TDR_ANNEX

ANNEX El projecte d’Espai pels Somnis Construint un centre social okupat autogestionat.

CONTINGUTS: - Tríptic de l’Ateneu Popular La Sèquia - Tríptic de l’Espai pels Somnis - Entrevista a Natàlia Càmera - Entrevista a Iria Vives - Entrevista a Miguel Martínez López - Entrevista a militant anònima de Can Vies - Enquestes realitzades a les somniadores - Recull de premsa escrita i digital

Tríptic de l’Ateneu Popular La Sèquia

Tríptic de l’Espai pels Somnis

Entrevista a NatĂ lia CĂ mara

Estudiant de primer d’Antropologia Social i Cultural a la UAB i militant de l’esquerra independentista. Ha estat involucrada en el projecte des dels seus inicis.

D’on sorgeix el projecte de l’Espai pels Somnis, té alguna relació amb el moviment dels indignats?

No hi té massa a veure el moviment dels indignats amb el tema de l’okupació del casal. El moviment 15M va formar part també de la ciutat en el seu moment i això és un exemple de que hi ha gent molt activa a Igualada, en molts àmbits, però no és l’embrió del projecte de l’Espai pels Somnis.

La okupació d’aquest espai ha esdevingut així per donar resposta a una sèrie de problemàtiques que tenim com a joves dins la ciutat d’Igualada. Però fa uns cinc mesos no ens imaginàvem el que ens trobem a avui dia. La okupació sorgeix fruit d’unes necessitats com: la manca d’espais autogestionats pel jovent per a que aquests puguin realitzar plena i lliurement les seves activitats. Llavors, després de que l’ajuntament no pogués ajudar-nos a nodrir aquestes problemàtiques, es va decidir okupar un espai abandonat, de l’Església, un espai que avui dia és buit perquè al 2006 van voler construir-hi pisos per a engreixar la bombolla especulativa i finalment no van disposar de suficient capital com per fer-ho possible, i allà ho van deixar... un espai amb els records de tants anys tirats a terra, brut, deixat, abandonat.

Per què okupar?

Okupem perquè volem donar vida col·lectiva a un espai que no en té i perquè nosaltres no tenim cap espai, perquè és inadmissible que cada dia desnonin a famílies de les seves cases i que aquestes esdevinguin propietat de bancs i engreixin les seves butxaques, perquè també volem reivindicar que hi ha alternatives al capitalisme, perquè volem i perquè creiem que tenim tot el dret a fer-ho.

Per què vàreu elegir Les Piscines del Casal?

Pel que ja hem dit, pel que ha representat per la ciutat, pel seu trist desús...

Segons tinc entès tu et vas oferir voluntàriament a ser identificada per la policia. Per què?

Sí, perquè després del posicionament col·lectiu mostrat per tot aquella gent, el fet que una persona surti identificada no és res més que un càrrec més dins d’una assemblea. Que jo hagi

sortit voluntària per a fer això amb el suport de totes les companyes no suposa cap esforç sobrehumà.

Quin contacte vàreu tenir amb l’ajuntament? Què va oferir-vos?

A l’ajuntament vam presentar un projecte on explicàvem la nostra manca d’espai i donàvem propostes perquè ell pogués ajudar-nos com: que ens cedís un espai de propietat municipal en desús amb contracte, com ja fan a Heuskal Herria amb els gaztetxes. Ens van dir que no podien donar-nos cap espai en desús com nosaltres volíem i que podíem utilitzar els espais municipals destinats al jovent com la Kaserna o la Galleda, però nosaltres el que volíem justament era allunyar-nos de la burocratització amb la que funcionen aquestes instal·lacions per poder autogestionar-nos. I així doncs, l’ajuntament no ens va poder ajudar.

Quins objectius havien de complir el projecte?

Nosaltres volíem un espai gran on poder fer qualsevol activitat, des de fer teles, tallers de qualsevol cosa, trobades, xerrades, festes alternatives, concerts d’improvisació, fins a assajos de grups de dansa tradicional. Un espai des del jovent i cap a el jovent, on tothom hi tingués cabuda, on es funcionés assembleàriament, un espai heterogeni i bé, que fos tot allò que la gent que hi participés volgués que acabés sent.

Per què creus que Igualada necessitava un projecte com aquest?

Perquè Igualada és una ciutat molt conservadora socialment, però alhora té un jovent molt actiu i molt capaç per a fer moltíssimes coses. Coses que no poden fer molts cops degut a la falta de recursos i mitjans. A igualada costa fer passos endavant, i crec que amb l’Okupació de les Piscines s’ha fet un pas endavant i molt gran.

Què implica un projecte com aquest?

Implica molt de compromís, ganes, voler escoltar i tenir moltes idees a proposar.

Entrevista a Iria Vives

Iria Vives Riba, 23 anys, llicenciada en dret, cap del cau, presidenta de la Coll@nada, sòcia de la Teixidora, de Coop57 i del Club Super 3, filla dels seus pares i germana de dos emigrants al món, ciutadana del món nascuda a Sant Cugat i viscuda a Igualada (majoritàriament), i a Istanbul. Busca feina, si en tens aquí està.

Quina relació tens amb el projecte de l’Espai pels Somnis?

Doncs ara mateix sóc una membre més del col·lectiu i estic posada a la Comissió Legal que s’encarrega una mica de gestionar el tema judicial.

Què és aquest projecte? Que s’hi ha fet? Que s’hi està fent? Que s’hi farà?

Una mica la idea és que sigui un espai autogestionat, i això vol dir que siguem els propis joves els encarregats de decidir que s’hi fa allà, debatre entre nosaltres, establir els límits i les permissions...

De moment el que s’hi ha fet bàsicament és netejar perquè era un espai que portava 5 anys abandonats, s’estan habituant els espais perquè s’hi puguin fer activitats a l’interior i durant l’estiu si que s’hi ha fet algun concert, algun vermut per donar a conèixer el projecte i que la gent s’atrevís a entrar, passar i preguntar.

S’ha fet una mica d’arxiu amb totes les coses que s’han anat trobant, perquè pròximament es farà una cessió a la parròquia amb tot aquest material. i també s’hi ha fet alguna activitat puntual de gent que s’ha ofert, com per exemple un taller de percussió i alguna altra coseta.

I ara a partir de l’octubre la idea és començar a fer activitats potents. i xerrades i cinefòrums i debats i cinema a la fresca.

Amb el barri que s’hi ha fet?

Ja des del primer moment, des del primer dia es va crear una comissió de barri, que es va encarregar aquell mateix dia d’anar a informar als veïns del projecte i de qui érem i que volíem i s’ha intentat mantenir-hi bona relació, informar-los en tot moment del que passava, també se’ls ha passat a demanar que s’adhereixin al projecte, molts han entrat a preguntar i a veure que tal estava tot , també es va fer un vermut especialment pels veïns perquè preguntessin..

Que entenem per comissions?

Les comissions son petits grups que s’encarreguen de l’economia, la legalitat, del veïns, les activitats, son diversos aspectes que s’encarreguen d’organitzar una mica cada aspecte perquè tot això no recaigui en un òrgan directiu o en una junta que ho coordina tot hi ha les comissions perquè s’hi impliqui tothom i cadascú trií aquell paper que més l’interessa.

Les comissions tenen poder de decisió sobre algunes coses que després passen per l’assemblea Tema claus, qui en té com ho organitzeu? bé, tema claus és un problema al principi es van fer força còpies s’anaven repartint i hi havia qui obria tancant i obrint cada dia i ens anàvem coordinant tots després hi ha hagut el problema que ens van posar silicona al cadenat (dues vegades) i per tant des de llavors s’han fet molt poques còpies de claus i llavors és qüestió de molta coordinació de quedar a hores d’obrir i a hores de tancar i que les claus vagin rotant.

Quan obriu? Per què?

Els primers dies s’obria cada dia, bé, de fet s’obre cada dia. és més si hi ha algú que hi vol anar i té ganes de treballar doncs hi va i fa la feina o s’hi vol reunir o... doncs s’espavila, busca ell qui té la clau i hi va i avisa de que hi és perquè si algú més s’anima i vol anar, perquè ara bàsicament el que hi ha és feina de neteja.

I després si que hi ha dies puntuals que es diu aquest dissabte fem jornada de neteja és a dir a més a més que hi vagi gent puntualment a netejar doncs es fa una jornada de neteja on intentem ser 20, 30 o 40 persones netejant i avançar força feina Teniu previst obrir-lo cada dia? o els caps de setmana?

Bé tots aquests temes s’han de començar a pensar ara, encara estem en una fase molt inicial i encara no s’han parlat aquestes coses perquè encara s’està habituant l’espai i quan hi comencin a haver activitats serà quan es començarà a organitzar horaris, claus... totes les coses de coordinació s’iniciaran un pic comenci el casal.

Les entitats s’involucraran en el projecte?

N’hi ha alguna que ja ha fet alguna reunió o que expressat les seves ganes de participar en el projecte i ara s’ha elaborat un manifest que s’ha d’enviar a totes les entitats per aquelles que

vulguin adherir-s’hi o donar suport i que sigui un punt de trobada seu, o un punt on fer-hi activitats. de moment la PAH ha dit que volia fer assemblees allà, Arran també hi ha anat participant, la teixidora hi ha donat suport, la collonada puntualment també pot ser que utilitzi l’espai i bé, ara estem en aquesta fase d’extensió.

La ciutat us recolza? us rebutja? hi va haver molt rebombori inicial en primer moment, es va crear molt debat públic, hi havia opinions de tot, però ens va sorprendre positivament perquè a molta gent l’hi va agradar el projecte i molts veïns i igualadins que venien al casal a visitar-lo i hi donava suport i la veritat és que tot i que hi ha algunes veus dissidents ni ha forces que ho defensen Hi ha algun patró comú entre els que us rebutgen i els que us recolzen ? una franja d’edat? una ideologia?

No, la veritat és que hi ha molta varietat, des de gent gran a gent jove hi està més o menys d’acord. tot i que la gent es deixa influenciar molt per la opinió pública, ara estem en un moment sobre tot per la feina que ha fet la PAH amb el tema de la okupació i to això és un tema que no es veu malament i és això, en el moment en el que estem ara de crisi de que hi ha molts edificis buits, de que ... crisi immobiliari que hi ha hagut fa que estigui més ben vist, s’ha intentat ser molt transparent, explicar sempre, està obert a preguntes a respondre a qualsevol que hi tingués interès i hi ha hagut bona rebuda de moment Per què okupar sabent que no és legal?

Jo crec que és un component de crítica social sigui ja el fet d’okupar en si, és un punt de crítica social de dir tenim un espai a igualada molt gran, que s’hi ha fet moltes coses i ha estat molt viu i porta cinc anys abandonat per un projecte que no es farà i que hi ha joves que han reclamat espais i que no els tenen i aleshores és més la crítica aquesta de dir ei! mireu teniu això buit que es pot utilitzar i no ho esteu fent servir que no pas el fet que sigui una okupació. però més enllà que estigui okupat o no és el projecte que hi ha darrere independentment de si s’okupa o no s’okupa és el fet de tenir un espai autogestionat, no és el fi és un mitjà Qui és el propietari?

Són les tres parròquies d’Igualada i per tant el bisbat de vic i bé hi va haver una denúncia per part d’un dels mossens i ara s’està en fase judicial prèvia (en fase d’investigació) i hi estan

havent declaracions, el jutge ha de decidir si tot això constitueix delicte o no i en cas que en constituís s’iniciarà el procediment penal i si no doncs s’arxivarà el cas Alguna cosa més?

Llavors ara és un moment també important perquè en aquesta fase prèvia el denunciant pot demanar el desallotjament preventiu que això vol dir que per previsió de que es causin uns danys irreparables... es pugui desallotjar. i que això seria amb avís prèvia, és a dir que ara és un moment molt important de fer pressió social i de tenir bastant suport perquè en cas que se sol·licites no s’atorgui aquest desallotjament preventiu L’altra punt important és la idea que abans d’anar a judici ens puguem asseure amb el mossèn i inclús amb l’ajuntament i intentar arribar a un acord que sigui favorable per tots. per una banda es vol demanar a l’ajuntament que es posicioni que s’impliqui perquè es un problema polític, és un problema de la ciutat i no res entre privats i per altra banda doncs es vol arribar al mossèn per dir-li que això és un espai que està abandonat, que a més a més no es pot tirar a terra, però que les intencions són bones que tenim ganes de fer moltes coses que volem tornar a donar vida a quest espai, que a part és un espai molt emblemàtic d’Igualada i que bé ens agradaria que com a mínim ens escoltes i li poguéssim explicar el projecte.

