El be i el mal

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL?

QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL ?

1

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL?

ELOI ROMEO Un dilema filosòfic interessant a resoldre. Molta gent pensa que el bé és un model de vida que tothom hauria de seguir, com una paraula divina, que signifiqués la pau mundial. En canvi el mal, es considera una paraula diabòlica on la majoria de la gent intenta no dur-lo a terme, però que, desgraciadament molta gent sí.

Si ens fixem des d’una perspectiva filosòfica en aquests dos termes ens podríem donar compte que es tracta de relativisme. Almenys jo, opino que aquests dos termes són relatius, no només a cada persona sinó també a cada grup, sigui ètnic, religiós etc. Per exemple, a la religió cristiana existeixen els 10 manaments on s’expressen els 10 requisits que s’han de complir per realitzar el bé. Per a altres religions seran unes altres normes que diuen allò que es bo i dolent.

El que realment ens hem d’arribar a plantejar és si existeixen el bé i el mal. Com he dit abans, el món és molt gran i potser per algú, una cosa està mal feta i per una altra persona amb diferents estudis o morals, creu que està ben feta. Per exemple, si un metge et diu que no beguis llexiu, és perquè és dolent. Però dolent per a qui? I si realment aquella persona creu que el que més li convé en aquell moment és un suïcidi i seria el millor per a ell? Es pot dir que el concepte de bé i mal, varia en nosaltres segons nosaltres també canviem.

Ara bé, les paraules bé i mal signifiquen el mateix en cada societat, el que les distingeix no és el seu significat sinó a les coses que ens referim que són bones o dolentes. També hi ha coses que són bones i dolentes pel món en general. Per una persona igual li pot resultar bo ingerir llegiu, però per l’altra gent que l’envolta tothom sap que es perjudicial. Els assassinats per exemple, són dolents en qualsevol cultura i organització. Hi ha gent que creu que la condició per a que una acció sigui bona ha de ser que beneficiï a un mateix, independentment del que passi amb els altres. En canvi hi ha gent que pensa que per a que alguna cosa sigui bona ha de satisfer sobretot als qui t’envolten.

En aquest apartat, també existeix l’ideal del Yin i del Yang. És un concepte de la filosofia xinesa que expressa que dins de tot el bé hi ha una petita part de mal, i dins de tot el mal, hi ha una petita part de bé. Això ens indica que no es pot aconseguir mai tot allò que es bo ni tot allò que es dolent. Com ja molts cops hem sentit, tots els excessos son dolents i per això aquest ideal filosòfic equilibra aquests dos conceptes.

Com a conclusió dic que el bé i el mal són conceptes oposats creats únicament per l’home i torno a afirmar que el bé i el mal són relatius en l’ampli univers de grups que ens envolten. Tot i això, hi ha certs actes que es consideren dolents o bons en tots aquests grups.

2

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL?

LAURA RIBERA

El bé i el mal són dos termes oposats utilitzats per les persones per a classificar i determinar coses o accions com a bones o beneficioses i per contra, negatives o perjudicials. Aquests dos conceptes són apresos de manera subjectiva, és a dir, cadascú els comprèn diferent segons les seves pròpies normes morals i segons les lleis de l’entorn en el qual es troba. Per aquest motiu, quan ens preguntem què es considera bé i què malament, hi ha respostes diferents.

Els motius de les distintes perspectives dels individus estan estrictament relacionats amb l'ètica del lloc en el qual aquest es troba; per exemple, hi ha societats en les quals caçar animals està bé i en canvi, n’hi ha altres que ho consideren una mala acció perquè la seva religió així els hi demana. Per altra banda, hi ha la pròpia opinió moral sobre situacions independentment de si estan acceptades o no en un grup de persones; per exemple, pot ser que una comunitat cregui que és correcte menjar animals però una persona vegetariana no accepti el fet de matar-los i ho classifiqui com un atemptat contra la seva llibertat.

El bé i el mal són relatius perquè per alguns individus fer el bé pot ésser pensar en Déu abans que en un mateix i per contra, n’hi ha que determinen una acció com a bona quan aquesta es correspon essencialment als desitjos de la persona . Per tant, aquests termes són independents de les perspectives universals; així, una comunitat pot estar a favor de la pena de mort per considerar-ho una acció justa donades les circumstàncies i en canvi una altra pot pensar que es tracta d’una acció negativa perquè va contra els principis de la vida.

Per aquestes raons, una acció no té per què ser totalment bona o totalment dolenta, ja que les repercussions no són determinants.

En conclusió, no podem classificar el bé i el mal com idees provinents del món intel·ligible, sinó que són conceptes que ens fan classificar les coses d’una manera positiva o negativa depenent de la cultura o de la pròpia creença d’una persona.

3

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL?

SALMA MAYENCH

Des de el meu punt de vista, considero que evident que no existeix ni el bé ni el mal absoluts, si no que depèn des del punt de vista des del qual es jutgi. Actualment vivim en un món amb una gran diversitat de cultures, costums, religions, creences i ideologies que varien segons cada persona això ens porta a la gran

quantitat

d’opinions

diferents quan convivim els uns

amb

els

altres.

