a configurar una situació d’aprenentatge particularment rica. De fet, el treball per projectes, la pedagogia del projecte, en seria la proposta metodològica més clara.
Quines són les millors situacions per aprendre? Per concretar aquest adjectiu, per aclarir què pot ser una situació rica, prendré com a referència algunes de les idees del decàleg de Raths4: En les mateixes condicions, una situació és millor que una altra... · si duu el nen i la nena a prendre decisions respecte a la manera de desenvolupar les activitats i a veure les conseqüències de la seva elecció. · si els duu a investigar idees, esdeveniments, fenòmens personals i socials. · si els estimula a comprometre’s. · si les activitats es poden realitzar des de diversos nivells de capacitat i d’interessos diferents. · si els porta a qüestionar-se idees, conceptes o lleis que ja coneix. · si els porta a qüestionar-se «veritats» acceptades socialment de forma acrítica. · si els porta a plantejar-se i fer front a situacions d’èxit o fracàs. · si ofereix la possibilitat de planificar les activitats amb altres, contrastar punts de vista, arribar a acords o consensos, participar en la realització i valorar els resultats. · si els permet manipular, pensar i sentir emocions subtils i intenses. · si ... Més endavant, en altres capítols, encara afegirem nous aspectes que contribueixen a millorar la riquesa d’una situació d’aprenentatge. De moment, amb aquest llistat, amb el que ja saps de la pedagogia del projecte5 i els punts suspensius que tu mateix pots completar, ja tenim un aperitiu i un primer plat prou substanciós del tema, no et sembla?
4. Raths J.A. (1971): “Teaching whithout specific objectives”. 5. Per repassar aquest concepte pots fer un cop d’ull al capítol 2 de Miquel A. Essomba (2008): Codi obert. Programari lliure per a caps.
39