13 Sebastiano
Tarragona 3
BiciCamp, sobre el carril bici de Pere Martell, «no estava ben dissenyat, però hi ha altres solucions»
Tarragona 3
El Síndic de Greuges respon les queixes dels veïns i afirma no haver trobat «cap irregularitat» amb la neteja de la ciutat
verda. Quan el vi salva el planeta (i els negocis): «La comunitat científica internacional ha posat els ulls en Tarragona»
Camp de Tarragona i Baix Penedès
Els creixements més importants de Catalunya es donaran a Cunit i Calafell, amb increments de població del 27% i el 23%, respectivament, fins a l’any 2034
Salou, Mont-roig i el Catllar són les localitats del Camp de Tarragona que més augmentaran de residents, superant el 20% en tots els casos
Tjerk van der Meulen
Esports 12
El Nàstic presenta els primers reforços
Els defenses David Alba i César Morgado i el migcampista Mangel Prendes van lluir la samarreta grana a Tarragona per primer cop
Neix Electra, la comunitat energètica amb un model cooperativista Reus
El grup fundador l’integren una quinzena de persones, però està oberta a socis d’entitats i associacions de tota la ciutat l 6
Serveis l La Plataforma per una Tarragona Neta reclama que es torni a obrir la causa amb visites in situ dels tècnics als barris
Oriol Castro
El Síndic de Greuges de Catalunya no observa cap «irregularitat» amb la neteja dels carrers de Tarragona. Això exposa la institució pública en l’escrit de resolució de l’expedient obert per la Plataforma per una Tarragona Neta, que comptava amb el suport de diverses federacions veïnals de la ciutat. «Ara bé, recomanem que més enllà de les mesures sancionadores actualment en marxa per combatre l’incivisme en matèria de residus, s’impulsin campanyes de sensibilització i educació ambiental adreçades a la ciutadania», afegeix el Síndic. Una resolució que se celebra des del govern municipal. «Ha respòs de manera molt clara: no existeixen les irregularitats que es denunciaven. Ja vam dir que la situació actual del contracte de neteja ens dificulta poder arribar a tot, i per això hem tirat endavant contractacions de reforç com el pla d’ocupació de neteja amb aigua o el servei de retirada d’herbes, entre d’altres accions», expressa Sonia Orts, consellera de Neteja. L’Ajuntament va trametre una «extensa» documentació al Síndic sobre la situació amb la neteja a la ciutat. «El Síndic ens recomana dur a terme les
«lntensificarem aviat les campanyes d’educació ambiental»
campanyes de sensibilització i educació ambiental, que ja fem i que intensificarem pro-
perament», referma la consellera.
«És al·lucinant»
Des de la plataforma veïnal es mostren en desacord amb la resolució de la institució pública. «És al·lucinant que no observin cap irregularitat. S’han quedat només amb
Urbanisme l La companyia ha resolt els requisits municipals
Oriol Castro
L’Ajuntament de Tarragona ha concedit la llicència de primera ocupació al centre comercial Family Cash. Després que l’establiment obrís el 10 de juliol, la companyia ha resolt els requisits que s’havien fet des del consistori sobre
deficiències constructives. Ara, l’empresa ja pot comunicar l’inici de la seva activitat. Des de la plaça de la Font s’ha informat en tot moment que aquests procediments són habituals i que no és cap tracte de favor. La companyia valenciana ha invertit 14 milions d’euros i s’han contractat
ja 200 treballadors. L’únic aval que queda pendent és el de la Generalitat de Catalunya, que ha de revisar la llicència comercial. L’inici de l’activitat del centre comercial ha despertat l’interès de molts tarragonins.
A banda, la Fiscalia ha començat a investigar l’obertura
l’informe de l’Ajuntament», diu Mònica Novés, impulsora de l’entitat. Per aquest motiu, han demanat que el Síndic reobri l’expedient i que els seus tècnics visitin in situ diferents barris de la ciutat. «Som conscients de les limitacions de personal tècnic que pot tenir la institució, però entenem
del centre comercial Family Cash després de la denúncia de l’empresa BIC. En l’escrit de la companyia, s’al·lega que el centre comercial es troba dins de la franja de seguretat de les instal·lacions que té la companyia al polígon Entrevies, on es fabriquen encenedors fent ús de gasos inflamables. Tot i que no s’ha produït cap accident greu en els darrers anys a la seva fàbrica, recorden que, el 2019, es va produir un incendi a la nau de l’empresa Miasa Logística «molt a prop dels nostres dipòsits de gas».
que en un cas com aquest, que afecta directament la salut pública i drets fonamentals de la ciutadania, és del tot justificat activar els mecanismes d’inspecció disponibles», indica Novés en l’escrit dirigit al Síndic. L’entitat no descarta mobilitzacions de cara als pròxims mesos i exposen que
L’apunt
Tots els ulls posats al Tribunal
Els ulls de l’Ajuntament de Tarragona estaran posats avui en el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Els magistrats podrien resoldre els recursos sobre el nou contracte de la neteja. Si no ho fan, la situació s’allargarà, com a mínim, fins al setembre, ja que el tribunal fa vacances a l’agost.
el govern municipal encara no s’ha reunit amb ells.
En tràmit un nou servei Més enllà, el consistori està tramitant un servei de neteja del servei de neteges intensives Pam a Pam, que no està inclòs al contracte de neteja i que permetrà optimitzar els recursos, per un import de 109.579,38 euros l’any. Tot i així, l’Ajuntament de Tarragona exposa que el «principal motiu» dels problemes amb la neteja és el perllongament de la contractació del nou servei.
Mobilitat l «No estava ben dissenyat. Però hi ha altres solucions», diuen des de BiciCamp
Fem Bici, la Federació d’Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya, ha criticat públicament que s’elimini el carril bici al carrer Pere Martell de Tarragona. «No estava ben dissenyat i no era el més segur. Però hi ha altres solucions abans de destruir-lo», explica un portaveu de BiciCamp, la coordinadora d’usuaris de la bicicleta del Camp de Tarragona, que forma part de Fem Bici.
«L’eliminació del carril bici de Pere Martell és una mesura electoralista, que no comp-
ta amb el suport del col·lectiu ciclista i que va en contra de les recomanacions de les organitzacions de referència en qüestions relatives a urbanisme, mobilitat i salut», s’exposa en el comunicat conjunt, que signen entitats també de les Terres de l’Ebre, d’Osona i de la Garriga, entre d’altres.
Obres en marxa La federació ha volgut fer el comunicat quan s’estan duent a terme les obres per a eliminar el carril. «Va haver-hi molt rebombori quan es va anunciar la mesura i no volem que els treballs, quan
de debò es fa realitat, passin com si res», diuen des de BiciCamp. Les entitats exposen que la supressió del carril bici augmentarà la contaminació ambiental i acústica, com a conseqüència de l’increment del trànsit rodat, en una artèria «ja prou carregada de vehicles». «La llegenda sobre que els comerços amb aquests carrils perden clientela és mentida. Es pot modificar la mobilitat debatent amb el veïnat i els establiments. No d’aquesta forma», afegeixen.
«Infrautilització»
L’Ajuntament va prendre la
Política l Els republicans celebren el «primer pas» de Paneque
El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona va celebrar ahir que la consellera de Territori, Sílvia Paneque, defensi per primera vegada, l’estació de l’Horta Gran de Tarragona, tal com va avançar el Diari Més. «L’anunci del
Govern reconeixent que cal fer l’estació de l’Horta Gran és un primer pas que valorem positivament. Tot i això, creiem que és un compromís insuficient, però entre tots ja el farem créixer», va declarar el conseller d’ERC, Xavi Puig. En aquest sentit, Puig creu que s’ha d’apostar per una in-
Ricomà ja és a la galeria dels alcaldes
Política l El retrat de Pau Ricomà ja és a la galeria dels alcaldes de l'Ajuntament de Tarragona. L'alcalde Viñuales va encapçalar ahir l'acte de descoberta del quadre, de Carme Llop, i va destacar la tasca de Ricomà a l'alcaldia. Redacció/J.C.B
S’espera que els treballs estiguin enllestits a finals del mes d’agost. Tjerk van der Meulen
«És
una mesura electoralista, que no compta amb el suport dels ciclistes»
decisió d’eliminar-lo el passat febrer. El govern municipal argumenta que la «infrauti-
lització» del vial, juntament amb les queixes veïnals, van ser aspectes claus per a prendre la decisió. D’altra banda, es va destacar les dificultats que suposava per als autobusos municipals de l’EMT, els quals es troben amb problemes d’«espai» en aquest carrer que compta amb diverses
parades. Uns arguments que no convencen les entitats del món de la bici. «És un nou exemple de com s’entén la participació en els processos de decisió política: no es tracta d’escoltar a la gent si no de fer callar a qui més crida», conclouen des de la federació Fem Bici.
fraestructura on és «realment necessària». «L’estació d’Horta Gran podria arribar a fer innecessària la de Vila-seca i l’actual al Camp de Tarragona», va dir Puig.
