INTRODUCCIÓ La Revolució Industrial és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII en el Regne de Gran Bretanya. Durant aquest període es va viure el major conjunt de transformacions econòmiques, tecnològiques i socials de la història de la humanitat des del Neolític, que va veure el pas des d'una economia rural basada fonamentalment en l'agricultura i el comerç a una economia de caràcter urbà, industrialitzada i mecanitzada. El terme de Segona Revolució Industrial designa el conjunt de transformacions socioeconòmiques interrelacionades que es van produir aproximadament des de 1850 fins a 1870 i el començament de la Primera Guerra Mundial, en 1914. Durant aquest període els canvis es van accelerar fortament. Gran Bretanya deixà de ser la gran potència i li va deixar el lloc als EUA, Alemanya i el Japó. El procés d'industrialització va canviar la seua naturalesa i el creixement econòmic va variar de model. Els canvis tècnics van continuar ocupant una posició central. Les innovacions tècniques concentrades essencialment, en noves fonts d'energia com el gas, el petroli o l'electricitat; nous materials i nous sistemes de transport (avió i automòbil) i comunicació (telèfon i ràdio) van induir transformacions en cadena que van afectar el factor treball i al sistema educatiu i científic; a la grandària i gestió de les empreses, a la forma d'organització del treball, al consum, fins a desembocar també en la política.
NOVES POTÈNCIES INDUSTRIALS 1234-
EUA ALEMANYA EL JAPÓ LA RESTA D'EUROPA
ELS EUA: LA GRAN POTÈNCIA Els Estats Units representa un altre exemple d'industrialització tardana, però ràpida i molt efectiva permetent que la seua població aconseguira els 100 milions en 1914, creixement potenciat per una intensa immigració europea atreta per la gran prosperitat del país sota la visió idealista del "somni americà".
Una vegada superada la Guerra Civil i les seues conseqüències l'economia estatunidenca es va accelerar en la dècada de 1850-1860 en sectors com el siderúrgic, tèxtil o miner convertint als EUA en un gran exportador, en aquest creixement va tindre una gran importància el paper del desenvolupament ferroviari amb grans companyies com la Union Pacific que van articular l'ampli territori del país permetent la colonització de les grans zones de l'interior i l'oest.
Gràcies a tot això la indústria estatunidenca, especialment en el sector pesat o energètic (petroli) va igualar i va superar al britànic, a més l'existència d'uns salaris més alts va potenciar a la societat de consum que al seu torn va permetre l'augment de la productivitat. Tot això perfila l'antecedent de la posterior hegemonia econòmica mundial dels EUA que es consolidarà després de les dues guerres mundials.
ALEMANYA
Alemanya, després de culminar el seu procés d'unificació en 1871, va protagonitzar una intensa industrialització que li va portar a convertir-se en molt poc temps en una de les majors potències econòmiques del món capaç de competir amb els britànics. La seua incorporació tardana li va permetre desenvolupar directament les innovacions de la II Revolució Industrial referent als sectors siderúrgic, elèctric, químic... gràcies en bona part a la relació entre la banca i les empreses, destaca especialment la indústria pesant que va acabar superant a la de béns de consum.
Mentre que la producció d'acer es va multiplicar i va superar a la britànica, la indústria química va arribar a ser la més important del món i els seus productes elèctrics van inundar els mercats. D'aquesta manera Alemanya es converteix en la potència industrial més gran del continent el que va aguditzar la seua rivalitat amb Gran Bretanya.
El Japó era en la primera meitat del segle XIX un país endarrerit, agrari, feudal i aïllat, no obstant això la Revolució Meiji iniciada en 1868 permet la ràpida reforma i transformació del país incorporant-se a la industrialització en molt poc temps. El nou govern va buscar assegurar la prosperitat i independència el país fomentant la industrialització enviant tècnics a formar-se a l'estranger, important maquinària estrangera o impulsant la creació de fàbriques i empreses premiant a les més eficients. Les conseqüències de tot aquest esforç van ser la creació d'un sector industrial potent amb grans empreses com Mitsubishi, Mitsui, Sumitomo, la concentració del capital en les grans corporacions empresarials (Zaibatsu) o una forta emigració a les ciutats.
EL JAPÓ
LA RESTA D'EUROPA Altres focus de menor importància serien Itàlia on la rica burgesia del nord va promoure l'expansió industrial i ferroviària focalitzada en les zones de Milà, Torí o Gènova mentre que en la resta del territori predominava una estructura més agrària.
Rússia on el govern tsarista va impulsar principalment una indústria pesant focalitzada en la part occidental del país i amb un potent sector energètic en el carbó i el petroli, i finalment Espanya amb un desenvolupament tardà i feble sobre una estructura econòmica fonamentalment agrària destacant les zones de Catalunya i País Basc i els sectors tèxtil i siderúrgic.
LES EXPOSICIONS UNIVERSALS
Exposició Universal és el nom genèric de diverses exposicions de gran envergadura celebrades per tot el món des de la segona meitat del segle XIX. D'aquesta manera, en aquestes grans fires es mostraven els grans avanços de la invenció tecnològica al costat de les últimes expressions acceptades per l'Acadèmia de l'art.
El símbol principal de l'Exposició Universal a París en 1889 va ser la torre Eiffel, completada aquest mateix any, que servia com a arc d'entrada a la Fira. En la Fira estaven exposades algunes de les creacions més recents fins al moment.
