el que, d’acord amb la seua refle-xió, pensament i aportació personal crítica cap a l’obra, li dóna la vida, i aquesta, mentre estiga físicament i conceptualment emeten el llenguatge con-ferit per l’artista en simbiosi amb la interpretació de l’espectador, aquesta viu-rà per sempre, adquirint l’estatus de la perdurabilitat o immortalitat de l’obra d’art. En la societat contemporània, aquesta mitificació de l’artista així com de l’art, ha sigut defenestrada, el creador ja no és tant un semi-Déu dedicat a l’artesà visual, sinó que s’ha convertit en un enginyós artífex del bricolatge, on molts d’aquests artistes no tenen ni estudi, treballen de forma projectual encarre-gant les seues propos-
tes artístiques a professionals o intervenint espais en objectes o en el seu cos, com és el cas de la performance, el body art, entre altres, entrant així en les postavantguardes i hiper-avantguardes, a més en l’art contemporani que es fa hui en dia. Aquests comportaments artístics, el del creador i l’artista, des de el meu punt de vista, admeten una clara diferenciació i tots dos són vàlids, ni és mes un que l’altre, ni és més art un que l’altre, el que tenen en comú és que en les dues propostes processuals arriben a un fi comú: l’obra d’Art, que té el seu punt d’inflexió, en el naixement de la fotografia, la seua pròpia revolució on es trenca en totes les premisses academicistes anteriors i creadors i artistes tre-ballen de la mà i a vegades transparent la subtil línia que els diferencia per avançar en la investigació i evolució artística. En aquesta reflexió voldria diferenciar el que és un treballador de l’art, ano-menat “Creador” d’obres artístiques y el que s’anomena “Artista”, on el que està patent és l’enginy i genera idees perquè les transformen en obres d’art, així com el fet d’estar en la línia tan fina de l’art i no art, doncs a la fi, tots dos fan obres d’Art, el que els diferencia és el procés per arribar a ella, aquesta processualitat de l’obra d’art sempre forma part del resultat final, doncs tant o més important és aquest procés com el resultat, donant com a fi, amb la inter-venció de l’espectador: l’obra d’Art.
Com ja va sent una tònica en l’entorn de la nostra Fira de Tot Sants, un any més, des de la plataforma de creatius “Col·lectiu d’Art Local de Cocentaina” es du a terme aquesta exposició en el marc incomparable de la Fira de Tots Sants, que es fonamenta en un aflorament de propostes de tota mena i, sobre-tot, d’experiències per a tots i en particular, per als visitants; a les hores, nosaltres volem aportar a eixe cúmul d’experiències sensitives y visuals, la nostra particular visió del món mitjançant l’Art. En la mesura en el que l’Art és posse-ïdor del poder per si mateix d’aflorar els sentiments, motivador d’experiències tant del creador, doncs quan genera el treball artístic amb tot el procés materi-alitzador tècnic i conceptual, hi és on es troben els sentiments de tota mena, que mitjançant la percepció de l’obra per part de l’espectador, aporta i fa de constructor final del treball, alçant-lo a l’estatus d’obra d’Art. Un any més, aquesta exposició comporta un al·licient i il·lusió per als creadors contestans, de vorer que la seua obra surt al carrer i dialoga de manera fluida amb l’espectador, i això és el complement ideal i la finalitat de la nostra tasca, establir un diàleg fluid amb l’espectador i transmetre els millors dels senti-ments mitjançant l’art en aquestes dates de tanta afluència de públic al nostre poble, a la Sala d’Armes del Palau Comtal i així aportar el nostre granet d’arena a fer cada vegada mes forta i interesant la Fira de Tot Sants.
