camins lliures, situacions privades

Page 1

MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

MOISÈS GIL

CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES Escultura

1


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

FUNDACIÓN CULTURAL FRAX DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Patronos EXPOSICIÓN D. VICENTE ARQUES CORTÉS D. JOSÉ MANUEL DEL CARPIO HORNEROCoordinación Patronos de Honor D. PERE JOAN DEVESA MARTÍNEZ MOISÈS GIL M. H. Sr. D. JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZD. JOSÉ MIGUEL ESCRIG NAVARRO D. MODESTO CRESPO MARTÍNEZ D. VICENTE ESCRIG PERIS Montaje D. RAMÓN MARTÍN MATEO D. JUAN ANTONIO ESPINOSA ZARAGOZAJOSE PALACIOS D. PERE MARIA ORTS I BOSCH D. JUAN ÁNGEL FERRER AZCONA JULIO REIG D. FRANCISCO JAVIER GARCÍA CUENCA PATRONATO D. FELIPE V. GARÍN LLOMBART CATÁLOGO D. JOSÉ GASCÓ FRAU Texto Presidente D. ÁNGEL HERNÁNEZ RODRÍGUEZ ROMÀ DE LA CALLE D. FRANCISCO JUAN MARTÍNEZ D. MATÍAS PÉREZ SUCH D. MARIANO LÓPEZ GARCÍA Traducción al valenciano Vicepresidentes D. JAIME LLINARES FUSTER VICENT SANTAMARIA D. RAMÓN DE SOTO ARÁNDIGA D. FRANCISCO RAMÓN LLORENS ORTS Dña. CONCEPCIÓN GÓMEZ OCAÑA D. RAFAEL MIRÓ PASCUAL Maquetación D.ña. Mª VICTORIA PALAU TÁRREGA MOISÈS JR Secretaria D. VICENTE PÉREZ AGULLÓ Dña. MARÍA JOSÉ ARGUDO POYATOS D. VICENTE PÉREZ GASQUET Fotografías D. CARLOS ALBERTO PRECIOSO ESTIGUÍNENRIQ ALBERO Tesorera D. JESÚS RODRÍGUEZ MARÍN D. EDUARDO SÁNCHEZ JAÉN Dña. NURIA MONTES DE DIEGO D. JOSÉ SUCH RONDA Vocal Director de Proyectos Dña. Mª LUCÍA TORRES FONTGIRVERT ISBN: 978-84-615-2096-1 ..................................................... D. SEBASTIÀ GARCIA I MUT

© de los textos: los autores © de las imágenes: los autores y propietarios © de la presente edición: Fundación Cultural Frax

Vocales D. ANTONIO LÓPEZ DE ÁVILA MUÑOZ D. LUIS MIGUEL MARTÍ BORDERA D. ISAAC VIDAL SÁNCHEZ

de la Comunitat Valenciana, 2010

Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana Paseo de las Estrellas, 3 03581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España) Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: + 34 96 686 42 42 www.fundacionfrax.org e-mail: fundacion@fundacionfrax.org

Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana - Paseo de las Estrellas, 3 - 03581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España) Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: +34 96 686 42 42 - www.fundacionfrax.org - e-mail: fundacion@fundacionfrax.org

2


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

CAMINS LLIURES SITUACICONS PRIVADES MOISÈS GIL

3


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

VICENTE ARQUES CORTÉS Alcalde de l’Alfàs del Pi

VICENTE ARQUES CORTÉS Alcalde de l’Alfàs del Pi

La apertura de la Fundación Frax ha motivado una demanda artística en nuestro municipio. Abrirse al exterior y poseer una mayor información visual de los acontecimientos artísticos que generan variaciones en nuestro presente plástico, el conocimiento y el reconocimiento a nuestro pasado, son un imperativo para l’Alfàs del Pi. Esta exposición de Moisès Gil lo demuestra.

L’obertura de la Fundació Frax ha motivat una demanda artística al nostre municipi. Obrir-se a l’exterior i posseir més informació visual dels esdeveniments artístics que generen variacions en el nostre present plàstic, el coneixement i el reconeixement al nostre passat, són un imperatiu per a l’Alfàs del Pi. Aquesta exposició de Moisès Gil ho demostra.

Este magnífico Centro Cultural impregnado por el mediterráneo, ha sido y es puente de comunicación y encuentro, de enriquecimiento y diálogo entre ese, a veces, fantástico y desconcertante arte actual y nuestra ciudad.

Aquest magnífic Centre Cultural impregnat pel Mediterrani, ha sigut i és pont de comunicació i trobada, d’enriquiment i diàleg entre aquest, a vegades, fantàstic i desconcertant art actual i la nostra ciutat.

Como alcalde de l’Alfàs del Pi quiero reiterar mi felicitación al Patronato de la Fundación Frax por su trabajo eficaz. Han sido merecedores de la confianza y apoyo tanto de las entidades públicas como privadas y eso nos permite contemplar arte del máximo nivel y acercar a los artistas de la Comunidad Valenciana a todos los alicantinos.

Com a alcalde de l’Alfàs del Pi vull reiterar la meua felicitació al Patronat de la Fundació Frax pel seu treball eficaç. Han sigut mereixedors de la confiança i suport tant de les entitats públiques com privades i això ens permet contemplar art del màxim nivell i acostar els artistes de la Comunitat Valenciana a tots els alacantins.

Con el cambio de estación la Fundación Frax vuelve a aportar al mundo cultural y al ciudadano, el aire inquieto y renovador que siempre representa el aire de nuestro tiempo. La dicotomía de mostrar lo de fuera e impulsar lo nuestro, que en tantas ocasiones, como en esta, rebasa la valoración puramente local.

Amb el canvi d’estació, la Fundació Frax torna a aportar al món cultural i al ciutadà l’aire inquiet i renovador que sempre representa l’aire del nostre temps. La dicotomia de mostrar allò de fora i impulsar allò nostre, que en tantes ocasions, com en aquesta, sobrepassa la valoració purament local.

4


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

La exposición dedicada a Moisès Gil, artista de dilatada trayectoria, tantas veces reconocida en exposiciones nacionales e internacionales y creador sobre todo de una obra personal, representa más que un homenaje al escultor el reencuentro con nuestro artista y su proyección en el ámbito provincial, sin más justificación que el propio deleite de la contemplación plástica de una colección de esculturas con puesto destacado en nuestra tierra.

L’exposició dedicada a Moisès Gil, artista de dilatada trajectòria, tantes vegades reconeguda en exposicions nacionals i internacionals i creador sobretot d’una obra personal, representa més que un homenatge a l’escultor el retrobament amb el nostre artista i la seua projecció en l’àmbit provincial, sense més justificació que el propi delit de la contemplació plàstica d’una col•lecció d’escultures amb un lloc destacat en la nostra terra. Per als alfassins és un orgull disposar d’un Centre Cultural de les dimensions de la Fundació Frax i poder albergar exposicions de la qualitat de Moisès Gil a qui donem una calorosa benvinguda des d’aquestes línies.

Para los alfasinos es un orgullo disponer de un Centro Cultural de las dimensiones de la Fundación Frax y poder albergar exposiciones de la calidad de Moisès Gil a quien damos una calurosa bienvenida desde estas líneas.

