PROJECTE ÀGORA
(Trebal interdsciplinar al Batxilerat) IES MANUEL DE MONTSUAR CURS 2010-2011
La pel.lícula ÁGORA. Alejandro Amenábar. Fitxa tècnica Direcció:
Alejandro Amenábar
Producció:
Álvaro Augustín, Fernando Bovaira
Guió:
Alejandro Amenábar, Mateo Gil
Banda sonora: Dario Marianelli Dr. fotografia:
Xavi Giménez
Muntatge:
Nacho Ruiz Capillas
Vestuari:
Gabriella Pescucci
Protagonistes: Rachel Weisz, Max Minghella Països:
Espanya, República de Malta
Data d'estrena: 2009 Gènere:
Drama històric
Duració:
126 min.
Idioma:
anglès
Intèrprets:
Persontages
Sinopsi:
Rachel Weisz
Hipàtia
Drama històric que situa l'acció al segle IV dC a
Max Minghella
Davo
l'actual Egipte, aleshores dominat per l'imperi romà.
Oscar Isaac
Orestes
Moment
Yousef Sweid
Peter
cristianisme. Els nous conversos esdevenen sovint
Manuel Cauchi
Teophilus
extremistes i s'enfurismen contra els pagans. Les
Amber Rose Revah
Sidonia
violentes revoltes arriben fins als murs de la Biblioteca
Richard Rurden
Olympus
d'Alexandria, on Hipàtia, que ha dedicat la seva vida
Clint Dyer
Hierax
al coneixement i l'ensenyança, lluita per salvar la
Sami Samir
Cyril
saviesa del món antic acumulada en aquesta.
de
revoltes
religioses
i
expansió
del
Web oficial:
Davo, jove esclau, i admirador, d'Hipàtia, es debat
http://www.agoralapelicula.com/
entre l'amor que sent per ella i el desig de llibertat que promulguen els cristians.
Testimoni històric "Tots els homes la reverenciaven i l'admiraven per la seva singular modèstia i intel·ligència, per això mateix suscitava una gran enveja i perquè conversava sovint amb Orestes, la gent va acusar de ser la causa que Orestes i el bisbe no es fessin amics. En poques paraules, alguns fanàtics, radicals i violents, capitanejats i guiats per un tal Pedro, rector d'aquella Església, la van veure al pati quan ella anava a treballar, la van arrencar del seu carruatge, la van arrossegar a l'església Caesarium, la van despullar , li van arrencar la pell i la carn armats amb cargols i petxines esmolades fins que la seva ànima va deixar el cos, van esquarterar les restes i van portar els trossos a un lloc anomenat Cinaron i allà els van cremar fins convertir-los en cendres ". SÒCRATES L'ESCOLÀSTIC. Assassinat d'Hipàtia.
Englih: Te Film THE FILM “AGORA”
by Sandro Fusco (1BTXB)
“Agora” is a historical drama. Amenabar, the director, hadn’t always wanted to make a movie about the Egyptians and the Roman Empire. The movie shows some nice aspects of Christianity. The movie isn’t about 18th century Egypt. Alejandro Amenabar didn’t want to talk about what is happening in the world today.
The city of Alejandria was the symbol of tolerance between cultures.
Rachel Weisz, the main character, define the “Agora” as an anti-fundamentalism movie.
Filosofa : Àgora i el mite de la caverna Plató compara la realitat amb una caverna: les aparences són com les ombres que veuen els que hi són presoners des del seu naixement, i que per tant són confoses per l’autèntica realitat. Però si un presoner fos capaç d’alliberar-se i ascendir al món exterior,
veuria
que
aquelles
ombres
eren
provocades per uns objectes muguts per uns homes per sobre d’un mur, i per l’acció del foc encès a l’altre extrem de la caverna. I si continués pujant, veuria que l’autèntica llum no és la d’aquell foc, sinó que veuria la llum del sol com il.lumina les coses de les quals les ombres eren una còpia imperfecta. Però què passaria si un presoner fos alliberat i portat a l’exterior per la força? Segurament es veuria encegat per la llum a què no estava acostumat i es revel.laria contra nosaltres, fins al punt d’arribar a matar. Anem a veure com podem relacionar aquest mite amb la pel.lícula. Irene Izquierdo (1 BTX A) La gent d’ Hipàtia saben que han d’anar amb molt de compte ja que per a un presoner que des que ha nascut li han dit una cosa errònia, si l’alliberen de les seves cadenes i li mostren el veritable món aquell que desconeix i ho fan de cop , el presoner es tancarà en banda i odiarà a aquells que solament el volien ajudar. (...) Els presoners no es van adaptar, no van creure en el nou món que ella els oferia i es van quedar en la profunditat de la presó amb unes cadenes fetes de por i no de ferro com l’altra vegada. Marc Brunet (1 BTX B) En la meua opinió en la pel·lícula hi ha múltiples fets que es poden arribar a relacionar amb el mite de la caverna. Em resulta estrany que en la pel·lícula alguns personatges, raonessin sobre les circumstàncies totalment diferents del que segurament hagués optat jo o fins i tot es contradiguessin al mite de la caverna, penso que alguns personatges no tenien realment present quina era la gravetat de la situació i quin seria el seu desenllaç. Per exemple quan el esclau Davo es comença a “cristianitzar”. Trobo que aquest fet xoca i s’oposa directament al mite de Plató, ja que Davo quan es trobava en el més baix de l’escala social era un esclau, però encara posseïa relativament la llibertat de pensament inclús assistia a les classes com a ajudant d’Hipàtia cosa que poc podien fer, en canvi quan es transforma al cristianisme passa d’un empresonament o esclavització física a una psíquica, ja no tenia la mateixa llibertat de pensament tal com anteriorment disposava, però havia aconseguit la llibertat física. Això si fem un símil amb el mite de la caverna trobarem, que Davo passa de viure al món exterior on coneixia la realitat però estaria tancat en una gàbia gegant, a viure dins la caverna creient que les ombres són més o menys la realitat (almenys o feia