Els artistes participants en aquesta cinquena edició consecutiva son: Koke Brotons, Julio Reig, Rosa María Rico, Araceli Blasco, Francisco Prats, Ana Reig, Alfonso Ruiz, Diego Moyua, Paco Albaladejo, Pepa Reig, Mari Luz Mo-rant, Joaquín Llorens, Chemi Galiano, María Belda, Moisès Gil, Pau Sellés Alòs, Inma Ribelles, Xelo Valls, Rebeca Corec y Merce Agulló. Cadascun d’ells amb diferents propostes, inclús antagòniques, però creades en un marc contextual arraelat en el nostre voltant, amb la gent del poble, les anècdotes locals, d’acord amb les vivències individuals que donen com a resultat una sèrie d’obres que es poden vorer en aquesta exposició i que volen empatitzar amb els espectadors que ens visiten i fer-los còmplices del que passa per el nostre poble, mostrar el nostre Art Local per a la reflexió amb la finalitat de ser millors persones i més lliures.
ARTIS
PARTICI
ISTES
CIPANTS
Merce Agulló
L’art de menjar Decoració amb òxids vitrificables 2019
Araceli Blasco A ellas, las flores, eterna fuente de inspiración Quiero verlas en el campo, brotando de la tierra, bebiendo de la lluvia, irguiéndose orgullosas, para tocar las primeras luces del día. Que las mariposas jueguen con ellas, compartiendo alegres y delicados bailes de cortejo. Que me indiquen la dirección del viento y que cubran las praderas, de rotundos colores y aromas perfectos.
Cita a ciegas en un jardín japonés Mixta 2019
Paco Albaladejo
Els Germans Pastel 2019
Bodegรณn patatas, ajo y cebollas Pirogravat 2018
Maria Belda Desde que empecé expresándome a través de la técnica del grabado, he intentado mostrar mi entorno. Esta vez, mis grabados enmarcan lugares de nuestro entorno que han sido olvidados o han perdido toda su funcionalidad. Los lavadores han formado parte de nuestras vivencias y ahora solo son meros lugares donde prácticamente no pasa nada. Por ello mi intención es la de conmemorar y preservar estos lugares donde brota el agua y la vida.
El llavador Xilografía 2010
Rebeca Corec
ACTIVA Fotografia a color 2013
Época de confusión, en tiempos actuales vividos, defensa de nuestros derechos, pero sin respuestas, ¿acaso nos vemos desamparados ante un futuro decadente? ¿dónde nuestra voz no suena? El pueblo viste de negros apagados, pero aún el fuego en su interior está activa. Revoluciones, cambios, una superación que hace que sigas adelante. Es la voluntad de poder que hace de uno mismo el cambio hacia un futuro mejor.
Chemi Galiano Una luz para la humanidad Mixta 2018
Entre redes y rocas Mixta 2018
Koke
Mademoiselle MillĂ DM pintat i ferro polit 2019
Moisès Gil
Ciutat Ferro i polièster 2019
Pensando en la estructura de los objetos artísticos, nos deben parecer, dependiendo de nuestra predisposición a percibir en ellos cierta multiplicidad de significados, dependiendo del momento y del ánimo conceptual del momento del contacto entre espectador y pieza. Hemos trabajado en el contexto del arte moderno y del arte contemporáneo y deseamos llegar a conseguir algo más, fusionando las opciones plásticas de lo que va de siglo XXI y realizar una propuesta globalista que genere una atracción simbiótica en el espectador, haciendo suya la obra, y que este personalice la propuesta con sus aportaciones conceptuales. Generar en el espacio reflexivo interno de la obra, donde se generan otras realidades, dar paso a la intervención directa del espectador, democratizando así la propuesta escultórica.
Pujant a les finestres Ferro i polièster 2019
Entre tots Fusta i polièster 2019
JoaquĂn Llorens Babel Ferro 2019
Principio y fin Ferro 2019
Mª Luz Morant
Família Fang 2016
Diego Moyua Ama Isabel y Ama Mercedes La temática gira entorno a la maternidad. La madre como portadora de la semilla de la vida es la diosa que nos procura todo lo que necesitamos para vivir en plenitud, igualdad y libertad. La técnica mixta nos permite utilizar diferentes materiales, como fotografías, papeles, telas, objetos de reciclaje, pinturas, barnices… etc…, para lograr diferentes texturas y acabados. El soporte elegido para la realización de la obra es la madera con imprimación anti porosidad. Las medidas de las obras son de 61cm x 1.22cm
Ama Isabel Mixta 2017
Francisco Prats
ApologĂa festera Oli sobre llenç 2018
Pepa Reig Sempre descobrint... Un plaer el anar aprenent dia a dia sense límits, si tú pots jo també...O almenys sempre ho intentaré...