Malauradament,

sovint

tendim a pensar que tothom pensa de la mateixa manera que nosaltres i creiem que per

adaptar-nos

a

una

determinada societat hem d’adoptar

les

mateixes

creences.

(Il·lustració: Fernando Tomero Bravo. El bien y el mal, fantasía Onírica.)

Un exemple del relativisme de que és bo i què es dolent és quan un suïcida vol consumir drogues per morir. Des del punt de vista mèdic o d’aquells que l’estimen, serà molt dolent si sofreix una sobredosi que el faci morir. En canvi, des del punt de vista del suïcida serà bo ja que serà el que ell vol, que és morir. Crec que per arribar al concepte de bo i dolent s’hauria d’eliminar la costum de generalitzar un determinat pensament a tota la societat.

Per tan, què és bo i dolent? Hi haurà un Déu o un semidéu que dictamini aquests conceptes universalment? Des del meu punt de vista, no pot ser pas així. En primer lloc, com he dit al principi cada societat ha adquirit al llarg de la seva història diferents conceptes de bo i dolent segons les seves creences o costums. Això ens porta al segon punt, ja que si una determinada societat té les seves pròpies lleis o regles hauríem de definir que significa el bé per a ells i intentar extrapolar-lo universalment. Finalment, posant en comú els conceptes que cada societat té d’allò que és bo, arribaríem a una mateixa conclusió, és a dir que a totes les cultures el que es pretén és defensar l’home com a individu i com a comunitat.

En conclusió, el fet de voler el millor per a l’home des del punt de vista individual com social és ser bo, i prendre el camí oposat, serà fer el mal.

4

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL? SANDRA ALONSO

Aquesta és una de les preguntes més antigues que s’han qüestionat en la filosofia i avui en dia encara es qüestiona.

El bé i el mal són dos conceptes oposats que han estats creats per l’home, però cal definir quines són les condicions necessàries perquè un acció pertanyi a el bé o pertanyi a el mal.

Aquestes condicions necessàries per indicar si un acció pertany a el bé o a el mal depenen de les diferents cultures. Per exemple, en una cultura religiosa les accions bones són aquelles les que a el Déu li agraden, però en diferents religions una mateixa acció pot ser bona o dolenta.

En una societat laica, el bé i el mal estan més encarats cap a l’aspecte humà. Per exemple, en un societat es podria dir que el bé son totes aquelles accions beneficien la felicitat comuna, i el mal les accions contraries. En una altra societat laica el bé seria tot allò que et beneficia a tu mateix, i el mal el contrari Avui en dia quan parlem sobre el bé i el mal barregem totes aquestes diferents definicions de cada cultura. Per exemple, si matessin una persona per defensa pròpia, la societat en la que es diu el bé són les accions bones per a la comunitat, aquesta seria una acció dolenta ja que li treus la vida a una persona, en canvi la societat en la que el bé són les accions que et beneficien a tu, aquesta seria una acció bona ja que del contrari t’aguessin matat a tu. Per tant aquí es crearia un debat entre el que creuen que si que l’hauria d’haver matat i els que no.

El bé i el mal no tenen una definició absoluta, són relatius, nosaltres decidim si una acció es bona o no, com hem vist en l’exemple anterior.

També he de dir que no hi ha accions totalment bones ni totalment dolentes, hi ha entremitjos, ja que quan fem una suposada bona acció segur que hi ha algú que pateix, i a l’inrevés quan fem

suposades

accions

dolentes hi ha gent que se’n beneficia.

En conclusió, els conceptes de el bé i el mal han estat creats per l’home. Aquests conceptes són

diferents

per

a

cada

cultura o persona, són relatius i subjectius.

(Il·lustració: Noel Herzog. El bien y el mal)

5

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL?

ROGER BAUTISTA

L’ésser humà, segons el pensament establert des de l’Antiga Grècia, és una ésser racional.

Això implica que té un comportament diferent a la resta d’espècies que habiten el planeta, i alhora que aquest comportament és més avançat, doncs desenvolupat. Però ser racional realment significa que sap escollir segons cada situació, analitzant el bo i el dolent en cada cas, el millor per a ell, doncs sap distingir entre el bé i el mal. Així doncs segons aquest criteri de racionalitat, hem de saber què és el bé i què és el mal en cada cas.

L’home per naturalesa és un ésser violent i arrogant, que ho soluciona tot amb el sofriment dels altres, però això implica que és malèvol? No, simplement és la seva naturalesa, i aquest comportament humà, és el nostre pa de cada dia, doncs el veiem una cosa força comuna.

