TDR: El projecte d'Espai pels Somnis. Construint un centre social okupat autogestionat.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 0 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 1 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 2 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

Projecte d’Espai pels Somnis: Construint un Centre Social Okupat Autogestionat

- Institut Joan Mercader –

AUTOR: Miquel Benito i Mullerat TUTOR: Ramón Cuadras

Octubre de 2013

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 3 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 4 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

N

osaltres no venim d'un silenci antic i molt llarg, sinó d'un brogit que, entre crits i imatges, ens ha silenciat les paraules.

Venim d'una escola que mai ens ha ensenyat a conjugar el "nosaltres". I, tanmateix, ens hem reconegut i estem somiant juntes.

Venim de les frases aferrades al potser, demà, allà. Però ens hem afirmat en l'aquí i l'ara.

Venim del "meu", el "teu", el "seu". Però hem comprès que compartir es ampliar horitzons i guanyar matisos.

Venim d'una escola que ens ha ensenyat a resseguir i a pintar sense passar-nos de la ratlla.

Però hem après que transformar és, precisament, passar-se de la ratlla.

Venim dels contes de l'home del sac, de reis i de princeses. Però, viatjant, hem conegut en Robin Hood, en Peter Pan i el Zoo d'en Pitus.

Venim d'un món de consum, d'usar i tirar. Però nosaltres volem arrelar com els arbres i créixer ben amunt.

Venim de les sabates ben lligades, immòbils al pupitre de l'escola. Però hem après que només s'aprèn caminat i que caminar ja és vèncer.

Dan Ortínez Martí, a les joves de l’Espai pels somnis

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 5 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

ÍNDEX 1. PRÒLEG

7

2. INTRODUCCIÓ

11

3. EL MOVIMENT JUVENIL A IGUALADA: CRONOLOGIA

12

4. L’ESPAI PELS SOMNIS

19

4.1. ABANS DE L’OKUPACIÓ

19

4.1.1. ELS NOSTRES PROJECTES NECESSITEN ESPAIS

19

4.1.2. UN CSOA A IGUALADA

23

4.1.3. CONEGUEM L’ESPAI OKUPAT

26

4.2. ACTUALITAT DEL CASAL

29

4.2.1. ORGANITZACIÓ

29

4.2.2. FEINA FETA

31

4.2.3. SUPORTS I RECOLZAMENTS

44

4.2.4. SITUACIÓ LEGAL

46

4.2.5. PREMSA I RESSÒ

47

DOCUMENTEM-NOS

49

5. L’OKUPACIÓ

50

5.1. DEFINICIÓ I CONCEPTE: MOVIMENT OKUPA

50

5.2. HISTÒRIA DEL MOVIMENT OKUPA

52

5.3. ASPECTES LEGALS

54

5.4. TIPUS D’OKUPACIÓ

56

5.4.1. OKUPACIÓ DE TERRES

56

5.4.2. OKUPACIÓ RURAL

56

5.4.3. OKUPACIÓ URBANA

57

5.5. SIMBOLOGIA DEL MOVIMENT OKUPA

58

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 6 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT 6. AUTOGESTIÓ D’UN CSOA’s

60

6.1.BASES DE L’AUTOGESTIÓ

60

6.2.CSOA

61

7. ANÀLISIS DE CENTRES SOCIALS OKUPES AUTOGESTIONATS

62

7.1. ATENEU POPULAR LA SÈQUIA

62

7.2. CAN VIES

65

8. ELABORACIÓ DEL PROJECTE

68

8.1. RESULTAT DE L’ENQUESTA

68

8.2. NOTA DE L’AUTOR

73

8.3 EL PROJECTE PAS A PAS

73

9. CONCLUSIONS

75

10. AGRAÏMENTS

77

11. BIBLIOGRAFIA

78

DOSSIERS A PART: 

ANNEX - Tríptic de l’Ateneu Popular La Sèquia - Tríptic de l’Espai pels Somnis - Entrevista a Natàlia Càmera - Entrevista a Iria Vives - Entrevista a Miguel Martínez López - Entrevista a militant anònima de Can Vies - Enquestes realitzades a les somniadores - Recull de premsa escrita i digital



ESPAI PELS SOMNIS. PROJECTE DE CENTRE

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 7 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

1. PRÒLEG Vaig okupar una de les taules de l’estudi de casa a l’iniciar el treball. En ella vaig col·locar-hi els llibres de préstec marcats per la biblioteca, els fulls plens de guixades (que solament tenien sentit quan jo les llegia) i un pot ple de llapis i bolígrafs, vaig instal·lar-hi l’ordinador portàtil i vaig col·locar-hi un cartell de colors amb el títol d’ESPAI TDR! (com un intent de motivació i de recordatori, en un estiu carregat d’activitats, viatges i distraccions). Fruit del destí o de l’atzar, el cartell podria ser reconstruït fàcilment al canviar el tema. Deixant enrere la guerra, la defensa i els obstacles militars (el treball inicial havia de tractar sobre la defensa dels civils igualadins), vaig entrar en un món de lluita (pacífica) social, de somnis, d’assemblees i d’autoorganització juvenil. Apassionat pel tema i somniant en el projecte, el cartell va passar d’ESPAI TDR! a ESPAI PELS SOMNIS TDR!.

Quan vaig conèixer per primera vegada el projecte de l’Espai pels Somnis, em van venir a la ment dos pensaments immediats. El primer relacionat amb com podria afectar a la ciutat, però el segon, el segon va ser el més interessant, crec que encara ara, cada vegada que sento el nom del projecte, a part de fer mitja rialla, penso en les mil possibilitats que té un espai així a Igualada. Igualada, la ciutat de les entitats, on quasi hi ha més entitats que persones, on si solament formes part d’una entitat és que no ets d’aquí. On les joves (aturades en gran part) són actives i tenen ganes de fer coses durant tot l’any. Un espai on elles i moltes més poguessin desenvolupar els seus somnis. Somnis! quina paraula tan bonica i tan plena de significats. Totes aquelles activitats que solament apareixien desdibuixades en la ment de les persones i que sempre s’acabaven esborrant al no trobar un espai on ser realitzades, ara en tenien un, i no un qualsevol, sinó un on podien ser autogestionades assembleàriament, un espai allunyat d’impediments burocràtics i d’òrgans de govern: l’Espai pels Somnis.

No vaig necessitar gaires detalls per llençar-me de cap a les piscines del Casal i involucrar-me en el projecte. Primer solament a treure-hi al cap, a assistir a alguns actes i a fer preguntes discretes a conegudes. Més endavant assistia a assemblees i vaig començar a participar-hi. La idea m’engrescava ja que jo compartia molts dels pensaments de la resta de joves. Finalment he acabat formant part del col·lectiu, del grup, que ja formem les joves de l’Espai pels Somnis.

Col·lectiu heterogeni carregat de fe, bones intencions i de moltes, moltes ganes de canviar el món, ganes més que necessàries ja que el projecte les requereix totes i més. Perquè omplir una piscina ben profunda gota a gota és complicat, cansat i lent, però si ho intentes acompanyat, ben acompanyat, les gotes esdevenen cubells i si a més escoltes les veus d’una

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 8 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT ciutat, que en general, et recolza, els cubells esdevenen rius i els rius no omplen piscines, els rius omplen oceans.

Repassant els requisits per l’elecció d’un treball de recerca, vaig caure en el Casal Autogestionat d’Igualada: un tema motivant (ja he dit que m’engrescava la idea), a l’abast (hi estic involucrat), que no sigui massa extens (d’àmbit local)... Aquests i d’altres motius van decantar la balança per elegir el nou tema. Un cop vaig tenir clar que volia tractar l’Espai pels Somnis, vaig preguntar a unes quantes membres del col·lectiu que seria interessant tractar: la història? l’okupació? les persones? l’impacte en la ciutat? La proposta va ser ben diferent, les somniadores (paraula amb la que sovint em referiré a les joves de l’Espai pels Somnis) van pensar en un treball que fos de recerca i alhora útil al Casal. El debat va concloure en aquest treball: un projecte de centre pel CSOA (centre social okupat autogestionat) Espai pels Somnis.

Projecte (modificable) que pretén permetre a les joves igualadines seguir criticant, creant, arrelant, proposant, implicant-se, ballant, construint, reutilitzant, okupant, reciclant, pedalant, esforçant-se, escoltant, gaudint, somniant...

Un cel somniador sobre el Casal.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 9 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

Els somnis es fan a mà i sense demanar permís.

Sílvio Rodríguez (músic i poeta cubà)

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 10 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

EL TREBALL UTILITZA EL FEMENÍ ENLLOC DEL MASCULÍ. ÉS POSSIBLE QUE DESCONCERTI EN UN INICI. EL MOTIU ÉS SENZILL, L’ASSEMBLEA DEL CASAL ÉS EN GENERAL FEMINISTA I LA MAJORIA D’INTERVENCIONS, ACTES I ESCRITS USEN EL FEMENÍ. FEMENÍ REFERENT A PERSONES, JA QUE TOTES SOM PERSONES, PERÒ NO TOTES SOM HOMES.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 11 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

2. INTRODUCCIÓ “El projecte d’espai pels somnis. Construint un centre social okupat autogestionat" és un títol que té ganes d’explicar-nos tot el que podem trobar en aquestes pàgines.

Aquest treball té com a finalitat última redactar el primer PROJECTE DE CENTRE per L’ESPAI PELS SOMNIS i analitzar la seva viabilitat.

En aquest moment, aquest espai, està en construcció i som les joves d’Igualada qui estem CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT que aspira a convertir-se en el Casal autogestionat d’Igualada ESPAI PELS SOMNIS. Aquest és un projecte jove i viu. Jove perquè acaba de néixer i perquè ha estat el jovent d’Igualada qui l’ha impulsat. Viu perquè ha nascut de forma natural i espontània de les veus d’una part de la societat d’Igualada que no vol renunciar als seus somnis.

Podem considerar aquest treball oportú o potser oportunista ja que la seva redacció i elaboració ha coincidit en el temps, amb tot el procés d’okupació i construcció fins el dia d’avui.

Estem davant doncs d’un treball molt viu, tant que potser uns quants dies o mesos després de tancar-lo, “els somnis” s’hauran acabat o potser s’hauran consolidat com totes voldríem.

El projecte recull, en primer lloc, tota la informació relacionada amb el Casal Autogestionat d’Igualada. Es tracta d’un CSOA (centre social okupat autogestionat) situat al número 65 del Passeig Jacint Verdaguer d’Igualada; on es trobava l’antic Casal Interparroquial.

La finca va ser okupada el dia 20 de juliol de 2013, després de 5 anys d’abandonament, per un grup de joves. La ciutat tindria, per fi, espais on les joves poguessin, de manera autogestionada i assembleària, desenvolupar les seves activitats: reunions, debats, trobades, exposicions, intercanvis, assajos, xerrades..., al marge de les traves burocràtiques i institucionals.

En segon lloc, el treball analitza aspectes teòrics. I resol dubtes sobre el significat de paraules com okupació o autogestió. També tracta la història del moviment okupa, aspectes legals i simbologia. Després, analitza els projectes de L’Ateneu Popular la Sèquia (de Manresa) i de Can Vies (barri de Sants, Barcelona); dos centres socials okupats autogestionats que ja fa anys que funcionen.

Finalment, tota la recerca servirà per redactar el primer projecte de centre de l’Espai pels Somnis, que presento en el dossier adjunt.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 12 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

3. EL MOVIMENT JUVENIL A IGUALADA: CRONOLOGIA1 Consideracions prèvies: Aquest apunt serveix només per aclarir alguns termes a l’hora de parlar de ‘moviment juvenil’ a Igualada. D’entrada, el terme és incòmode, ja que no el podem entendre com un tot o com un conglomerat, cosa que en fa difícil el seu anàlisi. És per això que creiem més adient parlar d’iniciatives juvenils o protagonitzades per joves.

Aquestes ens interessen, no tant per la particularitat del públic a qui diuen que majoritàriament van adreçades (joves), sinó pels protagonistes que les impulsen.

Un altre punt que creiem interessant aclarir és la naturalesa d’aquestes iniciatives. Primer, han de tenir un cert grau d’organització i de voluntat de continuïtat. És a dir, descartem d’entrada aquelles iniciatives efímeres o esporàdiques, sense continuïtat en el temps. I així també, caldrà distingir aquelles que es vinculen en l’àmbit associatiu o bé en l’àmbit de consum. És una distinció que crec que més endavant ens serà útil.

Finalment, cal aclarir que la ‘joventut’ no és un conglomerat homogeni, amb uns interessos i característiques comunes. Per tant, en aquest sentit, analitzarem iniciatives que vinculen certs joves (definits bàsicament per qüestions d’edat2) amb l’activisme, l’oci actiu o la transformació social. Malgrat que els discursos puguin fer referència a la totalitat de joves, molt sovint en vinculen només una petita part, que és aquella que decideix participar activament d’iniciatives (culturals, cíviques, polítiques, socials...) que es produeixen a la ciutat.

