activitats economiques catalunya

UNITAT

5

Catalunya: activitats econòmiques 1. L'economia local en un món global 2. Els sectors productius 3. Les infraestructures de transport 4. Els eixos de desenvolupament i equilibri territorial

La intensitat del trànsit de vehicles i mercaderies és una expressió del dinamisme econòmic, tant mateix el col·lapse circulatori en hores punta és un problema per a grans ciutats i àrees metropolitanes.

1. L‘ economia local en un món global Idea: per a conèixer la realitat econòmica de Catalunya cal que mirem a les grans xifres o macromagnituds econòmiques i les comparem en les dades del nostre entorn immediat: l'Estat i la UE. Desprès veurem alguns indicadors dels diversos sectors productius.

Consulteu la Font 2. Definició de macromagnituds: "conjunt reduït de variables que permeten avaluar el funcionament de l'economia". Política macroeconòmica: "mesures governamentals destinades a influir (...) sobre l'evolució de l'economia".

1.1. Les grans xifres.

PIB CATALUNYA 208 627 €

PIB per habitant

1. L‘ economia local en un món global 1.1. Les grans xifres (II).

IPC

TAXA D’ATUR REGISTRAT

TAXA D’ACTIVITAT

1. L‘ economia local en un món global 1.1. Les grans xifres (III).

DADES 2007

PIB x Hab

Tx Cr PIB

IPC

Tx. Act

Tx. Atur

Catalunya

29092€

3,6%

3%

61,8%

6,5%

Estat espanyol

26630€

3,7%

2,8%

58,2%

8,3%

UE

24880€

2.9%

2.3%

57,3%

7,1%

ATENCIÓ: Les dades actuals són sensiblement diferents

1. L‘ economia local en un mĂłn global

1. L‘ economia local en un mĂłn global

1. L‘ economia local en un mĂłn global

1. L‘ economia local en un món global 1.2. La importància dels sectors productius.

IDEA: Per analitzar l'estructura econòmica d'un país s'organitzen les dades en funció dels sectors productius.

L'economia de Catalunya és una economia terciaritzada.

Tanmateix, el pes del sector terciari català és inferior al de les economies d'altres països del nostre entorn.

Amb un valor afegit brut (VAB) per a l’any 2007 del 65, 9 % (lleugerament inferior al VAB estatal del 67, 3% i de la mitjana europea del 71, 6% ). Dades que manifesten el pes del sector industrial en el conjunt de l’economia catalana.

VAB: la diferència entre el valor de la producció i les compres de matèries primeres, subministraments i serveis necessaris per obtenir aquesta producció.

1. L‘ economia local en un món global 1.2. La importància dels sectors productius.

El sector industrial és el segon més important a Catalunya, amb un VAB del 22, 1 % per a l'any 2007 (per sobre de la mitjana estatal: 17,5; i del 20, 2% de la UE).

La indústria que va ser el motor de l'economia catalana des del s. XIX ha anant perdent pes relatiu en el conjunt de l'economia, però encara continua sent un sector potent, on conviuen sectors tradicionals amb sectors emergents. El seu pes en termes d'aportació al PIB de l'Estat espanyol és el mes important del conjunt de les comunitats autònomes, amb un 24, 6%.

Catalunya Polígon Industrial de Terrassa

1. L‘ economia local en un món global 1.2. La importància dels sectors productius.

El sector de la construcció ha estat clau en el creixement econòmic dels darrers anys.

Avui és un sector en procés de reconversió com a consequència de la crisi financera internacional.

De xifres d'ocupació al voltant del 12 % per a l'any 2006, 2007 confirmava el retrocés fins el 10%.

1. L‘ economia local en un món global 1.2. La importància dels sectors productius.

El sector primari té una participació del VAB molt baix, un 1,3% per a l'any 2007 front el 2,9 % de l'Estat espanyol i un 1,9% de la UE. La població activa en el secor per a Catalunya era del 2,2%, mentre que la mitjana espanyola era del 4,5% i l'europea UE de un poc més del 5,5%.

