Tarragona 6
Oriol Grau: «L’última obra és una resposta teatral a una pregunta que em fan sovint: ‘Què fas ara?’»
Esports 17
Sis jugadors del Nàstic es poden perdre el primer partit del play-off si aquest dissabte veuen una groga
ha progrés si hi ha debats que són tabú: «Una part de l’esquerra ha tingut por d’abordar temes reals»
L’Ajuntament licita el projecte a l’avinguda d’Andorra i a la de Prat de la Riba, on s’aplicarà el mateix model de carril bici que el consistori desmantellarà a Pere Martell abans de l’estiu
Tjerk van der Meulen
Camp de Tarragona 12
La consellera Parlon ha anunciat un simulacre d’accident químic pel 29 de maig que afectarà 200.000 persones de municipis inclosos en el Plaseqta
Clausurades cinc pistes de pàdel del Tennis Tarragona per queixes veïnals Municipal l 4
L’Ajuntament aprova el projecte d’urbanització del nord del Pinaret Cambrils l 14
Aparcament bicicletes
Aparcament bicicletes
Aparcament bicicletes
pels barris de Llevant. Les obres, que es preveuen licitar
Aparcament bicicletes
Avinguda Ramón y Cajal
Aparcament bicicletes
García Latorre creu que no es viurà la «congestió» que hi ha a Pere Martell
Es mantindran les fileres d’aparcaments, però es mouran dins de la calçada
El projecte s’impulsa després d’eliminar el de Pere Martell
Aquest nou projecte, que es va començar a impulsar durant l’anterior mandat, liderat per l’exalcalde Pau Ricomà (ERC), arriba després de la decisió de l’actual govern socialista de fer desaparèixer el carril bici al carrer Pere Martell. L’executiu municipal ja va descartar ampliar-lo fins al Serrallo i, per això, considera que no té sentit mantenir el tram actual entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Ramón y Cajal. El disseny i l’estructura del tram pedalable que s’instal·larà a Prat de la Riba serà molt similar al de Pere Martell —creat el 2021—, ja que se suprimirà un carril de la calçada i
s’instal·laran aparcaments per a bicicletes i plataformes de contenidors de residus. Cal recordar que, el setembre del 2023, l’executiu socialista va anunciar que no es farien els carrils bici projectats a l’avinguda Andorra i Prat de la Riba perquè volien esperar a tenir enllestit el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) —encara està pendent d’aprovació—. Els socialistes, però, es va acabar comprometent amb ERC a executar aquests nous trams pedalables a canvi del suport dels republicans per a l’aprovació dels pressupostos del 2024. Tot i això, el conseller García Latorre assegura que «els carrils bici han estat una prioritat del govern municipal», que «aposta per una mobilitat sostenible a la ciutat».
El conveni per a impulsar la comissaria de Battestini se signarà «aviat»
d’Interior, després d’una visita a l’Ajuntament.
La consellera es va reunir amb l’alcalde Rubén Viñuales i van tractar el projecte de comissaria compartida a Battestini. Segons Parlon, el con-
veni per a impulsar l’equipament se signarà «aviat». «No és un espai habitual per a una comissaria i estem acabant de veure com es fa des del punt de vista patrimonial», va dir la consellera. Més en-
L'alcalde celebra la convocatòria de la nova Llei de Barris
un projecte, va explicar, que «es va treballar durant molts
mesos, amb tots els agents socials i econòmics del barri», i que ara, tal com va avançar Diari Més, està sent modificat per «desenvolupar encara més» les accions dedicades a l’àmbit social. «El text de la Llei ens encaixa molt amb el Pla de la Part Baixa, així que esperem i desitgem que po-
guem assolir aquesta fita», va manifestar el batlle.
Així i tot, va assegurar, aquesta primera selecció no implica que el consistori «deixi de costat» altres barris del municipi, com és el cas de Sant Salvador, una de les zones que «més els preocupa». Per aquest motiu, va explicar,
Viñuales demana més agents dels Mossos i Parlon s’hi compromet
llà, Viñuales va explicar que va reclamar més agents dels Mossos a Parlon. «El compromís hi és. L’augment de plantilla del cos té una concepció integral, de tot el territori. Hem de garantir que no desplacem la delinqüència d’un lloc a un altre», va sentenciar la consellera d’Interior.
Bones dades
Les dues autoritats van coincidir a elogiar les «bones dades» a nivell delinqüencial que presenta Tarragona. «És una ciutat segura. Els resultats de l’operació Kanpai van ser excel·lents», va concloure Viñuales.
actualment s’està treballant en un pla social per donar resposta a les demandes dels veïns. Un pla, va expressar l’alcalde, que podria presentar-se en futures convocatòries. «La voluntat existeix, i la capacitat inversora es troba», va manifestar. D’aquesta manera, el batlle va afirmar que el pla inclourà «moltíssimes accions sociocomunitàries», entre les quals va destacar la incorporació d’educadors de carrer al barri. Aquesta mesura abastarà tota la ciutat i té un pressupost de 500.000 €.
Societat l L’entitat treballa per solucionar aquesta situació provocada per la denúncia d’un veí pels sorolls
La Guàrdia Urbana (GUT) es va presentar a les instal· lacions del Club Tennis Tarra gona el passat dimecres per a precintar cinc pistes de pàdel i una multiesportiva de la zona Park. Els agents van actuar a instàncies de l’Ajuntament, que va ordenar la clausura d’aquesta part del complex perquè «no s’ha donat com pliment per part del titular als requeriments municipals efectuats».
Segons expliquen fonts municipals, l’estiu passat, un veí de la zona va interposar una denúncia per «contami nació acústica», ja que algu nes pistes de pàdel es troben a tocar de la zona d’habitatges. Arran d’aquest fet, l’Òrgan Tècnic Ambiental Municipal va elaborar un informe des favorable i, el 8 de juliol del 2024, el consistori va requerir al Tennis Tarragona que, en el termini d’un mes, presentés diferent documentació per tal de «legalitzar» aquestes instal·lacions.
En els darrers anys, arran dels aiguats del 2022 que van inundar el complex, el club ha estat realitzant reformes a la zona Park. Per això, l’ad ministració local va demanar a l’entitat esportiva que en tregui el projecte tècnic des criptiu de les modificacions realitzades i la seva adaptació a la normativa. També li va
Més de 120 alumnes s’han vist afectats pel precintament de les instal·lacions
Sanitat l El nou espai impulsarà la recerca translacional en tractaments antitrombòtics per oferir teràpies personalitzades
L’Hospital Universitari Joan XXIII ha fet un pas endavant en la recerca mèdica amb la posada en marxa del nou La boratori d’Investigació Trans lacional en Cardiologia, una infraestructura destinada a aprofundir en l’estudi del tractament antitrombòtic de les malalties cardiovasculars aterotrombòtiques. Aquest projecte s’emmarca dins l’Ins titut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i neix com una aposta per la medicina de precisió, que busca oferir una atenció més personalitzada i
acabar produint, finalment, el passat 13 de maig. Després de l’actuació de la Guàrdia Urbana, el club va comunicar als socis que s’estaven gestio nant totes les accions neces sàries per resoldre la situació tan aviat com fos possible. En l’escrit, afirmaven que tenen totes les llicències en vigor per poder exercir la pràctica esportiva en aquesta zona.
Més de 100 afectats
eficaç als pacients. Només a la demarcació de Tarragona, milers de perso nes són tractades anualment amb fàrmacs antiagregants plaquetaris després de patir un infart de miocardi o altres patologies aterotrombòti ques. No obstant això, la res posta a aquests medicaments no és homogènia entre els pacients. Mentre alguns no assoleixen l’efecte terapèutic esperat —amb el consegüent risc de nous esdeveniments isquèmics—, d’altres poden patir hemorràgies per una resposta exagerada. En aquest context, el nou
laboratori permetrà avaluar de forma detallada la res posta individual als fàrmacs antitrombòtics, mitjançant proves de funcionalisme pla quetari i l’estudi de polimor fismes genètics, amb l’ob jectiu de definir estratègies terapèutiques personalitza des.
Segons el Dr. José Luis Fer reiro, cap del Servei de Cardi ologia de l’Hospital Joan XXI II, «és essencial identificar quins pacients es beneficia ran més de determinats fàr macs i ajustar ne les dosis o combinacions per reduir ris cos i millorar els resultats clí
exigir certificat per part d’un tècnic que acrediti que l’acti vitat que es duu a terme i les seves instal·lacions s’ajusten al projecte i compleixen amb tots els requisits normatius. Així mateix, se’l va obligar a presentar un control periòdic amb mesuraments de soroll i lluminositat.
El passat 24 de febrer, l’Ajuntament va tornar a re querir al Tennis Tarragona tots aquests documents, ame naçant amb la clausura d’al gunes pistes. Aquesta es va
El president de l’entitat, Luis Salas, assegura que tota la do cumentació s’entregarà, com a màxim, avui. Des del club consideren que la decisió del consistori ha estat «arbitrà ria» i «desmesurada». «Ens agradaria veure quants equi paments esportius de Tar ragona han estat precintats perquè s’hi han fet modifica cions», etziba Salas, qui con sidera que «si s’hagués pre cintat per una qüestió d’ordre públic o de vulneració dels drets fonamentals, ja ho ha guessin fet fa mesos i no ara». D’altra banda, recorda que en el club es practica pàdel «des de temps immemorials» i les llicències que té el club de les instal·lacions són «del 1987 i el 2012». A més, assenyala que els equipaments espor tius queden exempts de la llei de protecció contra la conta minació acústica, després de la darrera modificació del 26 de març. Salas espera que «tot se solucioni aviat», ja que la clausura de les pistes afecta «més de 120 nens i nenes de l’escola del club».
del
nics». El Laboratori, ubicat in icialment a l’àrea del Biobanc, representa el compromís de l’Hospital Joan XXIII amb la recerca translacional, orien
tada a traslladar els avenços científics a la pràctica clínica. Tot i que el focus inicial és l’àmbit del tractament anti trombòtic, es preveu incor
porar progressivament noves línies de recerca en altres pa tologies cardíaques, amb la mirada posada en una medi cina més personalitzada.
Política l Serà la primera trobada després de la crisi per la intermodal i s’avançarà en l’impuls del projecte metropolità
John Bugarin
El Grup Impulsor de l’Àrea
Metropolitana del Camp de Tarragona es tornarà a reunir el pròxim 12 de juny. Aquesta serà la primera trobada després de la crisi que es va viure a principis d’abril per la futura estació intermodal projectada al terme municipal de Vila-seca. La intenció és poder reprendre el contacte entre les membres que integren aquest ens de governança per avançar en la confecció de l’estratègia territorial.
L’Ajuntament de Vila-seca no ha tornat a pronunciar-se d’ençà que va comunicar que
abandonava temporalment tots els grups de treball del Grup Impulsor després de conèixer la voluntat de l’Ajuntament de Tarragona de situar l’estació intermodal a l’Horta Gran. Fonts consultades pel Diari Més asseguren que «ja s’han calmat les tensions» i afirmen que aquest conflicte estaria «superat». Tot i això, el consistori vila-secà no ha volgut manifestar-se, de moment, sobre la seva participació en la pròxima reunió que tindrà lloc al juny.
Durant aquesta trobada, es tractaran temes cabdals per al futur de l’Àrea Metropoli-
tana del Camp de Tarragona. Entre d’altres, es posarà sobre la taula que el Grup Impulsor —nascut el desembre del 2023— es constitueixi com una associació. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va desgranar aquesta proposta en una entrevista a Ràdio Ciutat el passat març, on explicava que els municipis faran aportacions econòmiques per finançar aquest organisme que tindrà personalitat jurídica pròpia.
Promoció econòmica
També està pendent la cre-
Successos l Es va realitzar una segona entrada en un magatzem annex
Redacció
Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un punt actiu de tràfic de drogues al barri de Campclar amb la detenció de set persones —sis homes, un d’ells menor d’edat, i una dona— com a presumptes autores de delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal i defraudació de fluid elèctric. L’operatiu policial, desenvolupat dijous passat va incloure dues entrades simultànies a un local i un magatzem annex, des d’on s’emmagatzemava i distribuïa la droga. Durant les vigilàncies prèvies, els agents van observar com els consumidors adquirien les substàncies en un dels locals i, immediatament després, les consumien a l’espai contigu.
Els investigadors van detectar un sofisticat sistema per evitar la detecció policial, els venedors havien instal·lat
El polsador a peu de carrer per als compradors. Cedida
Els venedors van instal·lar un polsador a peu de carrer per als compradors
un polsador a peu de carrer que els compradors activaven per fer saber que volien adquirir droga. Un cop com-
Es proposarà que el Grup Impulsor es constitueixi com una associació
ació la futura agència de promoció econòmica, un instrument que servirà per a
captar recursos i inversions a nivell internacional. Això permetrà que els municipis puguin treballar de forma integral i unitària per oferir molts més atractius turístics i d’oci de forma conjunta. La reunió també servirà per continuar definint els passos per establir un transport públic
metropolità, amb l’objectiu d’unificar la seva gestió. Cal recordar que, la Diputació ha encarregat a una consultora externa el servei d’assistència tècnica per a la redacció d’una estratègia territorial amb dimensió metropolitana, així com el corresponent pla d’acció per a implementar-la.
pletada la transacció, retiraven el timbre a través d’un forat fet a la paret. En el decurs dels escorcolls, els Mossos van comissar 88 monodosis de cocaïna, set d’haixix, tres d’heroïna, dues peces d’aquesta mateixa substància en forma de roca i una bossa amb 30 grams de marihuana.
Entrevista l L’actor va estrenar el passat divendres ‘La mare, el dimoni i jo’, un monòleg d’autoficció que repassa la seva trajectòria professional des de l’humor i la reflexió. Es podrà veure els caps de setmana fins l’1 de juny a la Sala Trono
Marta Omella Blanco
Amb ‘La mare, el dimoni i jo’ se suma al fenomen de l’autoficció. Com sorgeix el projecte?
