Dimecres 14 de maig de 2025

El consorci pel patrimoni entre Generalitat i Ajuntament, sense l’Estat, és «qüestió de mesos»

Política l Les administracions avancen en el pacte a l’espera de definir el paper del Ministeri de Cultura

L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya avancen a bon ritme en la creació d’un consorci pel patrimoni. «És qüestió de mesos. D’aquí poc tindrem notícies. Des del Govern estan molt implicats», explica l’alcalde Rubén Viñuales en declaracions al Diari Més. Les dues administracions treballen plegades i amb bona sintonia a l’espera de definir el paper que tindrà l’Estat amb el Ministeri de Cultura. «Es tracta de trobar la millor fórmula i anar progressant mentrestant», defensa el batlle tarragoní.

La clau de volta es troba en els espais patrimonials dels quals l’Estat és propietari a Tarragona. Que són més aviat pocs. «Gairebé no té res. El MNAT és de titularitat estatal, però la gestió és autonòmica i la Generalitat ara ha avançat els diners de la museografia», posa com a exemple Viñuales. La Pedrera del Mèdol en seria un altre. Els grans monuments del conjunt de Tàrraco o bé són municipals, o de la Generalitat, o de l’Església. «Per això, potser l’àmbit de

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, explica que les negociacions avancen a bon ritme. Generalitat

La falta de nous pressupostos dificulta l’adhesió del Ministeri

participació que preveiem de l’Estat al consorci pot ser diferent», afegeix l’alcalde.

En aquest sentit, a l’hora de parlar del consorci, Viñuales ha acostumat a posar d’exem-

Les Ciudades Patrimonio adopten un pla tarragoní contra el vandalisme

Seguretat l El sistema pioner es va idear a la Guàrdia Urbana

Oriol Castro

El grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat ha aprovat aquesta setmana un protocol pioner per a respondre als actes vandàlics contra el patrimoni cultural. Un sistema, en gran part, ideat per la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Més enllà, els representants de les diferents ciutats s’han reunit a París amb Lazare Eloundou, Director del Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco. «Li vam exposar els problemes que tenim a vegades amb certs projectes que han de rebre el vistiplau de la Unesco i que trigen molt

a rebre l’aprovació», explica l’alcalde Rubén Viñuales. Enguany, l’Ajuntament ha presentat el Pla de Gestió de Tàrraco a la Unesco. «Encara l’estan estudiant. Però Eloundou ens ha elogiat a tot el grup per la gestió que fem del patrimoni. Ens han dit que som un exemple», expressa

ple l’existent a Mérida. «Allí l’Estat té més elements en propietat. El Museu Nacional d’Art Romà és seu. I la recaptació de les entrades se cedeix al consorci. És diferent», indica

el batlle. Davant aquest escenari, la Generalitat i l’Ajuntament volen anar avançant i estudien obrir el consorci més enllà de Tarragona. «També hi podria entrar l’Arc de Roda de

el batlle. Més enllà, Viñuales ha aprofitat la visita a París per reunir-se amb touroperadors francesos. «És un mercat molt important per la ciutat i busquem seguir millorant», afegeix l’alcalde.

Comitè Mundial

El grup participarà al proper Comitè de Patrimoni Mundial que se celebra el mes de juliol a París, on compartirà el protocol aprovat com un nou full de ruta de referència i amb vocació internacional per protegir el patrimoni cultural.

Berà o Centcelles. Es tracta de tenir un fòrum conjunt», diu Viñuales.

Dotació per determinar Ara bé, encara no s’ha fet pública la dotació pressupostària d’aquest pacte entre les dues administracions. La gran reclamació del consistori gira entorn els diners, ja que s’ha hagut de fer càrrec de grans rehabilitacions i reformes de monuments amb recursos propis. Però aquesta no és l’única reclamació. «El que ens sembla absurd és que cada vegada, per a projectes així, haguem d’anar a concurrència competitiva. Quan ja hem demostrat de sobres la nostra competitivitat i bona gestió», exposa l’alcalde. Viñuales defensa que Tarragona disposés d’una assignació específica i diferent a l’hora d’optar a contractes i ajudes públiques.

I l’Estat? Amb tot, faltaria una part important del consorci, el Ministeri de Cultura. Des del passat gener, quan es va presentar el nou projecte del MNAT, el ministre Ernest Urtasun i Rubén Viñuales no s’han tornat a reunir. Urtasun va expressar públicament que estudiaria la proposta. Però la situació no és fàcil, ja que el govern estatal no disposa d’uns nous pressupostos aprovats. Així, el marge de maniobra del Ministeri de Cultura és limitat. A més, també necessitaria el vistiplau del Ministeri d’Hisenda. La situació és semblant al govern de Salvador Illa, que sense comptes aprovats busca la fórmula per a crear el consorci.

El grup es va reunir a l’Ambaixada de París. Ciudades Patrimonio

Oriol Castro

El preu del contracte de la brossa va pujar un 5% més que els salaris del 2011 al 2023

Neteja l Ho diu un informe d’Intervenció que desacredita FCC perquè no han afegit costos com els complements d’antiguitat

J.Bugarin / O.Castro

Enmig del conflicte laboral en el que es troba immers el servei de la neteja de Tarragona, el grup municipal d’En Comú Podem ha posat sobre la taula un informe d’Intervenció on s’exposa, entre altres, que la pujada del preu del contracte amb FCC Medio Ambiente— actual concessionària— no ha estat proporcional a l’increment dels salaris per conveni del personal. En aquest document, elaborat el novembre del 2023, s’indica que la diferència ha estat del 5% en 12 anys, comptant des del 2011. El portaveu d’ECP, Jordi Co-

llado, va recordar ahir en roda de premsa que, segons aquest informe, «FCC ha cobrat més de mig milió d’euros de més en concepte de personal el 2023». És a dir, que les despeses previstes per contracte en sous era d’11.333.302,77 euros, mentre que el càlcul dels costos reals era de 10.809.197,59. La diferència positiva a favor de l’adjudicatari ascendiria fins als 3 milions en el període comprès entre 2011 i 2023. FCC nega rotundament que hagi existit aquesta descompensació. Fonts de la companyia, afirmen que l’informe d’Intervenció «no és vàlid i no

reflecteix la realitat del contracte de la neteja», ja que «es deixa conceptes importantíssims com l’antiguitat del personal, el plus de no absentisme o les millores socials, entre altres».

«La pujada salarial no és només el percentatge pactat amb els treballadors, sinó que també s’ha de sumar altres costos suportats per l’empresa», assenyalen. En aquest sentit, recorden que l’Ajuntament va encarregar una auditoria dels comptes d’FCC a una empresa externa fa cinc anys. Segons el document que es va elaborar, els

Neteja i Guàrdia Urbana engeguen una campanya informativa i sancionadora a la Part Alta

Salubritat l Aquestes

últimes setmanes s’ha estat realitzant una campanya informativa i sancionadora per recordar el servei de recollida d’escombraries al centre històric de la ciutat, des de la Unitat de Medi Ambient de la Guardia Urbana (UMA) i el departament de Neteja, mitjançant un dispositiu format per 3 agents. En total, s’han advertit un centenar de

‘Open

Mic’

a la casa del Jardí amb Oscárboles

Comèdia l Torna el micro obert de la Casa del Jardí, conduït per l’inimitable Oscárboles! Una nit on la música, la poesia i la paraula es troben en un escenari obert a tothom que vulgui compartir el seu talent. Si tens cançons, textos o històries per explicar, aquest és el teu espai per expressar-te. Serà aquest vespre a les 20 hores. Redacció

persones i s’han tramitat 40 expedients per deixar bosses fora dels llocs autoritzats i fora de l’horari habilitat. La consellera de Neteja, Sonia Orts, va explicar que l'objectiu de la campanya és «el control d’abocaments incontrolats i la lluita contra l’incivisme».

L’import de les sancions és de 100 €, podent ser més gran en funció de la quantitat i volum dels residus abocats.

A més a més,  també s’han tramitat 6 sancions per portar els gossos deslligats i/o excrements de gos no recollits. A banda, des de la setmana passada s’han començat a instal·lar cartells advertint de la prohibició d’abandonar les bosses d’escombraries als punts crítics on s’ha detectat brossa habitualment, per exemple, als carrers Civaderia o Riudecols. Redacció

costos de personal del 2020 ascendien fins als 10.760.000 euros, xifra «molt superior» al que s’exposa en el document d’Intervenció, on el càlcul és de 9.990.828,82 euros.

L’alcalde, sobre el conveni L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, també es va

pronunciar ahir sobre el conflicte laboral de la neteja per refermar i defensar la postura de l’Ajuntament «No ens podem posar en les negociacions. Nosaltres som els que paguem, res més», expressa el batlle. En aquest sentit, en la reunió de demà amb el comitè d’empresa, l’alcalde

intentarà mediar i ajudar els treballadors, però deixa clar que els arguments de FCC són «mentida». «És absurd. Què passaria si jo digués que sí, que firmessin i ells no volguessin. O al revés. No té sentit», rebla Viñuales. «És una altra situació que no entenem de l’empresa», conclou.

Un treballador del servei de la brossa netejant un carrer de la ciutat. Cedida

El Museu del Port celebra el seu 25è aniversari entre alumnes i autoritats

Societat l La programació commemorativa va arrencar ahir amb una fira escolar al matí i un acte institucional al vespre

Marta

Ahir el Museu del Port de Tarragona va donar el tret de sortida a la programació commemorativa per al 25è aniversari de l’equipament. Ho va fer amb una jornada carregada d’activitats que va arrencar al matí amb una Fira de Projectes dedicada als centres educatius. Aquesta va comptar amb la participació de més d’un centenar d’alumnes de 1r i 2n de Primària de l’Escola El Serrallo i de 2n d’ESO del Col·legi del Carme, així com els alumnes del PFI-PIP d’Auxiliar de Cuina de l’Institut Pere Martell. Allà, els estudiants van tenir l’oportunitat de presentar els projectes en els quals han estat treballant durant el curs en col·laboració amb el Museu del Port.

Ja al vespre, el Museu va acollir l’acte institucional, que va arrencar amb la projecció d’un vídeo que mostrava la trajectòria de l’equipament, seguit del discurs de la directora del Museu del Port, Mercè Toldrà. «Preservar sense difusió no ens permetria transmetre el patrimoni a la ciutadania», va remarcar. La directora també va aprofitar l’ocasió per agrair la tasca feta per l’equip del Museu i destacar el paper dels donants, que «han aportat el 80% dels 1.747 objectes registrats al fons patrimonial». També va posar èmfasi en la dimensió educativa, recordant els «més de 200.000 alumnes que han

Imatge de la directora del Museu del Port, Mercè Toldrà, durant l’acte institucional amb motiu del 25è aniversari de l’equipament. Tjerk van der Meulen

descobert el patrimoni marítim i portuari a través del Museu».

Tot seguit, la delegada de la Generalitat a Tarragona, Lucía López Cerdán, va subratllar «el suport institucional a projectes que reforcen el vincle entre patrimoni, territori i ciutadania», destacant la tasca del Museu per preservar i divulgar el patrimoni marítim de la ciutat. Per la seva banda,

La Rahma i l’Asia, els primers nadons nascuts a la nova àrea obstètrica de l’Hospital Joan XXIII

Societat l  L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha viscut durant aquest inici de maig el naixement dels dos primers nadons a la nova àrea obstètrica del centre. Les protagonistes de l’inici d’aquesta nova etapa han estat la Rahma i l’Asia. L’espai, inaugurat aquest passat mes d’abril, forma part del projecte de transformació de

l’Hospital, i duplica la superfície i capacitat d'aquest. La nova infraestructura inclou quatre paritoris convencionals, una sala de parts naturals, i set sales d'observació convertibles en paritoris en cas que sigui necessari. També compta amb un quiròfan amb l'última tecnologia en cas que calgués realitzar cesàries.  Redacció

El programa s’allargarà fins a final d’any amb activitats com la Nit Literària

la primera tinent d’alcalde de Tarragona, Montse Adan, va reivindicar el Museu com a «una gran família que forma part essencial de la ciutat i del barri del Serrallo».

També hi va intervenir el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, que va afirmar que «el Museu és una joia amb vida que no ha deixat de créixer i implicar-se amb la ciutadania». Castellà

va destacar també l’activitat educativa del Museu com una «porta d’entrada a la cultura marítima que apropa el Mediterrani i el port a la gent, especialment als infants i joves».