Entrevista a Miguel Mart铆nez L贸pez

Miguel Ángel Martínez López; psicòleg espanyol i professor en la Universidad Complutense de Madrid, és conegut pels seus estudis sobre moviments ciutadans i medi ambient sostenible.

Que son los CSAO? Edificios y colectivos de personas que utilizan la okupación como un medio de protesta ante la especulación urbana y que, además, desarrollan actividades sociales, culturales y políticas de una forma autónoma de instituciones, partidos políticos, sindicatos o empresas.

Como suelen funcionar los CSAO? Cada centro es autónomo para decidirlo. Pueden abrir al público muchas horas o pocas, cobrar o no por las actividades, aceptar a un tipo de colectivos u otro, etc.

Como se organizan?

Casi siempre, mediante asambleas y comisiones, aunque varían mucho las formas de tomar decisiones, la frecuencia de las reuniones, la fluidez de las relaciones, etc. No es nada fácil, suelen ser largos procesos de aprendizaje en el tiempo.

Quien toma las decisiones?

En la asamblea general se decidirían las cosas más importantes, pero hay muchas decisiones cotidianas que quedan en manos de comisiones o individuos, o, simplemente, de quien esté trabajando en cada situación. Hay CSOA que lo formalizan más, claro, pero en general no se suele reflexionar mucho sobre ello. Lo que sí es bastante frecuente es intentar llegar a consensos en lugar de votar.

Como se las apañan económicamente?

Auto-financiación con venta de bebidas, comidas, camisetas, entradas a conciertos, bonos de apoyo, donaciones individuales, etc.

Quien puede entrar?

Cualquiera que no ataque a otras personas y respete las normas del Centro.

Quien está dentro?

Suele haber grupos más activos e implicados que otros, pero la participación varía mucho en el tiempo. Cuanto más dure un Centro, más cambios se suelen ver.

Limpieza, llaves...

La limpieza debería hacerla cualquiera que utilice el espacio después de cada actividad.

Las llaves se le dan a las personas de confianza y a casi todos los grupos que usan el espacio.

Entrevista a militant anònima de Can Vies

Dona, educadora social, membre de l'assemblea del CSA Can Vies.

Que és Can Vies?

Can Vies és un centre social okupat des de 1997 al barri de Sants.

Quines activitats s’hi fan?

Al llarg de la seva història s'han fet activitats de tot tipus: presentacions de llibres, documentals, cinefòrums, una tancada d'immigrants, assemblees i reunions d'infinitat de col·lectius, festes, dinars, sopadors, kafetes...

Quines entitats, grups o col·lectius hi podem trobar? Hi ha individuals involucrats en el projecte?

Actualment tenen com a seu “social” les següents entitats: La burxa, periòdic mensual de contrainformació de Sants i barris veïns.

Negres tempestes, col·lectiu anarcoindependentista.

Jóvens de les Terres de l'Ebre, col·lectiu que reivindica la situació d'allà a Barcelona Colla Bastonera de Sants.

Grup de Dones.

Músics de Can Vies i altres col·lectiu del barri que fan activitats periòdicament com l'ateneu llibertari de Sants, ARRAN, Assemblea de Barri de Sants, i altres col·lectius de cultura popular o reivindicatius del barri.

També hi ha persones a títol individual.

Diferenciem entre els col·lectius que són del Can Vies, que fan un ús setmanal o mensual de l'espai, dels col·lectius que fan activitats puntuals ja sigui de cap de setmana o reunions.

Cada entitat o col·lectiu és lliure de fer el que vulgui dins del seu espai? Té drets i obligacions?

Els col·lectius del CSA Can Vies, han de venir a l'assemblea de gestió que es fan els dimecres per tal de participar activament de Can Vies. En aquesta assemblea es parla del manteniment i

la neteja de l'espai, de la dinamització mitjançant activitats, i de les possibles cafetes que fan els col·lectius externs a Can Vies.

També es decideixen coordinacions amb altres col·lectius polítics de la ciutat .

Els criteris consensuats són: participació de l'assemblea, dinamització d'activitats, implicació en el manteniment i les jornades de treball del centre social can vies i la participació en l'aniversari.

Resta obert a tothom, tothom?

Sí.

Com teniu els espai repartits? Quins espais teniu?

Can Vies consta de diversos espais, la capella que és la part més grans on es fan les activitats més nombroses, dinars, sopars, etc.

La kafeta que és un lloc de trobada que s'obre entre setmana. Després hi ha diverses sales de reunions, una sala de material, un pati i una sala de serigrafia. A banda estaria la “Vivenda” que és espai privat de la gent que hi viu.

Com us organitzeu? Qui pren les decisions?

Les decisions es prenen a l'assemblea de manera horitzontal, és a dir per consens.

Funcioneu amb comissions? Quines? De què s’encarreguen?

Hi ha l'assemblea de gestió i una altra assemblea que tracta els temes més polítics,d'ideari de Can Vies. Comissions es creen en funció de les necessitats, però no hi ha comissions fixes.

Com funcioneu econòmicament?

Ens autogestionem mitjançant el que es treu de la barra i el menjar quan es fan activitats.

Depenent de l'època també es ven material: samarretes...

Com s’organitza el tema claus? Qui en té? I la seguretat?

Cada col·lectiu té dos claus que s'han d'anar repartint en funció de cada necessitat. Confiem en què les persones que militen a Can Vies fan un ús responsable de l'espai. En el cas que sorgeix algun problema es parla l'assemblea de gestió.

Tema neteja?

Es reparteixen els espais per col路lectius mensualment. Cada mes li toca a un col路lectiu un espai diferent.

Quins dies resta obert? Les entitats poden venir quan vulguin?

De dimarts a dijous de 19 a 22 i el cap de setmana fins les 2h.

Legalitat, desallotjaments... 茅s molt llarg d'explicar a la web hi ha algun comunicat que ho resumeix.

Per acabar: Aclarir que l'entrevista 茅s personal, ja que no ha estat resposta per l'assemblea.

Enquestes realitzades a les somniadores

Recull de premsa escrita i digital

Diumenge, 21 de juliol de 2013

Un col·lectiu de joves d'Igualada ocupa les piscines del Casal per fer-hi un centre social Amb el lema “Els nostres projectes necessiten espais” i a través d'un perfil a Facebook es va convocar una cercavila per dissabte a la tarda que havia de començar i acabar a la plaça Pius XII. Una seixantena de persones s'hi van congregar i van recórrer diversos carrers del centre d'Igualada denunciant la manca d'espais per a projectes juvenils, tal com estava previst.

Però a mitja alçada del Passeig Verdaguer la marxa es va aturar davant la porta del pati de les piscines del Casal. Just aleshores, uns joves que ja es trobaven a dins les instal·lacions els van obrir les portes i la corrua d'assistents van anar

passant

cap

al

pati

d'aquestes

instal·lacions sense ús des de fa més de anys.

Un cop a dins s'hi van celebrar els actes previstos inicialment a la plaça Pius: sopar popular, concert, i una assemblea per començar a traçar el projecte que acabava de néixer.

Amb aquest acte es feia pública l'ocupació d'aquest espai (ocupat tres dies abans) protagonitzada per una trentena de joves “implicades en el teixit associatiu” que pretenen “construir un punt de trobada que dinamitzi socialment i cultural la ciutat d'Igualada”, tal com expliquen en el full volant que van repartir entre els assistents i el veïnat en aquell mateix moment. El projecte, que pretén oferir una programació estable d'activitats socioculturals, de trobada d'entitats, i de locals d'assaig per a grups musicals, havia estat prèviament proposat al Departament de Joventut de l'Ajuntament igualadí. Segons expliquen, des del consistori “no ens van voler cedir cap espai” tot i que “es tracta d'un projecte obert a tot el jovent” i on l'única premissa, diuen, “era que la gestió anés a càrrec d'una assemblea juvenil on tothom hi tingués cabuda”.

El col·lectiu impulsor justifica l'ocupació de les piscines del Casal ja que “fa anys que

es troben en desús i no està previst fer-hi res”, i, a més, “no s'afecta cap particular”, ja que la propietat recau, segueixen, dividida en tres parròquies d'Igualada. Aquest edifici de propietat eclesial, afirmen, es troba afectat urbanísticament pel projecte d'ampliació del carrer Sant Josep, projecte que “no creiem que es faci en els temps que corren, ja que l'Ajuntament encara no és ni titular dels terrenys”. Per això, i davant “l'existència de més de 2.000 habitatges buits a Igualada”, els joves van optar per ocupar l'edifici per satisfer les seves necessitats i alhora denunciar l'actual situació de crisi i estafa bancària.

Dimarts, 23 de juliol de 2013

El Cau es desvincula de l'ocupació de les piscines del Casal Reproduïm el comunicat emès per l’Equip d’Agrupament de l’AEiG Jaume Caresmar i Ma. Antònia Salvà d’Igualada, que desvincula l'entitat de l'ocupació de les piscines del Casal.

L’Agrupament Escolta i Guia Jaume Caresmar i Maria Antònia Salvà escriu el present comunicat amb la voluntat de desmentir les informacions que responsabilitzen l’entitat de l’ocupació de les piscines del Casal. L’entitat, el Cau d’Igualada, en cap moment s’ha posicionat en relació amb els fets ocorreguts a l’espai del Casal.

Així mateix, creiem que els caps de l’Agrupament Escolta i Guia, a títol individual i fora de l’àmbit escolta, són els únics responsables dels seus propis actes i no s’han de posar en relació amb el CAU.

Finalment, lamentem el malentès i instem a dirigir-se directament amb l’Agrupament Escolta i Guia abans de difondre falses informacions.

Dijous, 25 de juliol de 2013

Les parròquies d'Igualada denuncien l'ocupació del Casal i recorden la seva predisposició al diàleg Les parròquies d’Igualada, propietàries del recinte del Casal que és “fruit de múltiples donacions anònimes dels igualadins”, han assegurat a través d'un comunicat que “des de fa 5 anys lluiten per aconseguir que l’antic Casal estigui al servei de les necessitats pastorals, caritatives i socials de la ciutat” i que actualment l'espai es troba tancat “per motius de seguretat i obsolència de les instal·lacions”.

Les parròquies igualadines denuncien que “l’ocupació forçada de les instal·lacions, sense cap notificació ni diàleg previ” les ha obligat a emprendre accions legals “per preservar el present i el futur del Casal, al servei de les parròquies i altres institucions de la Ciutat, així com la seguretat personal d’aquests joves”.

El mateix comunicat recorda que els equipaments de l’Església –temples i locals“estan al servei de la societat i són cedits moltes vegades per finalitats culturals i socials que van més enllà del culte”, però que aquesta cessió “mai no es fa de forma impositiva i trencant les normes bàsiques de convivència i, menys, posant en dubte, la labor social a favor dels sectors menys afavorits de la nostra Ciutat que els catòlics igualadins realitzen a través de Càritas i altres institucions”.

En el mateix sentit, després de confiar la resolució de la situació per part de la justícia, la comunitat cristiana de la ciutat recorda que “estem oberts, amb la col·laboració de totes les institucions i persones de la ciutat, a un diàleg constructiu sobre les necessitats reals dels joves de la ciutat d’Igualada”.

Dimarts, 20 de agost de 2013

Els joves del Casal volen dialogar amb l'Església Aquest dimarts, el col·lectiu de joves que fa un mes va ocupar l'antic Casal d'Igualada ha fet pública la carta que han

fet

arribar

l'immoble,

als

l'Església,

propietaris

de

proposant-los

iniciar el diàleg sobre l'espai. Les parròquies després que

van

anunciar

emprendrien

poc accions

legals, però que estaven obertes al diàleg.

Els joves del Casal han enviat cartes als responsables

de

les

parròquies

de

la

Sagrada Família, la Soledat i Santa Maria, així com al bisbe de Vic. Segons expliquen, han decidit fer públic aquest pas "per tal que la

ciutadania

estigui informada

del

que

esperem sigui l’inici de les converses entre el col•lectiu de joves i la propietat per tal d’arribar, quan abans millor, a punts d’entesa que siguin beneficiosos per les dues parts i, sobretot, pel conjunt de la població de la ciutat".

A la carta, els joves demanen trobar-se amb els propietaris per "dialogar sobre el futur del nostre projecte", tot i que reconeixen que "d'entrada pot resultar difícil acceptar el projecte ja que el mitjà que hem utilitzat per aconseguir l'espai, és a dir, l'ocupació, no ha estat interpretat per tothom de la mateixa manera".

En tot cas, demanen que se'ls escolti i mostren disposició "a dialogar amb tothom, ja que el projecte és obert". En relació a l'ocupació, el col·lectiu demana a l'Església "un vot de confiança i, d'aquesta manera, ambdues parts poder dur a terme un procés de diàleg el màxim d'obert, transparent i democràtic".