«La veritat és que va ser un encàrrec, tot i que molt gustós d’assumir. Joan Negrié, el productor executiu de l’obra, em va dir literalment: ‘Oriol, has d’escriure una autoficció, un monòleg’, i així ho vaig fer. També és el primer cop que faig un monòleg a la meva vida, i estava una mica ‘acollonit’, però trobo que ha sortit prou bé».
Com va afrontar aquest repte? No és fàcil posar-se al centre del relat. «Vaig decidir parlar de la meva faceta més coneguda, la part pública, però no de la vida íntima. Més aviat, és una resposta teatral a una pregunta que em fan sovint quan surto de Tarragona: ‘Què fas ara, que ja no surts a la tele?’ I aleshores, dono una resposta fantàstica, en el sentit màgic, no realista».
On comença la ficció i on acaba la veritat?
«És un poti-poti. El públic haurà d’esbrinar què és real i què no. Hi ha coses molt evidents, com el personatge del dimoni, que òbviament és inventat... o no del tot, ja que és el dimoni Cobalt, una figura existent en la demonologia europea. Però jo explico les coses com si m’haguessin passat de debò».
Per què creu que l’autofic-
ció està guanyant tanta popularitat últimament?
«Les modes van i venen, també en el món del teatre. En tot cas, és un gènere barat, sovint és només un actor a l’escenari, i això, en els temps que corren, ajuda. Jo, de fet, vaig demanar al productor si podia tenir un cos de ball de quatre ballarins en tanga... però em va dir que amb un músic ja feia prou!».
Tot i ser un monòleg no està completament sol a l’escenari.
«M’acompanya el músic Roger Conesa. Sort d’ell! És un artista multidisciplinari, toca tota mena d’instruments, des del piano fins la guitarra, passant pel saxo, el violí i molts altres. S’atreveix, fins i tot, amb un xerrac! Crec que és molt interessant de veure i a més per mi és un suport molt important, ja que m’ajuda molt a sostenir el pes del text i de l’espectacle». Un sol actor, tres personatges. Com funciona això?
«A Ràdio Barcelona ja havia fet molts personatges diferents i els canvis ràpids m’eren familiars. Aquí faig de mare, de dimoni i de mi mateix, però també surten altres personatges i escenes teatrals que interpretem entre el Roger i jo. En total, podem arribar a fer una vintena de personatges».
Com neixen aquests tres protagonistes? Per què la mare i el dimoni?
Ser autèntic
«L’obra és una crida a la desobediència, a seguir l’instint per sobre de tot»
«Necessitava un conflicte. La meva mare real era una bona persona, però teatralment no donava gaire joc. Així que vaig crear una mare perversa i controladora. El dimoni, en canvi, és real dins la literatu-
Societat l La commemoració tindrà lloc aquest diumenge al matí
Marta Omella Blanco Tarragona commemorarà el Dia d’Àfrica aquest diumenge amb un matí ple de tallers, música i cinema. Els actes tindran lloc al Teatret i a la Pèrgola del Serrallo, amb la «voluntat de visibilitzar la cultura africana i enfortir els vincles entre la ciutat i les
comunitats de la diàspora, per així trencar prejudicis i construir una societat tarragonina antiracista». Així ho va explicar ahir la consellera de Cooperació, Cecília Mangini, durant la presentació de la jornada. Aquesta arrencarà a la Pèrgola les 11 hores i inclourà espectacles de dan-
sa amb afrobeats, percussió amb Àfrica Ritmo, un taller de sorra per a infants, una demostració de costura amb teles wax, i un ‘tastet’ gastronòmic africà.
En el marc de la celebració, el Teatret acollirà la projecció del curtmetratge Beutset, una obra realitzada per joves
on dona vida a ‘la mare’. Cedida
ra demonològica: el dimoni Cobalt, patró dels comediants i director dels teatres de l’infern. És divertit, enganyós, teatral… i encaixa perfectament».
I el seu propi personatge, com el construeix? En quina etapa de la seva vida el coneixem?
«L’obra arrenca quan tenia 12 anys, que és quan vaig decidir ser actor. A partir d’aquí passo per diverses etapes. Els 16, els 20, quan vaig entrar a El Terrat, etc. També faig un homenatge als meus anys com a cantant d’orquestra, i als diferents personatges als quals vaig donar vida durant vuit anys a Ràdio Barcelona. Al final és això, una peça plena de petits homenatges a les persones que han seguit la meva trajectòria, però també pensada per fer gaudir a un públic que no em coneix, perquè no deixa de ser una història fan-
cineastes senegalesos, com a part d’una iniciativa conjunta amb el Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC). La mostra serà simultània a les ciutats catalanes de Lleida, Barcelona i Girona, així com a les senegaleses de Dakar, Saint Louis, Kolda i Ziguinchor. El film, dirigit per Alicia Mendy, explica la història d’un jove que cau malalt per culpa de les aigües contaminades de Dakar, però que al pas del temps l’experiència el motiva a començar el seu viatge de despertar polític i espiritual.
tàstica, màgica i còmica». La sinopsi de l’obra promet una «revelació inconfessable» sobre la «caiguda d’una carrera que es prometia brillant»...
«Tota aquesta part ‘fosca’ es tracta en to irònic, perquè jo no ho vaig viure així, en absolut. Sobretot fora de Tarragona, hi ha gent que em diu ‘De sobte sortíem de veure’t constantment a la tele o a la ràdio, i un dia... zas, desapareixes del panorama!’. Però no vaig desaparèixer, el que passa és que vaig deixar de sortir tant en pantalla, però continuava treballant. Per exemple, vaig dirigir 39 capítols de Plats Bruts. El que passa és que si no surts, per molta gent no existeixes. En un moment donat vaig decidir tornar a Tarragona, perquè és on em sento més còmode. Aquí hi tinc la meva gent, és el meu campament base. I tot i que Tarragona és una ciutat dura per viure-hi i per treballar-hi, també pots fer-hi molt. A més, va ser una oportunitat per tornar al teatre, que m’apassiona, però el tenia molt oblidat». Diria que és aquest el missatge de l’obra, seguir el camí d’un mateix? «Crec que és una crida a la desobediència. Quan tens un instint, un desig, has de tirar endavant, no fer cas del que et puguin dir, i fer el que consideris necessari per sentir-te realitzat».
Societat l El pla d'actuació també inclou l'optimització dels protocols d'operacions i la formació d'equips professionals
Redacció
El Port de Tarragona va presentar ahir el seu pla d’actuació per al control de la població de coloms. Les accions d’aquest se centren en millorar el tancament de les naus, augmentar la neteja dels molls, optimitzar protocols d’operacions i incidir en la formació dels equips. La reunió, que va ser encapçalada pel president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, va comptar amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, representants de les empreses estibadores així
com altres representants municipals i portuaris.
El pla presentat per l’APT es fonamenta en quatre grans àmbits. El primer és la millora del tancament de les naus i altres espais d’emmagatzematge de cereals per a evitar que els coloms i altres ocells hi accedeixin atrets per la presència d’aliment. El segon àmbit incidirà en la neteja dels molls. Així doncs, s’incrementarà la neteja, especialment en les zones amb operatives d’agroalimentaris i en aquells vials per on transitin camions que transportin aquest tipus de productes,
per a evitar que les possibles pèrdues que quedin als vorals també atreguin els coloms.
Així mateix, es crearà un protocol d’actuació per a les empreses logístiques, que reforçarà les actuacions de l’Autoritat Portuària i donarà una resposta de conjunt més efectiva. Per a garantir l’adopció de les mesures, es promourà formació per a tots els actors implicats, tant personal de l’APT com de les empreses estibadores, per a sensibilitzar sobre les afectacions que causa la presència de coloms i per a donar a conèixer les mesures aplicades i els resul-
Es crearà un ‘livinglab’ per avaluar i experimentar iniciatives
tats que s’espera obtenir amb elles.
El pla d’actuació per al con-
trol de la sobrepoblació de coloms també inclou el treball conjunt de tècnics de l’APT amb els tècnics de les empreses estibadores, així com el seguiment dels acords adoptats i dels resultats aconseguits. En aquest sentit, a més de les reunions tècniques amb cada empresa, s’apostarà per
la creació d’un living-lab, que permeti l’experimentació d’iniciatives, la seva avaluació i la co-creació de solucions entre els diferents actors implicats. La presentació d’aquest pla d’actuació és el resultat del treball conjunt entre l’Autoritat Portuària de Tarragona i l’Ajuntament.
Municipal l Se centrarà en els barris Fortuny, Juroca, Montserrat i Carrilet
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus presentarà a la convocatòria del Pla de Barris i Viles un projecte d’intervenció integral per millorar el sud de la ciutat, centrat, concretament, en els barris Fortuny, Juroca, Montserrat i Carrilet. D’aquesta manera, amplia el radi d’acció respecte del programa pilot Barris amb Futur, que no ha tingut continuïtat amb el nou Govern de la Generalitat i que preveia focalitzar-se en el barri Fortuny.
El president català, Salvador Illa, va presentar ahir el nou Pla de Barris i Viles 202529, que preveu invertir en més d’un centenar de propostes de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària. L’executiu hi destinarà 1.000 milions d’euros, que es complementaran amb
uns 600 milions provinents dels consistoris. Illa va assegurar que el pla és «una gran oportunitat per a tots els pobles i ciutats de Catalunya» i va reivindicar el «paper fonamental» de les administracions públiques locals perquè són «qui millor coneix on és prioritari actuar i com s’ha de fer». Per la seva banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va destacar que «la llei de barris porta millores a territoris concrets i espais que han de ser de continuïtat on és de justícia fer créixer la renda i, sobretot, les oportunitats». Les àrees que optin al finançament han de tenir una renda per persona inferior a la mitjana catalana, presentar homogeneïtat i tenir una dimensió poblacional raonable. L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, valora «molt po-
sitivament» el Pla de Barris i Viles 2025-29 per «diverses raons». En primer lloc, per l’abast i l’ambició de la iniciativa, que pretén impulsar fins a 120 projectes de regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades. En segon terme, per la voluntat de «transformar el país des dels barris». També, per la «filosofia», ja que la Generalitat «no aborda únicament la transformació física o urbanística dels barris, sinó que posa molt d’èmfasi en la transformació social i l’acció comunitària, així com en la transició ecològica, una qüestió cada cop més rellevant per tenir ciutats més saludables i resilients davant l’emergència climàtica».
Diferents àrees de l’Ajuntament estan treballant des de fa mesos en el seu programa d’intervenció integral dels
No només aborda l’urbanisme, sinó que també posa èmfasi en l’acció social
barris des de la triple perspectiva que exigeix el Govern: les transformacions físiques (urbanisme, habitatge, eficiència energètica i hídrica), la transició ecològica (emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals, economia circular) i l’acció sociocomunitària (reducció de les desigualtats socials, equitat de gènere, salut, educació, economia, ocupació). Exemples d’accions ja iniciades són les rehabilitacions de pisos al barri Fortuny, centrades en la millora de l’eficiència energètica i l’accessibilitat; o l’ampliació del programa Treball als Barris.
L’apunt
Tarragona reformula el pla de la Part Baixa
L’Ajuntament de Tarragona està treballant en la modificació del Pla Integral de la Part Baixa per adaptar-lo als criteris establerts per la nova Llei de Barris i reforçar les actuacions de caràcter social, per així assegurar que pugui optar a les subvencions, tal com va avançar Diari Més dilluns. Fonts del consistori van apuntar que encara s’està estudiant si la reformulació implicarà una despesa addicional per al consistori. Algunes de les propostes a afegir són la creació d’horts urbans comunitaris i constituir equips de carrer d’atenció social.
Sostenibilitat l L’entitat ajuda l’Escola Doctor Alberich i Casas en el seu mercat de roba de segona mà
Miquel Llaberia
La Fundació Formació i Treball continua amb la seva tasca educativa a la ciutat de Reus oferint els seus serveis als centres educatius. A través del seu projecte Taller de la Sensi, busquen sensibilitzar pel que fa a diferents temàtiques relacionades amb la sostenibilitat. «Oferim els nostres serveis sobretot a les escoles perquè la millor manera d’entrar en una casa i canviar els hàbits és a través dels nens», apunta la tècnica de sensibilització mediambiental de la Fundació Formació i Treball, Arantxa Roca. Per aquest motiu, des de la fundació disposen d’un catàleg d’activitats per oferir als centres educatius, però també s’adapten a les necessitats d’aquests per donar suport a projectes que ja tinguin encetats.
És, per exemple, el cas de l’Escola Rubió i Ors on han donat suport amb el seu projecte d’investigació sobre el tèxtil. «Hem de tenir en compte que la vida mitjana d’una peça de roba és ser utilitzada set vegades abans de ser llençada, això és poc més que un mocador de paper», assevera la tècnica. Això suposa que per satisfer el ritme actual de consum dels països desenvolupats fins a l’any 2050 es necessitarien dos planetes i mig.
Els Bombers apaguen un incendi en un pis del carrer Barreres
Successos l Un incendi va afectar ahir el matí un pis d'un bloc del carrer Barreres. L'avís s'ha rebut a les 6.48 hores i s'hi han desplaçat fins a set dotacions de Bombers que han treballat en les tasques d'extinció. Tres persones han estat ateses pel Servei d'Emergències Mèdiques. PSA/Bombers
Per un altre costat, un dels centres amb el qual van començar a treballar l’any passat va ser l’Escola Doctor Alberich i Casas, on col·laboren amb el seu mercat de roba de segona mà. «El nostre lema és 0% residus, 100% recurs. Tot el que llencem és molt probable que podem trobar-li alguna
Oferiran un nou projecte de suport a les escoles per fer compostatge
utilitat i prevenim la generació de més residus, que actualment el ritme en l’àmbit global és alarmant», apunta Roca. Per col·laborar, des de Formació i Treball donen suport als alumnes del Doctor Alberich i Casas en crear tota l’estructura del mercat aprofitant tot allò que pugui ser
considerat un residu.