L’acte va comptar amb l’actuació musical de la formació Bratia, que fusiona música mediterrània amb sonoritats de jazz, i va cloure amb una degustació de plats de cuina marinera i serrallenca.

El programa d’activitats s’allargarà durant la resta de l’any amb diverses propostes, com la dotzena edició de la Nit Literària, que tindrà lloc l’11 de juliol, la publicació d’un recull de narracions inspirades en diferents elements de la col·lecció del Museu a la tardor, o una exposició sobre El Cargol de la Muralla i la seva relació amb el Port, que s’inaugurarà a finals d’any.

L’equip de parts amb la família d’un nadó acabat de néixer a la nova àrea obstètrica de l’Hospital Joan XXIII. Hospital Joan XXIII

Omella Blanco

Reus revisa el pla de Protecció

Civil i incorpora els incendis i la concentració d’ozó troposfèric

Seguretat l El document preveu com ha de ser la gestió davant d’una situació d’emergència

Miquel Llaberia

El ple municipal de l’Ajuntament de Reus d’aquest divendres 16 de maig aprovarà la revisió periòdica del Document Únic de Protecció Civil (DUPROCIM). La funció d’aquest és planificar la gestió de les possibles emergències al municipi i prevenir i controlar els riscos sobre les persones i els béns, amb l’objectiu de donar una resposta adequada. Aquest text, elaborat l’any 2020 i homologat per la Comissió Plenària de Protecció Civil de Catalunya, s’ha revisat i actualitzat tal com estava previst en el termini de quatre anys i aquesta setmana veurà la llum amb algunes novetats. La principal novetat és que dins del text es

contemplen dues situacions de risc per a la població més; per ozó troposfèric i per incendi forestal. La resta de riscos que recull el document de l’any 2020 es mantenen. La regidora de Seguretat Ciutadania i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, afirma que «revisem el document per estar tan ben preparats com sigui possible en cas d’emergència. La funció del document és determinar la planificació de la protecció civil municipal, tenint en compte tots els riscos que afecten Reus». A més, també apunta que és necessari que «tots hem de ser conscients dels riscos als quals estem sotmesos per donar la millor resposta possible da-

Debat al ple

El passat 20 de desembre de 2024 el DUPROCIM va ser objecte de debat arran d’una moció del grup municipal de la CUP que criticava la falta d’informació sobre el DUPROCIM en la població reusenca. En aquest sentit, la portaveu cupaire, Mònica Pàmies, va exigir a l’equip de govern que augmentés les pràctiques de

vant una situació d’emergència» i que preparar-se i actuar en cas d’una emergència és una «responsabilitat compar-

simulacres d’emergències amb la ciutadania, fent especial èmfasi amb l’Aerocat i el Transcat, que són els plans relacionats amb els accidents aeronàutics i el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril. Per la seva banda, la regidora de Seguretat Ciutadania va defensar que el govern municipal, des que es va homologar el document a finals de l’any 2020, havia dut a terme diferents xerrades i simulacres amb diferents agents de la ciutat. Entre aquests, la Guàrdia Urbana, els voluntaris de Protecció Civil, l’Hospital Sant Joan o els establiments comercials, a través de la Cambra de Comerç. A més, també s’havien dirigit a la ciutadania a través de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus i els centres cívics.

tida entre les administracions i el conjunt de la ciutadania». Pel que fa a les noves adhesions, el risc per ozó tropos-

fèric s’adhereix a l’apartat de riscos territorials. Segons la legislació europea, cal informar a la població quan la

El DUPROCIM va ser aprovat el 2020 i s’havia de revisar en un termini de 4 anys

concentració d’ozó troposfèric superi el llindar de 180 µg/ m³ (micrograms per metre cúbic) de mitjana en una hora per tal que les persones més sensibles puguin prendre mesures preventives. El llindar d’alerta està situat en 240 µg/ m³ de mitjana en una hora. En cas de superar aquesta lectura, s’haurà d’avisar a la població de què tothom prengui mesures preventives.

Entre les zones que pateixen habitualment episodis relacionats amb l’ozó troposfèric es troba el Camp de Tarragona, on les màximes concentracions superen el llindar d’informació especialment a l’estiu. L’ozó és un gas incolor i invisible que es troba de manera natural a l’estratosfera i la troposfera i que ens protegeix de les radiacions de rajos ultraviolats. Aquest gas pot tenir efectes adversos per a la salut humana quan es troba en concentracions superiors a les habituals i pot causar tos, dificultats respiratòries com la gola seca i irritacions a la faringe, el coll i els ulls. Per un altre costat, els incendis forestals s’afegeixen als riscos especials, tot i que s’especifica que l’afectació al municipi de Reus és limitada. En aquest sentit, l’INFOCAT només recomana l’elaboració del pla d’actuació municipal.

Altres riscos

El document del DUPROCIM continuarà fent referència a tota la resta de situacions d’emergència descrites fins ara amb lleugeres modificacions. En l’apartat dels riscos territorials, es recull la contaminació del riu Ebre, el fred intens, la calor severa, els accidents ferroviaris, els accidents amb múltiples víctimes i la manca de serveis bàsics. Quant als riscos especials, estan recollits les nevades, les inundacions, les ventades, els sismes, els accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril, el risc químic, els accidents aeronàutics, les emergències radiològiques i les pandèmies.

Fotografia de la sirena de risc químic ubicada al costat del Mercat del Camp de Reus. Tjerk van der Meulen

Miquel Llaberia

Quan patim un problema de salut, sigui propi o d’un familiar, tenim la sort i confiança en disposar d’un sistema sanitari que ens atén i tracta de posar solució. Es tracta d’un equip multidisciplinari del qual la seva columna vertebral està compost d’una figura que, per desgràcia, continua havent-se de reivindicar; les infermeres. Per aquest motiu, el passat dilluns 12 de maig es va celebrar el Dia Internacional de la Infermeria que pretén reivindicar i reconèixer la tasca d’aquest sector i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) ho va celebrar en un acte el divendres 9 de maig. «La societat encara no coneix quin és el vessant de la infermeria, encara ens veuen com aquella persona que està a remolc d’una altra professió, quan no és així», valora Imma Grau, directora d’Infermeria i àmbits assistencials de l’HUSJR, que també apunta que les infermeres cada vegada assumeixen més competències.

«Si no existís la infermeria, el sistema sanitari cauria», sentencia contundentment Carme Anguera, infermera jubilada que va formar part de la primera promoció de l’Escola d’Infermeria de l’Hospital Sant Joan. «Des de l’any 75 que vam començar ens hem hagut de reivindicar, sempre. Hem hagut de lluitar molt i no ha estat gens fàcil, i ara les que ens substitueixen han de continuar», opina Montserrat Samora, també infermera jubilada que es va formar a l’Escola d’Infermeria de l’Hospital Sant Joan de Reus. Precisament, l’acte del passat 9 de maig va centrar la mirada en la celebració dels 50 anys de la primera promoció de l’Escola

Les infermeres reclamen crear més especialitzacions dins l’ofici

L’Escola d’Infermeria de Reus va obrir el 1975 i va estar 5 anys en funcionament

«Si no existís

la infermeria, el sistema cauria»

L’Hospital Sant Joan va homenatjar els 50 anys de l’Escola Oficial d’Infermeria pel Dia Internacional de la Infermeria

d’Infermeria de Reus, la qual va estar en funcionament durant 5 anys i va preparar a tres promocions d’infermeres. Un

L’escola d’anglès la Martina Kids&Us lliura els premis del seu 5è concurs literari i de dibuix

Literatura l El passat divendres 9 de maig l’escola d’anglès La Martina Kids&Us va fer entrega dels premis del seu 5è concurs literari i de dibuix, a la Casa del Llibre de Reus. En aquesta cinquena edició, l’acadèmia s’ha reafirmat un cop més en la promoció de la lectura i escriptura, en aquest cas en anglès, consolidant així l’aposta de

l’escola d’oferir uns premis literaris per infants. Enguany la temàtica del certamen girava entorn del poder de les paraules i com aquestes ajuden a fer realitat qualsevol idea o desig a l’escriure-les. En total han estat dotze els premiats, dels més de 150 alumnes de Reus, Tarragona, Cambrils i Salou que hi han participat. Redacció

fet que, probablement, després va ajudar que la Facultat de Medicina s’ubiqués a la capital del Baix Camp.

«En aquell moment quan es van crear les escoles d’infermeria va ser molt important, primer perquè s’estava

desenvolupant el sistema sanitari i eren necessàries infermeres», explica Grau. «Tinc bons records d’aquell

moment. Tot va ser una mica a correcuita, perquè es va publicitar al setembre i a l’octubre vam començar», recorda Anguera. Les dues infermeres apunten que el primer any va ser una mica caòtic: «Era la primera vegada que es feia, tot era nou. Els professors, els alumnes, l’hospital... no sabien com fer-ho. Les urgències era una casa de socorro». Ara bé, la vintena d’infermeres que van participar van sortir d’allí ben preparades. «Érem gairebé minimetges després d’allò, treballàvem cinc hores, fins i tot diumenges, i vam estar a totes les àrees», comenta Samora.

Més especialitzacions

Entre les reivindicacions que mantenen avui dia les infermeres, una de les principals és la falta d’especialització dins de l’ofici. «Encara estem a les beceroles, tenim línies d’especialització com la pediàtrica, les llevadores, salut laboral i pediatria, però no tenim res més i ens quedem curts. I la resta d’especialitzacions el Ministeri no ho està tirant endavant i és necessari», remarca la directora d’Infermeria i àmbits assistencials de l’HUSJR. «Cada vegada la sanitat s’ha especialitzat més, però la infermeria no ha estat així i et col·loquen a un lloc i ho has de saber tot, i no hi ha ningú que ho sàpiga tot», critica Anguera.

L’Ajuntament de Reus impulsa una xarxa de persones grans amb una trobada comarcal

Societat l L'Ajuntament de Reus ha organitzat, per al 30 de maig, la jornada Teixim xarxa comarcal amb les persones grans, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Baix Camp. L’activitat vol fomentar l’empoderament del col·lectiu longeu i l’envelliment actiu, així com lluitar contra la soledat no desitjada amb una major inclusió, participació, acompanyament i comunicació, a través de la creació de sinergies i projectes col·laboratius a escala comarcal. Les administracions organitzadores fan una crida als 27 consistoris del Baix Camp i als seus col·lectius de gent gran per treballar units i compartir experiències. Redacció

L’acte de lliurament de premis es va fer a la Casa del Llibre. Cedida

Celebració del Dia Internacional de la Infermeria a l’HUSJR. Cedida

Fotografia de família de la primera promoció de l’Escola d’Infermeria de l’Hospital Sant Joan de Reus l’any 1975. Cedida

l Salut

S’obre la convocatòria de subvencions per a emprenedors

Empresa l L'Ajuntament ha obert la convocatòria de 2025 de les subvencions per a empreses i nous emprenedors per afavorir la creació de societats. Els ajuts es poden tramitar fins a l'1 de setembre del 2025. Dotada amb 85.000 euros, es divideix en dues línies: el foment a la creació i l'establiment d'empreses a Reus i l'impuls al manteniment d'un establiment o negoci a través d'un traspàs. Podran ser beneficiàries les persones que hagin sol·licitat l'activitat econòmica o efectuat el canvi de titularitat entre l'1 d'octubre del 2023 i el 31 d'agost del 2025. Redacció

El 92% dels clients d’Aigües de Reus estan satisfets

Serveis l Un 92% dels usuaris domèstics d'Aigües de Reus considera «satisfactori» o «molt satisfactori» el servei rebut al llarg del 2024. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de l'enquesta que l'empresa municipal du a terme anualment entre els clients. Alhora, es confirmen algunes de les tendències dels últims exercicis, com la bona valoració de la claredat en la factura i l'encara baix percentatge de ciutadans que utilitzen habitualment l'aigua de la xarxa per beure. Un 38% reconeix fer-ho habitualment, sigui tractada o no. Redacció

Un 91% dels nens que passaran a I3 aconsegueix plaça en primera opció

Educació l Unes vint famílies de la Zona D lamenten quedar-se sense plaça pública als centres sol·licitats

Sergi Peralta Moreno

Un 91% dels 884 nens que el següent curs passaran a I3 aconseguiran plaça en la primera opció que van sol·licitar les famílies i fins a un 95% ho farà tenint en compte, també, la segona preferència. Aquestes són les dades preliminars de la preinscripció al curs escolar 2025-26, amb el barem de puntuació, a falta que la Generalitat de Catalunya publiqui l’assignació provisional de places. Serà el primer any en què s’aplicarà la nova zonificació escolar, que divideix el mapa en quatre blocs per lluitar contra la segregació. Amb tot, hi ha famílies que no estan conformes amb el nou sistema, en concret, que pertanyen a la Zona D. Denuncien que hi ha una «manca d’oferta pública de segon cicle d’educació infantil» a l’àrea i que «malgrat que l’educació pública és un dret fonamental, aquest no queda garantit, ja que no hi ha places públiques suficients per cobrir la demanda real d’aquesta zona». En conseqüència, una vintena d’infants no haurien obtingut plaça pública en els centres sol·licitats d’aquesta part de la ciutat, que compta amb les escoles La Vitxeta, Pi del Burgar, Rubió i Ors (públiques), Sant Josep i Sant Pau (concertades) i una notòria presència de germans d’alumnes ja escolaritzats. «Ens trobem davant una planificació educativa

L’Ajuntament reitera que hi ha places públiques garantides a l’entorn d’on es viu

que no contempla la realitat demogràfica ni social del nostre entorn i que, com a conseqüència, força moltes famílies a acceptar opcions no desitjades ni adequades, fora del seu barri o en centres que no responen a les seves necessi-

tats ni valors», lamenten, tot afegint que l’Oficina Municipal d’Escolarització no hauria ofert «cap alternativa viable» dins la zona pública i que la Direcció General de Centres Públics «encara no ha donat resposta formal a les demandes presentades». Les famílies afectades s’han organitzat a través de xarxes (families. afectades a Instagram) i per correu electrònic (familiesafectades@gmail.com).