Per la festa major, els Joves continuen construint el Casal

El Casal, durant els dies de festa major, també s’obre a la ciutadania perquè puguin visitar l’espai i col•laborar en les tasques de rehabilitació. Així, el dijous al matí, l’activitat començarà ben d’hora amb la pintada d’un mural al Casal i amb un concurs de graffitis. Al migdia, a partir de la 1, el vermut musical clourà la jornada amb un concert d’excel•lent música per part del jove grup Buffalo que agradarà i molt a la gent que s’acosti al Casal.

I, durant la resta de la festa major, el Casal també es deixarà veure en alguns actes. El camionet d’Arran o a la cigronada, seran dos dels llocs on es deixaran veure els joves del Casal així com al fes-ta el dinar on es compartirà una paella entre tots els membres de l’espai.

Manifest de suport al projecte dels joves del Casal

A més a més, coincidint amb la Festa Major d’Igualada, el col·lectiu presenta un manifest de suport al projecte dels joves del Casal. La idea del manifest és recollir i visualitzar els suports que dia a dia han rebut de veïns i ciutadans d’Igualada i transformar-los en centenars d’adhesions.

Aquest manifest podrà ser firmat durant i després d’aquesta festa major per tots els ciutadans que ho vulguin (majors de 14 anys). Per poder firmar, el Casal de Joves instal•larà taula amb fulls d’adhesions (on també es podran trobar el fulletó del Casal i adhesius) als principals actes de la festa major d’Igualada: l’elecció de l’hereu i la pubilla, la Cigronada, el Fes-ta el dinar i els Jocs Bèsties.

El manifest és el següent: El Casal no tenia present: munts de deixalles (electrodomèstics, vidres trencats…), herba per tot arreu i les portes tancades, un espai, doncs, abandonat. I més dur era acceptar-ho quan tots, poc o molt, hi teníem alguna vinculació emocional: la piscina, el teatre Rex, l’edifici de les vídues… Un lloc perfecte per a fer-hi un munt de coses estava abandonat. Un lloc, precisament, que els joves necessitàvem. Joves que hem demostrat ser capaços de grans coses, ideant i organitzant molts dels projectes que

impliquen a tota la ciutat i fent que allò de l’autogestió i el treball en equip comencin a ser més que paraules que se les emporta el vent. Però tots aquests somnis i projectes no tenien espais on preparar-se i realitzar-se.

Fins que, fa un mes, uns joves van entrar al Casal. Rasquetes, escombres i draps en mà disposats a dignificar de nou l’espai. La idea? Senzilla: transformar els edificis abandonats en un lloc ple de vida (perquè s’hi reuneixin entitats, perquè hi assagin grups de música o pels joves que ho necessitin). La idea és senzilla i la tasca complexa, perquè és molta la feina a fer, però no és impossible: és dedicar-hi hores voluntàriament i, d’això, malgrat l’edat, en tenim molta experiència. D’aquesta manera van sorgint grups de joves i entitats que volen ser els pulmons, les mans o el cor del nou Casal que està naixent.

Però, perquè el projecte pugui tirar endavant, necessitem la teva ajuda. Podem fer de les antigues piscines un lloc millor i creiem que amb aquest canvi hi guanyarem tots.

Però l’espai no s’omplirà sol de vida, necessitarà el caliu d’una ciutat. Per això també t’hi volem a tu. Perquè junts i juntes podrem tornar a fer bullir d’activitat el Casal.

Plegats el camí és més fàcil. Ens hi acompanyes?

El cantautor Cesk Freixas i la portaveu dels afectats per la hipoteca Ada Colau donen suport als joves del Casal Els joves que, des de fa dos mesos, ocupen el Casal d'Igualada amb la intenció de desenvolupar un projecte social obert a la ciutadania han rebut el suport del cantautor penedesenc Cesk Freixas i de la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau.

En aquest vídeo produït pel col·lectiu, Freixas i Colau remarquen la importància de recuperar espais autogestionats i col·lectius en un context de crisi sistèmica i en una ciutat on hi ha més de 2.000 pisos buits i un gran nombre d'espais en desús.

En aquest sentit, Cesk Freixas ha remarcat la necessitat de tenir espais com aquest per "enfortir els llaços entre les persones que volem un món, una comarca i una Igualada més justa". També ha afegit que la política "no només es fa als ajuntaments, sinó que es pot fer des d'aquests espais".

Per la seva banda, Ada Colau ha recordat el perjudici social que comporta tenir cases i espais buits i la necessitat que la societat es mobilitzi per recuperar aquests espais.

A banda d'aquests suports, el Casal de Joves d'Igualada continua una campanya de recollida de signes i adhesions de col·lectius. I, paral·lelament, està treballant en la recuperació del local per tal de tenir-lo obert al públic el més aviat possible.

Afirmen que hi volen fer un centre social

Un col·lectiu de joves d'Igualada ocupa les piscines del Casal SOCIETAT DIUMENGE, 21 JULIOL 2013. 03.00H

Una trentena de joves d'Igualada ha ocupat l'antic edifici de les piscines del Casal, situat al passeig Verdaguer. Afirmen que hi volen fer un centre social per dinamitzar socialment i culturalment la ciutat d'Igualada.

Segons han fet saber a través d'un comunicat els mateixos joves, tot va començar amb la convocatòria d'una cercavila amb el lema 'Els nostres projectes necessiten espais' que es va organitzar a través d'un perfil a Facebook. La cercavila havia de començar i acabar a la plaça Pius XII, però no va ser així. Una seixantena de persones van participar de la cercavila i van recórrer diversos carrers del centre d'Igualada 'denunciant la manca d'espais per a projectes juvenils', però a mitja alçada del Passeig Verdaguer la marxa es va aturar davant la porta del pati de les piscines del Casal. Va ser llavors quan uns joves que ja es trobaven a dins les instal·lacions els van obrir les portes i la corrua d'assistents van anar passant cap al pati d'aquestes instal·lacions sense ús des de fa anys. Un cop a dins s'hi van celebrar els actes que estaven previstos inicialment a la plaça PiusXII: un sopar popular, un concert, i una assemblea que segons afirmen 'va començar a traçar el projecte que acabava de néixer'.

Amb aquest acte, com expliquen en el comunicat 'es feia pública l'ocupació d'aquest espai -ocupat realment tres dies abans-. L'edifici està ocupat per una trentena de joves que segons expliquen ells mateixos en el full volant que van repartir entre els assistents i el veïnat en aquell mateix moment, 'estan implicats en el teixit associatiu' i 'pretenen construir un punt de trobada que dinamitzi socialment i cultural la ciutat d'Igualada'.

El projecte, asseguren, 'pretén oferir una programació estable d'activitats socioculturals, de trobada d'entitats, i de locals d'assaig per a grups musicals'. Els joves asseguren a través del comunicat que prèviament havien proposat al Departament de Joventut de l'Ajuntament igualadí que els cedís un espai, però segons expliquen, des del consistori 'no ens van voler cedir cap espai' tot i que asseguren 'es tracta d'un projecte obert a tot el jovent' i on l'única premissa, diuen, 'era que la gestió anés a càrrec d'una assemblea juvenil on tothom hi tingués cabuda'.

El col·lectiu impulsor justifica l'ocupació de les piscines del Casal ja que 'fa anys que es troben en desús i no està previst fer-hi res', i, a més, 'no s'afecta cap particular'. En aquest sentit afirmen que 'la propietat recau en l'Església i en concret dividida en tres parròquies d'Igualada'. També expliquen que 'aquest edifici es troba afectat urbanísticament pel projecte d'ampliació del carrer Sant Josep' però afegeixen que 'és un projecte que no creiem que es faci en els temps que corren, ja que l'Ajuntament encara no és ni titular dels terrenys'.

A través d'un comunicat desmenteixen algunes informacions aparegudes

El Cau d'Igualada es desvincula de l'ocupació de les piscines del Casal SOCIETAT DIMARTS, 23 JULIOL 2013. 03.00H

L’Equip d’Agrupament de l’Agrupament Escolta i Guia Jaume Caresmar i Ma. Antònia Salvà d’Igualada, el Cau, ha enviat un comunicat a través del qual es desvincula totalment de l'ocupació de les piscines del Casal per part d'un grup de joves. Volen desmentir així algunes informacions difoses.

L’Agrupament Escolta i Guia Jaume Caresmar i Maria Antònia Salvà ha enviat un comunicat a Anoiadiari a través del qual volen 'desmentir les informacions que responsabilitzen l’entitat de l’ocupació de les piscines del Casal'. Asseguren també l'entitat 'en cap moment s’ha posicionat en relació amb els fets ocorreguts a l’espai del Casal'.

Per altra banda asseguren que és necessari no barrejar les accions que puguin dur a terme persones a nivell individual amb l'entitat. Així afirmen que creuen que 'els caps de l’Agrupament Escolta i Guia, a títol individual i fora de l’àmbit escolta, són els únics responsables dels seus propis actes' però que en cap cas s'han de posar les seves actuacions fora de l'àmbit de l'entitat 'en relació amb el Cau'.

Finalment, afirmen: 'lamentem el malentès i instem a dirigir-se directament amb l’Agrupament Escolta i Guia abans de difondre falses informacions'.

Fonts del Bisbat de Vic asseguren que no els van demanar les instal·lacions

Els ocupants de les piscines no van parlar prèviament amb l'Esglèsia SOCIETAT DIMARTS, 23 JULIOL 2013. 10.30H

Mentre continua l'ocupació a les piscines del Casal d'Igualada per part d'una trentena de joves, des del Bisbat de Vic, propietari de les instal·lacions, no s'han volgut fer declaracions oficials tot i que s'ha explicat que mai els joves es van posar en contacte amb la propietat per demanar permís per ocupar les instal·lacions, i que mai hi ha hagut cap contacte ni s'han buscat complicitats, ni s'ha iniciat cap diàleg.

Fonts properes al bisbat han explicat que encara no disposen de la informació suficient ni per valorar els fets ni per determinar quin serà el seu posicionament, i han afirmat que seran pacients i que estudiaran el cas en el seu moment, sense que ningú els hagi de marcar l'agenda i els hagi d'imposar cap ritme a l'hora de donar la seva resposta.

L'ajuntament pendent de les possibles negociacions entre propietat i ocupants Per la seva part fons properes a l'Ajuntament d'Igualada han explicat que des del consistori estaran amatents a les negociacions entre la propietat i els ocupants, i de moment no han entrat a valorar les afirmacions dels joves, que van assegurar a través d'un comunicat que des de l'Ajuntament no se'ls va oferir cap local on dur a terme les seves activitats.

Aquest dimarts a partir de les 8 del vespre hi ha ple a l'Ajuntament d'Igualada i seria possible que el tema s'acabés debatent en el torn de precs i preguntes de la sessió plenària.

Afirmen que el Departament de Joventut els va oferir espais però que no els van semblar adequats

3 portaveus dels joves de les piscines del Casal dóna explicacions al Ple SOCIETAT DIMECRES, 24 JULIOL 2013. 00.30H

3 portaveus del col·lectiu de joves que ha ocupat les piscines del Casal d'Igualada ha pres la paraula en el torn de preguntes per part del públic en el ple ordinari d'aquest dimarts per donar a conèixer el seu projecte i donar explicacions públicament.

Els tres portaveus han explicat que els joves que participen de l'ocupació de les piscines del Casal no ho han fet en representació de 'cap entitat sinó a títol individual' i donant resposta a unes inquietuds comunes: 'no teníem espai on desenvolupar el nostre projecte'. Han relatat que en una primera assemblea que va comptar amb la presència de 50 joves, es va decidir parlar amb el departament de joventut per presentar el projecte i demanar un espai per portar-lo a terme, 'i no és que ens l'haguessin negat sinó que els espais que ens van oferir no ens van semblar adequats per portar a terme el nostre projecte'. Així després de diverses assemblees, els joves afirmen que van 'veure la possibilitat d'ocupar algun dels molts espais buits que hi ha a Igualada'.

Els tres portaveus han assegurat que el col·lectiu es tracta d'un 'grup molt heterogeni, la majoria dels quals no havíem participat mai de cap ocupació i no sabíem el que podia comportar, però teníem moltes ganes de tirar endavant el projecte i vam començar a pensar en ocupar un local en desús i donar-li una utilitat'.

Segons ha explicat una dels tres portaveus, 'les piscines del Casal reunien les condicions pel que fa a espai i tenien les dimensions adequades, un gran nombre de sales, amb llum, i una ubicació en un espai cèntric'.

Els joves han explicat que els veïns els han 'donat suport' i que no els han fet 'cap crítica' i que la seva finalitat 'no és quedar-nos a viure-hi'. Han afegit que volen que la gent entengui aquesta ocupació ' no com un acte vandàlic', i afirmen que es 'creuen amb el dret d'ocupar aquesta propietat privada ja que és de l'Esgllésia, i l'Església té moltes propietats i no està fent res per ajudar a molts col·lectius'.