Perdre l’R16
Els republicans també apunten que l’estació de Vila-seca
farà perdre a Tarragona la línia R16. «L’estació d’Horta Gran és la solució ferroviària de 800.000 persones i, per tant, ha de ser una solució de país. No ens cansarem de repetir que aquesta nova estació és l’única solució perquè l’alta velocitat i el tren convencional arribin realment al cor urbà de Tarragona. A més, permetrà desviar les mercaderies cap a l’interior, alliberant la façana marítima de Tarragona, obrint la ciutat al mar i millorant la qualitat de vida», va concloure el conseller Xavi Puig.
Els republicans van valorar les declaracions de Paneque. ERC
Municipal l El projecte, finançat amb els fons europeus Next Generation, va sortir ahir a licitació
Ahir l’Ajuntament de Tarra gona va treure a licitació el contracte per al desenvolu pament d’un nou sistema in tegral de ticketing. Es tracta d’una plataforma digital que funcionarà com un punt de venda únic en línia, que per metrà centralitzar la reserva, compra i validació d’entrades per a activitats culturals, pa trimonials i turístiques que promou el consistori. Aques tes inclouen espectacles, vi sites als recintes monumen tals del Museu d’Història, activitats i esdeveniments no numerats i el Concurs de Castells. La convocatòria serà finançada amb Fons Next Generation per a la transfor mació digital i modernització de l’entitat local com a mem bre de la Xarxa de Destins Turístics Intel·ligents i en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
El pressupost total del con tracte és de 215.380 euros, sumant la plurianualitat del 2025 fins al 2028, i les em preses interessades poden presentar les ofertes fins al 20 d’agost. La licitació s’ha
El web inclourà la venda d’entrades a tots els museus, espectacles, i activitats municipals . Aj. de Tarragona
tramitat per via d’urgència per complir els terminis exi gits pels fons europeus, que fixen el 30 de juny de 2026 com a data límit per justificar la despesa. Concretament, el contracte suposa el submi nistrament de serveis asso ciats, com la implantació del sistema i el manteniment i
La Fundació ‘la Caixa’ renova la seva col·laboració amb el Menjador Social de Bonavista
Societat l La Fundació 'la Caixa', a través de CaixaBank, renova la seva col·laboració amb el Menjador Social de Bonavista i la Unitat Cuidant de Tu, de l'Associació Socioe ducativa Joventut i Vida, amb un donatiu de 10.000 euros. Durant l’any 2024, al Men jador Social es van atendre 689 persones, amb un total de 42.696 menús repartits.
A més es va fer el servei de lliurament de sopars al carrer els dijous, per atendre a 70 persones sense sostre, amb un total de 3.640 menús pre parats. Pel que fa a la Unitat Cuidant de Tu nascuda per a donar resposta a l’aïllament social i la solitud no desitjada entre la gent gran, es va aten dre una mitjana de 16 perso nes. Redacció
suport constant; la gestió, re serva, venda, emissió, valida ció i l’explotació d’entrades, abonaments, localitats, i visi tes. A més, l’empresa adjudi catària haurà de brindar un suport específic en el Concurs de Castells.
Aquesta nova eina digital és una de les 22 actuacions
que contempla el projecte Co necTarragona, una iniciativa que busca «avançar cap a un model de gestió turística intel· ligent, basat en dades i en la millora de la qualitat de vida dels residents i l’experiència dels visitants». Així, la nova plataforma oferirà un servei complet i unificat de compra
Cultura l El certamen tindrà lloc del 6 al 12 d'octubre i comptarà amb 24 actes
Del 6 al 12 d’octubre, Tarra gona acull la 7a edició del Festival Sona Flamenc, un esdeveniment que aquest any aposta fort per la participació i l’essència tarragonina. En guany el certamen presenta una programació amb 24 actes repartits per diferents espais i barris, entre els quals destaquen el concert d’Estre lla Morente i Rafael Riqueni, així com la proposta d’Óbito, del bailaor tarragoní Yoel Vargas, que reflexiona sobre la pèrdua i la tradició flamen
ca fusionada amb música contemporània. Altres noms rellevants són Maruja Limón i la banda experimental ZA! + Perrate.
Una de les novetats del festi val és el projecte de mediació amb el Taller de Músics, que busca «un major vincle entre el flamenc i la ciutat», així com activitats participatives com la flashmob de la plaça Corsini i la Trobada d’Esco les i Entitats Flamencas, que reunirà el diumenge 12 les escoles i associacions locals al Teatre Tarragona. El darrer espectacle del festi
Detenen dos lladres gràcies al GPS dels mòbils robats
El sistema inclourà també la venda d’entrades per al Concurs de Castells
d’entrades, ja que actualment cadascun d’aquests equipa ments culturals disposa del seu propi lloc web. D’aquesta manera, amb el nou siste ma es pretén oferir un servei «més àgil», a la vegada que «permetrà obtenir dades d’usuari i conèixer millor la demanda turística de la ciu tat».
Quioscs d’autoservei
ConecTarragona també con templa actuacions com la implantació de quioscos o caixers automàtics d’autoser vei a les oficines de turisme i d’atenció al ciutadà, des d’on tant turistes com residents podran obtenir aquestes mateixes entrades. Aquests punts de venda també hauran de ser coordinats per l’empre sa adjudicatària. A més, es preveuen altres novetats, com un planificador intel·ligent de rutes o un sistema de mesu ratge de fluxos.
Successos l Agents dels Mossos d’Esquadra del Grup de Delinqüència Urba na de la comissaria de Tarra gona, van detenir aquest dis sabte, una dona i un home de 49 i 51 anys respectiva ment com a presumptes au tors d’un delicte de furt. Els fets van tenir lloc pels volts de les 17 hores quan dos turistes estrangers s’esta ven banyant a una platja de Salou. En tornar de l’aigua, es van adonar que havien estat víctimes del furt dels seus telèfons mòbils d’alta gamma. Tot i que els lladres van apagar els aparells, un dels dispositius indicava a través del sistema de geolo calització que en aquell mo ment s’ubicava prop d’una platja de Tarragona. Amb la informació facilitada per les víctimes, agents de paisà dels mossos van localitzar la parella reincident al passeig marítim Rafael Casanova de Tarragona. En concret, amb dós acumulen prop de 150 antecedents policials per delictes similars. Els agents van poder recuperar els dos mòbils i altres objectes que també podrien haver estat sostrets. Els detinguts van passar aquest diumenge a disposició del jutjat d’ins trucció en funcions de guàr dia de Tarragona. Redacció
de la presentació de la nova edició del
Actuaran grans noms com Estrella Morente, Rafael Riqueni o Yoel Vargas
val serà la projecció del docu mental La guitarra flamenca, de Yerai Cortés i produït per C. Tangana. Tindrà lloc a les 19 hores a l’Auditori de la Di putació de Tarragona.
«Els Consells
serveis bàsics i és primordial que es resolgui bé el problema del finançament»
Entrevista l El nou president del Consell del Tarragonès agafa el relleu a Salvador Ferré arran del pacte entre Junts, PSC i ECP amb la vista posada en les millores laborals, de serveis i en l’arribada de més fons
D.Prats
Després coliderar el Consell Comarcal del Tarragonès en l’anterior mandat, Junts, PSC i En Comú Podem han tornat a repetir el pacte i, després de dos anys de presidència de Salvador Ferré (PSC), arriba el torn de Junts. Entenc que la suma va funcionar.
«Per descomptat, i ha continuat funcionant. El nostre objectiu és polititzar el mínim possible funcionament del Consell Comarcal i donar el màxim de serveis possibles de la millor manera possible.
Amb el Salvador hem treballat molt bé i tenim una visió molt similar del que necessiten els veïns i veïnes de la comarca, de manera que creiem que la política no pot passar per davant de les necessitats de la gent».
Tenint en compte que és un dels consellers més veterans de la casa, no té la sensació que molta gent no coneix la feina que feu?
Competències
«Oferim serveis que si no els donéssim nosaltres no els donaria ningú».
«Vaig començar com a conseller l’any 2003, de manera que ja formo part una mica del mobiliari de la casa (somriu). Certament, crec que la majoria de la gent no sap la quantitat de serveis que donem. Suposo que per això estem poc valorats, tot i que oferim serveis que si no els donéssim nosaltres no els donaria ningú, sobretot entre els pobles més petits. Per això és tan important resoldre l’etern problema de finançament que tenim, perquè en depenen serveis
com els de benestar social, les beques menjador, el servei de recollida d’escombraries o l’atenció als joves.