veure que era inconscient, tot i que desprès es veu que en part se’n repeteix) i podent caminar lliurement per l’interior. Particularment opino que es pitjor la segona situació que la primera, perquè quan es passa al cristianisme continua sent pres físic, degut a que si té la ment “empresonada” el cos també ho estarà. Llavors sorgeix el dubte de que es el que realment canvia Davo. Jo penso: canvia una realitat verdadera, dura i complexa per una de falsa, senzilla i potser més relaxada i pacífica? – Ho dubto... i llavors perquè canvia? Per deixar de ser esclau? Per ser més lliure? Perquè la massa de gent també o fa? Perquè realment també creu en la fe de Déu? He arribat a la conclusió de que ho fa per tres possibles motius que podrien ser més convincents que els anteriors: a. Perquè una persona s’interessa en ell a part de la condició d’esclau i això li desperta un nou sentiment que es pensa que el trobarà en tot el cristianisme. b. Perquè no vol acceptar la veritable realitat en la seva condició d’esclau i prefereix viure en una mitja mentira, encara que en sigui un tant conscient. c. O bé pel rebuig d’Hipatia al seu amor. (...) Una altra semblança amb el mite de la caverna podria ser com els cristians distorsionaven la veritable realitat per tal d’obtenir el que ells volien, i al transmetre això al poble aconseguint una major suma de seguidors i també més pes dins de la societat que era el que realment pretenien. Podríem fer la comparació de que els bisbes, “””els que anaven de negre””... eren les persones que movien o manipulaven els objectes per davant del foc per projectar la seva ombra, transformant la realitat dels objectes en la realitat de les ombres que en el meu parer serien com la religió cristiana. Les ombres són reals però no són la realitat, igual passava amb el cristianisme. De fet hi ha diversos moments en la pel·lícula en el que això es reflecteix, sobretot quan el nou bisbe fa les acusacions sobre les dones i especialment sobre Hipàtia, en aquest cas la distorsió era extrema, ja que la podríem tractar de doble. S’estava fent un joc de paraules amb els escrits de la bíblia per tal que aquest siguessin més durs i contundents i recordem que la bíblia és un llibre escrit nomes amb finalitats de dogmes religiosos i que s’estava imposant com una llei...
Cièncie pel món contemporani: l'univers d'Hipàtia. Eva Arcega (1BTX A) A l’edat clàssica, la ciència jugava un paper secundari. La principal
preocupació
de
la
humanitat era defensar la seva religió, hi havia molts conflictes bèl·lics
entre
creences.
No
suficient
importància
descobriment
diferents li
del
donaven que
al els
envoltava. La Hipàtia defensava la teoria geocèntrica. Segons ella el Sol, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn giraven al voltant de la Terra. I giraven alhora en un petit cercle sobre sí mateixos. Però al llarg de la seva vida, en el moment que deixa de ser professora, quan destrueixen la biblioteca, es planteja preguntes. La resposta només pot ser que el Sol sigui el centre de l’univers. Quan comença a defensar la teoria heliocèntrica la lapiden. Hipàtia ha arribat a fer les seves teories plantejant-se dubtes. Com la gravetat o el moviment dels astres. I canvia la seva teoria geocèntrica perquè hi havien coses que no podien ser correctes. Realitza proves amb el fi de demostrar-ho. Es, en resum, com la metodologia científica d’avui en dia. Durant la pel·lícula també nombra a Aristarc de Samos, la primera persona que va nombrar la possibilitat d’un univers heliocèntric. Nombra també a diversos filòsofs i científics importants, quan recullen papirs de la biblioteca. Abans de que sigui destruïda per sempre. Segons ella, gaudim de bona salut quan som capaços d’aprendre qualsevol cosa, de qüestionar-nos afirmacions que sempre hem tingut clares. Amb la finalitat de créixer com a persones i d’ampliar els nostres coneixements. I la malaltia és el fet d’estar cegats per una cosa en concret, ja sigui una religió o una raça, i de no poder veure més enllà. Negant qualsevol cosa que surti del que ja s’ha dit. Un Astrolabi és un antic instrument que permet determinar la posició de les estrelles al cel. En surt un a la pel·lícula quan estan navegant a un vaixell.