Malgrat les dades del sector, cal valorar-lo amb justícia per els beneficis indirectes que aporta a l'economia (medi ambient, sostenibilitat, territori...)

1. L‘ economia local en un mĂłn global

1. L‘ economia local en un món global 1.3. La confluència amb Europa.

Des de la incorporació d'Espanya a la UE (1986) l'economia catalana s'ha acostat i ha superat a la mitjana Europea.

En termes de PIB per habitant, Catalunya ha superat la mitjana de la UE 25 (l'any 1986 només representava el 86%).

Aquesta dada reflexa el dinamisme de l'economia catalana per sobre de mitjana europea ( en els vint ants entre 1896 i 2006 el creixement del PIB per càpita ha estat superior en més d'un punt sobre la UE-15: del 3,4 al 2,3 %) Podem distingir diverses etapes en funció de la conjuntura econòmica internacional i l'arribada de fons europeus: - Entre 1896 i 1991, recuperació i creixement superior a la mitjana - 1992-1994, anys de crisi general i especialment a Espanya i Catalunya - De 1995 a 2006 creixement sostingut, en part provocat pel sector rajola Des del 2007 comencem a veure els efectes de la crisi internacional que aquí és força sentida

1. L‘ economia local en un mĂłn global

1. L‘ economia local en un mĂłn global

1. L‘ economia local en un mĂłn global

1. L‘ economia local en un mĂłn global

2 Els sectors productius

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES DEFINICIÓ DEL SECTOR: ÀMPLIA GAMMA D'ACTIVITATS CARACTERITZADES PER LA PRODUCCIÓ DE BÉNS NO MATERIALS (INTANGIBLES) TAMBÉ DITS SERVEIS. EL SEU DESEMVOLUPAMENT ÉS INDICADOR DE BENESTAR I IDENTIFICA LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL.

A Catalunya destaca el subsector del comerç i del turisme.

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES EL COMERÇ A CATALUNYA

Les xifres: En termes de PIB, el comerç representa el 19, 2 % del sector terciari En termes d'ocupació, el comerç ocupa un 15,5 % de la PA En termes VAB, el comerç aporta un 20,4 %, el primer lloc de tot l'Estat En la participació en l'activitat econòmica (PIB) suposa el segon lloc estatal.

Les empreses El sistema dominant és la PIME, i d’elles les empreses d'1 a 10 treballadors Concentració empresarial no homogènea, amb un marcat protagonisme de la demarcació de Barcelona (68%)

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES EL COMERÇ A CATALUNYA II Tendències Protagonisme del centre comercial Concentració empresarial en grans grans superfícies de la distribució Noves formes de comerç: franquícies, outled, ressorgiment de la tenda tradicional de proximitat i auge de la venda on line Característiques actuals del sector Domini de la petita empresa familiar: atomització i associacionisme feble (minva capacitat d'aprofitar economies d'escala) Qualificació professional baixa Ràtio habitants per establiment força alta (sobredimensió sector) Reptes El subsector ha de fer front a la globalització del mercat, les competències internacionals, l'economia submergida...

Ha de mirar de noves estratègies de venda (venda especialitzada)

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES TURISME

IDEA: GRAN PROTAGONISME ECONÒMIC A CATALUNYA

Actius: Riquesa paisatgística Benignitat climàtica Patrimoni cultural

Xifres 15 milions visitants estrangers en 2006 i Taxa Creixement del 6,9 %, la més alta de l'Estat 5 milions visitants nacionals en 2007

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES Tendències Sector en creixement Augment oferta allotjaments turístics (hotels de qualitat certificada) Diversificació (noves modalitats de turisme: gastronòmic, ruta del vi...)

Noves formes de viatjar (loft cost, AVE...)