Mi padre. Acrílic sobre llenç 2019
Autoretrat Acrílic amb llenç 2019
Su pequeña Pegatina... Acrílic sobre llenç 2019
Ana Reig
Passejant pel cel Ferro 2019
És de nit en un lloc qualsevol i el cel està ple d’estreles. En somnis, he caminat per damunt de les constel.lacions, inventant històries fantàstiques que fan del despertar una experiència màgica. Com descriure el joc de possibilitats que pot tindre una creació artística? Volía fer una obra (2 metres és el màxim) que es poguera caminar sobre ella: i així els somnis es feren realitat. Combinar la subtilesa de l’espai infinit del cel amb el més pesat dels materials de la terra, el ferro. En realitat, m’interesa construir una nova manera d’interpretar el procés artístic. Que la nostra percepció, en la diversitat de formes, establisca noves possibilitats de relacions entre els aspectes subjectiu i objectiu. Sense cap perspectiva concreta, sols busque una interacció entre l’obra i l’espectador. Per a mi, han suposat instants de felicitat i d’equilibri, de tindré la ment tranquil·la.
Julio Reig
Va de bo Buidat 2019
Inma Ribelles Il·lustracions El comte de Malallar (El misteri de les 7 relíquies) Témpera sobre papel gris 2019
Las ilustraciones me permiten materializar imágenes oníricas, reivindicativas, o incluso leyendas y cuentos que forman parte de nuestro bagaje cultural. Una parte importante de mis ilustraciones surgen de los temas que me apasionan; el arte, la mitología o la lectura pero también de la tradición oral. Aquellas historias que desde pequeños hemos escuchado a nuestros mayores y que nos han cautivado, entristecido o estremecido forman parte sin duda de nuestra formación y de alguna manera me siento en la obligación de transmitir. Y no encuentro una manera mejor de hacerlo que transformarlas en ilustraciones por ello algunas de las imágenes que he realizado los últimos años surgen de ese imaginario colectivo que se transmite de manera especial en los pueblos. Algunas historias muy antiguas y otras más actuales cuyo escenario es siempre el propio pueblo donde se relatan. En esta edición de la Feria os presento “La Llegenda de Mariola”, “L´estimada del Manco Calderón” y “El comte de Malallar” todas ellas tienen el pueblo de Cocentaina como telón de fondo.
L´estimada del Manco Calderón Lápiz y témpera sobre papel 2018
La llegenda de Mariola Acrílic sobre tela negra 2017
Rosa MarĂa Rico Valls Liles Oli sobre llenç 2019
Alfonso Ruiz
No tenim títols Acrílic i llapis 2019
Pau Sellés Alòs Tres litres de muntanya Terra, vidre i fotografia 2019
Pintar i passejar pel camp. Serenitat i introspecció. Paisatge i pintura. Nosaltres i la natura. La natura i nosaltres. Connexions, confort, casa. Respirar l'olor a terra mullada. Rius, mars i muntanyes. Matolls i arbres. Camins definits i indefinits. Pedres que fan marges Arrels i ales. Saber d'on vinc, no on vaig. Sentir-me viu. Pintar perquè sí. Sentir-nos juntes.
Essència botànica Mixta 2019
Xelo Valls El foc AcrĂlic i oli 2019
En aquesta pintura he volgut retre homenatge a l'element del foc, com ja he fet a l'aigua i a la terra.
Llavors de pau AcrĂlic i llapis 2019