Els joves han finalitzat la seva intervenció convidant als grups polítics a fer-los preguntes, i han afirmat que la finalitat del seu projecte és aconseguir una 'cohesió del barri i de tot el jovent de la ciutat' La propietat podria haver posat el cas a mans de la justícia Per la seva part, l'alcalde d'Igualada també ha parlat sobre el tema preguntat pels regidors de l'oposició.

Marc Castells ha explicat que la seva competència no els 'permet posar-se dins de cap propietat privada', que els Mossos d'Esquadra van presentar-se a les antigues piscines i 'en veure que feia més de 48 hores que els joves hi eren, legalment no podien procedir a desallotjar l'espai, ja que es tractava d'una ocupació i en tot cas havia de ser la propietat qui denunciés els fets i que posteriorment fos el jutge qui ordenés el desallotjament'.

Castells ha explicat que li consta que des de la propietat s'ha presentat una denúncia, i que per la seva part no poden 'fer res més que intentar mediar entre les dues parts per tal que s'arribi a una resolució que tingui la mínima afectació possible per tothom'.

L'alcalde d'Igualada ha afirmat que no li constava cap queixa per part dels veïns, relacionada amb sorolls ni aldarulls, i que la manifestació que van portar a terme dissabte i que va portar fins a l'ocupació definitiva de les Piscines del Casal, s'havia fet 'sense comunicar-se oficialment, però que no hi havia hagut cap incident' i des de l'Ajuntament se n'havia tingut 'constància només a posteriori, a través dels mitjans de comunicació'.

Requesens afirma que es va oferir dos possibles espais als joves El regidor de joventut, Joan Requesens, ha explicat que el departament va iniciar un procès de diàleg amb els joves fa uns mesos, 'que van portar un projecte molt ben treballat i molt potent'- ha afirmat.

'Demanaven un espai -ha explicat Requesens- i se'ls va oferir fer ús de la Kaserna i de la Galleda'.

Per part de l'oposició han parlat sobre el tema Robert Hernando de PxC, que ha criticat a l'Ajuntament que no fes res per aturar una 'manifestació il·legal' i 'un concert i sopar no autoritzats dins d'una propietat privada'. També ha intervingut Joan Agramunt, del PP que ha pregat al govern que actuï com a 'mediador entre la propietat i els ocupants per facilitar el diàleg i aconseguir que el tema se solucioni de manera amistosa i extraoficial'. També ha demanat que miri de reubicar aquest col·lectiu en algun espai municipal.

Afirmen que estan oberts a un diàleg sobre les necessitats reals dels joves de la ciutat d'Igualada

Les parròquies confirmen la denúncia contra l'ocupació del Casal SOCIETAT DIMECRES, 24 JULIOL 2013. 22.30H

Les parròquies d'Igualada, propietàries de les instal·lacions de les Piscines del Casal, han confirmat a través d'un comunicat que han denunciat l'ocupació per part del col·lectiu de joves davant de la justícia.

A través d'un comunicat signat per tots els rectors d'Igualada, s'afirma que 'l’ocupació forçada de les instal·lacions, sense cap notificació ni diàleg previ, ens ha obligat a denunciar el fet i a demanar l’empara judicial per preservar el present i el futur del Casal, al servei de les parròquies i altres institucions de la Ciutat, així com la seguretat personal d’aquests joves'.

Afegeixen que 'les parròquies de la Ciutat deixen en mans de la justícia la resolució d’una situació ni prevista ni anunciada, en la confiança que, ben aviat, la nostra Ciutat, en el Casal, pugui gaudir d’uns equipaments eficients'. En aquest sentit expliquen que 'les parròquies d’Igualada, responsables d’administrar un Casal fruit de múltiples donacions anònimes dels igualadins, des de fa 5 anys lluiten per aconseguir que l’antic Casal estigui al servei de les necessitats pastorals, caritatives i socials de la ciutat'. Unes instal·lacions que actualment estan tancades 'per motius de seguretat i obsolència de les instal·lacions'.

També afirmen que 'els equipaments de l’Església –temples i locals- estan al servei de la societat i són cedits moltes vegades per finalitats culturals i socials que van més enllà del culte'. Però que 'aquesta cessió mai no es fa de forma impositiva i trencant les normes bàsiques de convivència i, menys, posant en dubte, la labor social a favor dels sectors menys afavorits de la nostra Ciutat que els catòlics igualadins realitzen a través de Càritas i altres institucions'.

Finalment afegeixen que 'en tot moment, els cristians d’Igualada, estem oberts, amb la col·laboració de totes les institucions i persones de la ciutat, a un diàleg constructiu sobre les necessitats reals dels joves de la ciutat d’Igualada'.

Obren les portes del Casal amb una xerrada i un berenar-sopar

Els joves del Casal presenten el seu projecte a la ciutat aquest divendres SOCIETAT DIVENDRES, 26 JULIOL 2013. 03.00H

Avui divendres, a 2/4 de 8 del vespre el col·lectiu de joves del Casal presenten el seu projecte davant de la ciutadania amb un acte informatiu sota el títol 'El casal de joves era un somni. Estem construint realitats'.

Amb aquest acte obriran les portes de l'espai ocupat a la ciutadania que a més d'escoltar la xerrada informativa tindrà oportunitat de veure les tasques de neteja i transformació de l'espai que els joves han dut a terme fins ara.

Després de la xerrada al voltant de 2/4 de 9 del vespre es durà a terme un berenar sopar a la terrasseta del Casal.

El que de debò és imperdonable de l'ocupació de les piscines Casal DILLUNS, 29 JULIOL 2013. 03.00H

L'ocupació de les piscines Casal aquesta passada setmana ha desfermat un debat en múltiples fòrums sobre l'acció d'aquest joves que s'han fet seu l'espai sense demanar permís a la propietat.

Per desgràcia aquest debat entre partidaris i contraris del grup de joves ha tapat el que de debò hauria d'indignar a tots els igualadins i és el fet que un espai tan gran i tan ben ubicat com el de les piscines Casal hagi estat en desús i abandonat durant tants i tants anys.

En una ciutat amb un terme municipal tan petit, on la falta d'espai és evident, on hem hagut de construir equipaments -també piscines- tan lluny del centre que pràcticament tots els usuaris s'hi han de desplaçar en cotxe, és imperdonable que tinguem equipaments abandonats en llocs tan privilegiats com al bell mig del Passeig Verdaguer.

No oblidem que les piscines Casal, que són propietat del Bisbat de Vic, no van ser construïdes amb diners de l'església sinó amb l'aportació desinteressada i anònima de desenes d'igualadins. Per tant, tot i que és evident que una ocupació per la força no pot ser defensable, si que podem agrair als joves que ens hagin fet notar aquesta incoherència i ens hagin despertat la voluntat que, un espai pagat pels igualadins, pugui tornar a estar aviat a disposició dels igualadins.

Els joves editen un tríptic per explicar el seu projecte

Es compleix un mes de l'ocupació de les piscines del Casal SOCIETAT DIMARTS, 20 AGOST 2013. 11.30H

Els joves que han ocupat el Casal han editat en motiu de la Festa Major un tríptic informatiu en el que s'explica el projecte de l''Espai pes somnis'. Proposen al ciutadà 5 minuts de lectura que els permetrà 'entendre bé el projecte'.

Aquest dimarts, s'ha complert exactament un mes de l'ocupació de les Piscines del Casal, situades al Passeig Verdaguer, i el col·lectiu de joves ocupants han volgut donar a conèixer el seu projecte, el que anomenen 'Espai dels Somnis' a la ciutadania.

En aquest tríptic -que es pot llegir en 5 minuts- dónen resposta a diverses preguntes.

Qui són?

Afirmen que són 'un grup de joves, implicats en el teixit associatiu de la ciutat, que a títol individual hem decidit emprendre el projecte col·lectiu de tornar a donar vida a l'espai de les piscines del Casal'. Asseguren que no són un 'grup tancat', i afirmen que volen que el seu sigui un projecte compartit amb totes les persones de la ciutat que ho desitgin. Asseguren que 'per això sempre tindrem les portes ben obertes'.

Això acabarà com el Rosari de l'Aurora?

Amb aquesta pregunta els joves deixen palès que són conscients que el projecte té una data de caducitat. Asseguren que tenen present que 'la via judicial va fent el seu camí i que la nostra comissió legal hi està ben implicada' però mentrestant, 'i entenent que pot ser un procés llarg', afirmen que volen seguir treballant en el projecte.

El per què de l'ocupació?

Els joves expliquen que la seva primera opció va ser demanar la cessió d'un espai municipal 'però en no tenir aquesta opció ni la capacitat econòmica de llogar un espai', es va decidir ocupar, 'no com a finalitat principal, sinó com a mitjà per a poder tenir un espai'. 'No som okupes i prou' -afirmen- 'som un grup de joves que per poder tenir espais pels projectes dels joves de la ciutat, hem utilitzat l'ocupació com a mitjà per aconseguir-ho'.

Per què el Casal?

Els joves asseguren que van decidir ocupar l'espai per les seves característiques cèntriques i de distribució i pel fet que 'ha estat abandonat durant com a mínim els darrers cinc anys'- asseguren, i no pel

fet que sigui de propietat de l'Església. Afirmen que no pretenen jutjat el paper de la propietat, però afirmen que són crítics amb el fet que s'hagi deixat l'espai abandonat.

Quin és el seu projecte?

Afirmen que volen convertir un edifici abandonat 'en un espai obert', un 'espai de trobada de persones, entitats i col·lectius d'Igualada'. En el projecte que els joves van presentar a l'Ajuntament expliquen que el Casal vol ser un espai de treball per entitats i associacions, per fer tallers que els joves oferirien de manera voluntària a altres joves, un espai d'intercanvi de coneixement o objectes, un espai per a les arts creatives, espais d'assaig per grups de música locals, un lloc per exposar l'art de joves creadors (exposicions, concerts de petit format...), i per realitzar activitats específiques.

Els joves asseguren que el seu projecte portarà valors positius a ciutat i que el Casal pot convertir-se en 'un lloc de trobada,d'intercanvi i generació de noves sinergies pels joves ja vinculats a entitats i associacions, un lloc per a que els joves no vinculats al teixit associatiu, s'impliquin amb la ciutat, un espai per què els grups de música locals i entitats puguin assajar, un espai de treball per les entitats, un espai d'oci no mercantilitzat (zona de jocs, tallers...), un espai de creació i de difusió de talents locals, per a l'enfortiment del teixit associatiu, i un lloc d'intercanvi intercultural i d'arrelament de les nouvingudes a la ciutat'.

Què vol dir 'auto-gestionat'?

Els joves expliquen en el tríptic que les decisions dins del Casal es prenen de forma assembleària, 'és a dir, les opinions de totes les persones presents en l'assemblea compten, i s'intenta arribar al consens'.

També afirmen que 'auto-gestionat vol dir que 'el Casal té independència total (política i econòmica)', i que no els 'dirigeix ni controla ningú'. Expliquen, per altra banda, que els diners que fan amb la barra del bar de la piscina -que han rehabilitat-, i on es venen refrescos i cervesa, els serveixen per pagar les obres de rehabilitació.

Què s'ha fet durant el primer mes?

Els joves expliquen en el tríptic que 'la tasca principal i més visible ha estat el desbrossament, neteja i adequació dels diferents edificis per tal de poder-los donar vida de nou'. També expliquen que en aquest temps han implicat més joves en el projecte 'fet que ens ha permès consolidar un grup força nombrós'.

Finalment asseguren que s'han posat en contacte amb els veïns des del primer dia per mantenir-los informats del projecte.

I d'ara en endavant, què pensen fer?

Per una banda, afirmen que volen 'seguir rehabilitant l'espai per poder-lo oferir a entitats i col·lectius que puguin necessitar un lloc on assajar, reunir-se...'

També volen continuar organitzant actes propis del Casal com ara cinema a la fresca o tallers. I finalment asseguren que volen seguir 'intentant el diàleg amb la propietat, l'Església, perquè entenem que serà parlant com arribarem a un acord que sigui beneficiós per a les dues parts, i sobretot per a tota la ciutadania d'Igualada'.