Davant d’aquest context,

l’Ajuntament de Reus respon que «hi ha places públiques garantides per a tothom a l’entorn d’on viuen» i és que, tot i quedar fora de la Zona D per la divisió efectuada, hi ha diversos centres educatius que s’hi queden a tocar. Les fonts municipals recorden que el procés de preinscripció per al curs escolar 2025-26 encara està obert i que no acaba fins al 16 de juny. Així mateix, apunten que s’establirà una comissió de seguiment entre

la Generalitat i el consistori per analitzar el funcionament de la nova zonificació i valorar possibles modificacions futures.

L’any passat, Educació va confirmar el tancament d’una línia d’I3 a l’Escola La Vitxeta. Per al curs vinent, s’ha evitat la clausura de cap altra línia, s’han rebaixat les ràtios, s’ha mantingut l’oferta educativa i s’ha aprovat el primer grup singular, en aquest cas, a l’Escola Pompeu Fabra.

Fotografia d’arxiu de l’inici del curs a l’Escola Rubió i Ors, un dels centres públics que ha quedat emmarcat en la Zona D. Ajuntament de Reus

La Costa Daurada guanya platges sense fum, però es queda a la cua de la costa catalana

Societat l L’Hospitalet de l’Infant prohibirà fumar l’any 2026 i Cambrils, Tarragona i Altafulla s’ho plantegen

Álvaro Rodríguez

Les platges sense fum guanyen pes a la Costa Daurada. Si bé la demarcació ha estat una de les darreres de l’estat en haver posat en marxa mesures per prohibir el consum de tabac a la costa, aquest estiu no es podrà fer en, almenys, vint platges del litoral.

Aquesta suma resulta de les divuit platges i cales de Mont-roig del Camp, que va anunciar una restricció total; la platja de la Pineda de Vilaseca, on està prohibit des de l’any passat, i la platja de Ponent de Salou, que novament tindrà un espai lliure de fum aquesta temporada.

En qualsevol cas, la demarcació de Tarragona està implementant aquestes mesures de manera molt més retardada que la resta del litoral català. D’una banda, la Diputació de Barcelona ha acordat prohibir a totes les platges dels 25 municipis litorals de la demarcació. La normativa tindrà efectes aquesta mateixa temporada a quinze municipis i a la resta per l’estiu del 2026 a molt estirar.

A la costa gironina no hi ha cap mesura supramunicipal, però la majoria de les poblacions turístiques ja han prohibit fumar a les platges des de fa un parell de temporades. Aquest és el cas de Calella, Begur, Lloret o Palafrugell.

Noves prohibicions

Això sí, el nombre de platges tarragonines sense fum es veurà incrementat durant l’estiu del 2026, ja que Vandellòs l’Hospitalet de l’Infant seguirà els passos de la seva localitat veïna. Segons ha pogut saber aquest mitjà, l’Ajuntament té la voluntat d’aplicar la prohibició de fumar a la platja de l’Arenal. Des del consistori detallen que han

Altafulla va plantejar la prohibició l’any 2022 i ara consideren reprendre-ho

Cambrils ha iniciat un estudi de recompte de burilles per prendre decisions

escollit aquesta zona perquè sobretot la visiten gent gran i infants, però també es preveu l’ampliació a altres punts del municipi.

L’Ajuntament estaria treballant per incloure aquesta

Platges on no es pot fumar

Municipi

Mont-roig del Camp

Vila-seca

Salou

Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant

Altafulla

Cambrils

Tarragona

El Vendrell

mesura a l’ordenança municipal de platges, un moviment que volen «consensuar amb els agents privats –guinguetes i serveis de temporada– i públics». En qualsevol cas, el consistori apunta que la pro-

Posicionament davant el fum a les platges

Prohibit a totes les platges

Prohibit a totes les platges

Prohibit a una zona de Ponent

Prohibició a l’estiu de 2026

Disposats a prohibir-ho

Normativa en estudi

Normativa en estudi

Descarten la prohibició

hibició estarà acompanyada d’una campanya informativa per a la població i els turistes. Altres ajuntaments costaners no han pres encara la determinació de l’Hospitalet de l’Infant, però miren amb bons

ulls la prohibició. Aquest és el cas de Cambrils, que assegura «estar estudiant» implementar una normativa així. Des de la població del Baix Camp han fet un estudi de recompte de burilles per valorar la

L’apunt

Prop de 50.000 burilles recollides

Els efectes dels residus del tabac són ben coneguts per l’associació Good Karma Projects, nascuda l’any 2017 amb la voluntat de netejar els litorals tarragonins. Albert Font de Rubinat, cofundador de l’entitat, detalla que des del 2023 han recollit 43.917 burilles a les platges de la demarcació. El cofundador remarca que aquest és «el residu individual que més trobem», només superat pels fragments petits de plàstic. Fon de Rubinat veu bé les regulacions, però apunta que «els residus del carrer també arriben a la costa». Aquest estiu, faran una campanya per conscienciar del problema.

incidència d’aquests residus i prendre decisions al respecte. La posició de l’Ajuntament de Tarragona és similar, ja que remarquen que és «un objectiu comú» la reducció del consum del tabac en espais públics per tal de «garantir espais més nets i saludables». Des del consistori apunten que aquesta fita s’ha d’abordar «amb consens i mesures concretes i clares».

Un altre municipi que podria prohibir aviat el consum de tabac a les platges és Altafulla. De fet, el govern municipal encapçalat per ERC va plantejar l’any 2022 diverses accions informatives i, fins i tot, es va arribar a plantejar la prohibició. No obstant això, un canvi de govern va deixar aquesta idea ensorrada. Ara, la nova executiva liderada de nou pels republicans es mostra disposada a fer «un pas més» per treure les cigarretes de la sorra.

Per contra, l’Ajuntament del Vendrell va iniciar el 2022 els tràmits per tenir platges sense fum, però mai es va arribar a aplicar. Actualment, des del consistori han descartat reprendre aquesta mesura en un futur immediat.

Imatge de burilles recollides per Good Karma Projects en una acció de neteja a una platja de la demarcació. Good Karma Projects

Salou redactarà un pla d’acció per impulsar el sentiment de pertinença al municipi

Societat l L’Ajuntament vol millorar la convivència, el civisme i la implicació activa en la vida local

Álvaro Rodríguez

L’Ajuntament de Salou ha engegat una licitació per trobar una empresa especialitzada que dissenyi i executi una campanya orientada a fomentar el sentiment de pertinença entre la ciutadania. L’objectiu d’aquest contracte és desenvolupar accions creatives i participatives que ajudin a «impulsar l’orgull de ser salouenc», segons detallen des del consistori.

El servei té un import estimat de 13.000 euros amb l’IVA inclòs i conté tasques com analitzar la situació actual, formar als membres del grup motor, elaborar un pla d’acció o implicar als veïns i veïnes en la participació ciutadana. Des de l’Ajuntament consideren que el sentiment de pertinença és «una eina transformadora per millorar la convivència, el civisme i la implicació activa en la vida local».

L’acció que haurà de desenvolupar l’empresa contractada es reparteix en diverses

fases. En primer lloc, es farà una lectura del moment actual a través d’un procés participatiu, tenint en compte una mostra diversa de ciutadans i

comptant també amb entitats municipals.

Aquest procés s’haurà de comunicar a la ciutadania a través dels canals més idonis

El mirador del Po-Roig de Salou tindrà una imatge més verda i històrica

Urbanisme l L'Ajuntament adequarà la plaça dels nius de metralladores

Álvaro Rodríguez

L’Ajuntament de Salou ha tret a licitació la renaturalització i adequació de la plaça de la Punta del Po-Roig. L’actuació pretén dotar d’una imatge renovada a un dels miradors més icònics del municipi, conegut popularment com ‘la plaça de les dues tetes’.

L’emplaçament està ubicat al camí de Ronda, entre la platja de Capellans i la cala dels Llenguadets. La plaça també serveix com a accés als nius de metralladores, unes galeries que van ser fetes servir durant la Guerra Civil

espanyola i que, recentment, van ser oberts a les visites. Precisament, les dues cúpules dels nius generen les protuberàncies que han domat el malnom a la plaça.

L’Ajuntament va netejar i adequar aquestes estructures l’any 2023 amb una nova illuminació i ventilació. A més es va instal·lar l’accés a través de les escales de la plaça, fentles accessibles als visitants. Tot i que la plaça es troba en bon estat, les obres volen donar resposta al nou urbanisme de l’entorn, ja que el carrer de la Torrassa, principal accés, és de prioritat per a vianants.

Així, aquest punt ja no necessita complir la funció de fer tombar els vehicles i el consistori vol potenciar els valors històrics i naturals d’aquest indret, que connecta amb el Camí de Ronda.

Per fer-ho possible, s’eliminarà la zona de vegetació central, ja que les arrels dels arbres entren al conjunt dels nius de metralladores. Per contra, es plantaran arbres mitjans i arbustos fora de l’àmbit dels nius, generant així un espai verd.

També s’eliminarà el mur perimetral de la plaça, creant una plataforma única i redis-

i de manera periòdica. A més també s’hauran de dur a terme sessions informatives i participatives de manera presencial.

De tot plegat, resultarà un informe amb anàlisi i propostes sobre la implicació ciutadana. D’aquest també derivarà un pla d’acció amb

L’empresa contractada haurà de fer tallers informatius i participatius

les actuacions que pot portar a terme l’Ajuntament per tal de reforçar els lassos dels salouencs amb el seu municipi. El contracte preveu un termini d’execució de sis mesos per aquest pla.

Des del consistori remarquen que la campanya busca «enfortir els vincles, posant en valor la Història, la Cultura, l’entorn i les experiències compartides que conformen la identitat col·lectiva de Salou».

Pla d’interculturalitat

En paral·lel al reforç del sentiment, l’Ajuntament de Salou ha tret a licitació un pla destinat a la nova ciutadania i la interculturalitat. Amb el mateix pressupost que l’anterior, aquest pretén «abordar de manera integral i participada els reptes associats a la diversitat cultural i a la cohesió social al municipi». Aquest seguirà una estratègia similar a l’altra acció, analitzant dades sociodemogràfiques i treballant presencialment amb tallers i espais comunitaris, amb especial atenció als col·lectius infrarepresentats. L’acció busca «la participació ciutadana de les persones d’origen divers i una convivència positiva, basada en el respecte mutu».

tribuiran el mobiliari urbà existent. Finalment, es disposarà d’un nou enllumenat i diversos panells informatius que remarquin el caràcter

històric de la plaça. Amb tot, l’Ajuntament espera crear un «nou espai urbà naturalitzat» que sigui homogeni amb la resta del Camí de Ronda amb els nius com a protagonistes. Les obres tenen un termini d’execució de sis mesos i hauran d’estar finalitzades abans d’acabar l’any 2025.