Millora d'equipament Alta capacitació professional Característiques actuals Estacionalitat Concentració geogràfica Força de la marca Barcelona Consolidació del turisme rural Diversitat de procedència Reptes Superar l'estacionalitat i la concentració geogràfica Millorar els equipaments i infraestructures Augmentar la despesa per visitant

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius Marques turĂ­stiques

2. Els sectors productius Allotjaments turístics. 2010 (*) Per tipus. Marques turístiques

Establiments

2.826

353

2.034

5.213

Places

286.955

231.769

15.859

534.583

Barcelona

549

0

0

549

Barcelona

63.997

0

0

63.997

12.584

5.295

2.438

20.317

74.069

105.511

3.097

182.677

Catalunya Central

198

21

317

536

Catalunya Central

Costa Brava

717

110

372

1.199

Costa Brava

Costa Daurada 303

55

182

540

Costa Daurada 55.409

56.633

1.481

113.523

Costa de Garraf

171

8

65

244

Costa de Garraf

15.702

9.640

553

25.895

Costa de BarcelonaMaresme

170

30

22

222

Costa de BarcelonaMaresme

33.718

15.735

139

49.592

PirineusPrepirineus

421

100

808

1.329

PirineusPrepirineus

15.360

28.769

6.039

50.168

Terres de l'Ebre

90

16

106

212

Terres de l'Ebre

4.846

6.336

853

12.035

Terres de Lleida

99

4

147

250

Terres de Lleida

4.888

1.291

1.112

7.291

Val d'Aran

108

9

15

132

Val d'Aran

6.382

2.559

147

9.088

Font: Anuari estadístic de Catalunya, Idescat, 2011

2. Els sectors productius Visites estrangers per mitjà de transport

2006

2007

2008

2009

2010(*)

Cotxe

6.110,4

5.733,8

4.820,5

4.570,0

4.612,3

Autocar

1.266,2

979,4

1.127,3

947,9

877,7

Avió

7.892,2

8.739,6

8.623,3

7.663,2

8.280,1

Tren

203,1

97,0

91,4

87,3

109,9

Altres

337,6

342,5

364,4

328,6

326,7

Total

15.809,5

15.892,4

15.026,9

13.597,0

14.206,6

Font: Idescat, mitjançant dades de lET, 2011

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES

Les finances Element fonamental pel desenvolupament econòmic, la seva funció principal és la de dirigir els fluxos monetaris des de les economies domèstiques vers les empreses i l'Administració.

En eixe sentit, les entitats financeres, són les institucions encarregades de canalitzar els estalvis i s'integren dins del flux circular de la renda:

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES

Les finances II L'existència d'un sistema financer complex i bén regulat és una característica de les economies més avançades. Alhora, és un factor generador de renda.

Característiques del sector a Catalunya El sector financer ha experimentat un fort creixement, malgrat que ha tingut que superar problemes, alguns dells derivats de la crisi immobiliària.

Abans de la recent reestructuració bancària, a Catalunya destacaven les caixes d'estalvi (avui integrades en grans corporacions bancàries):

2. Els sectors productius La reestructuració bancària

2. Els sectors productius 2.1. ELS SERVEIS: EL COMERÇ, EL TURISME I LES FINANCES

Les finances III El sector bancari Les grans caixes: La Caixa i Caixa Catalunya, avui formen part de Caixabank i Caixacatalunya Hi ha havien entitats de caràcter comarcal i local que s’han fusionat (BMN, UNIM) La gran banca, l‘únic banc català amb certa importància abans de la reestructuració, és el Banc de Sabadell, que ha consolidat la seva posició amb la compra de la CAM i el Banc Gipuzcoano La borsa És un mercat que actúa com intermediari financer mitjancant la compra i venda d'accions i obligacions.

Distribució geogràfica Las majoria de l'oferta financera es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona.

2. Els sectors productius 2.2. Les activitats industrials i la construcció

El sector industrial Ha tingut un paper important en la configuració actual de Catalunya.

Actualment manté un pes específic en l'estructura econòmica del país amb xifres per sobre de la mitjana europea i estatal.

Emplaçament Han tendit a concentrar-se per sectors. Actualment es tendeix a la ubicació en polígons industrials (prèviament planificats) i se n'aprofiten d'economies d'escala.