PROPOSTA DE CESSIÓ D’UN ESPAI MUNICIPAL PER CREAR UN ESPAI DE JOVES A iGUALADA

Pròleg Ens adrecem a l'Ajuntament d'Igualada per tal de presentar una proposta en l'àmbit juvenil. Des de fa uns quants mesos, una quarantena de persones s'ha estat reunint per analitzar i debatre les necessitats que tenim com a joves. Som un grup de joves heterogeni i plural que venim des

de diferents àmbits d'implicació amb la ciutat: gent que participa activament amb el teixit associatiu, amb enitats de lleure i esportives, vinculats al món cultural i d'altres que no estan vinculats enlloc. Volem deixar clar que no som un grup tancat vinculat a cap entitat en concret ni volem representar cap "sector juvenil". Simplement, aquestes reunions han servit com a punt de trobada per compartir les preocupacions i plantejar nous reptes per als joves de la ciutat. I és fruit d'aquest procés que ha sorgit aquesta proposta que us fem arribar.

La proposta concreta que us plantegem en aquest document és la cessió d'un espai de propietat municipal en desús per què la gestionin directament els joves. El document que us presentem es divideix en dues parts. En primer lloc, un resum de l'anàlisi sobre el paper i la implicació del jovent d'Igualada i, en segon lloc, la proposta concreta de cessió d'un espai per joves.

Abans de res, us demanariem que fessiu una lectura de la proposta sense prejudicis ni idees preconcebudes. Som conscients que, a priori, és una proposta que pot sobtar i que sobresurt de les polítiques juvenils tradicionals. Tanmateix, no hem descobert la sopa d'all, sinó que és una realitat en molts altres pobles i ciutats de l'estat espanyol. Per exemple, al País Vasc hi ha una llarga tradició de "gaztetxe" ("casals de joves") i molts d'ells són espais públics que l'ajuntament cedeix als joves sense cap mena de condició o tutela. En aquests casos, es signa cada cinc anys un conveni de col∙laboració i, després, tota la gestió de l'espai la porten el jovent organitzat en una assamblea setmanal.

Així doncs, sense més preàmbuls, us expliquem el projecte amb la il∙lusió de poderlo fer realitat i que això sigui una llavor per enfortir el moviment associatiu i juvenil de la ciutat. Ànàlisi: Tenim una joventut amb moltes potencialitats, però sense cap lloc per ferles créixer.

En aquest punt volem recopilar les principals línies de reflexió i anàlisi que han anat sortint al llarg d'aquests mesos de debat i reflexió. Es tracta d'un breu retrat de les prespectives que tenim com a joves a Igualada centrat, bàsicament, en l'àmbit cultural i de lleure. Evidentment com a joves ens preocupen molts altres àmbits com la dificultat d'accedir el món laboral o les dificultats d'emanciparse, tanmateix aquest anàlisi s'ha volgut centrat exclusivament en l'àmbit cultural i d'oci.

El resum de l'anàlisi podria ser que som una ciutat envejable a nivell de participació i implicació juvenil amb la ciutat i l'entorn, però que la manca d'espais i punts de trobada d'aquests joves fa que es perdi molta de la potencialitat que tenim.

Teixit associatiu Una de les potencialitats més fortes d'Igualada és el seu teixit associatiu. Son moltes les joves vinculades amb entitats i col∙lectius i, a més, d'allò més diversos: grups de cultura popular, entitats esportives, agrupaments escoltes, la Coll@nada, casals, grups musicals... Segurament que som una de les ciutats més actives del principat pel què fa a teixit associatiu. Això és una gran riquesa, sobretot, per què aquest associacionisme està lligat amb la ciutat, és totalment voluntari i ofereixen unes activitats d'oci/culturals a la ciutat.

Com destaca Joan Domingo en el seu estudi "Una Aproximació sociològica a joves d'Igualada: resum de la recerca sociològica sobre dades i discursos de joves referents als estudis, treball, habitatge i associacions" (2007, Aj.Igualada) això demostra que el jovent d'Igualada és inquiet i dinàmic. A tall anecdòtic, quan parlem del què fem a Igualada amb joves d'altres ciutats, els costa d'entendre que molts joves d'Igualada destinin part del seu temps d'oci organitzant la Festa Major o altres activitats o projectes oberts a la ciutat.

Creiem que podem estar prou orgulloses d'aquest fet, però tanmateix també som crítics i veiem alguns punts febles.

Si ve és cert que hi ha molta gent implicada al teixit associatiu, molt sovint sempre són com es diu a nivell popular" els de sempre". La pròpia dinàmica d'estar implicada amb una entitat fa que, moltes vegades, estiguis implicada en moltes altres entitats a la vegada. Per tant, si mirem les bases de dades de les entitats veurem que hi participa molta gent però, a la vegada, els mateixos noms es repateixen a varies entitats.

Per tant, malgrat tenir aquest teixit associatiu tant actiu, això també significa que una part molt gran dels joves d'Igualada no estan vinculats a cap entitat o associació. Això ens preocupa ja que segurament la seva poca o nula implicació amb la ciutat significa que aquestes entitats són incapaces d'estendre la seva proposta a la resta de joves.

Un altre tema preocupant és que hi ha molt poca relació entre els membres d'aquest teixit associatiu. La majoria d'entitats són col∙lectius que els costa treballar amb altres entitats. Enlloc de generar sinèrgies i treballar juntes, normalment cada entitat treballa de forma autònoma i tancada i no es preocupa ni de comunicar ni de buscar ponts comuns amb les altres entitats.

D'alguna manera, podriem dir que cada entitat treballa al seu espai i per la seva gent i això, molt sovint, fa que esdevinguin activitats d'autoconsum que no aconsegueixen arribar a la resta de la ciutat. Això portat a l'extrem cau en "grups bastant tancats" i "piques" entre entitats.

Tot que no volem entrar en polèmiques ni generalitzacions, en alguns casos concrets les polítiques municipals enlloc de facilitar la feina a les entitats, el què han fet és posar pals a les rodes als seus projectes.

Espais juvenils a nivell municipal disposem de certs espais juvenils per a dur a termer activitats, tant com a joves individuals com entitats. Tenim la Kaserna i diferents Centres Cívics si mai volem utilitzar algun dels seus serveis o dur a termer una activitat allà.

Tanmateix, l'ús d'aquests espais està condicionat per diferents normatives. Cal que es compleixi uns horaris bastant limitats (que a nivell pràctic impedeixen realitzar moltes activitats), les sales es cedeixen molt poca estona (no permeten projectes de continuïtat), moltes sales no estan adaptades per fer certes activitats (assaig grup de música, teles, arts plàstiques...)... A banda de tots aquests temes "tècnics" hi ha un problema de fons molt més important: les decisions i la gestió d'aquests espais estan totalment burocratitzats i la decisió no depén dels joves sinó de l'administració (des del personal que hi treballa, el tècnic municipal o el regidor).

Aquesta burocratització i la nogestió de l'espai fa que molts joves no utilitzin aquests espais. Ja sigui per què no s'adapten al què ells necessiten, no coneixen els serveis que s'ofereixen, tenen reticències cap aquests espais... però, sobretot, per què no se'ls senten seus. De la mateixa manera que els experts parlen d'una distància entre la política i la ciutadania, a petita escala, això es reprodueix amb els espais municipals destinats pels joves. Sovint els que més utilitzen aquests espais són els que ja participen a entitats, que ja saben com funciona la "burocràcia" per demanar els serveis, que ja estan acostumats a fer aquests tràmits... En resum, tot i que tenim espais destinats pels joves, només una petita part en fa ús ja que la resta els veu com ens molt allunyats.

Oferta cultural i d'oci L'oferta cultural i d'oci de la ciutat es divideix en dos grans promotors. Per una banda, el sector privat i les entitats i, per l'altra banda, l'administració.

Pel què fa al sector privat, el subdividim en dos grans grups. Per una banda hi ha tota l'oferta lúdicocultural que generen les entitats i, per l'altra banda, el sector privat empresarial.

Les entitats fan una gran feina d'oferta d'activitats que abarca un públic molt àmpli i generen una oferta molt diversa. El més important de tot és que la fan de forma totalment voluntària. Si aquesta oferta l'hagués d'oferir l'administració, seria totalment impossible de finançar. I, a més a més, la majoria d'activitats que creen tenen un sentit social i estan mogudes per uns valors col∙lectius compartits (treball en equip, educació en valors, participació ciutadana...).

Per altra banda, el sector privat mercantil es dediquen quasi exclusivament a l'oci nocturn. Es tracta d'un oci totalment mercantilitzat que es mou sota la llei de la oferta i la demanda. Si quelcom no és rendible, no s'ofereix. És per això que més que oferir activitats culturals, són totes purament d'oci nocturn.

Es tracta d'un model d'oci alienant i que reprodueix valors molt qüestionables: rols patriarcals i sexistes (sobretot a les discoteques), consum abusiu d'alcohol, "festa per oblidar les preocupacions"... A més, només qui té diners, pot entrat i consumir. Qui no té diners, en queda exclòs.

L'oferta de l'administració és àmplia i permet programar activitats culturals de qualitat que les entitats no poden assumir i que les empreses no ofereixen per què no són rendibles; des de cursets als Centres Cívics, teatre, concerts o actes de la Festa Major. Malgrat que hi hagi més o menys encert en l'oferta (i, en aquests temps que córren) més o menys pressupost, sempre hi ha un problema de fons: el jovent mai participa en les decisions. Això converteix el jovent en usuaris pasius, simples consumidors d'una oferta que ells no hi tenen res a dir.

Proposta de cessió d'un espai municipal gestionat pel jovent Davant d'aquest anàlisi i les potencialitats que trobem en la construcció d'un espai autogestionat per totes i tots els joves de la ciutat, sol∙licitem que l'ajuntament cedeixi un espai municipal en desús i gestionat EXCLUSIVAMENT pels joves.

Què s'oferiria en aquest espai: Espai de treball per entitats i associacions Tallers diversos de joves que de forma voluntàriaoferirien a altres joves Espais d'intercanvi de coneixement o objectes Espai d'arts creatives Bucs d'assaig per grups de música locals Espai per exposar l'art de joves creadors (exposicions, concerts de petit format...) Espai per activitats específiques (teles, racòdrom...).

Quins valors positius aportaria a la ciutat: Un lloc de trobada,d'intercanvi i generació de noves sinèrgies pels joves ja vinculats a entitats i associacions. Un lloc per què les joves no vinculades al teixit associatiu, s'impliquin amb la ciutat Un espai per què els grups de música locals i entitats puguin assajar Un espai de treball per les entitats Un espai d'oci no mercantilitzat (zona de jocs, tallers...)

Un espai de creació i de difusió de talents locals Enfortiment del teixit associatiu Espai d'intercanvi cultural i d'arrelament de les nouvingudes a la ciutat

Com es gestionaria: La nostra proposta és que la gestió sigui DIRECTA i sense burocràcia de l'Ajuntament. Entenem que no podem reproduir el funcionament que hem comentat d'altres espais municipals on la burocratització fa que els joves no se'l sentin seu. En aquest sentit, tampoc no volem que estigui gestionat per "consells de joves" o altres òrgans tutelats i burocratitzats per l'administració.

La nostra proposta es concreta en: L’assemblea de l'espai és l'única gestora de l'espai L’assemblea és setmanal i oberta a totes les joves de la ciutat. Aquest és el moment de participació (aportar propostes, activitats, funcionament...) i decisió La cessió de l'espai es fa signant un conveni cada 5 anys de renovació del contracte, si és que des de les dues bandes es veu positiu continuar amb el projecte

Demanen als responsables de l'Església un vot de confiança

Els joves del Casal volen iniciar el diàleg amb l’Església SOCIETAT DIMARTS, 20 AGOST 2013. 19.00H

Aquest dimarts a la tarda el col·lectiu de joves del Casal han fet públic que han fet arribar cartes als responsables de les parròquies de la Sagrada Família, la Soledat i Santa Maria, així com al bisbe de Vic, proposant-los iniciar el diàleg.

Els joves afirmen que ho fan públic amb la intenció de que 'la ciutadania estigui informada del que esperem sigui l’inici de les converses entre el col·lectiu de joves i la propietat per tal d’arribar, quan abans millor, a punts d’entesa que siguin beneficiosos per les dues parts i, sobretot, pel conjunt de la població de la ciutat'.

Carta a les parròquies i al bisbat Aquest és el contingut de la carta enviada als responsables de l'Església: 'Un col·lectiu de joves d'Igualada, activadors de l'espai de les antigues piscines del Casal, ens dirigim a vostès a fi de poder trobar-nos i dialogar sobre el futur del nostre projecte.

Per una banda, entenem que d'entrada pot resultar difícil acceptar el projecte ja que el mitjà que hem utilitzat per aconseguir l'espai, és a dir, l'ocupació, no ha estat interpretat per tothom de la mateixa manera. Per aquest motiu us agrairíem que escoltéssiu la nostra proposta a fi de poder compartir amb nosaltres diverses opinions i arribar a un consens. De la mateixa manera que estem disposats a dialogar amb tothom, ja que el projecte és obert. Així doncs, ens agradaria molt que ens poguéssim trobar per tal d'iniciar aquest procés de diàleg.

