Les dades objectives
50
Quan parlem amb barret blanc som objectius, ens referim a veritats quantificables, oferim dades sense fer-ne una valoració. «El nombre de participants ha disminuït un 5% respecte al curs anterior». Això és tot. No valorem si és o no significatiu. Només constatem. Constatar allò que passa, quantificar, objectivar. Aquesta és la perspectiva del barret blanc. És útil? És la millor? Es pot utilitzar sempre?
I si ens quedem penjats? Quan ens expressem amb barret negre posem una atenció o èmfasi especial en aspectes negatius, inconvenients, possibles fracassos. «I si es posa a ploure justament quan comencem la festa?» Som pessimistes però també realistes: destaquem que quan et compris la moto tens més possibilitats de tenir un accident que si vas en metro; que encara que hagis aprovat totes les assignatures, no t’has de refiar perquè el proper curs pot anar malament. Aquesta és la mirada del barret negre. És útil? És la millor? Sempre? Mai? I si el deixem de banda què passa? I si la utilitzem massa què passa?
M’encanta! Això és una merda! Quan ens posem el barret vermell manifestem la nostra impressió, la nostra primera intuïció, el que sentim en aquell moment. «I no em demanis per què m’agrada o no m’agrada l’exposició, o per què em cau bé o malament aquella persona». Això seria el barret vermell: una manifestació sense necessitat de raonar-la, sense l’esquema de la lògica o de l’objectivitat. És clarament una manifestació amb