Entre les iniciatives, hem valorat aquelles que tenien una certa estabilitat en el temps i destaquem també aquelles que disposen o han disposat d’un espai físic propi. També que tinguin una certa formalitat; és a dir està englobades dins una certa organització estable i identificable. Finalment, cal dir que la tria està feta en relació a experiències i coneixements personals i no pretén ser representativa.

Cronologia

1

J. DOMINGO, El moviment juvenil a Igualada: cronologia (2013). Aquest estudi ha estat realitzat integrament i exclusivament com a col·laboració per aquest projecte.

2 J. DOMINGO, Una aproximació sociològica a joves d’Igualada. Ajuntament d’Igualada. 2001., capítol 2.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 13 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Fetes totes aquestes consideracions, passem a enumerar una sèrie d’iniciatives juvenils, que han succeït en els darrers anys, i que de ben segur han tingut cert impacte (ni que sigui petit) en determinats àmbits juvenils: Ateneu Llibertari d’Igualada (1994-2010) Amb diferents èpoques d’activitat, concentra bona part de l’activisme d’arrel anarquista a la ciutat. Combinaven tasques de conscienciació, accions al carrer, tallers creatius, recerca històrica i activitats lúdiques (concerts, performances..) al local del carrer Delícies. Van ser els impulsors de les primeres festes majors alternatives de la ciutat (pels volts de l’any 2000). De gent vinculada a l’Ateneu també neix la Cooperativa de Consum Naturalment (2011) - http://cooperativanaturalment.blogspot.com.es/.

Jerc-Anoia (1991-1999) http://locals.jerc.cat/igualada/ Prenen impuls a finals dels anys 90. Realitzen activitats variades (concerts, actes reivindicatius, parades al carrer...) i també una tasca de formació. Treballen temes com la insubmissió, l’ecologisme, la reivindicació de símbols propis... Són un exemple de l’independentisme creixent d’aquells anys, amb un fort component d’activisme de carrer, que atrau especialment gent jove. En l’etapa del local al carrer Concepció funciona com a espai per a l’agitació, o per a realitzar-hi concerts. Són les promotores de la 2a trobada de joves dels Països Catalans a Igualada (1997).

Jimmy Jazz (1995-2005) http://webs.xadica.cat/jimmyjazz/ Tot i ser un local d’oci nocturn, el paper del Jimmy Jazz (especialment a partir de l’any 2000) és important perquè aconsegueix esdevenir un punt neuràlgic de moltes activitats juvenils a la ciutat. Moltes entitats juvenils usen l’espai com a lloc de trobada o bé hi fan activitats. A més, des del bar s’impulsen esdeveniments com la Calçotada i el Sarau Independentista, que apleguen centenars de joves

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 14 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT de la ciutat i d’altres indrets del país. També organitza festes populars de carrer. Aquest espai esdevé un bon punt de presa de consciència per a moltes joves sobre temes de país, i per a algunes també és un primer contacte amb l’activisme de carrer.

Penya Bon Rotllo – Òmnium Cultural (2001-2011) http://www.bonrotllo.cat/ Durant alguns anys, va tenir una tasca destacada en relació a les seleccions catalanes, un tema que generava força adhesions entre certs sectors joves. Organitza durant uns anys autocars a partits de la selecció de futbol (i a diades nacional a Barcelona, València o Perpinyà), i esdevé el paraigües legal per algunes iniciatives com la Calçotada Popular o el Sant Joan, que apleguen centenars de joves. És també un dels promotors del festival Culturaviva (2001). Més endavant, cau en la inactivitat, tot i que aquestes iniciatives continuen en altres organitzacions més efímeres o passen a ser organitzades per la Teixidora. Durant uns anys impulsen la web de www.bonrotllo.cat.

Associació juvenil La Coll@nada (2003-2013) http://www.lacollanada.cat És una de les iniciatives més importants i amb major transcendència cap a la ciutat d’Igualada dels darrers anys.

Nascuda del Consell de Joves de la ciutat, en els inicis van presentar una proposta de barraques per Festa Major que fou prohibida per l’Ajuntament, el que li va donar l’impuls necessari per atraure colles de joves i esdevenir un dels referents d’activitats de la Festa. El seu paper és clau en la definició d’un model festiu propi per la Festa Major, així com d’altres iniciatives en l’àmbit lúdic (Faust, Cap d’any). També és important perquè introdueix una forma d’organització basada en les relacions informals (colles), més que no en una organització ‘clàssica’ i aquí segurament rau bona part del seu èxit. És una porta d’entrada de moltes colles d’amics o persones cap a entitats o projectes més compromesos socialment o políticament. També és una de les iniciatives amb una millor imatge de cara a la ciutat. Val a dir que és una de les que ha tingut major continuïtat gràcies a la renovació constant de les seves membres a la fi de l’etapa juvenil

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 15 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

Magall (2007) Impulsat sobretot per joves vinculades a l’Ateneu Llibertari, fou un periòdic bimensual amb voluntat de ser eina per la contrainformació. De distribució gratuïta a tota la comarca, tenia una tirada de 4.000 exemplars i recull temes mediambientals, socials, polítics i alternatives.

Surten 4 números.

Arran – Igualada (Assemblea de joves) (2008-2013) http://ajovesigualada.blogspot.com.es Nascuts l’any 2008 (amb una experiència prèvia no gaire reeixida) com a Assemblea de Joves d’Igualada, intenta aglutinar sectors joves independentistes i d’esquerres, realitzant bàsicament tasques de formació interna i d’agitació al carrer. L’any 2012 passa a ser Arran, en consonància amb l’organització nacional nascuda de la fusió entre Maulets i la Coordinadora d’Assemblees de Joves.

Igualada Indignada – Trobem-nos (2011) http://igualadaindignadatrobemnos.wordpress.com Bàsicament és l’intent organitzat d’articular les persones que es van mobilitzar a la ciutat arran del moviment del 15 de maig del 2011 (15M). Aquesta mobilització, que va tenir un cert impacte a la ciutat, va ser l’embrió d’aquest grup estable que va funcionar activament uns mesos més. Podríem dir que una part d’elles estava ja vinculada al teixit associatiu, mentre que una altra són de nova incorporació. Tot i que de vida efímera, sí que moltes de les seves participants s’han vinculat posteriorment en d’altres iniciatives juvenils.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 16 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Casal Independentista la Teixidora (2011-2013) http://www.lateixidora.cat És una suma de diferents persones que havien treballat en l’àmbit de l’independentisme a la ciutat, però amb la inquietud que hi hagi un espai de referència que aglutini persones i generi activitats. Recull l’herència d’activitats força participades com la Calçotada Popular i el Sant Joan, i introdueix noves dinàmiques de treball, a partir de la disposició d’un espai físic on organitzar-hi activitats o bé reunions.

La Bastida (2011-2013) http://www.labastida.cat Provinents en part dels Amics del Rec i de la iniciativa del Reeec Festival, dinamitzen un seguit d’activitats de caire social (fira de la terra), cultura i musical. A més, disposen d’un espai propi al barri del rec, que esdevé un pol d’activitats pròpies (concerts, teatre,...) amb cert aire alternatiu. També col·laboren amb la resta del teixit associatiu de la ciutat.

Espai pels somnis (2013) http://espaispelssomnis.blogspot.com.es/ Impulsat per bona part de joves que estan ja en d’altres entitats o iniciatives, neix de la inquietud de disposar d’un espai polivalent i sense les limitacions de l’administració.

Actualment, en tasques d’habilitació de l’espai i de presentació del projecte de cara a la ciutat.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 17 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Algunes iniciatives paral·leles a tenir en compte: Agrupament escoltes. La seva tasca de formació de joves és ja un valor en sí. Val la pena destacar que moltes de les joves que han passat per aquests agrupaments (ja sigui en la fase d’aprenentatge o ja sigui com a caps), les trobem al capdavant d’una part significativa de les entitats juvenils de la ciutat.

Entitats cultura popular i de lleure. És un tema que donaria per un treball a part, però cal destacar que des de l’any 2008 aproximadament, hi ha hagut un sorgiment de noves entitats de cultura popular, els membres de les quals són persones joves. En aquest sentit, de ben segur que el (re)descobriment de la Festa Major per part de les generacions més joves ha contribuït a establir un vincle entre els joves i la festa, a través de les entitats de cultura popular.

Entitats i grups musicals (corals, grups de música,...) El món de la música és també un dels centres de les iniciatives juvenils. Després d’uns anys de relatiu estancament, a la ciutat sembla que hi esdevingui una certa revifada de grups musicals amb joves com a protagonistes. Sí que cal destacar el paper de la Coral juvenil Xalest que ha efectuat de fil conductor entre diferents generacions.

Entitats esportives. Són moltes les joves vinculades a entitats esportives (futbol, bàsquet, voleibol,...) que a la ciutat tenen una presència notable, organitzen activitats pròpies que també atrauen a joves no organitzades i que també són un element a tenir en compte.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 18 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Mobilitzacions.

En

algunes

mobilitzacions

socials, el jovent hi ha tingut un paper actiu.

Entre elles, les manifestacions contra la guerra de l’Irak (2003), les protestes contra les empreses de treball temporal, la lluita contra el Pla Director de la Conca d’Òdena (2006-2009), contra la presència de l’exèrcit espanyol a l’Aerosport (2006-2008), la consulta sobre la

Manifestació contra la guerra d’Irak.

independència (2010),...

Paper de l’administració. El canvi en les polítiques de joventut és també un factor a tenir en compte. Passar d’una visió purament lúdica de la joventut (fins l’any 2000 aprox.), on una de les poques activitats organitzades de cara al jovent era el festival Anòlia o la Setmana Jove, a treballar temes d’infraestructures (la Kaserna n’és potser l’exemple més clar), formació, habitatge... no es pot deixar de banda. El fet de disposar de certs espais, recursos o programes específics, segur que han ajudat també en la consolidació d’iniciatives juvenils. A més, cal dir que han estat un actor important en la consolidació del model festiu de les barraques de Festa Major, on el component juvenil és central.

També cal destacar que la ciutat mai ha disposat d’un equipament per a concerts, per la qual cosa la majoria d’ells (que han impulsat gent jove) s’han celebrat en espais poc aptes com antigues fàbriques (La bòbila Casanoves, cal Carner) o bé directament al carrer. També això ha fet sorgir aquests anys petits espais on realitzar-hi concerts de petit format, molts d’ells bars (Jimmy Jazz, l’Ou Com balla, Ateneu Igualadí, teatre Aurora) i alguns dels quals han optat per oferir una programació pròpia i continuada (Hot Blues).

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 19 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

4. L’ESPAI PELS SOMNIS En aquest apartat es fa un seguiment cronològic del projecte fins el moment actual. Fent un incís en el passat de les piscines i aprofundint molt en l’actualitat més immediata de l’Espai pels Somnis.

4.1. ABANS DE L’OKUPACIÓ 4.1.1. ELS NOSTRES PROJECTES NECESSITEN ESPAIS El divendres 21 de juny de 2013 es dugué a terme una asemblea oberta sota el lema “què necessitem els joves?”. L’assemblea va ser convocada a la Plaça Pius XII per un grup de joves implicades amb el teixit associatiu de la ciutat que volia obrir el debat a tothom que en volgués ser partícep.

Els nostres projectes necessiten espais: aquesta va ser una de les reflexions de l’assemblea oberta. Es va decidir començar una campanya per poder demanar espais per a les activitats del jovent. Argumentant que les joves necessiten espais per pensar, per reunir-se, per assajar, per parlar, per ballar, per pintar, per somniar... Es va demanar al departament de juventut, però la seva oferta va ser molt minsa, amb limitacions administratves i horàries i sense prou espai.

Dit i fet, a través de facebook es creà un esdeveniment titulat ELS NOSTRES PROJECTES NECESSITEN ESPAIS! Cercavila jove.

Les joves van intentar fer-ne la màxima difusió. En veu, a través de les xarxes socials ...

Cartells on les joves reivindicaven qui són i què necessiten:

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 20 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 21 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT L’esdeveniment era el següent:

En ell la següent explicació sobre l’acte:

Els nostres projectes necessiten espais. Aquesta va ser una de les reflexions de l'assemblea oberta del passat 21 de juny. Un grup de joves hem volgut començar una campanya per poder demanar espais per les activitats del jovent. I el proper dissabte 20 de juliol engeguem la campanya. El primer pas serà una cercavila jove informativa que sortirà a les 18:00 de la plaça Pius XII, i en acabat a la mateixa plaça un sopar popular i un concert de petit format de l'HUGKAKE (cantant de rap igualadí). Necessitem espais per pensar, per reunir-nos, per assajar, per parlar, per ballar, per pintar, per somiar, per estimar, per somriure, per crear... VINE DISSABTE 20 DE JULIOL! T'HI ESPEREM!