5


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

6

Moisès Gil junto a la escultura “Equilibri“ en el Centro Cultural el Brocense . Cáceres


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

MATÍAS PEREZ SUCH Presidente de la Fundación Fraxi

MATÍAS PEREZ SUCH Presidente de la Fundación Frax Siempre resulta gratificante llevar el arte a la calle. Interrumpir el paseo de quien se dirige a alguna parte para comunicarle un mensaje que no espera. Como presidente de la Fundación Frax, me satisface de manera especial poder contribuir a esa sorpresa organizando, a partir del 23 de septiembre, una nueva exposición en el espacio urbano que rodea el edificio de nuestra sede con la muestra “Caminos libres, situaciones privadas” del escultor Moisés Gil.

Sempre resulta gratificant portar l’art al carrer. Interrompre el passeig de qui es dirigeix a alguna part per a comunicar-li un missatge que no espera. Com a president de la Fundació Frax, em satisfà de manera especial poder contribuir a aquesta sorpresa organitzant, a partir del 23 de setembre, una nova exposició a l’espai urbà que rodeja l’edifici de la nostra seu amb la mostra “Camins lliures, situacions privades” de l’escultor Moisès Gil. Amb el seu exèrcit d’ànimes de metall i acer sobre la vorera, Gil aconseguirà complir per partida doble l’objectiu que cisella la seua obra: fer reflexionar a l’individu sobre el lloc i el paper que ocupa en la societat que l’envolta. Una provocació a despertar del comportament normalitzat, generalitzat, que arribarà als que vinguen a buscar-lo, i als que la casualitat del seu passeig els la pose al davant.

Con su ejército de almas de metal y acero sobre la acera, Gil conseguirá cumplir por partida doble el objetivo que cincela su obra: hacer reflexionar al individuo sobre el lugar y papel que ocupa en la sociedad que lo envuelve. Una provocación a despertar del comportamiento normalizado, generalizado, que llegará a quienes vengan en su busca, y a quienes la casualidad de su paseo les enfrente a ella.

La Fundació Frax contribueix així a universalitzar més l’obra d’aquest artista que busca envestir el pensament alié sense importar-li la complaença de la crítica. Que recrea figures, la força i la fredor de les quals no deixa lloc a la indiferència. Un artista, Moisès Gil, que busca el renaixement de la consciència humana encarant-la al mimetisme i a la robotització que imposa la rutina i l’acomodament de la vida diària.

La Fundación Frax contribuye así a universalizar más la obra de este artista que busca embestir el pensamiento ajeno sin importarle la complacencia de la crítica. Que recrea figuras cuya fuerza y frialdad no deja lugar a la indiferencia. Un artista, Moisés Gil, que busca el renacimiento de la conciencia humana encarándola al mimetismo y robotización que impone la rutina y el acomodo de la vida diaria.

7


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

Moisès Gil treballant al seu estudi de Cocentaina tallant una figura humana

8


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

ROMÀ DE LA CALLE Catedràtic Universitat de València-Estudi General

ROMÀ DE LA CALLE Catedràtic Universitat de València-Estudi General

MOISÉS GIL. OPCIONES NARRATIVAS DE LA FIGURA HUMANA.

MOISÈS GIL. OPCIONS NARRATIVES DE LA FIGURA HUMANA.

“Me gusta, a través de la obra de arte, hacerme eco de lo que veo, siento y vivo; referirme a lo que pasa en la calle y en el mundo”.

“M’agrada, a través de l’obra d’art, fer-me ressò del que veig, sent i visc; referir-me al que passa al carrer i al món”.

Moisés Gil (2010)

Moisès Gil (2010)

Afirmar que la imagen escultórica de la figura humana siempre ha despertado --para nuestra mirada-- una singular pregnancia en el mantenimiento de su interés y seguimiento visuales y que ha potenciado además, a través de todas sus posibles metamorfosis expresivas, una especial capacidad de significación, no deja de ser la puntual formulación de un principio de lógica obviedad, plenamente constatada en el dominio de la comunicación artística. Por otra parte, atestiguar que --desde un punto de vista formal-- la construcción, en el espacio, de estructuras geométricas exentas, plenamente armónicas y regulares en sus trazados, activando con su presencia el compartido concepto de cobijo, refugio o habitáculo arquitectónico, no hace sino propiciar, estéticamente, el surgimiento de una fuerte tensión escenográfica al socaire de nuestras posibles intervenciones en ellas. Pues bien, si sumamos ambas opciones, por una parte, la presencia prioritariamente reiterada de la figura humana y, por otra, la coexistente proliferación, asimismo, de estructuras geométricas exentas, tendremos ya perfectamente definidos los dos parámetros escultóricos –en principio, radicalmente distintos y opuestos entre sí-- que con-

Afirmar que la imatge escultòrica de la figura humana sempre ha despertat -per a la nostra miradauna singular pregnància en el manteniment del seu interés i seguiment visuals i que ha potenciat, a més, a través de totes les seues possibles metamorfosis expressives una especial capacitat de significació, no deixa de ser la puntual formulació d’un principi d'obvietat lògica, plenament constatada en el domini de la comunicació artística. D’altra banda, testificar que -des d’un punt de vista formal- la construcció, en l’espai, d’estructures geomètriques exemptes, plenament harmòniques i regulars en els seus traçats, activant amb la seua presència el compartit concepte de recer, refugi o habitacle arquitectònic, no fa sinó propiciar, estèticament, el sorgiment d’una fort tensió escenogràfica a recer de les nostres possibles intervencions. Doncs bé, si sumem ambdues opcions, d’una banda, la presència prioritàriament reiterada de la figura humana i, d’una altra, la coexistent proliferació, així mateix, d’estructures geomètriques exemptes, tindrem ja perfectament definits els dos paràmetres escultòrics -en principi, radicalment distints i oposats entre si- que constitueixen el fonament i el punt de partida de l’activitat escultòrica desenvolupada per Moisès Gil (Cocentaina, 1963) durant 9


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

stituyen el fundamento y punto de partida de la actividad escultórica desarrollada por Moisés Gil (Cocentaina, 1963) durante cerca de tres décadas, a partir de una doble tradición que bebe directamente del expresionismo, en la elaboración de la siempre emblemática figura humana, y del contructivismo, en la radical normativa que regula la presencia de las potentes escenografías arquitectónicas. La verdad es que he seguido profesionalmente, por mi parte, las aventuras de su trayectoria artística --siempre decantada, de forma monográfica, hacia el quehacer escultórico-- como critico de arte y profesor de Estética, centrado, muy en particular, en el contexto valenciano, desde hace suficientes años como para poder afirmar, sin duda alguna, que tanto su concepción escultórica como su lenguaje artístico han mantenido una sostenida continuidad evolutiva en los rasgos básicos de todo su itinerario investigador, docente y productivo. De ahí que francamente no nos resulte difícil, intentar una cierta aproximación didáctica a las claves esenciales de su poética escultórica. Pero ¿de qué hablamos, precisamente,