Celebració del Cós Blanc, un dels majors actes festius de Salou. Ajuntament de Salou

Estat actual del mirador del Po-Roig. Google Maps

Valls acollirà més de 150 músics en un concert del Festival Ritmiks

Cultura l Valls acollirà per primera vegada un dels concerts del Ritmiks, el Fes tival de Joves Músics Euro peus, que aquest 2025 se ce lebra a Catalunya. El concert tindrà lloc el divendres 30 de maig al Pati de Valls, de les 18 a les 23 hores, i comp tarà amb la participació de 150 joves músics d’Holanda, Itàlia i Catalunya. El con cert inclourà l’estrena de l’obra Avancem, escrita pel professor Josep Boada per a l’Escola Municipal de Músi ca Robert Gerhard, que serà l’amfitriona de la jornada. El concert constarà de dues parts. A la primera, actua ran la Cobla i la Jazzband de l’ACEM, formades per alum nat de tot Catalunya, i les big bands de Bolzano (Itàlia) i Amsterdam (Holanda). També s’hi estrenarà Avan cem, peça que ret homenat ge a obres del repertori cata là tradicional i de la segona meitat del segle XX. La se gona part comptarà amb els cinc combos de l’Escola de Música de Valls, que oferi ran un recital amb repertori del curs. El Ritmiks serà un espai de convivència, inter canvi cultural i festa per a músics i ciutadania. El fes tival, organitzat per l’ACEM, reunirà del 29 de maig a l’1 de juny més de 4.000 joves de 18 països, amb 300 con certs a més de 50 escenaris de 40 poblacions catalanes. L’organització del concert a Valls va a càrrec de l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard i de l’Ajuntament, amb el suport actiu de tota la comunitat educativa local compromesa. Redacció

Ja es pot demanar la targeta blava a Torredembarra

Mobilitat l A partir d’aquest dimecres, 14 de maig, la ciutadania de Torre dembarra podrà sol·licitar la nova targeta virtual de zona blava amb 100 € de càrrega, mitjançant una autoliquida ció d’11 € i presentant la sol· licitud a l’Ajuntament. En trarà en funcionament el 21 de maig amb 16 parquíme tres nous i sistema digital vinculat a la matrícula. J.L.

Cambrils multarà amb 200 euros les persones que comprin al ‘top manta’

Societat l L’Ajuntament iniciarà una campanya informativa i modificarà l’ordenança municipal

EFE / Redacció

L’Ajuntament de Cambrils vol posar fre al top manta aquest estiu i prepara un nou paquet de mesures per afron tar el problema amb més contundència. El consistori ha anunciat que modificarà l’ordenança de convivència ciutadana per sancionar amb 200 euros les persones que comprin productes a la ven da ambulant il·legal. A més, la Policia Local estarà autoritza da a requisar els articles ad quirits de manera irregular.

L’alcalde del municipi, Oli ver Klein, ha explicat que la modificació anirà precedida d’una campanya informativa en cinc idiomes (català, caste llà, anglès, francès i alemany) per dissuadir els compradors i explicar el frau que suposa aquesta pràctica. Els fullets es repartiran a punts de gran afluència, com el passeig marítim, càmpings, hotels i la zona limítrof amb Salou. «Després actualitzarem l’or denança i la Policia Local podrà multar els que l’incom pleixin», ha afirmat Klein. Paral·lelament, el municipi ja ha incrementat la vigilància.

L’Ajuntament també ha col·locat barreres de formigó ‘New Jersey’ i jardineres, i ha autoritzat l’ampliació de ter rasses als restaurants per re duir l’espai públic disponible i dificultar la presència de ve nedors ambulants. A més, vol comptar amb la col·laboració del Consolat de Senegal i d’as

sociacions del país africà per fer pedagogia i donar a conèi xer els impactes socials i eco nòmics del fenomen. Aquestes accions s’em marquen en una estratègia més àmplia que l’alcalde va avançar al mes de març du rant unes jornades sobre delictes contra la propietat

Xavier Martorell recull la cistella de Caprabo i Diari Més

Promoció Francesc Xavier Martorell Boada, ha recollit la cistella de productes Caprabo que sorteja el Diari Més quinzenalment. Així doncs, en Francesc Xavier ja té a les seves mans els pro ductes d’alimentació i cura personal que s’inclouen en la cistella. Ha aconseguit la cistella després de participar en el sorteig que es realitza dues vegades al mes des del web www.diarimes.com

industrial organitzades pels Mossos d’Esquadra, que van escollir Cambrils com a seu per abordar específicament aquesta problemàtica. Klein va assegurar que el consistori utilitzarà «totes les eines» per erradicar la venda a la man ta, remarcant que cada any millora la coordinació entre

La Policia Local podrà requisar als compradors els articles adquirits

els diferents cossos policials tant municipals com catalans i espanyols. A més, va anun ciar que s’incrementaria el nombre d’agents a partir de Setmana Santa i durant tota la temporada turística.

Buscar sortides laborals En aquell acte del mes de març, el cap de la Regió Polici al del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, Vicenç Lleonart, va confirmar que s’estaven duent a terme di ferents investigacions en di versos passeigs marítims del territori per desestructurar les organitzacions que hi ha al darrere i buscar altres sorti des laborals per als venedors ambulants. El batlle, Oliver Klein, per la seva banda, va afirmar en l’acte que cal posar «més obstacles» a la pràctica del top manta i que treballari en amb altres consistoris per donar una resposta conjunta a la problemàtica.

Imatge d’arxiu de venedors del ‘top manta’ a Cambrils. Cedida

Francesc

Cambrils celebra el romesco amb tres grans cites gastronòmiques

Redacció

Cambrils torna a celebrar la seva festa gastronòmica més marinera amb tres grans cites dedicades al romesco: La Prèvia, les Jornades Gastronòmiques i la mostra Romesco Food & Drink. La nova edició de la Festa del Romesco ha estat presentada aquest dilluns al Parc del Pescador amb la participació de l’alcalde, Oliver Klein; la regidora de Turisme, Patricia de Miguel; el president de l’Associació d’Empreses d’Hostaleria de Cambrils (AEHC), Xavi Martí; el professor de l’Escola d’Hoteleria i Turisme, Marc Lozano, i representants dels patrocinadors: Makro i Tarraco Sea Food.

La iniciativa arrencarà el divendres 16 de maig amb La Prèvia del Romesco, una petita fira gastronòmica organitzada per l’alumnat de l’Escola d’Hoteleria. Tindrà lloc de 10 a 12 del matí al passeig marítim, davant del centre educatiu. Per només 4 euros, el públic podrà adquirir un tiquet que inclourà tres degustacions i una beguda, amb creacions inspirades en el romesco ela-

Presentació de la iniciativa cambrilenca, en la que hi haurà degustacions, menús especials, demostracions de cuina i una classe magistral. Aj. Cambrils

borades pels futurs professionals del sector.

El segon plat fort serà la nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Romesco, que tindran lloc del 23 de maig al 8 de juny. Un total de 31 restaurants hi participaran

La Romesco Food & Drink se celebrarà al Parc del Pescador  del 6 al 8 de juny

amb menús o degustacions que posen en valor aquest plat típic de la cuina de pescadors i símbol de la tradició culinària de Cambrils. Els menús es podran trobar a establiments com El Pòsit, Maset, Bec D’or, El Far, Sotacel, El Pescador,

Macarrilla, El Capi, Les Fonts, L’Original, Dallitaliano, La Confraria, Can Tabares, Montserrat, Bresca, Rincón de Diego o Cal Tendre. Les degustacions, en canvi, seran ofertes per locals com La Selva Street Food, Duomo, La Finestreta,

FESTA DEL MÓN RURAL

Arbolí celebra dissabte la Fira Rural per reivindicar la vida i els productes del camp

El dissabte 17 de maig l’Associació Cultural la Devesa i l’Ajuntament d’Arbolí celebren la tercera Fira Rural, amb la qual es vol celebrar el món rural, les tradicions, l’artesania o la ramaderia. Per fer-ho, s’organitzen activitats com el concurs de gossos pastors, una mostra de bestiar, un mercat de productes artesans, xerrades i tallers, un esmorzar i un dinar popular o el concurs del pagès i la pagesa de ferro. Redacció

~ ASSOCIACIÓ LA DEVESA ~

Ancar, Botella, Miramar, Barra y Mantel, Casa del Mar, Les Barques, Taberna Lekeitio, Gallau Cafè o M10, entre d’altres.

Finalment, el colofó arribarà amb la Romesco Food & Drink, del 6 al 8 de juny al Parc del Pescador. Aquesta mostra, que arriba a la seva segona edició, oferirà degustacions del romesco tradicional i altres propostes creatives, amb la participació de quinze restaurants. L’activitat inclourà demostracions de cuina marinera, música en directe i una masterclass infantil amb la Confraria de Pescadors de Cambrils. L’entrada serà gratuïta i l’objectiu és apropar la cultura gastronòmica local al públic de proximitat. Durant la presentació, l’alcalde Oliver Klein ha destacat el valor del romesco com a part essencial de la identitat local i la trajectòria de Cambrils com a capital gastronòmica. També ha elogiat la implicació de l’escola d’hoteleria com a plataforma de futur per als professionals del sector. Per la seva part, la regidora Patricia de Miguel ha subratllat la qualitat de les propostes i l’arrelament de la festa en la tradició i l’entorn cambrilenc. Amb aquestes tres cites, Cambrils reafirma el seu compromís amb la promoció del producte local i el reconeixement del romesco com a símbol cultural i gastronòmic. Tots els detalls es poden consultar a la plana web: https://goo.su/gG27XE.

EDICTE DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS

La Junta de Govern Local, en sessió del dia 9/05/2025, va acordar aprovar inicialment el projecte d’urbanització del PA-6 El Pinaret. El que es fa públic de conformitat amb el disposat als articles 89 i 119.2 del Decret Legislatiu 1/10, de 3 d’agost, TRLU, als efectes que els interessats durant el termini d’un mes puguin examinar l’expedient i formular les al·legacions i suggeriments que considerin oportuns.

L’expedient complet està a disposició dels interessats de dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 h al Departament d’Urbanisme, pl. Ajuntament, 4. Es pot consultar a la pàgina web municipal http://www. cambrils.cat/ca/serveis/urbanisme a la carpeta Informació pública. Cambrils, a 10 de maig de 2025

Oliver Klein Bosquet Alcalde

Imatge del concurs de gossos pastors de l’edició de l’any passat.  CEDIDA

El complex turístic

Infinitum

acollirà el 24 de maig la 1a edició de la ‘Fira del Vi i Gastronomia’

Societat l Infinitum acollirà el dissabte 24 de maig la primera edició de la Fira del Vi i Gastronomia al seu Beach Club, reconegut com el millor d’Europa. L’esdeveniment reunirà cellers de prestigi com Torelló, Juvé & Camps i Mas Doix, així com productors de les DO Penedès, DOQ Priorat i DO Terra Alta, i vermuts Dos Déus. La fira oferirà sis de-

gustacions de vins i una copa Spiegelau per acompanyar tastets gastronòmics elaborats per cuiners com Beatriz Burillo, Ferran Cerro (1 Sol Repsol), Quatre Molins (1 Estrella Michelin) i Xocosave. També hi haurà música en directe i diverses sorpreses per als assistents, en un entorn privilegiat davant del mar Mediterrani. Redacció

FORMACIÓ EMPRESARIAL

BonÀrea impulsa un sistema circular de retorn d’envasos

Alimentació l Permet reutilitzar les safates de pollastre fins a cinquanta vegades

Redacció

El grup agroalimentari BonÀrea ha presentat RetornA, un sistema pioner de retorn d’envasos que implica activament el consumidor i promou l’economia circular dins del sector alimentari. El projecte, que s’ha iniciat en fase pilot a 57 establiments de la demarcació de Tarragona i dues botigues de Guissona, permet retornar safates de pollastre perquè siguin netejades, avaluades i reutilitzades fins a 50 vegades. La iniciativa podria evitar anualment l’ús de 80.000 safates de plàstic d’un sol ús només a la província de Tarragona.

Quan es compra el producte, el client paga un dipòsit de 0,45 euros, que es retorna amb un incentiu addicional de 0,05 euros en fer-ne la devolució, fins a un total de 0,50

Faustino Romero GestiónPanicot s’uneixen a Empresaris de Tarragona per oferir accions formatives

Aquest dijous 15 organitzen una jornada al Port per tractar sobre aspectes legals d’administració i gestió

La gestorita Faustino Romero Gestión-Panicot ha iniciat el desenvolupament d’un nou programa de formació i suport empresarial conjuntament amb l’entitat Unió d’Empresaris de Tarragona per tal de potenciar les activitats dirigides al foment econòmic en tota l’àrea del Camp de Tarragona.

