· La capacitat d’escoltar. · La capacitat de reciclar idees, de transformar-les i d’apreciar totes les possibilitats. · La capacitat de renúncia a «la raó» per deixar lloc a «les raons». Bé, doncs tot això té molt a veure amb la comunicació i el diàleg. La cosa sembla seriosa, oi? Com dialoguem en grup al cau, a casa o a l’escola? 78
Enfrontament, conflicte i construcció I si dues pedres s’enfronten? Les aigües ja han tornat a recuperar la calma. De sobte, una petita pedra llançada sense força, provoca una subtil onada circular que ràpidament es propaga per tota la superfície. Una segona pedra genera noves onades concèntriques que es creuen amb les de la primera pedra. En pocs segons, tota l’aigua del llac està vibrant.
Quan discutim i defensem posicions Aquesta és la metàfora. La comunicació també comporta conflictes, zones de xoc que generen creixement o que provoquen pugnes i enfonsaments, confluències que fan vibrar tota l’aigua del llac o que la deixen tèrbola, segons el cas. - Com parlo? - Com escolto? - Com em prenc allò que em diuen? - Com dic les coses?
Jo tinc raó, tu estàs equivocat Cada idea que llanço provoca un ressò que es propaga. Provoca la reflexió dels altres, l’adhesió o l’oposició, l’assentiment o el rebuig... o la indiferència. La resposta o la idea del veí entra en conflicte amb la meva. Comencem a discutir. Qui té la raó? Diem que hem de ser crítics i per això s’ha de debatre si el cel nocturn és blau marí o negre. El procés pot ser destructiu: jo guanyo, tu perds.