A TOMBAR EL MUR Acer i alumini 171x62x50 2008

10

prop de tres dècades, a partir d’una doble tradició que beu directament de l’expressionisme, en l’elaboració de la sempre emblemàtica figura humana, i del constructivisme, en la radical normativa que regula la presència de les potents escenografies arquitectòniques. La veritat és que he seguit professionalment, per la meua banda, les aventures de la seua trajectòria artística -sempre decantada, de forma monogràfica, cap al quefer escultòric- com a crític d’art i professor d’Estètica, centrat, molt en particular, en el context valencià, des de fa suficients anys com per a poder afirmar, sens dubte, que tant la seua concepció escultòrica com el seu llenguatge artístic han mantingut una sostinguda continuïtat evolutiva en els trets bàsics de tot el seu itinerari investigador, docent i productiu. D’ací que francament no ens resulte difícil intentar una certa aproximació didàctica a les claus essencials de la seua poètica escultòrica. Però de què parlem, precisament, quan ens referim descriptivament a la “poètica” d’un artista? En concret, convé recordar que la noció de poètica integra, al seu torn, determinats extrems copresents: d’una banda, és determinant l’existència d’un


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

cuando nos referimos descriptivamente a la “poética” de un artista? En concreto, conviene recordar que la noción de poética integra, a su vez, determinados extremos copresentes: por una parte, es determinante la existencia de un concepto de arte; además es esencial el recurso a una opción de programa y, por último, tenemos la disponibilidad de una serie de registros normativos, siempre en relación a las posibles actividades resultantes de su aplicación. Referirnos, pues, a “la poética” de Moisés Gil implica, desde la actividad de la crítica de arte, poner en marcha la tarea de explicitar las bases generales de su lenguaje escultórico, a partir precisamente del estudio de su producción artística, en relación directa con la concepción estética habilitada, con el programa operativo desarrollado y con la regulación normativa fijada conjuntamente en su particular trabajo. A menudo, entre la poética efectiva y la obra final resultante –en cada caso-- conviene asimismo rastrear la posible presencia intermedia del apunte, boceto, estudio previo o dibujo preexistente, ya que es esta especie de etapa puente –entre la poética general y la obra definitiva-- la que cobra una rotunda fuerza explicativa, de carácter pedagógico y didáctico, tanto respecto a la propia actividad

EN LA PORTA Acer i auumini 230x70x57 2008

11

concepte d’art; a més és essencial el recurs a una opció de programa i, finalment, tenim la disponibilitat d’una sèrie de registres normatius, sempre en relació a les possibles activitats resultants de la seua aplicació. Referir-nos, doncs, a “la poètica” de Moisès Gil implica, des de l’activitat de la crítica d’art, posar en marxa la tasca d’explicitar les bases generals del seu llenguatge escultòric, a partir justament de l’estudi de la seua producció artística, en relació directa amb la concepció estètica habilitada, amb el programa operatiu desenvolupat i amb la regulació normativa fixada conjuntament en el seu particular treball. Sovint, entre la poètica efectiva i l’obra final resultant –en cada cas- convé així mateix rastrejar la possible presència intermèdia de l’apunt, esbós, estudi previ o dibuix preexistent, ja que és aquesta espècie d’etapa pont -entre la poètica general i l’obra definitiva- la que cobra una rotunda força explicativa, de caràcter pedagògic i didàctic, tant respecte a la pròpia activitat escultòrica mantinguda per l’artista o en relació a l’anàlisi de les obres


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

existents, com igualment també pel que fa a l’experiència estètica dels receptors. En el nostre cas, convenim a mantenir aquests tres extrems mútuament correlacionats, en referir-nos a la seua poètica, al seu llenguatge i a la seua producció artística. No de bades apuntàvem al principi, a manera de concisa aproximació, que l'encontre calculat i decidit de l’expressionisme preponderant de la figura humana i del construccionisme inherent a les estructures geomètriques -dissenyades en l’espai i convertides en habituals escenografies de la seua actuació, més enllà de ser simples basaments evolucionats- són, per cert, com ja altres estudiosos han matisat, els constants elements que han estat integrant el seu personEL CAMÍ RECORREGUT Acer i alumini al repertori escultòric. 210x70x57 Certament, al llarg de 2008 la seua prolífica trajectòria, Moisès Gil no ha deixat de presentar-nos –en una metàfora sostinguda- les més diverses aventures narratives

escultórica mantenida por el artista o en relación al análisis de las obras existentes, como igualmente también en lo tocante a la experiencia estética de los receptores. En nuestro caso, convenimos en mantener estos tres extremos mutuamente correlacionados, al referirnos a su poética, a su lenguaje y a su producción artística. No en vano, apuntábamos al principio, a modo de escueta aproximación, que el encuentro calculado y decidido del expresionismo preponderante de la figura humana y del contruccionismo inherente a las estructuras geométricas --diseñadas en el espacio y convertidas en habituales escenografías de su actuación, más allá de ser simples basamentos evolucionados-son por cierto, como ya otros estudiosos han matizado, los constantes elementos que han venido integrando su personal repertorio escultórico. 12


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

Ciertamente, a lo largo de su prolífica trayectoria, Moisés Gil no ha dejado de presentarnos –en una sostenida metá fora-- las más diversas aventuras narrativas en torno de la figura humana, en el problemático contexto de su existencia contemporánea. Lo que supone, en igual medida, su directa implicación personal –como escultor inquieto y comprometido-- en el marco plural del complejo universo humano. Así hemos querido reflejarlo con la cita de nuestro “motto” inicial, en la que él mismo acentúa su compromiso con la sociedad contemporánea, a la que desea reflejar a través de sus obras, poniendo en práctica su personal pedagogía, propia, sin duda, de un profesor que ha reflexionado asiduamente en torno a los objetivos, los procedimientos y las etapas de su correspondiente acción educadora y también de su aprendizaje, siempre en simultaneidad. Sus figuras humanas, realizadas habitualmente en aluminio, manteniendo fijadas sus características expresivas, incluso al margen de sus dimensiones, según las esculturas promovidas, en cada situación, de acuerdo con los encargos y propuestas recibidas, aseguran la presentación de un determinado carácter genérico y universal. Sin rasgos concretos

FINESTRES D’ENSOMNI Acer i alumini 150x35x35 2009

13

al voltant de la figura humana, en el problemàtic context de la seua existència contemporània. El que representa, en la mateixa mesura, la seua directa implicació personal –com a escultor inquiet i compromés- en el marc plural del complex univers humà. Així, hem volgut reflectir-ho amb la cita del nostre “motto” inicial, en la qual ell mateix accentua el seu compromís amb la societat contemporània, a la qual desitja reflectir a través de les seues obres, posant en pràctica la seua personal pedagogia, pròpia, sens dubte, d’un professor que ha reflexionat assíduament entorn dels objectius, els procediments i les etapes de la seua corresponent acció educadora i també del seu aprenentatge, sempre en simultaneïtat. Les seues figures humanes, realitzades habitualment en alumini, mantenint fixades les seues característiques expressives, fins i tot al marge de les seues dimensions, segons les escultures promogudes, en cada situació, d’acord amb els encàrrecs i propostes rebudes, asseguren la presentació d’un determinat caràcter genèric i universal. Sense trets concrets personalitzats, apunten sempre i per igual al subjecte humà en general, sense privatitzacions ni singularitats específiques. Diríem que les seues escultures mai no tenen cognoms d’identificació, perquè solament