A més, darrerament s’ha proposat que assumiu noves competències, com ara un servei de mediació o la gestió de depuradores... «Doncs sí, i cada vegada més, però per això necessitem
diners, per poder disposar d’espais i per poder contractar personal. Ara per ara donem serveis bàsics, però no disposem dels recursos per oferir-los sense tensionar el nostre personal. Tenim gent treballant en espais que s’havien pensat com a sales de reunions i hi ha equips amb un tècnic i dos auxiliars que
L’apunt
Joan Martí Pla i Pla és conseller del Consell Comarcal del Tarragonès des de 2003, quan hi va accedir com a alcalde de Perafort i Puigdelfí per CiU. Des de llavors ha continuat vinculat a l’ens, com a representant del PDCat i, ara, per Junts per Catalunya. En el mandat anterior ja va ser president durant dos anys, de 2019 a 2021.
gestionen serveis de més de 9 milions d’euros anuals. És primordial que es resolgui bé el tema del finançament si no volem que el servei se’n vegi afectat».
Ens comentava que la feina feta fins ara ha estat molt positiva. La resta del mandat serà continuista?
«Totalment. Tenim la lluita per millorar el finançament i, si cal, ajustar alguna cosa de serveis, però sobretot hem de treballar per finalitzar el procés que va començar amb l’estabilització dels llocs de treball de la casa, la RLT (relació dels llocs de treball) i ens quedarà
el conveni laboral. Són feines de temps, que no es fan en dos dies, però que m’agradaria resoldre en aquest mandat». Diners, espai i personal. La llista no sembla fàcil.
«No ho és, però no podrem donar un bon servei sense cuidar el personal, i més sabent que és impossible posar més càrrega sobre la gent que tenim. S’havia parlat de millorar-nos un 20% el pressupost, però pot ser del tot insuficient si se’ns donen competències que necessiten crear nous espais i contractar nous professionals».
Quin és el servei que ara mateix més li fa perdre la son com a president?
«No hi ha res que em faci perdre la son, perquè tenim un equip compromès que treballa molt bé, però és innegable que hi ha serveis que resulten més complexes que altres. Per responsabilitat, diria que Benestar Social, perquè atenem moltes famílies que ens necessiten molt i això requereix un gran esforç en personal en molts municipis; però, per recursos, també caldria parlar de Medi Ambient i de la recollida de residus, on cada municipi té necessitats i realitats diferents; o de les accions que es realitzen en l’entorn de Joventut, transport escolar, beques menjador, monitors, etc.».
Continuareu apostant per la promoció cultural?
«Aquest és l’exemple més clar de la nostra realitat. Els premis i les accions culturals que realitza el Consell Comarcal es poden fer perquè tenim el suport de Repsol, a qui hem d’agrair l’ajuda que dona des de fa anys. Si no fos així, no podríem destinar-hi res. Com que no recaptem res, si volem fer qualsevol acció que se surti de les nostres competències delegades, hem de buscar suport pressupostari extern».
Energia l Una quinzena de persones conformen el grup fundador de la nova cooperativa de consum
Sergi Peralta Moreno
L’Electra ja s’ha constituït formalment. Es tracta d’una comunitat energètica, que actuarà com a cooperativa de consum, destinada a les persones que pertanyen a les entitats de la ciutat. El grup fundador està compost per una quinzena de socis. El se güent pas serà incrementar les bases i trobar els espais on executar les primeres instal· lacions fotovoltaiques de ti tularitat cooperativa. «És un procés que vam començar a finals de l’any passat i que ara ha donat fruits en la constitu ció de la cooperativa», expres sa Ricard Aragonès, tècnic de la Comunalitat Reus Sud.
La iniciativa va néixer en el
si de la Comunalitat Reus Sud. En l’eix de la sobirania ener gètica, es va plantejar la idea de generar una comunitat energètica veïnal, participada per associacions i veïns dels barris meridionals. Més enda vant, es va decidir virar el di buix per obrir se a la societat civil en general. Així mateix, la possibilitat d’adherir se a la cooperativa estarà disponi ble a qualsevol punt de Reus, amb l’únic condicionant de ser membre de les entitats que donen suport al projecte. «Entenem que és un projecte interessant a escala de ciu tat», explica Aragonès.
Ja s’està en converses amb noves associacions per expli car los els beneficis d’aquest model energètic i «continuar
sumant grup». «A Reus hi ha moltes entitats i són molt diverses, i així volem que tinguin una oportunitat de fer xarxa i trobar se a través d’aquest camí», assenyala Aleix Manonellas, d’Enernou i l’eix de sobirania energètica de la comunalitat. «La nostra cooperativa, volem que sigui generada a partir de connec tar entitats de la ciutat i de donar possibilitats a les per sones que en pertanyen», afe geixen dos components més del consell rector de la comu nitat energètica.
A partir d’ara, el futur més immediat consistirà a trobar nous socis, així com llocs on col·locar les plaques solars fotovoltaiques i executar les primeres instal·lacions de ti
tularitat cooperativa. «La idea és que siguin cobertes de les entitats de Reus, si és possi ble, com podria ser un local social, o si titulars ens en ce dissin o poguéssim arribar a un acord de lloguer», detalla Joan Francesc Roca, també d’Enernou i l’eix de sobirania energètica de la comunalitat.
Roca comenta que el pro jecte respon a dos objectius prioritaris. El primer, «que la gent pugui accedir a l’ús d’energies renovables». «La majoria de les persones viuen en edificis plurifamiliars amb cobertes on no caben o no es poden col·locar plaques i la cooperativa és una oportuni tat que puguin emprar ener gia renovable», especifica. A més, s’espera que la proposta
L’apunt
Una nova comunitat energètica sobre Mas Carandell
L’Ajuntament de Reus està treballant per desplegar una nova comunitat energètica amb Mas Carandell com a base. El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, va detallar la setmana passada que s’espera obrir la convocatòria abans que acabi l’any perquè «veïns que no poden ficar plaques al seu pis, o comerços, se’n puguin beneficiar».
tra a Catalunya, però que «a Reus no en teníem». «Ens permet crear aquests béns comuns urbans i una xarxa de suport mutu entre les per sones per aconseguir estalvis comunitaris», conclou.
Consum responsable
El projecte permetrà als usuaris emprar energies renovables i estalviar diners
El model busca, també, crear xarxa entre les diverses entitats de Reus
desemboqui en un «estalvi econòmic» en la factura de la llum. Podran accedir a l’ener gia compartida els domicilis que es trobin en un radi de dos quilòmetres respecte de la instal·lació fotovoltaica.
Aragonès afegeix que hi ha projectes semblants a l’Elec
Els dos membres del consell rector de la comunitat energè tica amb qui ha pogut parlar Diari Més apunten que «ens hem trobat una colla de per sones que tenim inquietuds similars en el món de l’ener gia, que entenem que és un problema que ens pot afectar a tots, i ens sembla que, com que fem ús de l’energia, po dem fer un pas més, intentar canviar el model de consum». Mencionen que, diàriament, la manera de funcionar es basa en una situació de do minació «entre qui produeix i distribueix i els usuaris, que no passem a ser res més que consumidors sense gaires més drets». Amb les comuni tats energètiques, un sistema «més particularitzat, més petit, més abastable», «no només tenim dret, sinó que prenem decisions». «Hem de canviar la manera de relacio nar nos amb el consum, així com la manera de pensar qui na energia utilitzem i quina necessitem», afegeixen. Les persones i entitats inte ressades a sumar se a l’Elec tra poden trobar els detalls al portal web electradereus. coop i contactar hi a través de l’adreça de correu electrònic info@electradereus.coop
El CIMIR recorda una fita de l’alpinisme català a l’Everest
Societat l El Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) acollirà demà una sessió especial del Memorimage d'Estiu dedicada a una fita de l'alpinisme català. Fa 40 anys, Òscar Cadiach, Toni Sors i Carles Vallès van coronar l'Everest pel vessant tibetà en plena època de monsons. En la jornada, Cadiach reviurà aquell moment històric i altres ascensions posteriors a través de les imatges enregistrades durant les seves expedicions. A partir del documental Les dues cares de l’Everest, farà un recorregut per les dues rutes principals que ha seguit per arribar al cim. El relat combina imatges d’arxiu, filmacions pròpies, fotografies i reflexions personals. És «una oportunitat per escoltar les vivències d’un alpinista que ha protagonitzat algunes de les gestes més destacades de l’alpinisme català», destaca l’Ajuntament. Redacció
un Bioblitz d’observació de ratpenats
Natura l L'Ajuntament ha organitzat la Nit de ratpenats, una activitat, emmarcada en el projecte
RENATUReus, que té per objectiu observar i identificar aquestes espècies animals sota el guiatge d’un especialista científic. El Bioblitz tindrà lloc demà, entre les 20 i les 21.30 h., i tindrà com a punt de sortida el Pont de Calderons, al camí vell de Castellvell. La proposta anirà a càrrec de Jaume Soler, ambientòleg especialitzat en el seguiment de fauna. La meta serà observar i escoltar ratpenats i pipistrel·les al seu hàbitat natural gràcies a un detector d’ultrasons. Als assistents se’ls donaran pautes per identificar-los i entendre la seva importància ecològica. L’activitat és apta per a tots els públics. Per participar-hi, cal haver-se descarregat l’aplicació iNaturalist, portar roba còmoda i inscriure’s a inscripcions.reus.cat. Redacció
Habitatge l S’han iniciat els tràmits per sumar-ne un quart, per aquesta via, al parc d’habitatges públics
Redacció
L’Ajuntament de Reus, a través del Servei d’Habitatge, ha formalitzat la compra d’un nou habitatge mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte. És el tercer pis que s’adquireix per aquesta via i, a més, ja s’han iniciat els tràmits per sumar-ne un quart al parc públic. El contracte es va signar el passat 24 de juliol.