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 22 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT El dissabte 20 de juliol es van convocar diversos actes reivindicatius per reclamar espais per les joves. Un d’aquest actes, la cercavila, va dirigirse al Passeig Verdaguer just davant del Casal, on quatre joves que portaven tres dies dins de l’espai, van llegir un manifest convidant a les assistents a entrar-hi. El sopar popular i el concert posteriors, que havien de realitzar-se a la Plaça Pius XII, es van traslladar a l’espai de l Casal.

Així s’okupaven les piscines del Casal. Les joves que voluntàriament passaren a l’interior del recinte, es dedicaren en primera instància a netejar la zona principal d’herbes, terra i anys de brutícia. Més cap el tard gaudiren del concert mentre soparen amb un clima de germanor. És va finalitzar la jornada amb la primera assemblea de l’Espai pels Somnis, on s’explicà i s’obrí el projecte a la resta de joves i on s’acordà què fer a partir d’aquest punt.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 23 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT 4.1.2. UN CSOA A IGUALADA Un Centre Social Okupat Autogestionat; aquest és el nou equipament amb què es troba la ciutat de cop i volta. Que implica això exactament, ja ho parlarem més endavant, però per què? Per què un espai així a Igualada? Les joves del projecte responen amb un senzill “perquè era necessari”. Perquè moltes joves topaven amb una realitat on la falta d’espais era més que evident. Espais de participació, espais de reflexió, llocs on assajar, llocs per exposar, espais de llibertat, espais d’oci alternatiu...

Pissarra del centre els primers dies d’okupació.

Cada dia s’hi feia alguna cosa.

Un espai allunyat de la burocràcia, del consum i del sistema corrupte i injust, un espai autogestionat, assembleari, sense discriminacions (de cap tipus), on qualsevol jove i col·lectiu pogués desenvolupar les activitats que més desitges. Un espai de les joves cap a la ciutat. Un espai heterogeni on compartir, conèixer i créixer. Un espai on somniar.

Un centre social on, el mateix poble és l’encarregat de dinamitzar la ciutat. Un espai on aprendre a autoorganitzar-se, on madurar.

Un espai que la ciutat abans no tenia i que és normal que generi certes controvèrsies, però que pot omplir-la de matisos, d’activitats, de somnis, de vida...

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 24 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Cartells presents a l’espai els primers dies d’okupació que intentaven donar resposta a les preguntes i dubtes més comuns entre les igualadines encuriosides que s’atreviren a treure el cap.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 25 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 26 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT 4.1.3. CONEGUEM L’ESPAI OKUPAT

L’espai okupat van ser les Piscines del Casal, un espai gran, cèntric, estimat, conegut, i amb tanta història que no podia restar amb les portes tancades. Durant més o menys mig segle, el Casal fou niu de projectes, acollí entitats, organitzà activitats i sobretot tingué les portes obertes a la ciutat.

El seu nom oficial era Casal Interparroquial i es trobava situat al Passeig Verdaguer, núm. 65, i era propietat de les parròquies de Santa Maria, de la Soledat i de la Sagrada Família de la ciutat d’Igualada.

La

seva

funció

era

la

d’acollir en els seus locals i instal·lacions les activitats pastorals d’àmbit ciutadà, arxiprestal i diocesà.

Així mateix, facilitar el desenvolupament d’aquelles activitats culturals, socials i esportives que la Junta Administrativa cregués convenients.

La piscina gran del Casal Interparroquial en funcionament.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 27 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT La història i les entitats3 Tot començà el 8 de gener de 1957 quan les parròquies d’Igualada i les propietàries de Can Vinyals signaren un document que permetia l’adquisició de la finca fins el 30 de juny del mateix any per dos milions set-centes mil pessetes. Però és el 31 de maig quan s’aconsegueixen les

L’edifici vell del Casal.

1.624.000 ptes. que permeteren signar el document de compravenda. Un cop ja propietàries, s’ocuparen d’habilitar les nombroses dependències. D’altra banda, calia acabar de pagar abans del 31 de desembre. Es recolliren més donatius i es vengué l’edifici de l’antic Centre Catòlic (el casal esdevindria el nou centre catòlic). El milió que se’n tragué va permetre atendre el compromís a temps. El 8 de desembre (festa de la Immaculada) es dugué a terme la Inauguració oficial: actes culturals, esportius, religiosos...

El dia 25 de desembre del 1958, s’inaugurà el Saló Rex, un nou teatre que acollí tota mena de festivals, representacions i també pel·lícules. El 1961 fou la piscina gran i el 1962 la del pati blau (la de les dones), gaudien d’una aigua de gran qualitat (provinent d’un riu subterrani) i s’hi feren cursets fins el 2008 (quan tancà). Al mateix recinte hi trobàvem el Cinema Astòria, cremat per un incendi. Altres espais foren el Cafè, el Taller de Jesús Obrer, el Petit Rex...

3

http://perso.wanadoo.es/casalinter/cat/historia.html [consulta: 10 de setembre de 2013]

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 28 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT El 25 de maig de 1975 s’inaugurà la nova edificació (la que dóna el passeig), amb el seu espai per les vídues (al segon pis). Els baixos fou pel Club de Joves.

L’any 2008 (fa cinc anys) fou tancat i abandonat, al cap d’uns cinquanta anys de funcionament.

Durant aquest mig segle, el Casal va ser seu de molts col·lectius i entitats:

- Junta del Patronat del Casal

- Delegació Castrense

- Junta Interparroquial

- Revista Vida.

- Capella. Secretariat de pietat

- Càritas

- Branques d’A.C.

- Secretariat de Missio ns

- Cursets de Cristiandat

- Moviment Familiar

- Hoac

- Servei de preparació al Matrimoni

- Escola Nocturna d’Obrers

- Grup de noies solteres

- Taller de Jesús Obrer

- Associació de Senyores Vídues

- Agrupaments Escoltes “Jaume Caresmar”

- Federació de Cristians de Catalunya

i “Maria Antònia Salvà”.

- La Comissió de Cultura

- O.A.R. (Juventus, unió de clubs esportius

- Convivència

igualadins)

- Renovació Carismàtica

- Agrupació Sardanista

- Schola Cantorum

- Agrupació Excursionista SEDAC

- Club ping-pong

- Agrupació Folklòrica

- Ademar (Maristes)

- Cercle de Cultura Torras i Bages.

- Escola Federada de Natació

...

En els seus últims dies el Casal acollia aquestes entitats i/o col·lectius:

- Piscines del Casal - Despatx Interparroquial - Renovació Carismàtica d’Igualada – Amén – Amén - Secretariat Interparroquial de Catequesi - Hospitalitat de la Mare de Deu de Lourdes. Bisbat de Vic. Comarca de l’Anoia - Associació de Vídues d’Igualada - Schola Cantorum d’Igualada

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 29 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT - Projecte Curs de Formació Global per a dones de Càritas d’Igualada - Alcohòlics Anònims – Grupo Solo Por Hoy - Grup “Nova Primavera”, de Familiars d’Al. Ànòn.

- Gimnàstica de Manteniment - Associació de Tai-Chi Taoista de Catalunya - Consell Arxiprestal de Pastoral - Temes de Formació de l’Arxiprestat - Acollidors de Parelles. Secretariat de Pastorals Familiars. Bisbat de Vic - M.U.E.C. - Moixiganguers d’Igualada

La vitalitat que havia mostrat el Casal durant tants d’anys s’acabaria l’1 de gener de 2009 amb el seu tancament i posterior abandonament.

4.2. L’ACTUALITAT DEL CASAL 4.2.1. ORGANITZACIÓ En primer lloc parlem de l’estructura organitzativa i en segon lloc dels petits detalls.

Estructura organitzativa L’òrgan de direcció del Casal és l’assemblea. Assemblea constituïda per una trentena de joves implicades en el teixit associatiu de la ciat que a títol individual han decidit formar part del projecte i implicar-s’hi. De moment no hi ha cap entitat (o col·lectiu) representat de manera oficial. Algunes d’aquestes joves estan més implicades en el projecte, que d’altres, i són més assídues. Però això no els permet cap privilegi ni les situa per sobre. La gràcia de l’assemblea és la igualtat absoluta de totes les somniadores.

Una assemblea sota els paraigües de l’antiga piscina.

L’assemblea és l’encarregada de decidir tot el què es fa i com es fa, també és el mitjà pel qual les comissions poden transmetre i captar informacions.

Actualment l’assemblea és setmanal i es fa divendres a les 8h del vespre.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 30 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Per altra banda hi ha les comissions, que podríem definir-les com els subgrups amb que es divideix l’assemblea. Cada persona implicada en el projecte és lliure d’inscriure’s o no en una comissió i d’elegir-la segons les seves preferències.

Ara mateix existeixen sis comissions que són:

COMISSIONS COMISSIÓ ESPAI

S’ENCARREGUEN DE...

S’encarrega del manteniment, del material, de la seguretat i de l’espai físic en general. És la comissió que més feina té ara al principi, s’encarrega de transmetre tota la informació

COMISSIÓ COMUNICACIÓ

del Casal a la resta de la ciutat, mitjançant les xarxes socials, el bloc (actualitzat diàriament), tríptics i cartells de difusió... És la comissió encarregada de mantenir una bona relació amb els veïns i amb els

COMISSIÓ RELACIONS I BARRI

igualadins en general. A més s’encarrega d’atendre la premsa, les autoritats...

S’encarrega de les relacions públiques i de la imatge.

S’encarrega de programar totes les activitats

COMISSIÓ ACTIVITATS

perquè no se solapin i de buscar-ne o proposar-ne si en falten. També organitza activitats internes per fer cohesió.

Comissió encarregada de portar els comptes

COMISSIÓ ECONÒMICA

del centre i de guardar els diners. També s’encarrega d’organitzar la barra.

COMISSIÓ LEGAL

Com diu el nom s’ocupa de tot el procés judicial i penal.

Cada comissió és lliure de treballar a la seva manera (sempre respectant l’assemblea). Solen fer una reunió de comissió a la setmana (o al mes).

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 31 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Horaris: els primers dies s’obria cada dia i de fet si s’hi vol anar, a treballar o a reunir-s’hi, s’hi pot anar. Sempre però informant-ne a la resta. L’assemblea és de moment molt flexible i adapten cada setmana l’horari com millor els va.

Claus: és complicat. Primerament es feren moltes còpies i quasi totes les membres de l’assemblea en tenien. Però després de patir dues encolades al cadenat, ara hi ha menys còpies. És qüestió d’anar-les rotant i de demanar-les i prestar-les...

Neteja: de moment no hi ha encarregats, ni una roda fixa i de fet l’única feina física que s’ha de fer és la de netejar. Per tant es van convocant jornades de treball per acumular el màxim de persones i avançar tota la feina possible.

4.2.2. FEINA FETA A part de les assemblees (diàries al principi o setmanals un cop estabilitzat el projecte), a l’Espai pels Somnis s’hi han fet moltíssimes activitats. I no només dins dels seus murs, també fora, obrint-los a la ciutat.

Podríem dividir les feines realitzades fins el moment en quatre grans blocs: treball i rehabilitació, activitats per la ciutat (que inclou festa major), intervencions i altres.

TREBALL I REHABILITACIÓ

Jornades de neteja i de treball per adequar l’espai.

ACTIVITATS OBERTES

Presentacions, vermuts, actes de festa major...

INTERVENCIONS Intervencions en assemblees alienes al casal o en altres llocs.

ALTRES

Activitats puntuals realitzades al Casal.

Treball i rehabilitació Engloba totes les jornades de neteja i treball, la campanya de recollida de mobles... Solen ser convocades els caps de setmana, quan la gent és aquí, a Igualada i no té feina a fer. I el seu objectiu és centrar les forces de tot el col·lectiu en una o vàries tasques concretes a fi d’avançar molta feina (fer un salt) o de fer una posta a punt per un acte...

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 32 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT De moment al casal s’hi han tret moltíssimes males herbes (sense perdre totes les zones verdes), muntanyes de terra i pols, molta brutícia acumulada; antics mobles trencats, neveres espatllades...

Totes les deixalles; orgàniques i no orgàniques s’aboquen en enormes sacs i són portats en camionet o furgoneta a la deixalleria (de moment ja s’han fet força trajectes).

Com ja hem esmentat anteriorment, el Casal estava destrossat per fora i per dins. Les propietàries havien descuidat absolutament la finca. A les piscines, dins dels edificis i en qualsevol racó, el vent hi havia acumulat anys de brutícia.