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

personalizados, apuntan siempre y por igual al sujeto humano en general, sin privatizaciones ni singularidades específicas. Diríamos que sus esculturas nunca tienen apellidos de identificación, pues sólo desempeñan, más bien, explícitas funciones: homo faber, homo ludens, homo socius, homo viator… Por el contrario, las estructuras geométricas estandarizadas, desarrolladas comúnmente en acero tratado, oxidado y envejecido, presentan colores y texturas totalmente diferentes y contrastadas frente a las figuras de aluminio. De ahí la fuerte distinción que el contemplador ejercita –visualmente-entre la figura humana y las arquitecturas en las que habita y donde se plantean “contextos diferenciales” --como al propio Moisés Gil le gusta subrayar-- respecto a las situaciones que sus esculturas crítica y/o testimonialmente representan y comunican. En realidad, cada uno de sus diferentes propuestas escultóricas, sirviéndose estrictamente de esos dos elementos referenciales ya citados –la arquitecura circundante y la figura humana como protagonista-- componen siempre una concreta teatralidad, a la cual los respectivos títulos dados a las obras ayudan a predeterminar semánticamente. Tampoco queremos pasar por alto, como un dato característico más, la explícita monumentalidad que las piezas transmiten. No importa su tamaño. Siempre esa tendencia a la ejemplaridad se trueca en recurso 14

exerceixen, més aviat, explícites funcions: homo Faber, homo ludens, homo socius, homo viator… Al contrari, les estructures geomètriques estandarditzades, desenvolupades sovint en acer tractat, oxidat i envellit, presenten colors i textures totalment diferents i contrastades davant de les figures d’alumini. D’ací la forta distinció que el contemplador exercita –visualment- entre la figura humana i les arquitectures en què habita i on es plantegen “contexts diferencials” -com al propi Moisès Gil li agrada subratllar- quant a les situacions que les seues escultures de manera críticament i/o testimonial representen i comuniquen. En realitat, cadascuna FUGIDES VERTICALS de les seues diferents escultòrFerro i polièster propostes 182x52x87 iques, servint-se es2006 trictament d’aquests dos elements referencials ja citats –l’arquitectura circumdant i la figura humana com a protagonista- conformen sempre una concreta teatralitat, a la qual els respectius títols que dóna a les obres ajuden a predeterminar semànticament.


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

monumental en el diálogo que se establece entre la figura y el andamiaje escenográfico en el que actúa. Casi afirmaríamos que cualquiera de sus propuestas de pequeño formato podría versionarse, en grandes dimensiones, sin alterar realmente sus intrínsecas referencias constructivas. No es menos cierto que el espectador, al enfrentarse a las propuestas de Moisés Gil, mantiene un cierto distanciamiento analítico frente a ellas. No juegan curiosamente a su seducción. Más bien motivan brechtianamente, por el contrario, el ejercicio de la reflexión crítica. Por ello necesita penetra en el ambiente que se le muestra y que, debido a los metales utilizados en la producción escultórica –aluminio / acero y hierro, básicamente y a veces, a modo de elocuente contraste, también la madera, sumamente cálida o el poliéster muy versátil en sus posibilidades; sin olvidar sus recurrencias al gres, de intenso comportamiento--, transmite y adquiere, por lo común, tonalidades frías, motivando sensaciones mecanizadas propias de un ámbito postecnológico y hasta rayando incluso con la ciencia ficción. ¿Cuánto de realidad o de utopía nos es planteado en esos escenarios, siempre diferentes y siempre iguales, que forman parte directa de sus obras? Entre la realidad y la ficción, cada secuencia narrativa, transformada en escultura, abre las puertas a la fantasía de la interpretación, algo que la literatura de sus rótulos orientativos respalda y promueve. A menudo he pensado que si Moisés Gil se dedicara al Cómic en vez de a la Escultura, esas mismas situaciones, presentadas en sus obras, se transfor-

Tampoc volem passar per alt, com una dada característica més, l’explícita monumentalitat que les peces transmeten. Tant fa la dimensió que tinguen. Sempre aquesta tendència a l’exemplaritat es transforma en recurs monumental en el diàleg que s’estableix entre la figura i la bastimentada escenogràfica en què actua. Quasi afirmaríem que qualsevol de les seues propostes de petit format podria versionarse, en grans dimensions, sense alterar realment les intrínseques referències constructives. No és menys cert que l’espectador, en enfrontar-se a les propostes de Moisès Gil, manté un cert distanciament analític. No juguen curiosament a seduir-lo. Més aviat, motiven brechtianament, al contrari, l’exercici de la reflexió crítica. Per això necessita penetrar ENCREUAMENT DEL CAOS en l’ambient que se li Acer i polièster mostra i que, a causa 280x182x37 2007 dels metalls utilitzats en la producció escultòrica -alumini / acer i ferro, bàsicament i a vegades, a manera d’eloqüent contrast, també la fusta, summament càlida o el polièster molt versàtil en les seues possibilitats; sense oblidar les seues recurrències al gres, d’intens comportament-, trans15


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

marían directamente en viñetas seriadas de una narración continua. ¿Y si se dedicara al cine, a la pintura, al teatro o la literatura? Sirvan, pues, tales analogías (en potencia) para expresar mejor ese carácter de elocuente seriación encadenada, que estratégicamente deseamos añadir, como una nota más, a la suma total de sus trabajos. No en vano, unas obras apuntan hacia las otras en una persistente cadena semántica y transvisual, que aboca potencialmente a un universo común o enfoca hacia un imaginario compartido. Por otro lado, quizás esas constantes referencias arquitectónicas, directamente vinculadas a nuestra cotidianidad –ventanas, puertas, barandillas, terrazas, rampas, abismos o escaleras…-- sirven precisamente para mejor ubicar y dar vida, en proximidad descriptiva, a los planteamientos argumentales que sus piezas comunican, tomados de la vida diaria, de nuestra privacidad y de nuestras opciones públicas o de sus contextos sociopolíticos. Ars speculum vitae. Sus constantes reflexiones antropológicas, transformadas en proyectos escultóricos, mantienen esencialmente dos polaridades destacadas: por un lado, la presencia individualizada del sujeto humano, como actor y protagonista singular y exclusivo de la mayoría de sus trabajos (A tombar el mur. 2008. Acero y aluminio. 171 x 62 x 50 cms / En la porta. 2008. Acero y aluminio. 230 x 70 x 57 cms. / El camí recorregut. 2008. Acero. 210 x 117 16

met i adquireix, normalment, tonalitats fredes, motivant sensacions mecanitzades pròpies d’un àmbit posttecnològic i fins i tot ratllant amb la ciència-ficció. Quant de realitat o d’utopia ens és plantejat en aquests escenaris, sempre diferents i sempre iguals, que formen part directa de les seues obres? Entre la realitat i la ficció, cada seqüència narrativa, transformada en escultura, obri les portes a la fantasia de la interpretació, un fet que la literatura dels seus rètols orientatius abona i promou. Sovint he pensat que si Moisès Gil es dedicara al còmic i no a l’escultura, aquestes mateixes situacions, presentades en les seues obres, es transformarien directament en vinyetes seriades d’una narració contínua. I si es dedicara al cinCERCANT EL CAMÍ ema, a la pintura, Acer i polièster 280x182x37 al teatre o a la lit2006 eratura? Servisquen, doncs, aquestes analogies (en potència) per a expressar millor aquell caràcter d’eloqüent seriació encadenada, que estratègicament desitgem afegir, com una nota més, a la suma total dels seus treballs. No de bades, unes obres apunten cap a les altres en una persistent cadena semàntica i transvisual, que acosta potencialment a un univers comú o enfoca cap a un imaginari compartit.


