Dimecres 30 d'abril de 2025

Apagada general

Avui amb el Diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Edició especial sobre el sector químic tarragoní, que afronta un futur ple d’incerteses

Sense llum a la foscor

Encara no s’han identificat les causes que aquest dilluns van deixar tota la península ibèrica sense subministrament elèctric

Javier Reales, enginyer elèctric de la URV: «No es podia predir una apagada així, la xarxa es va fragmentar, i es pot repetir»

Reus 9

Buscant solucions

La Diputació de Tarragona organitza la segona hackató, on joves d’entre 16 i 30 anys ideen solucions a reptes empresarials

Junts vol una conselleria de Català per accedir al govern municipal Tarragona

El grup municipal ha activat el compte enrere d’un mes per esperar la proposta de Rubén Viñuales l 4

Els sindicats representants a Reus Net no es posen d’acord sobre el conveni

Laboral l 7

Reus recuperarà el Ball del Saurí durant la celebració de la Festa de l’Arbre Cultura l 8

Opinió 21 Rafa Luna. Área Metropolitana del Camp de Tarragona

Tarragona torna a la normalitat mentre els sectors econòmics continuen calculant les pèrdues que ha generat el tall elèctric

Economia l Pimec xifra en 866 milions d’euros les pèrdues patides per petites i mitjanes empreses de Catalunya

ACN / J. Bugarin

Després d’una jornada atípica, amb una apagada general que va deixar sense llum tota la península Ibèrica, els municipis de Tarragona van recuperar ahir, de mica en mica, la normalitat. No només la ciutadania, sinó també tots els sectors econòmics de la demarcació, els quals continuen calculant les pèrdues ocasionades pel tall de subministrament elèctric de dilluns. Pimec xifra en 866 euros les pèrdues que ha generat aquest episodi a les petites i mitjanes empreses de Catalunya. És una xifra equivalent aproximadament a un dia sencer del PIB català.

Segons han explicat en un comunicat, encara estan recollint informacions dels efectes de l’apagada per poder dissenyar «plans de contingència i mesures estructurals per minimitzar futures afectacions». A més, volen avaluar l’impacte concret per sectors i territoris. Pimec remarca que alguns comerços van patir talls de més de 10 hores que han provocat malbaratament de productes i la patronal es mostra especialment preocupada per la cobertura de les assegurances.

La indústria química va ser una de les principals afectades a Tarragona. Un cop es

va restablir progressivament el subministrament elèctric, les empreses del sector van procedir a posar en marxa les instal·lacions de forma esglaonada. Van començar pels serveis i subministraments bàsics, abans de reactivar les unitats productives. Així ho explica l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) en un comunicat, on asseguren que, durant el tall elèctric, es van seguir «els protocols previstos per a aquest tipus d’incidència».

«Les torxes, com a element de seguretat, van garantir l’eliminació controlada de gasos del procés; tot i que, a causa de la manca de subministrament elèctric i, per tant, de vapor d’aigua, es va generar fum negre clarament identificable», assenyalen. Aquestes columnes de fum obscur van generar certa preocupació entre la població. Des de l’AEQT, asseguren que «la incidència no va tenir afectació de seguretat per a les persones ni per a les instal·lacions». Pel que fa a les conseqüències econòmiques, la indústria química continua valorant les afecta-

La petroquímica es va tornar a posar en marxa esglaonadament

cions patides per acabar de calcular les pèrdues totals. El tall elèctric de dilluns també va obligar les centrals nuclears de la demarcació a realitzar una parada automàtica. Ahir, els equips tècnics d’ANAV van estar treballant per sincronitzar les unitats d’Ascó I i Vandellòs II a la xarxa elèctrica. En canvi, la central Ascó II es va mantenir en parada perquè ja es trobava en el procés previ per desconnectar-se de la xarxa per tal d’iniciar la 29a Recàrrega de Combustible. L’episodi que es va viure dilluns no va tenir impacte en els treballadors, el públic o el medi ambient, segons ANAV.

Els plans del Port

El Port de Tarragona també va superar la situació derivada de l’apagada general i va restablir la normalitat gràcies als plans de contingència. Concretament, es va activar el Pla d’Autoprotecció en nivell alerta. La posada en marxa de 15 grups electrògens van permetre mantenir el subministrament elèctric a les seus de l’Autoritat Portuària i els principals accessos al recinte. La manca de connexió a internet va alentir els tràmits de sortida de camions carregats, però l’aplicació del protocol de crisi va possibilitar la sortida progressiva dels vehicles.

«L’única preocupació era que hi hagués cervesa freda»

Economia l Els restaurants van tenir pèrdues i els bars més clients

ACN / J. Bugarin

L’apagada general que es va viure dilluns va afectar de manera desigual al sector de la restauració de Tarragona. Els restaurants asseguren que han patit pèrdues econòmiques perquè van haver de tancar, donat que les cuines depenien del subministrament elèctric; mentre que els bars de la ciutat van tenir més clients que mai. «Vam treballar igual o més que qualsevol altre dia», diu Joan Juanmartí, de la Penya Barcelonista. Coincideix amb Jimena Guzmán de Can Peret que apunta que «l’única preocupació era que hi hagués cervesa freda». La majoria dels negocis no han hagut de llençar el menjar perquè ha aguantat bé dins els frigorífics, tot i que algun restaurant ho ha fet per precaució. També ho explica Francesc Pintado, president de l’Associació d’Empreses

Una cambrera treballant en una terrassa de bar. Arnau Martínez/Mar Rovira

La majoria dels negocis no han hagut de llençar el menjar a la brossa

d’Hostaleria de la Província de Tarragona: «Per sort, els congeladors van aguantar bé el fred durant les hores de l’apagada i no podem parlar

de pèrdues de gènere significants». També assenyala que «el millor que ha pogut passar és que el tall s’hagi produït un dilluns, perquè molts establiments no obren aquest dia». Tot i això, alguns comerços que sí que van apujar la persiana van perdre un dia de facturació. Pintado remarca que «la realitat de cada negoci és diferent».

El tall elèctric va provocar la parada de les instal·lacions del complex industrial químic de Tarragona. Gerard Martí

«Una apagada com aquesta no és predictible, i es podria repetir»

Viñuales: «No hem de lamentar cap incidència i això és una gran sort»

Societat l L'alcalde tarragoní valora positivament l'operatiu municipal

John Bugarin

«Tarragona està en marxa i tots els serveis públics ja funcionen sense cap mena d’afectació». Amb aquestes paraules anunciava ahir al matí l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que s’havia restablert la normalitat a la ciutat després de l’apagada general. El batlle va explicar que l’últim barri en recuperar la llum va ser la Móra, cap a les dues de la matinada.

Viñuales va valorar positivament l’operativa municipal que es va posar en marxa de seguida que es va conèixer que s’havia produït el tall de subministrament elèctric. «Els resultats han estat molt positius», afirmava l’alcalde, qui celebrava que «no hem de lamentar cap tipus d’incidència ni danys personals i això és una gran sort». En aquest sentit, va agrair a tots els departaments —com Protecció Civil, la Guàrdia Urbana, o Serveis Socials— la seva implicació per donar

una resposta efectiva i vetllar pel benestar dels tarragonins i també va remarcar el comportament de la ciutadania.

L’únic incident remarcable es va produir al barri de Sant Salvador, quan una patrulla de la Guàrdia Urbana es va desplaçar fins allà i uns joves van llençar pedres als agents. Viñuales també aprofitava per reflexionar sobre la jornada viscuda: «Som massa dependents de la telefonia mòbil». L’alcalde explicava que va haver de seguir l’evolució de la situació a través d’un aparell de ràdio policial de la xarxa Rescat i que es va haver de comunicar amb els cossos policials mitjançant walkie talkies

D’altra banda, el batlle plantejava diversos aspectes a treballar de cara al futur,

L’últim barri que va recuperar la llum va ser la Móra, cap a les dues de la matinada

com incrementar les reserves d’aigua potable per garantir el seu subministrament a la ciutadania. També va ser un repte gestionar el combustible dels autobusos municipals per poder continuar prestant el servei l’endemà.

Situació controlada a Reus A Reus, el subministrament elèctric també es va acabar de restablir a tota la ciutat cap a les dues de la matinada. Durant la jornada, es van mobilitzar de forma coordinada els cossos de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i els voluntaris de Protecció Civil; així com les Brigades Municipals i tècnics del servei municipal de Tecnologies de la Informació i Telecomunicacions, entre altres departaments de l’Ajuntament. Es va intensificar el patrullatge a la ciutat i no es va produir cap incidència destacable. D’altra banda, l’empresa Aigües de Reus va instal·lar grups electrògens per garantir l’aigua a tota la població.

Energia l L'enginyer elèctric Javier Reales explica la seva hipòtesi

Ahir Tarragona va recuperar la llum, i amb ella la normalitat, però molts mantenen la incògnita, incloent-hi les autoritats, de què va causar exactament la gran apagada que dilluns va deixar la península a fosques. Javier Reales, enginyer elèctric i professor associat del grau d’Enginyeria Elèctrica de la URV tampoc té la resposta definitiva, però sí té les seves hipòtesis. «En cap moment pensava que es tractés d’un ciberatac. La possibilitat existeix, però és molt remota», apunta.

«Per entendre què ha passat cal saber que el sistema elèctric espanyol, com el de molts altres països, està altament interconnectat a través de xarxes de transport», explica Reales. Aquesta interconnexió, indica, permet que l’energia generada en diferents punts sigui trans-

portada a través de xarxes de transmissió per cobrir les necessitats de la demanda, fins i tot entre països com França i Portugal.

En aquest cas concret, assenyala, el que va ocórrer va ser una pèrdua massiva de generació, concretament d’un 60%. «Quan això passa, l’altre 40% del sistema intenta assumir la càrrega, però resulta impossible i la xarxa entra en una inestabilitat», assegura. El sistema està pensat per mantenir un equilibri constant entre la generació i el consum. Quan aquest equilibri es trenca de manera sobtada, es produeix un efecte cascada. «Van caient totes les línies per protecció, i la xarxa

«Mai vaig pensar que es tractés d’un ciberatac. És una opció molt remota»

es fragmenta», explica. Reales també afirma que, tot i que aquest tipus d’incident no és molt comú, pot repetir-se en el futur. «És un escenari que podria passar en qualsevol moment i en qualsevol xarxa. No és previsible», adverteix. «El sistema no estava preparat per a un ‘blackout’. Es pot tenir un pla, però realment no es pot comprovar que funcioni fins que passa», apunta.  Pel que fa a les indústries, Reales també fa èmfasi en l’impacte d’aquests talls en les instal·lacions de producció. «Els processos s’aturen i no es poden reprendre fins que la situació es normalitza. Això no només afecta la producció, sinó que també posen en marxa mesures de seguretat per evitar qualsevol incident», diu l’expert. El fum negre que dilluns va alarmar a part de la població és únicament el resultat d’aquestes mesures.

Marta Omella Blanco

Junts demana una conselleria de Català per entrar al govern

Política l El grup municipal activa el compte enrere per tancar l’acord amb el PSC en un mes

Carlos Domènech Goñi

El grup municipal de Junts comença a dibuixar les peticions en cas d’entrar a govern amb el PSC, un pacte que busquen tancar en el pròxim mes. Diari Més ha pogut confirmar que Jordi Sendra, Pep Manresa i Elvira Vidal demanen la creació d’una conselleria de Llengua Catalana com a conditio sine qua non per entrar a formar part de l’executiu. És el primer requisit que fa públic la formació independentista, que encara no ha rebut una oferta oficial ni formal per part de l’alcalde, Rubén Viñuales, que prefereix no fer declaracions sobre aquest futurible acord.

La conselleria de Llengua Catalana és, de moment, l’única demanda juntaire per formar un equip de govern de 12 consellers (9 del PSC i 3 de Junts), que governaria en minoria a falta de dos anys per a les eleccions municipals. Els de Jordi Sendra han activat el compte enrere i situen l’equador del mandat, dintre de quatre setmanes -quan es compliran dos anys dels comicis- com a data límit per a prendre una decisió sobre el seu futur polític a l’Ajuntament de Tarragona. «En un mes i mig sabrem si entrem al govern municipal», va dir Jordi Sendra en una entrevista a Tarragona Ràdio fa dues setmanes, una posició que no ha canviat a dia d’avui. Si abans de l’estiu estan governant, el

En cas de pacte, Sendra ho traslladarà a Puigdemont, Turull i la militància

suport al PSC estarà assegurat; si no s’assoleix l’entesa, hauran de decidir quina oposició faran.

Una conselleria «dotada»

La creació de la conselleria de Llengua Catalana haurà d’anar acompanyada de fets i, per tant, de dotació de per-

sonal tècnic. Això suposaria una inversió per part de l’Ajuntament per tal de pagar els sous d’aquest equip tècnic, que treballaria en la promoció i divulgació de la Llengua Catalana des de diferents àmbits, com l’ensenyament, la defensa dels drets de parla de la llengua o l’ús de la mateixa en tota l’activitat municipal.  Seria, doncs, una aposta per la catalanització de l’executiu. De fet, la creació de l’Oficina de Promoció del Català, dotada amb una tècnica, ja va ser una petició de Junts

Una cinquantena d’estudiants participen en la Hackató Woman

Educació l La primera Hackató Woman in Tech va arrencar ahir al CRAI del campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili. Al llarg de dues jornades, 50 estudiants treballen amb l’objectiu de desenvolupar solucions tecnològiques innovadores que millorin l'aprenentatge. Redacció/Gerard Martí

per a l’aprovació dels pressupostos. Una demanda amb la qual el PSC ja ha complert.

Waterloo, BCN i TGN El president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, el secretari general del partit, Jordi Turull, i la militància tarragonina. La comunicació del futurible pacte amb el PSC es traslladarà a les altes esferes del partit per, finalment, ferla arribar a la militància juntaire de la ciutat. Els estatuts del partit independentista no contemplen com a necessària

una votació en assemblea per a donar el vistiplau a l’entrada al govern, per tant, Jordi Sendra, Pep Manresa i Elvira Vidal tenen via lliure per a negociar amb els socialistes.

Des de la formació no volen donar detalls sobre com es donarà a conèixer aquesta informació a Carles Puigdemont, i eviten fer especulacions sobre un possible viatge a Waterloo. El que està clar és que Sendra comunicarà, en cas de llum verda, les condicions del pacte i les carteres amb les què comptarà Junts a l’Ajuntament de Tarragona.

Governar en minoria Si Junts finalment entra a l’equip de govern amb el PSC, un fet que els juntaires vaticinen des de fa mesos, sumarien 12 consellers de 27. Per a donar estabilitat al seu executiu haurien de comptar amb el suport extern dels ‘exVox’ o d’En Comú Podem, qui ja va anunciar que això no entrava en els seus plans.

La relació entre Junts i el PSOE a Espanya ha viscut recentment bons moments. L’acord per les competències d’immigració ha estat una mostra d’entesa entre tots dos partits, malgrat els constants retrets entre uns i altres. D’entrada, la relació al Congrés no hauria de suposar ni un accelerament ni una frenada del pacte a Tarragona. Tots dos, però, miren de reüll què passa més enllà de la ciutat.

L’IMSST

engega

els ‘workshops’ comunitaris a Ponent

Societat l L’Institut Municipal de Serveis Socials engega avui el primer Workshop comunitari dins del Cicle de Workshop comunitari a Ponent. Es tracta d’una iniciativa comunitària, impulsada per l’Equip Tècnic d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració d’altres administracions  i recursos que treballen en el territori. Per aquest 2025 s’han organitzat 4 workshops comunitaris als barris de Ponent. Un workshop d’obesitat des d’una mirada integral; workshop d’Ocupació i barri; workshop d’habilitats parentals, socioemocionals i afectives; i workshop de salut mental, addiccions i barri. Aquesta iniciativa comunitària, vol reunir a diferents agents socials que viuen i treballen en el territori, per aprendre, compartir coneixements o desenvolupar idees sobre una temàtica específica. En aquest espai relacional,  les persones participants no només reben informació, sinó que també contribueixen activament al procés, intercanviant experiències, aportant idees i treballant per trobar solucions conjuntes pel bé comú del barri. El workshop d’avui tindrà lloc al pavelló esportiu de Campclar, a l’Anella Mediterrània, de les 9.30 fins a les 12 hores. En aquest es parlarà sobre l’Obesitat des d’una mirada integral, ja que el problema d’obesitat és una realitat en els barris de Ponent i una prioritat en l’agenda política. Redacció

El portaveu de Junts per Tarragona, Jordi Sendra, durant l’últim consell plenari a l’Ajuntament. Gerard Martí

S’invertiran més de 100.000 € anuals en el manteniment de les escales mecàniques

Urbanisme l El lot específic per als elevadors públics s’aprovarà abans de setembre

El mal funcionament de les escales mecàniques de Tarragona és, probablement, una de les problemàtiques que més desesperen als ciutadans. La situació, però, podria canviar abans de l’any vinent. Segons ha pogut saber Diari Més, l’Ajuntament té previst aprovar abans del setembre un nou contracte de manteniment que inclourà, per primer cop, un lot específic destinat als aparells elevadors de la via pública. El pressupost anual d’aquest lot superarà els 100.000 euros.

Actualment, el consistori destina una mitjana de 40.000 euros anuals a la reparació de danys derivats d’incivisme i

altres causes puntuals. Fonts municipals reconeixen, però, que aquest model reactiu no és suficient. I és que quan una peça s’espatlla, substituir-la pot suposar una autèntica odissea, ja que sovint s’han de fabricar a mida per la manca d’estoc i l’escassetat d’empreses especialitzades. A més, indiquen, l’impacte de les pluges de la DANA, que va deixar fora de servei més de 10.000 elevadors al País Valencià, ha col·lapsat el sector. Amb el nou contracte, el consistori busca revertir aquesta situació. El lot específic inclourà un pla d’inversió anual i valorarà que les empreses licitadores presentin una proposta tècnica completa i que puguin acreditar tenir prou estoc per

fer front a substitucions ràpides.

Tarragona compta amb un total de 12 trams d’escales mecàniques i 4 ascensors públics que s’inclouran dins aquest lot. Gran part d’aquests elevadors se situen a la Part Baixa de la ciutat, i, per tant, els veïns de la zona es troben entre els usuaris més freqüents. «Hem passat un mes sencer pràcticament incomunicats. Les escales del carrer Vapor no funcionaven, a les del Palau de Congressos un dels trams de pujada tampoc, i l’ascensor i les escales del pas soterrani de la plaça dels Carros ja hem perdut el compte», lamenta la presidenta de l’AV del barri del Port, Mari Carmen Puig.

Es valorarà que les empreses licitadores acreditin tenir estoc suficient de peces

En els dos primers casos, les incidències van ser resoltes fa un parell de setmanes (tot i que el primer tram de baixada al carrer Vapor encara continua aturat). La situació a la plaça dels Carros, en canvi, és més complexa, ja que les pluges torrencials de la DANA van inundar l’ascensor i les escales van quedar greument afectades. Aquestes, a més, són d’interior i, per tant, més vulnerables a la meteorologia que les d’exterior. El passat mes de febrer, el Port i l’Ajuntament van crear una

comissió tècnica que estudia possibles intervencions per pal·liar aquesta problemàtica. «Sembla que s’està treballant per trobar una solució. Esperem que sigui un procés ràpid perquè és horrorós», diu la presidenta. Si bé les escales s’aturen amb freqüència, aquest fet

no sempre és el resultat d’una avaria. En molts casos es tracta de l’activació dels mecanismes de seguretat. Aquests són sensors que detecten un excés de pes o moviment. A més, la normativa dicta que quan un tram queda aturat, l’anterior s’ha de parar per evitar possibles «embussos» de persones.

Marta Omella Blanco

Imatge d’arxiu de les escales mecàniques del carrer Vapor. Gerard Martí

La Catedral acull la missa en record del papa Francesc

Religió l La Catedral de Tarragona va acollir ahir al vespre la missa en record del papa Francesc. L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va presidir-la. «La seva existència ha estat una presència brillant i ferma, i alhora, humil i profètica, enmig d’una Església i d’un món que ha estimat apassionadament», va dir Planellas durant la seva homilia. «Francesc va exercir el seu ministeri amb simpatia, naturalitat, llenguatge planer i, al mateix temps, anant a l’arrel de l’Evangeli de nostre Senyor Jesucrist», va afegir. Redacció/Gerard Martí

Flamenc en Copla, el nou espectacle per recaptar fons contra l’ELA a Tarragona

Societat l Des de l’Associació Cultural Flamenca Tacones a Compás es vol donar visibilitat a l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa encara sense cura, que actualment afecta al voltant de 500 persones a Catalunya i 4000 a tot Espanya, i sobre la qual queda molt camí per recórrer. El seu objectiu és recaptar fons per donar suport a la

seva recerca i als afectats i les seves famílies, a través d’un espectacle de flamenc que inclou cant, toc i ball en directe. Flamenc en copla per l’ELA consisteix en un recital de flamenc que comptarà amb un ventall de pals flamencs que versionaran temes del gènere musical de la copla, el fil conductor dels quals seran les figures més destacades d’aquest estil musical com

Concha Piquer o Antonio Molina, entre molts d’altres, interpretat per bailaores, bailaoras i músic. Tots els fons recaptats en aquest esdeveniment seran destinats íntegrament a la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls, entitat que treballa en la lluita contra l’ELA i el suport als afectats i les seves famílies. També s’ha activat una Fila 0 per a donacions. Redacció

ExpOtaku Tarragona 2025 arriba amb un programa d’activitats molt complet

Societat l Els dies 3 i 4 de maig, el Palau de Congressos de Tarragona tornarà a ser el punt de trobada imprescindible per als amants del manga, l’anime i els videojocs amb una nova edició d’ExpOtaku Tarragona. Enguany, la fira presenta el seu programa d’activitats més complet dels últims cinc anys. Una seixantena d’estands, entre boti-

gues especialitzades, artistes, il·lustradors i col·laboradors, ompliran el recinte, que es troba just davant de l’estació de tren. A més de l’oferta comercial, el públic podrà gaudir d’una gran varietat d’activitats que inclouen tornejos de videojocs, tallers, concursos de cosplay, random dance, ludoteca, jocs de rol, softcombat, wargames, robòtica

i molt més. Les activitats estrella d’aquesta edició seran, sens dubte, el Dance Cover i la Passarel·la Cosplay, dos esdeveniments que atrauran nombrosos participants i espectadors. A més, durant tot el cap de setmana s’organitzaran concursos de dibuix manga i de Doujinshi, pensats per incentivar la creativitat i la participació activa. ExpOtaku espera rebre visitants tant de la província de Tarragona com de tot Catalunya i Aragó i molts s'allotjaran a la ciutat el cap de setmana de l'esdeveniment. Redacció

Les discrepàncies sobre l’actual conveni laboral a Reus Net divideixen la seva plantilla

Laboral l UGT remarca els beneficis del conveni i CCOO i USOC creuen que no és bo pels treballadors

Miquel Llaberia

La plantilla de Reus Net queda dividida per discrepàncies pel que fa a l’actual conveni, que va entrar en vigor enguany i la falta d’acord del qual va estar a punt de provocar una vaga per la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia l’any passat. Segons alguns treballadors consultats per Diari Més, que demanen mantenir l’anonimat, una part important de la plantilla estaria descontenta amb el nou conveni, el qual consideren un «conveni empresarial».

Un dels principals canvis que critiquen els treballadors descontents és la congelació de l’antiguitat a canvi de percebre 25.000 euros bruts en complir els deu anys. «La

vida està molt cara per haver d’esperar deu anys a què et paguin l’antiguitat. Tot aquell treballador nou que comenci a l’empresa es veurà condemnat a cobrar el mínim durant deu anys», argumenten. Per la seva banda, el president del comitè d’empresa i representant del sindicat majoritari, UGT, a Reus Net, Miguel Pérez, s’oposa a aquesta anàlisi i fa valdre que a la pràctica «no és una congelació de l’antiguitat», sinó un canvi de fórmula amb el qual el treballador percebrà més diners. Concretament, Pérez defineix que al cap de deu anys percebran 25.000 euros, cinc anys després 25.000 euros més i, uns altres cinc anys després, 32.500 euros més. A més, as-

segura que aquells jubilats, incapacitats o acomiadats de manera improcedent rebrien la part proporcional.

