TEATRE
'El chico de la última fila': una alineació de luxe, amb Sergi López, a la Beckett Joan Safont Foto: Kiku Piñol/Sala Beckett Barcelona. Dimecres, 23 de gener de 2019
Un text de Juan Mayorga, un dels dramaturgs més destacats del teatre espanyol, membre de la Real Acadèmia Espanyola, dirigit un dels grans directors d'escena, Andrés Lima, amb la insòlita presència de Sergi López, com diu el tòpic "l'actor català més internacional", compartint escenari amb un grup d'actors d'enorme talent com Míriam Iscla, Anna Ycobalzeta o David Bagés -a més dels joves Guillem Barbosa i Arnau Comas, un equip tècnic jove amb molt a dir marca de la casa i un escenari d'enorme solera teatral, com la Beckett. L'obra, que s'estrena avui 23 de gener i es podrà veure fins el 3 de març és la proposta estrella del cicle Res no és mentida que el teatre-obrador del Poblenou proposa pels propers mesos i que ha d'apropar als joves a la reflexió sobre què és avui la ficció.
El "debut' de Sergi López Mayorga està encantat de poder presentar un dels seus textos més emblemàtics estrenat l'any 2008, Premi Max d'aquell any, i adaptat al cinema pel director francès François Ozon amb el prestigiós actor Fabrice Luchini en el paper que López interpreta a la Beckett- en un espai que defineix com un dels teatres més importants del món, "un espai moral", on ja s'havien representat obres seves com Cartas de amor a Stalin, dirigida per José Sanchis Sinisterra, o Animales nocturnos, amb direcció de Marga Puyo. I, a més, fer-ho amb la complicitat d'Andrés
Lima, un dels seus directors fetitxe, amb qui amb la companyia Animalario havia estrenat la farsa Alejandro y Ana, Últimas palabras de Copito de Nieve, Hamelín i Penumbra. Un director que ha conformat un repartiment amb noms destacats del teatre català, en el que destaca Sergi López, que s'estrena en un paper de teatre de text, un gènere que, habituat al teatre de creació, assegura que no feia des de les representacions d'Els Pastorets que havia fet de jove.
Els riscos de la imaginació i la literatura El chico de la última fila és un text que parla de mestres i deixebles, de pares i fills, de persones que aprenen a mirar i d'altres que han mirat massa, del poder de la literatura i dels riscos de confondre aquesta amb la vida real. D'aprenentatges i fascinacions, del que és real i el que és ficció. L'argument gira al voltant d'un professor de literatura d'un institut desesperat que, entre els redaccions dels seus alumnes descobreix un text de gran qualitat d'un misteriós noi que seu a l'última fila de classe. A partir d'aquí, l'Interès del professor per aquest alumne especialment dotat per la literatura el farà despertar velles emociones, contradiccions, frustracions i somnis, i sorgirà un vincle tan perillós com intens, que acabarà en un espiral perversa de fascinació, erotisme i expectatives irrefrenables.
Mayorga ha explicat que l'origen de l'obra està en una vivència real que li va passar quan era professor de matemàtiques en un Institut de Secundària -una professió que, tot i l'excedència, considera una mena de sacerdoci per tota la vida. Corregia exàmens quan va trobar el d'un alumne que havia deixat la pàgina en blanc assegurant-li que no havia pogut estudiar perquè estava entrenant per a ser un gran campió de tennis, que havia sortit al Marca i que aviat, alumne i professor podrien celebrar els seus èxits esportius. Una anècdota, però, que també podria tenir quelcom de fantasieig de professor o així ho ha assegurat el dramaturg, i que va donar origen a un text que situa entre dos mons de trobada i conflicte: la casa i l'escola, des d'on algú, a l'última fila, veu tot el que passa.
https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/el-chico-de-la-ultima-fila-una-alineacio-de-luxe-amb-sergi-lopez-a-labeckett_347037_102.html