La primera activitat d’aquesta col·laboració es durà a terme aquest dijous, 15 de maig, a les 18.30 h, a la sala d’actes de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), i consistirà en una xerrada dels advocats Joan Corominas i Gerard Salom. D’entrada, Corominas tractarà sobre la responsabilitat dels administradors en les

societats mercantils, mentre que Salom exposarà el funcionament de les audiències prèvies als acomiadaments, les conseqüències i procediments legals després d’un accident laboral i dels acomiadaments en situació d’incapacitat laboral.

La benvinguda de l’acte està previst que vagi a càrrec del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago Castellà, mentre que de la presentació se’n farà càrrec Adelaida Sánchez, gerent de la gestoria Faustino Romero Gestión-Panicot, a més de vicepresidenta de la Unió d’Empresaris de Tarragona. La inscripció i participació en la jornada és lliure, tot i que cal confirmar l’assistència al correu electrònic informa@frgestion45. Després de les xerrades s’ha

euros. La safata, patentada per bonÀrea, incorpora un film separador que evita el contacte directe amb el producte i facilita que no calgui rentar-la. Té un disseny distintiu i un sistema de traça-

bilitat amb tecnologia RFID i un codi QR específic. El primer producte disponible amb RetornA és el filet de pollastre, però es preveu ampliar la gamma a altres referències pròximament.

El projecte s’ha posat en marxa a 57 establiments de la demarcació

Amb una inversió superior als 10 milions d’euros, bonÀrea confia estendre el sistema a totes les seves botigues. El projecte ha estat desenvolupat internament durant gairebé tres anys per equips multidisciplinaris i compta amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya. La iniciativa s’inscriu dins l’estratègia global de sostenibilitat de l’empresa, basada en l’eficiència de recursos, la innovació tecnològica, la reutilització, l’economia circular i la lluita contra el malbaratament alimentari, amb una visió de futur alineada amb els reptes ambientals actuals.

preparat un ‘networking’ entre els assistents per tal de fer xarxa conjunta. La gestoria Faustino Romero Gestión-Panicot té seu a la ciutat de Tarragona des de fa més de 30 anys, oferint serveis professionals en l’àmbit laboral, fiscal i comptable i en tot tipus de tràmits per a vehicles, amb oficines al carrer Caputxins 29 i Estanislau Figueres 15, respectivament. Per la seva banda, Empresaris de Tarragona és una organització compro-

mesa amb el desenvolupament i la defensa dels interessos de les empreses de la província de Tarragona a través de diverses iniciatives i projectes estratègics. Empresaris de Tarragona està actualment involucrada en projectes estratègics per millorar la competitivitat i l’atractiu del territori de Tarragona per a

Joan Corominas i Gerard Salom parlaran d’administració, acomiadaments o accidents laborals ~ FAUSTINO ROMERO GESTIÓN-PANICOT ~

les empreses i els inversors; per promoure solucions de transport sostenibles i eficients, millorant la connectivitat i la qualitat de vida dels ciutadans; per desenvolupar i modernitzar els sectors del comerç i el turisme, a més de treballar per tal d’atraure i retenir talent qualificat a la província de Tarragona.

Una de les safates que podrà ser reusada fins a 50 vegades. BonÀrea

L’Infinitum Beach Club està situat a Salou. Infinitum

Redacció

Adelaida Sánchez, gerent de Faustino Romero Gestión-Panicot, a més de vicepresidenta d’Empresaris de Tarragona.  CEDIDA

Comença la nova era de Luis César: «Vinc al Nàstic perquè sento que em necessiten»

Futbol l El nou tècnic va destacar que l’ascens és una «motivació» i que «tingueu per segur que ho donaré tot per aconseguir-ho»

Arnau Montreal Quesada Ahir va començar una nova era al Nàstic de Tarragona. La tercera vinguda de Luis César es va formular amb una sessió doble de treball en la qual va ser la primera presa de contacte amb els seus jugadors i també amb la seva presentació, on va demostrar el seu compromís amb el club destacant que «si no fos el Nàstic qui em va trucar, no vinc».

Quinze anys després de la seva anterior etapa, Luis César torna amb un missatge clar: «Ho donaré tot perquè aquest equip aconsegueixi l’objectiu». El gallec és un home important a la història

grana. Va ser el tècnic que va assolir l’ascens a Primera Divisió ara fa 19 anys. En aquest sentit, el fet de conèixer la casa i el seu bagatge en el futbol professional han sigut aspectes claus en aquesta decisió. De fet, així ho va subratllar durant la presentació el president Lluís Fàbregas: «Era Luis César o ningú. És un excel·lent professional que coneix la categoria i també l’entorn».

Aquest punt també va ser important per a César. El gallec va destacar que «no vinc per trobar-me una porta freda. Conec aquesta sala de premsa, conec el terreny, conec l’afició i tinc carinyo a l’escut». A més, va afegir que «si em truquen i sento que em

necessiten, jo vinc. Si no fos el Nàstic no vindria. Tot i que hagués de lluitar per sortir del descens, si és el Nàstic vinc». Amb tot, tampoc va voler posar el seu passat al Nàstic com a bandera i va explicar que «no m’agrada parlar del passat, sigui gloriós o horrorós. Soc un nou Luis César i hi ha jugadors de Tarragona a la plantilla que quan vaig assolir l’ascens encara estaven al bressol».

Conèixer el terreny

El nom de Luis César fa mesos que ressona als passadissos del Nou Estadi Costa Daurada. La seva vinguda no va resultar una sorpresa quan es va fer oficial poques hores després de la marxa de Dani

El tècnic Luis César reunit amb els seus jugadors, ahir, en el seu primer entrenament de grana. Tjerk Van der Meulen

Vidal. En aquest temps, Luis César no ha estat aturat i va assenyalar que coneix bé a la plantilla que ara ha de gestionar. «Ho he vist gairebé tot. Com es guanya contra l’Amorebieta, com s’empata contra el Zamora, com es guanya al Zamora aquí a casa, com es guanya a Vigo i com es perd a Andorra».

El Nàstic de Luis César, un equip «agressiu, compromès, amb força mental i energia»

Futbol l L'entrenador grana vol sentir la seva pinzellada a l'estil de joc des d'aquest dissabte

Luis César no va oferir dubtes a la imatge ideal del seu Nàstic, malgrat el poc marge que té per treballar i aconseguir-ho. El gallec va destacar que el seu pla és «aconseguir que l’equip jugui al meu estil a través dels ingredients que considero claus: agressivitat, compromís, força mental i energia. El resultat és una conseqüència».

El nou entrenador grana va anar un pas més enllà i va destacar que «el futbol és dinàmic i dins d’un partit es juguen 6 duels. Atacant a camp propi i camp contrari, defensant a camp contrari i a camp propi i també les jugades de pilota aturada en atac i en defensa. Vull un equip bo amb la pilota a camp propi i contrari, agressiu a camp contrari i ser sòlid al darrere. Vull mol-

tes coses i ho donaré tot per aconseguir-ho». Per establir el seu estil, César considera que té una molt bona matèria primera «tinc les eines per aconseguir el que jo vull. Els

«Vull un equip bo amb la pilota, agressiu i sòlid al darrere»

futbolistes són bons jugadors i són receptius».

Un dels aspectes importants a destacar és el mental. Un canvi d’entrenador a dues jornades per al final de la lliga regular deixa molt poc marge per al dubte. En aquest sentit, César va assenyalar que «he de centrar-me en tots els detalls que afectin el rendiment dels futbolistes. Això és un sprint i he de centrar-me a

En aquest sentit, va subratllar que «els conec i no els conec». «He vist l’hort, però només el coneix el que el cultiva. En el primer entrenament l’he començat a conèixer de veritat. He olorat l’aroma de les flors, la química que transmeten els jugadors i els he començat a sentir com a grup i avaluar-los  pel seu futbol i la seva manera de competir». Amb tot, el tècnic va confessar que «m’he trobat una plantilla en shock. Al final, ha marxat un home de club molt

crear un impacte en el jugador per a modificar coses del joc que pensi que són les millors per a l’equip i cuidar tots els detalls. Són pocs partits, hi ha poc marge, però això ja ho sabia abans de venir i no ho posaré com a excusa».

La primera prova serà dissabte contra la Gimnástica Segoviana i César espera veure la seva pinzellada en el joc en aquell partit «és el que desitjo i el que vinc a fer».

Juan Vizcaíno, segon entrenador grana, i Luis César, durant la sessió d’entrenament matinal d’ahir al Nou Estadi. Tjerk Van der Meulen

estimat i hi havia llaços personals i emocionals. Ha sigut un impacte. Però som homes de futbol. Els entrenadors venen i marxen i és el moment de ser pragmàtic, defensar l’escut i els interessos de l’entitat, perquè el bé del club és el bé de tots i s’ha de lluitar per aconseguir-ho».

L’ascens

El canvi a la banqueta arriba amb el deure de l’ascens de la categoria. Luis César va destacar durant la presentació que

Arnau Montreal Quesada

Elio Carrodeguas s’acomiada del CV Sant Pere i Sant Pau

Voleibol l El jugador tanca una etapa de 7 temporades on ha sigut una peça clau

Arnau Montreal Quesada

Elio Carrodeguas i el CV Sant Pere i Sant Pau separaran els seus camins després de set temporades lligats. El jugador veneçolà ha estat durant tot aquest temps una peça important a l’equip rojillo sent un referent anotador a la pista i també a la plantilla amb el seu carisma. A més, també va mostrar la seva implicació al club entrenant dos equips de la base. Ara, tanca la seva etapa després de complir el somni de jugar Superlliga 1 amb el Sant Pere i Sant Pau. Carrodeguas va estrenar-se com a rojillo la temporada 2018-2019, tot just després del descens de Superlliga 1 a Superlliga 2 del Sant Pere i Sant Pau. Des de llavors, va créixer amb el projecte fins a convertir-se en un dels referents ofensius i un home de confiança de Vlado Stevovski. Sota les ordres del tècnic macedoni va quedar-se a les portes de l’ascens la temporada 22-23, però sí que va assolir l’objectiu el següent curs, el 23-24.

A banda de competir amb el primer equip, Carrodeguas també entrenava la base

Aquest va ser especialment difícil per al veneçolà. A la meitat de la temporada, Carrodeguas va patir una luxació

Mig centenar de tenistes gaudeixen del Memorial

Gerard Gibert-Vopak Terquimsa

Tennis l L'esdeveniment inclusiu va tenir lloc diumenge al Golf Costa Daurada

Prop de mig centenar de tenistes de capacitats diverses van gaudir el darrer diumenge en el Memorial Gerard Gibert, 10è Torneig de Tenis Adaptat Vopak Terquimsa que va tenir lloc a les instal·lacions del Golf Costa Daurada. Va ser una jornada plena de companyonia en la qual, un any més, va comptar amb el suport de Vopak Terquimsa. La competició s’ha dividit en cinc categories en funció de l’habilitat de cada participant: avançat masculí, avançat fe-

mení, mig mixt i destresa. Els diferents jugadors han aconseguit una medalla a l’esforç realitzat durant tota la jornada. Els equips participants han sigut Associació Pàdel amb Tu, La Mar Blava, Temps de Lleure Rubricatus, Federació ACELL-Special Olympics, Associació La Muralla i Club SOLC-Golf Costa Daurada. En acabar l’esdeveniment ha tingut lloc l’acte d’entrega de premis que ha comptat amb la presència d’Estefanía Serrano, representant territorial de la Conselleria d’Esports de la Generalitat de

a la clavícula, una lesió que el va deixar fora de combat fins al final de la temporada. Tot i competir amb molèsties, va reaparèixer com a receptor en el tram final per ajudar l’equip a assolir l’ascens de categoria.

El tècnic Vlado Stevovski va destacar que «és una decisió complicada. Elio ha sigut

un referent per a la base i un jugador important, però la intenció és donar aire a l’equip i a vegades toca prendre decisió que no t’agraden. Ha sigut un plaer estar amb ell i li desitjo el millor dels futurs». Carrodeguas se suma a les baixes per al pròxim curs de Joaquín Castillo, Dayan Torres i Samuel Pacheco.