A la vegada, una altra escola que està en conversacions amb la fundació per dur a terme algun projecte és la Prat de la Riba. En aquest cas, en un nou projecte anomenat Compost amb Valors, on des de la fundació volen donar suport als centres educatius per
crear el seu propi compost. «És hereu d’un projecte de l’any passat. Tenim una planta de compostatge a Vila-seca on fem que vinguin les escoles per veure el valor del compostatge. Però el desplaçament i tot és difícil, així que hem decidit portar-ho als centres», comenta la tècnica de la Fundació Formació i Treball.
A més, Arantxa Roca subratlla que hi ha molts centres educatius que tenen hort i no fan compostatge: «Vam veure que era un procés difícil de mantenir en el temps, ja sigui perquè el professor que ho impulsava va marxar i no ha tingut continuïtat o el motiu que sigui». Per aquest motiu, la decisió des de la fundació va ser oferir l’acompanyament que permeti als centres educatius mantenir aquesta activitat. «Tenim treballadors d’inserció experts en compostatge que intenten implicar a tota la comunitat educativa. Fan les visites que calen per resoldre dubtes i fan l’acompanyament als mestres i alumnes durant tot el procés», explica.
Relació amb les escoles La tècnica de sensibilització considera que un dels punts clau d’èxit de la Fundació Formació i Treball és la bona relació que la fundació estableix amb les escoles. «Com hem dit, la millor manera de canviar els hàbits d’una casa és a través dels nens i, per tant, les escoles són el nostre espai prioritari. La nostra relació amb moltes d’elles, tant de Reus com d’altres municipis és fantàstica», assegura. A més, la fundació també està implicada en altres espais de la ciutat com el Centre Social El Roser, on s’ofereix un servei de menjador i rebost social a persones en situacions de vulnerabilitat.
Entrevista l La professora de ioga reusenca ofereix sessions cada mes al Círcol. Són solidàries, en benefici de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. L’última serà aquest dissabte, 24 de maig
Sergi Peralta Moreno
Per què va començar a practicar ioga?
«Jo fa tretze anys que en practico. Treballava en un petit despatx de disseny d’il· luminació. La meva cap prac ticava ioga i li anava molt bé, no només físicament, sinó que també feia que estigués tranquil·la. Vaig pensar ‘per què no ho proves?’. M’hi vaig enganxar des del primer dia». Com es va sentir després d’aquella primera sessió?
«Tenia una sensació de tranquil·litat que s’expandia per tot el cos. Vaig anar a la classe de pressa, pensant en cara amb les coses que em quedaven pendents de la feina, els correus electrònics que havia de respondre, els projectes que tenia a mitges, ofuscada en les meves pre ocupacions... Vaig sortir mi rant cap a dalt. Tenia una sen sació de gratitud que no havia experimentat mai».
Quins beneficis aporta?
«Molta gent diu que no és prou flexible per practicar ne, però els beneficis no només són per al cos, sinó també a escala mental. El ioga ens aporta una gran vitalitat i
A Moliner, practicar ioga va ajudar-la a processar el dol per la pèrdua de la seva germana. Cedida
L’estoreta com a mirall
«És una disciplina física, mental i espiritual que et porta a un espai d’autoconeixement»
salut. Els beneficis corporals són més perceptibles, com que t’ajuda a tenir una postu ra saludable, un cos més flexi
Societat l L'acte va ser l'inici de les activitats pel Dia Internacional de les Persones Grans
Miquel Llaberia
La Llotja de Reus va acollir ahir a la tarda l’acte d’ho menatge a les persones que enguany fan 90 anys, és a dir, nascudes l’any 1935. Durant l’esdeveniment, on més d’un centenar de persones van omplir l’espai, es va fer val dre la trajectòria vital de les persones presents, alhora que va servir com a tret de sorti da del programa d’activitats amb motiu del Dia Interna cional de les Persones Grans que se celebrarà entre el 19 de maig i 1 de juny. «Vosaltres heu contribuït
en la construcció d’aquesta societat, especialment en la preservació dels coneixe ments, valors i experiències. La trajectòria de vida és vital i és un tresor per nosaltres poder estar aquí i compartir», va reconèixer a les persones presents la regidora de l’àrea de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus, Maria del Mar Escoda. Per la seva banda, la directora dels Ser veis Territorials de Drets So cials i Inclusió a Tarragona, Mònica Alabart, va agrair la tasca feta per totes les perso nes nascudes l’any 1935 en la
ble, uns músculs i uns ossos més forts, però també n’hi ha que són més imperceptibles, però de gran importància: el
ioga t’ajuda a reduir l’estrès i l’ansietat, a parar, a anar a dormir més tranquil, a estar més relaxat, a millorar la con centració, a guanyar confian ça en tu mateix... És una disci plina física, mental i espiritual que té com a objectiu alliberar el patiment i portar te cap a
L’apunt
El 24 de maig es farà la donació dels diners recaptats en benefici de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. Moliner destaca que les classes han servit per ajudar l’entitat i, alhora, per donar un cop de mà a les persones «que estiguin transitant per moments de la vida dificultosos» perquè el ioga permet «deixar anar».
un espai d’autoconeixement.
És com que l’estoreta et fa de mirall i pots veure com estàs tu aquell dia. Per a mi, l’esto reta és com anar a teràpia». Permet reconnectar amb un mateix. «És bàsic. Estem en una hi perconnexió constant, no sabem parar, i és molt im portant poder prendre’s un temps per desconnectar del món extern per tornar a con nectar amb tu mateix, amb la
teva essència, per després tor nar amb més energia. Tindràs els mateixos problemes, però la perspectiva haurà canviat». Com ha anat al Círcol? «En viure a Barcelona, em feia il·lusió tornar a casa. No puc imaginar me un espai tan bonic com la sala de la làmpada. Està molt lluny de la típica sala de ioga amb parets blanques, parquet i plantes de fons. No té res a veure, però precisament el que t’atrau és aquesta força i màgia que té. Sempre m’havia fet por que no vingués prou gent. A la pri mera classe, coneixia un 80% de qui va venir, perquè la ma joria eren amigues o conegu des. Ara, estic molt contenta perquè està venint gent nova, gent que repeteix... Si hagués de posar una nota, seria molt bona. Estic molt agraïda». Les sessions són solidàries. «No és una casualitat que aquestes classes siguin en benefici de l’Associació Ca talana per a la Prevenció del Suïcidi. Com tothom, jo porto una motxilla. La meva germana fa vuit anys que va decidir marxar. No és fàcil d’acceptar, però el ioga m’ha ajudat a sanar, a poder portar el dol. El ioga és una eina per deixar anar, per desfer, per eliminar preocupacions. El fet que aquestes classes vagin a aquesta associació és aca bar d’enllaçar ho tot. És una manera de poder ajudar no només l’associació, sinó tam bé les persones que estiguin transitant per moments de la vida dificultosos».
Fotografia de l’acte d’homenatge a les persones nascudes l’any 1935 a la Llotja de Reus. Diari Més
construcció del que avui és Catalunya. «L’any 1935 el món vivia moments de canvi i tur
bulència. Els totalitarismes creixien i a Catalunya la situ ació era difícil malgrat l’espe
rança generada per la Repú blica. I enmig de tota aquesta complexitat, vau néixer vos
altres. I, tot i que la vida no va ser fàcil, vau tirar endavant», va afirmar la directora.
Sostenibilitat l Les accions pretenen recuperar la coberta vegetal del sòl i el patrimoni vegetal de la ciutat
Redacció L’Ajuntament de Reus impulsa en el marc del RENATUReus un seguit d’actuacions en l’àmbit urbà basades en la natura que pretenen renaturalitzar carrers, places, interseccions viàries i altres espais urbans. L’objectiu és millorar la qualitat ambiental i promoure la biodiversitat per oferir beneficis directes en el benestar i la salut de la ciutadania. En total, l’Ajuntament compta amb set projectes en fase d’aprovació, els quals preveuen fins a 21 actuacions de renaturalització en l’àmbit urbà, amb un pressupost que
ascendeix fins a 721.775,61 euros. Aquestes actuacions s’agrupen en tres blocs diferents; recuperació de la coberta vegetal del sòl, reconnectar diferents nivells de vegetació i recuperar el patrimoni vegetal.
Entre els projectes de recuperació de la coberta vegetal del sòl hi ha la substitució de gespa per praderies naturals a la plaça de la Pastoreta, de Lluís Domènech i Montaner i el carrer de l’alcalde Joan Bertran, a més de la reinterpretació d’usos i cobertes del sòl a la plaça de la Dansa, de Josep Maria Carreras i Dei-
xeus i el passeig de Mont-roig del Camp. Per un altre costat, en l’àmbit de reconnectar diferents nivells de vegetació s’implantaran escocells vius a l’avinguda Salou, la placeta del Doctor Sabater i el carrer de Sant Pancraç, es fomentaran els hàbitats naturals al parc del Camí dels Morts, Albert Via, de la Família, del Lliscament i el carrer Vinebre i es transformaran els parterres amb espècies més resilients a la rotonda entre les avingudes de Tarragona i Marià Fortuny i la plaça de la Llibertat. Pel que fa a la recuperació del patrimoni vegetal,
Societat l La Federació anima a participar en les Festes de Barris
Redacció
La Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR) celebrarà la Gran Festa de la FAVR el setembre, on es reuniran totes les juntes de les associacions federades i els veïns en una jornada que pretén ser de convivència, reconeixement i diversió. El president de la FAVR, Marcos Massó, desitja que la Gran Festa sigui «l’ocasió perfecta per commemorar la tasca col·lectiva que fem possible des de cada barri». Per un altre costat, Massó anima a la població a sumar-se també a les Festes de Barris de la ciutat. «Volem remarcar la importància de les festes que les associacions organitzen als seus barris. No són només moments de diversió, sinó eines de transformació social: fomenten el diàleg, recuperen memòria històrica i fan créixer la xarxa entre veïns», valora el president de la FAVR.
Fotografia d’arxiu d’una festa del barri de Mas Iglesias. Gerard Martí
L’entitat ha dut a terme activitats a favor de la solidaritat i la cultura
Per una altra banda, Marcos Massó també fa balanç de l’activitat per part de la Federació pel que fa als àmbits
El conjunt de mesures suma una inversió de 721.775,61 euros en total
es reposarà l’arbrat als carrers Camí de Tarragona i Riera de Miró i els arbustos al parc de
Pablo Picasso i Juli Garola.
RENATUReus
Aquestes actuacions s’emmarquen dins del projecte RENATUReus que l’Ajuntament de Reus impulsa gràcies al suport de la Fundación Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica
i el Repte Demogràfic en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea. El conjunt de les actuacions plantejades té un calendari previst de juliol del 2023 fins al desembre de 2025 amb un pressupost de 4,2 milions d’euros.
de la solidaritat i la cultura. Entre les accions que s’han dut a terme hi ha la recollida d’aliments a favor de Càritas, que es va organitzar aquest mes de maig, les divuit sessions de Cinema a la Fresca i l’acompanyament de la FAVR durant les festes organitzades per les diferents associacions i entitats.
Seguretat Afectarà setze municipis de la província i 200.000 persones, a les quals la consellera Parlon convida a confinar-se
Redacció
La Direcció General de Protecció Civil durà a terme el dijous 29 de maig, a les 16 hores, una nova prova del sistema d’alertes per risc químic a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’exercici consistirà en l’activació simultània de 55 sirenes de risc químic i l’enviament de dos missatges d’alerta als telèfons mòbils de la població de les zones afectades: un missatge al començament de la prova i un altre al final. A més, s’hi convidarà la ciutadania a practicar el confinament tal com s’hauria de fer en cas d’accident químic real.
La prova es va presentar durant el matí d’aquest dilluns a l’edifici del CAT112 a Reus, amb la participació de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon; la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany; la de-
legada del Govern al Camp de Tarragona, Lucía López; entre d’altres.
Segons va explicar la consellera Parlon, «demanarem a la població una prova de confinament que afectarà 200.000 persones de Tarragona i Terres de l’Ebre perquè recordin el so de les sirenes, les alertes mòbils i practiquin l’autoprotecció en cas d’accident químic, i una enquesta de satisfacció». També ha destacat que l’objectiu del Departament és «reforçar les eines que tenim a l’abast per poder fer més robust el propi sistema, posar-lo a prova, i garantir la seguretat de tothom», alhora que s’intensifica «l’estructura d’informació cap a la ciutadania», no només durant l’emergència sinó també amb accions de prevenció com la campanya informativa actual.
La prova d’aquest any implicarà més de 200.000 per-
sones residents en 16 municipis. Es durà a terme en 14 municipis on hi ha sirenes instal·lades —dotze del sector químic de Tarragona (PLASEQTA) i dos a les Terres de l’Ebre (PLASEQCAT), concretament Flix i Tortosa—, més dos municipis on no hi ha sirenes però una petita part del territori entra dins la zona de cobertura acústica: el Catllar i la Secuita.
Tres sirenes noves
Una de les principals novetats és que sonaran per primera vegada tres sirenes noves, que s’han instal·lat enguany i que amplien la cobertura en zones amb alta presència turística o industrial. Se situen al Moll de Balears, del Port de Tarragona, i a la Torre d’en
Dolça i al càmping La Pineda de Vila-seca. Amb aquestes, la xarxa de sirenes de risc químic a Catalunya arriba a les 121 unitats operatives.
L’exercici té com a objectiu principal que la població conegui i reconegui el so de les sirenes, es familiaritzi amb les alertes mòbils i posi en pràctica els consells d’autoprotecció en cas d’accident químic: entrar en un edifici, tancar portes i finestres, aturar sistemes de ventilació exterior i seguir les indicacions de les autoritats.