L’espai es troba al barri d’Horts de Miró, compta amb quatre habitacions i té una superfície útil de 103 metres quadrats (m2), de forma que podria donar cabuda a entre sis i set persones, segons càlculs municipals. I és que, segons el Registre de Sollicitants HPO a Reus, a dades del març del 2024, un 26% dels demandants de pisos socials corresponen a unitats de convivència de quatre o més individus, de forma que no s’ajusten a la majoria d’opcions assequibles. Aviat s’hi duran a terme les reformes necessàries per poder-lo posar a disposició d’una família en situació de vulnerabilitat. «Treballem per posar a disposició de les famílies habi-
tatges de lloguer assequible», afirma la regidora d’Habitatge, Anabel Martínez. L’edil considera que el protocol de tanteig i retracte, que ha permès efectuar l’operació, «és una eina més que ens ajuda a impulsar les polítiques d’habitatge que tenim en marxa». «És una eina útil que ens fa-
cilita i agilitza els tràmits per incrementar el nostre parc d’habitatge», tanca.
El protocol de compra La compra s’ha efectuat a través del protocol d’adquisició d’habitatges, que es va aprovar fa just un any i que marca els passos per fer efectiva
l’operació, així com els criteris a seguir, per tal d’incrementar el parc de pisos públics destinats al lloguer assequible. El document fixa un topall de 130.000 euros per domicili, incloses les despeses de rehabilitació. Es prioritzen les opcions amb una antiguitat inferior als 75 anys i amb tres
L’immoble es troba al barri d’Horts de Miró, és de 103 m2 i té quatre habitacions
o més habitacions. Respecte a la seva ubicació, l’objectiu és distribuir-ne per tota la ciutat. Addicionalment, es preveu un període d’uns sis mesos entre la compra i l’arribada d’una família al pis. L’adjudicació es durà a terme tenint en compte criteris de la Borsa de Lloguer.
Els dos primers immobles es van rehabilitar una vegada adquirits i es van adjudicar a unitats de convivències inscrites al Registre de Sollicitants d’Habitatge Protegit, d’acord amb els criteris establerts en el Protocol de Gestió de la Borsa de Lloguer de Reus.
El tanteig i retracte és el dret d’adquisició preferent a favor de l’administració pública d’immobles propietat d’entitats bancàries o de fons d’inversió, que provenen de processos d’execució hipotecària, per destinar-los a lloguer social.
Demografia l Cunit i Calafell són els municipis catalans que més creixeran percentualment segons l’Idescat
Álvaro Rodríguez
Cunit i Calafell són, segons els càlculs de l’Idescat, els municipis catalans que més creixeran percentualment en els deu anys vinents. Entre tots dos sumaran 11.848 nous veïns en aquest període.
La situació es fa extensiva a tota la comarca del Baix Penedès, on tots els municipis preveu un creixement demogràfic positiu. S’estima que la regió guanyarà més de 30.000 habitants en deu anys, prop d’un terç de la seva població actual. S’espera que l’augment més acusat es doni durant els pròxims anys i que disminueixi al voltant del 2040.
Projecció de la població a 10 anys
El Catllar, Salou i Mont-roig creixeran el doble que Reus o Tarragona
en una nova ‘perifèria barcelonina’ davant d’una capital catalana que moderarà el seu creixement relatiu. Els nous habitants de la comarca procediran de la migració, ja que el creixement natural en aquest període serà negatiu.
Noves urbes
Dins el Camp de Tarragona, les previsions mostren una tendència similar al que trobem al voltant de la ciutat comtal. El Catllar, Mont-roig del Camp i Salou augmentaran la seva població en més d’un 20%, unes xifres que només es donen en una desena de municipis catalans. Així, aquestes viles dupliquen l’augment previst a ciutats com Reus (11,4%) i Tarragona (9,7%) que es mouen en valors similars a la capital catalana. També destaquen les previsions de creixement Roda de Berà (18,4%), Torredembarra (16,4%), el Vendrell (14,5%), Altafulla (14,2%) o Vila-seca (13,9%). En tots aquests, la majoria dels nous residents procediran de la migració. De fet, només el Catllar, Salou i Vilaseca preveuen un creixement natural positiu i en tots els casos és més baix que el flux migratori. Es calcula que el Camp de Tarragona sumarà prop de 100.000 habitants, tot i que el creixement natural serà negatiu.
Per comarques, el Tarragonès serà on s’experimentarà un creixement més gran, assumint gairebé la meitat dels nous residents. Per contra, les regions rurals com la Conca de Barberà i el Priorat presenten els augments més tímids, al voltant del miler de persones.
De fet, s’estima que al Priorat només la meitat dels municipis viuran un creixement al seu padró. A la Conca de Barberà, un terç dels municipis perdran població. En aquestes regions, la població de més de 65 anys suposarà una tercera part del total. Les comarques més ‘joves’ seran el Tarragonès i el Baix Camp, superant la mitjana catalana. Passatgera l’estació
La comarca s’erigeix així
Festes l Hi ha programats 58 actes i diverses novetats per la celebració d’aquest any
Redacció
La Canonja ja té tots els preparatius enllestits per celebrar la seva Festa Major d’estiu, que aquest any comptarà amb 58 actes distribuïts al llarg de gairebé tres setmanes. La programació, que omplirà d’activitats tota la primera quinzena d’agost, promet ser una de les més completes i variades dels darrers anys, segons valoren fonts municipals.
Un dels grans atractius serà el Festival Mamut, que cada any aplega centenars de joves a l’aparcament del Mas de l’Abeurador. Aquest esdeve-
niment té com a objectiu fer gaudir tant als joves com a les famílies, funcionant també com a aparador per a grups locals emergents. Enguany, la novetat serà la incorporació de parades de menjar d’establiments locals. El festival comptarà amb el Punt Lila actiu durant les dues nits, gràcies a la col·laboració de l’entitat canongina ‘La Mirada Violeta’ i la regidoria de Polítiques Feministes LGTBI+, per garantir un espai segur i lliure d’agressions sexistes.
Novetats destacades La Festa Major, que arrencarà
el 13 d’agost amb el pregó a càrrec del judoka olímpic canongí David García, presenta múltiples novetats. El seguici popular creixerà amb la incorporació del Ball de Gitanes i es presentarà un projecte per a un nou element de cara als pròxims anys.
Entre les innovacions més destacades, la festa comptarà amb un tram tranquil pensat per a persones amb alta sensibilitat. També s’incorporen nous actes com la Recollida del Ram, la Anada als Focs i el joc de l’Assassí de la Banana del Mico, que s’allargarà durant tota la celebració.
Aquest any la celebració tindrà la seva pròpia beguda festiva, el Bes
El programa inclou les tradicionals nits de ball amb orquestres, que tornen a la plaça Catalunya, migdies musicals, actes esportius i un bingo solidari per lluitar contra l’ELA. Una de les novetats més curioses és la creació d’una beguda oficial per a la festa:
el Bes. Aquesta beguda, elaborada pels Amics dels Gegants de l’Orfeó, és un combinat de cava, suc de préssec i angostura cítrica que se serveix molt fred. També existeix una versió sense alcohol, el Beset, a base de suc de pinya i beguda de mora.
El festival tindrà novament diversos escenaris i un ‘village’ amb menjar i música Cultura l Dos concerts gratuïts donaran el tret de sortida al certamen que s’allargarà fins al 10 d’agost
El Festival Internacional de Música de Cambrils (FIMC), arrenca avui al Port amb un concert gratuït de l’artista catalana Queralt Lahoz a partir de les 22 hores. El certamen arriba d’una manera molt especial, celebrant mig segle d’història amb una programació que mira als orígens (1974), però que també respira contemporaneïtat i compromís.
Del 30 de juliol al 10 d’agost, Cambrils es convertirà en l’epicentre musical del sud de Catalunya amb una proposta que recupera l’essència inicial del festival –amb una presència significativa de la música clàssica i l’òpera– però que també integra grups internacionals, estatals i catalans de primer nivell d’estils ben
diversos com el pop, el rock, la cançó d’autor, el soul, el jazz o el flamenc.