Cims Jurídics patrocina la nova pista 8 de pàdel del

Golf Costa Daurada

Pàdel l Aquesta és una de les tres noves pistes panoràmiques que ha inaugurat el club

Redacció

Cims Jurídics, despatx d’advocats de Tarragona especialitzats en l’aplicació de la llei de la segona oportunitat, assessorament a tot tipus d’empreses i integrat per un equip de set professionals, ha  lligat la seva marca amb la del Golf Costa Daurada, amb el patrocini de la pista 8 de pàdel. Aquesta és una de les tres noves pistes panoràmiques que el club tarragoní i que se sumen a les set ja existents. Aquestes tres pistes van ser inaugurades el passat mes

d’abril. Des de llavors, la pilota no para de botar en aquests equipaments que proporcionen també al Golf Costa Daurada més capacitat a l’hora de preparar tornejos i diferents esdeveniments esportius. La pista 8 del pàdel del Golf Costa Daurada comptarà ara amb el patrocini de Cims Jurídics, present en el seu logo a la pista. El director del Golf Costa Daurada, Xavi Pueyo i el director comercial del club Josep Gomà van escenificar el pacte amb Joan Corominas i Alba Saura, de Cims Jurídics, amb un acte d’inauguració.

Catalunya, Pere Valls, presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès, Eduardo Sañu-

do, director general de Vopak Terquimsa i Xavi Pueyo, director del Golf Costa Daurada,

entre d’altres. D’altra banda, el torneig també va retre homenatge a la

El jugador Elio Carrodeguas, durant un partit d’aquest curs amb el CV Sant Pere i Sant Pau. Tjerk Van der Meulen

Redacció

família de Gerard Gibert amb un emotiu minut de silenci en record de la seva figura.

Foto de grup dels participants del Torneig de Tennis Adaptat Vopak Terquimsa Memorial Gerard Gibert. Cedida

Els diferents representants durant la presentació del patrocini. Cedida

El Pacte per la Llengua preveu 200 MEUR anuals pel català

Societat l Es volen incorporar 600.000 nous parlants en un marge de cinc anys

ACN

El Pacte Nacional per la Llengua s’ha signat aquest dimarts a l’Institut d’Estudis Catalans com un compromís col·lectiu per garantir el futur del català. El document fixa un full de ruta fins al 2030 amb accions en una vintena d’àmbits i un pressupost mínim de 200 milions anuals, amb l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants en cinc anys i garantir la presència efectiva de la llengua catalana a les institucions, les empreses i els serveis. El Pacte, que compta amb el suport del Govern, entitats, agents socials i econòmics, el PSC, ERC i els Comuns, estableix un marc d’actuació revisable anualment i s’emmarca en nou àmbits principals, com l’educació, el món laboral, la cultura i la cohesió social.

També es preveu refor-

çar l’oferta formativa per a adults, especialment per a persones nouvingudes, i multiplicar les opcions d’aprenentatge del català en l’àmbit laboral. L’acord aposta per ampliar l’oferta cultu-

ral i comunicativa en català, especialment entre joves i en entorns digitals. El Pacte inclou una dotació inicial de 255 milions per aquest 2025 i accions concretes com campanyes d’acollida, un pla per

La CUP el considera «propaganda» i Junts creu que «grinyola» sense el seu suport

fomentar l’ús del català al treball i una campanya de tardor per estimular-ne l’ús entre els parlants.

El president Salvador Illa ha afirmat que «el català és de tots i ens necessita a tots» i que el Pacte és «una invitació permanent a sumar». En canvi, Junts i la CUP no hi han donat suport. La CUP l’ha qualificat de «propaganda al servei del PSC» i Junts creu que «grinyola» sense el seu suport i ha reclamat renegociar-lo un cop hi hagi sentència sobre el català a l’escola. Tot i això, el Pacte ha comptat amb l’adhesió de nombroses entitats socials i culturals.

Moltes Felicitats Gemma en el dia del teu Sant

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Feliz cumpleaños, mi amor. Hoy celebro tu vida, tu sonrisa y todo lo que eres. Gracias por compartir conmigo tus días, tus sueños y tu corazón. Que esta nueva vuelta al sol te regale todo lo que deseas. Te amo mucho, y soy muy feliz de caminar a tu lado.

Felicitats Gina. Avui fas 10 anys i ens omples les nostres vides. Gràcies, gràcies, gràcies. T’estimem. La family 977 21 11 54 Felicitacions

Partits i sindicats signant el Pacte Nacional per la Llengua. ACN

k Tribuna k

Quan s’apaga la llum, nosaltres hi

som

Són les 9:15 del matí i, finalment, et pots prendre el segon cafè. Aquell que només es pot assaborir si la jornada comença tranquil·la, sense entrebancs. T’has llevat d’hora, molt d’hora. A les 5:00 ja eres dret. Dutxa ràpida, una peça de fruita per començar el dia i la motxilla a l’esquena per fitxar, puntual, a les 6:00 al teu centre de treball. A aquestes hores, la carretera és una altra: hi ha menys trànsit, la gent condueix més calmada i les emissores de ràdio tot just es desperten. Com cada matí, agafes un exemplar del Diari Més en passar pel torn d’entrada. Tot i que no sempre tens temps per llegir-lo, t’agrada dur-lo a sobre. És com una petita connexió amb el món exterior, aquell que sovint sembla llunyà al soroll constant de la fàbrica. Avui, però, trobes uns minuts de descans i decideixes donar-hi una ullada. Notícies locals, problemes amb el contracte de la brossa a Tarragona, un nou papa, alguna cosa sobre Donald Trump. I, de sobte, a la secció d’opinió, un article que et deixa bocabadat: algú escriu sobre l’apagada del 28 d’abril i destaca el paper fonamental del personal del sector químic i energètic. És estrany. No és habitual llegir sobre la teva feina als mitjans. I encara menys que la reconeguin.

T’incorpores a la cadira amb una barreja d’orgull i sorpresa. Aquella data no l’oblidaràs mai: 28 d’abril, 12:33 del migdia. Ho tens gravat. Estaves en plena feina, com sempre. Al principi vas pensar que era un simple “guiño eléctrico”, com en dieu vosaltres, una d’aquelles petites oscil·lacions que ja formen part del dia a dia. Però aquesta vegada va ser diferent. El silenci va ser sobtat. El soroll constant, aquell brunzit industrial que ja forma part del teu paisatge mental, va callar de cop. A la llunyania vas sentir com s’activaven les torxes químiques. El sistema d’emergència havia saltat. Aquesta vegada, la llum se n’havia anat de veritat.

Algú que no conegui el funcionament intern d’una gran planta podria imaginar caos, crits, desordre. Però res més lluny de la realitat. Els treballadors i les treballadores, els teus companys, són gent d’ofici, de raça. Amb experiència. Fa anys que us prepareu per a situacions com aquesta. Ho heu assajat una vegada i una altra. Sabeu què cal fer, quan fer-ho i com fer-ho. La calma va ser la norma. Tothom es va posar en marxa amb una eficàcia que només s’entén quan hi ha compromís real. Aquell dia no l’oblidaràs fàcilment. Et vas quedar fins a les sis de la tarda, amb el cos esgotat però el cap clar. I no només això. Aquella setmana vas tornar voluntàriament per donar un cop de mà en l’arrencada de la planta. Sabies que calia fer-ho amb precisió, amb seguretat. No vas pensar en les hores extres ni en el sou. Saps que el sindicat ja s’encarregarà d’això. El que de debò importava en aquell moment era recuperar la producció sense posar ningú en risc. I ara, ja han passat dues setmanes. La vida continua. Tot sembla haver tornat a la normalitat. L’apagada ha desaparegut de les converses. Ningú parla ja de l’estrès, de les decisions tècniques crítiques, de la suor acumulada en aquelles jornades d’emergència. Ningú... o gairebé ningú. Avui, algú n’ha escrit. I ho ha fet amb respecte. Amb reconeixement. I això, per a tu, ho canvia tot. Sona el timbre i s’acaba el descans. Beus la resta del cafè d’un glop, com t’agrada, i tornes a la feina. Mentre camines pels passadissos de la fàbrica, un somriure se t’escapa sense voler. No per vanitat, ni per ganes de protagonisme. Somrius perquè potser avui, mentre algú esmorzava, llegia aquell article i pensa en tu. Potser un veí, un amic, un familiar ha entès per fi com n’és d’important la teva feina. Com n’és d’essencial per mantenir els serveis bàsics en funcionament perquè tot l’engranatge segueixi rutllant sense que ni tan sols es noti que tu hi ets. I que, encara que els focus no t’il·luminin, quan el món es queda a les fosques… tu hi ets.

Toni Carmona Martínez Conseller d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona

AEditorial

Platges sense fum

quest dilluns l’Ajuntament de Mont-roig del Camp anunciava que el plenari havia acordat prohibir fumar en tot el litoral: 12 quilòmetres de platges, cales i entorns naturals. L’any passat, Vila-seca també va restringir el fum del tabac a la platja de La Pineda. De moment, aquests són els únics municipis de la demarcació que han prohibit el fum en totes les seves platges. Salou, per exemple, només ho fa en una part. Tarragona ho està estudiant, així com Altafulla, i a l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs la prohibició arribarà l’any vinent. L’altra cara de la moneda és el Vendrell, on no s’ho han

plantejat. La qüestió de tot plegat és qui vigilarà els fumadors i si serà possible fer-ho. El desig, evidentment, és que prevalgui la conscienciació ciutadana i la convivència i, per tant, les normes es compleixin. Però ja se sap que moltes vegades cadascú mira per si mateix i no pensa en la resta. Si s’ha arribat fins al punt de restringir és perquè els ajuntaments han detectat major presència de burilles a la sorra, fet que la humanitat no es pot permetre perquè el planeta ja està prou contaminat. Caldrà veure si la norma es compleix i, en cas que no sigui així, si arriben les sancions.

Plorar de felicitat també és viure

Hi ha llàgrimes que no neixen del dolor, sinó d’una intensitat tan profunda que no cap dins el pit. Són llàgrimes que cauen quan la vida, en un instant d’intimitat, ens parla a cau d’orella i ens diu: «Tot això que has viscut... tenia sentit». Són llàgrimes que no poden ser forçades. No busquen escenaris, no s’han d’exhibir. Són sagrades. I quan arriben, ens recorden que plorar de felicitat també és viure.

És curiós, però la felicitat més profunda no sempre ve amb crits d’alegria. De vegades, arriba de manera silenciosa, humil, gairebé tímida. En un gest subtil. En una paraula plena d’amor. En una cançó que ens remou el cor. En un llibre acabat. En la mà que t’aguanta quan creus que cauràs. És una felicitat que no fa soroll, però que et fa tremolar. Que no crida, però que et desfà per dins. I, de cop, plores. No perquè estiguis trist, sinó perquè estàs viu. Perquè, malgrat tot, encara sents. Perquè, malgrat l’adversitat, encara tens la capacitat de sentir. Hi ha vides que han estat empeses a viure des del llindar del límit. Vides marcades per malalties que transformen el cos, però que no poden apagar l’ànima. Vides en què el moviment és mínim, però la intensitat de viure és màxima. En aquestes vides, la felicitat adopta una altra forma. No és l’eufòria superficial de les grans victòries. És la pau d’un instant precís. És el miracle d’una abraçada sincera. És el regal d’un dia més. I quan arriba, plores. I és preciós. Perquè a vegades, la felicitat

no necessita res més que la bellesa de l’instant present.

Vivim en un món que celebra els triomfs visibles. Les fites mesurables.

Però què passa amb les victòries silencioses? Qui aplaudeix aquell que, després de mesos de foscor, aconsegueix somriure de nou?

Qui escriu sobre qui torna a creure en ell mateix després de perdre-ho tot? Aquestes històries no omplen portades, però són les que sostenen la humanitat. Són les que ens recorden que no cal estar dempeus per ser gegants. Que la grandesa no ve de conquerir el món, sinó de conquerir-se un mateix, d’aixecar-se amb el cor ple després de cada caiguda.

No cal una gran escena per emocionar-se. A vegades, només cal una espurna. Un record que fa reviure aquells moments de felicitat pura

ment exclusiu per a tu, s’hi condensa tota una vida. Els fracassos, les caigudes, la por… i també la força, la lluita, l’amor. Tot hi és. Tot t’ha dut fins aquí, fins a aquest instant de plenitud. Plorar de felicitat és la prova irrefutable que el cor encara batega fort. És el crit de guerra dels qui han après a estimar la vida sense condicions. És l’última frontera de la sensibilitat en un món que sovint ens vol insensibles, que busca normalitzar l’aspror de l’existència. I, potser, és també un acte de rebel·lia: quan ens diuen que hem de ser forts, nosaltres escollim ser tendres. Quan ens demanen silenci, nosaltres ens emocionem.