La directora de Protecció Civil, Marta Cassany, va remarcar en la presentació la importància de la participació ciutadana i va animar tothom a respondre l’enquesta de valoració que es facilitarà en finalitzar la prova a través d’un enllaç inclòs al segon missatge mòbil.
La prova compta amb un ampli dispositiu de preparació i comunicació. S’han fet 36 xerrades informatives a col·lectius diversos —personal d’hotels, indústries, gent gran, veïnat, Mossos d’Esquadra— i
L’exercici afectarà catorze municipis de la demarcació, a més de Flix i Tortosa
Sonaran tres noves sirenes: una al Moll de Balears de Tarragona i dues a Vila-seca
s’han distribuït 1.600 cartells i 21.000 fullets a la zona del Camp de Tarragona, i 100 cartells i 700 fullets a les Terres de l’Ebre. També s’ha contactat amb entitats de col·lectius vulnerables com la FESOCA, l’ONCE, federacions d’autisme i de salut mental, i l’associació ACPAS, per minimitzar l’impacte acústic de la prova en persones amb hipersensibilitat al so.
A més, 22 centres educatius dins la zona de cobertura han
confirmat que participaran en la prova amb més d’11.000 alumnes i personal. PortAventura també hi participarà, realitzant el confinament en algun dels seus sectors.
A les 16 h es farà l’enviament del primer missatge d’alerta (ES-Alert) a la població informant de l’inici de la prova. Tot seguit, sonaran les sirenes amb el so característic d’inici de confinament: un so ondulant de tres minuts. Després de quinze minuts, sonarà el so pla de 30 segons que indica el final del confinament, i s’enviarà el segon missatge mòbil, que inclourà un enllaç a l’enquesta.
La zona d’enviament del missatge inclourà les àrees de cobertura de les sirenes i un marge addicional de 500 metres. La ciutadania podrà consultar tota la informació actualitzada sobre la prova al web de Protecció Civil i a l’enllaç https://goo.su/JOy8Z.
Seguretat l L’Ajuntament signarà un conveni per evitar caducitats i prescripcions
Álvaro Rodríguez
El ple de l’Ajuntament de Torredembarra va aprovar ahir la signatura d’un conveni amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya per a la instrucció d’expedients d’informació reservada o expedients disciplinaris de la Policia Local. Aquesta eina permetrà que els agents de la policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, puguin actuar com a instructors en
els casos oberts o futurs del cos municipal. Segons explica el govern municipal, el conveni ajudarà a «millorar la celeritat i garantir la màxima responsabilitat per totes les parts».
Eduard Rovira, regidor de Recursos Humans i coalcalde de l’Ajuntament de Torredembarra, explica que aquesta decisió arriba després de tenir «diverses causes obertes» dins la Policia Local. Rovira detalla que és «difícil trobar
instructors» i diversos expedients han caducat o prescrit durant el procés.
Ara, el conveni pretén agilitzar aquest tràmit. «Sempre que tinguem un expedient d’aquest tipus podrem recórrer al departament, que té més capacitat per tirar-ho endavant», puntualitzava Rovira.
El consistori admet que hi ha casos que volen incoar, però no en detalla la gravetat
Aquest punt ha aixecat la sospita de part de l’oposició durant el ple. Antoni Sacristan, regidor de la CUP, ha apuntat a l’Ajuntament de Mataró, que va firmar un conveni similar l’any passat. En el cas de la capital del Maresme, Interior va investigar qüestions de falsedat documental, assetjament laboral i sexual i ús irregular del vehicle i l’ar-
mament policial, entre d’altres.
Per aquest motiu, Sacristan va preguntar al govern municipal si «hi ha algun cas d’aquesta gravetat» dins del funcionariat torrenc. «Els ajuntaments fan aquests convenis per redimir expedients complexos o greus», remarcava el regidor cupaire.
Eduard Rovira no va voler entrar en detalls sobre la gravetat dels fets que es volen investigar, assegurant «són els instructors qui ho han de determinar». Això sí, el regidor ha reconegut que hi ha un cas pel qual «l’Ajuntament vol incoar un expedient», sense donar detalls sobre aquest.
«Serà l’instructor qui determini si hi ha o no un cas a resoldre», asseverava Rovira. «Quan tinguem les conclusions podrem dir alguna cosa, però ara cal prudència», va subratllar el regidor.
El punt va ser aprovat amb els vots favorables de l’equip de govern i del grup municipal del PP i les abstencions de la CUP, Alternativa per Torredembarra i VOX.
Reforç policial a l’estiu D’altra banda, el ple d’ahir també va aprovar la incorporació de dos agents de policia de reforç durant aquest estiu. Aquest és un fet habitual, però no s’havia pogut cobrir fins ara per mancances pressupostàries. Una subvenció ha permès desbloquejar aquestes dues places que donaran servei a l’increment poblacional.
La mesura també ha estat criticada per l’oposició, qui assenyala que «anem tard». Núria Gómez, regidora del PP, ha apuntat que «l’increment no serà suficient» i ha proposat fer un estudi «a llarg termini» sobre les necessitats de la plantilla de la Policia Local.
Cultura l Torredembarra ha tancat amb «molt bona acollida» la seva primera participació al Festival Tarraco Viva, que ha comptat amb activitats a la Torre entre el 14 i el 17 de maig, destacant la promoció del llegat romà de la Vil·la del Moro. L’Ajuntament de Torredembarra s’hi ha incorporat enguany com a col·laborador, sumant-se a aquesta cita cultural internacional dedicada a la divulgació històrica d’època romana. «Estem extremadament satisfets amb aquesta primera edició, que esperem que sigui la primera de moltes», assegura el regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Daniel Pujol. «Ha quedat demostrat que a la Torre tenim un patrimoni històric ric i que val la pena explicar», remarca Pujol. La participació ciutadana ha estat destacada especialment en les visites guiades a la Vil·la romana del Moro, que van exhaurir les places disponibles i a la recreació històrica «El Moro. La vida a una vil·la romana», a càrrec del grup Thaleia. També ha destacat la xerrada inaugural del catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo, titulada «Viure a una vil·la romana» Amb aquesta primera experiència, Torredembarra referma el seu compromís amb la difusió del patrimoni local i amb iniciatives que fomentin el coneixement històric entre la ciutadania, tot destacant el valor arqueològic de la Vil·la romana del Moro com a espai clau per entendre el passat romà al voltant de Tarraco. Redacció
Urbanisme l Es donarà continuïtat a la urbanització limítrofa i es preveuen 495 habitatges, un 30% protegits
Álvaro Rodríguez
La Junta de Govern Local de Cambrils ha aprovat inicialment el projecte d’urbanització del sector PA-6 El Pinaret. Els terrenys, de 139.648 metres quadrats, està ubicat al costat de l’avinguda de l’esport i limita al sud amb la urbanització existent confrontant al parc del Pinaret.
La urbanització d’aquests terrenys és una qüestió de la qual es parla des de fa vint anys, però llavors la construcció no era viable econòmicament. L’any 2021, es va aprovar una modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) en aquest àmbit que preveia dues noves subclaus urbanístiques i l’increment del sostre edificable. Posteriorment, l’any 2022 l’Ajuntament va haver de refer part del projecte després que aquest no comptes amb el vistiplau de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Més concretament, es va preveure
un creixement més compacte amb habitatges plurifamiliars en l’àmbit.
El pla actual contempla la construcció de 495 nous
habitatges 183 unifamiliars i 312 plurifamiliars– de fins a 90 metres quadrats. Recentment, durant la presentació del Pla Local d’Habitatge de
El Catllar acollirà una conferència de Míriam Tirado sobre l’acompanyament
Societat l Tindrà lloc el 22 de maig a l’Auditori del Centre Cultural
Redacció
L’Ajuntament del Catllar ha organitzat per aquest dijous, 22 de maig, a les 19 hores, a l’Auditori del Centre Cultural, la conferència SOS, adolescent a casa, a càrrec de la reconeguda consultora de criança conscient, escriptora i periodista Míriam Tirado. Amb més de trenta llibres i contes publicats, Tirado és una veu de referència en educació emocional i criança. L’acte s’adreça especialment a famílies amb fills i filles adolescents o a punt d’entrar en aquesta etapa, i oferirà eines per viure-la amb més pa-
ciència, connexió i consciència. Les entrades, a 5 euros, es poden adquirir a través d’En-
tràpolis i, en finalitzar la xerrada, hi haurà signatura de llibres per part de l’autora. Amb un estil proper i ple d’humor i tendresa, Tirado compartirà idees per entendre millor una etapa vital sovint viscuda amb desconnexió. El consistori aposta per oferir recursos útils a les famílies. L’any passat es va programar l’obra No em ratllis!, però es va concloure que calia reforçar també el paper dels progenitors. La iniciativa vol donar suport emocional i educatiu a les famílies, tot considerant l’adolescència com una etapa de creixement compartit, i no només de conflicte.
Cambrils, el regidor d’Urbanisme, Carlos Caballero, va destacar que hi ha una reserva superior al 30% per a habitatge protegit en aquesta
zona.
El sistema d’actuació en aquest sector va ser canviat el 2021 a junta de compensació, de manera que és l’Ajunta-
El projecte preveu zones verdes, un carrer per a vianants i aparcament
ment qui té les regnes a l’hora de desenvolupar el polígon. Això sí, els costos de les obres aniran a càrrec dels propietaris dels terrenys.
Creixement urbà
El PA-6 destaca per la seva proximitat amb els equipaments esportius, l’estació de tren i les principals carreteres que connecten el municipi amb la resta del Camp de Tarragona. El sector del Pinaret ha estat un dels principals protagonistes del creixement urbà de la Vila de Cambrils. L’Ajuntament també ha declarat estar treballant en el desenvolupament del sector 4 Els Antigons.
Actualment, el PA-6 està ocupat per terrenys agrícoles que no són conreats. La solució d’urbanització es basa en la prolongació dels vials existents als terrenys contigus per tal d’unir l’avinguda de l’Esport amb el carrer Antoni Fabra i Ribas. El projecte també comptarà la creació d’un vial per als vianants d’est a oest, diferents zones verdes i un aparcament amb capacitat per a 16 vehicles. En total, les obres tenen un pressupost de gairebé set milions d’euros i es preveu un termini d’execució de setze mesos des de l’inici d’obres.
Cultura l El Concurs de Pintura Ràpida tornarà a la Canonja el 8 de juny, ara amb caràcter bianual i noves bases. Es preveu una exposició posterior de les obres premiades i seleccionades. La inscripció, limitada a 35 persones, es fa pel correu electrònic cultura@lacanonja.cat, adjuntant-hi nom i cognoms, DNI, data de naixement, adreça i telèfon de contacte. Redacció/Aj. Canonja
Formació l La 4a edició de l’IncluSteam rep 60 estudiants
Redacció La Universitat Rovira i Virgili i Repsol impulsen la quarta edició del projecte IncluSTEAM, una iniciativa que vol acostar la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, les arts i les matemàtiques (STEAM) a joves d’entorns socioeconòmics desafavorits. Un total de 60 estudiants de 1r i 2n d’ESO participen en aquest projecte, que es desenvolupa en tres centres de la demarcació de Tarragona situats en barris amb altes taxes d’immigració, diversitat cultural i famílies amb rendes baixes. Els estudiants d’aquests
entorns tenen menys probabilitats de seguir carreres científico-tècniques, principalment perquè els seus contextos familiars i comunitaris no mantenen una connexió habitual amb la ciència i la tecnologia. El projecte IncluSTEAM vol revertir aquesta situació mitjançant un programa extralectiu en format de Club de Ciència, amb vuit sessions entre gener i maig, en què els participants treballen les matèries STEAM a partir d’experiències del món real. Aquests clubs combinen la metodologia d’aprenentatge basat en la indagació amb el
FESTA CULINÀRIA
procés de disseny en enginyeria. L’objectiu és crear un espai atractiu, imaginatiu i creatiu, on els alumnes puguin explorar els coneixements científics i tècnics de manera participativa i enriquidora. Les activitats fomenten la creativitat, el treball en equip i la consecució d’un objectiu comú, alhora que desenvolupen competències transversals essencials per al futur educatiu i professional dels joves.
La iniciativa està coordinada per la divisió de divulgació de la ciència a les escoles de la URV i compta amb l’avalua-
L’Ametlla de Mar enceta deu dies dedicats als fideus rossejats amb la gran diada d’aquest diumenge
La Diada dels Fideus Rossejats suma ja vint-i-nou edicions
L’Ametlla de Mar viurà a partir del pròxim cap de setmana una de les seves cites ineludibles amb el sector gastronòmic: les Jornades dels Fideus Rossejats, un plat tan tradicionalment mariner com calero que es convertirà en l’epicentre de deu dies de degustacions especials als restaurants locals com, principalment, de la festa d’aquest diumenge, dia 25, al port de l’Ametlla.
La diada tindrà degustacions i concurs de fideus tot el matí. CEDIDA
Les Jornades dels Fideus Rossos arriben enguany a la seva catorzena edició i ho fan amb la XXIX Diada al port de diumenge, on el rossejat de fideus se sumarà a degustacions, música, un concurs de com cuinar-los i també al vi de la DO Terra Alta, que col·labora amb l’Ajuntament de l’Ametlla i el Patronat de Turisme en les jornades.
El programa de la diada dels fideus ros-
El projecte es desenvolupa en tres centres educatius de la demarcació
ció de la investigadora Maite Novo. L’objectiu del projecte és promoure vocacions cien-
tífiques, afavorir la igualtat d’oportunitats, contribuir a la reducció de l’abandonament escolar i reforçar la integració social d’aquests col·lectius tradicionalment allunyats de l’àmbit STEAM. El projecte IncluSTEAM forma part d’un conjunt més ampli d’iniciatives impulsa-
des pel grup de recerca Impacte Social i Educació, que treballa per incrementar el capital científic de joves i adolescents en risc d’exclusió social i acostar la ciència a tots els sectors de la societat, amb especial atenció a aquells que parteixen d’una posició de desigualtat d’oportunitats.
sejats de la Cala començarà a partir de les 10 del matí i una quarantena de cuiners aficionats mostrant a tots els visitants les diverses maneres de cuinar els fideus rossejats. Parallelament, també durant tot el matí hi haurà animació musical i un equip de cuiners que s’encarregaran de cuinar i servir degustacions perquè ningú marxi sense haver tastat el característic plat pescador.