A més, les somniadores no van ser les primeres d’entrar, pel que vam poder veure, hi havien entrat moltes lladres a endur-se els pocs objectes que quedaven i també algun grup de vàndals a fer aldarulls i destrossar el recinte.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 33 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT L’Espai pels Somnis es trobava en un estat lamentable: L’edifici de les vídues ple de deixalles.

La piscina plena de fang sec, llaunes i cadires trencades.

Els vestidors i lavabos estaven destrossats.

Però amb esforç i treball l’Espai pels Somnis anava agafant forma:

Es van tallar males herbes i polir arbres i arbustos. Tota la vegetació tallada va ser llençada conjuntament.

Es van escombrar interiors, rascar terres de taques de feia anys, es va fer caure la pintura d’algunes parets que queia a trossos i es començà a repintar.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 34 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Abans i ara En aquest apartat es pretén recollir una mostra fotogràfica de les millores que ha patit el Casal des de la seva okupació. També vol criticar el lamentable estat amb que es va trobar la finca.

Ho fa reproduint un seguit de fotografies d’abans (els primers dies de l’okupació) i d’ara (solament dos mesos després).

Del clavegueram que recollia l’aigua de les dutxes en sortien arbres i arbustos. Van ser arrancats.

La primera tasca va ser la més cansada i pesada. La mare natura, seguint el seu curs, s’havia apropiat del recinte. On hi havia terra les plantes hi havien crescut descontroladament i on no n’hi havia s’havien espavilat per créixer entre les juntes de les rajoles velles o del clavegueram oxidat. Camionetes plenes de fulles , sacs de terra, troncs i pedres, semblava que mai s’acabava la feina, sempre hi havia brossa acumulada. Acabàvem una zona i n’havíem de començar una altra.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 35 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

Es va netejar i facilitar l’accés a tots els edificis

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 36 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT El Casal començava a agafar forma, es van trobar les antigues gandules de la piscina.

L’accés

pel

Passeig

estava

completament bloquejat per la natura i les runes, però dia rere dia es van anar traient totes les males herbes i totes les deixalles fins a netejar la finca.

Cal dir que es va intentar conservar tot allò que pogués ser útil (cadires,

mobles,

papers,

documents, pissarres, miralls...). I també les plantes i arbres que decoraven i donaven un toc de frescor i natura a l’espai (com la gran palmera, les heures de la terrassa...).

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 37 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT El segon focus d’esforços es va centrar en la piscina, ja que preocupava molt a les joves somniadores que algú hi prengués mal. Es va tancar, s’hi col·locaren xarxes de protecció a les parts més fondes i també cartells per avisar del perill.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 38 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

A l’inici del curs escolar es reprengué la feina, l’objectiu aquesta vegada foren els interiors.

Escombrar i fregar sales plenes de pols i de deixalles i finalment pintar-ne les parets ja entristides pel desgast.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 39 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Activitats obertes Englobem sota aquest títol totes les activitats que l’Espai pels Somnis ha obert a la ciutat. A part de les assemblees, que òbviament són obertes sempre a tota la ciutat, l’Espai pels Somnis ha organitzat concerts de petit format, ha fet una presentació del projecte, ha convocat unes jornades de pensament i reflexió de l’ideari, ha organitzat cinema a la fresca...

La primera activitat “oficial” feta de cara la ciutat (i diem oficial perquè abans es feren desenes de visites guiades per l’espai i desenes d’explicacions individuals) va ser la presentació del projecte.

S’organitzà un berenar sopar popular per a captar més persones en l’acte. Un cop reunides força més d’un centenar de persones, dos portaveus voluntàries implicades en el projecte des dels inicis explicaren els motius de les somniadores a l’okupar les piscines, els seus objectius de cara la ciutat, l’assemblea, les comissions, l’autogestió, la legalitat..., també respongueren preguntes als assistents.

Per altra banda, com ja hem dit s’organitzà algun vespre cinema a la fresca. Projectant la pel·lícula en una de les parets de l’antic edifici de les vídues.

Un grup de somniadores gaudeixen a la fresca de Els Edukadors..

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 40 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT També s’ha fet algun altre vermut i/o concert per obrir el projecte d’una manera més festiva, un taller de percussió cultural que va durar dos dies i una jornada de matí i tarda per a pensar i repensar entre totes l’ideari del Casal Autogestionat.

Vermut festiu amb música en directe.

Cartell de la jornada de reflexió i debat de l’ideari.

Taller

de

percussió

cultural

realitzat

dins la piscina gran.

Finalment cal tractar amb més detall la festa major de la ciutat, on les joves somniadores es marcaren objectius a curt termini com: donar a conèixer el projecte a la ciutat, decorar el Casal i fer pinya.

Murals populars a l’exterior (esquerra) i a l’interior (dreta) del Casal.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 41 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

PINTEM EL CASAL Com heu observat en la pàgina anterior; es van fer dos murals populars, on tothom que va voler, va poder pintar.

L’objectiu era fer visible el projecte a la ciutat.

VERMUT MUSICAL Com en la presentació del projecte es realitzà un vermut musical després de pintar els murals.

DINEM JUNTES! Amb la idea clara de col·lectiu i com una activitat per conèixer-nos millor les unes a les altres es decideix en assemblea participar a l’acte Fes-ta el Dinar de festa major. Paella i bon ambient.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 42 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT No solament es realitzaren aquests actes, sinó que també es penjà una pancarta reivindicativa del Casal en un altre edifici abandonat, es repartiren tríptics informatius, es recolliren firmes i es participà en l’Operació Cigró (l’acte que dóna el tret inaugural a la festa major d’Igualada), amb un vídeo crític de presentació.

Pancarta situada a la Plaça de la Creu, lloc molt visible i transitat per les joves durant la festa major.

Tríptic que intentava donar resposta a les principals preguntes de les igualadines. A l’annex podeu trobar el tríptic per les dues cares i de dimensions normals.

Intervencions Són tres. Fins ara l’Espai pels Somnis ha intervingut al ple de l’ajuntament, a Ràdio Igualada i a l’assemblea de la PAH (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca).

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 43 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Als tres llocs hi van anar voluntàries a explicar el projecte i a respondre preguntes. L’alcalde va ser molt cordial, va deixar parlar i va exposar tot el que sabia amb transparència (com a govern no podia actuar, no era casa seva, no hi havia hagut queixes de les veïnes...). Les persones de la PAH van mostrar més interès en el tema (volien participar del projecte). I a la ràdio van entrevistar la somniadora voluntària amb la fi d’explicar i aclarir el projecte als oients igualadins.

Altres S’han fet molts més actes i moltes més accions que les ja esmentades, en destaquen les següents.

La gravació d’un videoclip del guitarrista i cantant nord-americà Steve Smyth, que ajudat pels joves de La Bastida del Rec tocà dins la piscina gran.

La troballa de l’arxiu fotogràfic de la revista Vida en un estat pèssim. També es van trobar altres documents del Casal Interparroquial. Tot va ser ordenat i arreglat i més tard cedit a la propietària.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 44 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT La persistent intenció de contactar amb l’església (propietària de l’espai). S’intenta a través de l’ajuntament, de coneguts, de cartes...

Carta enviada a les propietàries: Benvolgut _________________, un col·lectiu de joves d'Igualada, activadors de l'espai de les antigues piscines del Casal, ens dirigim a vostès a fi de poder trobar-nos i dialogar sobre el futur del nostre projecte.

Per una banda, entenem que d'entrada pot resultar difícil acceptar el projecte ja que el mitjà que hem utilitzat per aconseguir l'espai, és a dir, l'ocupació, no ha estat interpretat per tothom de la mateixa manera. Per aquest motiu us agrairíem que escoltéssiu la nostra proposta a fi de poder compartir amb nosaltres diverses opinions i arribar a un consens. De la mateixa manera que estem disposats a dialogar amb tothom, ja que el projecte és obert. Així doncs, ens agradaria molt que ens poguéssim trobar per tal d'iniciar aquest procés de diàleg.

Per acabar només cal dir que ens agradaria que ens poguéssiu donar un vot de confiança i, d'aquesta manera, ambdues parts poder dur a terme un procés de diàleg el màxim d'obert, transparent i democràtic.

Gràcies per a la seva atenció, esperem la seva resposta (poden fer arribar la resposta personalment algun vespre o via carta al mateix espai de les piscines del Casal).

Joves d'Igualada

4.2.3. SUPORTS I RECOLZAMENTS Són moltíssimes les entitats i col·lectius que han mostrat suport a l’Espai pels Somnis a través de les xarxes socials (facebook i Twitter), amb comentaris encoratjadors, amb correus electrònics...

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 45 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Una gran part del recolzament rebut, prové de negocis, empreses I projectes privats que mostren la seva simpatia pel projecte. Però ara només ens centrarem en les entitats que recolzen l’Espai pels Somnis.

Les entitats que recolzen l’Espai pels Somnis a les xarxes socials poden dividir-se en: - JERC Igualada (joventuts d’esquerra republicana de Catalunya) - CIU Castellbell (Convergència i Unió) - ERC Calldetenes - Arran Igualada (assemblea de joves de l’esquerra independentista) ENTITATS POLÍTIQUES - Endavant Anoia (organització socialista d’alliberament nacional) I DE LLUITA SOCIAL - Acampada Cornellà - Dones d’Igualada - Defensem l’Anoia - Enllaçats per la llengua (plataforma de suport al català de les illes) - PAH Anoia (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) - Associació Juvenil La Coll@nada (alternativa juvenil de Festa Major) - Moixiganguers d’Igualada - Bastoners d’Igualada - FESTHI (Federació del Seguici tradicional i Històric d’Igualada) ENTITATS DE LA - Geganters del Bisbalet d’Igualada CULTURA POPULAR - Garrotades d’Igualada (bastoners) - Falcons de Vallbona d’Anoia - Gegants de Vilanova del Camí - Geganters de la Llàntia - Drac i diables de Montbui

- La Bastida (associació sense ànim de lucre que fomenta la cultura) - Fundació Sociocultural Atlas - Els Amics del Rec (associació que treballa per recuperar el Rec) ENTITATS CULTURALS - ParAnoia Accions (entitat des d’on impulsar la cultura a l’Anoia) - La Xarxa Igualada (fundació d’espectacle infantil i juvenil) - Teatre Ateneu - Parc Prehistòric de Capellades - Joventuts Musicals d’Igualada (música en directa i de qualitat)

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 46 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT - Casal de Joves de Lleida ALTRES CASALS - La Teixidora Casal Independentista d’Igualada AUTOGESTIONATS - Ateneu Popular La Sèquia de Manresa (CSOA) - Territori Llobregat Casals de Joves - Igualada Femení Hockey Club Patins - Penya Blaugrana d’Igualada ENTITATS - Rassaka Ska ESPORTIVES I - BATinKAT Percussió MUSICALS - Hugkake (cantant igualadí i mallorquí de rap) - Cobla Sant Jordi - Cesk Freixas (cantant català) ENTITATS - Escolàpies Igualada (escola d’educació primària) EDUCATIVES - Escola d’Enginyeria Jaume Ciurana - Igualada Comerç (unió de botiguers i comerciants) - Ràdio Nova (Vilanova del Camí) -L’hortet de la Salut ALTRES ENTITATS - Acció Cannàbica - Associació de Veïns del Carrer Sant Agustí - La Veu de l’Anoia - L’armari alternatiu (alternatives naturals als productes químics)

Tres d’aquestes entitats (Arran, La Collonada i PAH) ja han mostrat el seu interès i intenció de participar en el projecte i instaurar les seves seus al Casal. A més s’ha fet arribar a les entitats igualadines i anoienques un full d’adhesions4 per a que puguin donar suport si ho desitgen.

4.2.4. SITUACIÓ LEGAL Com podeu llegir més endavant (apartat 4.5), la okupació és un delicte penat.

Les propietàries de la finca són les tres parròquies d’Igualada (Santa Maria, Sagrada Familia i Soledat) i per tant el Bisbat de Vic.

4

Veure full d’adhesions a l’annex.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 47 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Hi va haver una denúncia per part d’un dels mossens de les parròquies i ara el procés es troba en fase judicial prèvia: fase d’investigació, és a dir s’estan duent a terme declaracions, perquè el jutge ha de decidir si l’entrada al Casal constitueix delicte o no. En cas que en constitueixi s’iniciarà el procediment penal i en cas contrari s’arxivarà el cas.5

4.2.5. PREMSA I RESSÒ SOCIAL6 Les joves somniadores no van ser conscients de la magnitud del projecte fins que van veure com impactava en la premsa i en la ciutat.

Igualada no és una ciutat de grans notícies a diari. I una okupació, la primera coneguda, va causar en moltes igualadines un fort impacte. Es van encuriosir per la notícia, les més de 6000 lectures d’un article de l’anoiadiari.cat, relacionat amb el Casal n’és una prova.