Els polígons es localitzen buscant emplaçamantes avantajosos, amb certa especialtzació: Transformació de matèries primeres Especialitzats en logística (ciutat del transport) Especialitzats en magatxematge Especialitzats en recerca i investigació (parc tecnològics) Avui es parla de sectors d'activitat econòmica i tendeixen a complimentar activitas relacionades (incorporen serveis)

2. Els sectors productius 2.2. Les activitats industrials i la construcció

El sector industrial II Tendències Obertura al mercat internacional Deslocalització selectiva Sector en creixement (aquells que necessitin menys mà d'obra) Presència d'empreses multinacionals (un total del 3% d'empreses multinacionals a Catalunya representa gairebé el 50% de facturació i el 60% de les exportacions del sector) Característiques Diversificació, hi destaquen el subsector químic i del transport, també l'alimentari i del metall.

Domini de la industria transformadora (béns de consum) Presència (nombre de llicències) de la PIME amb més del 80% del total Baixa productivitat, per sota de la mitjana europea. S'explica per la manca d'inversió en RD Concentració industrial a l'àrea de Barcelona

2. Els sectors productius 2.2. Les activitats industrials i la construcció

El sector industrial III Principals àrees industrials La localització industriasl a Catalunya es relaciona amb tres sistemes urbans: els grans nuclis de població, els eixos viaris del transport i els eixos fluvials Les indústries busquen emplaçaments en entorns accessibles, ben comunicats i amb bones dotacions de serveis i busquen també la proximitat d'altres indústries.

Els diversos subsectors tendeixen a concentrar-se. Podem parlar d’ especialització regional, així com d'àrees i eixos industrilas a Catalunya.

2. Els sectors productius 2.2. Les activitats industrials i la construcció

El sector industrial IV Les comarques de l‘àrea metropolitana de Barcelona, es caracteritzen per la gran concentració i diversificació de les activitas industrials: hi destaquen els subsectors del metall, material de transport, plàstic, farmacèutic, l'elèctric, l'electrònic i tecnològic.

El corredor AP7, és el principal eix industrial de Catalunya, tendeix a configurar una successió d'emplaçaments industrials des del Camp de Tarragona fins a l'Alt Ampordà. Es caracteritza per la diverificació.

Els eixos fluvials del nord (Llobregat, Ter) concentren alguns emplaçaments industrials on destaca el tèxtil El Baix Camp i el Tarragonès concentra la segon àrea industrial de Catalunya on destaca la industria química bàsica a l'eix Tarragona-Reus.

L'àrea urbana de Lleida i el Segrià, especialitzada en la indústria agroalimentària i maquinària agrícola.

Fóra d'aquestes, hi han centres industrials més petits (Tàrrega-Cervera…)

2. Els sectors productius 2.2. Les activitats industrials i la construcció

El sector industrial V Els sistemes de producció locals Per tal de conèixer les pautes de concentració industrial a Catalunya cal fixar-se en els anomenats sistemes de producció locals.

El concepte, fa referència a les preferències de localització industrial que tendeix a concentrar en un mateix espai empreses d'un mateix sector productiu i creen vincles de cooperació anomenats sistemes de producció local o clúster.

Es creen concentracions d’empreses interconnectades, de proveidors especialitzats, empreses de serveis i d'institucions associades.

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

2. Els sectors productius

Distribuci贸 pol铆gons industrials a Catalunya

2. Els sectors productius 2.2. Les activitats industrials i la construcció

El sector de la construcció La construcció ha tingut un paper destacat en l'economia catalana des dels anys 50 (inici del desenvolupamen econòmic desprès de l'Autarquia). També te un gran protagonisme respecte de l 'ocupació, d'ahi que els efectes de la crisi al sector es traduisca en altes xifres d'atur.

Entre 1998 i 2007 va coneixer una època de gran creixement per la demanda de noves vivendes i per la dotació d'obra pública (la vivenda va suposar gairebé el 17% del PIB entre el 200 i 2006). L'any 2007 el sectr començà a patir els efectes de la crisi en clau de contracció.

El sector inclou (per l'evident relació) activitats productives com la fabricació de materials de construcció, també amb un pes econòmic important ( 7% PIB per al 1997). Hi destaquen la fabricació de ciment, rajoleries, vidre, bóviles, ceràmica, sanitaris... que busquen la proximitat de les matèries primeres.