Nou equips d’estudiants construiran un jardí de 25 m². INS Horticultura
Societat l L’esdeveniment reunirà joves talents del 20 al 22 de maig
Redacció
El Castell de Vila-seca serà l’escenari del Campionat de Catalunya de Formació Professional de Jardineria i Paisatgisme (Skill 37) i de Floristeria (Skill 28) els dies 20, 21 i 22 de maig. L’esdeveniment, impulsat per l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca i el Gremi de Jardiners de Catalunya, i té com a objectiu posar en valor el talent verd emergent.
Durant tres dies, nou equips formats per estudiants d’arreu del país construiran un jardí de 25 m² en una prova que recrea situacions reals de treball i que posa a prova les seves habilitats tècniques, la capacitat de treball en equip i la creativitat. Els centres participants són: Escola Agrària Forestal de
Santa Coloma de Farners, Escola de Formació Professional Quintanes, i els instituts Les Garberes, La Bisbal, La Talaia, Les Salines, Salvador Espriu, Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona i el mateix Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus. Paral·lelament, a l’interior del Castell, tindrà lloc el Campionat Catskills de Floristeria, amb la participació d’alumnes del segon curs del cicle formatiu de grau mitjà de Jardineria i Floristeria. Els centres participants són: Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus, La Garrotxa, Salvador Espriu, Les Garberes i La Bisbal. La prova permetrà als joves floristes mostrar la seva creativitat en dissenys florals innovadors.
El 22 de maig, també s’hi celebrarà una jornada tècnica orientada a la gestió sostenible del verd urbà.
Tribunals l Dels catorze acusats, vuit han reconegut els fets, un els ha negat i quatre no s’han presentat al judici
Mar Rovira / ACN
El judici contra catorze persones acusades de provocar aldarulls a Salou l’11 d’agost de 2015 arran de la mort d’un manter senegalès ha començat aquest dilluns a l’Audiència de Tarragona. Després de més de quatre hores de negociacions entre les defenses i la Fiscalia, vuit dels nou acusats que han comparegut han reconegut haver participat en els fets. Un dels investigats ha rebutjat l’acord i ha negat qualsevol implicació. Quatre acusats més es troben en
rebel·lia. La Fiscalia demana penes de fins a quinze anys de presó pels delictes de desordre públic, danys, lesions i atemptat contra l’autoritat, entre d’altres.
Segons l’escrit d’acusació, els fets van tenir lloc l’11 d’agost de 2015 entre les vuit del matí i les deu de la nit a la plaça Sant Jordi de Salou, on unes setanta persones es van concentrar per protestar per la mort del manter Mor Sylla. Durant la jornada, es van llançar pedres, pals i mobiliari urbà contra els agents desplegats per protegir la comitiva
judicial, els serveis funeraris i els registres domiciliaris. Al voltant de les 11.30 hores, hi va haver una càrrega policial per desallotjar la plaça, ja que es va impedir l’aixecament del cadàver i la sortida de la furgoneta dels serveis funeraris.
Els concentrats van atacar amb pedres el vehicle dels serveis funeraris i van ferir el seu conductor. També van colpejar agents de policia i van provocar danys a infraestructures públiques. Es van tallar el trànsit del carrer Barcelona i la circulació de trens
14 milions d’euros per conservar 100 km de l’AP-7 entre Salou i Vinaròs
Mobilitat l El Ministeri de Transports ha tret a licitació el projecte
El Ministeri de Transports
i Mobilitat Sostenible ha licitat per 14 milions d’euros un contracte per conservar i explotar prop de 100 km de carreteres estatals a la província de Tarragona. L’actuació inclou 88,3 km d’autovia
i es concentra principalment al tram de l’AP-7 entre Salou i el límit amb Castelló, a l’altura de Vinaròs, així com diversos enllaços i àrees de servei. Els treballs tindran una durada inicial de dos anys, amb possibilitat de pròrroga fins a gairebé sis anys, i s’emmarquen en el programa estatal
Es van produir el juliol de 2015 i van provocar afectacions a béns públics i al transport
durant vuit hores. Segons la Fiscalia, es van arrencar les barreres del pas a nivell, es van vandalitzar cables, es van col·locar contenidors i pedres a les vies i es van invadir els desviaments 1 i 3 de l’estació. En total, es van veure afectats 18 trens de llarga distància, 17 regionals i 2 de Rodalies, i se’n van haver de suprimir 5 més. Els danys a les vies ferroviàries es xifren en 3.417,51 euros, mentre que Renfe reclama 69.066,26 euros pels perjudicis. L’Ajuntament de Salou reclama 8.514,36 euros pel cost del personal de seguretat. L’escrit d’acusació assenyala que es va aconseguir el propòsit de menyscabar la propietat pública i interrompre el trànsit rodat i ferroviari. També es van causar danys a comerços i es va deteriorar la integritat física de transeünts i agents.
Peticions d’entre 8 i 15 anys La Fiscalia sol·licita per a cadascun dels catorze acusats un total de sis anys de presó pel delicte de desordres públics, penes de dos o tres anys per atemptat contra l’autoritat, quatre anys per lesions amb instrument perillós, i multes per danys a béns i vehicles públics. També demana set anys de presó pel delicte de fabricació d’artefactes explosius. Les peticions oscil·len entre els vuit i els quinze anys de presó. El judici continuarà aquest dimecres i s’allargarà fins al dijous de la setmana vinent, 29 de maig, amb la declaració de l’únic processat que no ha reconegut els fets.
de manteniment per garantir la circulació, la vialitat i la seguretat. S’hi preveuen actuacions com la vigilància, l’atenció d’accidents, la vialitat hivernal, el control de túnels i el manteniment d’instal·lacions, a més de tasques generals de conservació ordinària. A la mateixa AP-7,
entre els km 288 i 313, s’installaran sistemes de senyalització vertical per a la detecció de velocitat i la limitació variable. Els plecs inclouen requisits per promoure l’eficiència energètica i reduir emissions, com ara el càlcul i compensació de la petjada de carboni, i la presentació d’un pla de descarbonització durant els primers sis mesos de contracte. L’objectiu és contribuir a la reducció de 71.640 tones anuals de CO2, d’acord amb els compromisos ambientals del ministeri.
Futbol l El cicle d’amonestacions torna a començar en la promoció, però no es netegen les sancions vigents
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic enceta una nova setmana d’entrenaments per assimilar els conceptes del nou tècnic. Luis César s’estrenarà al Nou Estadi contra l’Arenteiro en un partit en el qual haurà de gestionar també la situació dels apercebuts de sanció per entrar en el play-off d’ascens amb tots els jugadors disponibles.
Sis jugadors del Nàstic arriben a l’últim duel de la temporada acumulant quatre amonestacions. Segons apunta les bases de competició de la Primera Federació, una vegada encetada la fase de promoció «quedaran anul·lat el cicle vigent d’amonestacions que no hagin acabat en suspensió». És a dir, les bases de competició especifiquen que no es netejarà la sanció vigent si un jugador veu la cinquena groga en el darrer partit de lliga.
Ara mateix, en aquesta situació es troben Gorka Pérez, Marc Montalvo, Jaume Jardí, Marc Fernández, David Concha i Antoñín Cortés. Tots sis, si són amonestats contra l’Aren-
Antoñín Cortés, un dels apercebuts de sanció, durant el duel de dissabte contra la Gimnástica Segoviana. Gimnástica Segoviana
Marc Fernández, Montalvo, Gorka, Antoñín, Concha i Jardí són a la llista
teiro, es perdran el primer partit de la fase d’ascens a Segona Divisió. Els dos noms destacats del llistat són Montalvo i Antoñín. Tots dos són noms imprescindibles a l’on-
Tennis l El Club Tennis
Reus Monterols es va proclamar campió d'Espanya amb el seu equip masculí +45. Els reusencs van superar a la final al RAC de Córdoba per un contundent 5-0 i van obtenir l'ascens a Primera. El conjunt reusenc va anar superant les fases amb força. Els reusencs van superar els quarts de final per 5-0 contra el C.
Español. Tot seguit, a les semifinals, els reusencs es van enfrontar al cap de sèrie número 1, el R.C.N. Tenerife, en una eliminatòria molt igualada que van acabar guanyant per un ajustat 4-3, demostrant caràcter, compromís i esperit d’equip.
Aquest triomf a les finals contra el RAC Córdoba proclama el Reus Monterols com
a campió de Segona Divisió i aconsegueix l’ascens a Primera, on competirà la pròxima temporada. D’aquesta manera, el club reusenc suma dos ascensos de forma consecutiva.
El conjunt reusenc va disputar la final amb David Giménez, Òscar Gavaldà, David Cortés, Raúl Moreno, Albert Rius i Carles Prats. Redacció
ze inicial del Nàstic i també són els jugadors més en forma de l’equip. De fet, Antoñín, amb dues assistències, va ser el principal argument ofensiu del Nàstic contra la Gimnás-
tica Segoviana. De moment, tots dos s’han mostrat experts a l’hora de gestionar aquesta problemàtica. Montalvo està apercebut des de l’1 de febrer i encara no ha vist la
cinquena groga i Antoñín fa quatre partits que es troba en aquesta situació.
El Nàstic ja ho va patir
El Nàstic ja va patir una situació similar la temporada 2021-2022. Llavors, el conjunt entrenat per Raül Agné va entrar en el play-off d’ascens amb una victòria al camp de l’Alcoyano en un partit en el qual Javi Bonilla va veure la cinquena groga. Bonilla era un jugador important per als esquemes d’Agné i no va estar disponible en l’eliminatòria contra el Racing de Ferrol. Per sort, el conjunt grana no el va necessitar i va acabar passant a la final després de guanyar 0-1. Això sí, en aquell play-off, perdre un jugador era una baixa més remarcable, perquè les eliminatòries eren a partit únic.
Nou cicle d’amonestacions
Una vegada el Nàstic tanqui la fase regular contra l’Arenteiro, el cicle de targetes grogues tornarà a zero per encetar-ne un de nou. En la promoció, el cicle serà de tres amonestacions amb quatre partits per jugar. És a dir, si un jugador veu una groga cada partit que disputi, es perdrà l’últim i definitiu per certificar l’ascens. Malgrat que el play-off ja està assegurat, el Nàstic buscarà dissabte una victòria que recuperi les bones sensacions en l’estrena del nou tècnic al Nou Estadi. A més, sumar tres punts podria fer que el club grana escali fins a la tercera posició si la resta de resultats es donen. Així mateix, César haurà de gestionar la plantilla per assolir el triomf sense posar en risc la promoció.
Gerard Osorio durant un duel d’aquesta temporada. Tjerk van der Meulen
Gerard Osorio se suma a la llista de baixes d’un CV Sant Pere i Sant Pau que busca un nou oposat
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau continua perfilant la seva plantilla de cara al repte de la Superliga 1 la pròxima temporada. El darrer dijous es va sumar una nova baixa sonada, la del seu oposat estrella Gerard Osorio. El català va ser un dels primers fitxatges del curs i es va convertir en el referent de l'atac rojillo Osorio era l’espasa que neces-
sitava Vlado Stevovski i es va convertir en el vuitè màxim anotador de la Superlliga 1. El final de curs del català va ser accidentat, perquè unes molèsties físiques el van deixar sense jugar en els darrers partits de lliga. Ara, sense Gerard Osorio, el CV Sant Pere i Sant Pau busca el seu nou referent anotador de cara al pròxim curs. AMQ
El Torreforta puja a Segona Catalana
Futbol l El CDC Torreforta va assolir el títol de lliga i l'ascens a Segona Catalana el darrer cap de setmana després de guanyar a l'Hospitalet de l'Infant per 0-2. Els de Gregorio Navas tanquen el curs amb 68 punts i només quatre derrotes. Redacció/Cedida
Hoquei Patins l El porter del Reus Deportiu ha aturat les 20 faltes directes que li han xutat en els partits de l’OK lliga i el primer del play-off
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Virginias va guanyar el primer assalt al Noia en els quarts de final del play-off gràcies a dos noms propis. El de sempre, Martí Casas, va atreure totes les mirades amb el seu hattrick, però l’heroi a l’ombra no va ser un altre que Càndid Ballart. El porter roig-i-negre va neutralitzar les tres boles aturades del partit, la darrera amb una doble actuació a dos minuts per al final del partit. Aquestes tres aturades en el mà a mà sumen el que és un rècord que el converteix en el millor porter de la categoria. Segons va destacar el periodista Xavi Gonzàlez, Ballart ha neutralitzat les 20 faltes directes que li han xutat a l’OK Lliga i al play-off. Cap jugador d’aquesta lliga ha aconseguit superar a Ballart en el mà a mà. Aquest dissabte van ser Iván Morales i Martí Gabarró els que es van sumar a la llista de derrotats per Ditu Ballart. Els dos rivals no van poder guanyar-li la partida ni amb tirs potents directes ni buscant l’espai.
Aquestes tres boles aturades van ser claus en el partit. Per una banda, les dues primeres van evitar que el Noia remuntés el gol inicial de Martí Casas. Amb l’1 a 1 a l’electrònic, els de Sant Sadurní d’Anoia van tenir dues oportunitats, una abans del descans i l’altra poc després de la represa. Qui no va fa-
directa al jugador del Noia
Ballart és un dels jugadors més veterans de la plantilla roig-i-negra
llar-ne cap va ser Martí Casas, que va encertar les dues per posar el 3-1. Finalment, a dos minuts pel final, Maxi Oruste va veure una blava que tornava a concedir una bola aturada. Aquest mà a mà podria haver sigut u cop d’efecte negatiu, perquè significaria un empat que forçaria la pròrroga. Amb tot, amb Ballart sota els pals, la tranquil·litat està assegurada i així ho va de-
mostrar amb sang freda. Morales va provar primer el tir directe i Ballart va respondre. Com també es va estirar per neutralitzar el refús i celebrar una aturada que significava posar l’1-0 a l’eliminatòria.