Un altre punt amb el qual estan descontents alguns treballadors és amb els nous horaris: «Abans era un rotatiu entre sis grups. Aleshores, cada dia feia festa un grup. Ara només hi ha dos grups. Ens ho van vendre com a reconciliació familiar i no ha estat així». Per la seva banda, el representant d’UGT assegura que fins i tot els detractors estan contents amb el nou horari, ja que ara tenen un cap de setmana cada dues setmanes, mentre que abans només era un de cada cinc. Finalment, un altre dels diversos punts de conflicte

se centra en la pujada salarial del 2,5%, una de les principals dificultats durant les negociacions entre el comitè d’empresa i la UTE formada per Valoriza i Romero Polo. Miguel Pérez celebra que, finalment, hi hagués aquest augment, mentre que els treballadors disconformes assenyalen que hauria de ser segons l’IPC. Davant d’aquesta situació, els descontents amb el nou conveni tenen el mal presagi que l’objectiu de l’empresa amb això és tenir «una plantilla low cost». «Ara començarem a veure més treballadors temporals i això va en perjudici dels treballadors i de la ciutat», sentencien. Per un altre costat, Pérez recorda que s’han implementat

La congelació de l’antiguitat és un dels principals punts de debat

UGT critica que CCOO i USOC no van presentar cap proposta alternativa

altres millores com una paga no consolidable de 800 euros al gener o s’ha augmentat els dies d’assumptes propis de cinc a set. A més, també apunta que gràcies al nou conveni, aquells que decideixin jubilar-se de manera anticipada percebran 2.500 euros anuals

L’apunt

Un contracte llarg i amb poc marge

El contracte de la brossa sol ser un maldecap pels ajuntaments i l’actual ho ha estat des de l’inici. Aquest té vigència fins a l’any 2031 a càrrec de la UTE formada per Valoriza i Romero Polo. El president del comitè d’empresa, Miguel Pérez, denuncia que actualment aquests contractes tenen molt poc marge pel que fa a pressupost, fet que complica la negociació col·lectiva.

fins a l’edat de jubilació i que l’empresa estarà obligada a acceptar qualsevol sol·licitud de jubilació parcial.

Desacord sindical Davant d’aquest conflicte, UGT critica que els altres sindicats, CCOO i USOC, en cap moment van presentar una proposta alternativa després de signar el preacord. «Quan a la següent reunió CCOO i USOC es retiren del preacord, jo com a president del comitè em vaig aixecar i els vaig dir que si creien que podien millorar l’acord, endavant, que UGT signaria aquella nova proposta perquè, teòricament, hauria de ser millor. No van presentar cap mena de proposta a l’empresa», recorda Pérez. Per la seva banda, segons el que expliquen CCOO i USOC, van signar el preacord perquè no havien tingut accés al document. En conèixer el contingut del nou conveni, tant CCOO com USOC es van mostrar contraris.

Així i tot, el conveni va ser finalment aprovat amb el suport d’UGT. «Podria haver sigut millor? Probablement, però era impossible negociar cap cèntim més», subratlla el representant sindical d’UGT. A més, posa èmfasi en el fet que va ser un treball «molt dur» i evitant anar a una vaga: «Hauria estat irresponsable haver anat finalment a vaga quan, de cop, vam tenir una oportunitat damunt la taula. En una vaga el treballador també perd».

Fotografia d’arxiu de l’activació d’un pla de xoc de neteja. Gerard Martí

La Festa de l’Arbre de Maig estrena el Ball del Saurí com a nou símbol

Cultura l Es tracta d’una dansa que s’hauria interpretat a Reus, recopilada al ‘Costumari Català’ d’Amades

Sergi Peralta Moreno

Reus viurà, els dies 9 i 10 del mes que demà entrarà, la setena Festa de l’Arbre de Maig. La proposta comptarà, en la seva setena edició, amb una novetat destacada: estrenarà el Ball del Saurí. El president de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, Albert Salas, va detallar que un ball ha dut a terme les funcions d’amfitrió de les jornades i «ara hem pensat que ha de tenir un ball propi, com a símbol». Joan Amades va incloure la peça al seu Costumari Català, on en recopila una partitura, una imatge dels vestits i la descripció dels personatges i la coreografia. «Vora del Camp de Tarragona si n’hi ha un arbre que borrona, quan l’arbre és verd l’ombreta és bona, quan l’arbre és verd, quan l’arbre és verd», diu la lletra, fent esment al territori i a l’element que protagonitza la celebració. A més, el filòleg Manuel Milà i Fontanals referencia que s’havia ballat a Reus. Està documentat per les festes de coronació d’Isabel II, al segle XIX.

Clara Piñol, balladora del

Ball del Saurí, va detallar que Amades descrivia que, en la dansa, intervenien un diable, amb un fuet i una bufa a les mans, i un saurí, que emprava una forca de fusta d’avellaner. Els dos, acompanyats de vuit persones que empraven bas-

El Festival Reggus celebra la seva 32a edició amb una programació diversa i internacional

Música l El Reggus de Primavera és una de les novetats destacades d'enguany

Redacció

Reus ja viu el festival Reggus. La 32a edició d’aquest va arrencar el dia 26 d’abril amb la Presentació del Cartell Reggus 2025, una jornada de vermut, música i activitats familiars a la Plaça del Teatre de Reus. Enguany el festival arriba amb novetats com el Reggus de Primavera, que tindrà lloc el 17 de maig a la Torre d’En Guiu del Catllar.

Serà una jornada de música i festa popular, amb actuacions de The Prioratians, activitats familiars, vermut i dinar popular, tot de 12 h a 2

h de la nit, amb accés gratuït.

La Nit de Marxa el 28 de juny a La Palma de Reus, amb Drop Collective, Rowsi, Mass IsLike i Kalahari Sound System, promet una nit carregada d’energia, també amb accés gratuït a partir de les 23h30. El Petit Reggus tornarà a la Plaça del Teatre de Reus amb activitats familiars per a petits i grans el 21 de setembre. Finalment, el Reggus BassCamp el 10 d’octubre serà el plat fort de la temporada amb l’actuació de Mad Professor, Roberto Sánchez i Ranking Joe a la Sala Lo Submarino de Reus.

Se celebrarà el 9 i el 10 de maig i inclourà un taller de jotes i una nit de glosa

tons. «Amades relaciona tot això amb un ritual agrari propi que ens motiva a recuperar la dansa», va reflexionar Piñol en la presentació de la iniciativa.

El vestuari ha anat a càrrec de Josep Maria Casas, del

El ‘puf que abraça’, una nova eina per als infants amb discapacitat intel·lectual

Societat l La iniciativa s'ha implementat a la residència Àtria, amb un carro multisensorial

El ‘puf que abraça’ i un carro multisensorial són les dues noves eines terapèutiques implementades per Villablanca a la residència Àtria, que atén infants amb discapacitat intel·lectual i/o d’altres trastorns del neurodesenvolupament, i que presenten una alta complexitat a nivell conductual. Els dos elements es basen en els principis de l’estimulació multisensorial o Snoezelen, que és una forma d’intervenció que facilita a la persona la interacció amb

l’entorn, per entendre’l, reinterpretar-lo i poder generar respostes adaptatives.

Els menors atesos a la residència Àtria tenen problemes en la majoria de les àrees del desenvolupament i en les respostes davant la informació que reben de l’entorn. Per això, sovint les respostes són conductes desadaptades i problemàtiques, que els impedeixen participar d’entorns inclusius. «Aquests elements ens permetren treballar sobre allò dels infants que no veiem», explica Àngels Ortega, directora assistencial

sentaran el fruit sec. El saurí afegirà a la seva indumentària unes garlandes creuades al pit amb fulles d’avellaner i el diable utilitzarà tons més granatosos. «Volem que visualment el vestuari expliqui el ball i representi els colors de la comarca», va expressar. Per la seva banda, el compositor que ha adaptat la partitura ha estat Adrià Ortiz, qui va apuntar que la peça es divideix en dues parts: una semblant a una jota o un vals i una altra més animada, com una corranda. Entre els instruments que la interpretaran, hi haurà el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va mostrar el seu agraïment a entitats com la Coordinadora de Danses Tradicionals que, amb la seva empenta, permeten que «el calendari de la ciutat es faci més gran, més fresc».

L’Arbre de Maig

Barato. Casas va comentar que s’han buscat «colors propis que tothom pot veure al Camp de Tarragona i al Baix Camp», com són el verd i el marró. Els dansaires portaran un sac per collir avellanes i uns picarols foscos que repre-

La Festa de l’Arbre de Maig se celebrarà el 9 i el 10 de maig. Començarà divendres a les 19.30 hores, amb la cercavila de l’arbre des de l’Institut Escola Pi del Burgar fins a la plaça de la Patacada. Després de la plantada, Antoni Veciana pronunciarà el pregó. Al llarg de les dues jornades, tindran lloc l’estrena del Ball del Saurí, actuacions de glosa i cançó improvisada, un dinar popular, jocs tradicionals, un taller de jotes del País Valencià, una cercavila de danses convidades i un vespre i nit de ball.

L’objectiu és que els infants regulin el seu nivell d’activació i recuperin la calma

de Villablanca. El projecte ha estat possible gràcies al suport de la Fundació la Caixa amb l’objectiu de fer prevenció i que els infants puguin regular el seu nivell d’activació.

Adrià Ortiz, Josep Maria Casas, Daniel Recasens, Clara Piñol i Albert Salas, durant la presentació del Ball del Saurí. Ajuntament de Reus

Redacció

Imatge de la presentació del puf i el carro multisensorial. Cedida

La HackDipta reuneix 150 joves  per fomentar la innovació

Educació l Els participants van haver de resoldre les problemàtiques plantejades per empreses

Miquel Llaberia

La Diputació de Tarragona va celebrar ahir la segona edició de la HackDipta al Centre d’Innovació i Formació Boca de la Mina, en què 150 joves van participar ideant solucions a diverses problemàtiques plantejades. Els joves estudiants es van dividir en diversos grups en què cadascuna de les empreses participants, BASF, Maser Grup, Fruselva, T-Systems i Viamed, els van plantejar una problemàtica real que havien de resoldre. Cada empresa va escollir un finalista entre els que havien resolt el seu problema i, finalment, va donar lloc a un equip guanyador. «Hem tingut una molt bona participació i és un molt bon programa que desenvolupem des de la Diputació. És necessari per fomentar el talent de casa

La

FAVR

nostra i l’emprenedoria, que és una eina de progrés social, de creació de llocs de treball i inversió», va reivindicar el

diputat delegat de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Tarragona, Pere Granados.

organitza un gran recapte d’aliments en benefici de Càritas

Solidaritat l Tindrà lloc entre el 5 i l'11 de maig i acabarà amb una festa

Sergi Peralta Moreno

La Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) ha organitzat un gran recapte d’aliments en favor de Càritas Interparroquial. La gran jornada de recollida tindrà lloc l’11 de maig, a partir de les 12 hores, al parc dels Lledoners

Antonio

Valverde

(Zona 5), i s’acompanyarà d’un vermut popular, fideuada, el ball de gegants i actuacions musicals en directe, amb la presència d’un DJ. Així mateix, els dies previs, entre el 5 i el 9 de maig, es podran anar a deixar els productes als locals socials i centres cívics de la ciutat, on es durà a terme una

és

reelegit president de l’associació de veïns del barri Gaudí de Reus

Veïnal l Antonio Valverde ha estat reelegit president de l'associació de veïns del barri Gaudí. Així ho van determinar els socis de l'entitat en les eleccions a junta celebrades el passat març. Valverde encapçalava l'única candidatura que es va presentar als comicis, si bé la llista era oberta i, en conseqüència, s'havia de validar la implicació de cada

un dels integrants. Va rebre 28 vots favorables. Serà el seu segon mandat, després d'haver assumit el càrrec a finals del 2023. La junta la conformen també noms com Ana Belén Castaño (vicepresidenta), Antonio Montoya (secretari primer) o Susana Pino (tresorera primera). Esther Porter serà la presidenta d'honor. SPM

campanya informativa per poder arribar a més població. També hi haurà la possibilitat d’efectuar una aportació econòmica. El president de la FAVR, Marcos Massó, detalla que, si bé aquestes iniciatives acostumen a dur-se a terme pels voltants de Nadal —l’entitat que agrupa gran nombre

«A nosaltres ens han plantejat el cas d’una dona que té un fill diabètic i havíem d’innovar per tal d’ajudar amb

de les associacions veïnals de la ciutat intenta programar activitats de caràcter solidari cada any—, en aquesta ocasió es va pensar que «abans de l’estiu també aniria bé». «Volem ajudar i col·laborar amb la gent a qui no els arriba per comprar-ho», expressa Massó. L’objectiu és recollir aliments amb una llarga data de caducitat, com la llet o els macarrons, atès que «sempre van bé aquestes coses». Ajuda’ns a ajudar és el lema d’aquesta campanya solidària.

que «mai ens havien plantejat exercicis tan complexos i treballar amb gent que no coneixes. Ha estat una experiència que ens aporta molt», va opinar Martínez.

Aplicacions mòbils van ser algunes de les propostes dels participants

aquesta persona», va explicar Pau Tarragó, alumne de Batxillerat de l’Escola Santa Teresa de Jesús de Tarragona i participant que, finalment, el seu grup ha estat el guanyador. «Ha estat tot molt dinàmic, hem hagut de treballar amb persones noves, intentant aportar idees, posar-ho en comú. Crec que aquest treball en equip és molt bo perquè un diu una cosa, connecta amb aquella idea que has tingut i surt bona feina», va afegir. Miquel Martínez, també estudiant de Batxillerat a Santa Teresa de Jesús, vol estudiar ADE en un futur i va destacar

Finalment, entre els finalistes hi va haver tota mena d’idees, però les aplicacions mòbils van triomfar. Per exemple, un grup va plantejar una app per oferir un control i assistència telemàtica per famílies amb un menor diabètic i un altre equip va dissenyar una aplicació amb intel·ligència artificial que ajudi la gent gran a utilitzar les noves tecnologies. «Volem que el nostre talent es desenvolupi a casa nostra i es quedi. Tenim molts programes treballant en la nostra àrea de la Diputació de Tarragona per aconseguir que el talent es quedi i ajudi a progressar al territori i la qualitat de vida de les persones», va comentar Granados. A més, el diputat delegat de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Tarragona va elogiar la «molt bona feina feta per tots els participants» i va remarcar que eren una demostració «del talent que tenim al territori».

Fotografia d’Antonio Valverde, exercint el seu vot. Cedida

Grup guanyador de la HackDipta i el diputat de Promoció Econòmica de la Diputació, Pere Granados. GM

El consistori recupera la línia d’ajuts a empreses i nous emprenedors

Empresa l La convocatòria està dotada amb 85.000 euros i requerirà una inversió mínima de 5.000 euros

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament recupera la convocatòria de subvencions a les empreses i els nous emprenedors. La partida pressupostària serà de 85.000 euros i la quantitat de l’ajut serà de 2.500 euros. L’edil d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats, va definir que els ajuts són un «dels elements bàsics de la regidoria per poder tirar endavant la seva comesa de dinamització i suport de l’economia i l’emprenedoria local i el teixit empresarial».

Podran presentar candidatura les persones que hagin

iniciat una activitat econòmica o completat el canvi de titularitat d’un negoci a través d’un traspàs entre l’1 d’octubre del 2023 i el 31 d’agost del 2025. El regidor Subirats va apuntar que s’ha considerat convenient «que havíem de donar l’oportunitat a qualsevol empresari que durant l’exercici econòmic del 2024 hagi creat la seva empresa», atès que l’any passat no s’hi va destinar dotació pressupostària. «Volem donar l’oportunitat a tots els empresaris per igual», va asseverar. Així mateix, les bases incorporen com a novetat que el període

temporal té en compte la data en què s’hagi sol·licitat la llicència d’activitat econòmica o la transmissió de la titularitat de l’establiment. La convocatòria s’ha dividit en dues línies de subvenció. Una va adreçada a la creació de noves empreses, sempre que s’hagi dut a terme una inversió igual o superior als 5.000 euros. L’altra, als casos de transmissió empresarial, en què s’hagi canviat la titularitat d’un negoci. En aquestes ocasions, caldrà també haver fet una aportació mínima de 5.000 euros. La quantitat de l’ajut serà de 2.500 euros per

Comencen les obres del carrer Alt de Sant Josep amb una durada de 45 dies

Urbanisme l Les obres al carrer Alt de Sant Josep van començar el passat dilluns 28 d'abril i la previsió és que finalitzin al cap de 45 dies, és a dir, el 10 de juny. Aquestes obres estan emmarcades dins de la reordenació urbana del carrer Ample i, mentre durin, tallaran l'accés als pàrquings particulars dels veïns de la zona, que sumen més de

200 places per a vehicles. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament s'ha facilitat un abonament amb els veïns afectats perquè puguin aparcar provisionalment a la planta -3 del pàrquing de la Fira Centre Comercial, una decisió que no ha estat ben rebuda per la totalitat del veïnat.  Els primers treballs consisteixen en tancaments i

prospeccions per a localitzar els serveis. Posteriorment, es pavimentarà amb plataforma única, s’ajustaran els embornals i es renovaran les lluminàries a tecnologia led. Segons va apuntar la regidora de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, aquest «és el tram on afectem més veïns de totes les obres». M. Llaberia

La segona edició de l’Òrbita Gastronòmica

tindrà lloc el 3 de maig al Teatre Bartrina

Cultura l L’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils i l’Escola de Dansa del Centre de Lectura han organitzat la segona edició de l’Òrbita Gastronòmica, una jornada en què gastronomia i dansa es fusionen «per impulsar la cultura i el producte de proximitat», destaca l’organització. El projecte es desenvoluparà el dissabte 3 de maig, de 10.30 a 13 hores, al Teatre

Bartrina. Els ciutadans que s’hi apropin podran gaudir de les demostracions culinàries, en què s’utilitzaran aliments de quilòmetre zero dels Mercats de Reus i de les principals DOP i IGP del territori, així com de les coreografies de l’Escola de Dansa de l’ateneu. La proposta està vinculada als Projectes Òrbita. La cara més visible és els Premis Òrbita de dansa contempo-

rània, que es van celebrar el passat febrer al Teatre Bartrina. Per la seva banda, des de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils es reafirma el compromís «amb la formació del nostre alumnat, posant en relleu la importància que tenen els aliments i la cuina del nostre entorn per la seva qualitat i excel·lència, i apostant per l’agricultura local i del territori». Redacció

S’oferiran sessions sobre com incorporar criteris de triple impacte

als emprenedors que compleixin les condicions. En total, està previst que es puguin

atendre unes 34 empreses. Addicionalment, Subirats va comentar que, donant continuïtat a la idea d’apostar «per un model de nova economia», la regidoria oferirà una sèrie de sessions d’assessorament vinculades al concepte de triple impacte, «per donar a conèixer quins són aquests

valors de com s’ha de generar la nova economia». «Aquestes sessions tenen per objectiu donar eines per emprendre amb responsabilitat, visió de futur i valors», va apuntar. El programa Reus Espais Vius ja aposta per negocis que tinguin en compte el seu impacte econòmic, social i ambiental.

La colla Bella Dansa mostra la tradició de les sardanes a la ciutat de Madrid

Tradició l La colla sardanista La Bella Dansa va viatjar recentment a Madrid, on va dur a terme una ballada. A més, l'entitat ja prepara la celebració del seu primer aniversari. Ho farà amb un esdeveniment que tindrà lloc el 24 de maig, a la plaça Prim, i on s'espera l'assistència d'autoritats. SPM/Cedida

El regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats, durant la roda de premsa. Ajuntament de Reus

Fotografia del carrer Alt de Sant Josep tallat per obres. Gerard Martí

Altafulla tindrà aquest estiu les seves primeres 800 places de zona blava només per a turistes

Mobilitat l S’ubicaran a la zona de Baix a Mar amb l’objectiu d’evitar llargs estacionaments de vehicles

Álvaro Rodríguez

Altafulla tindrà aquest estiu, per primer cop, una zona d’estacionament regulat. D’aquesta manera, deixaran de ser «l’únic municipi de la Costa Daurada que no compta amb aquesta mesura» tal com assenyalen des de l’Ajuntament.

El primer pas es va donar el passat dilluns al ple municipal, on el consistori va aprovar la primera normativa municipal de la seva història. D’aquesta es desprèn que Altafulla pot implementar zones d’estacionament regulat –també conegudes com a zona blava– i, posteriorment, un decret d’alcaldia determinarà la ubicació d’aquestes.

Segons explica el coalcalde, Jordi Molinera, seran unes 800 places que s’ubicaran entre el Club Marítim i l’encreuament entre la via Herculea i el carrer Pons d’Icart, a la zona coneguda com a Baix a Mar. Molinera explica que, en els darrers anys, la mobilitat en aquesta zona s’ha convertit en «un problema», sobretot a l’estiu, per l’alta afluència de visitants al municipi.

Segons el batlle, l’objectiu d’aquesta mesura és «permetre una recuperació de l’espai públic evitant els estacionaments llargs dels turistes durant l’estiu». Alhora, Molinera espera que serveixi per «incentivar la dinamització comercial a la zona», gràcies a un augment dels desplaçaments a peu. A més, l’alcalde recorda que es compta amb

dos aparcaments dissuasius gratuïts amb unes 500 places al barri marítim, un a tocar de Tarragona i un altre prop de Torredembarra.

Una de les grans particularitats de la zona blava d’Altafulla seran les exempcions al seu pagament. Qualsevol ciutadà que pagui l’impost de circulació al municipi, podrà tenir un distintiu que li permetrà aparcar en aquesta sense cost, una mesura dirigida als residents.

D’altra banda, aquells que no paguin aquest tribut, però que disposin d’una propietat a Altafulla, podran accedir

Els que tributin l’impost de circulació al municipi estaran exempts de pagar

a un distintiu similar amb un preu de 15 euros anuals. Aquest cas beneficia aquells que tenen una segona residència a Altafulla.

Finalment, els visitants que no compleixin cap d’aquests requisits hauran de pagar una tarifa d’1,50 euros l’hora. Des de l’Ajuntament asseguren que la voluntat d’aquesta tarifa «no és recaptadora», ja que els beneficis s’estimen d’uns 60.000 euros, xifra que serviria per «cobrir el cost».

Prova pilot L’Ajuntament encara aquesta primera zona regulada com una «prova pilot» per testar el comportament de la gent i la resposta de la ciutadania. L’alcalde espera «la comprensió dels turistes» i «més facilitats pels veïns». A la tardor, el consistori ho valorarà i argumenten que «segur que hi ha canvis».

Molinera al·lega que la normativa de mobilitat «està viva» i no descarta ampliar la zona blava a indrets propers en un futur, tot i que ho veu «remot». El consistori preveu poder posar en marxa la zona blava a Baix a Mar al juny.

«Durant la Setmana Santa vam aturar un patinet a 82 quilòmetres per hora»

Mobilitat l Altafulla regula també per primer cop l'ús dels vehicles de mobilitat personal

Álvaro Rodríguez

La primera normativa de mobilitat d’Altafulla regularà els desplaçaments amb vehicles de mobilitat personal (MVP). Aquesta ordenança s’ha impulsat, essencialment, per controlar l’ús dels patinets elèctrics. Segons detalla l’alcalde, Jordi Molinera, l’Ajuntament

ha detectat «una problemàtica en augment» envers aquests vehicles. Sense anar més lluny, el batlle assegura que, durant la Setmana Santa, van aturar a un usuari que circulava «a vuitanta-dos quilòmetres per hora». «La policia local va tenir problemes per enxampar-ho», apunta.

La nova normativa regularà qüestions com la velocitat màxima, que no puguin circular més d’una persona alhora o que no es facin servir elements que dificultin la visibilitat. Molinera explica que totes aquestes són situacions que s’han viscut al municipi i ara esperen «poder dotar a la policia local d’unes

indicacions clares i un règim sancionador». «Hem vist fins a tres persones en un patinet, sobretot menors», remarca l’alcalde.

Com altres punts de la normativa, la regulació d’aquests vehicles serà examinada durant l’estiu i l’Ajuntament espera modificar-la després de la temporada turística.

Aparcament a la plaça Consolat de Mar d’Altafulla que es convertirà en zona blava aquest estiu. Gerard Martí

Intermodal: el Govern respecta els dubtes de Viñuales i la Diputació demana visió metropolitana

Infraestructures l La delegada creu que el consistori té potestat per defensar els seus interessos

Oriol Castro

El Govern de la Generalitat i la Diputació de Tarragona s’han pronunciat amb matisos en la disputa per la ubicació de la futura estació intermodal al territori. Després de les al·legacions de l’Ajuntament de la capital, on proposen construir la infraestructura a l’Horta Gran, les dues administracions supramunicipals han mantingut les formes enmig de la tempesta. «Jo no hi veig conflicte. Els ajuntaments poden fer al·legacions sobre qualsevol projecte quan està en fase d’informació pública. Per tant, l’Ajuntament de Tarragona el que ha fet és defensar els interessos de la seva ciutadania per no perdre serveis», expressa Lucía López, delegada del Govern al Camp de Tarragona.

«Respecte el projecte de l’estació intermodal de Vilaseca, a partir d’aquí, qui té la potestat de contestar aquestes al·legacions és el Ministeri», afegeix López. Un Ministeri de Transports que va explicar que la ubicació de Vila-seca és l’escollida. Per la seva banda, Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, no escull bàndol i aposta pel diàleg. «Totes les opinions i discrepàncies que hi pugui haver en aspectes concrets són legítimes, però seria bo

analitzar-les i treballar-les amb visió metropolitana, amb col·laboració, generositat, confiança i responsabilitat», exposa la presidenta.