La programació d’aquest
festival l’integren els concerts de Nil Moliner, Lax’n’Busto, Ainhoa Arteta, el musical internacional This is Michael, El
‘Cap llar sense aliments’ ja ha recaptat 31.000 euros a Tarragona
Societat l Campanya impulsada per la Fundació’la Caixa’ i CaixaBank
Redacció
La sisena edició de la campanya «Cap llar sense aliments», impulsada per la Fundació ”la Caixa” i CaixaBank, ja ha recaptat més d’1,6 milions d’euros, dels quals la Fundació hi ha aportat un milió d’euros. A
Catalunya s’han recaptat 214.856 euros, dels quals, 31.719 euros s’han recollit a Tarragona.
La recaptació total correspon a 1.069 tones d’aliments bàsics, que seran distribuïts per tot Espanya a través dels 54 bancs d’aliments associats a la Federació Espanyola
de Bancs d’Aliments (FESBAL) i les seves entitats socials col·laboradores en favor de les famílies en situació de vulnerabilitat.
Aquesta iniciativa continuarà activa fins al pròxim 31 d’agost i permetrà que es continuïn rebent donatius a través de Bizum (amb apor-
Drogas, The Amy Winehouse Band (amb els teloners The Winesoul), Chicuelo & Marco Mezquida, Maria del Mar Bo-
tacions al 38014), la xarxa d’oficines de CaixaBank, la plataforma digital CaixaBankNow i el portal https:// www.caixabank.cat.
A més dels donatius econòmics, la col·laboració s’ha incrementat gràcies a les empreses clients de CaixaBank que hi han fet donacions en espècie, com ara llet, pasta, arròs, menjar congelat i altres productes bàsics d’alimentació, i també als empleats del banc, que han dut a terme diferents accions solidàries de difusió i recaptació.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
FEliZ DÍA. Luis Pérez Martínez. L.P. Te recordaremos como todos los días. Ayer día 29 julio día tu fallecimiento. Tu familia te recordará siempre.
portarà el seu espectacle itinerant i festiu qui faci les delícies del públic.
net, Carmina Burana, Quintet Montsant, Laura Simó & Francesc Capella Trio, Queralt Lahoz i LaDinamo. Encara es poden comprar entrades pels diferents concerts, excepte per la cloenda del festival: els Lax’n’Busto que fa un mes que van esgotar les entrades.
Festival descentralitzat Per segon any consecutiu, el festival descentralitza la seva activitat musical, portant-la a diversos espais emblemàtics del municipi. El Port de Cambrils acollirà dos concerts gratuïts, avui amb Queralt Lahoz i demà amb LaDinamo, que
També s’hi sumen dos grans escenaris per a concerts de mitjà i gran format. D’una banda, el Parc del Pescador amb tres sessions programades: la mallorquina Maria del Mar Bonet (diumenge 3 d’agost); l’actuació de jazz i al flamenc mediterrani amb Chicuelo & Marco Mezquida (1 d’agost) i el soul i el blues amb una doble sessió amb The Amy Winehouse Band (2 agost, 22.30 hores), acompanyat del grup teloner The Winesoul (2 d’agost, 21 hores).
L’espai principal sobre el qual gira l’activitat del FIMC és el Parc del Pinaret, on hi ha reservats els concerts més multitudinaris (del 5 al 10 d’agost).
A més, per tal d’oferir un plus als espectadors s’ha muntat un Village que inclou foodtrucks per poder sopar amb una oferta gastronòmica de qualitat i a l’hora viure una experiència musical complementària que obrirà portes cada vespre a les 20 hores i on s’instal·larà una graderia per gaudir d’actuacions en directe abans dels concerts.
Institucional l L’Ajuntament
David Prats
Són moltes les persones a les quals el nom d’Antoni Bonet Castellana (1913-1989) segurament no els diu gaire cosa. De fet, potser hi ha a qui li sona, però sense acabar-lo d’ubicar. Si el posem en un context arquitectònic, hi afegim la famosa i extensament imitada butaca ‘buttefly’ (papallona, en anglès), ho sumem a l’icònic disseny de l’edifici del Tribunal Constitucional i ho rematem amb la Casa Gomis de l’ara famosa finca de la Ricarda del Prat de Llobregat, segurament ja tindrem més gent ubicada. La qüestió és que Antoni Bonet va ser un dels arquitectes més importants del nostre país durant el segle XX, deixeble de Le Corbusier i col·laborador del també arquitecte Josep Lluís Sert, se’l considera un mestre del racionalisme que dominava les tres escales de l’arquitectura, des del disseny urbanístic a la fabricació de mobles, passant, per descomptat, per l’edificació.
Enmig de tot això, crida l’atenció l’extensa col·lecció de joies arquitectòniques que Bonet va deixar durant els seus anys més prolífics al Camp de Tarragona, amb un catàleg que podria començar al poblat d’Hifrensa dels treballadors de Vandellòs I, continuant pels edificis de control d’aquesta central nuclear, els apartaments Reus, Madrid o Xipre del Cap Salou, i que seguiria a la Casa Rubio de Cala Crancs o al veí hotel Cala Vinya, ara rehabilitat i reobert amb un espai destinat a descobrir la figura i l’obra d’Antoni Bonet.
Nova ‘aula Bonet’ a Salou És aquesta darrera parada la que ha servit per rellançar la figura de l’arquitecte barceloní a casa nostra i la que ha permès als seus estudiosos trencar també alguns dels estereotips que l’envolten. Juan Fernándo Ródenas, arquitecte i expert de la Universitat Rovira i Virgili (URV) especialitzat en l’obra d’Antoni Bonet, és un dels comissaris de la mostra permanent que es pot veure al nou hotel SunClub Cala Vinya. Aquesta nova aula d’arquitectura s’ha concebut com una petita exposició oberta a tothom (clients i públic en general) per tal d’explicar l’essència de la tasca de Bonet i és una de les compensacions públiques que s’han fet per tal de perme-
l Divulgació del patrimoni
L’investigador de la URV Juan Fernando Ródenas lidera la recuperació de l’obra de Bonet al Camp de Tarragona
«L’afany de Bonet és totalment resolutiu. La forma és la segona derivada»
tre la remodelació i reobertura de l’hotel.
Segons Ródenas, «a vegades s’ha dit de Bonet que era original i creatiu i crec que no són adjectius que li corresponguin, perquè no ho era. Ell era un arquitecte que buscava resoldre un problema de la millor manera possible, com ho faria un pagès quan construïa la seva caseta. La gent de la terra coneix el medi físic i resol els problemes, i aquesta actitud era el que fascinava a Bonet i els seus contemporanis». És per això que creu que «no buscava un estil, l’estil no era el que li interessava. El resultat visual és la conseqüèn-
cia de l’adaptació al medi físic, al clima i al pas del temps». En aquesta mateixa línia l’expert de la URV considera que «parlar de l’arquitectura
de Bonet dient que és d’estil ‘retro’ és frivolitzar, perquè el seu afany és resolutiu i la forma és la segona derivada. De cap manera busca una
arquitectura figurativa, i això és el que fa que encara avui sigui totalment actual». És així com Ródenas explica les diferències entre els diversos
blocs d’apartaments salouencs dissenyats per Bonet, adaptats en cada cas al seu emplaçament, o el disseny i l’aprofitament de l’espai de la Casa Rubio –ara en restauració– a Cala Crancs, que s’integra totalment en el perfil del Cap Salou.
Per tot plegat, l’expert està convençut que el més important de Bonet és que la seva arquitectura «és totalment vigent». «Era sostenible quan ningú parlava de sostenibilitat, va desenvolupar el concepte de les avant-platges per protegir la costa de les llevantades, aprofita la ventilació creuada, utilitza els elements passius de protecció solar o fa un urbanisme respectuós amb el medi ambient, com ara al poblat d’Hifrensa, on es respecten barrancs i zones inundables», detalla Ródenas.
la samarreta grana per primer cop
Rafa J. Larrañaga
El Nàstic va presentar ahir els primers fitxatges de cara a la pròxima temporada 2025-2026. David Alba, César Morgado i Mangel Prendes van ser els tres primers a posar-se la samarreta del conjunt grana d’entre la més de desena d’incorporacions que ha tancat la direcció esportiva encapçalada per Noé Calleja.
El primer a passar per la cadira de la sala de premsa del Nou Estadi Costa Daurada va ser el defensor David Alba, que va afirmar que havia viscut un inici de mercat «mogut». «Quan va sortir l’opció del Nàstic, li vaig demanar al meu agent que s’afanyés a tancar l’operació amb el Noé», va afirmar el jugador. «Vull ser un exemple pels meus companys i segur que si faig tot el que està a les meves mans el millor possible, ajudaré molt al terreny de joc», va afegir.