Home de confiança
Càndid Ballart és un dels homes forts de la plantilla de Jordi Garcia i també un dels més veterans. El de Manlleu va unir-se a la família roig-inegra tot just després que el Reus guanyés la seva darrera Champions el 2027. Va ser una presa de contacte exigent per a un jugador que, llavors, tenia poca experiència a l’OK
Lliga. Malgrat això, va demostrar la seva personalitat que l’ha acabat per convertir, al llarg de les temporades, en la porteria millor resguardada de tota l’OK Lliga.
Rematar la feina Després d’aquest triomf per 3-2 queda clar que l’eliminatòria presenta una igualtat màxima. Jordi Garcia necessita el màxim dels seus jugadors per certificar el bitllet per a les semifinals el dissabte a l’Ateneu. El conjunt reusenc anirà amb tot per aconseguir-ho, això sí, amb la seguretat de tenir la porteria protegida amb el millor porter.
Economia l L’executiu cofinançarà els projectes amb un 50% o un 75% del cost, depèn la mida del municipi
El Govern invertirà 1.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys per rellançar el Pla de Barris, una mesura que el president Salvador Illa considera «prioritària» i «una oportunitat» per a més de 100 municipis catalans. La nova etapa d’aquest pla històric, aprovat inicialment durant els mandats de Maragall i Montilla, inclourà cinc convocatòries anuals, amb una primera dotació de 200 milions que es preveu obrir entre els mesos de juny i juliol. A més de la inversió directa de la Generalitat, es calcula que la mobilització total de recursos, incloent-hi les aportacions municipals, se situarà entre 1.600 i 1.700 milions.
Els ajuntaments hauran de cofinançar els projectes: el Govern aportarà entre el 50% i el 75% de la despesa segons la mida del municipi. Les ciutats de més de 50.000 habitants rebran el 50% del finançament; els municipis en-
Fotografia de grup de l’acte de presentació del pla de Barris i Viles. ACN
tre 20.000 i 50.000 habitants, el 60%; entre 5.000 i 20.000, el 70%; i els menors de 5.000 habitants, el 75%. Cada municipi disposarà de cinc anys
Brussel·les preveu un creixement «robust» del 2,6% del PIB espanyol aquest any
Economia l La Comissió Europea preveu una exposició limitada als aranzels dels Estats Units
ACN
La Comissió Europea eleva les previsions de creixement del producte interior brut (PIB) espanyol fins a un 2,6% per aquest any, en línia amb les estimacions del govern espanyol, i preveu una exposició «limitada» de l’economia als aranzels dels Estats Units. Així ho recull l’executiu en les previsions econòmiques de primavera, fetes públiques ahir i que qualifiquen de «robust» el creixement d’Espanya el 2025. Pel que fa al 2026, Brussel·les modera el pronòstic i rebaixa fins al 2%
l’increment del PIB. Quant al dèficit públic, la Comissió Europea el situa en un 2,5% el 2026, un any més tard que la previsió de l’executiu espanyol. En el conjunt de la UE, preveu un creixement del PIB d’un 1,1% el 2025 i d’un 0,9% a la zona euro. Amb aquestes dades, l’economia espanyola se situa entre que més creixen a la UE aquest any. Per davant d’Espanya, lideren les previsions de creixement pel 2025 Malta (4,1%), Dinamarca (3,6%), Irlanda (3,4%), Polònia (3,3%), Croàcia (3,2%), Xipre (3%) i Lituània (2,8%).
per executar el projecte, i la primera resolució arribarà el 15 de desembre, amb previsió que les actuacions comencin l’1 de gener següent.
Per optar als ajuts, els municipis hauran de presentar un projecte de transformació d’un barri o àrea vulnerable amb actuacions de caràcter
Trump i Putin exploren un acord d’alto el foc a Ucraïna en una trucada de dues hores
Guerra l Rússia s'obre a treballar un memoràndum sobre un futur tractat de pau
ACN
El president dels Estats
Units, Donald Trump, i el president de Rússia, Vladímir Putin, han explorat un acord d’alto el foc a Ucraïna en una trucada de dues hores que els dos dirigents van mantenir ahir a la tarda. Trump ha fet aquest pas després que les aproximacions entre les delegacions russa i ucraïnesa la setmana passada a Turquia hagin estat discretes. A la sortida de la reunió, i segons recull l’agència de notícies russa TASS, Putin ha dit que Rússia està disposada a tre-
ballar amb Ucraïna en un memoràndum sobre un futur tractat de pau, que podria incloure qüestions d’alto el foc i principis per resoldre el conflicte, sense especificar més. Rússia i Ucraïna van acordar divendres passat l’intercanvi de 2.000 presoners de guerra en la primera trobada directa entre els dos països en guerra des de fa tres anys. En la reunió a Istanbul, que va durar menys de dues hores, Moscou i Kíev es van comprometre a tornar-se a reunir i a traslladar per escrit «les condicions que permetrien assolir un alto el foc».
la Generalitat i representants del municipalisme.
Tarragona i Reus
Es preveuen convenis amb les diputacions perquè donin suport tècnic als processos
físic, ecològic i sociocomunitari. Les bases exigeixen que com a mínim el 25% de les accions proposades siguin de cadascun d’aquests tres àmbits. A més, les zones candidates hauran de tenir una renda neta mitjana per persona inferior a la mitjana catalana i constituir àrees homogènies i contínues.
Els projectes que es presentin al Pla de Barris hauran de posar un èmfasi especial en la rehabilitació d’habitatges antics amb estàndards energètics desfasats, la millora de l’eficiència energètica i la lluita contra les desigualtats socials. El procediment inclou el desplegament d’un decret que regularà les convocatòries, amb aprovació prevista al juny, i la participació de la Comissió Gestora, integrada per
El Govern vol més prevenció pel cas DGAIA
Societat l La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha afirmat que un dels principals eixos del nou Pla de transformació integral de la DGAIA serà «reforçar la prevenció dels abusos a la infància». El nou full de ruta recollirà propostes i garantirà la màxima qualitat en l'atenció als centres i valorarà si calen més recursos. ACN
Tal com va avançar el Diari Més, Tarragona ja treballa en l’adaptació del Pla Integral de la Part Baixa als requisits de la nova Llei de Barris. La versió aprovada inicialment al febrer no complia amb la distribució mínima exigida entre àmbits d’actuació, i l’Ajuntament vol reforçar l’eix social per optar a la convocatòria estiuenca.
A Reus, el consistori ha confirmat a aquest rotatiu que presentarà un projecte d’intervenció centrat en el sud de la ciutat, als barris Fortuny, Juroca, Montserrat i Carrilet. La proposta amplia el radi d’acció respecte al projecte Barris amb futur, que preveia actuar només al barri Fortuny però no ha tingut continuïtat amb el canvi de Govern.
Responsabilitat compartida
El president Illa ha remarcat que els ajuntaments seran «els protagonistes» del pla i que serà responsabilitat seva identificar les àrees a transformar i definir com fer-ho. Tant la Federació de Municipis de Catalunya com l’Associació Catalana de Municipis han celebrat l’impuls del pla i han demanat que tingui continuïtat al marge dels canvis polítics. A més, el Govern preveu establir convenis amb les diputacions perquè donin suport tècnic als municipis més petits durant tot el procés.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Hoy Marc cumple 9 años! Muchas felicidades de parte de tus padres, hermana y de los monitos. ¡Te queremos hasta el infinito!
L’anella verda: pedalar cap a un futur sostenible
L’Anella Verda de Tarragona és, literalment, un tresor que ens envolta. Amb més de 2.300 hectàrees de bosc, camps i camins, aquest espai natural no només ens connecta amb el territori, sinó que també ens ofereix una oportunitat única per viure la ciutat d’una manera més saludable i sostenible. I aquí és on la bicicleta de muntanya hi juga un paper clau.Com a tarragoní adoptat i aficionat al ciclisme, conec de primera mà el valor d’aquest espai. Sortir-hi a pedalar és molt més que fer esport: és desconnectar del soroll urbà, respirar natura i descobrir racons que sovint passen desapercebuts. És, també, una manera respectuosa d’habitar el territoriPerò aquest espai, encara que natural, no és intocable. Necessita protecció i reconeixement. La proposta del nou Planejament urbanístic preveu ampliar-lo amb més de 400 hectàrees; és una gran notícia. Aquesta ampliació no només ajudarà a preservar zones de gran valor ecològic, sinó que també reforçarà el seu ús com a espai d’oci actiu, especialment per a activitats com la bicicleta de muntanya. I no oblidem que és un espai que enllaça les conques dels rius Francolí i Gaià, amb el barranc de la Móra pel mig, amb tota la diversitat natural que això suposa, sigui o no, recollida legalment com un entorn natural a protegir. Alguns veus alerten sobre l’impacte de certes pràctiques esportives en el medi natural. I tenen raó: cal una gestió responsable. Però precisament per això, preservar-ne i ordenar-ne l’ús és tan important. Regular no vol dir prohibir, sinó garantir que tothom —ciclistes, caminants, senderistes, famílies, naturalistes— pugui gaudir-ne sense posar-ne en risc l’equilibri. És hora d’entendre aquest paratge com una infraestructura essencial per a la ciutat i entorn. Un espai que promou la salut, l’activitat física, el respecte per la natura i fins i tot el turisme sostenible. Si la cuidem i l’integrem millor al dia a dia dels tarragonins, hi guanyem tots.
Tarragona i la Costa
Podeu
Daurada, en conjunt, té una alta capacitat d’atracció del turisme d’esport i de vacances. Poder oferir rutes periurbanes en un entorn natural ha de ser un nou valor a posar sobre la taula de la diversificació del que oferim als que ens visiten i als que hi vivim. La creació de punts de servei de bicicletes i de suport naturalista amb identificació de nivells de dificultat de les rutes podria ser un vèrtex d’una gestió saludable de l’entorn natural entès com a patrimoni. Preservar l’Anella Verda no és només conservar un paisatge: és defensar un model de ciutat més amable, més verda i més viva. I això també es fa pedal
Jordi Satorra Tarragona
Recuperar la Rambla Nova Al diari MÉS del divendres dia 9 de maig, a la pàgina 4 apareix la noticia “detenen tres lladres amb mes d’un centenar d’antecedents per robar a l’interior de cotxes”. Es evident que hi ha quelcom que no funciona (no cal dir el què, tots ho sabem). El que sí que funciona son els agents de la Policia, que fan la seva feina. Qui no la fa, o la fa malament son... O potser son les lleis que estan mal fetes. Si jo fos agent de policia em sentiria tant frustrat que demanaria la baixa per “fer feines inútils”, perquè fer mes de 100 detencions als mateixos delinqüents ha de ser desesperant.
En altres ocasions he llegit també coses com “llibertat amb càrrecs” per conductors que conduint borratxos o drogats atropellen un grup de ciclistes amb resultat de dos morts i una colla de ferits. Això sí, se li retira el permís de conduir, (ja ho farà sense permís).
I encara una altre, que fa gràcia, en ocasions acaba la sentència dient “se li retira el passaport”. Però si ara es pot viatjar per bona part d’Europa sense passaport!
En fi, potser caldria pensarhi una mica i canvia alguna cosa...
Aprofito per felicitar a la col·laboradora habitual Maria Elisa Aragonés, amb qui comparteixo segon cognom, pels seus escrits.
Antoni Horta Domènech Altafulla
Fk Editorial k
inalment, el Port i l’Ajuntament de Tarragona han tancat un pla que ha de permetre solucionar els problemes derivats de la sobrepoblació de coloms que pateix la ciutat. De fet, el pla estableix bàsicament les mesures que cal prendre des de l’àmbit portuari, que és on s’ha delimitat l’origen primari de la problemàtica. Bàsicament, es tracta d’aconseguir que la zona portuària deixi de ser el subministrador il·limitat d’aliment per als ocells que, per a molts a la capital tarragonina, s’han convertit en ‘rates alades’. En aquest sentit, l’abast del problema ja quedava exemplificat en el fet d’haver de coordinar una mesa amb
polítics i tècnics només per a buscar eines efectives. Com gairebé en totes les accions de l’administració, el factor econòmic és el que sol determinar terminis i urgències. En aquest cas, la predisposició de l’Autoritat Portuària i la participació de les empreses afectades –sigui per l’emmagatzematge o per la logística de descàrrega i transport– han permès determinar estratègies clares de tancament d’edificis i millora de la neteja. I serà igual d’important que la implementació d’aquestes mesures, la creació d’un espai per crear noves mesures si cal, perquè representarà haver fet un seguiment precís de les inicials.
k Tribuna k
S’ha mort el Xavier Caixal, un amic d’anys i panys que, malgrat una aparença que semblava que no feia la cosa, tenia el do de l’ordre al cap, o el do de poder sistematitzar-ho tot si és que calia sistematitzar-ho. I dic ximpleries perquè això no és un do sinó una feinada. Viatjant per mig món, era anarcosindicalista per tradició familiar, que va descobrir, investigar i publicar, perquè el seu avi, de Reus, va ser conseller de l’Ajuntament de Tarragona durant la revolució del 36, al costat del Josep Alomà. I era anarcosindicalista, sobretot i per sobre de tot, per convenciment propi, perquè les altres ideologies o pràctiques emancipatòries «fan tuf d’autoritat», que deia ell. Va ser delegat sindical per la CGT al Banc de Sabadell, secretari del Sindicat de Banca de l’anarcosindicat i un dels actius sindicalistes que van fer possible una Secció Sindical que va lluitar sempre pels drets de les treballadores en un ambient hostil. Alhora, es va implicar tant com va poder en la CGT de Tarragona en moments de crisis diverses, sempre amb criteri raonat i inclusiu, però també clarament no submís ni callat. Era ell qui durant molts anys, per Sant Jordi, muntava o organitzava la parada de Sant Jordi de la CGT a la Rambla i durant anys va mantenir una venda permanent de llibres al local de Tarragona on jo em proveïa de literatura anarquista i divergent. Durant els anys del «procés», fart de sentir ximpleries embolicades en banderes i de veure, alhora, com una part del món llibertari mirava passar uns fets en els quals hi veia una possibilitat revolucionària, em demanà una estelada negra i la passejà més cops que jo mateix pels carrers de Tarragona.