No cal una gran escena per emocionar-se. A vegades, només cal una espurna. Un record que fa reviure aquells moments de felicitat pura. Una paraula que et retorna a un lloc on vas ser feliç. O una mirada que et diu que no estàs sol. I llavors passa: t’atures, respires profundament, i plores. Ploraràs, perquè el teu cor ha reconegut alguna cosa profunda en l’instant. I en aquell moment, un mo-

Aquestes llàgrimes no ens fan dèbils. Ens fan humans. Ens fan immortals per un moment. Perquè qui sap emocionar-se, sap viure. Qui sap emocionar-se, sap estimar. I qui sap estimar, ja ha entès el veritable sentit de tot plegat. Aquesta és la grandesa de les petites coses que en realitat són les més grans. Els gestos que ningú veu, però que ens transformen. Els moments que ningú observa, però que ens fan ser qui som. Potser no hi ha cap èxit més gran que arribar a aquell punt on, sense res a demostrar, amb tot perdut i tot guanyat alhora, pots mirar-te al mirall i deixar-te anar. Potser la plenitud no és estar en pau amb tot, sinó acceptar que la vida és exactament com ha de ser… quan plores de felicitat.

k Tribuna k

Pere Domingo

k Tribuna k

Sense mobilitat al Baix Penedès

Els últims anuncis en matèria de mobilitat que escoltat les últimes setmanes m’ha fet pensar un altre vegada en la necessitat d’ordenar idees, per poder traslladar propostes i a la vegada opinar sobre el que estem patint al Baix Penedès en aquest àmbit. Per posar en context en aquest primer paràgraf de l’article al lector, l’anunci de què la línia de Rodalies R8 arribarà Vilafranca del Penedès, l’invent de crear una taula de mobilitat a la Diputació de Tarragona i la situació de mobilitat amb propostes concretes, em porten a deixar pales a través d’aquest article les meves idees i opinions sobre aquests assumptes.

Haurem de començar parlant de la situació ferroviària general al Baix Penedès, ja que tothom parla dels greuges dels de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, però ningú diu que nosaltres patim per totes bandes el desastrós servei ferroviari gràcies a la Generalitat de Catalunya, ADIF, Renfe, Rodalies, i el Ministeri de Transports, tots junts han convertit en un infern la mobilitat ferroviària a la nostra comarca desgastant a la ciutadania i restant-li temps de la seva vida dintre d’aquests trens. Les obres inacabables del Corredor del Mediterrani per convertir una línia de passatgers en una línia per transportar mercaderies, amb avaries difícils de comprovar que demostren la total i absoluta ineficiència dels que han de treballar per fer funcionar els serveis i per acabar-ho d’arreglar un canvi de Govern a la Generalitat que en comptes de millorar-ho tot, ho ha empitjorat i ens demana paciència des de dins del cotxe oficial, sense donar-nos cap solució mostren el caos absolut en el qual es troben els serveis ferroviaris. Parlant de serveis i entrant en matèria caldrà preguntar a la senyora Paneque, Consellera de Territori i Habitatge, responsable de mobilitat, i al responsable d’infraestructures el senyor Manel Nadal, com és possible que s’anunciï la connectivitat de Vilafranca del Penedès amb la R8 i no es tingui en compte que aquesta estació és una estació de pas a la xarxa interior que comença a l’estació de Sant Vicenç de Calders un dels principals nusos ferroviaris de Catalunya. No seria més lògic i cabal pels usuaris que aquesta línia arribes a Sant Vicenç de Calders donant cobertura a tota la línia?

Tampoc puc entendre ni estar d’acord en el fet que la primera gran

Antonio Garcia Leal President de la Federació Xarxa Vendrellenca

mesura en matèria de millora ferroviària en serveis de Rodalies per la Vegueria Penedès passi per connectar la universitat Autònoma amb Vilafranca del Penedès perquè des de una perspectiva territorial d’utilitat dels serveis, aquesta millora es queda curta deixant a l’andana a molt jovent que viu inclús més enllà del Vendrell si compten que portant-la a Sant Vicenç de Calders, jovent de Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, el Vendrell, l’Arboç, o Santa Margarida i els Monjos es podrien veure beneficiats del servei. Caldrà recordar als responsables polítics de la Generalitat que ens governen que la línia R4 té un servei a l’hora des de les 8:00 del mati des de Sant Vicenç de Calders que fa molt difícil la mobilitat per anar la Universitat Autònoma enllaçant amb la R8 o els serveis d’autobús a Vilafranca del Penedès; el cinturó industrial de Barcelona o el centre de la ciutat i aquesta es una necessitat que fa anys que es demana per part de la societat civil del Baix Penedès. Però segurament abans que arribin donar una solució als problemes de la R4 es posaran a treballar en aconseguir que la RT2 arribi al Vilafranca del Penedès perquè no hagin de sortir del seu poble per poder anar Tarragona, Reus i Port Aventura.

aquest espai de treball, perquè segurament farà un servei molt útil a les Terres del Ebre i el Camp de Tarragona però no veig molt clar que treballin per arreglar els problemes del Baix Penedès. He de dir que tampoc ha sigut molt positiva la Taula de Mobilitat del Penedès pels que vivim al Baix Penedès, però de tant en tant a les seves actes trobava alguna cosa interessant per planificar en benefici de la nostra comarca.

Haurem de començar parlant de la situació ferroviària general al Baix Penedès, ja que tothom parla dels greuges dels de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, però ningú diu que nosaltres patim per totes bandes el desastrós servei ferroviari gràcies a la Generalitat, ADIF, Renfe, Rodalies i el Ministeri

Jo més que recolzar un altra taula on els de sempre facin propaganda i on es treballi per arreglar problemes de la resta de província de Tarragona o de mirar de connectarnos amb millor amb Vilanova o Vilafranca saltant-se el Baix Penedès soc partidari que es segueixi convocant la Taula de Mobilitat del Penedès ho veig més proper i segur tot i saber que entre les prioritats en aquesta taula tampoc està arreglar els nostres problemes.

k Dels lectors

Altre tema que he llegit a la premsa i les xarxa socials últimament i que em preocupa es la creació de la Taula de Mobilitat a la Diputació de Tarragona, el primer que puc dir sobre aquesta acció, és que em preocupa molt que estiri endavant una taula de mobilitat en aquest espai sense saber on va quedar la taula de mobilitat del Penedès que des que el MHP Salvador Illa a pres el poder, no tinc constància que s’hagi tornat a convocar. Em preocupa molt que des de la Diputació de Tarragona, que mai ens han tingut en compte per tractar solucions de mobilitat es creí

Desprès de dir tot això per la meva banda crec que és més que necessària donar dos trens a l’hora per la R4 durant tot el dia, portar la R8 a Sant Vicenç de Calders per fer més sostenible l’allargament de la línia donant cobertura a més persones, millorar dimensionat la mida dels trens de la R2sud per donar cobertura als usuaris, millorar les infraestructures de l’estació de Sant Vicenç de Calders i treballar per segregar les mercaderies de la línia de passatgers. També considero necessari que es torni a treballar dintre del marc de la Taula de Mobilitat del Penedès per donar solucions a les problemàtiques de connectivitat entre territoris en comptes de crear altres espais que no donaran solució a la nostra comarca. Per acabar aquest article lamentar profundament que els que els que vivim al Baix Penedès estem acostumats a veure com els que manen a la banda nord al palau de la Generalitat i a la banda sud al Palau de la Diputació no ens tenen en compte i per lo tant tot i ser terra de pas de les principals infraestructures de mobilitat, estem patint uns governants que ens giren l’esquena i no ens aporten solucions, confio en què aquest article, si el llegeixen, serveixi per com a mínim per fer-los reflexionar

“Wasted love: quan Eurovisió et parla des de dins” Cada any, arriba maig i amb ell, Eurovisió. Però no totes les edicions et sacsegen per dins. Aquest 2025, sí. La cançó austríaca “Wasted love”, interpretada pel contratenor JJ, m’ha deixat marcat. Amb només 24 anys, JJ trasllada a l’escenari una emoció crua i precisa que no es pot fingir: parla del desamor, de la pèrdua, de voler recuperar allò que ja no tornarà. I ho fa amb una veu que talla l’aire i una posada en escena intensa, honesta. És una peça que combina pop, òpera i electrònica amb una càrrega emocional que no passa en absolut desapercebuda. Fa més de trenta anys que segueixo el festival. Sé reconèixer quan una cançó connecta amb alguna cosa fonda. Aquesta ho ha fet. JJ no només canta; exposa l’ànima, i és quelcom que valoro especialment. Ara per ara, “Wasted love” és la segona favorita per guanyar, només darrere de Suècia, però la seva proposta em deixa fred. És innovadora, sí, però sense pell. Per arribar a la final del dia 17 a Basilea, Àustria encara ha de passar una de les dues semifinals. I jo espero, com tants altres, que aquest clam de vulnerabilitat i força tingui el lloc que es mereix. Si ha de guanyar algú, que sigui qui canta des de la veritat.

Pere Lobo Veí de Reus

El terrat del Palau de Congressos Repassant noticies, llegeixo que l’any 2023 ja es va aprovar un pressupost per redactar un projecte que donés vida a l’abandonada zona del terrat del Palau de Congressos. Sempre he escoltat l’idea de ubicarhi un parc infantil (molt necessari), acompanyat per jardí i mobiliari urbà. Degut al fort sol que cau arribant la primavera,

suposo que hi posarien alguna pèrgola, per evitar insolacions. En fi, un projecte bonic i esperat. Estem a 2025 i no veig cap moviment. Continua brut de grafits, i amb l’abandó que ens tenen acostumats. Tan de bo estem equivocats i de repent ens trobem en un projecte executat, i els nens puguin gaudir d’un espai per jugar, mentre els pares es relaxen a l’ombra. A la plaça Corsini també esperen la pèrgola que pugui aplacar la insolació que es pateix al estiu, quan vols accedir al mercat. Son petites coses que el ciutadà es mereix.

Llenar la Rambla de flores

Actualmente los parterres de la Rambla Nova están un poco desolados de plantas. Creo que no estaría nada mal llenarlos de flores. Por una parte, alegran la vida a las personas y por otra se evitaría el cruce sobre el césped que se está haciendo ahora. Antes había unas pequeñas vallas de protección, pero se retiraron se supone para evitar pintarlas, o quizás, para que los perros tuvieran mejor acceso al césped. Todas las ciudades están compitiendo en limpieza y en jardines. No nos quedemos atrás.

La calle Fortuny mejora

Una de las calles más concurridas de Tarragona está mejorando rehabilitando fachadas y edificios enteros. Es una lástima que tantas personas vayan alejándose de la ciudad, cuando aquí hay muchísimos pisos que se podrían rehabilitar y servir a los ciudadanos. Vivir cerca de los colegios, el mercado y todos los servicios, no tiene precio. Ojalá cunda el ejemplo y se siga rehabilitando. Esto beneficia a todos..

Maria Elisa Aragonés Domènech

Veïna de Tarragona

Necrològiques

Tarragona

Jose Luis Rodriguez Córdoba.

Ha mort als 48 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.

Francina Maseras Sasal.

Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11.15 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol, al Serrallo.

Josep Mª Solanes Balañá.

Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sanitas.

Reus

Joaquín Sánchez Gallego.

Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Rafael Pareja Algar.

Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.

Cambrils

Rosario Caño Arjona.

Ha mort als 53 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Valls

Maria Dolors París Boladeras.

Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a la Parròquia

Verge del Lledó de Valls.

Enòlegs búlgars visiten cellers del Priorat i Montsant

Formació l L’estada l’ha organitzat l’Espai

Boule de Reus i s’emmarca en l’Erasmus+

Redacció

Un grup de divuit enòlegs de la Bulgarian Association of Wine Professionals ha visitat recentment el territori per aprofundir en el coneixement del turisme vitivinícola sostenible i les pràctiques d’elaboració adaptades al canvi climàtic. L’estada ha estat organitzada per l’Espai Boule i s’emmarca dins del projecte europeu Erasmus+ amb el curs From vine to visitor: Advancing climate-resilient winemaking and sustainable wine tourism. El programa ha combinat sessions teòriques,

seminaris especialitzats i un ampli ventall de visites a cellers de diverses denominacions d’origen del territori.

