6
diarimés 06/04/2021
REUS
SUCCESSOS
Una «planificació errònia», causa de l’accident de l’avioneta de l’Aeroclub La investigació conclou que els ocupants no van valorar a fons la previsió meteorològica i no es van seguir les regles de vol visual Mónica Pérez
L’informe definitiu elaborat per la Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil (CIAIAC) ha conclòs que «la causa» del sinistre de l’avioneta Piper PA-34-200 Seneca de l’Aeroclub de Reus que, al novembre de 2020, va desaparèixer en aigües properes al Delta de l’Ebre amb dues persones a bord «va ser la falta d’adherència a les regles de vol visual nocturn, cosa que va provocar la desorientació espacial patida pel pilot i l’eventual pèrdua de control de l’aeronau». L’anàlisi dels fets «ha revelat com a important factor de contribució al succés», tal com afegeix el mateix document, «la planificació de vol realitzada, ja sigui per omissió o per errònia valoració de les condicions meteorològiques». L’avioneta, amb matrícula ECHCA, va precipitar-se al mar el 3 de novembre, quan completava el trajecte de tornada entre l’Aeroport d’Eivissa i el de Reus. Les
La CIAIAC constata que, abans de caure al mar, el bimotor havia intentat eludir uns núvols quatre tripulants per passar-hi el dia i va emprendre el recorregut invers ja a la tarda i amb només dos d’ells –els altres dos ja havien previst quedar-se a Eivissa–. Uns 40 minuts després d’enlairar-se, però, el bimotor va esvair-se del sistema radar de control aeri. A l’Aeroport de Reus es va observar que l’aeronau no arribava i es va donar l’alerta. Els dos ocupants de l’avioneta van morir en el succés. Eren Marc Francesch, gerent del Càmping Trillas de Tarragona, vicepresident de l’Associació de Càmpings de Tarragona i president de l’agrupació local de JxC a Torredembarra; i un agent
URBANISME
espai accessible i inclusiu per a persones amb diversitat funcional. El projecte té un pressupost d’execució de 110.879,99 euros. A la part central de l’àrea d’intervenció es crearan fins a tres zones de jocs infantils i juvenils, dues d’elles amb paviment de cautxú continu de tres tonalitats i la tercera amb sorra. La zona de la plaça amb arbrat preexistent no es modificarà i això permetrà que l’espai sigui igualment agradable.
EQUIPAMENTS
Moblar el Centre Social El Roser costarà uns 97.000 euros L’Ajuntament ha obert un concurs públic pel contracte de subministrament del mobiliari del Centre Social El Roser, amb un pressupost de licitació de 97.614 euros. El contracte preveu el subministrament i la col·locació de tot el mobiliari dels diferents serveis del futur equipament. Un cop completat, el centre inclourà una cafeteria-menjador social, oberta a la ciutadania; un rebost social, punt de gestió i distribució de
Les restes del bimotor van recuperar-se del mar.
dels Mossos d’Esquadra. Ambdós estaven facultats per al vol i, durant el matí, ja n’havien guiat el d’anada a Eivissa. La Piper Seneca, amb els papers al dia, va ser trobada en posició invertida i amb danys extensos per l’im-
pacte amb l’aigua. Les feines de rescat van allargar-se fins el 24 de novembre. Les condicions «no es donaven» La CIAIAC destaca com a desencadenant de l’accident la «manca
d’adherència a les regles de vol visual nocturn». Aquestes són normes que marquen, en general i entre altres, que «al pilot li ha de ser sempre possible mantenir les referències visuals amb el terreny» o que «en cap cas es volarà entre núvols». L’informe, el qual ha consultat el Diari Més, afegeix que, durant la planificació del vol, hauria estat precís estudiar a fons els pronòstics meteorològics per a la ruta, ja que «aquests donaven núvols en la latitud de vol de l’aeronau», i que «les condicions eren limitatives per al vol visual» igual que ho havien estat en el viatge ReusEivissa. Per això, la investigació «considera que la manca d’una valoració correcta o bé l’omissió d’aquesta va ser determinant en la seguretat del vol» i que «els ocupants haurien d’haver estat conscients de les dificultats que la meteorologia plantejava». La CIAIAC incideix que «la informació disponible abans de l’enlairament des d’Eivissa ja mostrava
ART
S’aprova el projecte de reforma de la plaça d’Antoni Correig El projecte de millora de la plaça d’Antoni Correig i Massó, que es correspon amb la proposta més votada als Pressupostos Participatius de 2019 en l’apartat dels grans projectes i presentada al procés participatiu per Jordi Clua i Verònica Trevejo Carrillo, ha quedat aprovat. La intervenció pretén remodelar l’àrea de jocs per infants amb la finalitat de revaloritzar i consolidar l’espai públic que fan servir els veïns, per transformar-lo en un
CEDIDA
seves restes van ser localitzades a 113 metres de profunditat, el 8 de novembre. La Piper Seneca havia fet cap a l’illa al matí amb
