SENDEROS DE GLORIA Miriam Lillo, Martina Reguera, Kirill Kazarine David Avia ; 4ยบA
FITXA TÈCNICA
·Título original: Paths of glory ·Director: Stanley Kubrick ·Producción: James B. Harris, por Bryna Productions / United Artists (Estados Unidos, 1957) ·Guión: Stanley Kubrick, Caldero Willingham y Jim Thompson, a partir de la novela homónima de Humphrey Cobb ·Fotografía: Georg Krause ·Música: Gerald Fried ·Dirección artística: Ludwig Reiber ·Montaje: Eva Kroll ·Reparto: Kirk Douglas (Coronel Dax), Ralph Meeker (Caporal Pares), Adolphe Menjou (General Broulard), George Macready (General Mirbeau), Wayne Morris (Teniente Roget), Richard Anderson (Comandante Saint-Auban), Joseph Turkel (Armaud) ·Duración: 86 minutos.
Activitat.1 Senderos de gloria és la personal visió del director Stanley Kubrick sobre un episodi real de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d’aquest conflicte? Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya a partir del període conegut com “la guerra de trinxeres”, moment en què està ambientat el film. La Primera Guerra Mundial comença en l’any 1914 amb l’assassinat del arxiduc Francisco Fernando de Àustria – Hongria. Va haver una igualtat de forces que provoca la coneguda guerra de trinxeres que va sorgir amb una revolució a les armes de foc i a un increment en el seu poder. França va ordenar als soldats de les seues trinxeres que atacaren les trinxeres de l’enemic, Alemanya, molts soldats ho varen intentar i varen morir en l’intent, altres soldats de França no varen ser capaços ni d’eixir de les trinxeres per el seu por a la mort ja que tots sabien que era una missió impossible apropar-se a les trinxeres de Alemanya. Per eixe motiu varen ser denominats covards els soldats y els varen jutjar per insubordinació i covardia.
Activitat.2 Senderos de gloria es constitueix en una crítica brutal a la lògica implacable de la jerarquia militar i a l'horror de la guerra. Estudia i analitza el funcionament de l'exèrcit i els valors morals i ideològics que defensen els seus principals responsables. El consell de guerra que decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de cobardia és just? Creus que fets similars als que relata la pel·lícula poden tenir lloc en l'actualitat? Els alemanys van iniciar el seu ofensiva occidental amb la presa de Leija el 16 d'agost de 1914. El 20 d'agost d'eixe any van entrar a Brussel·les. La defensa francesa va ser enrotllada, però al setembre, quan la balança pareixia inclinar-se del costat alemany, l'exèrcit francès va aconseguir rebutjar l'ofensiva alemanya en la primera batalla del Marne. Després de les batalles de Yser e Ypres es va estabilitzar un front que anava des del canal de la Mànega fins a Suïssa. L'exèrcit francès es va disposar al seu torn a aplicar el contraatac centrat en el riu Marne. Els valors morals i ideològics que tenien els exèrcits francesos durant la primera guerra mundial eren mes que res la victòria, ja que ni tan sols els importava el numere de morts obtinguts. A banda també tenien molt en compte la valentia de cada un dels soldats, encara que a estos si els importara viure i per això preferien ser acusats per covardia, sabent que per això moririen. Pensem que a banda de tot açò no ens pareix res bé la mort d'estos tres pobres soldats que lluitaven enfront del ban francès i són acusats per "cobardía”
Activitat.3 El títol original de la pel·lícula de Stanley Kubrick, així com també el de la novel·la de Humphrey Cobb en què es basa la història, prové d'un poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771): "No permitáis que la ambición se burle del esfuerzo útil de ellos / De sus sencillas alegrías y oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con desdeñosa sonrisa / los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de la heráldica, la pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que da, / espera igual que lo hace hora inevitable. Los senderos de la gloria no conducen sino a la tumba". Valora i comenta aquesta cita en relació amb el desenvolupament de l'acció. Pensem que el director nombrà la pel·lícula “Senderos de Gloria” per la influencia que li va donar el poema de Thomas Gray(1716 – 1771), que seguis de la següent manera “Los senderos de la gloria no conducen sino a la tumba" per la intenció de comparar les trinxeres amb els “senderos de gloria” que creien que els portarien a la victòria però en veritat el únic que feien era malgastar les vides dels seus soldats per l’ambició dels superiors, llevant-lis l’alegria i donant-lis un destí, la mort.
Activitat.4 L'ambició, la corrupció i la deshumanització dels oficials, que només pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles, contrasta amb les condicions de vida infrahumanes en què viuen els soldats, que no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del conflicte. Enumera i comenta les diferències més importants que s'estableixen entre els oficials i els soldats, relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la divisió de la societat en classes socials riques i poderoses i pobres i desvalgudes. Creus que la societat es divideix en dirigents i dirigits? Per què? Els oficials son els que manen, per lo tant no arrisquen la seua vida, sols fan que manar als soldats, que viuen en unes condicions de vida infrahumanes, a mes els soldats, tenen que fer cas a tot el que els ordenen el superiors, sense queixar-se en cap moment, ja que hi serán jutjats a pena de mort. Els oficials no es preocupaven per cap dels soldats, ja que el que volien era guanyar, o fins i tot demostrar-hi als enemics el poder. En aquests casos es on es nota la diferencia de clases socials, es pensaven que una persona de una classe social alta no es mereixia estar com a soldat en la guerra, tot lo contrari que pensaven dels pobres. Per altra part, si que pensem que la societat estiga dividida en dirigents i dirigits. En tots o la majoria del treballs hi han persones que hi están per de baix d’altres ( el jefe), aquestes tenen que fer el que el superior ordene, pero que tinguen menys poder que altres no significa que no se lis tinga que tractar amb el mateix respecte.
Activitat.5 Poc després de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va afirmar: "El soldat és un personatge interessant perquè totes les
circumstàncies que l'envolten tenen una mena de càrrega d'histeria. Malgrat tot el seu horror, la guerra és drama pur, probablement perquè és una de les poques situacions en les que encara queden homes que defensen allò que consideren els seus principis". Valora aquest comentari en relació amb l'actitud que el Coronel Dax (Kirk Douglas) manté al llarg de la pel·lícula. El Coronel Dax es interpretat per Kirk Douglas com un home valent, que es preocupa dels seus homens fins al punt d’enfrentar-se amb els seus superiors, sense importar-li les conseqüències. En la pel·lícula, el Coronel Dax fa un intent perquè tres homes acusats de covardia davant els enemics, siguen alliberats d’una mort casi segura ordenada per els seus superiors. Kirk Douglas té tota la raó pel que diu en el seu comentari, ja que la guerra es uns dels temes mes delicats, principalment per totes les persones que van morir en el intent de defendre-nos.
Activitat.6 Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a alguna conclusió?, es tracta d'un final optimista o pessimista?, la lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa? La conclusió és que és una simple ironia de llibertat, com donant a saber que no tot acaba bé després d'una guerra, que per a bé o per a mal sempre influïx el que passa o ocorregut en eixe període. Es tracta d’un final pessimista ja que en el final maten als tres soldats solament pel simple fet de demostrar covardia, la lluita del coronel Dax ha servit per a que els soldats siguen valents i pugen afrontar les guerres sense rendirse, no esta be el que fa aunque els ajuda.