L’experiència es va iniciar amb la participació dels enòlegs a la Fira del Vi de Falset, i ha inclòs trobades formatives amb responsables de més de quinze cellers de les DO Montsant, DOQ Priorat i DO Costers del Segre. Entre els projectes visitats hi ha cellers com Cal Pla (Porrera), Vinyes Domènech, Devinssi (Gratallops), la Vinícola del Priorat a la Vilella Baixa, la cooperativa Falset-Marçà, Mas Amfres, la Cooperativa l’Olivera, Mas Fo-

raster i la Vinícola de Nulles. El recorregut ha permès als participants conèixer en profunditat el model enoturístic local i les pràctiques sostenibles implementades a cada projecte.

Els darrers dos dies es van dedicar a formació teòrica en turisme del vi, màrqueting i

comunicació, amb especial atenció a la creació de narratives de marca, l’ús de plataformes digitals i l’enfortiment del vincle amb públics sensibilitzats amb el medi ambient. També es va analitzar la importància de la gastronomia i el maridatge com a eina per enriquir l’experiència

enoturística. El projecte ha comptat amb la col·laboració de Priorat Enoturisme i la Universitat Rovira i Virgili. Les Facultats d’Enologia i de Turisme i Geografia van rebre els participants per donar a conèixer la formació existent en l’àmbit del turisme del vi al Camp de Tarragona.

El grup d’enòlegs búlgars han visitat cellers, assistit a seminaris i aprofundit en el turisme del vi sostenible. Cedida

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

Posa molta cura en la manera de tractar a la parella, les coses del cor avui estan una mica regirades qualsevol paraula amb doble sentit podrà ferir-li.

LLEÓ

23/07 al 22/08

La teva imatge continua brillant amb molta intensitat fent-te guanyar amics èxits, avanci. El cinema amb els amics o la parella és un bon pla.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Hi haurà molta activitat en el teu camp laboral els contactes reunions seran nombroses rendibles. Canviaràs la teva tàctica de treball.

TV local

20/04 al 20/05 TAURE

No esperis de la societat o de les teves amistats la total comprensió que avui necessites, només en la teva llar o amb els més pròxims.

VERGE

23/08 al 22/09

Et veuràs obligat a realitzar moviments viatges aquesta súper activitat social et farà gastar molta energia. Controla més la dieta.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Una forta energia vital naixerà dins de tu que no sols et guiarà per nous camins, a més potenciarà la necessitat de profunds canvis.

CANAL REUS TV

10:30 +Bàsquet

11:00 Destí 2030 (r)

11:30 Connecticat

12:30 Caminant per Catalunya

13:00 Aventurístic

13:30 Ciutadella

14:00 Notícies migdia

14:30 Notícies esports

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Notícies esports (r)

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica lletres

18:00 Va passar aquí. Catalunya

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Qüestió de fons (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 Cercle central

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 Cercle central (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 Cercle central (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 Cercle central (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

Jornada bastant tibant en la qual els col·laboradors més directes no estaran a l’altura de les circumstàncies. Utilitza la paciència. Demostra amor.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Romàntiques notícies llunyanes t’arribaran amb elles una alteració del teu estat emocional. Ves amb compte en els passos que dones.

20/01 al 18/02 AQUARI

Tant en la llar com en el treball rendiràs de gom a gom obtindràs uns resultats molt apetibles. Tota la teva activitat serà recompensada.

CRANC

21/06 al 22/07

Intenta no enfrontar-te de manera directa als teus oponents o a les persones que no estiguin d’acord amb tu. Cerca el camí intermedi.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

El teu mateix produiràs alguns canvis en el teu ambient professional o casolà per necessitats pràctiques. En un principi no hi haurà mutu acord.

PEIXOS

19/02 al 20/03

Els esdeveniments en el teu món familiar seran els que et potenciïn la realització dels teus objectius. Coneixeràs a una persona que t’ajudarà.

12

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Com la nit i el dia. On tour

11.00 Teló de fons

11.30 Cirk

12.00 +Xarxa + Sostenibilitat

12.30 Teló de fons

13.00 Cirk

13.30 Com la nit i el dia. On tour

14.00 Notícies 12

14.30 Com la nit i el dia. On tour

15.00 Teló de fons

15.30 Cirk

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Pica Lletres

18.00 + Xarxa + Sostenibilitat

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Com la nit i el dia

21.30 Va passar aquí. Catalunya

22.00 Notícies 12

22.30 Com la nit i el dia

23.30 Va passar aquí. Catalunya

00.00 Notícies 12

Mots encreuats

HORITZONTALS: 1. Menestral que fabricava hams, pescador d’ham. Nom de qualsevol cnidari marí. 2. Primera dona. Administració ordenada dels béns. 3. Monument prehistòric típic de Mallorca. Clorur de sodi. 4. Existia. Tro sense final. Senyal, al revés. 5. Marca registrada. Ser més o menys bleda. Vocal. 6. Pertanyent als èquids. Element radioactiu. 7. Cèrvid, al revés. Instrument semblant a la pandereta. Talment. 8. Piga sense extrems. Actini. Cinc-cents. Té una acidesa desagradable. 9. Sumptuós. Enmig del peu. La primera de dues. 10. Mescla de cera i pega. Utilització continuada. És seu. 11. Nota musical. Fan sense cap. Abans del segon. 12. Batega fins a l’últim segon. Prenia una cadira. Lletra. VERTICALS: 1. Mot que procedeix d’un ètim diferent. Mil cent. 2. Avariciós. No. 3. Joc de destresa. Gela a mitges. Marca registrada. 4. Enmig del gel. Vocal. Gel sense el mig, al revés. Rusc d’abelles girat. 5. Repeticions que es fan sentir. 6. Anyell. Fet sense una lletra. Una de més. 7. Acció de tocar per baix. Una vocal. Edició inacabada. Lletra grega. 8. Negació invertida. Auxili compassiu. Atenció a vetllar d’algú. 9. Fer un ressalt o un solc helicoidal. Vocal. Afirmació. 10. Subjectar un vaixell. Pronom, al revés. 11. Color morat. Arran, al revés. Telèfon. 12. Article que denota una nota.Té cura dels infants. Sudoku

Màxima Mínima Estat del cel

Previsió pel Camp de Tarragona

TARRAGONA:

Fernández, M. Esther Pere Martell, 5 Telèfon 977 219 704 Andreu, M. Dolors

La Granja: Deltebre Edifici Mont-roig. Telèfon 977 547 870

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Buenafuente Sans, Juan Wad -Ras, 1 Telèfon 977 312 548.

SALOU:

Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671.

CAMBRILS:

Valls, C. B.

Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.

VALLS:

Rull Ferre, Gabriel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717.

EL VENDRELL:

Parra i Pere, M.Carme Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

La nuvolositat augmentarà al llarg del matí progressivament fins a quedar el cel entre mig o molt ennuvolat, sobretot al litoral i prelitoral per núvols mitjans, i a partir del final del matí al Pirineu i Prepirineu pel creixement de nuvolades. A més, a partir de migdia també creixeran nuvolades a altres zones de muntanya que es desplaçaran cap a l’interior, a la Catalunya Central i a Ponent. Malgrat tot, se’n podran formar alguns de baixos al final del dia.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. La màxima serà semblant o baixarà lleugerament.

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJES TARRAGONA. Tel. 643.015.139

ANGELICA. MASAJES TARRAGONA. Tel. 667.910.283

MASAJISTA PARTICULAR. Repetirás... Tel: 641.492.358

MASAJES SÓLO PARA MUJERES a domicilio. Precio la voluntat. Tel: 631.509.454

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

PÀRQUINGS

VENC PÀRQUING Av. CATALUNYA. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

TRABAJOS de PINTURA, ALISADOS, PLADUR, etc. Tel: 690.216.359 Jorge

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

TAPICERO

Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

Avui felicita als que es diuen: Maties o Macià, Gemma Pasqual.

Natura Del 23 al 25 de maig se celebra la segona edició d’aquest esdeveniment ornitològic amb sortides guiades, anellaments i tallers per conèixer les aus i els seus ecosistemes

La Festa dels falciots alça el vol

El falciot és un ocell migratori que, quan arriba el fred, marxa cap al sud. Amb la primavera, però, torna a casa nostra, i s’hi queda fins passat l’estiu. A les ciutats, sovint el confonem amb l’oreneta, encara que no hi té res a veure. És, també, qui dona nom al festival ornitològic del Camp de Tarragona que es va celebrar per primer cop l’any passat per iniciativa de l’associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN), la Fundació Plegadis i Birding Catalunya. L’objectiu del certamen, expliquen els seus impulsors, és acostar l’ornitologia al gran públic, així com mostrar els diversos hàbitats locals que permet una biodiversitat d’ocells molt elevada. La Festa dels falciots se celebra, a més, en una època de l’any especialment interessant per als ornitòlegs, ja que durant els mesos d’abril i maig arriben al Camp de Tarragona les espècies que venen a reproduir-se –com les orenetes, els falciots, els rossinyols o les àguiles marcenques. Durant la primavera, a més, Catalunya és sobrevolada pels ocells migradors que fan ruta des de l’Àfrica cap al centre i el nord d’Europa.

Les xifres assolides en la passada edició –més de 300 participants i gairebé 70 espècies d’ocells diferents observats– han fet que els seus impulsors repeteixin convocatòria. Enguany, la Festa dels falciots se celebrarà del 23 al 25 de maig, i arrencarà el mateix divendres 23 amb una xerrada sobre llocs

on veure ocells al Camp de Tarragona, que se celebrarà a les set de la tarda al Centre de Lectura de Reus, amb Màrius Domingo, Enric Pena i Enric Pàmies.

Dissabte al matí es faran quatre sortides ornitològiques en parallel. Seran a la Torre d’en Dolça (Vila-seca), als Aiguamolls del Pla de Santa Maria, a la desembocadura del riu Gaià (Altafulla) i al Camí de les Ànimes, a Reus. A la tarda hi haurà un taller de caixes niu i menjadores, i es podrà participar en un cens de nius de falciot. Tot plegat, es farà a Reus. Diumenge el festival es traslladarà al Parc Samà de Cambrils, on es podrà gaudir en família d’una activitat

Sessió d’anellament al Parc Samà en la festa de l’any passat. Cedida

d’anellament d’ocells, un taller d’il·lustració d’aus i tallers de caixes niu. A més, hi haurà una parada on es vendran llibres de natura i ornitologia. El mateix diumenge a primera hora, abans que s’obrin

les portes al públic, Enric Pàmies oferirà una visita ornitològica al Parc. Per a més informació, inscripcions i compra d’entrades es pot consultar la web del festival (www.festadelsfalciots.org).

Golfus de Tàrraco

El

Papa porta capa

M’uneixo a la fumerada blanca i parlaré del Papa, i del nostre “Papa”, l’Arquebisbe. Venen com la gran cosa que Lleó XIV sigui agustinià, un religiós conventual. El primer en 2.000 anys, quan els arquebisbes tarragonins de la restauració ja eren agustinians. Van nou segles tard. Si el Papa actual es proclama pacifista, els nostres arquebisbes del segle XII eren bel·licosos. No portaven sotana sinó capa. Tot i que la dita popular no ve d’aquí sinó del gust per la rima.

L’ocupació del Camp de Tarragona, beneïda pel Papat romà, no va ser vista igual per cap dels actors, i aquí ve quan el maten. Literalment, perquè hi va haver un arquebisbe, Hug de Cervelló, que va encarregar un assassinat i a qui van matar en venjança. Això per començar, perquè més endavant hi hauria més capítols d’aquest ‘Crims’ arxiepiscopal. Per a l’Església el nou país conquerit era una mena d’Estat Vaticà o Estats Pontificis i l’Arquebisbe el poder “papal” teocràtic. Per al rei era una expansió del Comtat de Barcelona o a tot estirar una Andorra amb dos coprínceps. Però sense pistes d’esquí. I finalment, el ‘condottiero’ Roger Bordet, el militar professional a qui van encarregar la feina bruta d’ocupar i poblar, i els seus normands, el veien com un estat tap com el que havien tingut per defensar París. Un país normand per protegir la corona però fora de la corona.

Va ser la guerra de tots contra tots. I va continuar com la guerra successiva de l’Arquebisbat contra tothom: els normands, el rei, el capítol catedralici, l’Ajuntament... Anna Maria Bofarull o Jesús Monllaó ja triguen en fer-ne la pel·lícula. Riu-te’n de ‘Conclave’ o fins i tot ‘Braveheart’. Una autèntica pel·li d’intriga o de capa, Papa i espasa.

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

Cristina Serret Alonso

Un falciot pàl·lid. Cedida