«Mirada àmplia»

«Cal continuar avançant conjuntament, amb una mirada àmplia, i fer que el Camp de

El Ministeri va expressar que la ubicació a Vila-seca és l’escollida

La 10a edició del PrimaverArt del Morell aplega més de 5.000 espectadors

Cultura l El Morell ha estat l’epicentre de les arts escèniques del 24 al 27 d’abril amb el 10è PrimaverArt, oferint més de vint propostes gratuïtes de clown, circ, dansa, música i teatre. Sis espais del municipi i una desena d’artistes d’arreu van aplegar uns 5.000 espectadors, sobretot famílies. El regidor Miquel Roig destaca l’ambient

especial i la proximitat entre artistes i públic. La novetat de doblar passis va evitar les aglomeracions i va facilitar l’accés a tots els espectacles, fins i tot als de pagament. També, des del consistori, valoren la bona gestió de la zona de food trucks, coordinada amb l’Associació Cultural Embruix. Van triomfar espectacles com Susto, L’Y

– Ànsia per volar, Forat o Sóc, que va tancar el festival amb una celebració vibrant de la diversitat. Es van impulsar també talents locals amb La Fàbrica de Talents i Batucats La Lluna, molt ben rebuts. El desè aniversari reafirma una cultura oberta, de carrer i per a tothom, i una aposta clara per mantenir viva la creativitat al Morell. Redacció

80 milions d’euros. Govern

Tarragona pugui desenvolupar tot el seu potencial estratègic i no perdi competitivitat ni oportunitats de futur en un món cada cop més globalitzat, sempre buscant la millora de la qualitat de vida de la ciutadania», conclou Llauradó. En canvi, des de Reus, els grups municipals apugen el

to i defensen la ubicació pactada fa anys. «No entenem les declaracions de Viñuales. Replantejar la ubicació és una amenaça i un atemptat contra el desenvolupament tant social com econòmic del territori», expressa Daniel Rubio, conseller comarcal del Consell Comarcal del Baix Camp

Les frases

«Tarragona ha defensat els interessos de la seva ciutadania per no perdre serveis»

Lucía López

Delegada del Govern

«Seria bo analitzar-ho i treballarho amb visió metropolitana»

Noemí Llauradó Presidenta de la Diputació

«És un intent d’estripar un acord històric»

Daniel Rubio

Regidor de Medi Ambient de Reus

d’Ara. «És un intent d’estripar un acord històric. És possible que Viñuales hagi notat alguna mena de pressió per algun lobby de Tarragona», comenta Rubio.

Des del grup municipal de Junts a Reus, acusen el batlle tarragoní d’«irresponsable». «Ara que aquesta infraestructura tan reivindicada i estratègica està ja encarrilada és una gran irresponsabilitat per part de l’alcalde de Tarragona trencar el consens social i polític i posar en risc la seva materialització. No ho podem permetre», explica Teresa Pallarès, portaveu del grup.

La inversió del Govern estatal per a construir l’estació intermodal seria d’uns

L’espectacle ‘Forat’, del clown gestual Dudu Arnalot, ha estat un dels esdeveniments destacats. Aj. del Morell

SECTOR QUÍMIC

Competitivitat en temps d’incerteses

el sector químic

COSTOS DE PRODUCCIÓ

Competitivitat en temps d’incerteses

Els preus de l’energia i els aranzels

dels Estats

Units amenacen la Química Bàsica, que veu perillar la seva competitivitat

ED.Prats

l sector químic va tancar 2024 amb un creixement de la xifra de negoci a Espanya d’un 3,6%, fins als 85.483 milions d’euros, recolzat en el creixement de la producció (+6,6%) però encara penalitzada per preus (-0,7%) i manté per a 2025 una expectativa de creixement del 4,2%, fins a gairebé els 89.000 milions. Malgrat aquest creixement estable, el sector continua arrossegant un greu problema de competitivitat en el sector de la Química Bàsica –la que desevolupa la seva activitat al Camp de Tarragona i que es caracteritza per la seva alta demanda energètica–propiciat pels desproporcionats preus del gas i l’electricitat que s’afronten en els últims anys. Considerant les dades de 2024, el sector químic consolida la seva posició com a segon major exportador de la indústria espanyola després de l’automoció, generant el 17,1% de la xifra de negocis del nostre país en mercats exteriors. Per la seva banda, les importacions es van elevar un 1,5% fins als 62.085 milions d’euros. És aquí on entra en joc la primera de les grans incerteses que s’afronten per aquest exercici: els aranzels imposats pel Govern estatunidenc a la UE. En aquest sentit, des del sector ja s’ha dir que es dona suport a una negociació general per a reduir el seu impacte. Però si aquestes negociacions no fructifiquessin, seria necessari habilitar una negociació secto-

rial per als productes químics, segons la patronal del sector, Feique.

L’amenaça de créixer ‘zero’ L’entitat que agrupa les empreses químiques considera la situació tan greu que si les negociacions no fossin satisfactòries abans de l’estiu, considera que les previsions de creixement del sector serien zero. Independentment de l’abast dels resultats de les negociacions, preocupen els efectes indirectes de les produccions de països exportadors que tractin

de traslladar-se a Europa si la demanda exterior nord-americana es retreu. En qualsevol cas, des de Feique s’insta la Comissió i al Govern a què, més enllà de les ajudes o programes de suport anunciats, s’accelerin mesures per a impulsar la competitivitat, essencialment en relació als costos energètics, veritable taló d’Aquil·les de les indústries bàsiques de tot el continent, i valorin l’adopció de contramesures si les negociacions globals no se situen en termes raonables. Actualment, l’exportació de

productes químics espanyols cap als EE.UU. és de 3.505 milions d’euros (cinquè mercat exportador), pels 8.129 milions que s’importen (és el segon mercat d’importació després d’Alemanya). A la inertesa pels arancels cal sumar-hi, com ja s’apuntava, el segon gran problema que origina la crítica situació de la Química Bàsica: els costos energètics. Les empreses del polígon

La Química

Bàsica acumula una caiguda del 8% des de 2015 i els aranzels de Trump no ajuden

químic tarragoní són les que realitzen la primera transformació de les matèries primeres, i requereixen, per tant, d’una alta intensitat energètica per als seus processos productius. La Química Bàsica és fonamental per a l’autonomia estratègica perquè es troba al llarg de nombroses cadenes de valor de sectors claus com el sanitari, l’alimentació, la construcció,

l’automoció o la defensa, entre molts altres, a més de ser fonamental per al propi funcionament de l’economia. Des de l’any 2021, tot el creixement s’ha sustentat en la fortalesa de la Química de Consum i Especialitats, i de la Farmaquímica, mentre que la Química Bàsica, que representa un terç de la producció, ha registrat un descens productiu continuat a causa de l’increment dels preus del gas i l’electricitat.

Vuit punts per sota del 2015 Els alts costos de l’energia han afectat de manera simultània i dràstica a tots els sectors elèctrics i gasístics intensius europeus, tal com assenyala l’informe Draghi i les anàlisis realitzades per la Comissió Europea. L’any 2024, la Química Bàsica, acumula des de 2015 una caiguda de 8 punts percentuals, descens que s’ajustarà a la fi de 2025 al 5,2% per la moderació esperada dels preus energètics. Els grans increments dels preus de 2022, (+251,2% en l’electricitat i +833,3% en el gas respecte a 2019), van generar una pèrdua productiva d’11 punts, tendència que es va aguditzar en 2023 amb una nova caiguda de 9 punts que van portar l’acumulat des de 2015 a un crític -13,6%. Tant és així que el 2024 encara estem 8 punts per sota de 2015. Hi ha perspectives de recuperació, però continua latent la feblesa competitiva d’Europa enfront dels millors preus energètics que proporcionen els EUA i la Xina a les seves empreses industrials.

El sector de la química ofereix bones xifres, però la química bàsica –la que es fa a Tarragona– pateix pels preus de l’energia.  GERARD MARTÍ

el sector químic

EL COST DE L’ELECTRICITAT

La indústria demana rebaixar el preu energètic fins als 40€/MWh

La patronal química proposa un paquet de mesures seguint els criteris de competitivitat

D.Prats

La crítica situació general ocasionada en el sector productiu pels alts preus energètics fa que les companyies industrials assegurin que és necessari que el Govern espanyol assumeixi les recomanacions de l’executiu comunitari de la UE, les quals es proposa reduir l’impacte dels Peatges, Càrrecs i Impostos en les empreses electrointensives, com ara les gran empreses químiques, així com a aprofitar els límits dels models de compensació i de gestió de demanda existents. En el cas de l’estar espanyol, l’aplicació d’aquestes orientacions permetria reduir la factura elèctrica en més de 25€/ MWh, i situar el preu final a l’entorn dels 40€/MWh per a les empreses electro-intensives, preu variable en funció del nivell de tensió.

Essencialment, la patronal del sector químic Feique creu que les mesures haurien d’orientar-se a derogar o deixar a un tipus del 0% l’Impost del Valor de Producció d’Energia Elèctrica del 7%; a traslladar part del cost dels Serveis d’Ajust als càrrecs del sistema; a establir de manera permanent la reducció del 80/90% dels peatges d’accés; a reduir l’impacte de l’Impost Elèctric i del Fons Nacional d’Eficiència Energètica; i a maximitzar el volum de compensacions

de la UE

per emissions indirectes de CO2 fins a 900 milions d’euros, incorporant en aquest cas als sectors de la Química Bàsica i altres electro-intensius a l’Annex 1 de les Directrius d’ajuda estatal en el context del règim de comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, actualment en revisió, per tal que els fos possible accedir a aquestes.

Aquest preu de 40€/MWh, independentment d’altres factors, situaria en una posició competitiva molt positiva als sectors electro-intensius espanyols respecte als nostres principals competidors europeus (Alemanya, França, Itàlia) i internacionals (els EUA i la Xina), a més de generar una acceleració d’inversions en electrificació on resulti viable.

Les mesures assenyalades per a aconseguir aquest un preu final elèctric i el finançament d’inversions i de despesa operativa (OPEX) per a aconseguir la neutralitat climàtica «influirien en una major competitivitat del sector

Abaratir l’electricitat deixaria la indústria entre les més competitives del món

químic, el qual generaria encara una major riquesa i ocupació», segons l’informe anual de 2024 de Feique. En aquest mateix sentit, la patronal indica que «la contribució del sector químic a l’economia té un efecte multiplicador: per cada euro

Fons per arribar a la neutralitat climàtica

Entre 2025 i 2050 la indústria química espanyola necessitarà invertir entorn de 65.000 milions d’euros per a retallar l’emissió de 13,5 milions de tones de CO2. (10,8 milions d’emissions incloses en l’inventari d’emissions GEI i gairebé 2,7 milions addicionals d’emissions no incloses). Aquesta xifra integra 34.500 milions de despesa de capital, 17.250 de cost de parada de producció i mercat mentre es fan les transformacions, i 13.250 per a mantenir la resta d’actius operant. Així, el sector requerirà augmentar en 400 milions €/any el ritme inversor mitjà dels últims tres anys (2.200 milions €/any). Per a cobrir aquesta diferència, caldrà un instrument financer de suport, a banda del Fons de Competitivitat Europeu de 100.000 MEUR, per a finançar la transició. El projecte hauria d’incloure les despeses operatives, donat que les tecnologies per a la descarbonització són operativament més cares.

que genera en valor afegit, proporciona 3,37 euros al conjunt de l’economia espanyola, i per cada ocupació directa que crea, genera 3,4 llocs de treball addicionals». Des d’un punt de vista productiu, la indústria química subministra productes i tecnologies al 98% dels sectors industrials, exercint un paper clau en nombroses cadenes productives.

La indústria reclama una major facilitat d’accés a l’energia per ser competitius.  CEDIDA

PETJADA AMBIENTAL

el sector químic

IQOXE aposta per la seguretat i el medi ambient

L’empresa ha millorat en estalvi energètic i amb l’ús d’aigua regenerada o plaques fotovoltaiques

Redacció

Des de la indústria química es fa una clara aposta per prioritzar i millorar la seguretat dels processos que es duen a terme. També existeix un ferm compromís amb el medi ambient i en trobar formes que ajudin a disminuir l’impacte ambiental d’aquesta activitat, ja sigui trobant noves fonts energètiques per substituir les fòssils o a través de l’estalvi energètic. IQOXE està plenament involucrada en aquestes dues premisses. De fet, recentment s’ha obtingut la renovació de les certificacions ISO que posseïa fins ara, com són l’ISO 45001, l’ISO 14001 i l’ISO 9001. Si s’entra en detall, l’ISO 45001 certifica qüestions relatives a la seguretat, sobre accions basades en l’avaluació de riscos per gestionar

aquests i les oportunitats en la prevenció d’efectes no desitjats.

Per la seva part, l’ISO 14001 fa referència a la gestió ambiental de l’empresa i, en aquest sentit, des d’IQOXE s’ha acreditat la implantació i millora de mesures en matèria de gestió i ús de l’aigua regenerada, plaques fotovoltaiques, estalvis energètics i millores a les unitats de producció amb inversió o amb canvis operacionals. Per últim, la certificació ISO 9001 és la que assegura que, com a organització, compleix amb els requisits reglamentaris i millora de manera constant en els seus processos.

D’altra banda, enguany també s’ha incorporat l’ISO 50001, que fa referència a la implantació d’una política energètica i la gestió adequada dels aspectes energètics derivats de

la seva activitat, com és el cas dels serveis, de les instal·lacions i dels productes, entre altres. Tot plegat es tradueix en un estalvi energètic real. Aquesta última ISO complementa el certificat del Sistema CAE (Certificat d’Estalvi Energètic) que s’ha rebut recentment. Aquest document garanteix que, després d’haver dut a terme una actuació en l’àmbit d’eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. En aquest cas, s’ha pogut acreditar un estalvi

energètic de 16.669.451 KWh. Això s’ha aconseguit a través de l’estalvi de 16.275.767 KWh anuals en gas natural, en el procés productiu de la unitat d’òxid d’etilè i, d’altra banda, assolint l’estalvi de 393.684 KWh anuals en energia elèctrica, gràcies a la instal·lació de variadors de velocitat en els motors dels ventiladors de les torres de refrigeració.

S’han renovat les certificacions ISO, com ara la 45001 sobre seguretat i avaluació de riscos

Aquests són només dos exemples del que, des d’IQOXE, s’està fent per reduir la petjada ecològica de la seva activitat i es continua treballant per avançar cap a un model productiu cada cop més eficient i sostenible, tot fomentant i apostant per una indústria més neta i responsable amb l’entorn i el medi ambient.

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Vista parcial de la planta d’IQOXE a la Canonja. IQOXE

el sector químic

RESPONSABILITAT SOCIAL

Vopak Terquimsa inverteix la força de les seves persones en l’èxit de ‘Camins d’inserció’

PRedacció

arlar d’empreses químiques és parlar de molt més que de productes industrials i de xifres econòmiques i Vopak Terquimsa n’és un exemple amb el seu projecte ‘Camins d’inserció’, una iniciativa que ha desenvolupat al llarg del darrer any a través de la seva àrea de Persones.

El projecte ha tingut com a objectiu acompanyar i donar suport a persones que, per motius diversos, havien estat tutelades per la Generalitat de Catalunya mentre vivien en Centres d’Acollida, i que, en el seu pas a la vida adulta, buscaven nous camins per a formar-se, trobar una ocupació, un lloc on viure i integrar-se en el seu entorn social.

Tal com explica Maria Gazulla, responsable de Persones de Vopak Terquimsa, «el programa sorgeix dels tres eixos bàsics de l’estratègia de sostenibilitat de l’empresa: el respecte per al medi ambient, el creixement sostenible i el ser socialment responsables, tenint cura de les persones». A partir d’aquest tercer eix l’empresa va decidir fer una aportació econòmica per a desenvolupar el programa, així com impulsar un voluntariat corporatiu i convertir la mentoria d’alguns d’aquests joves en l’eix central. Tot plegat ha rebut el suport de la fundació Vopak WeConnect, que fa costat a persones joves, així com d’entitats socials del territori, com ara la Fundació Onada. Així, s’han creat sinergies que contribueixen a millorar la integració sociolaboral de

les persones amb més dificultats del nostre entorn.

Gazulla assegura que «el més impactant ha estat veure com les nostres persones han decidit implicar-se en el projecte, perquè no es tractava de fer aportacions de diners, sinó de moure’ns per una motivació més transcendental amb la comunitat». En aquest sentit, la directiva de Vopak Terquimsa relata que la valoració ha estat molt positiva i que al voltant d’un 20 % de l’empresa va participar-hi directament. En concret es van crear nou parelles de mentories i en total hi van prendre part fins a una vintena de persones voluntàries de l’equip de l’empresa.

«Jo en destacaria el fet que s’ha fet una aportació personal als joves, però també a les persones del nostre

equip, perquè hem donat l’oportunitat a la nostra gent de viure aquesta experiència», relata Gazulla. El Camins d’Inserció va treballar en la creació de referents per als joves, tant a l’hora de millorar el seu accés al mercat laboral, en el suport formatiu o en la preparació d’entrevistes de cara a buscar feina. «Sovint necessiten només referents que els ajudin a descobrir els seus propis talents, per saber cap on poden anar». El programa ha comptat amb sessions de formació a la mateixa empre-

«Sovint els joves només necessiten referents per descobrir els talents i saber cap on poden anar»

sa, una visita a la planta, pràctiques d’entrevistes de feina, a més d’una programació d’activitats externes durant els temps de voluntariat. En el cas del programa de mentoria, les accions s’han realitzat en una forquilla d’entre 6 i 9 mesos. «La valoració no podria ser més positiva. L’important era la connexió entre persones i els que vam fer de mentors continuem aquesta relació». De fet, l’impacte ha estat tan notable que l’empresa ja es planteja desenvolupar altres projectes en una línia similar.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

Una de les sortides fetes entre el voluntariat i els joves del programa.  VOPAK TERQUIMSA

el sector químic

IMMA ESCOFET MIQUEL Directora administrativa i gerent de l’ICIQ

«En aquests més de 20 anys l’ICIQ ha creat uns valors i cal transmetre com és d’important la recerca»

L’Institut

D.Prats

La doctora Imma Escofet Miquel, investigadora fins fa uns mesos de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), ha deixat enrere els laboratoris i la recerca per tal de convertir-se en la nova directora administrativa i gerent de la institució.

-La seva arribada a la gerència coincideix amb el primer quart de segle de l’ICIQ. Hi haurà alguna celebració especial?

-Creiem que hi ha d’haver una commemoració d’aquest aniversari, però no sabem si serà ara o si la deixarem per a més endavant, donat que l’institut es va crear oficialment l’any 2000, però la tasca d’investigació no va arrencar fins al 2004, de manera que tenim una mica de temps per valorar-ho. El que tenim clar és que volem que sigui una celebració oberta a la societat, però també volem comptar amb els Alumni de l’ICIQ, perquè Tarragona i el seu entorn són bàsics per a l’ICIQ, igual que la seva essència és l’equip d’investigadors que l’integren.

-Com arriba una investigadora química a un càrrec com el de gerent i directora administrativa?

-Ara portàvem una temporada sense aquesta plaça coberta. La nostra antiga directora administrativa i de comunicació, la Dra. Laia Pellejà, va ser nomenada directora de la institució CERCA i, tot i que es podria haver funcionat una mica per inèrcia, una entitat com la nostra, que és una fun-

dació del sector públic, necessita estar molt al dia en molts aspectes legals i organitzatius. En el meu cas, feia catorze anys que treballava aquí i m’he amarat molt de la cultura de l’ICIQ, de manera que sento aquesta casa com molt meva i crec que puc aportar aquesta visió a la gerència. Tinc la sensació que jugo en camp propi i, i tot i que el món fundacional té les se-

ves particularitats, he trobat un equip molt preparat i compromès, amb qui treballem molt bé de forma conjunta.

-Parla de la ‘cultura de l’ICIQ’… -En aquests més de vint anys s’ha creat una manera de treballar i de fer les coses. En el meu cas he treballat amb el professor Echavarren, que és a l’ICIQ des del primer dia, i investiga-

dors com ell o com l’actual director, el professor Palomares, encarnen l’esperit de l’institut i han creat una manera de treballar. Al final són uns valors i crec que hem de transmetre a la societat com és d’important la recerca química i que la gent sàpiga tot el que es fa aquí.

-Per als no experts, costa veure els re-

sultats d’una investigació fins que no ens arriba a les mans.

-Per descomptat. Aquí hi fem sobretot recerca bàsica, i sense aquesta recerca bàsica seria impossible arribar a la recerca aplicada. Per entendre’ns, arran de la Covid-19 tothom va sentir a parlar de les vacunes ARNm, però per poder fer les vacunes, primer hi ha d’haver algú que investigui les molècules de l’ARN. L’esperit de l’ICIQ i les bases fundacionals parlen de ‘recerca’ i, de fet, en aquestes bases també s’hi inclou el paper que tenim formant a les noves generacions d’investigadors d’arreu del món. Una de les funcions clau de l’ICIQ és garantir que els seus científics i científiques adquireixin l’expertesa necessària per afrontar els reptes de la recerca puntera.

-El creixement de la casa ha estat important en vint anys. Quants investigadors treballen actualment a l’institut?

-Actualment, tenim dinou líders de grup i dinou grups d’investigació. Això vol dir que estem parlant de més de 250 investigadors treballant-hi. Dins d’aquest equip tenim una ràtio d’internacionalització molt alta i un ventall d’investigadors i d’estudis amb perfils molt diferents, fets que refermen la bona reputació que té l’ICIQ en el sector i també fora de les nostres fronteres. L’objectiu és créixer no només quantitativament, sinó també qualitativament, promovent de manera primordial que l’ICIQ continuï sent un referent internacional en recerca química.

-Però per créixer, cal parlar de finançament.

-Precisament, la nostra condició de fundació del sector públic fa que resultin bàsiques les ajudes. En aquest sentit, hem treballat fort i tenim una ràtio alta per aconseguir finançament europeu. Així ho acrediten els vint-isis projectes competitius del Consell Europeu d’Investigació (ERC, en anglès) aconseguits pels líders de grup de l’ICIQ des del 2004. Cada ERC suposa un gran impacte econòmic, donat que són les ajudes més importants

La doctora Imma Escofet és la nova responsable de la branca administrativa i de gerència d’ICIQ.  ICIQ

el sector químic

que es donen en l’àmbit comunitari. Fem recerca d’excel·lència perquè tenim tot un equip al darrere que ho permet, donant suport als investigadors i amb una infraestructura de gestió de projectes que permet que l’engranatge de la investigació funcioni.

-Com es capta el talent del qual parlàvem abans?

«Fem recerca d’excel·lència perquè hi ha un equip donant suport als investigadors que ho permet i fa que tot funcioni»

-En el nostre cas hi ha diverses fórmules. Tenim investigadors joves que arriben després d’haver escoltat o llegit un dels nostres investigadors oferint una xerrada o publicant un estudi; hi ha el prestigi que ens donen els reconeixements i les certificacions que rep l’institut i, després, tenim programes de captació de talent jove que també són molt importants. L’any passat vam posar en marxa el programa Ivori, amb l’objectiu de captar talent

femení a Llatinoamèrica, una regió on sovint les investigadores es veuen limitades a l’hora de sortir dels seus països per dur a terme recerca. D’altra banda, pel que fa a la captació de líders de grup comptem amb programes com l’ICIQ Starting Career Programme.

-Després hi ha la col·laboració amb les empreses…

«Amb l’acreditació Severo Ochoa, volem impulsar la digitalització del centre i ser pioners en digitalitzar la ciència»

-Que és importantíssima. El nostre entorn ens permet col·laborar amb la indústria de primera mà que tenim aquí al costat i desenvolupar tecnologies més aplicades, i aquesta és la recerca que té un impacte directe en el funcionament diari del nostre teixit empresarial.

-També hem de parlar de l’acreditació Severo Ochoa. Oi?

-Això ens omple d’orgull, ja que l’acreditació ‘Centre d’Excel·lècnia Severo

Ochoa’, otorga el màxim reconeixement per a institucions científiques a Espanya. És una certificació quadriennal que concedeix el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i és la primera vegada que es renova i l’estarem mantenint durant vuit anys. Gràcies als fons que ens arriben amb aquest reconeixement, que aporta un gran prestigi, però també una dotació econòmica, afrontarem la digitalització de tot el centre. Volem ser pioners en digitalitzar la ciència, de manera que els nostres treballs d’investigació siguin públics i estiguin a l’abast de tothom.

-Una bona manera d’estendre la vostra tasca...

-La societat necessita la química i entendre com la química pot canviar les seves vides. Per això és important explicar què fem a l’ICIQ. De fet, comptem amb un equip dedicat a transmetre aquest coneixement tant als estudiants de secundària com al públic en general, amb l’objectiu d’impulsar les carreres científiques i de fomentar la comprensió de com la química pot influir en el nostre dia a dia i en el nostre futur.

k Tribuna

El compromís de la Canonja amb la indústria química i la descarbonització del Polígon

Sud

Des de l’Ajuntament de la Canonja, vo lem expressar el nostre ferm compro mís amb la indústria química, un sector que ha estat motor econòmic i genera dor d’ocupació a la nostra regió durant dècades. No obstant això, som conscients que el món està en un moment de canvi profund, i que la transició cap a una economia més sostenible i respectuosa amb el medi ambient és una necessitat imperant. La descarbonització és un repte que hem d’afrontar amb responsabilitat i visió de futur. La indústria química, que ha estat un pilar a la Ca nonja i a les comarques de Tarragona, té l’oportu nitat de liderar aquesta transformació, adoptant tecnologies més netes i processos més eficients. Des del nostre consistori, donem suport a les ini ciatives que promouen la innovació, la inversió en energies renovables i la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

La descarbonització és un repte que hem d’afrontar amb responsabilitat i visió de futur. La indústria química, que ha estat un pilar a la Canonja i a les comarques de Tarragona, té l’oportunitat de liderar aquesta transformació

Sabem que aquest procés no és senzill, però estem convençuts que amb col· laboració entre empreses, admi nistracions i la societat civil, po dem convertir el Polígon Químic en un exemple de sostenibilitat i modernitat. La descarbonització no sols contribuirà a protegir el nostre entorn, sinó que també obrirà noves oportunitats de negoci i ocupació per a la nostra gent.