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

x 48 cms. / Finestres d’ensomi. 2009. Acero y aluminio. 150 x 35 x 35 cms.) y, por otra parte, la acción colectiva que toma cuerpo y fuerza comunitaria en determinadas propuestas escultóricas (Fugides verticals. 2006. Hierro y poliéster. 182 x 52 x 87 cms. / Encreuaments del caos. 2007. Acero y poliéster. 280 x 182 x 143 cms. / Cercant el camí. 2007. Acero y poliéster. 180 x 117 x 37 cms. / Espectants. 2008. Acero. 201 x 69 x 61 cms.). Sin embargo, también caben en su recorrido opciones intermedias: presentaciones de figuras en grupos reducidos, mostrando la solidaridad, la ayuda o la labor conjunta. (Creuaments de portes enlairades. 2008. Acero y aluminio. 233 x 84 x 62 cms. / Submissió. 2009. Acero y poliéster. 194 x 45 x 40 cms. / Ambivalents. 2009. Acero y aluminio. 232 x 59 x 50 cms. / Pujada per la porta. 2008. Acero y aluminio. 294 x 47 x 43 cms.). Y especial atención merecen sus figuras humanas talladas en madera. Aunque obedeciendo al mismo lenguaje, el tacto del material y su mayor calidez acrecientan la interna expresividad de estas propuestas escultóricas. (En espera. 2008. Acero y aluminio. 185 x 64 x 46 cms).

ESPECTANTS Acer 201x69x61 2008

17

D’altra banda, potser aquestes constants referències arquitectòniques, directament vinculades a la nostra quotidianitat -finestres, portes, baranes, terrasses, rampes, abismes o escales…- serveixen precisament per a ubicar millor i donar vida, en proximitat descriptiva, als plantejaments argumentals que les seues peces comuniquen, presos de la vida diària, de la nostra privacitat i de les nostres opcions públiques o dels seus contexts sociopolítics. Ars speculum vitae. Les seues constants reflexions antropològiques, transformades en projectes escultòrics, mantenen essencialment dues polaritats destacades: d’una banda, la presència individualitzada del subjecte humà, com a actor i protagonista singular i exclusiu de la majoria dels seus treballs (A tombar el mur. 2008. Acer i alumini. 171 x 62 x 50 cm / En la porta. 2008. Acer i alumini. 230 x 70 x 57 cm / El camí recorregut. 2008. Acer. 210 x 117 x 48 cm / Finestres d’ensomi. 2009. Acer i alumini. 150 x 35 x 35 cm); d’altra banda, l’acció col•lectiva que pren cos i força comunitària en determinades propostes escultòr-


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

Pero lógicamente la propia labor de seriación que se promueve en la producción escultórica de Moisés Gil también se ejercita en los montajes expositivos. A menudo no se presta suficiente atención a las estrategias expositivas al hablar de las obras de un artista. Se piensa que esta tarea de montaje es más bien responsabilidad directa del comisario de la muestra. Lo cual no deja de ser cierto, comúnmente. Pero sería un equívoco imperdonable olvidar la estrecha correlación existente entre escultura y espacio circundante. Una cosa es el espacio interno a la obra, con sus huecos, sus estructuras o sus distancias compositivas y otra diferente es el espacio que rodea las piezas y con el cual éstas sostienen un interminable diálogo de colaboración o incluso de pugna, según los casos. Los montajes expositivos de Moisés Gil es cierto que juegan frecuentemente con el recurso a la serie, reforzando no sólo el efecto visual sino también el conceptual en el espectador. En lo que afecta a la retórica expositiva, con este recurso serial es como si se reiterara la misma idea una y otra vez, remachando en el lenguaje su formulación y sus consecuencias. Citemos dos ejemplo distintos, la obra titulada Reflexió. 2007. --Acero y poliéster, medidas variables según montaje-- se compone de cuatro piezas idénticas, pero de medidas diferentes, que se

CREUAMENT DE PORTES ENLAIRADES Acer i alumini 233x84x62 2008

18

iques (Fugides verticals. 2006. Ferro i polièster. 182 x 52 x 87 cm / Encreuaments del caos. 2007. Acer i polièster. 280 x 182 x 143 cm / Cercant el camí. 2007. Acer i polièster. 180 x 117 x 37 cm / Expectants. 2008. Acer. 201 x 69 x 61 cm). No obstant això, també caben en el seu recorregut opcions intermèdies: presentacions de figures en grups reduïts, mostrant la solidaritat, l’ajuda o la labor conjunta. (Creuaments de portes enlairades. 2008. Acer i alumini. 233 x 84 x 62 cm / Submissió. 2009. Acer i polièster. 194 x 45 x 40 cm / Ambivalents. 2009. Acer i alumini. 232 x 59 x 50 cm / Pujada per la porta. 2008. Acer i alumini. 294 x 47 x 43 cm). I especial atenció mereixen les seues figures humanes tallades en fusta. Encara que obeint al mateix llenguatge, el tacte del material i la seua major calidesa acreixen la interna expressivitat d’aquestes propostes escultòriques. (En espera. 2008. Acer i alumini. 185 x 64 x 46 cm). Però lògicament la pròpia tasca de seriació que es


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

ubican en paralelo, unas junto a otras. Lo mismo cabe apuntar de la obra Confrontació ascendent-1 / 2. 2006. Hierro y aluminio. 180 x 40 x 25 cms cada una de las piezas. Su montaje nos propone la confrontación de las dos piezas simétricas, pero en oposición, haciendo referencia directa al título. Y esa es una de las claves expresivas de la obra. En idénticas estructuras geométricas, convertidas en arquitectónicas metáforas del hábitat, reside el ser hSumano y ejercita escultóricamente, de la mano de Moisés Gil, posturas y actitudes diferentes. Unas veces, plenamente estáticas y de quietud, permaneciendo a la espera, contemplando el entorno, estando en vigilia o persistiendo en profunda reflexión. En otras ocasiones, por el contrario, es la dinamicidad expresiva la que rebosa al máximo y se muestra por doquier: el sujeto trepa, corre, pasea, escala o destruye obstáculos. Todo un amplio repertorio de opciones posibles, extraídas de la vida misma. Con la muestra que ahora nos ocupa – titulada en conjunto “Caminos libres, situaciones privadas”--, Moisés Gil insiste en esa persistente obsesión suya, que ha caracterizado plenamente su consolidada poética escultórica, por aproximar decididamente sus trabajos a las plurales situaciones humanas. La privaticidad, la intimidad, nuestro personal radio de acción se diferencian del ámbito público, pero deben desarrollarse 19

promou en la producció escultòrica de Moisès Gil també s’exercita en els muntatges expositius. Sovint no es presta suficient atenció a les estratègies expositives en parlar de les obres d’un artista. Es pensa que aquesta tasca de muntatge és més aviat responsabilitat directa del comissari de la mostra. La qual cosa no deixa de ser certa, sovint. Però seria un equívoc imperdonable oblidar l’estreta correlació existent entre escultura i espai circumdant. Una cosa és l’espai intern a l’obra, amb els seus buits, les seues estructures o les seues distàncies compositives i una altra diferent és l’espai que envolta les peces i amb el qual aquestes sostenen un interminable diàleg de col•laboració o fins i tot de pugna, segons els casos. Els muntatges expositius de Moisès Gil és cert que juguen SUBMISSIÓ sovint amb el recurs a la Acer i polièster sèrie, reforçant no sols l’efecte 194X45X40 2009 visual, sinó també el conceptual en l’espectador. En el que afecta la retòrica expositiva, amb aquest recurs serial és com si es reiterara la mateixa idea una vegada i una altra, reblant en el llenguatge la seua formulació i les seues conseqüències. Citem dos exemples distints, l’obra titulada Reflexió. 2007. -Acer i polièster, mesures variables segons muntatge- està formada per quatre