Doncs a partir d’aquesta idea, la bondat o la maldat és relativa a cada subjecte. Amb aquesta afirmació, s’explica el fet que l’home no entengui aquests conceptes, bé i mal, ja que cada un respecta a qui ho realitza. Exemplificant-ho, podríem dir que en un conflicte bèl·lic, no hi ha bons ni dolents, però per la història els vençuts són els dolents. Però en realitat per cada bàndol, el contrari era el dolent, doncs la representació del mal, i ell mateix era el bo, doncs el bé. Així veiem un clar exemple que el bé és relatiu. Tot i això, si portem aquestes idees en un camp més del pensament, veiem una vessant de les idees diferents.

(Il·lustració: Robert Filiou. Autoportrait, bien fait, mal fait, pas fait)

Plató va dir que el bé era la idea suprema, doncs el Món Intel·ligible, i el mal la ignorància, el Món Sensible. Amb aquesta teoria que aporta Plató, entenem que el món on vivim nosaltres, és imperfecte, doncs ignorant, és una còpia imperfecta del bé, i ignorar el bé significa posicionar-

6

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL? se en el mal. Així s’entén que l’home pertany al mal. Sòcrates també interpreta el bé com el coneixement. El coneixement és la virtut de la saviesa, ser savi implicar fer el bé. Això és deu a que si un ha estat ensenyat, és savi, comprèn la veritat i el bé. Tot i això, que el mal sigui la ignorància, no implica que sigui voluntari. La naturalesa humana provoca que aprenguem contínuament, doncs que siguem cada cop menys ignorants, perquè l’home és ensenyat, i si és ensenyat és que concep conceptes de bé. Però obrar erròniament significa ignora aquella cosa.

Seguint aquest concepte, tot el mal comporta el bé, ja que l’home, igual que la resta d’animals, aprèn dels errors, doncs un cop s’ha comprès quelcom dolent, ha estat ensenyat, aleshores es passa a ser menys ignorant i més savi alhora, doncs més proper al bé.

Finalment, concloc dient que el bé i el mal, segons el meu parer són relatius. Tot i això Sòcrates concep una teoria la qual accepto molt, ja que racionalment i lògicament, com més savi s’és, menys possibilitats de fer el mal hi ha. Tot i això, i encara que contradigui a Sòcrates, el bé i el mal són ensenyats de la mateixa forma, sent relatius sempre. Perquè si el bé s’ensenya, doncs depèn qui t’ensenya es tindrà una idea concreta de que és el bé, i el que pensa el contrari serà un ignorant per a aquell. Doncs és totalment subjectiu.

MARTA SANTACREU De ben segur que algun cop ens hem preguntat què és el bé i què és el mal o que entenem per una acció bona i per una de dolenta. Inclús des de petits ens han instruït per a obrar sempre bé, ja que fer quelcom dolent no està bé. Però, realment som conscients de quan obrem bé i quan obrem malament? Sabem realment diferenciar el bé del mal? Sincerament, i des del meu humil punt de vista, els humans sempre fem allò que més desitgem o volem. Mirem per a nosaltres mateixos per a sentir-nos satisfets, feliços. Ara bé, també intentem obrar per a fer el bé en la comunitat però tot això és molt relatiu, direu. Exacte, ningú pot sempre estar d’acord al cent per cent en les nostres accions i és per això que hem de gaudir de la vida, essent llestos i triant tot allò que ens faci sentir a gust. Camina per un camí amb les sabates més incòmodes del món, és com errar per la vida sense sentir-se a gust amb un mateix.

Aristòtil, filòsof grec del segle IV aC, va dir: “ Els que obren bé són els únics que poden aspirar en la vida a la felicitat”. Certament, recolzo aquesta teoria ja que, com bé sabem, si decidim fer una cosa, i només si decidim, triem sempre allò que ens proporciona plaer, felicitat. Per a nosaltres això és obrar bé, però per a una altra persona les nostres accions poden ser

7

FILOSOFIA 1r BTX. INS ALFONS COSTAFREDA QUÈ SÓN EL BÉ I EL MAL? perjudicials. Ara bé, si féssim el contrari ens perjudicaríem a nosaltres mateixos. Què hem de fer? És per això que opino que obrar bé o malament és molt relatiu: per a mi una acció pot ésser el bé en persona, però per a una altra, el mateix dimoni. És clar està que sempre hem de mesurar les conseqüències de les nostres accions però crec que la nostra vida és massa curta per a vigilar sempre les repercussions: hem d’ésser feliços. Si som feliços ho serem perquè ens trobem a gust amb els nostres amics i familiars, del contrari ens sentiríem malament, ja que la nostra vida es construeix gràcies a les persones que ens envolten.

Per tant, crec que obrar bé és dur a terme les coses de manera que ens proporcionin una satisfacció, tot i que a vegades haurem de renunciar a quelcom, però en un futur de segur que ens espera quelcom de millor. També s’han de tenir en compte les persones del nostre voltant, ja que no podem anar fent les coses que ens apeteixin, ja que algú en pot sortir perjudicat i això podria produir un malestar en el nostre ser. Com he dit, les accions són molt relatives i mai tothom estarà d’acord; hem de fer allò que creguem convenient amb la nostra forma de pensar per així tenir l’ànim serena. Per que, de fet, només som uns simples errants en un món totalment desconegut.

8