El nostre objectiu és que la Canonja continuï sent un referent en la indústria química, adap tant se als nous temps sense perdre la seva essèn cia, però amb un compromís ferm amb la cura del planeta. Des de l’Ajuntament, continuarem treba llant perquè aquesta transició sigui justa, inclusiva i beneficiosa per a tots.

Perquè creiem en un futur on la indústria i la sostenibilitat van de la mà i podem ser un exemple d’innovació responsable.

Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

Escofet vol fomentar la captació de talent i que l’institut ajudi a crear les noves generacions de científics. ICIQ

HUB PETROQUÍMIC

el sector químic

Port Tarragona registra rècords històrics en productes petroquímics

El cru de petroli es reforça com a principal mercaderia i els químics creixen un 80% el 2024

Redacció

Port Tarragona referma el seu rol de hub petroquímic a la Mediterrània i principal soci logístic del pol químic de Tarragona. Així ho confirmen les xifres de 2024. Tant el cru de petroli com els productes químics van registrar rècords històrics, amb 9,96 i 3,54 milions de tones mogudes respectivament. Les bones xifres d’altres productes energètics i combustibles confirmen un any més a Port Tarragona com un dels principals ports petroquímics del conjunt del continent.

Els líquids a doll es mantenen, un any més, com el grup

amb més moviment de mercaderies, sumant un total de 20.758.412 tones, cosa que suposa un augment del 0,9% respecte a 2023. El creixement experimentat pel cru de petroli i pels productes químics, que en ambdós casos registren rècords històrics, impulsen els líquids a doll i els consoliden per sobre dels 20 milions de tones.

En el cas del cru de petroli, es bat el màxim històric aconseguit el 2023, que va ser de 9,79 Mt, i el 2024 se superen els 9,96 Mt (+1,8%). Aquestes xifres refermen el posicionament del cru com la mercaderia amb més moviment a Port Tarragona, representant el 31,5% del total de tràfics del port.

És també destacable el creixement dels productes químics, que passen d’1,95 Mt el 2023 a 3,54 Mt (+ 80,7%). La xifra suposa un nou rècord històric en el moviment de químics, que supera el màxim anterior de 2,37 Mt, registrat el 2007. Amb aquestes dades, els productes químics se situen el 2024 com la tercera mercaderia amb més moviment al recinte portuari tarragoní, englobant un 11,2% del tràfic total.  Encara dins dels líquids a doll, han experimentat creixements el gasoil, amb 1,5 Mt (+ 5,3%) i la benzina i el querosè que gairebé multipliquen per nou el seu moviment, passant de les 139.242 tones de 2023 a

les 972.806 tones l’any passat (+598,6%).

Els bons resultats obtinguts en el conjunt de líquids a doll, i molt especialment en el cas dels productes químics responen a la consolidació del rol de Port Tarragona com a port hub per aquest sector. I és que l’objectiu de l’Autoritat Portuària de Tarragona i de les empreses concessionàries és conso-

lidar-se com un node logístic per als productes químics al conjunt d’Europa, de manera que no només es cobriran les necessitats de pol químic tarragoní, sinó que es funcionarà com a centre de distribució de productes químics cap a altres punts del continent. En aquest sentit, una de les principals estratègies de l’activitat comercial de Port Tarra-

gona és justament el posicionament de Tarragona com hub logístic químic de referència al sud d’Europa. Esdeveniments com la fira StocExpo, celebrada el mes de març o la nova edició del Med Hub Day el pròxim novembre -acte organitzat pel Port- permeten reforçar davant dels principals actors del mercat les oportunitats que ofereix per a la logística petroquímica.

Vista aèria del moll químic del Port de Tarragona durant una operació.  APT

el sector químic

L’ecoplanta de Repsol genera un nou horitzó per a la indústria química i la descarbonització

El sector, els sindicats i el territori veuen amb bons ulls la inversió de 800 milions per produir metanol verd

L’Associació d’Empreses

Químiques de Tarragona (AEQT), el sindicat de treballadors STR i bona part del teixit industrial tarragoní considera l’ecoplanta de Repsol anunciada el passat mes de febrer al polígon químic Nord tarragoní com un model a seguir. El sector confia que sigui un primer pas per a la descarbonització de la indústria química tarragonina.

El sindicat de treballadors STR, majoritari al complex petroquímic tarragoní, espera

k Tribuna

Joan Maria

Sardà i Padrell

Alcalde

que l’ecoplanta transformi la indústria energètica i promogui la captació de nous perfils professionals. En la mateixa línia, la directora gerent de l’AEQT Maria Mas va subratllar que el projecte de Repsol requerirà altres projectes empresarials auxiliars i podrà atreure més inversions. L’ecoplanta comportarà una inversió de 800 milions d’euros, 106 milions dels quals provindran de subvencions europees.

L’aprovació per part del consell d’administració de Repsol de la construcció de la futura ecoplanta ha estat ben rebuda

per part del sector empresarial i de treballadors del complex petroquímic tarragoní. Segons la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, aquest projecte comportarà una «injecció d’ànims i de llocs de treball». En aquest sentit, es preveu que la construcció de l’equipament requereixi 2.800 treballadors, mentre que un cop en marxa, s’espera comptar amb una plantilla d’uns 340 empleats. El secretari de comunicació del sindicat STR Jordi Margalef creu que l’ecoplanta pot convertir-se en un model per

Treballar plegats per enfortir el territori

En un món tan globalitzat com el que vivim, és necessari que apostem pels sectors que ens permeten consolidar i potenciar el lideratge al Camp de Tarragona. En el nostre cas, parlem del turisme, vinculat a la història i al patrimoni; de la gastronomia, associada a la millor dieta del món, la mediterrània; i de la gran indústria petroquímica, vinculada a les noves tecnologies i al desenvolupament científic. Totes elles constitueixen un motor econòmic de primera magnitud.

Com a societat, hem de fer costat i oferir tot el suport als principals motors econòmics del territori i

a altres empreses, siguin espanyoles o bé europees, que vulguin apostar per la descarbonització. Alhora, ha valorat positivament l’impacte que

pugui tenir pel que fa als perfils professionals i la formació que implicarà. «Tot plegat genera riquesa al territori, que és el que sempre hem reclamat.

que, com s’ha demostrat, són perfectament compatibles. Per a la Pobla i per al nostre territori, la indústria química és un sector clau que, entre tots, hem de defensar per tal de garantir que pugui continuar sent capdavantera en competitivitat, seguretat i respecte al medi ambient.

Com a alcalde de la Pobla, sempre he comprovat el compromís de la indústria en aquest aspecte i, de fet, les companyies inverteixen milions d’euros per millorar la seguretat, el procés productiu i la cura i respecte mediambiental. Això es veu reflectit en les seves instal·lacions, que són cada vegada més mo-

Volem mantenir la indústria i produir els productes aquí, considerem que és la millor forma per mantenir la riquesa del territori i assegurar-nos que aquests productes es fan respectant les normes mediambientals».

Segons les previsions de la petrolera, l’ecoplanta es convertirà en el primer equipament europeu que fabricarà metanol renovable i metanol circular a partir de residus urbans, a través de la gasificació. La previsió amb què treballarà és reduir durant els deu primers anys de funcionament l’equivalent a 3,4 milions de tones de CO2 en emissions de gasos d’efecte hivernacle. El director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va afirmar que la planta ja compta amb l’autorització ambiental integrada atorgada per la Generalitat. Pel que fa a la fase d’enginyeria, ha assegurat que es troba «bastant avançada» i s’espera que la planta estigui operativa al 2029. Per fer possible l’ecoplanta, la companyia preveu una inversió de 800 milions d’euros, 106 dels quals provindran de l’ajuda europea  Innovation Fund.

dernes i compleixen amb els estàndards de seguretat i medi ambient que se’ls exigeix. La seguretat, el respecte pel medi ambient i el compromís amb el nostre municipi i els nostres veïns són les claus perquè la indústria continuï rebent el suport de la Pobla. D’altra banda, des de la seva arribada, la indústria ha estat molt involucrada i compromesa amb el dia a dia pobletà, convertint-se en un veí més. Un veí que ha d’assumir les seves obligacions i responsabilitats com un més. Ha de ser una relació d’igual a igual, de respecte mutu, de confiança i de compromís perquè, junts, podem fer més gran el nostre territori.

de la Pobla de Mafumet

Redacció

Imatge del complex de Repsol a la Pobla de Mafumet.  ACN

el sector químic

Comte de Rius, centre d’excel·lència per la família química de la xarxa estatal

Redacció

El Camp de Tarragona és una regió industrialitzada, amb el major polígon químic del sud d’Europa. Aquest teixit industrial necessita professionals amb capacitat d’adaptació al canvi, innovadors i adaptats a les noves metodologies de treball. En aquest sentit, l’Institut Comte de Rius ofereix l’oportunitat de rebre la formació necessària per esdevenir un professional de primera línia en aquesta indústria.

El Comte de Rius és un centre de referència del Sector Químic a Catalunya i a l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys en la formació de professionals de la química en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori. Actualment, s’imparteixen els cicles de grau mitjà d’Operacions de Laboratori i de Planta Química i els cicles de grau superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i de Química Industrial, dels que se’n beneficien més de 500 alumnes cada curs. Tots els cicles es poden cursar en modalitat dual en col·laboració amb les empreses del sector químic, que fan possible que els alumnes realitzin estades formatives remunerades amb una durada superior a les 1.000 hores.  Tots aquests anys de col·laboració

ment i seguretat de qualsevol equip o producte que utilitzin, o n’informin de qualsevol incidència; la creació de nous laboratoris i espais que permetin realitzar una Formació Professional adaptada a les necessitats reals de les empreses; el desenvolupament de projectes juntament amb centres, entitats i empreses d’arreu del territori per adaptar el currículum del cicles als nous processos industrials. El Comte de Rius treballa amb el model «tothom hi guanya» en les aliances externes amb l’administració laboral, administracions locals, els agents social, la Universitat Rovira i Virgili, les agrupacions empresarials (AEQT, AEST, ANAV, APEMTA) i les empreses capdavanteres en els sectors de la química, la fabricació mecànica, l’electricitat, l’automatització, la robòtica i l’electrònica, l’edificació i el transport i manteniment de vehicles.  El centre imparteix una formació de qualitat que engloba tant els coneixements per desenvolupar la futura feina com les actituds d’organització del treball, responsabilitat, relació interpersonal, autonomia i treball en equip, que garanteixen la inclusió dels alumnes. Aquesta formació integral del futur professional permet assolir un percentatge d’inserció laboral de l’alumnat, en feines relacionades amb els seus estudis, superior al 90%. El Comte de Rius no és només un centre d’FP i Batxillerat, sinó fonamentalment un espai d’oportunitats amb més de 90 anys d’història. Un Institut que ha esdevingut una aposta segura dels joves del Camp de Tarragona i d’altres punts de la nostra geografia que hi han trobat la clau del seu futur personal i professional.  L’Institut

han permès a l’Institut anar adaptant els estudis a les necessitats reals de l’empresa. No només en l’actualització dels coneixements tècnics sinó en les competències i valors sobre sostenibilitat i economia circular, que s’han de treballar amb ells per aconseguir els millors professionals que

la indústria 4.0 demana. Per garantir l’adquisició de les competències 4.0 necessàries per fer front a la quarta revolució, des de l’Institut estem treballant en les següents línies d’actuació: La generació d’entorns de realitat virtual i realitat augmentada, amb l’ús de simuladors, que permetin apropar

l’estudiant a situacions quasi reals on pugui posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada, abans d’incorporar-se al mon laboral; la digitalització dels laboratoris de pràctiques de forma que els alumnes amb un clic puguin trobar la informació del funciona-

~ CONTINGUT ESPECIAL ~

Convoquen

OPORTUNITATS LABORALS

EGeneralitat ha obert un procés per a investigadors universitaris amb el Pla Serra Húnter

Redacció

l Departament de Recerca i Universitats, mitjançant el Pla Serra Húnter, ha obert una nova convocatòria de contractació de personal docent i investigador amb criteris d’excel·lència internacional per a diverses universitats catalanes.

En concret, dins de la primera de les dues convocatòries anuals del PSH General s’ofereixen un total de 16 contractes de professorat lector i quatre de professorat agregat.

Primer es fa una crida internacional que permet fer pública l’oferta i comprovar els requisits i després es fa un concurs públic a la universitat que ofereix finalment les contractacions.

La presentació de candidatures durant la crida internacional ha estat oberta fins aquest dilluns, 28 d’abril. Les persones contractades s’incorporaran a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Lleida i a la Universitat de Girona. En aquesta ocasió, les ofertes anunciades

s’engloben en els àmbits de la biologia, la comunicació, el dret, l’economia, l’enginyeria,

la geografia, la geologia, les matemàtiques, la química i la psicologia.

La

Alumnes del centre, en una de les classes on desenvolupen tasques formatives amb realitat augmentada. CEDIDA

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat. ACN

el sector químic

formació universitària a mida

La URV ja té a punt la nova oferta formativa específica a través de microcredencials

Els àmbits d’aquestes formacions breus són química, economia, enginyeria o tecnologies de la informació

Redacció

La Universitat Rovira i Virgili (URV), a través del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, continua desenvolupant l’oferta de microcredencials universitàries. Ja estan disponibles per a la inscripció amb la matrícula oberta disset microcredencials universitàries que abasten diferents àmbits del coneixement, des de l’economia a les tecnologies de la informació, passant per l’enginyeria, l’enologia i la química.

Les microcredencials uni-

versitàries són formacions breus, de menys de 15 crèdits, dissenyades per a persones que volen adquirir competències específiques o actualitzar coneixements de manera àgil. Aquestes formacions estan codissenyades amb el teixit empresarial del territori, garantint una connexió directa amb les necessitats del mercat laboral i oferint millors oportunitats d’ocupació. A més, són digitals, apilables i homologables a nivell europeu, fet que en facilita el reconeixement i la mobilitat professional.

L’oferta actual està finan-

çada principalment pel Pla Microcreds, un pla d’acció impulsat pel Ministeri d’Universitats amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que cobreix fins al 70% del cost directe del programa formatiu. Aquesta subvenció s’adreça a persones residents d’entre 25 i 64 anys. Per als menors de 25 anys, hi ha la possibilitat d’acollir-se a les Beques Santander, amb un descompte de 300 euros en la matrícula i que es poden sol·licitar a partir del 16 d’abril al web app.santanderopenacademy.com.

Les noves microcredencials

van des de ‘Direcció i gestió de la cadena de subministrament’ o ‘Logística integral i e-commerce’ a ‘Introducció a la viticultura’, ‘Biologia de la química’, ‘STATLAB: estadística i control de la qualitat per a laboratoris analítics’, entre al-

L’oferta està finançada per Microcreds, un pla d’acció impulsat pel Ministeri d’Universitats

tres. També hi ha mircocredencials d’enginyeries, o de tecnologies de la informació. L’oferta de microcredencials del Centre de Formació Permanent de la FURV s’uneix a l’oferta ja existent, en què també hi ha els màsters de formació perma-

nent, els diplomes d’especialització i els diplomes d’expert, a més de cursos de formació contínua. Per poder tirar endavant aquestes microcredencials, és necessari que les empreses del territori participin activament en el seu desenvolupament ja que estan adaptades a les seves necessitats específiques i es poden dissenyar formacions a mida.

Una de les classes de la URV en l’última oferta de microcredencials.  CEDIDA-URV

el sector químic

COL·LABORACIÓ FORMATIVA

La Formació Professional Dual i la indústria química, la millor unió per crear professionals de nivell

L’AEQT i diverses empreses tenen acords específics amb els centres educatius

La gran aposta conjunta del món empresarial i del formatiu al llard dels darrers anys és la modalitat de Formació Professional Dual, mitjançant la qual la mateixa indústria ofereix el nivell d’expertesa que, sovint, els centres formatius no poden oferir. En el cas de les comarques tarragonines, la indústria química és un referent gràcies a projectes coordinats des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) que permeten desenvolupar programes específics per a les seves empreses associades.

L’FP dual es diferencia de la formació convencional en el fet que empresa i el centre

k Tribuna

Lluís Balsells R+D+i sp | activa

educatiu són corresponsables de la formació de l’estudiant. A la pràctica, això es tradueix en llargues estades a l’empresa, en clau de pràctiques remunerades, en les quals els alumnes posen en pràctica els coneixements adquirits en les primeres etapes del programa educatiu a l’institut, a la vegada que aprenen nous coneixements i habilitats, però totalment adaptades a un entorn laboral real.

L’AEQT té convenis d’FP Dual amb instituts del territori com ara el Comte de Rius, el Pere Martell o l’Institut Joan XXIII, amb els quals desenvolupa pràctiques concretes per als estudiants de diverses branques relacionades amb el sector químic i les seves em-

preses associades.

Així mateix, l’AEQT i la Fundación Bertelsmann, dins de l’Alianza para la FP Dual, estan promovent el projecte Synthesis, l’objectiu del qual és identificar altres perfils professionals que també podrien seguir programes formatius duals al sector químic. A aquestes iniciatives, que es duen de manera conjunta en el sector, cal afegir-hi que són diverses les empreses installades al pol químic que tenen els seus propis programes de formatius, com podria ser el cas de Repsol. Un altre cas similar és BASF, que impulsa un

L’FP Dual ofereix pràctiques en entorns reals, que s’adapten als llocs per als quals es prepara l’alumne

programa d’FP Dual transnacional. A aquestes, cal afegir-hi les empreses del pol químic que col·laboren amb els centres educatius perfilant plans d’estudi i oferint-los equipament de primer nivell. Aquest és el cas de Covestro, al qual duu a terme un programa dual i ofereix donacions de material tecnològic per a millorar encara més la formació dels alumnes al centre. Una dada important és que molts els alumnes que realitzen pràctiques a les empreses hi acaben trobant feina i obtenint un contracte en finalitzar els estudis.

El marc de la prevenció de riscos laborals evoluciona

La prevenció de riscos laborals i la seguretat industrial van de la mà, i amb el temps es va actualitzant la normativa per diversos motius, com poden ser l’evolució de la tècnica o la necessitat de coherència amb altres normatives. És el cas del Reglament de seguretat contra incendis als establiments industrials (Reial Decret 164/2025), en el qual s’han revisat i actualitzat els requisits establerts per adaptar-los a les necessitats i solucions constructives actuals i, alhora, per alinear-los amb la resta de normativa de productes, instal·lacions i edificació. Al mateix temps, ha regulat les condicions per establir un nivell adequat d’aplicació en qualsevol sector de l’activitat industrial. El contingut d’aquest

Reial decret també inclou modificacions en altres normatives, com la reglamentació de com han de ser les instal·lacions de protecció, o fins i tot, sobre la dotació de mitjans d’extinció en vehicles que transporten mercaderies. Actualment, també s’està duent a terme un procés de modificació de la Llei de Prevenció de riscos laborals, i, entre altres punts, serà interessant veure com queda el contingut en relació amb la integració de l’edat i la diversitat generacional en la gestió preventiva, i com es reforçarà la protecció de les persones treballadores davant dels riscos psicosocials. Així mateix, es parla que determinarà l’obligatorietat d’integrar la perspectiva de gènere al pla de prevenció, a l’avaluació i iden-

tificació de riscos (incloent factors individual i psicosocials), als continguts de la formació de les persones que treballen, a la vigilància de la seva salut, incloent la vigilància individual i col·lectiva, i la creació d’un document d’intercanvi d’informació sanitària.

La normativa estableix les regles de joc, enteses com a principis bàsics per promoure un ambient de treball segur i saludable, però cal un gran interès per part de qui l’ha de posar en pràctica, ja que ho ha de fer amb una visió d’aconseguir l’eficàcia en el resultat, a més del compliment propi de la normativa, i amb un requeriment de més implicació quan els resultats depenen d’actituds o conductes.

Redacció

Un estudiant d’FP Dual treballant en una planta química.  ARXIU

el sector químic

OBSERVATORI DE QUALITAT DE L’AIRE

Millora la qualitat de l’aire, tot i la pujada dels nivells de butadiè en alguns municipis

Les concentracions de compostos orgànics volàtils a l’aire va ser «sensiblement inferior» a anys anteriors

Redacció

Les concentracions de compostos orgànics volàtils (COV) a l’aire dels municipis tarragonins durant el 2024 va ser «sensiblement inferior» respecte als nivells que es van registrar l’any anterior. Així es constata en els resultats de la setena edició de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, que es van presentar aquest mes d’abril. En aquest nou informe es destaca una «millora general», sobretot en les immissions de benzè. No obs-

tant això, en alguns municipis es va detectar un increment rellevant en la presència d’13-butadiè —que és cancerigen com el benzè—.

Les dades de l’Observatori revelen que durant aquest 2024 s’ha disparat la presència de l’1,3-Butadiè –una substància reconeguda com a cancerígena– a l’entorn del Morell i Constantí, tocant al polígon petroquímic nord. El nivell mitjà detectat pels mesuraments passius al Morell ha arribat als 2,7 micrograms per metre cúbic, gairebé el doble respecte els 1,43 del 2023 per

«incidències puntuals», segons els responsables de l’estudi.

L’avaluació de la qualitat de l’aire que efectua l’Observatori utilitza simultàniament mètodes de mostreig passiu i en línia –amb els dos equips al Morell i Constantí per a l’1,3Butadié– per identificar la presència de compostos orgànics volàtils (COV) en diversos punts del territori pròxims a la petroquímica. Aquest tipus de mesurament permet també aconseguir dades sobre els pics màxims puntuals d’emissions, una de les demandes que plantejaven entitats ambientalistes

i veïnals. Per segon any, l’estudi relatiu a 2024 incorpora aquesta informació. Amb un interval de detecció a partir de 0,1 micrograms per metre cúbic i un

màxim de 200, els autors de l’informe situen les «puntes» a partir dels 20. El director científic de l’informe i catedràtic de Química

Analítica de la URV, Francesc Borrull, ha atribuït aquests valors punta a «incidències en plantes» a Constantí i el Morell. Segons ha precisat, la influència del règim de vents i la seva direcció en aquesta zona explicaria que les puntes registrades no coincideixin en aquests dos casos. Les empreses químiques asseguren que disposar d’aquesta informació a temps real els permet determinar les pràctiques que poden generar aquests nivells i introduir millores que evitin l’alça d’aquests valors. De moment, però, segons els autors de l’estudi, el comportament d’aquestes puntes ha estat similar al de 2023.

Impulsat per Repsol, amb els suport de l’AEQT, la coordinació de l’Institut Cerdà i la direcció científica de la URV, l’estudi arriba enguany a la seva setena edició i ha analitzat la presència d’un total de 75 compostos orgànics volàtils en 22 punts de quinze poblacions de l’entorn dels polígons petroquímics nord i sud. Per establir punts de comparació, s’hi inclouen mesures de municipis allunyats i sense activitat, com Prades, o una referència de Barcelona ciutat.

Francesc Borrull, en la presentació dels resultats. GERARD MARTÍ

el sector químic

EL REPTE DE LA COMPETITIVITAT

La indústria europea, a l’espera de concrecions a les propostes del ‘Pla Draghi’ de competitivitat

La patronal Feique es mostra partidària de les propostes, que contemplen mobilitzar 800.000 milions d’euros

La indústria europea continua pendent i esperant que es concretin les propostes que l’any 2024 va detallar l’expresident del Banc

Central Europeu, Mario Draghi, per tal de resoldre el principal repte de futur que té la Unió Europea davant els seus dos prinipals competidors mundials: Els Estats Units i la Xina.

Tots dos països han anat guanyant cada vegada més competitivitat a partir de la rebaixa d’uns costos deproduc-

k Tribuna

Joan Martí Pla i Pla Alcalde de la Perafort i Puigdelfí

ció que Europa no ha pogut o ha sabut afrontari i Draghi va advertir que si no es fa res per a revertir-ho, el vell continent quedarà relegat a lloc cada vegada més secunari en l’economia mundial.

El sector químic és un dels puntals que Draghi va reclamar com a capdavanter, utilitzant-lo com un exemple de lideratge a Europa, però el sector es veu notablement penalitzat pels alts costos de producció i pel preu de l’energia. Per al líder italià la situació que viu la Unió Europea és «preocupant». Es parlava

de la disparitat entre el PIB per càpita dels Estats Units i la Unió Europea, que s’ha eixamplat notablement des de l’any 2000. De fet, el poder adquisitiu dels nord-americans s’ha incrementat el doble que el dels europeus. A la vegada, l’increment de productivitat a Europa ha estat molt menor que els dels EE.UU., principalment a causa de la manca d’inversió del sector tecnològic. Si no es reverteix aquesta situació, els càlculs fets per Draghi indiquen que de cara al 2040, la UE perdrà dos milions de treballadors cada any.