Quasi tots els diaris locals (digitals i en paper) han seguit de prop les novetats a l’Espai pels Somnis: La Veu de l’Anoia, L’Enllaç, Regió7, infoanoia.cat i anoiadiari.cat7. Aquest últim (anoiadiari.cat) és el que hi ha posat més èmfasis, arribant a les màximes visites d’usuaris en els seus (més de 10) articles relacionats amb el Casal.

La notícia també ha estat seguida per altres mitjans locals de comunicació (Ràdio Igualada, Conca TV...). I per mitjans de comunicació digital (que exerceixen la funció de denúncia social) d’àmbit nacional força reconeguts com Kaos en la Red i la Directa.

Tornant a la premsa local, l’anoiadiari.cat, no solament gaudeix dels màxims en visites, sinó també en comentaris. Ja que en els seus articles s’hi han creat autèntics debats interessantíssims i infinits entre detractores i partidàries de l’Espai pels Somnis.

Una altra manera (actual) de calibrar l’impacte social del projecte són les xarxes socials. Espai pels Somnis (@espaipelsomnis) a Twitter té 333 seguidores i ha fet 288 tuits. La pàgina de facebook de l’Espai pels Somnis (Casal Autogestionat d’Igualada) agrada a 678 persones i entitats i el seu perfil de facebook té 802 amistats.

5

Informació extreta de l’entrevista realitzada a Iria Vives, membre de la comissió legal de l’Espai pels Somnis. Consultar annex.

6 Veure annex: “Recull de premsa escrita i digital”.

7 http://www.anoiadiari.cat/noticia/18133/els-joves-del-casal-presenten-el-seu-projecte-a-laciutat-aquest-divendres [Consulta: 3 d’octubre de 2013].

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 48 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

L’Espai pels Somnis a Twitter: https://twitter.com/espaispelsomnis/

L’Espai pels Somnis a facebook: https://www.facebook.com/casaldejovesigualada?fref=ts

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 49 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

HEM PARLAT MOLT D’OKUPACIÓ D’AUTOGESTIÓ I DE CSOA’s, PERÒ QUÈ ÉS REALMENT TOT AIXÒ?

Hem

parlat

molt

d’okupació

d’autogestió i de CSOA, però que és realment tot això?

Documentem-nos

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 50 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

5. L’OKUPACIÓ 5.1. DEFINICIÓ I CONCEPTE: MOVIMENT OKUPA Tot i que el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) no admeti termes com: okupa, okupació o el verb okupar, escrits amb la lletra k enlloc de la c, són termes molt emprats entre la comunitat okupa.

“Prendre possessió (d’un lloc), establir-s’hi.” és la definició que el mateix diccionari dóna al verb ocupar (escrit de manera correcte ortogràficament). Però el moviment okupa, va més enllà d’aquesta definició, justificant l’ús incorrecte (ortogràficament) de la k com la voluntat de transgressió de les normes (en aquest cas ortogràfiques). Per als okupes la diferència entre “ocupar” i “okupar” recau en el caràcter polític i de protesta de la segona acció, on l’okupació d’un edifici no és solament una finalitat, sinó que també és un mitjà de protesta on denunciar les dificultats d’accés a l’habitatge o a espais i llocs pel poble.

De fet el Diccionario de la Lengua Española, si que admet termes com okupa, okupar o okupación. okupa.

(Acort. de ocupante, con k, letra que refleja una voluntad de transgresión de las normas ortográficas).

1. adj. jerg. Dicho de un movimiento radical: Que propugna la ocupación de viviendas o locales deshabitados.

2. adj. jerg. Perteneciente o relativo al movimiento okupa.

3. com. jerg. Miembro de un grupo okupa.

I no solament en la llengua castellana existeixen paraules (acceptades) per definir el moviment okupa, en anglès trobem squatter, en alemany hausbesetzer...

Com és conegut popularment, la llengua la fa el poble (i sobretot la premsa) per això no és d’estranyar que trobem la paraula okupa en diaris, revistes i telenotícies. De fet és probable que d’aquí uns anys, l’Institut d’Estudis Catalans l’accepti en el seu diccionari.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 51 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Deixant de banda els diccionaris burocratitzats (tan oposats a l’ideal okupa) i també alguns okupes força radicals que et dirien que okupar és donar al poble el que és del poble i que es tracta d’ignorar lleis i de demostrar que es pot viure al marge del sistema, el moviment okupa es defineix a si mateix com un moviment social que consisteix en donar una utilitat a terrenys desocupats, com edificis abandonats temporalment o permanent, amb la finalitat d’utilitzarlos com a vivendes, punts de reunió, terres de cultiu, centres socials i/o culturals... El principal motiu és fer una denúncia social i alhora superar les dificultats econòmiques que els okupes considerin que existeixen per fer efectiu el dret a l’habitatge.

Miguel Martínez López (gran estudiós del moviment okupa) el defineix com una forma singular de participació urbana que ha adoptat mitjans d’acció no institucionals. Mitjans que comencen per la pròpia okupació i continuen amb altres formes de resistència i de mobilització ciutadana. En última instància, es tracta d’actes de desobediència civil a la distribució desigual de la riquesa i a la legislació que la manté. En aquest sentit, afirma que el moviment respon a injustícies urbanes específiques, com l’exclusió residencial i la especulació immobiliària, i que ha rellevat a moviments socials anteriors, com el veïnal i el contracultural. A més en la seva trajectòria ha desenvolupat una original dinàmica d’autogestió, d’assemblearisme i de gran interès social i cultural.8 El moviment okupa és un dels moviments socials més heterogenis i agrupa una gran varietat d’ideologies. Totes però, justifiquen les seves accions com a protesta (política i social) contra l’especulació i com a defensa del dret a l’habitatge. El moviment okupa sol aprofitar els espais abandonats per obrir-los al públic (a les ciutats), en són exemples els CSOA’s (Centres Socials Okupats Autogestionats), els horts urbans, o simplement les activitats que es duen a terme en les comunes okupades...

8

M. MARTÍNEZ, Okupaciones de viviendas y de centros sociales.Autogestión, contracultura y conflictos urbanos (2002), Editorial Virus Crònica, pàgina 135.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 52 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

5.2. HISTÒRIA DEL MOVIMENT OKUPA L’origen del moviment és difús (com el de tot moviment), tot i així la majoria d’historiadors el situen a Gran Bretanya, entre les dècades de 1960 i 1970, és aleshores quan nous grups contraculturals s’estableixen en vivendes deshabitades i abandonades. Primerament s’associà al moviment hippy i més tard al moviment punk.

Però l’okupació d’espais en desús o abandonats neix amb la propietat privada. Són les necessitats més bàsiques les que empenyen a aquesta okupació. La okupació (squatting) té un precedent medieval; una llei anglesa

Ateneu Popular La Flor de Maig (CSOA de Barcelona)

que atorgà el dret d’habilitar casa buides a aquells que els faltava vivenda durant un temps determinat establert pels tribunals i sempre que es fes una okupació pacífica.

El moviment va tenir un gran èxit (als 60s a Gran Bretanya) perquè hi havia moltes cases i edificis desocupats que els ajuntaments no podien adequar per falta de pressupost, així les joves i les famílies sense recursos (majoritàriament immigrants) no van tenir dificultats en okupar les vivendes.

El moviment s’estengué per tot Europa i a finals dels anys 60 es produïren les primeres okupacions a Alemanya, fortament lligades al moviment estudiantil del 68. És en el 1994 quan es criminalitza l’okupació amb penes de fins a 6 mesos de presó i s’acceleren els tràmits per a desallotjar.

A Alemanya és a partir dels anys 90 quan s’intenta legalitzar la situació dels okupes, el desallotjament hauria de ser l’última mesura a prendre. S’opta per oferir la comprar de l’edifici com a col·lectiu, o a un baix arrendament a canvi de la rehabilitació de l’immoble. Això incrementa la divisió entre els que estan disposats a negociar i els que no.

El cas d’Holanda és excepcional, actualment l’administració recolza l’okupació mitjançant una llei en la qual es planteja que una casa no podrà restar buida més d’un any. A més fa pública una llista de vivendes en desús.9

9

http://nin-yo-cat.blogspot.com.es/2010/07/sobre-el-movimiento-okupa-dos-enlaces.html [Consulta: 3 de setembre de 2013]

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 53 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT A Catalunya l’evolució de l’okupació des de 1984 fins a l’any 2013 es caracteritza per una dinàmica de canvi. La criminalització de l’okupació en el nou Codi penal, que entra en vigor el 1996 i la crisi econòmica actual, marca la separació de la història del moviment en tres etapes clares.

La primera etapa (1984-1996) consisteix en el naixement, l’obertura i la consolidació del moviment. La segona etapa (1996-2008) es caracteritza per la repressió (penal), el creixement i l’entrada a l’agenda mediàtica i política. Segons la Comissió d’Estudi sobre el Moviment Okupa de la Secretaria General de la Joventut de la Generalitat de Catalunya, el 1998 es calcula que al Principat hi havia unes 150 cases okupades —abans del 96 no arribaven a les 40—, concentrades majoritàriament a Barcelona, ciutat, on d’altra banda, segons dades de l’INE de 1997, hi ha més de 70.000 edificis que no s’utilitzen, molts dels quals abandonats. Finalment la tercera etapa (2008-2013) consta de l’acceptació popular de la okupació com a defensa del dret a l’habitatge en plena crisi econòmica i de valors. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que lluita per aturar desnonaments i defensa l’habitatge digne ha fet un gran paper de conscienciació social.10

10

R. GOMÀ i d’altres, Joventut, okupació i polítiques públiques a Catalunya.”, Generalitat de Catalunya. Secretaria General de Joventut, pàgina 33.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 54 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

5.3. ASPECTES LEGALS Fins a la promulgació d'un nou codi penal a finals de 1996 no existia una figura legal que penalitzés específicament l'okupació de llocs abandonats. Aquesta, de fet, havia gaudit d'una certa tolerància en les dècades anteriors com a solució parcial al problema de la falta de vivenda als milers de persones que arribaven a la ciutat del camp. En els primers anys de la democràcia van ser legalitzades milers d'okupacions il·legals d'habitatges de propietat estatal.

Fins a 1996 la figura legal a què es recorria era a la de la falta de coaccions: el propietari de la casa okupada denunciava els inquilins il·legals adduint que li impedien utilitzar la seva propietat, la qual cosa constituïa una coacció. S'obria llavors un procés judicial civil (no penal), generalment llarg, que solia acabar amb una ordre de desallotjament de la casa okupada.

Va haver-hi, no obstant això, nombroses excepcions: de vegades els jutges donaven la raó als okupes. Els factors considerats eren els anys d'abandó de l'edifici, l'estat del mateix i, en general, qualsevol indici que permetés suposar absència de "funció social" de la propietat. De vegades aquest tipus de sentències eren dictades per tribunals superiors quan els edificis en litigi ja havien sigut desallotjats per ordre dels tribunals de primera instància.

Altres vegades els propietaris no denunciaven l’okupació, bé perquè es desinteressaven de la seva propietat (solia ser el cas de persones que havien heretat la mateixa i no tenien intenció de fer res amb ella), bé perquè consideraven que la presència d’okupes protegia a l'edifici del seu deteriorament físic o impedia que fóra utilitzat per gent a qui consideraven menys desitjable, o bé per tenir simpaties amb el moviment okupa.

Encara que la majoria dels casos acabaven en desallotjament, la lentitud del procés civil donava expectatives d'una certa duració de la okupació. Això, unit al ràpid increment del preu de l'habitatge, va fer que les okupacions cresquessin exponencialment en els anys 90. El nou

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 55 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT codi penal aprovat en 1996 pretenia posar límit a les mateixes, tipificant-les com a delicte d'usurpació. La consideració de delicte accelerava considerablement el procés de desallotjament, permetent a més que aquest es produís per sorpresa, és a dir, sense prèvia notificació als ocupants il·legals. No obstant això, els jutjats solien considerar conclosa la qüestió amb el desallotjament de la propietat okupada, arxivant la causa a continuació. És a dir, que quasi mai s'han dictat les condemnes previstes legalment pel delicte d'usurpació, la qual cosa ha generat una sensació d'excessiva permissivitat en alguns propietaris i poders públics locals. Per això, a vegades s'ha recorregut a interposar denúncies no per usurpació sinó per delictes més greus com a desordres públics, violació de domicili o robatori. Les dites denúncies tampoc han comportat condemnes, per no haver-se pogut demostrar, però sí que tenen un efecte punitiu en la mesura que obliguen els acusats fer-se càrrec d'un procés judicial dur i sovint costós.

Les escasses condemnes relacionades amb l'okupació han estat les derivades de denúncies per casos de resistència a l'autoritat durant els desallotjaments.