Nous fitxatges
David Alba Defensa
«Quan va sortir l’opció del Nàstic li vaig demanar al meu agent que s’afanyés a tancar l’operació amb Noé Calleja. Ho vaig tenir clar des del principi»
Per la seva banda, el migcampista Mangel Prendes també va assegurar, tot i que va tenir diferents propostes sobre la taula «el Nàstic és un club que m’ha cridat molt des que soc a la categoria pel seu estadi, afició i ciutat». «Prioritzem molt la competència i el bon ambient al vestidor. Com més
César Morgado Defensa
«Estic preparat per ser un líder al vestidor. Ja ho he fet als equips on he estat des dels 23 o 24 anys i des de la meva posició intentaré ajudar en tot el que pugui»
competència hi hagi, més potenciarem el rendiment de cadascun dels jugadors», va concloure.
Finalment, el defensa central César Morgado va assegurar que «estic molt content d’estar a un equip guanyador com el Nàstic». Pel que fa a les seves qualitats, no se’n va
«Tarragona és la capital mundial del pàdel»
Pàdel l L'alcalde va visitar ahir el Palau d'Esports, seu del Premier Padel
Redacció
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va visitar ahir el Palau d’Esports Catalunya, que és la seu del Cupra Costa Daurada Tarragona P1 Premier Padel. L’esdeveniment va començar diumenge amb la fase prèvia classificatòria
i, des de dilluns a la tarda —i fins al diumenge— s’està disputant el torneig. «Aquesta setmana Tarragona és la capital mundial del pàdel. El Palau d’Esports Catalunya s’ha vestit de gala, s’ha transformat totalment per acollir aquesta espectacular cita esportiva que oferirà
més d’un centenar de partits de pàdel, un dels esports que ha agafat més embranzida en aquests últims anys», va destacar Viñuales, qui va afegir que «és un luxe ser la seu d’aquest campionat. Es torna a demostrar que Tarragona és una capital esportiva de referència que cada vegada acull
Mangel Prendes Migcampista
«Prioritzem molt la competència i el bon ambient al vestidor. Com més competència hi hagi, més potenciarem el rendiment de cadascun dels jugadors»
amagar: «Estic preparat per ser líder al vestidor. Ho he fet als equips on he estat des dels 23 o 24 anys i, des de la meva posició, intentaré ajudar en tot el que pugui a la plantilla». A més, Morgado té clar que el nou Nàstic ha de continuar sent dominador: «Hem de ser un equip amb capacitat física
més esdeveniments de primer ordre». En la visita d’ahir al matí també ha participat el conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler; el president d’Octagon, Joan Cuscó; el jugador tarragoní Tonet Sans. En la jornada d’ahir, va caure, de nou, un jugador tarragoní al torneig de categoria masculina. El vallenc Guillem Figuerola i la seva parella Albert Trillas van perdre davant de l’argentí Agustín Torre i el mexicà Enzo Jensen. Van caure en dos sets (6-3, 6-4) en el darrer matx del dia a la pista central.
Noé Calleja: «Un gruix important de la plantilla ja és a Tarragona»
Fàbregas: «Encara no hem tingut una comunicació de la RFEF sobre el VAR»
i tècnica per dominar un partit d’aquesta competició».
La plantilla, al 90%
El president del Nàstic, Lluís Fàbregas, i el director esportiu, Noé Calleja, després de donar la benvinguda als jugadors, van atendre també els mitjans de comunicació. Calleja va assegurar que «un gruix important de la plantilla ja està aquí. El 90% està conformat i falten dos o tres detalls, però ja veurem com va evolucionant la pretemporada». A més, també es va mos-
trar molt satisfet amb el nivell dels jugadors del juvenil i filial que s’estan exercitant amb el primer equip: «Aquí no regalem els minuts, si juguen és que s’ho estan guanyant ells mateixos». Pel que fa als futbolistes que hi ha a prova, ha deixat clar que prendran una decisió en els pròxims dies, però que està «molt content de tenir la possibilitat de tenir a la plantilla a Kaptoum i Fernando Torres».
Satisfets amb el VAR Lluís Fàbregas va assegurar que «encara no hem tingut una comunicació per part de la RFEF». El president de l’entitat grana va catalogar d’«important» el fet que la categoria disposi de més elements professionals per assegurar la màxima imparcialitat en els partits. Sobre el fet que s’implementi una versió de baix cost, va deixar clar que «entenem que els mitjans són els que són i considerem positiu aquest primer pas».
L’alcalde Rubén Viñuales i el jugador Tonet Sans, protagonistes. TvdM
La Part Baixa, un model a seguir
Com em vaig espantar quan uns senyors okupes van iniciar la seva estada dintre un antic establiment comercial al carrer Apodaca 44, que en altres temps havia estat dedicat a donar moltes alegries als parroquians.
Com a bon ciutadà malpensat vaig témer el pitjor, però quina va ser la meva sorpresa quan amb el pas del temps aquest local va resultar ser tot un exemple per la reactivació comercial del barri!.
Es tracta d’un ‘comerç’ multidisciplinari i multifunció:
Fa de pensió donant allotjament a tota mena de personatges ‘curiosos’ i ‘simpàtics’.
Està especialitzat en la compra i venda de tota mena de productes: cadenes d’or, rellotges, mòbils, patinets elèctrics... això sí, no demanis factura.
També fomenta l’esport popular. Molts dels usuaris entren corrents perseguits per algun turista emprenyat o membre d’algun cos policial. Es veu que també i pots trobar animals, com cuques i camells.
També hi ha una farmàcia alternativa. Tenen herbes remeieres i altres productes en pols que es poden prendre via oral o nasal.
I a més són energèticament eficients. La factura de la llum i l’aigua els surt gratis! I això que sempre tenen l’aire condicionat a tota marxa i són generosos amb el consum d’aigua... i d’altres begudes. Per últim, però no per això no és important, cal destacar la part de l’entreteniment. Els veïns
ja no ens avorrim mai. A qualsevol hora hi poden haver crits, amenaces, baralles o la presència de cotxes policials amb les seves simpàtiques llums blaves.
Cal que el senyor alcalde prengui nota de com es pot reactivar el barri afavorint l’okupació de locals comercials tancats de fa anys. I sembla que el negoci va bé perquè per la zona es comencen a multiplicar aquest tipus de negociats. Jordi Aldave Font Tarragona
Enderrocs immaterials
Fa vint anys que convisc amb un dolor que em fa la vida de vegades força difícil. Des del servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Reus, em van proposar rebre un tractament força nou a l’hospital. Durant dues setmanes he passat els matins a l’hospital, rebent teràpia magnètica repetitiva transcranial.
Vull donar gràcies a tots els que m’han tractat en aquest servei: metges propers implicats en cada cas, preocupant-se pel meu dia a dia, explicant les coses perquè jo les pogués entendre; infermeres que miren el pacient amb afecte, que es preocupen de fer-li l’estada més agradable; auxiliars que et reben amb afecte i t’apliquen el tractament amb delicadesa, que et donen una conversa més que agradable i et fan el tractament més fàcil. De tots ells destaco la professionalitat i la qualitat humana i a tots ells vull mostrar el meu agraïment.
Maite Monllaó Ramon Reus
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Lk Editorial k
es dades de l’Idescat assenyalen quins municipis seran els que més creixeran els pròxims deu anys a Catalunya. I resulta, tot i que no és una sorpresa, que obren aquest ‘rànquing’ hi ha dues poblacions del Baix Penedès, Cunit i Calafell. No hi ha massa secrets en les principals causes que justifiquen aquest increment de població, que supera el 20% en els dos casos. L’Àrea Metropolitana de Barcelona no deixa d’’expulsar’ població. Ho fa tant per raons gairebé de subsistència, perquè hi ha un volum de població important que no pot assumir els costos d’habitatge i consum de l’entorn barceloní; com també per altres causes vin-
culades a la qualitat de vida. Es tracta d’una població de més edat que cerquen espais de costa a uns preus més raonables i on poden gaudir de serveis adequats quan es jubilen. No és, però, aquest l’únic factor de creixement. Amb la caiguda de la natalitat, cada vegada és més habitual trobar una estadística que fins fa poc passava més desapercebuda, la del percentatge de nous naixements corresponents a mares estrangeres. El repte per adaptar els serveis de proximitat a aquesta nova població és majúscul, sobretot perquè cal escometre-ho ja perquè deu anys, en realitat, representa un període molt curt quan es tracta de planificar polítiques socials.
k Tribuna k
La descarbonització s’ha ficat de moda: entre cimeres climàtiques que debaten terminis diversos i polítics que discuteixen subvencions que no arriben i acceptacions de condicions comercials cabestres que configuren una Unió Europea més a prop d’un enorme PortAventura multilingüe per a asiàtics, àrabs i nord-americans, Tarragona intenta fer-se un lloc per donar solucions reals i per construir un nou model industrial competitiu, sostenible i circular.
Fa uns mesos i sense fanfàrries ni titulars vanagloriosos, un equip de científics i emprenedors locals, va crear el que pot ser unes de les eines més eficient per contrastar el canvi climàtic: el TAMOF-1, un MOF (Metal-Organic Framework - sí, sembla un material de Star Wars, però és pura química ‘made in Tarragona’) desenvolupat per l’empresa Orchestra Scientific i que resulta clau per capturar i purificar el CO₂ amb una eficiència sense precedents, i destinat a canviar les regles del joc en la lluita contra el canvi climàtic vist les seves múltiples aplicacions industrials.