La recepta de Draghi passava per mobilitzar 800.000 milions d’euros addicionals a l’any –una xifra equivalent al 4,7% del PIB de la Unió Europea–, en una mobilització de deute públic sense precedents a Europa. El primer dels àmbits

El pla vol potenciar innovació, descarbonització, seguretat i reduir dependències

d’actuació és la innovació; el segon, la descarbonització, i l’últim seria la seguretat i la reducció de les dependències. El problema que és que, tal i com es reclama des de la patronal espanyola Feique, cal posar-se a

La indústria química, el nostre motor econòmic

La indústria, i en especial la química, té una gran rellevància i un pes important en el nostre entorn tant en l’àmbit econòmic com en el social. En el primer cas, la indústria petroquímica és un clar motor econòmic a la zona, cosa que és evident pel grau d’ocupació que genera perquè qui més qui menys, té algun familiar o conegut que hi treballa. Pel que fa al pla social, aquesta indústria és protagonista activa dels fets socials i culturals que tenen lloc a casa nostra.

La societat valora aquesta aportació, però com qualsevol indústria, genera dificultats que si no es

treballen, poden generar problemes de convivència. Per sort, des de la indústria química existeix una sensibilitat per donar resposta a les inquietuds que una indústria, amb les dimensions que té la nostra, pot generar a la població, i davant d’aquestes exigències de seguretat, compromís amb el medi ambient i transparència, la indústria es mostra receptiva. Aquest és el camí que hem de seguir i avançar en ell dia a dia.

A Perafort i Puigdelfí ja fa moltes dècades que som veïns i convivim diàriament amb la indústria química i som conscients de la seva importància en el nos-

treballar de forma immediata per tal de concretar les accions a dur a terme. En el cas d’Espanya, on s’hi afegeix un preu de l’energia encara més elevat que en altres països europeus, només s’ha arribat a concretar una mesura que es considera insuficient, consistent en una ajuda del Govern estatal d’11 milions a les indústries electrointesives.

tre entorn perquè des dels seus inicis ha contribuït de manera destacada al creixement social i econòmic de tots nosaltres. És per això que sempre hem treballat conjuntament pel bé comú i, com a bons veïns, mantenim una bona relació i ens respectem.  Des del municipi, creiem en la necessitat d’apostar i donar suport a aquesta indústria que des de fa dècades ha contribuït a moure econòmicament el nostre territori. Del seu futur i el seu desenvolupament depèn la generació de nous llocs de treball i, en gran part, la bona salut econòmica del nostre territori.

Redacció

Les propostes inclouen un important esforç en descarbonització i innovació. ARXIU

el sector químic

CLÚSTER QUÍMIC

ChemMed referma l’interès del sector per la sostenibilitat i per atraure nous projectes

El clúster químic constata l’interès per Tarragona de l’economia circular, el reciclatge i les noves energies

ChemMed, el clúster químic de Tarragona, va celebrar el passat 25 d’abril la seva assemblea general ordinària. La trobada semestral de tots els associats ha servit per fer tancament de l’exercici 2024 i per explicar els principals avenços que el clúster ha fet en els darrers mesos en la seva feina de promoció i captació d’inversions. En aquest sentit, s’ha confirmat l’interès del sector per Tarragona, especialment pel que fa a projectes relacionats amb l’economia circular, el reciclatge i les noves energies.

A més, durant l’assemblea, també s’ha analitzat com avança la implementació del nou Pla Estratègic 2024-2027. Entre les principals novetats, en destaca la coordinació de ChemMed amb ACCIÓ pel que fa a l’atracció de noves inversions al pol químic tarragoní. Així mateix, en l’assemblea també s’ha explicat que s’estan fent avenços en matèria de comunicació i reputació, per a reforçar el posicionament i el coneixement del clúster.

L’assemblea general de ChemMed ha estat encapçalada pel president del clúster químic, i també president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, i pel seu vicepresident, i màxim representant de l’AEQT, Ignasi Cañagueral. A més, ha comptat amb la participació de la di-

rectora gerent de l’AEQT, Maria Mas i la secretaria de ChemMed, Yolanda Vizcarro.

La trobada semestral dels socis de ChemMed ha permès fer una actualització de l’estat dels projectes de transformació i de nova inversió que està atraient el clúster. En aquest sentit, s’ha posat en valor el treball conjunt que el clúster ha engegat des de finals de 2024 amb ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Genera-

litat de Catalunya. ChemMed i ACCIÓ estan duent a terme reunions de coordinació trimestrals amb l’objectiu de sumar esforços i oferir una resposta conjunta i més completa a les necessitats, noves sol·licituds i propostes d’inversió que reben ambdues organitzacions.

La col·laboració amb ACCIÓ, a més, s’alinea totalment al compromís d’impulsar una reindustrialització del territori, i en general, de Catalunya,

que ja fa temps que defensa el clúster. Aquesta nova metodologia de treball col·laboratiu permetrà una major efectivitat a l’hora d’atreure futures implantacions industrials al pol químic.

ChemMed i l’agència ACCIÓ han sumat esforços per captar propostes d’inversió

Així mateix, en el marc de l’assemblea general de ChemMed s’ha pogut constatar que les empreses del

sector químic, així com d’altres activitats associades, mantenen el seu interès en el clúster, el pol químic i les oportunitats que ofereix el territori per a les noves implantacions industrials, tot i que posen de manifest les necessitats que han de ser habilitadores de la seva sostenibilitat.

En aquesta línia, s’ha detallat que els projectes que han manifestat el seu interès per a invertir a Tarragona estan vinculats amb àmbits relacionats amb la química verda i sostenible. Especialment, es tracta de propostes empresarials relacionades amb l’economia circular, el reciclatge i les noves energies, entre altres.

També s’ha fet un repàs de la implantació del nou Pla Estratègic de ChemMed. L’any passat, i coincidint amb la celebració del 10è aniversari de la constitució del clúster químic de Tarragona, es va presentar un nou Pla Estratègic per al període 2024-2027, en el qual es posa l’èmfasi en la innovació i la sostenibilitat per a assolir una posició de lideratge a Europa a través d’accions que impulsin el desenvolupament i la competitivitat.

En aquests primers mesos, el clúster ha estat treballant en aspectes vinculats amb la imatge i la reputació de ChemMed amb l’objectiu de reforçar la comunicació de l’organització. L’objectiu final d’aquesta aposta és enfortir el posicionament del clúster i que això es traslladi en un major interès per part del sector.

Per últim, també s’ha posat l’accent en com ChemMed està treballant per atreure projectes industrials que contribueixin al desenvolupament econòmic i social del territori gràcies treball conjunt amb altres institucions.

Redacció

Imatge de la reunió semestral de ChemMed, on es va explicar la col·laboració amb l’agència ACCIÓ.  CEDIDA

el sector químic

La química, clau en l’impuls del PIB català per sobre dels 300.000 milions d’euros

El PIB català va créixer un 3,6% durant el 2024, fins als 316.728 milions, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D’aquesta manera, es confirma la xifra avançada el 7 de febrer i representa quatre dècimes més que l’economia espanyola, que va avançar un 3,2%, segons les dades avançades. A més, supera per primer cop els 300.000 milions i se situa molt per sobre el creixement de la UE (1%). La demanda interna va créixer un 3,8% el 2024, és a dir, 1,8 punts més que el 2023 per l’augment del consum a les llars (3,5%), el consum de les administracions públiques (5,3%) i la formació bruta de capital (3,2%). En relació amb el comerç exterior, les exportacions totals van pujar un 1,8% i les importacions un 2,7%. Des del punt de vista de l’oferta, les branques d’activitat mostren creixements positius: la indústria va créixer un 3,9%, els serveis un 4,1%, l’agricultura un 4,2% i la construcció un 1,7%. El quart trimestre mostra un increment interanual del

3,9% i una variació intertrimestral del 0,9%. Al llarg del 2024 l’evolució trimestral mostra una acceleració del creixement en el segon semestre de l’any.

L’Idescat destaca que en relació amb el sector exterior,

extracció petroliera

les exportacions totals s’incrementen un 1,8%, que contrasta amb el 4,2% de l’any anterior. Els resultats s’expliquen per l’evolució del turisme estranger, que creix un 11%, mentre que les exportacions de béns

Acord de fusió entre Repsol i Neo Energy pel negoci al mar del Nord

ACN

Repsol ha assolit un «acord històric» per fusionar-se amb l’operador independent de petroli i gas al Regne Unit, Neo UK, segons ha informat en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L’operació servirà per

«consolidar» l’activitat de la multinacional al mar del Nord i permetrà «millorar significativament l’escala operativa, l’eficiència i les perspectives de creixement» de la companyia resultant. En aquest sentit, Repsol apunta una previsió per produir uns 130.000 barrils diaris de cara aquest 2025. Alhora, preveu “un creixement

substancial i la creació de valor a llarg termini” per als accionistes.

El grup espanyol tindrà un 45% de la nova societat i Neo UK un 55%. El procés de fusió està previst que acabi durant el tercer trimestre i tindrà una estructura «equilibrada», amb un consell amb membres proposats per Repsol i Neo UK.

i serveis van augmentar un 0,4%, dada inferior a al de l’any anterior (2%).

L’evolució de les exportacions s’explica per l’increment de les vendes a l’estranger de productes químics, tèxtils i

d’alimentació. D’altra banda, les importacions totals augmenten un 2,7% en comparació a l’any anterior, com a conseqüència del creixement del consum dels residents a l’estranger (11,8%) i de les impor-

tacions de béns i serveis (2,2%). Des del punt de vista de l’oferta, totes les branques d’activitat presenten un creixement positiu, però destaca el sector serveis, amb una taxa interanual del 4,1%, un punt i quatre dècimes superior al de l’any anterior. Les activitats que registren els creixements més elevats són el comerç, transport i hostaleria (3,5%), en especial les activitats relacionades amb el turisme com l’hostaleria i el transport aeri. Les activitats immobiliàries, professionals i altres creixen un 4,8%; en aquest conjunt d’activitats destaquen les activitats relacionades amb l’ocupació, els serveis jurídics o les agències de viatges. Per la seva banda, la indústria creix un 3,9% l’any 2024, un punt i una dècima per sota de l’any anterior, com a conseqüència de la millora en la indústria química, farmacèutica i alimentació. Pel que fa a la construcció, la seva taxa de variació és de l’1,7%, cosa que representa una reducció respecte de l’any anterior (2,4%). Finalment, el sector agrari registra un creixement del 4,2% (-10,7% l’any anterior).

L’acord ha de permetre a Repsol consolidar el negoci d’extracció al mar del Nord.  ARXIU ACN

Vista del moll de la química del Port de Tarragona, porta de sortida de bona part de l’exportació tarragonina.  APT

RESPONSABILITAT EMPRESARIAL

el sector químic

La indústria química, motor d’innovació i creixement econòmic sostenible a Tarragona

Covestro manté un compromís ferm amb el desenvolupament sostenible i social del territori

Redacció

La indústria química a Tarragona ha estat durant dècades un pilar fonamental de l’economia local, consolidant-se com el complex químic més gran del sud d’Europa i un referent estratègic per a la competitivitat industrial del país. Amb una producció que representa el 50% de la química catalana i el 25% de l’espanyola, genera un ecosistema únic que combina capacitat productiva, innovació i compromís ambiental. Segons l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), les empreses associades i les de serveis vinculades concentren més de 10.000 llocs de treball directes i 30.000 induïts. A escala macroeco-

nòmica, el sector químic de Tarragona contribueix al voltant del 14,3% del PIB industrial d’Espanya, que representa l’1,5% del PIB del país, segons dades de l’AEQT.

Covestro, una de les empreses referents en el sector i de la regió, ha consolidat la seva vinculació amb el territori mitjançant inversions estratègiques i col·laboracions actives. La companyia fa uns anys va destinar 200 milions d’euros a la construcció de la primera planta mundial de clor basada en la tecnologia ODC a Tarragona, que és més sostenible i més eficient energèticament per reduir les emissions de CO2. A més, el darrer 2024 va anunciar una inversió de 51 milions d’euros a les seves installacions de Tarragona per continuar

millorant l’eficiència i la sostenibilitat durant tot el procés productiu de MDI. La indústria química també té un paper clau a l’hora de promoure i facilitar pràctiques més sostenibles a altres sectors i empreses, proporcionant materials i solucions que impulsen la transició cap a una economia circular i baixa en carboni. Això es tradueix en beneficis directes per àrees com la construcció o la logística, que poden accedir a productes més eficients i respectuosos amb el medi ambient.

Alhora, Covestro demostra el seu compromís intern amb la sostenibilitat a través d’objectius ambientals ambiciosos i la promoció de les energies renovables. Un exemple és l’acord que va signar l’últim any per subministrar les seves instal·lacions de Tarragona amb energia solar, que ha permès augmentar la seva proporció d’energia verda a la ciutat del 10% al 30% del consum elèctric.

La innovació i la sostenibilitat són els dos pilars de Covestro i del sector a Tarragona ~ CONTINGUT ESPECIAL ~

La companyia és una mostra de l’aposta de la indústria química per la innovació i la tecnologia avançada per desenvolupar solucions que beneficiïn la societat i minimitzin l’impacte mediambiental. Així, el compromís de Covestro per aconseguir la neutralitat climàtica i fomentar un creixement econòmic responsable, posicionen la companyia com a líder i referent dins del sector químic i industrial.

Vista parcial de les instal·lacions tarragonines de Covestro. COVESTRO

el sector químic

La Pineda té l’acumulació de microplàstics més alta de Catalunya, segons la URV

ACN

La platja de la Pineda de Vila-seca és la que presenta una major concentració de microplàstics de Catalunya, segons un estudi de la URV que ha analitzat els 580 quilòmetres de costa des del cap de Creus i Vinaròs. Amb 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, la de la Pineda duplica la de la segona de la llista, una platja de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100. Per contra, han constatat una menor concentració a la costa de Barcelona. L’estudi ha anat a càrrec del grup de recerca Tecnatox de la URV, que fa anys que estudia la presència de microplàstics al medi i els efectes que té sobre la salut. Han analitzat una cinquantena de platges del litoral, prenent més d’una mostra en les més llargues. A la platja de la Pineda, que ocupa el lloc més alt a la classificació, s’hi va trobar acumulació de pèl·lets de plàstic —que procedeixen, principalment, de la indústria petroquímica—, però el volum més alarmant (més d’un 60%) correspon a fibres tèxtils, sobretot de polièster, que els filtres de la rentadora no retenen i arriben al mar a través de les aigües residuals. «En aquest punt, s’haurien d’escampar per l’aigua, però la ubicació dels emissaris submarins entre el Port de Tarragona i el cap de Salou n’impedeixen la dispersió», ha clarificat Joa-

quim Rovira, investigador del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que ha participat en la recerca.

A la desembocadura del riu Ebre, especialment a la badia del Fangar, també s’ha trobat una concentració de microplàstics important, amb més de 1.100 unitats per quilogram, que hi han arribat arrossegats pel riu. Les platges del Miracle i l’Arrabassada, a Tarragona, també van registrar un nombre

elevat de contaminants (més de 700 i més de 600, respectivament) seguides de la cala de Vallcarca, situada entre Castelldefels i Sitges. «Aquesta dada l’atribuïm als microplàstics que arriben al mar a través del riu Llobregat i que viatgen cap a les platges del sud arrossegats pels corrents», ha precisat l’investigador. Comparativament, les dades del litoral barceloní han descollocat els investigadors. «El que

sí que ens ha sorprès ha estat veure que les platges de Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya, concentren menys quantitats de microplàstics que altres punts situats més al sud entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú o a bona part de la costa de Tarragona», ha explicat Rovira.

Les platges de Barcelona concentren menys microplàstics que Vilanova o Castelldefels

Es tracta de la primera recerca exhaustiva que es fa a la costa de Catalunya, analitzant una cinquantena de platges del litoral. El mostreig, segons la URV, que ha permès obtenir una radiografia molt acurada de l’estat de contaminació de microplàstics a la costa i identificar-ne les àrees més

afectades.

En els 70 punts analitzats –a les platges més llargues es prenia més d’una mesura– es recollien mostres de franja intermareal, que és la zona de sorra humida que hi ha entre el punt on arriba l’onada més alta i el nivell de l’aigua. També es van analitzar la mida i composició química dels microplàstics trobats en funció de la dimensió: els grans, de fins a 5 mil·límetres, identificables a simple vista, eren principalment de polietilè i polipropilè, derivats especialment de la degradació d’objectes quotidians, com ampolles de plàstics o dels coneguts com a pèl·lets industrials, i els petits, d’una mida inferior a 0,5 millímetres, corresponen especialment a fibres tèxtils com polièster i poliamida, i provenen de quan es renta la roba. La recerca, segons la URV, també ha posat sobre el paper com es distribueixen els microplàstics segons la sorra. «A les platges de la Costa Brava vam detectar-ne menys acumulació. Això ho atribuïm al fet que la sorra és més gruixuda i fa que no retingui tants microplàstics com passa a les platges de sorra fina», ha exposat Nora Expósito, investigadora del Departament d’Enginyeria Química, que també ha participat en la recerca. L’estudi també ha servit per posar en pràctica una tècnica fins no utilitzada, però fiable i més econòmica: la fluorescència.

Una mostra dels pèl·lets localitzats a la platja de la Pineda.   ACN

el sector químic

AVENÇOS TECNOLÒGICS

Un nou mètode permet eliminar microplàstics, dissolvents orgànics i colorants de les aigües residuals

El sistema utilitza partícules de naturalesa superhidrofòbica per degradar aquests contaminants

ACN

Un equip de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona (UB) ha dissenyat una metodologia innovadora per ajudar a eliminar microplàstics, dissolvents orgànics i colorants de les aigües residuals en el moment del seu tractament a les estacions depuradores i que, fins ara, resultaven molt difícils de suprimir. La nova proposta parteix de la utilització de partícules de naturalesa superhidrofòbica per degradar contaminants que són difícils de suprimir de l’aigua.

El sistema es basa en formar un aliatge per aconseguir substàncies químicament actives i actuar sobre la seva superfície per conferir-los les propietats necessàries.

El treball s’ha publicat a ‘Journal of Environmental Chemical Engineering’ i obre la porta a crear nous compostos multifuncionals que podrien ser claus per tal de lluitar de forma eficaç contra alguns dels contaminants emergents que amenacen el medi ambient i la salut humana.

Garantir la disponibilitat d’aigua i una gestió sostenible dels recursos hídrics i el sanejament és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) aprovats per les

Nacions Unides per al període 2015-2030. No obstant això, la majoria de les aigües residuals relacionades amb l’activitat humana encara s’aboquen als rius o al mar sense eliminar-ne una part dels elements contaminants.

L’estudi publicat per la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona descriu les propietats multifuncionals

d’unes partícules de naturalesa superhidrofòbica per eliminar i degradar diversos contaminants en l’aigua. La superhidrofobicitat és una característica present en alguns animals i vegetals de manera natural, que utilitzen per reduir o eliminar el contacte superficial amb les molècules d’aigua. Fa uns anys es va intentar mimetitzar la

superhidrofobicitat present a la natura, com en el cas de la flor de lotus, ara bé, en els darrers anys la recerca ha avançat per dissenyar nous materials, amb aquestes caractrístiques i que poden utilitzar-se per diverses aplicacions.

L’ús dels materials superhidrofòbics permet usos com l’autoneteja o l’eliminació d’olis i dissolvents

«L’ús dels materials superhidrofòbics és una estratègia efectiva per combatre la contaminació ambiental», ha explicat Oriol Rius, professor lector Serra Húnter del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Uuniversitat

de Barcelona, que ha destacat la «versatibilitat» d’aquests materials, amb usos com l’autoneteja de superfícies o l’eliminació d’olis i dissolvents orgànics.

En el marc de l’estudi, l’equip ha pogut preparar un conjunt de partícules que presenten dues cares, és a dir, dues regions amb diferents composicions químiques. «Tenir dos dominis clarament diferenciats els confereix propietats multifuncionals, que permeten eliminar tres tipus de contaminants diferents: dissolvents orgànics, colorants estables i microplàstics», ha detallat la professora Núria Llorca.

Un procediment complex Per obtenir aquests materials superhidrofòbics, en una primera etapa es forma un aliatge, en un procés que exigeix molta energia, per aconseguir finalment uns materials químicament actius. La segona etapa consisteix en la funcionalització de la superfície per conferir-hi les noves propietats superhidrofòbiques. «És l’etapa més complexa, ja que requereix una reacció química a la superfície amb una estructura de dimensions micro- i nanomètriques», ha indicat Llorca.

A la vegada, un dels desafiaments metodològics que planteja l’equip d’invetsigació és evitar d’emprar compostos fluorats, que sovint són tòxics, i, per tant, s’ha optat per a dirigir la recerca a l’ús de compostos més sostenibles d’origen natural. «En el futur, la possibilitat de combinar diferents composicions químiques en un únic material podria ampliar el camp d’aplicació d’aquests materials amb propietats superhidrofòbiques», ha conclòs l’equip en el seu estudi.

Vista parcial de la depuradora d’aigües residuals de Vila-seca.  ACA

COSTOS ENERGÈTICS

El Govern confirma el retall del 80% dels peatges

elèctrics

La vicepresidenta Aagesen diu que serà amb efecte retroactiu des de l’1 de gener

La presidenta la Federació Empresarial de la Indús tria Química Espanyola (Feique), Teresa Rasero, i al tres representants empresa rials amb la vicepresidenta tercera i ministra per a la Trans ició Ecològica, Sara Aagesen, i el secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, per tal d’actu alitzar diverses qüestions relle vants per al sector químic, com la reducció del 80% dels peat ges per a sectors electrointen sius, l’increment de compensaci ons de cost indi recte fins a 600 milions d’euros, i els impostos i càrrecs del sis tema elèctric. Pel que fa a la re ducció del 80% dels peatges per als consumi dors electrointensius, es va refermar el compromís del Go vern d’aprovar aquesta mesura a curt termini, garantint que aquesta reducció s’aplicarà amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025. Respecte a l’increment de les compen

La ministra diu que hi haurà 600 milions per compensar els costos elèctrics indirectes

sacions del cost indirecte, Aa gesen va indicar que aconse guiran els 600 milions d’euros, com ja va anunciar el ministre d’Indústria, Jordi Hereu. No obstant això, el sector químic, igual que altres sectors, ha de manat ampliar aquesta xifra fins als 900 milions d’euros i incloure a altres sectors de la indústria química bàsica que ara no hi tenen accés, especi alment a la química orgànica, matèries primeres plàstiques, gasos industrials, fertilitzants o matèries primeres far macèutiques. Respecte a la im posició fiscal i càr recs del sistema elèctric, des de diversos sectors, inclòs el químic, es va insistir en la necessitat d’elimi nar l’IVPEE (Im post sobre el Valor de la Pro ducció d’Energia Elèctrica del 7%), reduir altres taxes i impostos i treure del sistema elèctric els càrrecs aliens a la distribució i el transport d’elec tricitat, tal com recorda la Co missió Europea en el seu Pla d’Acció d’Energia Assequible.

el sector químic

La previsió és que tant les contractacions com les retribucions augmentin en aquest exercici contractació

El sector químic destaca per les bones dades d’ocupació de 2024

El sector químic espanyol destaca en els seus ba lanços de l’últim exercici de 2024 que el nombre d’assa lariats del sector va créixer un 4% fins als 240.050 llocs de tre ball directes, corregint el lleu ger descens del 0,4% registrat en 2023. Les dades indiquen, a més, que s’espera continuar aquest comportament posi tiu amb unes expectatives de contractació que assenyalen un increment de 3 punts per a 2025, fins a fregar el quart de milió d’ocupacions directes. Destaca l’increment en la con tractació de dones, que en 2024 van aconseguir el 46,8% de la força laboral del sec tor, enfront del 38% de 2015. Considerant els efectes indi rectes i induïts, el sector pro porciona 816.200 ocupacions,

la qual cosa suposa el 5,5% de la població activa assalariada del sector privat. Pel que fa a la qualitat de l’ocupació, amb

dades de 2023, destaca el 94% de contractació indefinida i un salari mig anual de gairebé 42.000 euros. No obstant, s’es

FORMACIÓ DE QUALITAT

pera que la xifra final de 2024 s’elevi fins als 45.000 € anuals, que supera en un 37,6% al sala ri mig industrial.

L’Institut Pere Martell, formació de professionals al servei de l’AEQT

Els grups empresarials estan molt vinculats amb la formació dels futurs professionals

Redacció

L’Institut Pere Martell és un dels centres de Formació Professional de referència al territori. Els cicles formatius que ofereix, especialment en àrees com Instal·lació i Manteniment, Fabricació Mecànica i Electricitat i Elec trònica, estan dissenyats per satisfer les necessitats de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), a través de la col·laboració estreta amb l’Associa ció d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST).

Aquests grups empresarials estan molt vinculats amb la formació dels futurs pro fessionals acollint l’alumnat a través dels convenis en modalitat dual. Així ho de mostra que, fins i tot, diverses empreses han obtingut el certificat d’excel·lència de la gestió de la qualitat en el Servei de l’FP dual, és a dir, s’ha assolit el segell de màxima qualitat.