En alguns casos, els anomenats Centres Socials Okupats (CSO's) han intentat legalitzar la seva situació iniciant un diàleg amb les institucions, a imatge de les negociacions que s'han donat en altres països europeus on llocs inicialment okupats han acabat per ser cedits sota fórmules de lloguer baix o fins i tot declarats d'interès social o cultural. Aquest tipus de diàlegs han trobat interlocutors interessats en les institucions, però generalment no han donat fruit, excepte parcialment en casos com el del Centre Social Sec. Els anarquistes solen dir que aquest moviment és d'inspiració anarquista, ja que segons aquesta ideologia l'establiment de persones en edificis que no s'usen no seria quelcom immoral, ja que diferencia entre possessió i propietat. La justificació ve que per als anarquistes la propietat no té justificació i per tant és il·legítim que alguna persona física o jurídica tingui una propietat, sent tan sols legítim tenir una possessió. En establir-se una o diverses persones en un edifici que no s'usa no s'estaria violant la possessió de ningú, ja que ningú està allà. En realitat, aquesta forma de pensar no és exclusiva de l'anarquisme però és en l'anarquisme on millor es desenvolupa.11

11

http://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_okupa#Aspectes_legals_de_l.27okupaci.C3.B3 [Consulta: 13 d’octubre de 2013]

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 56 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

5.4. TIPUS D’OKUPACIÓ12 Existeixen dues classificacions: una ens indica què és okupat i l’altra perquè. La primera classificació queda desenvolupada en els apartats 5.4.1 a 5.4.3.

La segona distingeix entre l’okupació com a recerca d’un habitatge (persones o individus que busquen un lloc on poder viure i no poden o no volen pagar lloguer ni hipoteca. Es tracta d’un moviment social que reivindica el dret a un habitatge digne) i l’okupació com a mètode d’autogestió (persones que busquen crear alternatives culturals i associatives en els barris en què viuen, a través dels anomenats centres socials okupats autogestionats).

5.4.1. OKUPACIÓ DE TERRES És el primer tipus d’okupació que aparegué. De fet és tan vella com la invenció de la propietat privada. En el moment en que alguna persona va decidir per primer cop que un terreny era seu i només seu, alguna altra persona va decidir (també per primer cop) que això no podia ser així, que les terres són de totes. En la Revolució Anglesa grans latifundis en desús foren cultivats pels diggers o cavadors (grup cristià, protestant, anglès, comunista, d’agricultors). En són un altre exemple les terres comunals a tota Europa, també derrocades (Enclosure Acts) pel sistema (aleshores naixent) capitalista.

En la majoria de revolucions populars les propietats dels grans terratinents han estat okupades i col·lectivitzades entre el poble. En són exemples les Repúbliques Espanyoles, on l’exèrcit popular utilitzà les terres dels rics pel poble.

5.4.2. OKUPACIÓ RURAL Engloba pobles abandonats i també masies en desús. Els problemes en aquest cas solen ser en tasques de rehabilitació dels espais (envaïts per la natura) i no amb els propietaris que lluny dels edificis resten en desconeixença de la okupació.

Si mirem enrere en el temps (anys 70), existia un moviment anomenat neo-ruralisme que pretenia retornar al camp, amb models de vida sana i ecològica, amb un sistema d’autoconsum, turisme rural... És cert que una gran part del moviment era de manera legal, comprant o llogant masies o cases d’aquests pobles abandonats per reconvertir-los en cases rurals, vivendes modernes o restaurants al mig de la natura.

12

http://www.punksunidos.com.ar/2010/08/tipos-de-okupacion-historia-y.html [Consulta: 29 de setembre de 2013]

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 57 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Però cal dir també que el moviment va ser possible gràcies a la il·legal okupació, que omplí les cases buides i permeté realment donar vida a aquests pobles fantasmes.

Kasa de la Muntanya, a La Salut, Barcelona

5.4.3. OKUPACIÓ URBANA Com tota okupació, consisteix en entrar en un local abandonat dins un poble o ciutat, sense el consentiment del seu propietari. Pot ser un acte polític o pot ser que simplement es tracti de la recerca d’un sostre on viure i dormir.

Els drets humans parlen del dret a una vivenda digna, però el sistema capitalista (la

nostra realitat) i els seus representants (les empreses) ens mostren desnonaments a diari i milers de persones vivint al carrer. En contraposició a aquesta falta d’habitatge, trobem milions de pisos inhabitats, buits, que mai han estat venuts. Aleshores és lògic entendre que s’okupin edificis dins les ciutats. És un dret humà.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 58 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

5.5. SIMBOLOGIA DEL MOVIMENT OKUPA El moviment okupa mostra molt sovint les seves ànsies de protesta, de lluita social i de ruptura del sistema. Ho fa de vàries maneres, que solen ser pacífiques, intentant crear un clima de festivitat i de rebuig a la violència... en concerts i àpats populars que acaben amb xerrades, debats o assembles, manifestacions festives, murals i pancartes, parets pintades...

Aquí és on es volia anar a parar; pintades. Podem observar, com en tots els espais okupats les façanes dels edificis són pintades de mil colors i formes. Sovint els okupes omplen les parets de lemes de protesta, signes de llibertat i d’identitat.

Deixant de banda la ja esmentada lletra k en okupació, el moviment okupa compta amb un símbol propi: el cercle trencat per un raig fletxat.

Són vàries les hipòtesis sobre l’origen d’aquest símbol sense nom, els colors del qual són irrellevants i no alteren el significat que implica.

La primera i més acceptada hipòtesi busca en el passat el naixement del símbol.

La hipòtesi planteja que el símbol okupa és l’evolució d’un dels signes emprats pels hobbos.

El símbol concretament, volia dir: no vagi cap aquí o no agafi aquest camí. Es representava amb un cercle travessat per una fletxa horitzontal que assenyalava el camí indesitjat.

Els hobbos (paraula anglesa), eren rodamóns o treballadors mòbils, especialment pobres. Nasqueren a Estats Units cap el 1890. Es diferenciaren dels sense sostre perquè aquests sols treballen quan són forçats, en canvi els hobbos no. Els hobbos eren viatgers, buscaven feina i n’acceptaven qualsevol, ni que fos dura i mal remunerada. Crearen un codi ètic i es respectaven i s’ajudaven entre ells.

També crearen un seguit de signes amb què comunicar-se i avisar-se dels perills i de les oportunitats.

Com es pot observar en les dues imatges, el símbol okupa trenca amb el significat del símbol hobbo, al trencar la recta i convertir-lo en un raig, capaç d’arribar on la llei no permet.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 59 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT La segona hipòtesi i la tercera, defensen arguments molt poc sòlids i són poc acceptades ja que no busquen un origen del símbol, sinó que busquen significats a partir d’ell.

La segona creu que el símbol representa el fet d’okupar. On el cercle és l’espai abandonat i el raig fletxat són els okupes, que hi entren (per sobre les lleis, com els fenòmens atmosfèrics) per transformar-lo.

L’última hipòtesi intenta relacionar el símbol amb les lletres de la paraula castellana okupación (és possible ja que el símbol nasqué al nord d’Espanya). Segons aquesta darrera hipòtesi el símbol està format sobreposant una O i una N, la primera lletra i la última de la paraula okupación.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 60 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

6. AUTOGESTIÓ D’UN CSOA 6.1.BASES DE L’AUTOGESTIÓ L’autogestió es pot definir de manera molt sintètica com “un projecte de gestió global, econòmic, social, polític, cultural, ecològic, lingüístic, d’una societat, basat en el protagonisme de les afectats i en la participació”.

Dit d’altra manera, l’autogestió articula la societat global amb el model de desenvolupament, la gestió participativa i la cooperació, en una realitat dialèctica i multidimensional en que les ciutadanes maduren amb les seves decisions; tant en els encerts com en els errors i equivocacions. Aquest procés vital que exigeix societats vives, actives, conscients, amb pensament propi i crític, protagonistes del seu destí i profundament democràtiques, és el gran projecte de l’autogestió.

Podem distingir com a grans pilars o bases de l’autogestió els següents: la cooperació, la democràcia social participativa i les condicions ideològiques i politiques.

Dins la cooperació trobem l’assemblea com a òrgan jurídic suprem. És en l’assemblea on de manera democràtica es canalitzen tots els debats, discrepàncies i confrontacions (polítics, ideològics, de projectes...), per arribar a un consens popular. En segon lloc la cooperació és també una escola de solidaritat, on s’aprèn a viure en comunitat i a treballar en equip.

L’autogestió pretén suprimir el salvatge i competitiu capitalisme que separa totes les funcions i crea privilegiats i desafavorits, substituint-lo per la cooperació, la horitzontalitat, la rotació en el poder, el control social i la participació. Par altra banda cal destacar la propietat autogestionària, que no és una propietat estatal ni tampoc privada. Es tracta d’una propietat popular cooperativa (on cooperen a més de persones, entitats).

En l’autogestió entenem la democràcia social participativa com la negació absoluta a les relacions jeràrquiques, piramidals, verticals i/o centralitzades. Es tracta d’oblidar la “democràcia formal” i, fent ús de les noves tecnologies, plantejar noves formes de decisió horitzontals, més directes, reals i efectives (consultes...). Finalment és important remarcar l’aversió a la burocràcia, el desenvolupament descentralitzat i la participació.

Les condicions ideològiques i polítiques que s’han de complir perquè l’autogestió funcioni són:

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 61 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT - Rebuig a l’opacitat. Transparència absoluta, per no situar ningú per sobre la resta. Qui té una informació única, l’ha de compartir.

- Eliminació de tot poder i supressió de la cultura de la submissió. Desenvolupament del pensament propi, responsabilitat col·lectiva...

- Una direcció basada en el principi de rotació. Una societat autogestionària no podrà desenvolupar-se, si no hi ha una voluntat política, que tendeixi a la màxima mobilitat possible en la realització de les feines de direcció.

- L’experiència ha demostrat que si es vol funcionar de manera autogestionada, el grup o col·lectiu ha de ser de dimensions reduïdes.13

6.2. CSOA Els centres socials okupats autogestionats són edificis i persones que utilitzen l’okupació com a mitjà de protesta front l’especulació urbana i que, a més, desenvolupen activitats socials, culturals i polítiques d’una manera autònom a les institucions, partits polítics, sindicats o empreses. Quasi sempre s’organitzen mitjançant assemblees i comissions, tot i que varia molt la manera de prendre decisions, la freqüència de les reunions, la fluïdesa de les relacions, etc.

L’assemblea general és l’òrgan de govern i és en ella on s’hi decidiran les coses més importants, però hi ha moltes decisions quotidianes que queden en mans de comissions o de persones. Cal dir que hi ha CSOA que ho formalitzen tot i d’altres que res. En les assembles és bastant freqüent substituir la votació per l’intent d’arribar a consensos.

Econòmicament s’autofinancen amb la venta de begudes, menjar, samarretes, entrades a concerts, donacions...

Dins els centres podem trobar tot tipus de col·lectius relacionat amb la cultura i la societat.

Solen haver-hi grups més actius i implicats que d’altres. En els centres pot entrar-hi qualsevol que no ataqui les altres persones i que respecti les normes del centre.14

13

A. MENDIZÁBAL Y A. ERRASTI, Premisis teóricas de la autogestión (2008), XI Jornadas de Economía Críticas 14 Informació extreta de l’entrevista realitzada a Miguel Martínez López, professor de la Universidad de Vigo i estudiós del moviment okupa. Consultar annex.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 62 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

7. ANÀLISIS DE CENTRES SOCIALS OKUPATS AUTOGESTIONATS 7.1. ATENEU POPULAR LA SÈQUIA L’Ateneu La Sèquia és un projecte que neix l’any 2009 gestionant un espai obert a la ciutat per oferir una alternativa a l’oci consumista imperant a Manresa. Actualment el projecte implica més de 200 persones entre els 8 col·lectius que el conformen i participants a títol individual.

L’Ateneu treballa per teixir llaços entre persones i col·lectius per la construcció d’alternatives al sistema capitalista i al pensament hegemònic. Des de l’espai, ara alliberat de l’antiga i abandonada residència de les Josefines, porta a terme el seu projecte de cooperació, aglutinant les lluites agro-ecologista, feminista, anticapitalista i de defensa de la llibertat dels pobles i les persones.15 Actualment aglutina 8 col·lectius: - El col·lectiu de joves de l'esquerra independentista ARRAN - La Cooperativa de consum responsable i de proximitat, La Guixa - El col·lectiu feminista Acció Lila - La Colla BastoneraAutogestionada Manrússia Van del Pal - El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) - El Grup de cultura popular, Alternativa Cultural - A Bona Hora, Eco-xarxa del Bages. Moneda social.

- La Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC Bages) - A més, s'està adequant: una Biblioteca Social, un Rocòdrom, i una Sala polivalent d'activitats físiques.

I no només aquests col·lectius, n’hi ha molts d’altres que no hi estan inscrits, però que l’utilitzen com a espai de reunions, com Endavant, la CUP, Manresa Antifeixista...