Però on més relació hem tingut, sobretot els darrers anys, ha estat a Lo Diable Gros, aquesta editorial anarquista que tenim en què ell va fer de seny ordenador d’una forma tan eficient com brillant. Amb ell he compartit desenes de parades en tots els
Jordi Martí Font Escriptor i editor
indrets on hem pogut arribar, hem decidit edicions, llibres, participacions, hem dinat, berenat i sopat envoltats de llibres i lectura, perquè a banda de fer llibres, el Xavier llegia molt i tenia una cultura enciclopèdica de la qual en destacaria el risc, les ganes de novetats que no fossin ni estàndards ni passessin pel sedàs de les supervendes. A Lo Diable Gros, reproduint les paraules que l’Albert Ventura deia avui sobre ell, el Xavi ha estat el veritable pal de paller i sense ell, malgrat no ser-ne fundador, l’editorial no existira. Alhora, el Xavi va ser traductor de l’anglès, una llengua que dominava a nivell pràctic i, des de fa uns anys, també, a nivell acadèmic, ja que de gran i després de deixar la feina a la banca fart d’un món econòmic pervers i que detestava, va decidir estudiar Traducció a la UOC. La seva primera gran traducció va ser la monumental obra de l’anarquista nord-americà John Zerzan «El crepuscle de les màquines - El poble en la història de la civilització», un llibre que compta amb centenars de notes d’una exhaustivitat immensa per a la traducció catalana del qual va aconseguir un pròleg del mateix Zerzan. La seva feina li va permetre convertir-se en un especialista en el pensament anarcoprimitivista. I la seva primera traducció de ficció va ser «La nit de l’esvàstica», de Katharine Bur-
dekin a l’editorial Dina Llibres, una autora que pràcticament va descobrir ell en per a la nostra llengua i que també va traduir en castellà. Mentre en feia la traducció, la seva preocupació pel creixement del nou feixisme, que put tant com el vell, sovint el portava a sorprendre’s davant fragments del llibre que explicaven un món on les tesis nazis havien triomfat.
El Xavi era també casteller, de la Jove de Tarragona, i lluïa la seva camisa sempre que podia a plaça o bé mantenia l’interès en les notícies que li arribaven sobre un món, el casteller, que estimava en la seva essència però que de tant en tant també mig criticava perquè en part havia esdevingut «massa competitiu».
Una persona íntegra, divertida, que es feia estimar, un veritable amic dels seus amics i, alhora, sempre carregat de feina, a mig camí entre Tarragona i Roda de Berà
Una persona íntegra, divertida, que es feia estimar, un veritable amic dels seus amics i, alhora, sempre carregat de feina, a mig camí entre Tarragona i Roda de Berà. La seva mort deixa un immens forat entre els que el vèiem cada poc temps i hi fèiem coses més sovint encara. Un forat que omplirem amb el record i la gratitud d’haver pogut conviure amb ell per un espai de vida intens, ple de bons moments que no oblidarem. I, en recordar-lo, farem com si encara fos aquí perquè només se’n va qui no deixa record entre els que ens quedem.
Xavi, tu ho saps, t’has mort massa aviat i això ens ha deixat abatuts. Però continuarem aquí en defensa d’un món sense exèrcits, en què les persones siguem lliures seguint l’estela dels que ho van donar tot per fer possible la vella divisa: de cadascú segons les seves possibilitats i a cadascú segons les seves necessitats. Que la terra et sigui lleu i tingues clar que et trobarem -et trobem ja- molt a faltar. Una abraçada, salut, llibres i anarquia!
k Tribuna k
Vivim temps intensos. El món canvia al nostre voltant: les relacions socials, la manera com participem en política, fins i tot com expressem les esperances i els temors. L’auge de les extremes dretes, el desencant amb els partits tradicionals i l’augment de les desigualtats han situat el projecte progressista en una cruïlla. Si vol continuar sent útil, majoritari, transformador, ha d’obrir una nova etapa. Sense por. I amb urgència. Aquesta nova etapa no es pot construir amb discursos reciclats ni fórmules antigues. Cal valentia. Autocrítica sincera. I, sobretot, convicció. La convicció que la política progressista ha de tornar a mirar la classe treballadora de cara. Però no des de la nostàlgia, sinó des de la realitat plural d’avui. Perquè la classe treballadora d’avui ja no és només la d’abans. Avui inclou, de manera central, els nous catalans i espanyols: persones que han arribat per quedar-se, per treballar, per criar els seus fills i aportar al nostre futur comú.
Són aquí. I són molts. Cuidadors, tècnics, comerciants, estudiants, autònoms, treballadors essencials. Gent que comparteix —i practica cada dia— valors que sempre han estat la base del progrés: esforç, comunitat, dignitat i justícia. Cal comptar amb ells, no només com a votants, sinó com a protagonistes d’un projecte de país compartit. Durant massa temps, una part de l’esquerra ha tingut por d’abordar amb claredat temes reals. Ha evitat parlar de seguretat, de convivència, de serveis públics tensionats o de les dificultats de la vida quotidiana. I aquest buit l’ha omplert la dreta radical amb discursos simples però efectius, plens d’emoció i ressentiment.
I sí, molts votants han marxat. Probablement no tornaran. Però la seva absència ens ha d’interpel·lar. Com diu Chantal Mouffe, quan la política progressista renuncia al conflicte real, al relat, a l’emoció, cedeix espai. I aquest espai l’ocupen aquells que volen trencar la cohesió social. No es tracta de copiar-los. Es tracta de disputar-los el terreny amb claredat i coratge.
Ara bé, cal fer una altra reflexió incòmoda però imprescindible: encara que des del progressisme cre-
Gustavo Cuadrado Spindoctor Prof. Ass URV
guem —amb raó— que tenim els millors arguments, la força dels fets i el pes de la justícia social de la nostra banda, comunicar-ho des d’una posició de superioritat moral no ens ajuda. Al contrari. Quan tractem el votant enfadat o radicalitzat com algú que simplement «s’equivoca» o «no entén res», no el recuperem: el perdem més. El tanquem. L’enquistem. I contribuïm, sense voler-ho, a reforçar el relat emocional i identitari de l’extrema dreta. Fer pedagogia no és alliçonar; és escoltar, entendre i saber parlar sense menysprear. Aquesta és una lliçó que encara tenim pendent. Un dels errors més grans ha estat cedir paraules com seguretat, ordre o convivència. Paraules que no són patrimoni de la dreta. La seguretat és un dret. I sense seguretat, no hi ha llibertat. Ho deia Tony Blair, i ho va demostrar Jacinda Ardern a Nova Zelanda, combinant fermesa institucional amb humanitat i polítiques d’inclusió.
ten menys. Ho diuen informes d’Oxfam, de l’OCDE. Però, qui alça avui la veu per denunciar-ho amb força?
Aquest paper l’ha de recuperar la política progressista. Amb rigor. Amb propostes. Amb proximitat. Com Mélenchon a França, amb el seu «compartir la riquesa, no l’odi». O com Bernie Sanders als Estats Units, connectant amb joves i treballadors amb un discurs valent i clar. Aquest projecte progressista necessita una nova via. Ferma. Honesta. Arrelada a la vida quotidiana. I ha de sostenir-se en quatre pilars:
1. Una aliança real amb la nova ciutadania, reconeixent els nous catalans i espanyols com a subjectes polítics de ple dret.
Durant massa temps, una part de l’esquerra ha tingut por d’abordar amb claredat temes reals. Ha evitat parlar de seguretat, de convivència, de serveis públics tensionats o de les dificultats de la vida quotidiana
2. Un discurs valent sobre seguretat, convivència i responsabilitat compartida, que defensi tant els drets com els deures.
3. Una resposta frontal al discurs de la dreta radical, amb propostes concretes, claredat i connexió emocional amb les persones.
4. Contundència per part de la política progressista davant aquells que s’aprofiten de les esquerdes del sistema. Els drets socials existeixen per protegir les persones més vulnerables, no per ser utilitzats com a refugi d’oportunistes.
Negar que existeixen abusos, que hi ha frau, que hi ha qui es beneficia del sistema sense aportar-hi, no només és ingenu: és irresponsable. La política progressista ha de ser clara: no defensarà privilegis indeguts. Serà contundent contra qualsevol abús, vingui d’on vingui. Perquè aquests abusos fan mal. Fan molt de mal. Erosiona la confiança. I alimenta el discurs de l’extrema dreta. Mentrestant, aquesta extrema dreta ha aconseguit convèncer a molta gent que l’enemic no és qui especula amb l’habitatge, ni qui evadeix impostos, ni qui puja hipoteques des de despatxos llunyans. L’enemic, diuen, és l’altre pobre. L’altre treballador. El més vulnerable. Això és la seva gran victòria ideològica. I mentre això passa, els rics són més rics. I cada vegada apor-
k Tribuna k
La brillantez intelectual va acompañada, de tanto en tanto, con problemas mentales. La distancia entre el genio y el loco puede ser más reducida de lo que acostumbramos a imaginar. La filosofía es, en teoría, el ámbito de la razón, pero los filósofos, como seres humanos que son, también están sujetos a la posibilidad de que su comportamiento sufra desequilibrios más o menos graves.
Pensemos, para empezar, en Friedrich Nietzsche (1844-1900). El comienzo de su locura puede datarse en un día concreto, el 3 de enero de 1889. Ese día salió de su casa, solitario y absorto en sus pensamientos como siempre. La crisis nerviosa de desencadenó cuando vio a un cochero maltratar con brutalidad a su caballo. Indignado, trató de proteger al animal con sus brazos y fue entonces cuando se derrumbó. Cuando le devolvieron su domicilió, pasó varios días comportándose de una manera errática. Balbuceaba, gritaba, desvariaba… Se ponía frenético cada vez que interpretaba, al piano, la música de Wagner. Finalmente, fue internado en manicomio. Es posible que su demencia se debiera a una sífilis, enfermedad de transmisión sexual por entonces incurable a falta de antibióticos. Los médicos esperaban que Nietzsche sobreviviera solo un par de años. Trascurrieron, sin embargo, once años hasta su muerte. Ese tiempo manifestó delirios de grandeza, manía persecutoria y fantasías eróticas. En una ocasión, por ejemplo, se jactó de que había pasado una noche con veinticuatro prostitutas. Curiosamente, en sus intervalos de tranquilidad, aún era capaz de exhibir encanto. Como cuando le pedía a su médico, sonriente, que le proporcionara «un poco de salud».
I és que tot i que aquests casos són minoritaris, no es poden ignorar: existeixen, erosionen la legitimitat del sistema i fan molt de mal a les polítiques públiques. Reconèixer-ho no és cedir; és defensar amb més força el que és just.
Hi ha qui diu que acceptar això és comprar el marc mental de l’extrema dreta. Però negar-ho frontalment és negar una realitat que ens fa perdre credibilitat. De fet, són molts els treballadors i treballadores que ja l’han comprat.
No es tracta de voler agradar a tothom. Es tracta de reconstruir una majoria social forta, diversa, moderna i valenta. I per fer-ho, cal lideratge. Cal obrir els partits. Escoltar més. Arriscar més. Cal creure-hi de debò. Només així la política progressista continuarà sent útil. Majoritària. I veritablement transformadora.
Ante su incapacidad para valerse por si mismo, su madre, Franziska, asumió su custodia. Sin embargo, el día se escapó y se desnudó en público. Lo más probable es que quisiera darse un baño. La policía le detuvo y lo devolvió a casa. El caso de Louis Althusser (1918-1990) sería mucho más polémico por sus trágicas consecuencias. Este filósofo francés se hizo famoso en los años sesenta por su reinterpretación de Marx, hasta el punto de convertirse en una especie de estrella del rock del pensamiento de izquierdas. En 1976, cuando visitó España, demostró un apabullante poder de convocatoria. En una conferencia que pronunció en Madrid congregó a tres mil personas. En otra, que tuvo lugar en Granada, a cinco mil. Mientras tanto, en su vida privada, el autor de La revolución teórica de Marx mostraba claros signos de inestabilidad mental. Ya en 1947, por una psicosis maniaco-depresiva, había sido internado. El resto de su vida sufrió periodos intermitentes de enfermedad, de las que pudo salir adelante gracias a su esposa, Hélène Rytmann, que en esos momentos cogía el timón de sus asuntos y se ocupa de todas las cuestiones prácticas, como atender el teléfono y la correspondencia, o informar a las personas de su círculo social del estado del filósofo.
Althusser se hizo famoso en los años sesenta por su reinterpretación de Marx, hasta el punto de convertirse en una especie de estrella del rock del pensamiento de izquierdas
Esta forma de vida, como es lógico, desquiciaba profundamente a Hélène. Tenía que repetir la misma historia sobre su marido a todo el mundo mientras muy poca gente tenía la delicadeza de preguntarle a ella por su estado, como si fuera poca cosa soportar a un compañero que, en medio de sus crisis, no se mostraba precisamente amable.