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

juntos y en intervenciones paralelas, toda vez que los sujetos actuantes, en cada caso, somos los mismos. Sin embargo, es bien compleja la situación y no es fácil determinar dónde comienzan y dónde terminan ambos dominios, aunque las leyes lo intenten. Hoy más que nunca la moral personal y la ética colectiva no pueden darse la espalda mutuamente. Ambas se mueven en el mismo contexto existencial, en el que lo público y lo privado confluyen, se desarrollan y también chocan. ¿Puede y/o debe el arte --y concretamente el compromiso escultórico-- intervenir en tales confluencias, desarrollos y conflictos vitales? Moisés Gil nos dice que sí resolutivamente, a través de sus obras, en las que pretende que converjan --convertidas en testimonios elocuentes-- la reflexión y la experiencia estética, el cálculo y el sentimiento, la realidad y la utopía, la imaginación y lo cotidiano. De hecho, el hilo existencial que recorre, une o separa todos estos dominios es cada vez más fino y equívoco. Ars speculum vitae.

peces idèntiques, però de mesures diferents, que s’ubiquen en paral•lel, unes al costat de les altres. El mateix cal apuntar de l’obra Confrontació ascendent-1 / 2. 2006. Ferro i alumini. 180 x 40 x 25 cm cadascuna de les peces. El muntatge ens proposa la confrontació de les dues peces simètriques, però en oposició, fent referència directa al títol. I aqueixa és una de les claus expressives de l’obra. En idèntiques estructures geomètriques, convertides en arquitectòniques metàfores de l’hàbitat, resideix l'ésser humà i exercita escultòricament, de la mà de Moisès Gil, postures i actituds diferents. Unes vegades, plenament estàtiques i de quietud, romanent a l’espera, contemplant l’entorn, estant en vigília o persistint en profunda reflexió. Altres vegades, al contrari, és la dinamicitat expressiva la que sobreïx al màxim i es mostra pertot arreu: el subjecte enfila, corre, passeja, escala o destrueix obstacles. Tot un ampli repertori d’opcions possibles, extretes de la vida mateixa. Amb la mostra que ara ens ocupa –titulada en conjunt “Camins lliures, situacions privades”-, Moisès Gil insisteix en aqueixa persistent obsessió seua, que ha caracteritzat plenament la seua consolidada poètica escultòrica, per aproximar decididament els seus treballs a les plurals situacions humanes. La privaticitat, la intimitat, el nostre personal radi d’acció es diferencien de l’àmbit públic, però han de desenvolupar-se junts i en intervencions paral•leles, alhora que els subjectes actuants, en cada cas, som els mateixos. No obstant això, és ben complexa la situació i no és fàcil determinar on comencen i on acaben ambdós dominis, encara que les lleis ho intenten. Avui, més que mai, la moral personal i l’ètica col·lectiva no poden donar-se l’esquena mútuament. Ambdues es mouen en el mateix context existencial, en el que el públic i allò que s’ha pri20


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

vat conflueixen, es desenvolupen i també xoquen. Pot i/o deu l’art -i concretament el compromís escultòric- intervenir en tals confluències, desenvolupaments i conflictes vitals? Moisès Gil ens diu que sí resolutivament, a través de les seues obres, en les que pretén que convergisquen -convertides en testimonis eloqüents- la reflexió i l’experiència estètica, el càlcul i el sentiment, la realitat i la utopia, la imaginació i la quotidianitat. De fet, el fil existencial que recorre, uneix o separa tots aquests dominis és cada vegada més fi i equívoc. Ars speculum vitae. ROMÀ DE LA CALLE Catedràtic Universitat de València-Estudi General

21


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

22


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

23


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

PENJAT Acer i alumini 268x92x73

24


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

25


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

REFLEXIÖ Acer i alumini 233x95x84

26


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

27


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

ASENYALANT Acer i alumini 268x92x73

28


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

29


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

PASSADÍS Acer i alumini 233x95x84

30


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

31


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

BAIX L’ARC Acer i alumini 350x81x60

32


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

33


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

PER L’ARC Acer i alumini 210x52x49 Cm.

34


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

35


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

EN LA PORTA Acer i alumini 230x70x57

36


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

37


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

AL CREUAR LA PORTA Acer i alumini 233x98x84

38


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

39


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

RELAXACIÓ aCER I ALUMINI 184X55X57

40


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

41


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

ASCENCIÓNS Acer i polièster 240x80x40 Cm.

42


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

43


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

EL VIATGE Acer, alumini, paper i sò medidas variables.

44


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

45


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

EL VIAJE: UNA REFLEXIÓN SOBRE LA VIDA.

EL VIATGE: UNA REFLEXIÓ SOBRE LA VIDA

La obra de arte siempre es susceptible de multiplicidad de interpretaciones, tantas como espectadores la perciban. Centrándose en “el viaje”, su finalidad dista mucho de lo que se pueda ver a primera vista, no es una crítica ácida y mordaz sobre el hecho de viajar y hacia las empresas de transporte aéreo. Se utiliza este recurso como metáfora de la vida, sobre todo del transcurso de la vida. Se quiere establecer un diálogo en cuya base se centre una reflexión sobre nuestra vida cotidiana en esta sociedad posttecnológica.

L’obra d’art sempre és susceptible de multiplicitat d’interpretacions, tantes com espectadors la perceben. Centrant-se en “el viatge”, la seua finalitat dista molt del que es puga veure a primera vista; no és una crítica àcida i mordaç sobre el fet de viatjar i cap a les empreses de transport aeri. S’utilitza aquest recurs com a metàfora de la vida, sobretot del transcurs de la vida. Es vol establir un diàleg en la base del qual se centre una reflexió sobre la nostra vida quotidiana en aquesta societat post-tecnològica. La intervenció pot resultar pessimista, dramàtica i fins i tot tràgica, l’espectador ha de donar-li la volta i amb un cert sentit de l’humor, pensar sobre la seua pròpia situació en aquest sistema de vida actual i el paper que ocupa en la societat, per a reflexionar, tot basant-se en el discurs escultòric, canviar, o almenys intentar-ho, tot allò amb què no hi estiga d’acord i ens perjudica com a sers humans pensants, posicionar-se per a recuperar la llibertat individual, estar en contra de la soledat que cada dia ens afecta en major grau, intentar no ser autosuficients i compartir sensacions i pensaments amb els altres, evitar el tracte inhumà que suportem quasi diàriament en qualsevol situació, viure sense presses, sense estrès, etc. Ser vertaderament el que volem ser i fer.