Per acabar només cal dir que ens agradaria que ens poguéssiu donar un vot de confiança i, d'aquesta manera, ambdues parts poder dur a terme un procés de diàleg el màxim d'obert, transparent i democràtic.

Gràcies per a la seva atenció, esperem la seva resposta (poden fer arribar la resposta personalment algun vespre o via carta al mateix espai de les piscines del Casal).

Portes obertes per la Festa Major El Casal, durant els dies de festa major, també s’obre a la ciutadania perquè puguin visitar l’espai i col·laborar en les tasques de rehabilitació. Així, el dijous al matí, l’activitat començarà ben d’hora amb la pintada d’un mural al Casal i amb un concurs de graffitis. Al migdia, a partir de la 1, el vermut musical clourà la jornada amb un concert per part del jove grup Buffalo.

I, durant la resta de la festa major, el Casal també es deixarà veure en alguns actes. El camionet d’Arran o a la cigronada així com al Fes-ta el dinar, on es compartirà una paella entre tots els membres de l’espai.

Manifest de suport al projecte dels joves del Casal A més a més, coincidint amb la Festa Major d’Igualada, els joves del Casal han presentat un manifest de suport al projecte dels joves del Casal. 'La idea del manifest és recollir i visualitzar els suports que dia a dia s'han rebut de veïns i ciutadans d’Igualada per transformar-los en centenars d’adhesions'.

Aquest manifest podrà ser firmat durant i després d’aquesta Festa Major per tots els ciutadans que ho vulguin (majors de 14 anys). Per poder firmar, el Casal de Joves instal·larà taula amb fulls d’adhesions (on també es podran trobar el fulletó del Casal i adhesius) als principals actes de la Festa Major d’Igualada: l’elecció de l’hereu i la pubilla, la Cigronada, el Fes-ta el dinar i els Jocs Bèsties.

Participen d'un vídeo, donant suport al projecte

Ada Colau i Cesk Freixas donen suport a l'Espai pels Somnis SOCIETAT DIMARTS, 24 SETEMBRE 2013. 03.00H

Dos mesos després de l'ocupació de les piscines del Casal, i de l'impuls del projecte de l'Espai pels Somnis, el projecte segueix rebent suports. Els darrers els del cantautor penedesenc Cesk Freixas i de la portaveu de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca, Ada Colau.

En un petit vídeo, remarquen la importància de recuperar espais autogestionats i col·lectius en un context de crisi sistèmica i en una ciutat on hi ha més de 2.000 pisos buits i un gran nombre d'espais en desús.

En aquest sentit, Cesk Freixas ha remarcat la necessitat de tenir espais com aquest per 'enfortir els llaços entre les persones que volem un món, una comarca i una Igualada més justa'. També ha afegit que la política 'no només es fa als ajuntaments, sinó que es pot fer des d'aquests espais'.

Per la seva banda, Ada Colau ha recordat el perjudici social que comporta tenir cases i espais buits i la necessitat que la societat es mobilitzi per recuperar aquests espais.

A banda d'aquests suports, el Casal de Joves d'Igualada continua una campanya de recollida de signatures i adhesions de col·lectius. I, paral·lelament, està treballant en la recuperació del local per tal de tenir-lo obert al públic el més aviat possible.

Els joves de la piscina del Casal d’Igualada inicien contactes amb l’Esglèsia 20 agost 2013 | Arxivat a: Igualada,Portada,Societat | Publicat per: veuanoia.cat

Dimarts, l’endemà de l’inici de la festa major d’Igualada, els joves del Casal han fet públic que han enviat cartes als responsables de les parròquies de la Sagrada Família, la Soledat i Santa Maria, així com al bisbe de Vic, proposant-los iniciar el diàleg. Ho han fet públic per tal que la ciutadania estigui informada del que esperen “sigui l’inici de les converses entre el col·lectiu de joves i la propietat per tal d’arribar, quan abans millor, a punts d’entesa que siguin beneficiosos per les dues parts i, sobretot, pel conjunt de la població de la ciutat”.

La carta que fem pública en aquesta nota de premsa també es pot trobar al blog (http://espaispelssomnis.blogspot.com.es/) així com a Facebook (https://www.facebook.com/EspaiPelsSomnis) i Twitter (https://twitter.com/espaispelsomnis).

Cesk Freixas i Ada Colau donen suport als joves del Casal d’Igualada 25 setembre 2013 | Arxivat a: Igualada,Portada,Societat | Publicat per: veuanoia.cat

Dos mesos després d’haver ocupat els terrenys de l’antiga piscina del Casal, el projecte dels joves de l’Espai pels Somnis segueix rebent suports. Aquesta setmana s’ha donat a conèixer a Youtube un vídeo de suport del cantautor penedessenc Cesk Freixas i la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Ada Colau.

Ambdós “remarquen la importància de recuperar espais autogestionats i col·lectius en un context de crisi sistèmica i en una ciutat on hi ha més de 2.000 pisos buits i un gran nombre d’espais en desús”.

En aquest sentit, Cesk Freixas destaca la necessitat de tenir espais com aquest per “enfortir els llaços entre les persones que volem un món, una comarca i una Igualada més justa”.

També ha afegit que la política “no només es fa als ajuntaments, sinó que es pot fer des d’aquests espais”.

Per la seva banda, Ada Colau ha recordat el perjudici social que comporta tenir cases i espais buits i la necessitat que la societat es mobilitzi per recuperar aquests espais.

A banda d’aquests suports, el Casal de Joves d’Igualada continua una campanya de recollida de signatures i adhesions de col·lectius. I, paral·lelament, està treballant en la recuperació del local per tal de tenir-lo obert al públic el més aviat possible.

Una quarantena de joves ocupen les piscines del Casal Les parròquies d'Igualada, que en són les propietàries, han presentat una denúncia 23.07.2013 | 08:06

ABEL GALLARDO SOTO | IGUALADA Les piscines del Casal d'Igualada tornen a tenir les portes obertes, per sorpresa de les institucions que en tenen la propietat, les parròquies d'Igualada. El cap de setmana passat es va organitzar una cercavila reivindicativa per reclamar un espai on les entitats juvenils puguin desenvolupar activitats. El que no s'havia fet públic era que no només es tractava d'una reivindicació. La seixantena de joves atrets per la convocatòria van entrar a les instal·lacions, situades al passeig Verdaguer -a l'alçada del carrer Sant Josep-, per ocupar-les.

Des de la parròquia de Santa Maria es va confirmar ahir que s'ha presentat una denúncia i que el tema està a mans dels jutjats. No es va voler fer cap més declaració. De fet, ahir al vespre es va celebrar una reunió amb representants de les diferents parròquies per tractar l'assumpte. Per la seva banda, els joves diuen que, en el cas que hi hagi un desallotjament, s'hi oposaran i portaran a terme una resistència pacífica.

Al darrere hi ha un grup d'entitats juvenils. Tot i que els joves que han ocupat les piscines de la Caserna diuen no pertànyer a grups concrets i que són de procedències molt diverses, sí que estan vinculats a entitats o partits anticapitalistes. I és que la fórmula per sufragar els costos que pugui tenir el projecte és a través de "l'autogestió", segons confirmaven ahir membres de la comissió de comunicació del grup que ha portat a terme l'ocupació. Diuen que no volen tenir enfrontaments amb ningú i que volen precisament negociar amb l'Ajuntament i la propietat. De fet, des de l'equip de govern comentaven ahir estar a l'expectativa del desenvolupament dels esdeveniments entre els joves i la propietat per pronunciar-s'hi.

El grup afirma haver enviat un comunicat a responsables d'entitats de la ciutat que hi puguin estar interessats a desenvolupar activitats a les instal·lacions. Es tracta d'un equipament de 1.200 metres quadrats on hi ha unes piscines i uns equipaments que havien albergat, de fet, l'activitat de diverses associacions.

El que tenen clar els joves és que es tracta d'un projecte a llarg termini -si no són desallotjats- i volen que l'espai esdevingui un centre de dinamització del món juvenil a Igualada. Els joves amb els quals va parlar ahir Regió7 afirmen haver ocupat les piscines de la Caserna com a darrer recurs. Fa uns mesos es van reunir amb el regidor de Joventut, el republicà Joan Recasens. Des del consistori, segons els joves, se'ls va oferir la Caserna com a espai on poder desenvolupar les activitats. Però asseguren que en necessiten un de dimensions més grans, amb més disponibilitat i on els tràmits burocràtics no s'eternitzin si volen programar una agenda d'actes adreçats als joves.

Asseguren que volen integrar els veïns de la zona al projecte i que surten al carrer per explicar-los en què consisteix. De fet, ja hi ha programat un sopar popular aquest divendres precisament perquè hi assisteixin ciutadans del voltant -o d'altres punts de la ciutat-, per establir-hi contacte i explicar què hi volen desenvolupar.

L'ocupació de les piscines ha creat certa expectació entre la ciutadania igualadina. I és que l'espai és ubicat en un indret on diàriament circulen moltes persones. A més, els joves hi han penjat pancartes reivindicatives. Cada dia organitzen una assemblea en què participen una quarantena de joves per parlar del projecte. Les instal·lacions estan abandonades fa més de cinc anys. Hi han passat arquitectes per determinar si l'espai està en condicions.

Les parròquies neguen el diàleg als joves que han ocupat les piscines del Casal Els responsables eclesiàstics d'Igualada creuen que s'hauria d'haver conversat amb anterioritat 24.07.2013 | 00:00

ABEL GALLARDO SOTO | IGUALADA No hi haurà diàleg entre els joves que han ocupat les piscines del Casal d'Igualada -unes instal·lacions que són propietat de les parròquies de la ciutat- i els responsables eclesiàstics de la capital anoienca. El rector de la basílica de Santa Maria, mossèn Josep Massana, ha afirmat a Regió7 que no hi ha cap intenció de dialogar amb els joves "per la manera en què han portat aquest assumpte" i lamenta que no s'hagin posat en contacte amb anterioritat amb les parròquies si tenien ganes de dinamitzar les instal·lacions i convertir-les en seu d'entitats culturals i juvenils.

El grup, que des del cap de setmana s'ha fet seu l'espai amb la intenció -si no són desallotjats- d'oferirlo a entitats que vulguin desenvolupar activitats culturals, hi porten a terme diverses tasques de neteja i condicionament. De fet, esperaven veure ahir el rector per parlar sobre què hi pensen fer, però no hi va haver cap taula de negociació. "Dilluns a la nit ens vam reunir representants de les parròquies i es va acordar que no entaularíem converses i que deixarem que aquesta qüestió se-gueixi el seu curs legal", afirmava mossèn Josep Massana. I és que les parròquies van denunciar l'ocupació. Ara, estan a l'espera que es pronunciï el jutge al respecte i prengui decisions. El bisbat de Vic es vol mantenir al marge de la polèmica i comenta que es deixa en mans de les parròquies aquesta qüestió.

El mossèn explica que "la voluntat de diàleg hauria d'haver sigut abans de rebentar les portes". Considera que si haguessin vingut abans d'ocupar l'equipament, "s'hauria pogut arribar a una solució plausible". En aquest sentit, indica que si haguessin posat sobre la taula un projecte "viable", se n'hauria pogut parlar, "però aquestes qüestions s'han de debatre".

Entén que si el grup de joves no van explicar quin projecte tenien per a l'espai amb anterioritat, són ells, precisament, els que no volen entaular converses. Massana afirma: "aquest equipament és de les parròquies de la ciutat". A més, explica que, efectivament, el casal feia més de cinc anys que estava abandonat, però que la intenció era, quan es pogués, obrir una altra vegada l'equipament. "Encara no s'ha fet res perquè el POUM no dóna gaire facilitats, i ara amb la crisi és complicat portar a terme iniciatives complexes, però la nostra voluntat és adequar l'espai i convertir-lo en un casal òptim per a les necessitat del segle XXI. Nosaltres ja volem que hi hagi associacions culturals".

Diu que li sap "molt de greu" aquesta situació i espera que se solucioni aviat. De fet, mossèn Josep Massana explica que "fins que la justícia no hagi pres una determinació, no afegirem res més sobre la qüestió". També assegura que en tot aquest procés, les parròquies han estat en contacte amb l'Ajuntament d'Igualada per analitzar els passos a seguir, tot i que no ha concretat el contingut de les converses.

Uns seixanta joves van entrar el passat cap de setmana a les piscines del Casal -situades al passeig Verdaguer-, un equipament amb uns 1.200 metres quadrats. Els joves volen obrir l'espai a entitats culturals i juvenils de la ciutat perquè s'hi portin a terme activitats.