La tragedia se desencadenó en 1980, cuando Althusser estranguló a su esposa en el apartamento que ambos compartían en París. Mientras le daba un masaje en el cuello, se dio cuenta, de pronto, de que su cuerpo estaba inmóvil. No llegó a ir a la cárcel porque el juez, siguiendo el consejo de tres expertos, dictaminó que no era dueño de sus actos en el momento del homicidio. Esta decisión suscitó polémica de inmediato. Para la derecha francesa, la izquierda había maniobrado para que uno de los suyos no ingresara en prisión y terminara en una institución psiquiátrica.
En El porvenir es largo (Destino, 1992), su autobiografía, publicada póstumamente, el pensador dio su versión de los hechos. Hélène lo era todo para él, según afirmó. La había matado sin darse cuenta de lo que hacía, en un ataque de severa confusión mental. Cuando se dio cuenta de lo que había hecho llamó de inmediato a un médico, pero ya era tarde para reanimarla. Ella no se habría defendido. Según Althusser, deseaba morir porque estaba cansada de sus continuos sufrimientos. Su fin, por este motivo, habría sido un «suicidio por persona interpuesta». Desde esta óptica, el teórico habría llevado a cabo con su esposa una especie de eutanasia.
Necrològiques
Tarragona
Vicente Chorro Rodríguez.
Ha mort als 64 anys. El seu funeral
serà avui a les 12 h al Tanatori.
Jose Tinoco Luna.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral
serà avui a les 16 h a la la Parròquia
de Sant Pere i Sant Pau.
Reus
Florian Reyes Bravo.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral
serà avui a les 11 h al Tanatori.
Rosa Suñé Llop.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral
serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Català l Hi participaran catorze noves parelles lingüístiques durant deu setmanes
Redacció
El darrer dimecres, 14 de maig, es van conèixer a Cambrils catorze noves parelles disposades a participar en el Voluntariat per la llengua a Cambrils. En l’acte de presentació, que va tenir lloc al Centre Cultural, seu del Servei Local de Català de Cambrils, els participants van rebre indicacions sobre el funcionament del programa i material de suport.
La finalitat del Voluntariat per la llengua és oferir als alumnes dels cursos de català o a altres persones que en
tinguin coneixements bàsics la possibilitat de practicar la llengua d’una manera natural i tranquil·la amb l’ajuda d’un voluntari lingüístic. Les trobades, que poden ser presencials (la parella decideix el lloc i l’activitat que farà aquell dia) o virtuals (a través de la plataforma de videotrucada que acordin), es fan una hora a la setmana durant deu setmanes.
Fa només unes setmanes, les parelles lingüístiques de l’anterior trimestre, tant de Cambrils com de l’Hospitalet de l’Infant, van poder assistir a un taller de màgia conduït
pel mag Eduard Juanola. La dotzena de persones assistents van aprendre a fer alguns jocs de màgia senzills, amb objectes quotidians, aptes per ser interpretats amb èxit en situacions informals (trobades amb amics, reunions familiars, sobretaules, etc.). El taller, que té per ob-
jectiu donar un espai més a les parelles lingüístiques per parlar en català, posa un èmfasi especial en la presentació dels jocs per tal que puguin ser gaudits tant pels espectadors com per la persona que els fa. El Voluntariat per la llengua és un programa del
Departament de Política Lingüística gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Els interessats a participar-hi poden inscriure’s directament al web www.vxl.cat o en poden demanar més informació a vxl.reus@cpnl.cat o al telèfon mòbil 634 740 079.
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Has de ser més ràpid que els altres, no tot t’ho donaran de la mà. Lluita pel que vols i demostra amor a les persones que vols a prop.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Bona jornada per a avançar en el professional si domines una mica la inquietud mental. Aguditza el teu enginy i posa-ho en pràctica.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Ves amb compte no en el que dius sinó com ho dius. Estàs en un període planetari on amb facilitat les teves paraules poden ferir.
20/04 al 20/05 TAURE
Per molta bona voluntat que posis en tot no esperis una recompensa immediata. Només qui més t’aprecia tindrà unes belles paraules amb tu.
VERGE
23/08 al 22/09
Un sense nombre de bones ocasions se’t presentaran durant la jornada d’avui. El teu avanç és segur però treuli més partit mantenint fermesa.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Es prometen durant el dia diversos esdeveniments importants de cara al social professional. Tindràs una nit molt boja, passional ardent.
21/05 al 20/06 BESSONS
La signatura de contractes o la inversió de diners les propostes que et facin avui estan bé vistes pels planetes. No dubtis a actuar.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Càrregues laborals frecs amb superiors podrien fer-te precipitar en les teves decisions. Ten calma tacte a l’hora de discutir els teus plans.
20/01 al 18/02 AQUARI
Els teus vols imaginatius estan a l’ordre del dia, intenta donar-los cos en una activitat artística però no els projectis en la teva vida.
CRANC
21/06 al 22/07
Dia bastant incontrolat per part teva. No es descansarà bé estaran els nervis alterats. Es plasmaran diversos canvis en les teves labors.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Sobretot el sexe oposat no es posarà d’acord amb les teves idees. Això dificultarà la teva expressió produirà diversos altercats.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Voldràs avançar més ràpid que tots en la teva tasca si el treball el fas de manera solitària però escoltant molt atentament el consell dels altres.
TARRAGONA:
Alustiza, José Ignacio
Torres Jordi, 14 Telèfon 977 211 878
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Cavallé Vallverdú, Jordi Raval de Jesús, 40 Telèfon 977 310 657.
SALOU:
VENC PÀRQUING Av. CATALUNYA. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
CARLOS. MASAJE COMPLETO. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
SILVIA MASAJISTA. Reus Tel: 603.255.934
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
10:30 Va passar aquí. Catalunya
11:00 180 Graus
11:30 Cercle central (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 180 Graus
13:30 Cercle central (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Gastromòbil 2025
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Cercle central (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Qui cuina avui?
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Cercle central (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Fot-li
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Fot-li (r)
22:30 Fot-li (r)
10.00 Efecte Mosaic. Matí
10.30 Aventurístic
11.00 La tertúlia del Dorsal12
11.30 Ciutadella
12.00 Caminant per Catalunya
12.30 Aventurístic
13.00 Ciutadella
13.30 La tertúlia del Dorsal12
14.00 Notícies 12
14.30 La tertúlia del Dorsal12
15.00 Ciutadella
15.30 Aventurístic
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Qui cuina avui?
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.45 Com la nit el dia. On tour
21.00 Teló de fons
21.30 Cirk
22.00 Notícies 12
22.30 Com la nit el dia. On tour
Gonzalez, Ignacio Ciutat de Reus, 3. Telèfon 977 382 223.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Valls, C.B.
Rambla Jaume I, 15 Telèfon 977 369 003.
VALLS:
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
MIRIAM MASAJES REUS. Tel: 603.900.383 ALTRES PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
HORITZONTALS: 1. Peça teatral per a ésser cantada en part, amb acompanyament orquestral. Lletra grega. 2. Que expressa libidinositat. Un rus sense cua. 3. Serf a l’antiga Esparta. Petita palmera. 4. El nostre planeta. Planta de les papilionàcies. Individu d’un poble de llengua indoeuropea. 5. Primeres nascudes. 6. Cap d’indi. Talonadora. Cinquanta. 7. D’una vall dels Pirineus. Satèl·lit. 8. Capacitat especial. Gala. Ànim a mitges. 9. Primer home, segons Moisès. País de l’Àfrica oriental. 10. Mort que no sabia nedar. Parlarà. 11. Una mica d’aigua. Sentència canònica d’excomunió. Comença la rauxa. 12. Aires forts. Escórpora.
Rull Ferre, Consol De la Cort, 26 Telèfon 977 612 517.
EL VENDRELL:
Parra, Pere i M.Carme Sant Xavier, 23 Telèfon 977 660 275.
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJES TARRAGONA. Tel. 643.015.139
22:00 Notícies vespre (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Fot-li (r) CANAL REUS TV
23.00 Teló de fons
23.30 Cirk
00.00 Notícies 12
VERTICALS: 1. Conjunt d’esports d’origen grec. Marxa des del sud. 2. Orifici que comunica l’estómac amb el duodè. No és quadrat. Vocal. 3. Cautxú vulcanitzat. Afany incomplet. 4. Tret des del sud. Cadascun del preceptes del decàleg. 5. Pedòleg. Vapor que es produeix a l’estómac. 6. Quasi tinc. Molt atrevit, molt. 7. Marxaven de viatge. Luterà sense peus. 8. Oreneta que ens ve a visitar els estius. Pot ser la dreta o l’esquerra. 9. El ruc que sempre hi ha a tots els parlaments. Individu que viu a una illa a prop d’Anglaterra. 10. Una mica de llum. Cau, amagatall, lloc on sol fer cap a recollir-se algú. Peça en forma de casquet circular. 11. Eclesiàstic. Fer el niu. Final del dia. 12. Té ales i vola. Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans. En aquest instant.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
ANGELICA. MASAJES TARRAGONA. Tel. 667.910.283
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les tevas cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
Màxima Mínima Estat del cel
A partir de final del matí creixeran nuvolades al terç nord del territori que, a partir de migdia, . A la resta del territori de matinada quedaran intervals de núvols, però ràpidament durant el matí tendirà a quedar serè o poc ennuvolat pel pas d’algunes bandes de núvols alts i mitjans, més abundants durant la segona meitat del dia. Independentment, el cel romandrà entre molt ennuvolat i cobert durant tot el dia a l’extrem nord del Pirineu.
Temperatura Tant la temperatura mínima com la màxima seran entre lleugerament i moderadament més baixes.
Gent normal, fent coses normals: passar la tarda a la terrassa d’una cafeteria, capbussar-se a la platja, recórrer les cales de la costa en moto o, senzillament, transitar amablement pels carrers i places de les ciutats. Aquesta quotidianitat amable és un dels trets característics de l’obra pictòrica de Josep i Ramon Moscardó, dos germans d’arrel fortament barcelonina que han desenvolupat una trajectòria artística paral·lela, però amb fortes connexions. Encara que cadascú ha desenvolupat un estil propi, la seva obra, fortament colorista, destil·la una sensibilitat postimpressionista que molt sovint juga amb la narrativa visual. Aquest passat divendres la Galeria Anquin’s de Reus va inaugurar l’exposició Tarannà, que aplega una trentena d’obres dels Moscardó. Es tracta d’una selecció d’olis que mostren paisatges naturals i urbans
Art La Galeria Anquin’s de Reus ha inaugurat ‘Tarannà’, una exposició que conjuga obres dels germans Josep i Ramon Moscardó
clarament reconeixibles per a l’espectador. Hi són retratats per exemple el poble de Cadaqués, on Ramon Moscardó viu i treballa des de fa més de tres dècades, o la ciutat de Barcelona, on el seu germà Josep té la residència habitual. És en Josep també qui signa tres olis que mostren la plaça del Mercadal de Reus des de diverses perspectives. Jun-
tament amb aquests paisatges, els germans Moscardó han retratat també de manera profusa petits instants de la vida quotidiana relacionats amb l’oci, la música, l’art o el ball. Les parelles festejant a les terrasses dels bars o fent quilòmetres muntats en una vespa són també recurrents en la seva obra. Els dos germans, que al catàleg de l’exposició l’artista Xavier Senon descriu com «pintors de molt d’ofici i llarga trajectòria» es van formar a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Ben aviat es
van vincular a la Sala Parés, on exposen de manera regular des de fa quatre dècades. A més, la seva obra ha estat exposada al Japó, als Estats Units i a diverses capitals europees.
«Una exposició d’art com aquesta és la culminació de tota una feina –al llarg de molt de temps– de creació i realització d’obres, que implica que l’artista es mostri obertament davant de les opinions i crítiques dels assistents. És passar de la feina individual a l’estudi a l’exposició sota els focus davant del públic», afirma Senon.
Tarannà, de Josep i Ramon Moscardó, es podrà visitar fins al 18 de juliol a la Galeria Anquin’s de Reus (carrer Campoamor, 2). La galeria és oberta de dimarts a divendres d’11 a 13.30 h i de 17 a 20 h. Els dissabtes obre al matí, d’11 a 13.30 h.
Entre les obres exposades i a la venda hi ha tres olis del Mercadal de Reus Paisatge ganxet
Quan fa ja una bona cola d’anys em va començar a obsedir una qüestió tan etèria com la identitat cultural del Camp de Tarragona, no sabia gaire bé què em deia. De fet, són les millors preguntes: les que llences a l’aire com un joc, per veure que hi ha a l’altra banda del mirall, una mica amb l’esperança que el mateix acte performatiu de preguntar creï una realitat en forma de resposta. I una de les persones que em va donar millors respostes a les meves inquietuds imperials camptarragonines va ser l’amic Damià Amorós. El Damià és un historiador de l’art i museògraf sarralenc —és a dir, un tarragoní de frontera, de marca—, és molt del Nàstic i sap moltes més coses de les que li pertocarien per edat. Però, sobretot, el que me n’admira és la voracitat amb què ha engrapat la Pregunta fins a fer-ne l’esquema bàsic de la seva actitud professional i inclús vital: el Damià pensa en tarragoní.
Només així es pot copsar del tot el goig que fa l’exposició sobre el Modernisme que ha comissariat i s’acaba d’inaugurar al Castell de Vila-seca. Amb el suport, entre d’altres, de l’Ajuntament i la seva incansable regidora de Cultura Manuela Moya, la Diputació i el MNAC, Amorós ha aconseguit reunir una sèrie de peces excepcionals. Com ara ‘El pati blau’ de Rusiñol o ‘Els degenerats’ de Carles Mani, a banda de creacions de Gaudí, Jujol o la mateixa remodelació modernista del Castell de Fatjó que ho acull tot plegat. Tot està molt bé, però la distinció és el fil tarragoní que ha tramat el comissari per explicar-ho. Sí, és cert, de vegades força la màquina per escombrar cap a casa, però l’important és que en surts amb una resposta satisfactòria: no s’entén el gran moviment artístic català sense el component bàsic de la tarragonitat.
Miquel Bonet
Escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