L’alumnat de l’especialitat d’Energia i Aigua es beneficien també d’oportunitats úniques com la participació amb l’em presa AITASA, essencial en el tractament

Un estudiant del Pere Martell realitzant unes pràctiques de soldadura. CEDIDA

d’aigües per a la indústria del polígon qu ímic. A més, gràcies a un conveni de col· laboració amb la Cambra de Tarragona, s’ofereix una formació complementària en prevenció de riscos laborals específica per poder accedir a treballar a les empre

ses de l’AEQT. La confluència d’aquesta formació multidisciplinària resulta en una inserció laboral molt alta per als gra duats del Pere Martell, convertint los en professionals preparats per enfrontar els reptes de la indústria del territori.

Redacció

Redacció

El sector destaca per una elevada contractació femenina. CEDIDA

el sector químic

El futur Centre de Descarbonització de la Canonja haurà d’esperar a tenir finançament

El projecte de la Canonja per acollir el futur Centre de Descarbonització de Catalunya per a la indústria química haurà d’esperar, de moment, a poder-se convertir en realitat, donat que la Generalitat de Catalunya no té previst construir, ara per ara, una seu física per al centre al Camp de Tarragona.

Més enllà del fet que l’Ajuntament de la Canonja ja va posar a disposició del Govern català uns terrenys a tocar de l’N-340 –a la cruïlla amb l’entrada al municipi i l’accés a l’empresa BASF–, el Departament d’Empresa no contempla aquesta opció i situa com a prioritat desenvolupar les quatre plantes pilot que s’habilitaran dins mateix de la indústria. El projecte inicial contempla que sigui en aquestes plantes on es desenvolupin les tecnologies per tal que les empreses contaminin menys. Des d’un punt de vista tècnic, seran la Generalitat, la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Eurecat els que s’en-

carreguin de tirar endavant el projecte.

Inicialment, des de les administracions s’havia plantejat la creació d’un centre de recerca (es parlava de prop de 200 experts i d’un equipament de

DRETS D’EMISSIONS

6.000 metres quadrats) per tal d’impulsarn la transició cap a noves tecnologies, però el seu cost seria, aproximadament, d’uns 20 milions d’euros. El problema és que, ara per ara, aquests diners no estan dispo-

Els centres catalans de comerç de CO2 redueixen les emissions un 1,8%

Les 95 instal·lacions catalanes incloses en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte hivernacle de la UE van reduir les seves emissions un 1,8% durant el 2024. En total, l’any passat les instal·lacions van emetre 11,48 milions de tones

de CO2, segons el balanç del Departament de Territori. Es tracta d’aproximadament el 20% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. El lleuger descens s’explica per la caiguda en el sector de la generació elèctrica, que en termes absoluts és el que més cau (-12% en termes relatius). El van seguir la fabricació de

paper (-18%) i la producció de químics orgànics (-3%). També hi va contribuir la major generació amb fonts renovables i les importacions d’energia menys intensiva en carboni. Segons les xifres del Departament de Territori, destaca que des de l’any 2005 les emissions d’aquestes instal·lacions s’han reduït un 42,8%.

nibles i cal buscar alternatives. Això ha originat que l’opció escollida sigui crear una planta pilot fixa a Repsol i organitzar un equip de tres més de mòbils. Aquestes plantes han de servir per portar a escala in-

dustrial noves tecnologies per reduir la contaminació de la petroquímica, la siderúrgia, les cimenteres i el tractament de residus.

La Generalitat invertirà inicialment cinc milions d’euros

en aquesta fase inicial del projecte, mentre que la resta de la inversió anirà càrrec de les mateixes empreses que se n’hauran de veure beneficiades. Des de l’ICIQ s’estima que en els pròxims deu anys l’aposta s’hauria d’apropar als 70 milions d’inversió.

De cara a 2025 s’espera que una de les vies de finançament pugui venir de la Unió Europea, sempre i quan es puguin aprofitar les línies d’ajudes dels PERTE per la descarbonització.

Per la seva banda, des del Departament d’Empresa de la Generalitat s’espera que es puguin veure els primers resultats d’aquí a uns dos anys.

L’objectiu de tot plegat és que les indústries més contaminants redueixin les seves emissions amb l’horitzó de ser neutres en emissions de CO2 el 2050.

Aquest procés que haurà de fer de forma necessària tota la indústria petroquímica de Tarragona es basa en les dades que indiquen que el sector tarragoní és el responsable de l’emissió de més de dos milions de tones de diòxid de carboni anuals.

El lleuger descens s’explica per la caiguda en el sector de la generació elèctrica. CEDIDA

Redacció

La Generalitat vol iniciar el projecte amb quatre plantes que s’instal·laran a les mateixes indústries.  GERARD MARTÍ

el sector químic

El dipòsit submarí per emmagatzemar CO2 de Repsol rep el finançament de la UE

La Comissió Europea ha concedit 205 milions d’euros a un projecte coordinat per Repsol que té com a objectiu reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) a la zona petroquímica de Tarragona. La iniciativa, batejada amb el nom de ‘TarraCO2 – Storage’, consistirà en habilitar un magatzem submarí situat a uns 45 quilòmetres de la costa i que tindrà la capacitat per emmagatzemar 54 milions de tones de gasos contaminats.

Segons la Comissió Europea, el projecte beneficiarà indústries de gran consum d’energia com el ciment o la calç, els productes químics o la conversió de residus, activitats en què la descarbonització «és molt difícil de reduir». Repsol treballa des de fa tres anys en l’avaluació del projecte i està pendent de l’obtenció del permís de recerca sobre una superfície de 75.904 hectàrees, just tocant a la plataforma petrolífera Casablanca, davant la costa del delta de l’Ebre i al nord-est de la zona on es troba el fallit projecte Castor, que pretenia emmagatzemar gas natural a l’antic jaciment Amposta.

El plantejament inicial, que s’ha de concretar financerament l’any 2028 passa per la construcció d’un conducte submarí de 45 quilòmetres amb el qual es transportaria, en estat líquid, el CO2 considerat

com a «difícil d’abatre», inherents al procés però que es poden capturar. Són gasos procedents l’activitat de la refineria i petroquímica, així com altres activitats industrials en un radi de 120 quilòmetres: més de 6 milions de tones anuals en total. Segons la Comissió Europea, la injecció al magatzem, a un ritme previst de 2 milions de

finançament favorable

tones anuals, permetria reduir les emissions d’aquests gasos en un 30%.

El magatzem, en realitat, és una estructura geològica situada a 1.600 metres de profunditat i basada en una formació sorrenca, que comptaria amb segells d’argila a la base i el sostre que garantirien l’emmagatzematge dels gasos en estat

LRedacció

’Institut Català de Finances (ICF) i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de las Generalitat de Catalunya han posat en marxa una nova línia de 78 milions d’euros en préstecs bonificats destinats a projectes d’empreses i iniciati-

ves que apostin per la descarbonització i adaptació al canvi climàtic.

El finançament s’adreça a inversions que promoguin les energies renovables, l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible o l’estalvi d’aigua, entre altres.

En concret, són crèdits que se situen entre els 150.000 eu-

ros i i els 5 milions d’euros, que ja es poden sol·licitar a través del web de l’ICF. El termini de retorn dels préstecs és de fins a 20 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosa. Els interessos bonificats tenen un diferencial d’entre el 0% i l’1,5% sobre l’euríbor, segons han detallat fonts de l’Institut Català de Finances (ICF).

líquid de forma segura amb la idea que no s’extreguin en cap moment. La idea s’inspira en altres instal·lacions similars –al món n’hi ha en marxa una cinquantena on s’hi injecten 41 milions de tones anuals–. El projecte no preveuria installacions visibles ni plataformes ‘off shore’, sinó un magatzem intermedi submergit i con-

nectat amb els caps dels pous submarins, situat sota en una làmina d’aigua de 100 metres. Amb l’anunci dels fons europeus i un cop es resolgui la concessió del permís demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica, Repsol haurà de posar fil a l’agulla per efectuar els estudis geològics, geofísics i geotècnics sobre la idoneïtat del subsol marí per albergar aquest magatzem. La companyia té coneixement geològic de la zona després d’explotar més de quatre dècades la plataforma Casablanca. Caldrà, però, fer nous estudis i monitoritzar la sismicitat existent a la zona, especialment després de l’onada sísmica que va generar Castor l’any 2013.

El fons es destina a l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible o l’estalvi d’aigua.  ACN

Redacció

Imatge d’arxiu de la plataforma Casablanca. El dipòsit se situaria molt a prop de la zona de la plataforma. ACN

el sector químic

Els experts proposen al Govern reduir un 67% l’emissió de gasos hivernacle el 2035 respecte del 1990

Redacció

El Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic (CECC) ha proposat reduir un 67% les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH) fins al 2035 en comparació amb el 1990. El CECC ha lliurat un informe al Govern de la Generalitat amb la primera proposta de pressupostos de carboni, que plantegen un volum total d’emissions de gasos amb efecte hivernacle que Catalunya pot emetre entre 2021 i 2035 de 403 megatones de CO2 equivalent. Els pressupostos de carboni, contemplats a la llei contra el canvi climàtic, plantegen una reducció mitjana anual del 8% de les emissions GEH del 2021 al 2035. Per aconseguir-ho, recomanen impulsar el transport públic, reduir la demanda global d’energia i materials, electrificar la indústria i incrementar l’ús de renovables, entre d’altres. El 67% de reducció s’ha determinat en línia amb les indicacions de la ciència per assolir els objectius de l’Acord de París i, concretament, l’objectiu de neutralitat climàtica el 2050 tenint en compte criteris de viabilitat tècnica i econòmica de la realitat catalana.

Segons les dades, entre 2015 i 2019 es va produir un increment de l’1% de les emissions

de mitjana. El 2022, última dada disponible, es va produir una reducció del 0,2%. Ara, la proposta plantejada pel CECC suposa una reducció del 67% d’aquestes emissions el 2035 en relació amb el 1990, plantejament superior al que recull l’esborrany del Pla Integrat d’Energia i Clima de Catalunya 2030. Aquest proposa una reducció del 29% de les emissi-

ons en relació amb el 1990. Per assolir el seu objectiu, el CECC afirma que fan falta polítiques ambicioses en energia, mobilitat i fiscalitat verda, inversions prioritàries en energies renovables, transport públic i collectiu, rehabilitació d’edificis, polítiques amb participació ciutadana i empresarial, que fomentin models de consum sostenibles i una transició eco-

social justa.

Els pressupostos de carboni estableixen una proposta global i desagregada en set sectors, en períodes de cinc anys des del 2021 fins al 2035. Així, entre 2026 i 2030 s’haurien de reduir un 45% les emissions en relació al 2022, i fins al 2035 ho haurien de fer un 69% respecte a aquest mateix any (equival al 67% de reducció respecte a

1990).

Pel que fa al sector del transport, que representa el 32% de les emissions actuals, la reducció haurà de ser del 72% el 2035 respecte al 2022. Algunes propostes del CECC per aconseguir-ho són l’electrificació del vehicle privat, l’augment de l’ús del transport públic i la mobilitat a peu o en bicicleta, el foment del transport de mer-

caderies en tren, la planificació territorial i urbana i la implantació de polítiques d’habitatge que facilitin la contenció de la mobilitat i la reducció dels viatges en avió a favor del tren. El sector de la indústria, que emet el 28% de gasos hivernacle, haurà de reduir les emissions fins a un 65%. Per aconseguir-ho, hi haurà d’haver una reducció global de la demanda de productes, menys consum energètic i assolir major eficiència en la producció. També aposta per l’ús d’energies renovables i el desenvolupament de tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni.

Pel que fa al sector de l’energia, que representa el 13% de les emissions actuals, la reducció haurà de ser del 91%. Això serà possible gràcies a l’increment d’energies renovables i la substitució de la generació amb gas i dièsel. Aquest sector afecta transversalment els altres, i per això el CECC contempla la reducció de la demanda energètica a través de diverses vies, incloent-hi la intensificació de la rehabilitació energètica d’habitatges, el decreixement turístic a favor d’altres sectors econòmics menys intensius en CO2, i la reorganització del model de generació, per exemple amb l’impuls de les comunitats energètiques i l’autoconsum compartit.

L’informe constata que es tracta d’una reducció d’emissions sostinguda des del primer any, que implica a tots els sectors. El CECC fa aquesta aposta per tal de no posar en risc l’economia i el benestar de la societat present ni de les generacions futures, anticipant les reduccions que es requeriran per al període 2036-2050 i alertant que, com més es retardi la descarbonització, més costosa i menys preparades estaran les societats per adaptar-se a una economia verda i competitiva.

El sector del transport representa actualment el 32% de les emissions.  GERARD MARTÍ

Principi d’acord entre els sindicats i PortAventura que atura la vaga

Laboral l L’acord inclou «millores substancials» i el compromís de les parts de desbloquejar el conveni

Álvaro Rodríguez

UGT i CCOO, sindicats implicats en la negociació del conveni col·lectiu de PortAventura, han arribat a un principi d’acord amb l’empresa per aturar la vaga prevista aquest 1 i 2 de maig, coincidint amb el pont del primer de maig.

La comunicació va ser enviada ahir, a tocar de la segona aturada d’aquest 2025 i després de tres jornades de conciliació al departament d’Empresa i Treball, on el parc i els sindicats no van aconseguir desbloquejar un acord del conveni i van mantenir la jornada de vaga.

Aquesta nova trobada entre empresa i representants sindicals s’hauria donat fora de les negociacions amb la representació del departament.

L’assemblea de treballadors es va reunir ahir durant el vespre per exposar i ratificar el principi d’acord.

Després d’aquesta notícia, el parc espera reprendre amb normalitat la celebració del seu 30é aniversari, el qual

El ple del Vendrell defensa una zona protegida afectada per un hort solar

Natura l El municipi insta la Generalitat a preservar l’espai natural

Redacció

El Vendrell reforça la seva aposta per la conservació de la biodiversitat. Aquest dilluns, el ple municipal va aprovar amb 17 vots a favor i 2 abstencions una proposta impulsada per Som PobleERC-AM per demanar a la Generalitat la preservació d’una zona situada entre la urbanització Eden Park i el camp de pitch & putt, on creixen dues espècies de flora catalogades com a vulnerables: Anemone palmata i Erodium sanguischristi

El consistori manifesta així el seu compromís amb la conservació dels espais d’interès florístic i insta el govern català a garantir la protecció d’aquest hàbitat.

La moció arriba després que el grup ecologista Geven presentés al·legacions contra un projecte privat per installar un hort solar en aquests

Instant del ple ordinari del Vendrell d’aquest dilluns.

Les dues espècies són l’Anemone palmata i l’Erodium sanguischristi

terrenys, de qualificació no urbanitzable però de protecció especial segons la Generalitat. Tot i que el municipi no

té competències per autoritzar o denegar la instal·lació, sí que ha volgut deixar constància de la importància natural d’aquest espai.

La zona, de sòl pedregós, alberga les dues úniques espècies vegetals amenaçades presents al Baix Penedès, amenaçades per la urbanització i els canvis d’ús del sòl.

havia estat suspès temporalment degut al conflicte laboral. De fet, el passat dilluns havia de tenir lloc un acte ins-

El parc reprendrà durant el pont la celebració del 30è aniversari

titucional que va ser cancel·lat per l’empresa i encara no té nova data.

Ambdues parts han pactat millores «substancials» de les condicions salarials i del temps de treball, segons informa l’empresa. Aquests eren alguns dels principals pilars de la part social pel nou conveni.

Durant les negociacions, els sindicats reclamaven increments salarials del 8%, augments als plusos d’antiguitat i de nocturnitat i pagaments pels beneficis. A més, demanaven millores salarials pels responsables intermedis i

compensacions econòmiques per la perduda d’una prima del 2024. Segons expliquen als sindicats, aquestes serien les qüestions principals amb les quals no haurien pogut arribar a un acord.

A més, la part social també exigia un màxim de sis dies seguits de treball i l’eliminació de «jornades d’excepció» en les quals només hi ha un dia de descans laboral. Aquesta proposta sí que hauria estat acceptada per l’empresa durant les jornades de conciliació.

El preacord reflecteix també la voluntat compartida de l’empresa i la representació sindical de «continuar dialogant, comptant amb la mediació del departament amb l’objectiu de continuar avançant en el procés d’un nou conveni col·lectiu».

L’empresa considera que la desconvocatòria d’aquestes jornades de vaga és, «sens dubte una notícia positiva per al benestar dels equips que treballen dia a dia en el ressort», destacant que també suposa «una bona notícia pels milers de persones que visitaran el parc durant aquest mes».

Ajuntament del Vendrell

Treballadors concentrats a les portes de PortAventura durant la vaga de Setmana Santa. Ariadna Escoda/ACN

La Diputació aprova projectes de millora de la xarxa viària amb un pressupost total de 4,8 MEUR

Infraestructures l L’ens va celebrar aquest dimarts el plenari corresponent al mes d’abril

Redacció

El Ple de la Diputació de Tarragona ha aprovat aquest dimarts els projectes de millora de tres carreteres de la seva xarxa viària. En concret, s’ha donat llum verda de forma definitiva al condicionament de la TV-3146 de Tarragona al Far de Salou, i s’han aprovat inicialment la remodelació de la T-751 que enllaça els nuclis urbans de la Masó i Vallmoll i la millora la TV-3313 d’Ulldecona a la Galera per Godall.

A la TV-3146, l’actuació se centrarà en el vial de connexió entre la nova rotonda de la carretera C-31B i la nova rotonda del vial perimetral del projecte, enllaçant amb la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i el nou accés al Port de Tarragona. Les obres està previst que comencin al gener del 2026, amb una durada de 4 mesos i una inversió per part de la Diputació de prop de 600.0000 euros. L’actuació està finançada pel Port de Tarragona, i la Diputació en fa la tramitació, expropiacions, licitació i execució.

Al Ple també es va aprovarinicialment el projecte de millora de la T-751 entre la Masó i Vallmoll, que permetrà eixamplar-ne la calçada, millorar-ne el traçat i les voreres, construir-hi un camí lateral d’accés al Molí de la Selva;

La presidenta de la Diputació visita Bellmunt del Priorat

Urbanisme l La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va visitar la setmana passada Bellmunt del Priorat, on va poder conèixer de primera mà diverses infraestructures

i equipaments que s’han millorat recentment al municipi amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, així com els projectes futurs que vol tirar endavant. Ho va fer acompanyada de l’alcalde,

Francesc Calpe, i de diversos representats de la Corporació Municipal. A la visita també hi va participar el diputat i president del Patronat de Turisme de la Diputació, Carlos Brull. Redacció/Dipta

S’ampliarà el termini per demanar ajudes per afectacions meteorològiques

nucli urbà, es contribuirà a la pacificació del mateix i a convertir els carrers en un entorn més segur.

l’eixamplament del pont sobre el riu Francolí, i la millora de les interseccions a algunes urbanitzacions i al polígon de Vallmoll, entre d’altres actua-

cions. En aquest cas, les obres està previst que comencin l’estiu del 2026 amb una durada de 13 mesos i una inversió de 3,2 M€.

La Pobla celebrarà aquest cap de setmana la seva 5a Fira del Vi

Societat l La Pobla de Mafumet acollirà aquest cap de setmana una nova edició, la cinquena, de la seva ja consolidada Fira del Vi, que enguany reunirà una selecció de cellers representatius de les vuit denominacions d’origen de la demarcació de Tarragona. Se celebrarà a la Carpa dels Jardins del Pavelló, que es convertirà en

un gran espai gastronòmic a l’aire lliure. Com a novetat destacada, la fira incorpora una nova sessió divendres a la tarda, mentre que dissabte oferirà torns de matí i tarda, i diumenge obrirà en horari de matí. A més de degustar vins de gran qualitat, el públic podrà gaudir d’una àmplia oferta gastronòmica amb opcions de menjar fred i calent.

L’experiència es completarà amb actuacions musicals en directe de DJ Salmer, Duet Remix, Trio Black Cherry i Vergüenza Ajena. Els més petits tindran un espai dedicat al Parc del Bassal, amb inflables i pinta-cares. L’accés a la Fira serà gratuït i les consumicions es pagaran amb tiquets d’1 euro, que es podran adquirir de manera anticipada. J.L.

Pel que fa a l’aprovació del projecte de la millora de la TV3313, d’Ulldecona a la Galera per Godall, aquesta actuació preveu la construcció d’una

nova variant que evitarà el pas del trànsit pel centre del nucli urbà d’Ulldecona. D’aquesta manera, a més d’allunyar el trànsit de vehicles pesats del

Altres punts Durant la sessió plenària ordinària del mes d’abril, es va aprovar la resta de punts de l’ordre del dia, entre els quals hi ha la modificació de crèdit de 51.221.311€ que permetrà incrementar el suport econòmic al món local, impulsar projectes de millora als centres educatius de la institució i col·laborar amb iniciatives rellevants endegades des de la demarcació. La incorporació més quantiosa són 15M€ que s’afegiran al Pla ImpulsDipta, que comptarà amb una dotació total de 162M€ en 4 anys i que beneficiarà tots els municipis del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. En relació als centres educatius, destaquen la dotació de pressupost (2,3M€) a l’ampliació del Centre d’Educació Especial Alba de la Diputació a Reus, i l’impuls als projectes de millora dels centres d’educació musical de la Diputació a Reus, Tarragona i Tortosa. Abans d’iniciar la sessió, el vicepresident segon de la Diputació de Tarragona, Enric Adell, va anunciar que la institució ampliarà la data límit per a sol·licitar ajuts per a restablir bens i serveis dels municipis afectats per fenòmens meteorològics i altres subvencions excepcionals fins al 5 de maig. La mesura pretén donar resposta a la situació excepcional causada per l’apagada general d’aquest 28 d’abril.

Les consumicions es podran adquirir anticipadament a través de la plataforma municipal Koobin. Aj. de la Pobla

Fira del Vi de Falset

Josep Maria Torné: «Estem treballant per la supervivència de la vinya al Priorat, no per augmentar la producció»

Entrevista l El responsable de viticultura del Centre Tecnològic del Vi de Falset analitza l’estat actual del sector després de dos anys de sequera i els reptes que afrontarà la comarca del Priorat durant els anys vinents

Álvaro Rodríguez

Quines conclusions treieu d’aquests anys de sequera?

«Queda clar que hi ha hagut un notable augment de la temperatura i que aquest clima serà cada cop més extrem. Aquí al Priorat els períodes de sequera han augmentat un 24% i un 11% els dies de calor. Sabem que això continuarà. Aquests dos últims anys hem estat a menys de la meitat de precipitació i això ens ha portat a una perduda de producció significativa». Els embassaments de la demarcació no estan del tot plens

«Sí, s’ha de ser molt prudent. Alguns percentatges s’han recuperat i s’han aixecat mesures, però aquí tenim Siurana i Guiamets molt baixos. Margalef està ple, però té una capacitat més petita. Una situació del 20% a l’abril ens fa preveure que a l’estiu pugui ser agreujada. Per tant, ho mirem precaució i moderació, a veure si realment es pot utilitzar per regar o no aquest any, que és el problema». Falta pedagogia sobre aquest problema?

«Sí, és així. S’ha de fer una bona avaluació de com està cada embassament i aquí al Priorat no tenim la millor situació. Estem millor que fa un any, però amb la previsió que pugin les temperatures pot

Alternatives

«Totes les opcions per portar aigua de reg al Priorat són complexes»

ser un problema». Quines solucions calen?

«Una de les que s’ha parlat a curt-mitjà termini és portar

l’aigua de l’Ebre cap a Guiamets i Siurana. En principi s’ha engegat el projecte, però encara no hi ha una data prevista de quan podrem fer servir aquesta aigua. Mentrestant la realitat és que el Priorat necessita regar. Fa uns anys no ens pensàvem veure’ns en aquesta situació, l’evapotranspiració ens aug-

mentarà i les plantes necessitaran cada cop més aigua. En un futur molt pròxim serà imprescindible tenir reg de suport».

Hi ha més alternatives?

«Totes les solucions són molt complexes. Des del sector la més viable en els darrers anys ha estat la de comprar aigua, però és molt car i les

L’apunt

vestigació, però a la viticultura aquest treball no és immediat. També hem de destacar que la vinya vella, que és la diferencial del Priorat, és la que ha patit més. Tardarem molts anys a recuperar el nostre subsol, tot i que les últimes aigües ens han anat molt bé. Nosaltres estem treballant en projectes de selecció de millor material vegetal, que pugui estar millor adaptat i també ajudem el sector a aprofitar millor l’aigua disponible». Quina sensació li transmeten els viticultors?

Riudecanyes

Manifestació contra el transvasament de

Diversos grups ecologistes, socials, polítics i les DO del Priorat han organitzat avui una concentració a la presa de Siurana prèvia a la comissió de desembassament per demanar aturar el transvasament d’aigua al pantà de Riudecanyes.

vendes actuals no permeten assumir-ho. Aquí l’ús d’aigua regenerada tampoc és viable. També volem plantejar que Reus i Tarragona poguessin funcionar amb aigua regenerada i evitar que la de Siurana hagués de marxar a Riudecanyes. De totes maneres l’opció més viable és la del transvasament de l’Ebre».

Des del Vitec també heu treballat per adaptar les plantacions. Esteu més preparats?

«Estem engegant molts estudis i estem molt propers al sector. La nostra feina és intentar accelerar aquesta in-

«El que escoltem és que l’estat de la vinya és alarmant. Ja no és ‘necessitem aigua per produir’, sinó que s’ha de regar per la supervivència de les plantes. La vinya està morint i s’estan morint plantes. Les mesures que portem a terme són de supervivència». Es pot pensar en positiu de cara al futur?