La intervención puede resultar pesimista, dramática e incluso trágica, el espectador tiene que darle la vuelta y con cierto sentido del humor, pensar acerca de su propia situación en este sistema de vida actual y el papel que ocupa en la sociedad, para recapacitar en base al discurso escultórico, cambiar, o al menos intentarlo, de todo en lo que no esté de acuerdo y nos perjudica como seres humanos pensantes, posicionarse para recuperar la libertad individual, estar en contra de la soledad que cada día nos acucia en mayor medida, intentar no ser autosuficientes y compartir sensaciones y pensamientos con los demás, evitar el trato inhumano que soportamos casi diariamente en cualquier situación, vivir sin prisas ni estrés, etc. ser verdaderamente lo que queremos ser y hacer.

Es planteja que el ser humà de la nostra societat no forme part del mecanisme social contemporani i reflexionar sobre el viatge que implica la nostra pròpia vida.

Se plantea que el ser humano de nuestra sociedad no forme parte del mecanismo social contemporáneo y recapacitar acerca del viaje que supone nuestra propia vida.

Obrim els ulls i no ens deixem dur pel corrent: viatgem en llibertat.

Abramos los ojos y no nos dejemos llevar, viajemos en libertad.

Moisès Gil

Moisès Gil

46


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

47


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

48


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

49


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

50


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

51


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

52


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

53


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

54


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

55


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

56


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

57


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

Moisès Gil junto a una pieza de la instalación “El Viatge” en la Fundación Frax. L’Alfas del Pi

58


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

CURRICULUM Moisès Gil Cocentaina, 1963. El Comtat, Alacant. moigil@gmail.com Escultor Doctor en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia. Profesor Titular del Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de San Carles de Valencia. U.P.V. PREMIOS: 1983- Premio de Escultura en el Primer Certamen de Escultura al Aire Libre de Oropesa del Mar. 1985- Mención Honorífica y Medalla en la VIII Bienal Internacional de Arte de Marbella. Málaga. 1986- Premio de Escultura en la Semana de las F.A.S. Santa Cruz de Tenerife. 1992- Candidato por España para la Pépiniére de Escultura en la Academia de Bellas Artes de Bratislava. Eslovaquia. Comisión de los Comunidades Europeas 1996- Finalista en el Certamen de Escultura de pequeño formato. Martos. Jaén. 1996- Premio de Medalla en la Primera Bienal de Arte “Agulló de Cocentaina”. 1997- Premio de Escultura en el 2ón Saló Internacional d’Arts Plàstiques ACEA. Barcelona ‘97, Villa Olímpica. Barcelona. 1998- Finalista en el Concurs d’Escultura Pública a la Plaça Sant Jordi de Lleida. 1999Menció d’Honor en el V Saló Internacional d’Arts Pàstiques ACEA. Barcelona. 2000Primer Premio de Escultura, Premio internazionale di Arte Contemporanea. “Remo Brindisi”. Ferrara. Italia. 2001Gran Premio de Escultura del XX Salón Internacional d’Arts Pàstiques ACEA.

2002-Mención Especial en el IV Concurso de Artes Plàsticas. Chambre Officielle de Commerce d’Espagne en France. Paris. 2003- Primer Premio de Escultura en 1er Salón Internacional de Artes Plásticas y Visuales Aceas de Pequeños Formatos. Barcelona. 2004-Premio “Alfonso Arana” de Escultura. Plástica Latina. Barcelona. - “Premio de la Crítica” en el 1er Saló Internacional de Petit Format Forum Acea. Barcelona. 2007- Premio de Escultura de la Bienal de Buñol. 2008- Mención del Jurado. Cámara de Oficial de Comercio de España en Francia. París. EXPOSICIONES INDIVIDUALES: 2011- Camins lluires, situacions privades” Fundación Frax, Alfàs del Pi. “Intervención en el espacio natural – Cova d’Aigua” – Biodivers Carrícola. Espai d’Art Mediambiental. Carricola. “Hotel Ferrero” Bocairent. 2010- “Espais, realitats i utopies” Castillo de Santa Bárbara. Alicante. “Dialegs a l’Espai” Bento’s Galería. Jávea. “Contextos Diferenciales” Centro Cultural Casa de Vacas, Parque del Buen Retiro. Madrid. 2009- “Confluencias, Entorno y Ser”. Sala El Brocense, Diputación de Cáceres. Cáceres. “Circunstancialitats Vivencials” Centre d’Art l’Estació, Dénia. 2008- “Murs Oberts, escultura” Sala de Exposiciones del Rectorado de la Universidad Miguel Hernández. Elche. “Verbalitzant l’Espai” intervención al aire libre. El Matzem. Muro. “Transigencias del ser humano – lo físico y lo irreal” Atalaya de Abizanda, Renovarte, Comarca del Sobrarbe. Huesca. 2007- “Pensamientos Paralelos” Galerie Reitz, Köln. Alemania. “Al voltant de l’Espai Escultòric” Atrio de los Bambús. Palau de la Música. Valencia. 2006- “Moisès Gil, obra recent” Galería 9- Valencia. “Espais Reals – Utopia Trobada”. Sala Unesco. Alcoi. 2005- “Vivencialidades” Sala de Exposiciones del Centro Cultural del Matadero. Huesca. 59


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

2004-“Moisès Gil. Escultures 1997-2002” Centre Cultural “Can Gelabert” Binisalem. Mallorca. 2003- “Moisès Gil. Escultures 1997 - 2002”. Museo de Arte Contemporáneo de Sa Pobla. Mallorca. -“Esculpir el tiempo”. salas de exposiciones del Palacio de Villardompardo. Diputación de Jaén. Jaén. 2002-Instalación “Gemeinsam auf dem Weg nach oben”. DaimlerChrysler AG. Düsseldorf. Alemania. -“Los Espacios del Ser Humano” Galería Nela Alberca. Madrid. 2001- Spanische Kunst - Kaarst, Stefan W. Fries. Alemania. -“Escultures” Àmbit, galeria d’Art. Barcelona. 2000- “Voyageurs du destin”. Colegio de España. CIUP. Paris. 1998-“Reflexions i històries quotidianes”. Galería Alba Cabrera. Valencia. -“Espai límit”. Espai d’Art La Llotgeta. Valencia. 1997-“Estancies-Trànsits”. Centre Cultural Manuel Sanchis Guarner, Ontinyent. 1996- Espacio-Tránsito, Museo Juan Barjola. Gijón. 1995- Les Cares de l’Existència, Galería d’Art Héctor Mora. Elche. 1994- Espacio Consciente, Centro Cultural La Asunción. Albacete. 1993- Sense Distancies, Juan Gil Albert. Alicante. -L’Espai de Moisès Gil, Centre Cultural d’Alcoi. 1992- Moisès Gil 1992, Casa Municipal de Cultura, Alicante. 1991- lnterioritats Externes, Galería Eros. Santa Pola. 1989- Moissès Gil 5 Anys, Diputación de Huesca. 1987- Sala de Exposiciones de la CAM. Cocentaina. 1986- Galería Gomis, Onteniente. 1985- Sala Rigoberto Albors, CAM. Alcoy. EXPOSICIONES COLECTIVAS: 2011- “Col•lectiva d’Artistes Catalans” CAEE, Andorra. “Cevisama 2011” Feria Valencia. “Carakolection”, EPSA, U.P.V. y Alameda. Alcoy. “Miradas” Antichita Via dei Fossi, Firenze. Italia. 60