I no és un experiment de laboratori: el celler Torres ja te intenció de ferho servir en prova en la implantació industrial, per capturar CO₂ de la fermentació i reutilitzar-lo.
Per això, mentre alguns encara pensen que l’‘economia circular’ es limita a reciclar ampolles de vi (gràcies, però no), als laboratoris tarragonins s’està reescrivint el futur de la indústria, començant per a un important sector del agroalimentari.
Amb gairebé quatre mesos de distancia de la primera publicació en el Royal Society of Chemistry, l’article original
Sebastiano Alba Consultor Mediambiental i BD de Limonium @smartmaking
va ser objecte de almenys altres dos prestigioses revistes especialitzades: el Nature.com (abril 2025) i el Chemistry World amb en Fernando GomollónBel que ho va analitzar en profunditat; i abans que els escèptics preguntin «I això és rellevant?», vull recordar uns fets, sobretot perquè la noticia no caigui en el oblit.
És a dir: la comunitat científica internacional ha posat els ulls en Tarragona.
I ara ve el per què.
gua, sense tòxics i es regenera al buit. La revolució verda a partir de la sostenibilitat, s’alimenta de la circularitat, de la ciència i del sentit comú. Fins ara, gràcies a la labor de Orchestra Scientific, som conscients que el CO₂ capturat és prou pur per produir begudes carbonatades com el cava (i sí, això és poesia circular), i amb els resultats obtinguts sabem que podem reduir més del 50% els costos en CO₂ per assolir, en la majoria dels casos, l’autosuficiència.
On són ara els que deien que l’ecologia és cara?
Als que encara creuen que circular equival a reciclar, us dedico aquesta secció (amb amor revolucionari).
La comunitat científica internacional ha posat els ulls en Tarragona
La Circularitat 1.0 era sense cap mena de dubte reciclar ampolles (Bàsic).
Perquè el TIMOF-01 no és un adsorbent fet de qualsevol material:
- Captura CO₂ a temperatura ambient (sense gastar energia extra);
- El purifica en un sol pas fins a qualitat alimentària (ideal per vi, cervesa o fins i tot envasos);
- Pot arribar a costar la meitat que de les tecnologies actuals (segons les estimacions més actualitzades menys de 20 € la tona);
- Amb un camp d’aplicacions molt versàtil gairebé en totes les industries.
Resumint, la química catalana ‘made in Tarragona’ és competitiva i acaba de donar al món l’eina més rendible per fer la transició ecològica real, demostrant una millor eficiència i, sobretot que és possible innovar sense vendre l’ànima: el material es sintetitza en ai-
La Circularitat 2.0, va més enllà i posa la mirada en la ciència i, com en aquest cas, en capturar el propi CO₂, tornar-lo a usar i, potser demà, fins i tot vendre’l: això sí que és disruptiu.
No es tracta només de sostenibilitat sinó de intel·ligència econòmica: un win-win perfecte que confirma com l’industria que vol fer-se resilient aposta per a la cultura dels coneixements.
La Revolució Verda no és una utopia: és, com en aquest cas, una invenció catalana, un celler que s’atreveix a canviar i una economia que comprèn que el medi ambient i els beneficis poden anar de la mà.
La propera vegada que begueu un vi, penseu: aquesta ampolla podria portar CO₂… capturat, no contaminat.
I si exigim això a totes les indústries?
La Revolució Verda continuarà.
Mor un alemany de 54 anys a la platja del Cap de Sant Pere, a Cambrils
Successos l Un home de 54 anys de nacionalitat alemanya va morir aquest dimarts després d’ofegar-se a la platja del Cap de Sant Pere, a Cambrils. El telèfon d’emergències 112 va rebre l’avís passats dos quarts de set de la tarda, quan la platja es trobava sota vigilància i amb bandera groga. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va mobilitzar quatre unitats terrestres, però la persona no va poder ser reanimada. La Guàrdia Civil s’ha fet càrrec del succés amb la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Comandància de Tarragona. ACN
Reus
Marcel Borrull Teixidó.
Ha mort a 53 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h. al Tanatori.
El Casal d’estiu de la Canonja celebra els trenta anys amb una festa d’‘Oscars’
Oci l El Casal d’estiu que organitza l’Ajuntament de la Canonja ha celebrat els 30 anys. El pati de l’Escola la Canonja es va transformar en el Teatre Dolby de Los Angeles per a lliurar els premis ‘Oscars’. Per la catifa van passar moltes persones que formen i han format part de la història del Casal. Redacció/Cedida
Cloenda de la 5a edició del programa Genius de la Diputació
Societat l La Diputació de Tarragona ha celebrat la cloenda de la 5a edició del programa Genius d’estades professionals per a joves a l’estranger. Una iniciativa que té com a objectiu principal facilitar la qualificació i la inserció laboral entre els joves en empreses de la demarcació. Redacció/Cedida
ÀRIES
21/03 al 19/04
Si notes algun menyspreu per part d’algú, no en facis cas: senzillament tenen enveja de la teva excel·lent situació. Avui mantén-te ferm en tot.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva necessitat d’expansió d’intercanvi amorós es veurà una mica limitada per raons que no entendràs. Els més propers sí que ho faran.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Un comentari malintencionat d’algú pot limitar la teva energia alegria. No entris en conflicte tot es resoldrà. Els astres et protegeixen.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Dedica més temps a tasques productives que et donin resultats ràpids no caiguis en pensaments negatius que només són al teu cap.
VERGE
23/08 al 22/09
El teu contacte amb la societat serà aspre poc gratificant. Tingues paciència. Només seran agradables els moments amb els propers.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
No dubtis ni un moment a assumir responsabilitats professionals. Et trobes en bona forma amb moltes possibilitats d’èxit.
21/05 al 20/06 BESSONS
Jugar amb l’amor és molt bonic, especialment quan les circumstàncies són tan favorables com avui. Però ves amb compte amb la gelosia l’enveja.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Tindràs els cinc sentits ben desperts, fins tot el sisè et guiarà encertadament. Rebràs una sorpresa a casa que millorarà els teus plans.
20/01 al 18/02 AQUARI
Vigila les despeses, que seran més altes del normal. Algú et demanarà diners potser no te’ls tornarà. Sigues prudent en l’amor.
21/06 al 22/07 CRANC
Com més t’obris trenquis el gel que et separa de les experiències reals, més vital et sentiràs millor serà la teva projecció social. Viatges feliços.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Temes professionals projectes centraran tota la teva atenció, fins al punt de fer-te oblidar coses importants com l’amor. Separa les coses.
19/02 al 20/03 PEIXOS
El teu cor t’envia un senyal d’alarma: alguna cosa t’ha ferit esperes que la ferida es curi. Mira al teu voltant trobaràs la persona adequada.
TARRAGONA:
Fullana Galofré, Jaume
Apodaca, 22 Telèfon 977 232 516
Ciutat, Rosa M.Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Cavallé Vallverdú, Jordi
Raval de Jesús, 40 Telèfon 977 310 657
SALOU:
Arque Mule, Montserrat
Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
MASAJISTA. Reus.
10:30 Aventurístic
11:00 Concerts privats
11:30 Fot-li (r)
12:00 Efecte mosaic. Matí
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies
14:30 Quina animalada!
15:00 Notícies (r)
15:30 Fot-li (r)
16:00 Notícies (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 (Re)poblem
18:30 Colours on tour
19:00 Nex estiu
20:00 Notícies (r)
20:30 La comarcal
21:00 Notícies (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies (r)
22:30 Nex estiu
23:30 Efecte mosaic. Tarda CANAL REUS TV
12
10:00 Mosaic
10:30 La Post Diada
11:30 Fem festa. L’Espluga de Francolí
12:00 Caminant per Catalunya 12:30 Fem festa. L’Espluga de Francolí
13:00 La Post Diada
14:00 Notícies 12 14:30 La Post Diada 15:30 Fem festa. L’Espluga de Francolí
16:00 Notícies 12
16:30 Efecte Mosaic Estiu
18:00 (RE)Poblem
18:30 Fem festa. L’Espluga de Francolí
19:00 Notícies en Xarxa. Estiu
20:00 Notícies 12
20:30 Hospital de proximitat
21:00 (RE)Poblem
21:30 7Ciències+
21.35 Ben Sonat
22:00 Notícies 12
22:30 Hospital de proximitat
23:00 (RE)Poblem
23:30 7Ciències+
23.35 Ben Sonat
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Sobrenoms que passen de pares a fills, usats sobretot als pobles. Ben qualificat. 2. Sufix indicador de ‘qualitat de’. Tenir tractes sense voler. Ho fa l’enamorada. 3. La que esperava fumant. Dona amb molts béns. Número capgirat. 4. Vent. Sedueix amb magnetisme. Eina reivindicativa. 5. Lleure. Cert sostre. 6. Estimem algú. Col·loco una cosa al seu lloc. La tercera. 7. Revista d’oci. Laic monacal. Món confús. 8. Comprimí. Peces per agafar. 9. Irrigació. Parla de coses fútils. Repetit, cert primat placentari. 10. Vocal. Posa a to. Normalment no fa estiu. 11. Fi a atènyer. Persona idolatrada. 12. Ho són els galls. Fes caure una paret.