«Esperem que les ajudes i les accions des de les administracions per aconseguir més aigua puguem tornar a tenir esperança en uns anys. Si ens acompanyen una mica les condicions climàtiques d’aquest any, podrem tenir una bona verema el 2025 i veure amb bones perspectives el 2026. Si tornem a tenir reg de suport i millores de material vegetal la situació millorarà a la zona. L’objectiu és poder deixar de pensar a sobreviure i tornar a plantar més».

Com valora la integració del Vitec a l’Incavi ?

«Al final tot suma, augmentarem esforços en investigació, serveis analítics i assessorament en el sector. Afavorir les sinergies que es puguin generar, millorar també les nostres infraestructures i estar del costat dels productors. Del que es tracta és de poder estar aprop del  territori».

Josep Maria Torné durant una conferència. Cedida

Migue Leal i Marc Fernández, endollats i preparats per complir

‘la llei de l’ex’ contra l’Andorra

Futbol l Els dos jugadors que van participar a la golejada van estar a l’equip pirinenc abans d’arribar al Nàstic

Arnau Montreal Quesada

Hi ha lleis no escrites en el futbol que se solen complir durant els partits i una és l’anomenada «llei de l’ex». Aquesta dicta que sempre que un jugador que s’enfronti al

L’Andorra també compta amb un ex del Nàstic, amb Pablo Trigueros

Futbol l L'Andorra també pot complir la «llei de l'ex» aquest diumenge a través de Pablo Trigueros. El central manxec, que va ser una institució l'any passat amb el Nàstic, ara milita a l'Andorra com un jugador de rotació. Enguany només ha disputat 22 partits, 13 dels quals com a titular. AMQ/Andorra

seu exequip, acabarà marcant o sent important en el partit. El Nàstic de Tarragona viatjarà diumenge a Andorra per fer valer aquesta norma amb dos exjugadors del club del Principat com són Migue Leal i Marc Fernández. Dos homes que, de fet, van ser partícips de la golejada grana contra el

Real Unión.

El conjunt de Dani Vidal va recarregar energies al Nou Estadi Costa Daurada amb el 4-1 contra el Real Unión del darrer diumenge. En aquesta victòria va ser clau, per una banda, Migue Leal. El lateral dret va assistir per la dreta a Pablo Fernández en el 2-1 i, posteri-

orment, va marcar el 3-1 amb una canonada que va treure les teranyines de la porteria. Aquest golàs va ser el primer que marca amb la samarreta grana des de la seva arribada al gener. Llavors, Leal va aterrar a Tarragona després de mitja temporada sense competir, el seu darrer club va ser,

precisament l’Andorra, on va militar durant tota la temporada passada. Amb tot, aquesta no va ser del tot profitosa per a Leal, perquè va jugar 15 partits dels quals només 8 va ser des de l’onze titular. Amb el descens de l’Andorra, Migue Leal es va quedar sense equip fins que el conjunt grana el va

El de diumenge serà la primera vegada que els dos jugadors tornen al seu exestadi

fitxar a l’hivern. Ara, Migue Leal torna al seu anterior estadi en el seu millor moment de forma.

L’altre jugador amb passat andorrà és Marc Fernández. El segon capità del Nàstic, que ahir va celebrar els seus 35 anys, també tornarà al que va ser el seu estadi ara fa tres temporades. Enguany, però, serà la primera vegada que torni al Principat des que va marxar. Marc Fernández ha assolit el paper de revulsiu a la plantilla de Dani Vidal. En el darrer duel al Nou Estadi, el segon capità va tornar a destacar amb una assistència a Pablo Fernández. En l’anterior, contra l’Unionistas, també va aparèixer provocant i transformant un penal i també repartint una assistència a Gorostidi.

Migue Leal i Marc Fernández tindran el seu paper aquest diumenge, sigui des de l’onze inicial o com a revulsiu i, pels interessos del Nàstic, convindria que es complís la «llei de l’ex».

El Nàstic ha patit la llei En contra, el Nàstic ja ha patit «la llei de l’ex». Concretament, va ser en la dolorosa derrota contra l’Ourense. Llavors, Xesc Fullana va anotar el primer gol del 2-1 del Nàstic al camp de l’Ourense. El jugador balear ja ho va fer en l’anterior enfrontament amb el Nàstic, quan el seu gol va donar la victòria al Cornellà.

S’exhaureixen les 200 entrades de l’AndorraNàstic i el club grana n’ha sol·licitat més

Futbol l El Nàstic va anunciar ahir que les 200 entrades que l'Andorra va facilitar al club grana de cara al duel d'aquest diumenge a l'Estadi Nacional ja estan exhaurides. Aquestes s'havien de comprar presencialment a les oficines del Nou Estadi i es van acabar en qüestió d'hores. En aquest sentit, des de l'entitat grana han destacat que s'ha fet una petició for-

mal al club andorrà per poder de disposar més entrades per poder vendre entre els aficionats que es van quedar ahir sense entrada. Des del club grana van remarcar que l'FC Andorra no vendrà cap entrada a l'afició visitant a les taquilles de l'Estadi Nacional i, en aquest procés de venda, els aficionats hauran de mostrar el passaport o el carnet de soci de l'Andorra. Diversos

socis del Nàstic van mostrar el seu malestar viscut en el procés d'adquisició ahir a la tarda. Per gestionar l'elevada demanda, el club va establir una llista d'espera a les oficines, una informació que no va arribar a tots els socis, segons van expressar a les xarxes socials. Des del club grana destaquen que treballen per poder tenir més entrades durant la setmana.  Redacció

A l’esquerra, Migue Leal i, a la dreta, Marc Fernández durant el duel contra el Real Unión de Irún del darrer diumenge. Gerard Martí/Gerard Sala

El Nàstic Femení es juga l’ascens de categoria en el darrer derbi

amb el CEF Sant Pere i Sant Pau

Futbol l Les grana necessiten guanyar el duel i esperar els resultats de rivals d’altres grups per ascendir

Arnau Montreal Quesada

L’equip femení del Nàstic de Tarragona es juga l’ascens a Primera Catalana aquest diumenge a les 19.45 hores en el darrer derbi tarragoní de la temporada contra el CEF Sant Pere i Sant Pau que es disputarà al camp municipal del barri. Les grana, entrenades per Fran Rodríguez, necessiten sumar una victòria contra l’equip del barri tarragoní i esperar un resultat favorable d’equips d’altres grups de Segona per poder assolir un dels bitllets d’ascens que corresponen als segons classificats amb millor coeficient.

Enguany la Segona Catalana ha comptat amb una màxima igualtat. El grup 7 és un dels més competitius i l’Aldeana –que ja ha pujat com a primer classificat–, el Nàstic, l’Icomar i el CEF Sant Pere i Sant Pau han bregat durant tot el curs a la part alta de la categoria. Degut a anteriors

resultats, el Sant Pere i Sant Pau ja ha quedat fora de la carrera per l’ascens i Nàstic i Icomar es juguen aquesta possibilitat. «Arribem amb

L’AD Torreforta assoleix l’ascens a Segona després de guanyar al Vendrell

Bàsquet l L'AD Torreforta va certificar el darrer cap de setmana l'ascens a Segona Catalana després de vèncer al Vendrell per 48-61. Els de Rafa Padín van superar el seu rival directe sense donar cap opció des del primer quart. Redacció/Cedida

una dinàmica molt positiva. En tota la segona volta no hem conegut la derrota i estem molt motivades per afrontar el partit i assolir l’ob-

jectiu de l’ascens», va destacar a Diari Més el tècnic grana Fran Rodríguez. Les grana hauran de guanyar i esperar, mentre que

El tarragoní Aleix Collados puja al podi de la classe 6 al XV Ral·li Ciutat de Valls

Motor l L'equip de l'Escuderia Baix Camp va acabar la competició quinzè a la general

Redacció

El pilot tarragoní Aleix Collados, al costat del copilot Oscar Sanglas, va tancar la seva participació al XC Ral·li Ciutat de Valls pujant al podi de la classe 6. El tarragoní, membre de l’Escuderia Baix Camp, va ajudar el seu equip a acabar el ral·li en 15a posició de la classificació general amb la seva tercera posició en una prova que era puntuable per al Campionat de Catalunya de Ral·lis.

La cursa es va disputar sota unes condicions meteorolò-

giques complicades, amb pluja i asfalt molt lliscant durant bona part del recorregut, que van provocar nombroses sortides de carretera i abandonaments. En aquest context difícil, Collados i Sanglas van saber gestionar molt bé la situació, mantenint un ritme sòlid i regular que els va permetre completar el ral·li amb un temps final d’1h20’25.2». Una seixantena de vehicles van prendre part d’una competició que comptava amb una distància total de 314,69 quilòmetres. Els participants van haver de passar per tres

El duel entre el Nàstic i el Sant Pere i Sant Pau serà diumenge a les 19.45 h al barri

l’Icomar estarà a una ensopegada del Nàstic per poder assaltar la segona posició. En aquest sentit, Rodríguez va subratllar que la clau és que «ser fidels al nostre estil i mostrar caràcter. És un derbi i hi haurà expectació al camp, són al·licients que hem de dominar. El que està clar és que no podem anar pensant en els altres resultats». En aquest punt, Rodríguez va ser crític i va destacar que «ens hauria agradat decidir l’ascens amb un play-off, potser hauria sigut més adient tenint en compte que el nostre grup és dels més igualats a la categoria i surt més perjudicat que d’altres a nivell de coeficient».  Això sí, les grana primer hauran de guanyar a un Sant Pere i Sant Pau que, a la primera volta, no van aconseguir

vèncer. L’equip del barri tarragoní no posarà les coses fàcils. El tècnic del sènior femení i coordinador del CEF Sant Pere i Sant Pau Iván León va destacar que «serà un partit molt bonic. Juguem a casa, és el moment d’acomiadar-nos de la nostra afició i és el derbi contra el Nàstic així que la motivació és elevada». A més, León va avisar que «pocs equips ens han guanyat a casa enguany i volem que això continuï així, anirem per la victòria».

Projecte en ascens

El femení del Nàstic continua enguany el seu creixement després de la incorporació del tècnic Fran Rodríguez el curs passat i les coordinadores Mariona Martí i Marta Líria al capdavant del projecte. Aquesta temporada l’equip s’ha mudat a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona amb la resta d’equips de l’entitat després d’una temporada a la Pobla de Mafumet. Fran Rodríguez va subratllar la millora que suposa entrenar en la nova instal·lació «allà disposem de tot el que necessitem. A més, enguany, amb la incorporació d’un equip juvenil, disposem de més jugadores que estirar i poder completar els entrenaments amb millor dinàmica. Aquests petits detalls en el dia a dia són els que donen els fruits i que, amb esforç i treball, facin que siguem l’equip que menys gols rep del grup i el segon que més genera».

Orriols-Muñoz va ser la parella que va acabar en primera posició del ral·li

trams: les Pobles-Querol, la Llacuna-Pontons i Can Ferrer. Albert Orriols i Manel Muñoz (Skoda) van ser els guanyadors després de destacar des del primer tram cronometrat.

El pilot tarragoní Aleix Collados amb el seu Peugeot 106. Nacho Mateo

Les jugadores del Nàstic Femení després de la darrera victòria a la Ciutat Esportiva. Nàstic

El TGN Bàsquet assoleix la permanència a la Supercopa

Bàsquet l Les lila van vèncer al Gramenet i van aprofitar l’ensopegada del SESE

Arnau Montreal Quesada

El TGN Bàsquet serà equip de Supercopa catalana una temporada més. Les tarragonines van assolir la gesta el dissabte després de guanyar el Gramenet per 47-37  i aprofitar la inesperada ensopegada del SESE per mantenir la plaça a la màxima categoria del bàsquet català.

El conjunt entrenat Israel

Esteve va preparar el duel amb un ull posat al duel entre el Cerdanyola i el Roser, però,

al final, qui va fer el favor va ser el Sant Gervasi. El SESE es jugava també la permanència a casa, però ho feia contra un equip que ja havia certificat el seu descens. La derrota del rival directe va encendre totes les alarmes al conjunt tarragoní, que va encetar el duel sabent que una victòria al pavelló del Sagrat Cor significaria la salvació.

Amb aquesta injecció de motivació extra, les d’Israel

Esteve van encetar un duel igualat amb un intercanvi de cistelles constant entre els dos equips. Aquesta igualtat

va deixar el partit amb un 2120 al descans. A la represa, el conjunt tarragoní va fer un pas endavant. Les liles van accelerar el ritme anotador, però la clau va ser la intensitat defensiva, que va deixar enrere el Gramenet poc a poc fins que van poder esclatar d’alegria i eufòria amb el final del partit.

«La salvació és un premi per al club, per a les jugadores i per a l’esforç i el treball de tota una temporada plena de dificultats», va destacar el tècnic Israel Esteve en el postpartit. A més, va afegir

Més de 600 alumnes participaran en el primer Cros de Sant Pere i Sant Pau

Poliesportiu l La cursa té l'objectiu de fomentar l'activitat física al barri

Redacció

Més de 600 alumnes de les escoles Sant Pere i Sant Pau i Marcel·lí Domingo i l’institut Sant Pere i Sant Pau seran els protagonistes del primer Cros de Barri el 7 de maig. És una nova cursa escolar que compta amb la col·laboració

de l’Ajuntament de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès (CET) amb l’objectiu de fomentar l’activitat física entre els joves i donar visibilitat al barri.

El conseller d’Esports de l’Ajuntament, Mario Soler, va destacar durant la presentació que «es tracta d’una acció

més de foment de l’esport entre els joves, una de les màximes prioritats de Tarragona Esports, que manté l’esperit cooperativista del barri de Sant Pere i Sant Pau amb aquesta xarxa entre centres escolars. Estem segurs que serà un èxit i que serà la primera de moltes més

Reus tornarà a acollir el torneig de futbol sala formatiu més gran

d’Europa

Futbol sala l L'ASB Futsal Costa Daurada aplegarà més de 2.400 esportistes al territori

Redacció

Esteve: «És un premi per al club, per a les jugadores i per al treball d’un any»

que «és un mèrit per a tots aguantar la Supercopa amb un equip tan jove. Enguany la lliga ha estat extremadament igualada i amb un partit més potser estaríem parlant d’arribar a la final a quatre». El TGN Bàsquet continuarà el seu creixement a la Supercopa com l’equip femení de la demarcació millor classificat.

edicions». D’altra banda, el president del CET, Pere Valls, va apuntar que «sempre que surt una nova iniciativa com és aquesta des del consell ens impliquem al màxim».

El cros sortirà el 7 de maig a les 9.30 hores des de l’Institut Sant Pere i Sant Pau i participaran alumnes des d’infantil 3 fins a 6è de primària. Els alumnes de primer de batxillerat seran els encarregats de l’organització de la cursa i també han estat els dissenyadors del cartell de l’esdeveniment. L’objectiu és que aquesta cita es consolidi a la ciutat.

Reus acollirà del 13 i 15 de juny de 2025 l’ASB Futsal Costa Daurada, el torneig de futbol sala formatiu més grans d’Europa que portarà al territori a 144 equips de futbol sala de 49 clubs diferents, nacionals (Catalunya, Madrid i Aragó) i internacionals (França, Anglaterra, Finlàndia, Irlanda i Andorra). En total més de 2400 esportistes de totes les categories formatives, des de prebenjamins fins a juvenils.

L’objectiu del torneig és oferir als nens i nenes l’oportunitat de gaudir del futbol sala en equip, tot convivint en un entorn privilegiat i compartint l’experiència amb esportistes d’altres clubs. Alhora, amb aquesta sisena edició es consolida el prestigi d’aquest torneig de referència, mantenint-ne la qualitat

i obrint noves fronteres per seguir connectant amb clubs d’arreu del món. El regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, va destacar durant la presentació que «el torneig situa un cop més la Costa Daurada com un autèntic pol d’atracció per a l’esport de base i demostra la qualitat de les instal·lacions esportives reusenques per acollir esdeveniments de primer nivell». El Pavelló Olímpic Municipal, els polilleugers Alberich i Casas, Ciutat de Reus, Cèlia Artiga, Joan Rebull, a més del Pavelló del Col·legi Pare Manyanet i el Pavelló Salle de Reus, són les instal·lacions esportives reusenques que acolliran la competició. Les competicions també es portaran a terme a les instal·lacions esportives de Tarragona, Salou, Cambrils, Riudoms, el Morell, la Canonja i Altafulla.

Les jugadores del TGN Bàsquet celebrant la victòria i la permanència a la Supercopa el darrer dissabte. Irene Urbistondo

Els diferents representants de l’organització del torneig ASB. Cedida

El liberal Mark Carney s’imposa a les eleccions al Canadà

Política l El successor de l'exprimer ministre del Canadà -Justin Trudeau- i líder del Partit Liberal, Mark Carney, es va imposar t en les eleccions parlamentàries del país, celebrades ahir. Segons els últims resultats amb un 96% escrutat, la formació va obtenir 167 escons -la majoria absoluta està en 172-, mantenint-se per davant uns conservadors (145) que aspiraven a prendre'ls el poder després de tres victòries electorals consecutives i superant també el Bloc Quebequès (23), els socialdemòcrates (8) i els verds (1). En el seu primer discurs després dels comicis, Carney va demanar a la ciutadania de no oblidar «la traïció» dels Estats Units, advertint al president Donald Trump que el Canadà «no es doblegarà» davant les seves amenaces. «Trump vol trencar-nos, però això no succeirà mai», va proclamar el líder liberal canadenc. ACN

Un

tiroteig a Uppsala, a Suècia, deixa almenys 3 morts

Successos l Almenys tres persones van morir i diverses més van resultar ferides en un tiroteig que va tenir lloc ahir dimarts a Uppsala, una ciutat situada a 70 quilòmetres al nord d’Estocolm, segons va confirmar la policia sueca. El tiroteig es va produir prop de la plaça de Vaksala i la zona va ser acordonada. Segons mitjans locals, el sospitós va fugir del lloc dels fets en un patinet elèctric i la policia va desplegar una àmplia operació per localitzar-lo. El ministre de Justícia de Suècia, Gunnar Strömmer, va qualificar l’incident de «brutal acte de violència». L’episodi es va sumar a l’augment de tirotejos mortals que pateix el país arran dels conflictes entre bandes criminals. Al tancament d’aquesta edició, la xifra oficial era de tres morts i diversos ferits, mentre les autoritats mantenien oberta la investigació per esclarir els fets. Agències

Pedro Sánchez promet que depurarà responsabilitats per la Gran Aturada

Política l No descarta cap escenari possible, però nega que sigui culpa d’un excés de renovables

El president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir la creació d’una comissió d’investigació per esclarir les causes de l’apagada general d’aquest dilluns, i va prometre que depurarà responsabilitats. «Arribarem al fons de la qüestió; es faran les reformes necessàries, s’adoptaran mesures perquè això no torni a passar, i s’exigiran les responsabilitats pertinents als operadors privats», va dir. No va descartar cap escenari, tampoc el ciberatac, però va avançar que no és culpa d’un excés d’energia renovable ni d’una manca de cobertura per demanda no satisfeta. També va apuntar que «els que vinculen l’incident a la manca de nuclears menteixen o demostren la seva ignorància», perquè més que una solució, les nuclears han estat «un problema».

La segona prioritat, segons Sánchez, és «descobrir què ha passat i adoptar les mesures perquè no torni a passar». Va apuntar que espera els primers resultats de la investigació de Red Eléctrica «en les

pròximes hores o dies», igual que les operadores privades. «La ciutadania ha de tenir clar que el govern d’Espanya arribarà al fons de la qüestió, que es faran les reformes i s’adoptaran les mesures necessàries perquè això no torni a passar, i que l’executiu espanyol exigirà totes les res-

L’ANC reclama dotze anys per als policies que van ferir en Roger Español

Tribunals l L'ANC reclama dotze anys de presó per als policies processats per buidar l'ull a Roger Español. L'escrit d'acusació fa responsable subsidiari al Ministeri de l'Interior i aprova la quantitat que reclami Español per les lesions i seqüeles patides físiques i psíquiques. ACN

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Feliz cumpleaños Rosanita!! Nuestra mortadela cumple hoy 4 añitos. Cada día más guapa y lista. Te quiero mucho, tu Tito!

Laia muchas felicidades en tu 2 añitos de parte de tus yayos y tu tio de Vilaseca, besitos...

ponsabilitats pertinents als operadors privats».

Comissió d’investigació

El govern espanyol ha creat una comissió d’investigació liderada pel ministeri de Transició Ecològica, que «comptarà amb la col·laboració d’altres organismes en matèria de ci-

berseguretat i també en relació amb la CNMC».

A més, el Consell de Seguretat Nacional ha demanat al grup europeu de coordinació de l’electricitat, que depèn de la Comissió Europea, que elabori un informe independent des de Brussel·les «per tenir una fotografia més clara i ver-

El govern ha creat una comissió per investigar què va provocar l’aturada

semblant del que ha passat en aquestes hores crítiques».

També recordà que el Centre Criptològic Nacional està analitzant els registres informàtics de Red Eléctrica «per no descartar cap hipòtesi».

Les nuclears, «un problema» Sánchez també va advertirque «els que estan vinculant aquest incident a la manca de nuclears, francament menteixen o demostren la seva ignorància», perquè la recuperació s’ha aconseguit «gràcies a la interconnexió amb França i Marroc, als cicles combinats de gas i a les centrals hidroelèctriques».

«Els ciutadans han de saber que durant aquesta crisi les centrals nuclears, lluny de ser una solució, han estat un problema, perquè estaven apagades i hem hagut de desviar cap a elles grans quantitats d’energia per mantenir els seus nuclis estables».

Promoció Mireia Molina Plana, ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja Diari Més quinzenalment. Així doncs, Mireia ja té a les seves mans els productes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Mireia ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com

Mireia Molina Plana recull la cistella de Caprabo i Diari Més

ACN

Sánchez i Aagesen reunits amb la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor. ACN

k Dels lectors

La plaça de la Font

La plaça de la Font, és una plaça preciosa, d’aquelles de les que te’n podries tornar a enamorar, però té dues cares, la de dia i la de la nit. Durant el dia, és relativament tranquil·la, però també viva, sempre està transitada, rar és qui no passa per aquí, per anar de la part alta al centre o a la inversa. Hi destaca el consistori municipal, encara que predominen els bars i restaurants, de fet és majoritàriament el que hi ha, tret de 2 establiments de comerç dels de tota la vida, que malgrat el pas del temps es mantenen en peu, com a úniques botigues i records identitaris. Amb raó la referència que abans en teníem com a plaça de l’Ajuntament, ara col·loquialment molts en diuen ‘Plafo’, obviant la presència de l’ens públic.

La resta com sabem són bars alguns amb pretensions d’oci nocturn, i de dubtosa llicència.

Viure-hi no és gens fàcil, ja que fent-ho damunt d’un bar hi hem tingut moments de tot. Des d’inseguretat per la clientela que algun cop s’ha colat a l’escala per continuar el seu ‘after’, a la picaresca d’alguns responsables que sovint simulen regentar una discoteca fent anar la música dels establiments a tota castanya, com a reclam per als vianants, a la més absoluta pau durant la pandèmia, on certament semblava una escena treta d’una pel·lícula apocalíptica (els extrems mai són congruents).

Malauradament, després va esdevenir la selva, «salvis qui pugui» com en deia en Groucho, els locals van començar a ampliar les terrasses i a ocuparne l’espai públic sense que ningú hi posés fre. Des d’aleshores els bancs públics gairebé han quedat inexistents engolits per les taules i cadires d’aquestes.

Els clots dels arbres tenen una nova utilitat acollint

els tamborets que els ocupen per tal d’aprofitar fins a l’últim espai on posar gent o també serveixen de magatzem de para-sols i mobiliari. Les pantalles exteriors han proliferat i de manera sorollosa, van començar amb el mundial, i han acabat retransmetent qualsevol partit de futbol, programes de cuina, entreteniment o llargues llistes d’Spotify. Ara d’un temps aquí ja no és possible tenir les finestres obertes ni a l’hivern per ventilar, ni molt menys a l’estiu, perquè el soroll que es genera, la gent a tocar de la façana, la música a tota castanya, l’olor de tabac de la clientela, els crits dels gols o penals, els para-sols que els dies de pluja ens neguen gaudir de qualsevol imatge bucòlica i un gran etcètera, fa que aquesta meravellosa plaça, ‘Euripus’ o espina central de l’antic circ romà, per on desfilaven quadrigues, s’hagi convertit pels que hi vivim, en una presó. Sensació que augmenta a mesura que s’acosta Santa Tecla gloriosa, i amb ella totes les activitats, i concerts, que solen acabar a altes hores de la nit, on els decibels són els únics que sabem del cert que arriben a la lluna, i les barres dels bars s’obren pas tancantnos el nostre, dificultant o impedint l’entrada i sortida a les nostres corresponents habitatges.

Ara amb l’aprovació de la nova ordenança i pel que sembla amb la voluntat del govern actual del nostre ajuntament, de fomentar la convivència entre veïns i locals esperem poder tornar a ser lliures dins de casa nostra. I deixar de medicar-nos per a l’ansietat i l’insomni que patim per la contaminació acústica que es genera, en aquest meravellós i descuidat espai.