2010- “Artistes pels drets humans” Unesco, Alcoi. “100 anys amb tu” Homenatje a Moret, Sueca. III Mostra art al carrer “Simbiosi espacial”, Cocentaina. “Art al cor d’Ontinyent”Muesatra Urbana, Ontinyent. “Biodivers- exposició de projectes”, Carrícola. “Escultures al Pati d’Armes del Palau” Palau Contal Espai d’Art. Cocentaina 2009- “Desde els ponts i mes Enllà” UNESCO. Alcoi. “Expo Lemos” Monforte de Lemos. Pontevedra. “Situaciones emergentes” Galería Geraldes da Silva. Oporto. Portugal. “X Certamen de Artes Plásticas Villa de Sax”. Alicante. “Puro Arte” Feria Internacional de Arte de Vigo. Galería de Arte Pablo Ruiz. Málaga. “II Biennal d’Arts Plàstiques Art Nostre” Centro Cultural Mario Silvestre, Alcoi. “Galería Manuel Marquez” Ourense. 2008- “Salón Art shopping” galería arteabstracto T10 – Carrousel du Louvre. París. “Artistes per el Sahara” La Nau, Universitat de València. “Colectiva Contrastes” Galería Contenedor de Arte”, Valencia. X Mar d’Art, Duanes de la Mar, Xàbia. II Biennal Art Nostre 08, Centre Cultural Ibi. “Escultures al Cor d’Ontinyent” Plaza de la Concepción. Ontinyent. I Mostra d’Escultura Urbana, Cocentaina. “Colectiva Inauguración de la Galería” Galeria de Arte Verdi. Torrevieja. “Extremo Concepto” Salas de Exposiciones del Club Financiero de Vigo. Vigo. 2007- “I Mostra d’Art Local” Sala de la Torre, Palau Comtal Espai d’Art. Cocentaina. Certamen Internacional de Escultura “Ciutat de Vinaros” 2007. Vinaròs. “Art i entorn” Sala Rigoberto Albors CAM, Alcoy. 2006- “Hermandades escultóricas” Museo de Arte Contemporáneo Ateneo de Yucatán. Mérida de Yucatán. México. “Inmig-Art”. UNESCO. Alcoy. “Arts Visuals 2000-2005” Can Gelabert, Binisalem, Mallorca. “Art Nostre”. Museu Valen-


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

cia del Paper. Banyeres de Mariola. 2005- Colegio de España, París. - “Al voltant de l’Ovidi”. Centre Cultural Ovidi Monitor. Alcoi. - “Libertad y Diversidad”. Galería Lecrin. Granada. 2004- “Tendances Figuratives” Galerie Artitude. Paris. - “La Mar d’Art V” Duanes de la Mar. Jávea. -“Arts per la Rebel•lia”. UNESCO. Alcoi. 2003- El Tall de la Cultura. Museu de Prehistoria y de les Cultures de Valencia. Valencia. - Colectiva Galeria Zero. Onteniente. 2002-“Estampa, Feria Internacional de Obra Gráfica y Ediciones de Arte”. Recinto Ferial de la Casa de Campo. Madrid. -“Sid-Can” Galería Nela Alberca. Madrid. -Àmbit, Galería d’Art. Barcelona. -“Verano 2002, Pintura y Escultura. Juan de Juanes, Galeria de Arte. Alicante. 2001-“New Art” Barcelona. -“La mar d’Art II”. Duanes de la mar. Jávea. -Galería Circulo della Grada. Bolonia. Italia. 2000-“Trànsit”, Project Room. Instalació. Consorcio de Museos de la Generalitat Valenciana. Interart- 2000. València. -“Galería Linda Hewitt”. Esporles. Mallorca. -“Artexpo 2000”, Fira Internacional d’Art de Barcelona. 1999-Artisti Acea BCN. Accademia Internazionale d’Arte Moderna. Roma. -Fiera dell Arte. Pavia. Italia. -Per un somriure. Fundación March. Palma de Mallorca. 1998-Salón de Otoño. Centro Cultural Casa de Vacas. Madrid. -Homenatge a Joan Pons. Sala El Vienés. Barcelona. -Palé des Rois du Majorque. Perpignan. -LIX Exposición Nacional de Artes Plásticas. Valdepeñas. 1997-El Gayo Arte, Galería de Arte. Madrid. -Galería Ra del Rey. Arte Contemporáneo. Madrid. -Arte + Sur. Feria Internacional de Arte Contemporáneo. Granada. -Grand Marché de l’Art Contemporaine. Bruselas. 1996-Biennal d’Art d’Alcoi. -20 x 20. Galería Ra del Rey. Madrid. 1995-Artistes Contestons, Art per la Cara Galería. Cocentaina. 1994-Art per la Pau, Intinerante Alcoià-Comtat. -Sim61

posio de Escultura de Macael. Almería. 1993-Todos par la Vida, Lonja de Pescado. Alicante. -XXXVII Salón Internacional de Beziers. Francia. 1992-lnterart 92. Feria internacional de Arte Contemporáneo. Valencia. -X Bienal del Deporte. Tecla Sala. L’Hospitalet. J.J.O.O. 92. Barcelona. -Museo Español de Arte Contemporóneo. Madrid. 1991-52 Exposición Nacional de Artes Plásticas de Valdepeñas. -Museo Nacional de Escultura de Vallodoild. 1988-Artistas de la Galería, Calería Arnal. Villalba. Madrid. 1987-Certamen Nacional de Artes Plásticas, Ministerio de Cultura. Madrid. -VI Exposición de Invierno de Artistas Alicantinos. Alicante. -IX Bienal Internacional de Arte de Marbella. 1986-Sala de Exposiciones de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Madrid. -V Exposición de Invierno de Artistas Alicantinos. Castillo de Alicante. 1985-Homenatje a Eusebi Sempere. Itinerante Comunidad Valenciana. 1984-XXI Salón de Primavera Valencia. OBRA PERMANENTE: Museo al Aire Libre Oropesa del Mar. Museo del Ejército, Santa Cruz de Tenerife. Colegio Mayor Universitario de Huesca. Universidad de Zaragoza. Caja Postal - Argentaria. Madrid. Colegio de España. CIUP. Paris. Universidad Cardenal Herrera. CEU San Pablo. Valencia. Fundacion Bancaja. Valencia. Fundación Mercedes Benz. Alemania.


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

Valencia C.F. Reale seguros, S.A. Palau de la Música. Valencia. Diputación de Cáceres.

Su obra se encuentra en colecciones privadas de España, U.S.A., Alemania y Japón.

62


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

Moisès Gil junto a la escultura “RELAXSACIÓ” en la Fundación Frax. L’Afas del Pi

63


MOISÈS GIL “Camins lliures situacions privades”

MOISÈS GIL Del 23 de setembre de 2011 al 12 de febrer de 2012 “CAMINS LLIURES SITUACIONS PRIVADES” Fundación Frax de la Comunitat Valenciana Paseo de las Estrellas, 3. 03581 -Albir- Alfàs del Pi (Alacant) Tl.: 96 686 40 40 - Fax: 96 686 42 42 www.fundaciónfrax.org - E-mail: fundacion@fundaciónfrax.org HORARIO DE APERTURA De martes a viernes: de 10:00 a 19:00 Sábados, domingos y festivos: de 10:00 a 14:00

64


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.