Els ´okupes´ s´adrecen al ple per buscar el suport consistorial 25.07.2013 | 00:00

ABEL GALLARDO SOTO | IGUALADA Els joves que van ocupar les piscines del Casal -unes instal·lacions que són propietat de les parròquies d'Igualada- es van adreçar al ple que es va celebrar dimarts a la nit per intentar buscar el suport del consistori.

Van haver d'esperar molta estona per parlar en una sessió plenària que va ser especialment llarga. Abans, s'havien de debatre vuit mocions. Van poder agafar el micròfon quan el rellotge marcava gairebé la 1 de la matinada.

Els tres joves que es van dirigir als regidors, van expressar la voluntat de diàleg amb els polítics locals. Van deixar clara la seva actitud pacífica i van dir que es tracta d'unes instal·lacions adequades perquè entitats juvenils puguin desenvolupar-hi activitats. Els joves van convidar els diferents membres del ple a visitar les instal·lacions i per parlar sobre què hi volen portar a terme.

L´ocupació de les piscines del Casal es consolida i fa una crida al diàleg Una seixantena de joves es reuneixen diàriament per rehabilitar l'espai, propietat de l'Església 22.08.2013 | 08:09

ANNA SUÁREZ | IGUALADA Tot just fa un mes que una seixantena de joves d'Igualada va ocupar les antigues piscines del Casal, un espai que estava tancat des de feia 10 anys, i que és propietat del bisbat de Vic. Les parròquies de la ciutat han presentat una denúncia contra l'ocupació de l'espai. Ara els joves han enviat cartes als responsables de les parròquies de la Sagrada Família, la Soledat i Santa Maria, així com al bisbe de Vic, proposant-los iniciar el diàleg.

"Esperem que aquest sigui l'inici de les converses entre el col·lectiu de joves i la propietat per tal d'arribar, com més aviat millor, a punts d'entesa que siguin beneficiosos per a les dues parts i, sobretot, per al conjunt de la població de la ciutat", afirmen els joves en la missiva. La carta del col·lectiu apunta que "entenem que d'entrada pot resultar difícil acceptar el projecte ja que el mitjà que hem utilitzat per aconseguir l'espai, és a dir, l'ocupació, no ha estat interpretat per tothom de la mateixa manera". Per aquest motiu "us agrairíem que escoltéssiu la nostra proposta a fi de poder compartir amb nosaltres diverses opinions i arribar a un consens". "Ens agradaria que ens poguéssiu donar un vot de confiança i, d'aquesta manera, ambdues parts poder dur a terme un procés de diàleg el màxim d'obert, transparent i democràtic", conclou.

Els joves han explicat a aquest diari que, des del seu punt de vista, les dues solucions que per a ells serien satisfactòries serien o bé arribar a un contracte de masoveria, en què ells es comprometen al manteniment de l'espai a canvi de la cessió, o bé el bescanvi del Casal per un altre espai.

Un col·lectiu de joves d'Igualada ocupa les piscines del Casal per a fer-hi un centre social REDACCIÓ DIRECTA / @LA_DIRECTA | 22/07/2013

El projecte neix d'una cinquantena de joves vinculats a diverses entitats igualadines després de la negativa de l'Ajuntament a cedir-los un espai per a la seva gestió.

Amb el lema “Els nostres projectes necessiten espais” i a través d'un perfil a Facebook i unblog es va convocar una cercavila per dissabte a la tarda que havia de començar i acabar a la plaça Pius XII. Una seixantena de persones s'hi van congregar i van recórrer diversos

carrers

del

centre

d'Igualada

denunciant la manca d'espais per a projectes juvenils, tal com estava previst. Però a mitja alçada del Passeig Verdaguer la marxa es va aturar davant la porta del pati de les piscines del Casal. Just aleshores, uns joves que ja es trobaven a dins les instal·lacions els van obrir les portes i la corrua d'assistents va anar passant cap al pati d'aquestes instal·lacions sense ús des de fa prop de 10 anys. Un cop a dins s'hi van celebrar els actes previstos inicialment a la plaça Pius: sopar popular, concert, i una assemblea per començar a traçar el projecte que acabava de néixer.

Amb aquest acte es feia pública l'ocupació d'aquest espai (ocupat tres dies abans) protagonitzada per una cinquantena de joves “implicades en el teixit associatiu” que pretenen “construir un punt de trobada que dinamitzi socialment i cultural la ciutat d'Igualada”, tal com expliquen en el full volant que van repartir entre els assistents i el veïnat en aquell mateix moment. El projecte, que pretén oferir una programació estable d'activitats socioculturals, de trobada d'entitats, i de locals d'assaig per a grups musicals, havia estat prèviament proposat al Departament de Joventut de l'Ajuntament igualadí. Segons expliquen, des del consistori “no ens van voler cedir cap espai” tot i que “es tracta d'un projecte obert a tot el jovent” i on l'única premissa, diuen, “era que la gestió anés a càrrec d'una assemblea juvenil on tothom hi tingués cabuda”.

El col·lectiu impulsor justifica l'ocupació de les piscines del Casal ja que “fa anys que es troben en desús i no està previst fer-hi res”, i, a més, “no s'afecta cap particular”, ja que la propietat recau, segueixen, dividida en tres parròquies d'Igualada. Aquest edifici de propietat eclesial, afirmen, es troba afectat urbanísticament pel projecte d'ampliació del carrer Sant Josep, projecte que “no creiem que es faci en els temps que corren, ja que l'Ajuntament encara no és ni titular dels terrenys”. Per això, i davant “l'existència de més de 2.000 habitatges buits a Igualada”, els joves van optar per ocupar l'edifici per satisfer les seves necessitats i alhora denunciar l'actual situació de crisi i estafa bancària.

Un col·lectiu de joves d'Igualada ocupa les piscines del Casal per a fer-hi un centre social Martes, 23 de Julio de 2013 02:27 El projecte neix d'una cinquantena de joves vinculats a diverses entitats igualadines després de la negativa de l'Ajuntament a cedirlos un espai per a la seva gestió.

Amb el lema “Els nostres projectes necessiten espais” i a través d'unperfil a Facebook i un blog es va convocar una cercavila per dissabte a la tarda que havia de començar i acabar a la plaça Pius XII. Una seixantena de persones s'hi van congregar i van recórrer diversos carrers del centre d'Igualada denunciant la manca d'espais per a projectes juvenils, tal com estava previst. Però a mitja alçada del Passeig Verdaguer la marxa es va aturar davant la porta del pati de les piscines del Casal. Just aleshores, uns joves que ja es trobaven a dins les instal·lacions els van obrir les portes i la corrua d'assistents va anar passant cap al pati d'aquestes instal·lacions sense ús des de fa prop de 10 anys. Un cop a dins s'hi van celebrar els actes previstos inicialment a la plaça Pius: sopar popular, concert, i una assemblea per començar a traçar el projecte que acabava de néixer.

Amb aquest acte es feia pública l'ocupació d'aquest espai (ocupat tres dies abans) protagonitzada per una cinquantena de joves “implicades en el teixit associatiu” que pretenen “construir un punt de trobada que dinamitzi socialment i cultural la ciutat d'Igualada”, tal com expliquen en el full volant que van repartir entre els assistents i el veïnat en aquell mateix moment. El projecte, que pretén oferir una programació estable d'activitats socioculturals, de trobada d'entitats, i de locals d'assaig per a grups musicals, havia estat prèviament proposat al Departament de Joventut de l'Ajuntament igualadí. Segons expliquen, des del consistori “no ens van voler cedir cap espai” tot i que “es tracta d'un projecte obert a tot el jovent” i on l'única premissa, diuen, “era que la gestió anés a càrrec d'una assemblea juvenil on tothom hi tingués cabuda”.

El col·lectiu impulsor justifica l'ocupació de les piscines del Casal ja que “fa anys que es troben en desús i no està previst fer-hi res”, i, a més, “no s'afecta cap particular”, ja que la propietat recau, segueixen, dividida en tres parròquies d'Igualada. Aquest edifici de propietat eclesial, afirmen, es troba afectat urbanísticament pel projecte d'ampliació del carrer Sant Josep, projecte que “no creiem que es faci en els temps que corren, ja que l'Ajuntament encara no és ni titular dels terrenys”. Per això, i davant “l'existència de més de 2.000 habitatges buits a Igualada”, els joves van optar per ocupar l'edifici per satisfer les seves necessitats i alhora denunciar l'actual situació de crisi i estafa bancària.

BLOCS

Espai per als somnis agosto 2nd, 2013 La seva mare sempre li deia que havia de compartir-ho tot. Encara recorda quan li va treure aquell ninot de les mans per donar-ho al seu cosí i després l’enrabiada que va tenir, però també recorda com mesos després ell mateix li va regalar l’osset de peluix. En Xavier estava pensant tot això, quan baixant pel Passeig va observar un edifici nou amb tots els pisos buits i va pensar en tots aquells que han hagut de deixar els pisos i tornar a les cases dels seus pares, o en els desnonats, fins i tot en els que se suïciden. A Catalunya hi ha uns quatre-cents mil pisos buits mentre milers de famílies els necessiten. S’ha de compartir tot, li deien els seus pares. En Xavier va accelerar una mica el pas per no quedar-se enrere. A Catalunya durant el primer trimestre de 2013 es van realitzar gairebé cinc mil desnonaments executats.

En Xavier gairebé va ensopegar amb un nen tot despistat i no va poder evitar recordar-se del col·legi. Ell no havia estat un perfecte estudiant tot i que mai va suspendre cap assignatura, però no importava, el seu pare sempre li deia que l’important era aprendre i no competir. No és important treure les millors notes sinó aprendre i ajudar els altres. En Xavier sempre havia volgut estudiar belles arts, però finalment va triar el camí de les ciències per estudiar enginyeria. No podria viure de l’art, algú l’havia convençut. Per triomfar has de tenir una bona feina on guanyis molts calés, una bona casa, un bon cotxe.

Has de poder passejar per la Rambla amb dignitat, ser algú en aquesta vida, un emprenedor modern, tenir molta pasta, molta pasta, solament així seràs un triomfador, ah!, i sobretot callar i obeir. Just en aquest moment es va creuar amb altres joves que el van mirar amb menyspreu. Per què hi ha gent que no fa res? Per què continuen com si no passés res? Com poden quedar-se de braços plegats? I en Xavier va pensar en la indiferència de la població alemanya durant el nazisme, però no volia ser massa cruel ni massa injust, simplement eren uns

inconscients,

no

s’adonaven

o

no

volien

adonar-se’n.

El seu pare sempre li deia que havia de ser molt crític. Però, en aquest mon sembla ser que per triomfar cal empassar-se de tot, ser un home respectable i complir la llei. La llei, immutable, la llei dels poderosos, la llei que marquen els polítics al servei dels mercats financers. Has de lluitar dins de la legalitat, diuen alguns, Dins de què? Quina legalitat?

L’actual? La que permet trepitjar el dret a una vida digna, a una feina, a un habitatge? La que permet que la crisi la paguin els mes febles. No ho entenia i negava amb el cap.

A meitat del passeig el grup de joves es va parar davant de les piscines del Casal, propietat de l’Església. No pot ser. Ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, diuen els evangelis. Què estrany? Com pot ser que l’Església encara no hagi donat el local als pobres, com a mínim a la ciutat. Segurament seran a punt de fer-ho i el Xavier va riure de la seva ocurrència.

L’església dels pobres, és trist i dóna ràbia.

Eren pocs, uns quaranta, però estaven decidits. Se sentien responsables del seu futur. Van creuar el carrer aturant els pocs cotxes que pujaven cap a l’estació vella. No podien tolerar heretar un món de merda. Tal vegada, el pitjor dels mons, absolutament buit de valors.

Perdó, fals, hi ha un valor, sempre ens quedarà el consumisme i les seves esglésies i el Xavier va pensar en els centres comercials en el Rec Stores, ui que bonic! Què has fet tu al món a part de consumir i treballar?, res, res, res. I la democràcia malalta i segrestada pels mercats financers. Un món de merda va pensar en Xavier. Però és que ni tan sols ja poden aspirar a ser un robot més. Sense casa, sense feina, sense pasta, quin futur ens espera? es preguntava en Xavier. Per primera vegada serem la primera generació que visqui pitjor que els pares. S’ha acabat l’estat del benestar, s’ha acabat l’educació i la sanitat pública, s’ha acabat la igualtat d’oportunitats. Moltes gràcies, senyors, esta és la vostra herència estimats adults, estimats polítics, estimats pares, podeu estar molt orgullosos.