Tània Lozano (1 BTX B) La ciència en aquells temps jugava un paper secundari, és a dir , sol els científics creien en ella. Durant aquella època es van fer descobriments sobre l’origen de l’univers, la vida, el sol, etc.. Encara que la majoria de gent creien tant en una religió com una altra. I els científics sol creien en la ciència i les ganes de descobrir coses sobre el que els envolta, ja sol creien en les coses que ells veien i podien comprovar. En aquella època era així, perquè la majoria de gent creia sol en una religió, però apart de que ells creguessin, eren de ment tancada perquè no deixaven que els demès creguessin en lo seu encara que les idees fossin oposades... És el cas que li va succeir a Hipàtia, com ella sol creia en la ciència i en res més la van acabar matant. Hipàtia afirmava la teoria demostrada per Eratòstenes, que la terra és rodona. Durant la pel·lícula es veu a ella investigant per afirmar aquesta teoria, dibuixant com en un sorral. Al final, desprès d’investigar durant molt temps, afirma la teoria. Hipàtia segueix la mateixa estructura que la metodologia científica, és a dir, primer es marca l’objectiu , desprès fa la hipòtesi, dissenyava una experiència que li permetia comprovar la hipòtesi, realitzava el experiment i treia les seves conclusions. Abans s’ensenyava d’una manera molt diferent, Hipàtia tenia com unes figures en forma de corns i geometria amb les quals ho anava explicant tot, crec que abans era molt més difícil ensenyar ciència que ara. A
la
pel·lícula
també
apareix
Ptolomeu
(teoria
geocèntrica) , Hiparc de Nicea( mesura la distància entre la terra i la lluna), Eratòstenes(Mesura la circumferència de la terra) , Aristòtil( El sol i els planetes giren al voltant de la terra en òrbites circulars) i Aristarc de Samos(teoria heliocèntrica). L’astrolabi és un instrument de navegació que mesurava l’altura del sol depenen si era de dia o de nit i els mariners amb una sèrie de càlculs podien trobar la latitud. En surt a la pel·lícula quan ella està al sorral intentant dibuixar la projecció de la terra i el sol a la sorra. Hipàtia. Vivia a Egipte, va ser matemàtica, filòsofa, astrònoma i científica. Fou membre de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle V, era la primera dona coneguda en el desenvolupament de les matemàtiques. Ensenyava als seus alumnes ciència i filosofia. Ella, sol creia en la ciència i la filosofia, és a dir en les coses que ella podria confirmar ,per això doncs , els cristians la atacaven de bruixa i mala persona. Al final els cristians la van matar per no tindre les mateixes creences que ells. S’ha batejat un cràter i un espadat lunar amb el nom d’Hipàtia.
Matemàtique: El cercle universal
Marc Brunet (1 BTX B) 1. Quins continguts de matemàtiques (inclosa l’astronomia) surten en la pel·lícula? - El cercle, com a element perfecte. - El moviment dels cossos, tant rectilini com curvilini. - El pes. - El concepte de centre. - No s’arriba a nombrar clarament, però es sobreentén “la gravetat”. - El càlcul i operacions amb nombres (multiplicació, divisió, suma…). - Diferents models de sistemes planetaris, el concepte òrbites... - Con d’Apol·loni. - La figura de l’el·lipse. - La figura de la Paràbola. - Quan el pare d’Hipatia tira el dau, podríem dir que parla de probabilitat. - El mecanisme celesteic. - Model heliocèntric. - Model Geocèntric, tot i que no es nombrat en la pel·lícula apareix diverses vegades la idea de que la Terra és el centre de l’Univers. - Es parla de les constel·lacions. - Amb un aparell de mesura es parla de un equivalent de latitud i longitud que s’utilitza per mesurar la distància entre els cossos celestes suposadament amb l’utilització d’una mesura semblant als Graus. - El concepte de perímetre. - Només és nombrat : la distància que hi ha entre un punt d’una circumferència i el seu centre, s’anomena radi. - Semicercle. - Segment. - El concepte constant.
2. Quins científics surten citats a Àgora? - Ptolomeu - Apol·loni - Aristarco(Aristòtil) - Plató - Hiparco 3.- En què consisteix la principal Teoria que proposa Hipàtia? Hipàtia ens proposa un model semblant l’heliocèntric, on el Sol és el centre de l’Univers i la Terra gira al voltant d’ell formant una orbita el·líptica. El Sol ocupa un dels dos centres de la el·lipse, i per aquest motiu quan la Terra fa el moviment de translació el Sol vist des de la terra canvia de tamany.
4.- Quin nom rep aquesta Teoria en l’actualitat? Model heliocèntric o heliocentrisme
5.- Quin científic, amb molta posterioritat, la va demostrar? De quin segle? Els científics més importants que treballaren amb aquesta idea foren: Nicolau Copèrnic – XVI (demostra la teoria a partir de càlculs matemàtics). Giordano Bruno - XVI Tycho Brahe - XVI Galileu Galilei - XVII Johannes Kepler - XVII