VERTICALS: 1. Noi jove. Dona altura a l’orador. 2. Passa el rosari. Acció de demanar almoina. Forma part d’ella. 3. Consonant. El d’ossa es una boixerola. Varietat del quars. 4. Enrabiat. Al revés, autor americà de contes de terror. Antiga força que expressava la ineluctabilitat del futur personal. 5. Vocals. Balli el ritme antillà complex i compàs binari.Vent. 6. Prosperar.Vehicle dels simis. 7. Crescuda líquida. Badia petita. 8. No puc pagar. Mortal de necessi- tat. No deteriorat però invertit. 9. Vent. Pares dels pares. Úlcera. 10. Extrems de la targeta. Mots mancats d’intensitat acústica. Dilatat. 11. Companya semblant a la màgia. Ruta sistemàtica. 12. Oculta. Posaràs fil a l’agulla.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió pel Camp de
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes
Moragas Barret, 2 local 2
Telèfon 977 368 569
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El cel estarà serè o poc ennuvolat en general. Tot i això, hi haurà intervals de núvols baixos al sector central del litoral i prelitoral que deixaran el cel entre mig i molt ennuvolat, així com fins al final del matí a altres punts de l’interior de la meitat est. Independentment, al centre del dia creixeran nuvolades a punts de muntanya, sobretot del quadrant nord-est.
Temperatura
La temperatura mínima i màxima serà similar en general, tot i que la temperatura màxima localment pujarà de forma lleugera.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 624.859.287
RESTAURANTE EN REUS. BUSCA CHICA, de 25 a 55 años, PARA COCINA ,con experiencia. Horario de 10.30 a 15.30 hrs. Tel: 678.844.049
AMISTAT
SEÑOR 65a busca amistad, posible relación en Reus. Tel. 643.869.677
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
NAOMI. Tarragona.
613.955.039
MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
EVA MASAJISTA. Tarragona. Tel. 613.835.182
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
SORAYA,
Sodi o, cosa que és el mateix, Evan Dedes (veu i guitarra), Jordina Gavaldà (bateria), Naïm Lutfi (baix), Álvaro López (guitarra) i Eloi Genebat (teclats), s’ha endut el Premi Verkami per Votació Popular del Sona9 2025. El grup de Tarragona ha guanyat en una edició amb rècord de participació (3.416 vots) i amb una clara diferència respecte als segons i tercers classificats, ja que s’ha imposat amb un 31% dels vots. Aquest premi comporta 1.000 € en material musical i un descompte del 100% sobre els serveis de la plataforma de micromecenatge Verkami, que inclouen assessorament personalitzat i comunicació dedicada a la campanya en tots els canals de difusió de la plataforma.
«Guanyar aquest premi ens ha ajudat a confirmar que el camí que hem escollit està agradant i que podem seguir per aquí», explica el Naïm. Però, sobretot, els ha confirmat que hi ha molta gent que els dona suport: «Ens sentim molt recolzats per la gent de casa, la de Tarragona, i també la de la Colla Joves a la qual estem molt vinculats. La gent se’ns acosta i ens pregunta pel projecte, i això és maco, perquè vol dir que d’alguna manera anem creixent de manera progressiva, que el que fas passa de l’àmbit més familiar a un cercle més gran».
Sodi destil·la tarragonisme des de la seva formació. La llavor va créixer a les aules de l’institut Martí i Franquès, de la mà d’Evan Dedes i del mateix Naïm, que es van posar d’acord per formar una primera banda que, amb el temps, es va acabar transformant en el quintet que ara ha enamorat el Sona9. A l’hora de definir la seva música, als Sodi els agrada explicar que fan Pocrock tarragoní «És un joc de pa-
Música El quintet tarragoní ha guanyat el Premi Verkami per Votació Popular del Sona9 i aspira a arribar a la final
raules, però també una marca de la casa, perquè, històricament, a Tarragona hi ha hagut altres grups que han sigut referencials i s’han mogut més o menys en el mateix estil». Entre aquests grups que han marcat el camí dels Sodi, explica el Naïm, hi ha
Els Pets o els Lax’n’Busto, però també bandes internacionals com The Who, Oasis o els Stones. «Les seves influències són clares: pop i new wave dels 80, indie dels 90 i una mirada descarada al rock català de totes les èpoques», asseguren en la presentació del Sona9. Amb tot aquest bagatge i la combinació de talents i actitud, els Sodi han acabat elaborant una carta de presentació en format d’EP. Es tracta d’Anar per Casa
cinc melodies pop de tornada enganxosa, perfectament executades que parlen de l’amor, allunyant-se dels drames i la ficció, amb una mirada vitalista, quotidiana i amb humor.
El seu pas pel Sona9, però, no acaba amb aquest premi. El 25 d’agost es farà públic el veredicte del jurat del concurs, que escollirà els tres finalistes de l’edició d’enguany. La final se celebrarà el dimarts 23 de setembre a la plaça de Catalunya de Barcelona, en el marc de les Festes de la Mercè amb l’actuació en directe dels tres candidats. «Ens vam inscriure al Sona9 un dia, com qui no vol la cosa, i a mesura que escoltàvem els altres grups ens vam adonar que eren molt bons. Però quan vam saber que estàvem entre els 30 primers, la cosa va començar a canviar i vam pensar que tot plegat potser sí que tenia sentit». De cara a la final, el baixista admet que el grup està treballant «com si allò hagués de passar», encara que s’ho plantegem com «un anar fent». «Si al final passem, llavors ja entrarem en pànic», bromeja, «però fent el que hem fet fins ara, sense obsessionar-nos». A curt termini, el que els té més capficats són els concerts d’aquest estiu. El 8 d’agost tocaran al Catllar i el 16 a Solivella. Però el que els fa especial il·lusió és el del dia 15 a Tarragona: «Tocarem a les Festes de Sant Roc, al carrer Cós del Bou, i ens fa molta il·lusió perquè la majoria de nosaltres estem vinculats a aquell barri i a les seves entitats». És per això, confessa, que la banda està molt centrada en els bolos i, sobretot, en el del dia 15: «volem fer molt bon paper. Serà tocar a casa, hi serà tothom que coneixem i volem que la gent s’ho passi bé».
EL 25 d’agost es farà públic el nom dels tres finalistes de l’edició d’enguany Nervis fins l’agost
Passaré l’estiu sota el cel més estelat d’Europa, el de les Muntanyes de Prades. Si no us ho creieu pregunteu-ho a la galàxia de gent que hi vindrà a veure, d’aquí un any, l’eclipsi solar. O al Parc Astronòmic Muntanyes de Prades. Però la denúncia d’algun ‘resident temporal’ ha fet apagar un estel, el més visible. Hi ha persones que no volen que toquin les campanes de l’església d’un poble a la nit o que es queixen que els galls cantin, i es veu que ara n’hi ha que han requerit a l’Arquebisbat de Tarragona que es tregui la bandera estelada que feia anys que senyorejava el campanar.
El rector de Prades assegura que la retirada s’ha fet per evitar tensions i conflictes però a fe de Déu que ha aconseguit just el contrari: que la gent de Prades, i molta de forana, es disgusti. Com diu la plataforma Prades per la Independència, des que es va enlairar, el 2012, l’estelada mai havia suposat cap problema per cap feligrès ni estiuejant.
L’entitat denunciant diu que l’estelada no és una bandera oficial i que vulnera la neutralitat. He vist no dalt de campanars sinó dins d’altres esglésies, de més enllà de Sixena, diguem, l’escut franquista i símbols feixistes. Doncs au, aneu i demaneu-ne també la retirada!
A un poble de la Provença un nouvingut es queixava que les cigales cantaven sorollosament i l’alcalde li va prometre que prendria mesures. Que al setembre tornés, que ja no cantarien. Per la manca de calor, és clar! El mateix podríem dir als denunciants: si no us agraden els símbols independentistes deixeu-nos votar i ja veureu com, tant sí com no, s’acaben.
Com va llegir Xavier Grasset en un cartell al Brasil: si el teu estel no brilla, no intentis apagar el meu. Bons estels i bon estiu!
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Cancel·len un deute de de més de 320.000 euros a quatre veïns de Tarragona Tarragona
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La ciutat de Tarragona recuperarà dos quioscos en els pròxims mesos Serveis
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
El projecte dels camps de futbol inclou la rehabilitació del Mas de la Creu Urbanisme