que les condicions per al vol visual no es donaven». Amb tot, «dues terceres parts del vol van desenvolupar-se (...) sense incidències» i va ser en l’últim tram quan el bimotor «va ascendir» i «el rumb va variar», per la qual cosa «sembla fer-se patent la presència de núvols». «Uns sis minuts després, el rumb alterna dreta i esquerra i definitivament descendeix fins caure al mar», apunta l’informe, que precisa que «les alteracions observades en els últims minuts de vol van iniciar-se en un intent d’eludir la presència de núvols i, tot i ascendir, les condicions de visibilitat no van millorar i van conduir a que el pilot perdés les referències respecte a l’espai i el rumb». Les dades usades en la confecció de l’informe «no permeten assegurar que la zona de l’accident es veiés afectada clarament per algun fenomen meteorològic que pogués haver contribuït a l’accident», segons determina la CIAIAC, que, amb tot, assenyala una «reducció de la il·luminació, perquè ja s’havia produït l’ocàs» al moment que l’avioneta va sortir d’Eivissa. El document fa referència a «la voluntat de tornar a Reus el mateix dia, en la qual va poder influir la confiança de disposar de l’habilitació VFRN –que possibilita el vol visual nocturn–, que els permetia demorar l’hora de volar a la tornada».
la xarxa d’aliments; dependències d’allotjament temporal per a situacions d’emergència; aules i sales; i espais municipals, on s’hi traslladarà el servei del Pla Local d’Inclusió Social i on s’hi ubicarà la seu social de l’associació de veïns dels Xalets Quintana. La licitació preveu el subministrament de les taules de menjador, de reunions i de treball, diferents tipologies de cadires, armaris, prestatgeries o llits, lliteres i matalassos.
Una cinquantena d’artistes creen a partir d’urnes del referèndum
El Casal de Dones i l’Arxiu s’adhereixen a la restitució de la memòria de les bruixes
L’exposició ‘55 urnes per la llibertat’ pretén fer memòria dels fets de l’1-O
La regidoria de Participació, a través del Casal de les Dones i de l’Arxiu Municipal, organitza dos actes per a la restitució de la memòria de les bruixes, que la recerca científica ha demostrat que van ser víctimes del masclisme de l’època. A partir de la publicació del número de la revista Sàpiens No eren bruixes, eren dones, l’Ajuntament portarà a Reus els autors del reportatge per presentar-lo a la ciutat. Serà el dia 8 d’abril a la sala d’actes del Casal de les Dones. La revista reuneix investigacions dutes a terme pels historiadors Agustí Alcoberro i Pau Castell, els dos principals especialistes en la cacera de bruixes que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XV i XVIII. Entre les novetats historiogràfiques d’aquesta investigació destaca la publicació de la llista més completa de dones acusades per bruixeria que s’ha fet mai a Catalunya, amb més de 700 noms i biografies. L’Arxiu Municipal prepara una segona activitat, una conferència de Castell i una mostra de documents que tindrà lloc el 10 de juny.
OLÍVIA MOLET
Redacció
El Centre d’Art Cal Massó acull fins al 15 d’abril l’exposició 55 urnes per la llibertat, que permet veure les creacions que han dut a terme 55 artistes a partir de les urnes del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. L’objectiu d’aquesta mostra és fer memòria d’un dels moments més rellevants de la història recent del territori. Les peces es poden veure de dilluns a divendres, de 18 h. a 20 h. L’exposició està organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana i per l’Associació d’Advocats Voluntaris de l’1 d’octubre, i compta amb la col·laboració dels col·lectius d’Avis i Àvies de Reus i de Cambrils, i de l’Institut Municipal Reus Cultura de l’Ajuntament de Reus. Aquest és el primer cop que la mostra itinerant es pot veure al Camp de Tarragona. Cadascun dels artistes que han participat en aquesta exposició va disposar d’una de les urnes del referèndum de l’1-O i va fer la seva creació per tal de realitzar una denúncia pública.
Algunes de les peces que es poden veure a Cal Massó.
«Tots els artistes han mostrat el seu compromís pel dret a la democràcia i pel dret a decidir, i cedeixen el seu treball per a la caixa de solidaritat per ajudar a les famílies dels presos i per a la defensa ciutadana de la democràcia», tal com detalla l’organització a través del web del projecte, que també precisa que
els autors «amb la seva creació volen fer visible aquest crit i el seu compromís amb una societat que afirma pacíficament, des de fa anys, la seva voluntat de llibertat i que observa astorada la manca de reacció per uns fets de gran gravetat». Després de passar per Cal Massó, l’exposició es traslladarà a Lleida.