15

Ateneu Popular La Sèquia. El Projecte, pàgina 3

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 63 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT No es va crear cap campanya per reclutar col·lectius, simplement la veu va córrer amb el boca orella i s’hi van anar animant. N’hi ha d’altres que s’han creat al mateix ateneu, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Situació de l’ateneu.

A tots els col·lectius se’ls confien les claus de l’Ateneu, per tant poden utilitzar-lo quan vulguin.

A més disposen de sales on reunir-se i de magatzems on poden guardar el seu material conjuntament amb el d’altres col·lectius. Alguns col·lectius tenen sala pròpia dins el centre com la PAHC, La Guixa o l’Ecoxarxa. No per privilegi, sinó per necessitat.

Però no tot són drets, els col·lectius també tenen una seria d’obligacions pactades en assemblea. Els col·lectius s’encarreguen de netejar un cop al mes l’ateneu. Hi ha una roda i cada mes toca a un col·lectiu diferent. També formen part d’una altra roda, la de servei de barra, on també hi ha inscrits individuals. Cada cert temps han d’ocupar-se de la barra durant un cap de setmana. A més han d’implicar-se en el projecte, assistint a les jornades de treball i neteja i a les assemblees.

Com ja s’ha dit, s’organitzen de manera autogestionària; en assemblea i comissions. Les comissions de La Sèquia són: - Econòmica (autogestió amb els diners de la barra)

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 64 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT - Programació (d’activitat, les organitza i/o les proposa) - Campanya (comunicació, premsa i judici) - Manteniment (és la unió de les 4 comissions inicials: aigua, llum, tancaments i interiors) - Barra (defensant l’ideari: productes ecològics i de proximitat) - Difusió (s’ocupa de les xarxes socials, encartellades...)

Com s’ha dit anteriorment La Sèquia segueix un ideari concret: és agro-ecologista, feminista, anticapitalista i defensa la llibertat dels pobles i de les persones. Però l’ideari en si no és el que té valor, no es defineixen d’una manera per després no complir-ho. És molt important ser fidel a l’ideari en tot moment, en els petits actes del dia a dia. Reciclant, respectant, comprant productes ecològics...16 L’Ateneu Popular La Sèquia realitza l’assemblea els diumenges a la tarda.

La Sèquia compta amb els espai següents: - Sala principal amb barra - Dues sales de reunions - Sala de jocs (jocs de taula, futbolí, ping-pong...)

- Terrassa (amb taules i servei de barra) - Pati (cistella de bàsquet, hort..)

- Rocòdrom (al pati) - Biblioteca Social (i sala d’estudi amb Wi-Fi gratuït) - Sala polivalent (espai on realitzar talles, assajos, exhibicions...)

- Magatzems entitats (són compartits) - Sales entitats (PAHC, La Guixa i L’Ecoxarxa del Bages)

16

Informació extreta de converses mantingudes amb membres del col·lectiu de L’Ateneu Popular La Sèquia.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 65 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Finalment per concloure amb l’anàlisi del centre farem un recull de fortaleses i debilitats:

FORTALESES

DEBILITATS

- L’ateneu obre les portes quasi cada dia de la setmana a causa del gran ús que en fan els col·lectius.

- La Sèquia s’ha convertit en l’espai preferit pels nens i nenes del barri i les filles i fills de les implicades. Així ha nascut la ludoteca que cada diumenge s’encarrega dels nens.

- Ha aconseguit arrelar fort en el barri i aglutinar gran quantitat de col·lectius i persones.

- Ja fa anys que tenen un projecte potent.

- Poca militància. A les persones els costa entendre La Sèquia com un grup. No senten l’esperit de col·lectiu i/o no hi estan acostumades.

- Poca implicació en les jornades de treball.

- L’okupació ha estat denunciada. El cas està en procés.

- L’edifici és relativament susceptible a robatoris. Ja que ja n’ha patit més d’un.

- Sovint costa acabar els projectes (biblioteca, menjador social...) amb la força i fugacitat amb que van començar-se.

7.2. CAN VIES El 10 de Maig de 1997, persones i col·lectius de Sants decideixen obrir l’espai al barri mitjançant una cercavila que finalitzà amb l’okupació de l’edifici del c/Jocs florals 42, en resposta a la manca d’espais on poder realitzar activitats tant de caire lúdic com polític, sobre tot per a la gent jove. La capella continuà sent emprada com a espai per a les misses dels treballadors del metro i la gent vinculada al Círculo

Metropolitano,

fins

que

finalment

la

dessacralitzaren, obrint-se per a altres usos durant el 8è aniversari del CSA Can Vies, al 2005.

A Can Vies hi conviuen dos projectes paral·lels. A la part de dalt de l’edifici hi ha la vivenda, on actualment hi viu un grup de persones del barri; i a la part de sota hi ha el projecte públic, el Centre Social, que es diferencia físicament en dos blocs: un és la kafeta, espai social amb barra de bar obert a tothom, amb les sales d’assemblees, la sala de La Burxa (periòdic mensual de comunicació popular de Sants), el magatzem i el local d’assaig musical, i l’altre és la Capella.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 66 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT A la capella s’hi desenvolupen múltiples activats: xerrades, debats, assemblees, representacions teatrals i musicals, presentacions de llibres, passis de documentals o pel·lícules, sopars populars cada dimecres...

També serveix d’espai per a realitzar un taller de teatre setmanal, i és la seu de la Colla Bastonera de Sants, impulsada des del propi Centre Social, que hi assaja des de fa 8 anys.

Al Centre Social l’òrgan de màxima sobirania és l’Assemblea. Les decisions es prenen per consens, d’una manera horitzontal, és a dir no jeràrquica, sense caps ni representants, funcionen per “responsabilitat col·lectiva”. Dieuen que és un Centre Social Autogestionat perquè els propis usuaris/es de l’espai són els que decideixen com s’ha de regular i el seu esdevenir.

Hi ha dues assemblees, la de gestió (dimecres) i la que tracta temes més polítics com l’ideari.

Can Vies no funciona per comissions. Es creen grups de treball quan és necessari.

Can Vies funciona de manera autogestionada, mitjançant els diners que aconsegueix de la barra i del menjar quan es fan activitats. A més en alguna època de l’any també es ven material com samarretes.

Can Vies participa de l’Assemblea de Barri de Sants (ABS), que és l’assemblea que coordina i fa confluir els moviments socials del barri. També en d’altres campanyes, com la que es va fer en contra de l’Ordenança del Cinisme, d’antirrepressives i de suport a presos com la de "La repressió mai ens tallarà les ales", les assegudes per un habitatge digne, conflictes laborals com els dels treballadors de Parcs i Jardins, Mercadona, Caprabo, la lluita pels 2 dies de descans dels treballadors de TMB, les estudiantils contra Bolonya, les lluites transfeministes, les tancades de migrants per la regularització sense condicions que van tenir lloc el 2002, les assemblees del 15M, en són alguns exemples. Fins a dia d’avui també han participat en les incalculables mobilitzacions que es realitzen demostrant que aquesta crisi és una estafa organitzada pels lladres que ens governen, que sols retalla els pocs guanys socials que tants anys ens han costat d’aconseguir.

Al CSA Can Vies hi treballen molts col·lectius de forma quotidiana: La Burxa, els sopadors dels dimecres, Negres Tempestes, BarriSants.org, SantsTV, un grup de teatre, tres grups de música, Jòvens de l’Ebre, Colla Bastonera de Sants, Assemblea del Barri de Sants, Acció Llibertària de Sants, Assemblea Indignada de Sants i Arran Jovent; i encara més en activitats esporàdiques.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 67 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Aquests col·lectius han d’assistir a l’assemblea de gestió per tal de participar activament de Can Vies., han de dinamitzar activitats, han d’implicar-se en el manteniment i les jornades de treball i ha d’involucrar-se en la celebració de l’aniversari. Per altra banda, cada mes toca a un col·lectiu netejar un espai diferent.

Cada col·lectiu té dues claus, confien en l’ús responsable de l’espai per part de les militants a Can Vies.

Can Vies resta obert de dimarts a dijous de 19 a 22 i els caps de setmana fins les 2h.17

Finalment per concloure amb l’anàlisi del centre farem un recull de fortaleses i debilitats:

FORTALESES

DEBILITATS

- El centre obre les portes quasi cada dia de la setmana a causa del gran ús que en fan els col·lectius.

- Poca implicació en algunes èpoques de

- Can Vies ha aconseguit ser un punt l’any. On les persones usen l’espai, però no el emblemàtic del barri de Sants.

netegen ni s’hi impliquen en la seva gestió.

-S’ha creat una plataforma en suport al centre.

- Ha estat denunciat més d’un cop.

- Fa molts anys que existeix i les persones (joves) es renoven constantment.

- Absolutament tot ha de passar per

- De moment ha guanyat totes les batalles assemblea, procés lent i ineficaç. legals.

- Gran heterogeneïtat d’idees.

17

Informació extreta de l’entrevista realitzada a una jove anònima del col·lectiu de Can Vies i del Dossier de premsa del CSA Can Vies

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 68 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

8. ELABORACIÓ DEL PROJECTE Aquest apartat té per finalitat explicar quina metodologia s’ha seguit en l’elaboració d’ “Espais pels Somnis. Projecte de centre.” Primerament mostra el resultat de les enquestes passades a vint joves somniadores, vitals per la realització del projecte.

En segon lloc, l’autor explica quin és l’objectiu d’aquest projecte i què podem trobar-hi en general.

Finalment s’explica pas a pas com s’ha realitzat el projecte.

8.1. RESULTAT DE L’ENQUESTA L’enquesta passada a les joves implicades en l’Espai pels Somnis és la següent:

ENQUESTA A LES JOVES DE L’ESPAI PELS SOMNIS Aquesta enquesta és anònima i no vinculant en les decisions de l’assemblea. Es demana deixar de somniar uns segons i respondre de manera realista (que no vol dir pessimista).

1. Com descriuries l’Espai pels Somnis (com a projecte)? _____________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ 2. Marca (encercla) les comissions que creguis que són més útils i interessants: comunicació

manteniment

econòmica

decoració

amor

activitats

espai

barri

legal

programació

campanya

imatge

Altres:________________________________________________________________________________

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 69 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT 3. Quins espais creus que hi hauria d’haver a l’Espai pels Somnis en un futur? Encercla els que creguis que són més bàsics, importants i necessaris i subratlla els que creguis que també hi haurien de ser (però que no tenen tanta importància). sala reunions: 1 sala de reunions

2 sales de reunions

més de 2 sales de reunions

sala d’estudis (on fer-hi repàs...)

rocòdrom

ludoteca

hort

bar+barra+ terrassa

cuina

sala polivalent (assajos, dansa...)

lavabos

biblioteca

zona escenari

magatzem bar

magatzem entitats

sales entitats

sala material del casal

sala neteja (escombres...)

Altres (molt importants): ________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ Altres (que podrien ser-hi): ______________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ 4. Quins grups i/o col·lectius (com Arran, La Coll@nada...) creus que hi haurà a l’Espai pels Somnis d’aquí un temps? Subratlleu els que cregueu que hi seran i escriviu el nom concret de quin o quins seran (si el sabeu).

Joventuts polítiques:____________________________________________________________________ Sindicats:_____________________________________________________________________________ Plataformes:__________________________________________________________________________ Esplais i agrupaments escoltes:___________________________________________________________ Grups de dones:________________________________________________________________________ Grups d’artistes:_______________________________________________________________________ Assemblees:___________________________________________________________________________

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 70 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Clubs i/o penyes esportives:______________________________________________________________ Cultura popular:________________________________________________________________________ Cooperatives:__________________________________________________________________________ Altres:________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________________

5. Com cediries els espais (sales) a les entitats. Marca amb una creu. 

Cap entitat té sala. Hi ha sales de reunions i magatzems conjunts.



Cada entitat té la seva sala, que pot usar de magatzem i tancar amb clau si vol.



o

Sala arreglada entre totes i després prestada a l’entitat.

o

Sala prestada a l’entitat que s’ofereix per arreglar-la i poder-la usar.

o

Ambdues: sales arreglades a priori i també a posteriori.

Hi ha entitats que tenen sala i d’altres que no.

És una enquesta qualitativa (i no quantitativa), per tant els resultats són relatius i la interpretació és subjectiva. Els resultats estadístics possibles són els següents: Comissions que creuen que són més

COMISSIONS

útils i interessants:

SISTEMA SENSE COMISSIONS

16 3 16 11 15 4 14 10 4 1 11 3 1 1

18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Comunicació Amor Legal Manteniment Activitats Programació Econòmica Espai Campanya Decoració Barri Imatge Altres

ALTRES

COMUNICACIÓ AMOR LEGAL MANTENIMENT ACTIVITATS PROGRAMACIÓ ECONÒMICA ESPAI CAMPANYA DECORACIÓ BARRI IMATGE ANTIPATRIARCAL

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 71 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Les comissions que les somniadores troben més útils i interessants són la de comunicació, la legal, la d’activitats i la econòmica. Seguides de les de manteniment, espai i barri.