Alèxia Amat Veïna de la plaça.

Tarragona

k Editorial k

Un cercle poc virtuós

Han passat més de 24 hores des que tota la península Ibèrica es quedés sense subministrament elèctric. I passat tot aquest temps encara no s’ha exposat públicament cap causa probable que justifiqui el dilluns negre que es va viure a tot el país. Pedro Sánchez, el president del Govern, ha assegurat que demanarà responsabilitats a les empreses energètiques, però a hores d’ara, si no es coneixen els motius que van sacsejar sobtadament les vides de milions de persones, qui pot garantir que no es tornarà a repetir la mateixa situació? De fet, l’enginyer Javier Reales, de la URV, ho deixa ben clar quan se li pregunta

sobre aquesta possibilitat: «no es podia preveure, però es podria repetir». Va ser una mena de ‘tempesta perfecta’, perquè a més de l’apagada elèctrica també se’n va derivar una de connexió a internet –menys generalitzada, però igualment rellevant–, i tot plegat va posar sobre la taula la fragilitat del model de vida que com a societat ens hem atorgat. La dependència tecnològica ens facilita molta de la nostra activitat quotidiana. De fet, fins i tot els ‘smartphones’ tenen una funció de llanterna que ahir va ser útil. Fins que va ser impossible recarregar unes bateries que es van acabar abans per ús de les llanternes. És un cercle poc virtuós.

1 de maig: Dignitat, drets i futur per a la classe treballadora

L’1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors i les Treballadores, és una jornada de memòria, de lluita i de compromís. És un dia per recordar que els drets que avui tenim no han estat mai cap regal, sinó el fruit de dècades de lluita col·lectiva, de mobilitzacions, de sacrificis i de solidaritat obrera. I, sobretot, és el moment per reivindicar tot allò que encara tenim pendent.

Com a consellera de l’Ajuntament de Tarragona i com a persona profundament vinculada al sindicalisme, visc aquest dia amb una doble responsabilitat. D’una banda, com a treballadora que ha crescut al costat del moviment obrer. De l’altra, com a representant pública que ha de garantir que els drets laborals es respectin, començant per la mateixa administració. No podem exigir condicions dignes al teixit empresarial si no som exemplars.

Quan parlem de drets laborals, també cal assenyalar les desigualtats que persisteixen en el món laboral. Les dades són clares i preocupants: segons l’Observatori del Treball i Model Productiu, el 2023 un 75% de les jornades parcials a Catalunya les ocupaven dones. Aquesta xifra reflecteix una estructura que condemna milers de dones a la precarietat, a la inestabilitat econòmica i a la dependència. A més, moltes d’elles carreguen amb dobles i triples jornades: la feina re-

Mary López

Consellera d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

munerada, les tasques domèstiques i la cura de les persones dependents. L’economia continua sostenint-se damunt l’esforç invisible i sovint silenciat de les dones. Especialment, les que treballen en els sectors més feminitzats i precaris: la neteja, les cures, les residències, l’atenció domiciliària, el comerç, l’hostaleria... Feines imprescindibles per al funcionament de la societat, però històricament menyspreades i mal pagades. Per això aquest 1 de maig també ha de ser feminista. Perquè no hi haurà justícia social sense igualtat de gènere. Necessitem polítiques públiques que dignifiquin tots els treballs, que corregeixin la bretxa salarial i que garanteixin horaris racionals i corresponsabilitat a les llars. Necessitem inserció laboral real en tots els sectors, formació contínua i un compromís actiu per erradicar tota forma de

discriminació.

A més a més, cal posar el focus en els col·lectius més vulnerables del món laboral: la joventut i les persones migrades. Moltes vegades, els joves accedeixen al seu primer lloc de treball en condicions molt precàries, amb sous baixos i sense estabilitat. El mateix passa amb moltes persones nouvingudes, que sovint pateixen discriminació o s’han de conformar amb feines molt per sota de la seva formació i experiència. Per garantir un futur laboral digne per a tothom, calen polítiques d’inclusió real, formació accessible i suport institucional.

L’economia continua sostenint-se damunt l’esforç invisible i sovint silenciat de les dones. Especialment, les que treballen en els sectors més feminitzats i precaris

També hem de reivindicar el valor de la negociació col·lectiva, dels convenis i dels sindicats. Perquè la democràcia també es juga als centres de treball. En un món en constant transformació els drets laborals han de ser el mur de contenció davant la precarietat.

Aquest 1 de maig sortirem un any més al carrer. Per recordar d’on venim, per defensar el que tenim i per guanyar el futur. Em comprometo a estar al costat de la classe treballadora, a escoltar i a actuar. Perquè sense treball digne, no hi ha futur possible. I perquè els drets, no es toquen!

k Tribuna k

k Tribuna k

Área Metropolitana del Camp de Tarragona

Anadie que resida en el Camp de Tarragona se le escapan las históricas y continuas rivalidades, y, cuando no, enfrentamientos entre municipios para poder llegar a un acuerdo que beneficie al territorio, como podría ser la implantación del Área Metropolitana del Camp de Tarragona. Principalmente, destacan las rencillas entre las ciudades de Reus y Tarragona, cuyas personas suelen denominarse tradicionalmente como los ‘ganxets’ y los ‘pelacanyes’, por aquel refrán de «a Reus enganxen i a Tarragona manxen». Se comentan anécdotas simpáticas, sin constancia exacta de ser ciertas, como aquel panfleto turístico reusense que más o menos venía a decir: «a pocos kilómetros se encuentran las ruinas romanas de Tarragona», o la polémica sobre la orientación que debía tener el caballo del general Prim en una de las plazas de Reus. Las rivalidades entre estas poblaciones siempre han sido notorias.

Las más recientes las podemos encontrar en el nombre de la universidad. Mientras en el resto de las provincias catalanas se utiliza el nombre de la capital, como es Barcelona, Girona y Lleida, aquí se optó por el nombre de un ilustre catalán del territorio, para así salvar las diferencias locales, denominándola Universitat Rovira i Virgili. Otro ejemplo significativo surgió a la hora de ubicar la estación de ferrocarril de alta velocidad, situada finalmente en medio de un descampado, no pudiéndose encontrar un nombre más acertado que el de ‘Camp de Tarragona’.

Ahora, sin embargo, se une una nueva población: Vila-seca. Inicialmente, se había consensuado instalar la

Ex

futura Estación Intermodal del Camp de Tarragona, cerca del aeropuerto de Reus. No tardó en aparecer la disconformidad del alcalde socialista de Tarragona, Rubén Viñuales, quien propuso reservar un espacio para dicha estación en el nuevo Plan de Ordenación Urbanística Municipal (POUM) de Tarragona, justificando que la ubicación actual estaría «en medio de la nada», repitiendo el error de la actual estación de alta velocidad, situada entre La Secuita y Perafort. Este hecho provocó que el Ayuntamiento ‘juntaire’ de Vila-seca, abandonara su participación en los grupos de trabajo del área metropolitana, denunciando una falta de respeto institucional, por parte de sus homólogos en el Ayuntamiento de Tarragona. Sin duda alguna, se hace necesaria, en un futuro inmediato, un Área Metropolitana, no con la envergadura de la de Barcelona (AMB), ya que hablamos de una población de 5,1 millones de habitantes, frente a los 556 mil del Camp de Tarragona, pero tampoco quedando absorbidos como un apéndice de la centralidad barcelonesa, situación motivada por la falta de consensos que impiden avanzar. En abril de 2025, la Diputación Provinci-

al de Tarragona adjudicó un contrato para impulsar, redactar, implantar, seguir y evaluar una estrategia con un perfil claramente metropolitano, que se espera esté finalizada en enero de 2026. El impulso inicial lo daban ocho municipios, con posibilidades de ampliarse; nadie pensaba que uno de ellos se descolgaría apenas iniciado el camino.

El Área Metropolitana de Tarragona, dependerá de la generosidad y la humildad, imprescindibles para alcanzar verdaderos consensos entre todas las poblaciones

El Área Metropolitana de Tarragona, dependerá de la generosidad y la humildad, imprescindibles para alcanzar verdaderos consensos entre todas las poblaciones. Esta es necesaria para mejorar considerablemente la calidad de los servicios, mediante una adecuada coordinación y cooperación entre municipios, evitando duplicidades o rivalidades que no aportan ningún beneficio a la colectividad, ni tampoco a cada localidad en particular. También contribuiría a una gestión más eficiente en ámbitos como la movilidad, el transporte o la energía. Una estrategia conjunta facilitaría la atracción de inversiones internacionales o el mantenimiento de las ya existentes, con el entorno que ello genera: empresas de servicios, autónomos, puestos de trabajo y atractivos turísticos, consolidando nuestra provincia como destino preferente para proyectos estratégicos. Pero insisto: todo esto solo será posible si se trabaja con la mirada puesta en el interés colectivo del territorio, alejándose de rivalidades y enfrentamientos estériles, que solo van en detrimento de nuevas y mejores oportunidades.

k Tribuna k

Adaptar-se: l’art de renéixer

Fa gairebé set anys que conviu amb mi una malaltia degenerativa que ha reescrit les regles de la meva existència. Un canvi que, d’entrada, semblava una sentència irrevocable, però que amb el temps m’ha forçat a reinventar-me. Quan el terra desapareix sota els peus i tot el que coneixies es desfà, l’adaptabilitat esdevé l’art de renéixer amb cada nou dia.

La vida ens colpeja a tots, més tard o més d’hora. Alguns perden la salut; d’altres, treballs que semblaven part de la seva identitat, amors que creien indestructibles o certeses que es desmunten com si fossin de fang. Tot canvia: les forces, el cos, fins i tot la manera com la llum et toca el rostre. Res és immutable. I és en aquests moments de reinvenció forçada que descobrim que som capaços de fer passos que mai hauríem imaginat.

En el meu cas, hi ha dies que el cos es converteix en una presó que no respon. Però fins i tot llavors, reclòs al llit, conservo un espai on encara soc lliure: l’espai de les paraules. Escriure és la meva manera d’aferrar-me a la vida, de donar sentit al dolor, de sentir que segueixo aquí. Mentre pugui crear, encara que sigui amb un sol dit sobre la pantalla, sé que no he desaparegut. Cada frase és una empenta per continuar endavant.

Adaptar-se no és rendir-se. És la capacitat de transformar les limitacions en noves formes d’expressió. És trobar camins desconeguts per mantenir-se fidel a un mateix fins i tot enmig del naufragi. Quan el cos falla, la ment busca nous camins. Quan les forces minven, l’esperit es fa més fort. Aquesta resiliència és la que ens permet avançar, fins i tot quan tot sembla dir el contrari.

Cada dia continuo aprenent que l’adaptació no és sinònim de derrota, sinó d’intelligència. La rigidesa esclata, però la flexibilitat és immortal. Som com rius que, fins i tot quan es tornen subterranis, no deixen de fluir. Som com arbres que dobleguen les branques per evitar que els trenqui la tempesta. És igual com canviï el voltant; el que compta és mantenir intacta la flama que ens defineix, encara que hagi de cremar amb un altre tipus de llenya.

Cada dia continuo aprenent que l’adaptació no és sinònim de derrota, sinó d’intel·ligència. La rigidesa esclata, però la flexibilitat és immortal

Aquesta reflexió no parla només de mi. És un mirall per a tots els que, després de perdre alguna cosa irreemplaçable, han après a parlar un idioma diferent amb la vida. Parlo de qui es reconstrueix després del terratrèmol, maó a maó. De qui troba racons de llum on només hi havia enderroc. De qui balla amb les cames lligades perquè la música li corre per les venes. Quan miro enrere, entenc que cada obstacle ha estat una prova que m’ha portat a descobrir forces que no sabia que tenia. No ha estat fàcil, ni perfecte, ni està tot superat, però cada cicatriu que duc escrita al cos i a l’ànima és un recordatori que he anat més lluny del que pensava possible. I si alguna cosa he après, és que la capacitat de transformar-nos no desapareix, fins i tot quan la vida ens posa a prova.

L’art de renéixer és, en el fons, l’art de confiar en la pròpia ombra. És entendre que la vida ens prendrà coses, però que mentre puguem transformar-nos, i somiar amb els ulls oberts, sempre hi haurà un camí. Perquè la força veritable no està en no caure, sinó en aixecar-se amb les mans plenes de pols.

Pere Domingo

Rafa Luna

senador y diputado del PP por Tarragona

Necrològiques

Tarragona

Teresa Malapeira Manchó.

Ha mort als 97 anys. El seu funeral

serà avui a les 10.30 h al Tanatori.

Poboleda

Maria Teresa Obré Torras.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Cementiri de Poboleda.

Mor als 18 anys l’esquiadora

Margot Simond

Defunció La jove esquiadora francesa Margot Simond, de 18 anys, va morir el darrer dijous. Integrant del Comité d’Esquí de Savoia i del Club de des Saisies, era considerada una de les grans promeses de l’esquí alpí francès. El món de l’esport lamenta profundament la seva pèrdua, destacant el seu talent, passió i trajectòria brillant. Agències

Mor als 76 anys la fotoperiodista barcelonina

Anna Turbau

Defunció La fotògrafa Anna Turbau, nascuda a Barcelona l’any 1949, va morir a finals de març als 76 anys. Formada a l’Escola Massana i a Elisava, va destacar per mostrar la pobresa i les lluites socials que el franquisme volia ocultar. Instal·lada a Galícia als anys 70, va documentar mobilitzacions obreres i la vida rural amb un estil expressiu i proper. Va treballar per revistes com Interviú i Actual, i va rebre el Premi a la Trajectòria Fotogràfica del Transhumant Festival el 2023. Turbau també va ser professora de fotoperiodisme i fundadora del Sindicat de la Imatge UPIFC. Més recentment, va debutar a la fira ARCO amb la galeria Nordés i la Generalitat va adquirir algunes de les seves obres. La seva fotografia, compromesa i humana, continua sent testimoni d’una època i d’una manera d’entendre la professió. Agències

Els joves de Solivella impulsen Cal Vari per reforçar la vida cultural

Conca de Barberà l La nova Associació Cultural Cal Vari es va presentar dissabte a Solivella, a la Conca de Barberà, davant més d’un centenar d’assistents. Fundada al gener per joves del poble, vol reforçar l’arrelament i dinamitzar la vida

associativa local. L’acte va comptar amb la consellera comarcal de Cultura i Joventut, Núria Forn, i l’alcaldessa Rosa Salvadó. L’entitat preveu impulsar xerrades, concerts, excursions, jocs i activitats obertes a tothom. Redacció/Associació Cultural Cal Vari

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Pensa si no estàs assetjant a les persones que realment et volen de veritat. Una mica de llibertat per part teva serà la solució als petits problemes.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La teva receptivitat es veurà molt augmentada així com la teva capacitat de fer noves amistats. L’amor et somriurà en més d’una ocasió.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Posa cuidat en el que diguis o facis. Seràs observat críticament per persones que estaran esperant la mínima per a calumniar-te. Nit passional.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

Tranquil·litza’t una mica durant la jornada d’avui i no pensis que la coses et surten malament perquè sí. No desesperis, tot anirà bé.

VERGE

23/08 al 22/09

El teu magnetisme personal segueix en alça serà molt fàcil la comunicació amb els pròxims. Les noves trobades t’alegraran. Nit ardent.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Et mostraràs davant els altres molt discutidor susceptible als comentaris aliens. Encara que tinguis la raó cedeix una mica.

10:30 Teló de fons

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica lletres

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 La comarcal (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Dedica’t més a les coses de la llar deixa de costat l’econòmic o professional. Organitza algun sopar diverteix-te amb els quals comprenen.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Enfronta a la realitat tal qual encara que et sentis una cosa disminuïda, centra’t en la tasca en els teus objectius personals. No canviïs.

20/01 al 18/02 AQUARI

Les entrades de diners tothom financer en general cobraran molta importància durant tota la jornada d’avui. No temis a res, arrisca’t.

CRANC

21/06 al 22/07

Serà en l’àmbit familiar on trobaràs el major equilibri anímic i les majors compensacions. Si pensaves a realitzar algun viatge ajorna’l.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

No crees en totes les coses que avui et prometin molt menys en aquests assumptes que et plantegen de manera fàcil amb molt a guanyar.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Intenta dominar el teu afany de possessió sobre els altres aconseguiràs millors objectius en les teves empreses no et crearàs enemics.

TAC 12

10:00 Efecte Mosaic. Matí

10:30 Com la nit el dia. On tour

11:00 Teló de fons

11:30 [RE]Poblem

12:00 +Xarxa + Sostenibilitat

12:30 Teló de fons

13:00 [RE]Poblem

13:30 Com la nit el dia. On tour

14:00 Notícies 12

14:30 Com la nit el dia. On tour

15:00 Teló de fons

15:30 [RE]Poblem

16:00 Efecte Mosaic. Tarda

17:30 Pica Lletres

18:00 + Xarxa + Sostenibilitat

18:30 Connecta 10Comarques

19:00 Notícies 12

19:30 180 graus

20:00 Notícies 12

20:30 Com la nit el dia

21:30 Va passar aquí. Catalunya

22:00 Notícies 12

22:30 Com la nit el dia

23:30 Va passar aquí. Catalunya

00:00 Notícies 12

Sudoku

Mots encreuats

HORTIZONTALS: 1. Dibuix petit o gravat també emmarcat. Té poc enteniment. 2. Ajunteu dues coses. Estovar vianda amb vinagre. 3. Mai sense principi. Residir en un lloc. Comença la ratxa. 4. Determinar el dia d’una cita. Guerra feta a l’aire. 5. Principi de riquesa. Exercits segons la pròpia voluntat. 6. Unitats de corrent elèctric. Lletra. Una de sal. 7. Una mica de gent. Assassinen. Abreviació de targeta. 8. Època històrica llarga. Està al forn. Mil dos-cents. Cua d’una rata. 9. Protegir amb atenció. 10. Impost que tots paguem. Indicació d’una casa per la dreta. Insecte que menja teixits. 11. Comença el mal. Mil cinc romans tots junts. Rancallós. Oxigen. 12. Ajuntem criteris semblants. Comença el rumiar. És complet. VERTICALS: 1. Època de la Quaresma. 2. Ajuntava amb bones intencions. Vam anar tots des de baix. Cinquanta. 3. Entrada d’aigua. Manté el sabor del vi. Inspector de la regulació de les aigües de les sèquies a València. 4. Viurem molts anys. Comença el viure. Torna de viatge. 5. Marca registrada. Plantaran arbres després de l’incendi. Mil. 6. Ocell de coll llarg.Vista sense límits. Garrot partit pel mig. 7. Mig trencat. Fet d’ensenyar formar algú. 8. Dins d’una riera. Sense roba. 9. Faran nius els ocells. Soroll de trencadissa. 10. Pena sense límits. Boig desesperat. Doctor. Fòsfor. 11. Eufemisme. Alcohol primari. 12. Ràbia contiguda. Posarà clorur de sodi. Una del mig del peu.

Màxima Mínima Estat del cel

Previsió pel Camp de Tarragona

VENDRELL.

TARRAGONA:

Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120

Ciutat, Rosa M.

La Granja: Gran Canaria 11. Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué, Joaquim i Tania Plaça del Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084.

SALOU:

Oliva, Dolors Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555.

VILA-SECA:

Escobar, Francesc Requet de Fèlix, 54. Telèfon 977 391 672.

CAMBRILS:

Besora Mallafre, Anna Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270.

VALLS:

Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.

EL VENDRELL:

Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 64 Telèfon 977 660 333.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

El cel estarà serè o poc ennuvolat per la circulació de bandes de núvols alts i prims, en especial al matí. A banda hi haurà estrats baixos, extensos fins a migdia i al final del dia a punts de les Terres de l’Ebre, on el quedarà entre mig i molt ennuvolat, mentre que durant la tarda minvaran.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar al litoral i baixarà lleugerament a la resta. Per la seva banda, la màxima serà semblant o lleugerament més alta.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

Avui felicita als que es diuen: Pius, Josep-Benet, Amador, Indaleci i Sofia.

Halldór Már:

Entrevista ‘This way, please’ és el cinquè disc en solitari del músic d’origen islandès, i hi versiona en anglès grans èxits del rock català

Versiones clàssics de Gossos, Els Pets, Sau, Whiskyn’s, Sopa de cabra, Lax’n’busto, Amics de les arts, Mishima i Joan Dausà… D’on ve la idea de fer un disc així?

«Volia fer alguna cosa per celebrar els deu anys de la publicació de Winds, en què havia versionat clàssics de la Nova Cançó. Però no volia fer un Winds 2, per dir-ho d’alguna manera, així que vaig pensar en cançons del rock català».

I has escollit una pila d’himnes. La tria la vas fer seguint un criteri musical o emocional?

«D’entrada, en vaig escollir unes quantes que són icòniques: el Bon dia, Llença’t, Camins, Boig per tu I després en vaig afegir altres que també m’agradaven molt, com els temes de Mishima, Amics de les Arts o Joan Dausà». Resulta sorprenent que, en fer la traducció a l’anglès, la mètrica de les paraules quadri tan bé

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

amb l’original català. Corren és Running, Bon dia és Good Morning, Truca’m és Call me «Traduir del català a l’anglès és més fàcil que, per exemple, del castellà. En anglès sembla que hi ha menys síl·labes i que no pots dir tantes coses i, en aquest sentit, el català s’hi acosta més. Després, també passa que la majoria d’aquestes cançons les han fet músics que han mamat molta música en anglès i, d’alguna manera, s’hi adapten bé. També m’ho he currat molt, clar. El Boig per tu, per exemple, que en anglès seria Crazy for you, no em quadrava, així que al final es va quedar

amb Mad bout you, sense la lletra a, abreviant una mica perquè s’adaptés bé, però sense perdre l’essència».

El productor del disc ha sigut en Caïm Riba. Quin encàrrec li vas fer, en encomanar-li aquesta feina?

«Volia fer un disc semblant al Winds, que era una mica més acústic. Jo vaig fer les versions a casa meva amb guitarra i veu i després li vaig enviar a ell, que se les va imaginar a la seva manera. La seva producció ha aportat unes idees que m’encanten i, si el disc sona tan bé, és gràcies a ell, que ha fet una feina extraordinària».

Al disc hi tenim una bona representació tarragonina. Començant pel Bon dia d’Els Pets. L’has convertit en una mena de balada folk amb violí.

«La nostra idea no era fer una versió, sinó adaptar-la una mica al meu estil, porta-la al meu terreny i fer-la una mica més relaxada.

Vam veure que un violí hi entraria molt bé, i per això vam trucar a l’Anna Surís, que va entrar a l’estudi i ho va improvisar al moment. La idea era fer-la una mica folk country, i la veritat és que m’agrada molt com ha quedat».

El Jump In de Laxa’n Busto, en canvi, l’has suavitzat. Ara aquell Llença’t que tots hem cantat gairebé cridant és una cançó pop de guitarres.

«Sí, era molt roquera i vaig provar de fer-la més arpegiada, amb guitarres una mica Sufjan Stevens… Però, a la vegada, animada, afegint-hi aplaudiments, perquè la cançó és molt gran, és un himne d’estadi».

I per al Could It Be Me, que versiona el Puc ser jo de Whiskyn’s, has anat a parar a un ritme gairebé de bossa nova… «Ho vaig provar i em vaig adonar que tant la lletra com la música s’hi adaptaven molt bé. Quan la vaig tenir feta em va agradar molt, gairebé semblava que vingués del Brasil…».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

k Golfus de Tàrraco

A la Febró fan (moltes) coses

Ala Febró sempre fan coses, diu la cançó popular. Però Canal Reus i TV3 fan el badoc i no les expliquen ni surten al TN Comarques, sisquera. Sense anar més lluny, demà fan la plantada del pi de l’1 de maig. És una festa singular, de les que posen catxondos els etnòlegs, com Joan Amades. Hi poso erudició per veure si així convenço les teles. A Reus fan la seva festa de l’arbre de maig a la plaça de la Patacada, però serà els dies 9 i 10. I la de la Febró és singular, perquè es va al matí a tallar el pi al bosc, i la gent del poble el porten i l’alcen al mig de la plaça. Enguany l’acompanyarà música de gralla i timbal dels Va de vent. I després hi haurà dinar de clotxa.

Des de fa uns anys la plantada és també una festa de llibres i cultura, una mica Sant Jordi. La festa perviu i s’adapta als temps. Fa anys durava tot lo maig, mes on era permès fer ‘coses’ com omplir de cards i esbarzers la porta d’algú que alçava aviat per agafar el cotxe de línia, o es dibuixaven camins de cendres entre les cases de persones que potser començaven a festejar. O no. El pi es tallava amb xurrac, d’amagat dels amos del tros. I es portava a coll, cada dia una mica, acostant-lo al poble. I s’aixecava amb cordes des dels balcons. Els jovenots hi pujaven fins dalt i quedaven enganxats de reïna.

Ara la cosa ha canviat, però encara és una festa autèntica i especial. Què, Espartac Peran, no t’he convençut per fer-ne un programa ‘Som únics’? Com ets! Però tant li fa, perquè a la Febró ja sabem que som únics! (Aquesta columna ha estat catorze hores ‘desapareguda’ en la foscor, com un tren de mercaderies dins d’un túnel).

Carles Marquès i Virgili

Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Juan Padilla

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

El músic Halldór Már. Cedida