Van parar just a la porta, solament faltaven uns passos. En Xavier va dubtar, sabia que no seria fàcil, que el criticarien, li dirien que és un demagog, un idealista, un lladre, un ingenu, un antisistema, Però, es que algú defensa aquest sistema?. No, no serà tan fàcil, no serà tan simple com havia pensat. Es va quedar enrere. Era l’últim, va pensar llavors en el nom que posarien al Casal, espai per als somnis, somiar, canviar el món, paraules per a molts buides de significat, grapejades, però per a ell paraules que signifiquen el què signifiquen, i els que no hi creguin, que callin, que no abarateixin el somni. Canviar el món, no és fàcil, ni bonic, és una responsabilitat i una necessitat. Punt. I en aquest moment el Xavier va pensar en el seu pare, què diria el seu pare? Havia mort feia un any en ple malson de la crisis, va morir trist i Xavier va recordar que mesos abans de la seva mort, un dia mentre paraven taula, li va mirar al ulls i li va dir, Xavier solament vull que siguis una bona persona. Això és el que pensava fer, ser una bona persona, va donar una puntada de peu al món i va obrir una porta a l’esperança.

Em dic Rafa sóc enginyer tècnic informàtic i llicenciat en filosofia. Comparteixo la meva vida amb la meva dona i els meus dos fills. Treballo en una multinacional i per les nits escric.

Simplement, com tots, intento buscar el meu lloc en el món, objectiu molt difícil, però és en la recerca on està l’aventura. Vaig trobant llocs comuns, llocs on puc expressar-me i on m’escolten.

Un, crec que és la meva casa, l’altre, el meu bloc.

14 d’agost 2013

Lideratge col·lectiu "Qui mana a...?", pregunto, referint-me a moviments i entitats de joves d'Igualada, com La Collanada, La Teixidora o el Casal de Joves d'Igualada. "Què vols dir?", em responen amb una barreja de sorpresa i perplexitat, com si la pregunta no fos pertinent. "No hi mana ningú...", em contesten finalment. "O sigui, que les coses es fan soles...", remato jo. Amb la cara m'estan dient que em faig gran. O, millor dit, que ja sóc gran.

Després d'anys de llegir llibres i articles sobre leadership i sobre management, d'explicar-ho als alumnes a classe i de practicar-ho amb foc real com a directiu en diverses empreses, se'm fa difícil entendre que les organitzacions, per petites que siguin, puguin funcionar sense líders, sense persones que "portin la veu cantant" i prenguin decisions, sense juntes directives, càrrecs i organigrames.

Sempre hem sostingut que les organitzacions necessiten lideratge. Els líders són els responsables que les coses s'esdevinguin. A les organitzacions convencionals, aquesta responsabilitat recau en una persona física, sense la presència de la qual s'entén que les coses no s'esdevenen. Es parteix de la base, doncs, que les coses no s'esdevenen soles.

Segurament s'està produint un canvi de paradigma. Hi ha organitzacions, i no només les organitzacions de joves de la meva ciutat a les quals em referia a l'inici, que poden funcionar perfectament sense un lideratge personal. Les coses s'esdevenen segons la voluntat de la majoria sense que calgui la presència d'estructures formals de poder i persones "que manin".

Algú pot pensar que moltes organitzacions no podrien funcionar amb lideratges col·lectius.

Però a qui pensi això se li pot respondre que n'hi ha moltes que tenen lideratges personals i tampoc no funcionen. El mateix argument es pot aplicar a la manca de compromís. De persones amb poc compromís, que hi són però que no fan res, n'hi ha tant a les organitzacions dirigides

per

individus

com

a

les

organitzacions

assembleàries.

D'altra banda, que en aquest tipus d'organitzacions hi hagi un lideratge col·lectiu o difús o disseminat no implica que no hi hagi òrgans de govern ni que no hi hagi cap mena de formalitat. Les decisions es prenen en assemblea, s'aixeca acta de les reunions, les persones es comprometen a fer coses i se suposa que després responen del compliment d'aquests compromisos davant de la mateixa assemblea.

Segur que s'està produint un canvi de paradigma, i aquestes noves formes de lideratge que estan emergint s'estendran a organitzacions més grans i més complexes. I m'agradarà estudiar-les.

DIMARTS, 3.9.2013. 03:00 H

Actualització de l’esperit ateneista Aquesta Festa Major, l’Ateneu Igualadí ha donat el tret de sortida al programa d’actes per celebrar el seus 150 anys. Un aniversari que fa poc també va celebrar l’Ateneu Barcelonès i que el va commemorar amb l’estrena d’un documental que va emetre TV3 i que narra el segle i mig de vida d’aquest espai de debat, coneixement i pensament de la ciutat de Barcelona, davant del qual crec que ens hauríem d’emmirallar tots aquells que creiem en aquests conceptes com a eina de progrés de la societat. És veritat que les necessitats de la societat d’aleshores, quan hi va haver el naixement dels Ateneus en moltes ciutats del país, no són les mateixes que les d’ara. Les ganes d’obrir-se al món, que aleshores volia dir obrir-se a Europa, i importar-ne coneixements, combinades amb la necessitat dels obrers d’unirse i formar-se per progressar, van propiciar el naixement d’entitats que exercien un noble paraigua de cultura i pensament, a més d’aixoplugar diversos moviments i agrupacions. Torno a dir que la societat ha canviat molt durant aquests 150 anys: el coneixement el trobem a Internet i les xarxes socials s’han convertit en el canal equivalent al debat o a la tertúlia d’aleshores, però no per això cal renunciar a mantenir aquest paper històric que ha tingut l’ateneisme.

A Igualada, al costat de l’Ateneu Igualadí, hi han hagut també altres experiències que perseguien els mateixos objectius i esperit com poden ser Cal Ble, Debat a Bat o el Mall. Cada una d’aquestes quatre iniciatives ha tingut sorts diferents, però el cert és que des del retorn de la democràcia la ciutat no ha pogut consolidar un espai transversal de difusió de coneixement i foment del debat i l’esperit crític. I això crec que ens fa a tots, individualment i col·lectivament, una mica més pobres. A la llista, cal sumar-hi ara l’Espai pels Somnis de les piscines del Casal i que caldrà seguir d’aprop per veure si fa aquesta necessària sacsejada de la consciència social.

La ciutat viu moments complicats i s’il·lusiona a base d’anar repetint un mateix mantra, però darrere de tot això no hi ha un debat real sobre la situació que tenim i els possibles camins per agafar que provoqui una rica confrontació d’idees en busca d’un comú denominador. I el mateix passa a escala catalana i europea. Cal que ens fem preguntes i busquem els qui ens puguin donar les millors respostes o aquelles que serveixin per construir-nos la nostra posició sobre determinats fets, ja sigui a través de debats, conferències d’experts, l’edició de publicacions o mitjançant l’exemple del que facin les ciutats que viuen el mateix que nosaltres.

La situació econòmica i l’objectiu de reindustrialitzar-nos, els estralls que viuen moltes famílies, el bloqueig de la planificació urbanística, el comerç, la Hispano Igualadina, les cercaviles/processons de Festa Major... Són temes que en l’últim any han protagonitzat notícies i polèmiques a Igualada i que podrien ser perfectament motiu per organitzar debats públics i oberts. També seria una manera de descentralitzar els debats de l’arena política i obrir-los a la societat per fer-la partícep amb un poder ben senzill: el de la paraula al voltant d’una mateixa taula.

Per això crec que necessitem, més que mai, l’esperit ateneista plural i inclusiu ben viu. I si cal, pensar com actualitzar-lo i buscar la manera d’adaptar-lo a les necessitats i anhels de la societat del segle XXI tot tocant diverses temàtiques i formats. Per molts anys, Ateneu Igualadí, per aquest aniversari i tot aquest temps dedicat a la ciutat i endavant: la societat us necessita més forts que mai, a vosaltres i a tots aquells que comparteixen aquest mateix esperit!

Acabo amb una cita extreta del documental dels 150 anys de l’Ateneu Barcelonès: “Cap societat pot avançar sense fomentar el diàleg, la discussió i el pensament crític”. Són 55 minuts de glops de cultura, història i voluntat de servei que podeu veure en el següent enllaç: “Ateneu. La porta de les idees”.

DIMARTS, 10.9.2013. 03:00 H

Igualada, ple o buit?

Al llarg dels darrers 30 anys i fins l’any 2008, hem viscut un període de pronunciada expansió urbana. Les dinàmiques de creixement eren dominades per l’extensió de la urbanització cap a perifèries cada cop més llunyanes, mentre que els centres de les ciutats eren transformats o abandonats selectivament.

Per exemple, en el litoral espanyol, i només pel que fa als primers 500 m de franja costanera, el ritme de transformació va ser, entre 1987 i 2005, de 2 hectàrees diàries, segons Greenpeace. També el ritme de consum de sòl a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) era de 3 hectàrees al dia. Més concretament, si l’any 1972 la RMB tenia urbanitzades 21.482 ha, l’any 1992 ja eren 45.036 ha (en un període en que la població metropolitana no creixia).

Es diu, que des dels anys 1970s i fins ara s’ha consumit més sòl que en els 2.000 anys anteriors, des dels temps de Roma.

I així arribem a l’any 2008, quan amb la crisi tot queda aturat. L’esclat de la bombolla immobiliària tanca un cicle de transformacions urbanes i paralitza les capacitats de millora urbana de les ciutats o de creació de nous d’equipaments i espais cívics. Es tracta també d’una crisi de l’urbanisme de plusvàlua que ja no permet inversions.

A la mateixa ciutat d’Igualada podem fer un petit tour i admirar diferents estructures de formigó sense acabar, solars, edificis d’habitatges nous buits, o edificis d’antics d’equipaments també “abandonats”. En un treball justament sobre aquests buits urbans per a Sabadell, Urbanporosi, s’han comptabilitzat fins a 74 hectàrees sense ús a l’interior de la ciutat.

No deixa de ser sorprenent que en un moment en que tothom s’omple la boca d’eficiència no es parli també d’eficiència territorial. Tenir buits urbans no és eficient. I amb això arribem a la recent ocupació de les antigues piscines Casals, amb l’Espai pels Somnis.

Efectivament, les piscines també han viscut el seu particular esclat de la bombolla. I és que en una part d’aquest equipament es preveia aixecar una promoció d’habitatges, que es venia discretament sobre plànol. No s’han arribat a construir a causa de la frenada de la demanda en plena crisi immobiliària, fet que ha deixat aquest fragment urbà central buit d’ús possiblement a l’espera de temps millors.

I és que la crisi de l’urbanisme de plusvàlua ha deixat en stand-by la producció tradicional de ciutat, però alhora ha obert noves oportunitats per a que els ciutadans puguin tornar a assumir un paper protagonista en aquesta producció de ciutat. Existeixen exemples en altres ciutats, com el cas de l’antic recinte industrial de Can Batlló al barri de Sants de Barcelona, on fa uns pocs anys s’havia de desenvolupar un projecte amb habitatges i equipaments i que l’esclat de la bombolla va deixar aturat. Avui dia els veïns han transformat aquest antic espai de Can Batlló en un equipament polifuncional autogestionat, donant solució a antigues reclamacions per part del veïnat del barri, mancat d’equipaments. Cal dir que abans de la cessió d’aquest espai per part de l’ajuntament, Can Batlló va haver de ser ocupat.

Les piscines casals eren un equipament que va funcionar fins al 2007 i després de 6 anys buides, un grup de veïns l’ha ocupat per a tornar a posar en ús l’espai. Aquesta acció per si mateixa ja és tot un acte de crítica contra la ineficiència de tenir buits urbans dins de la ciutat.

Es tracta d’un exemple igualadí en que la ciutadania es posa a “fer ciutat” intentant retornar un equipament per a l’ús col•lectiu fruit d’unes necessitats reals. Perquè no hi ha més garantia de que un equipament respondrà a les necessitats reals de la ciutadania, que el fet de que sigui la mateixa ciutadania qui el posi en funcionament, com el cas de Can Batlló. En aquest sentit, l’Espai pels somnis pot ser llegit com un intent de trencar amb la lògica imperant durant les darreres dècades de construir per destruir i per a tornar a construir, ja que es tracta d’aprofitar el que ja existeix. Però també, com que la ciutat a més de volums físics (la urbs), és sobretot ciutadans (la civitas), l’Espai pels somnis significa també un projecte de ciutadania, de com la recuperació d’un espai permet dur a terme un projecte col•lectiu en el que resoldre necessitats ciutadanes, d’espais per a la reflexió, la formació, l’intercanvi,

l’oci, la creació col•lectiva i l'assumpció de les responsabilitats que representa la gestió d’un equipament.

Perquè els ciutadans també poden gestionar. Fer ciutat i fer ciutadania. ºFinalment, cal afegir que donat el context creixent en que els veïns d’un territori endeguen processos per a reaprofitar espais buits per usos col•lectius (horts, biblioteques, etc.), les reflexions urbanes estan portant ja a la creació de noves eines per a la gestió de la ciutat, com la custòdia urbana, que permet trobar marcs d’acord entre la propietat, els veïns i l’administració.