Espais que creuen que hi ha d’haver al Casal: 1 sala de reunions

2

Les somniadores creuen essencial

2 sales de reunions

9

tenir dins el casal els següents

més de 2 sales de reunions

11

espais:

sala d’estudis (on fer-hi repàs...)

14

polivalent (on assajar, exposar..),

ludoteca

8

sales per a les entitats, hort,

bar+barra+ terrassa

15

sala polivalent (assajos, dansa...)

19

biblioteca

14

magatzem bar

7

sales entitats

21

sala neteja (escombres...)

13

Rocòdrom

6

Hort

18

una sala d’estudi, biblioteca, sala

Cuina

9

neteja (on guardar escombres,

Lavabos

18

sabons...),

zona escenari

13

magatzem conjunt per les entitats.

magatzem entitats

14

sala material

16

Altres: sala exclusiva per dones

2

sala reunions

ESPAIS 25 20 15 10 5 0

barra

de

bar,

sala

lavabos i sala pel material del casal.

També creuen que podria haverhi: més de dues sales de reunions,

zona

escenari

i

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 72 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT Mètode de cessió d’espais que utilitzarien: Cap entitat té sala. Hi ha sales de reunions i magatzems conjunts.

Sala arreglada entre totes i després prestada a l’entitat.

Cada entitat té la seva sala, Sala prestada a l’entitat que s’ofereix per arreglar-la i que pot usar de magatzem i poder-la usar. tancar amb clau si vol.

Ambdues: sales arreglades a priori i a posteriori.

Hi ha entitats que tenen sala i d’altres que no.

5 3 5 7

CESSIÓ D'ESPAIS

Hi ha sales de reunions i magatzems conjunts.

Cada entitat té la seva sala Hi ha entitats que tenen sala i d'altres que no.

Cada entitat té la seva sala

Sala prestada a l'entitat que vol arreglar-la i usar-la Ambdues

Els resultats al decidir com cedir els espai, foren molt ajustats.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 73 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

8.1. NOTA DE L’AUTOR “Espais pels Somnis. Projecte de centre.” és la proposta de projecte redactat de l’Espai pels Somnis (Casal Autogestionat d’Igualada). Diem proposta, perquè és impossible que una sola persona redacti el projecte d’un centre assembleari i democràtic, on tot es fa entre totes. El projecte vertader es fa al dia a dia del Casal, en debats, votacions, al topar amb problemes...

A mi personalment m’encantaria que les somniadores de l’Espai pels Somnis prenguessin aquest projecte com a base o guia i que el transformessin i l’adaptessin segons els seus criteris, entre totes, per així aconseguir redactar el projecte de centre real.

“Espai pels Somnis. Projecte de centre.” és el resultat final del treball. És el resultat de la recerca, dels anàlisis, de les enquestes, les comparacions... És una proposta de projecte de centre pensada per l’Espai pels Somnis.

Jo inicio el camí i a partir d’aquí les somniadores poden agafar-lo o no, fer més o menys dreceres, pujar més o baixar més, allargar-lo o escurçar-lo i ... arribar fins allà on vulguin.

8.3. EL PROJECTE PAS A PAS Aquí s’explica com s’ha elaborat el projecte i quines directrius s’han seguit en cada apartat.

LA DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE: Basant-se en les descripcions que les joves han fet en les enquestes, s’han buscat els punts comuns i s’han redactat de manera pulcra i ordenada.

EL NOM DEL PROJECTE I DEL CASAL: El nom del projecte, Espai pels Somnis, va ser decidit en assemblea, al imposar-se per votació a noms com Casal de joves d’Igualada, Casal l’Astoria, Casal les piscines...

Un cop elegit Espai pels Somnis, es va creure oportú afegir un “subnom” per matisar el nom, aquí nasquí Casal Autogestionat d’Igualada.

L’HORARI DEL CASAL: L’horari d’assemblea és l’establert per l’assemblea. Però per a decidir quin seria l’horari d’obertura habitual, vaig basar-me en l’horari d’altres centres. Però adaptant-lo a la norma no escrita de l’Espai pels Somnis, que diu respectar els veïns, i el silenci en les seves hores de son.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 74 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT ELS OBJECTIUS DEL PROJECTE: Per començar es va fer, en assemblea, una pluja d’idees d’objectius que va concloure en una llista. D’aquesta en van sorgir el dos grans blocs (crear un punt de trobada i treballar per la transformació).

L’IDEARI DEL PROJECTE: Es va fer una jornada de reflexió i pensament de l’ideari que va consistir en una dinàmica de debats que va tenir dues parts; de les 12h a les 14:30h i de 16h a les 18h. En la primera part es van debatre en grups petits els tres àmbits de l'ideari: persona, estructura i activitats. En la segona part, es van posar en comú en assemblea i es van tornar a debatre, agrupant les idees i decidint quins ítems utilitzaríem per a la redacció final de l'ideari.

L’ideari és una carta de navegació per al col·lectiu que forma part del projecte i una carta de presentació per aquells que el volen conèixer. Ha de ser flexible i constantment revisat.

Hem dividit l'ideari en tres dimensions: la persona, per quin model de persona aposta el projecte; estructura, quin serà el funcionament i activitat: com seran les activitats, quin segell de qualitat tindran, quin objectiu, per a qui aniran dirigides...

LA MEMÒRIA: S’han recopilat els esdeveniment més importants d’aquests pocs mesos de vida del Casal.

ENTITATS I COL·LECTIUS: S’han englobat en el projecte, aquelles entitats que han donat suport a l’Espai pels Somnis a les xarxes i que a més, el col·lectiu les ha elegit com a possibles entitats en les enquestes.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 75 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

9. CONCLUSIONS Aquest treball ens ha permès conèixer de primera mà el naixement de l’Espai pels Somnis, què s’ha fet fins avui i quins són els seus projectes de futur.

Podem afirmar que el Casal autogestionat d’Igualada ja és una realitat. Tenim una nova iniciativa juvenil nascuda de la necessitat de disposar d’un espai polivalent i sense les limitacions de l’administració.

Aquest treball de recerca s’ha concretat en l’elaboració d’un Projecte de Centre per a l’Espai pels Somnis. Ara analitzarem la seva viabilitat, valorant les seves fortaleses i les seves debilitats.

FORTALESES:

-

El projecte neix en una assemblea popular, oberta a tota Igualada, on decideixen que necessiten un espai pels seus projectes.

-

S’ha aconseguit un gran ressò social i s’ha rebut el recolzament i el suport d’un important nombre d’entitats de la ciutat.

-

En els pocs mesos de vida que té l’Espai pels Somnis, s’ha fet molta feina: neteja i rehabilitació, s’han creat les diferents comissions de treball i altres activitats obertes.

-

Tot s’ha decidit i es decideix en assemblea. En els inicis de l’okupació, coincidint en les vacances estudiantils, es feia assemblea cada dia i durant el curs es fa cada diumenge a la tarda. Sempre hi ha hagut l’assistència i el compromís de les joves somiadores.

-

El Projecte de Centre redactat per a l’Espai pels Somnis és una proposta real realitzada a partir de tot el que ja existeix: el nom del Casal, contacte, bloc, xarxes socials, vídeos.....

-

Els objectius i l’ideari del projecte són concrets i marquen molt bé el camí que han de seguir les persones, l’estructura organitzativa i quina mena d’activitats potenciaran.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 76 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT DEBILITATS -

La okupació és un delicte penal. Hi ha hagut una denúncia per part d’un dels propietaris i el jutge ha de decidir si l’entrada al Casal constitueix delicte o no. Es pot arxivar el cas o iniciar-se el procediment penal. El denunciant també podria demanar el desallotjament preventiu amb tot el que representa.

-

De moment no s’ha aconseguit dialogar amb les parròquies d’Igualada, propietàries del Casal, per intentar arribar a un acord que sigui favorable per ambdues parts.

-

Absolutament tot ha de passar per assemblea, un procés molt democràtic, però també poc eficaç i lent.

-

Poca implicació en algunes èpoques de l’any per motius de treball i estudis.

Un cop analitzades les fortaleses i debilitats del Projecte de Centre per l’Espai pels Somnis, podem dir que és viable i només la manca d’entesa amb les parròquies d’Igualada poden aturar-lo.

No puc acabar sense destacar l’aprenentatge de vida que ha representat per mi aquests últims mesos viscuts en l’Espai pels Somnis, començant per les primeres nits d’okupació, compartint fred i picades i també màrfegues, sacs de dormir i neguits. Per primera vegada formava part d’un col·lectiu juvenil de lluita social, amb tot el que això comportava. Em va sorprendre el compromís, l’honestedat, l’alegria i la manera de ser i fer de les persones que formaven part del col·lectiu. Totes elles disposades a ajudar-te i fer-te fàcil la feina.

Només persones tolerants i que saben escoltar als altres poden formar part d’un moviment assembleari on les decisions es prenen per consens, d’una manera horitzontal, on tots som igual d’importants.

El treball de recerca m’ha servit per organitzar els aprenentatges ja viscuts i aprofundir en tots els seus conceptes. Un treball ple de valors i d’utopies que nosaltres estem convertint en realitat.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 77 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

10. AGRAÏMENTS Col·laboradores: Joan Domingo i Caballol (sociòleg igualadí; autor de diversos estudis sobre el jovent d’Igualada i comarca i vinculat a diferents entitats de la ciutat), Iria Vives (somniadora, em va donar la idea del treball i m’ha ajudat sempre que ho he necessitat) i Carles Duran (somniadora, també va ajudar amb la idea i algun apartat).

També vull fer agraïments a la Natàlia Càmara i a Miguel Martínez López per respondre les entrevistes i a l’Aitor i totes les de La Sèquia i Can Vies. Finalment agrair el suport i ajuda de totes les somniadores: Laia Benito, Dan Ortínez, Ariadna Prat, Hug Gabarró, Carles Palet i moltes més.

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 78 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

11. BIBLIOGRAFIA Llibres i manuals: - MARTÍNEZ, M., “Okupaciones de viviendos i de centros sociales. Autogestion, contracultura y conflictos urbanos” (2002), Editorial Virus.

- J. DOMINGO, Una aproximació sociològica a joves d’Igualada. Ajuntament d’Igualada. 2001 - R. GOMÀ i d’altres, Joventut, okupació i polítiques públiques a Catalunya.”, Generalitat de Catalunya. Secretaria General de Joventut - Dossier de premsa del CSA Can Vies - #SomCanVies 2012 - Ateneu Popular La Sèquia. El Projecte - MARTÍNEZ,M. “Para entender el poder transversal del movimiento okupa: autogestión, contracultura y colectivización urbana.” (2001)VII Congreso Español de sociologia.

- A. MENDIZÁBAL Y A. ERRASTI, Premisis teóricas de la autogestión (2008), XI Jornadas de Economía Críticas - Tríptics de l’Espai pels Somnis i La Sèquia.

Enllaços web: http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/estudis11.pdf http://okupesbcn.squat.net/ http://lema.rae.es/drae/?val=okupa http://www.fundeu.es/recomendacion/okupa-palabra-correcta-en-espanol-819/ http://www.punksunidos.com.ar/2010/08/tipos-de-okupacion-historia-y.html http://html.rincondelvago.com/movimiento-okupa_1.html http://www.okupatutambien.net/wp-content/uploads/2011/11/ManualOkupacion1aEd.pdf http://movimientoantisistemaokupas.blogspot.com.es/2008/07/aspecto-legal-ysimbologa.html http://maikacalzada.blogspot.com.es/2012/12/historia-del-movimiento-okupa.html

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 79 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

http://nin-yo-cat.blogspot.com.es/2010/07/sobre-el-movimiento-okupa-dos-enlaces.html http://www.revleft.com/vb/does-symbol-meanit97117/index.html?s=4856723320d39b255623cb06bffe4901& http://www.revleft.com/vb/member.php?u=17146 http://en.wikipedia.org/wiki/Hobo#Hobo_.28sign.29_code http://www.worldpath.net/~minstrel/hobosign.htm http://elratonmaton.wordpress.com/2008/10/12/algunos-simbolos-punk-y-anarquistas/ http://perso.wanadoo.es/casalinter/cat/entitats.html http://www.okupatutambien.net/?p=68 http://perso.wanadoo.es/casalinter/cat/piscines/concurs/fotos.htm#5

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 80 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT

EL PROJECTE D’ESPAI PELS SOMNIS 81 CONSTRUINT UN CENTRE SOCIAL OKUPAT AUTOGESTIONAT