Reus 9
Entrevista a Paola Ramos, pilot tarragonina de divuit anys que competeix a la Yamaha R7 Cup
Tarragona 3
La propietat dels baixos de la Font dels Lleons presentarà finalment l’informe per avaluar l’estat de les restes
i morts: «Ens traslladem a una evidència de ‘superpoblació’ entesa com un problema»
Esports
Els de Dani Vidal van perdre per la mínima (1-0) després d’un nou error defensiu.
La derrota fa caure l’equip grana fins a la cinquena posició, a tres punts del sisè 16 i 17
Camp de Tarragona 12 i 13
Unes 35.000 persones van visitar la capital del Priorat aquest cap de setmana i van comprar uns 8.000 tiquets en una edició de la Fira del Vi, la trentena, on també ha crescut la venda d’ampolles
Societat
Reus rep avui la distinció com a Ciutat de la Ciència i la Innovació
La capital del Baix Camp acull l’acte oficial de lliurament de la distinció a un total de vint-idues ciutats espanyoles 7
Aprovat el projecte per l’ampliació del tanatori municipal, que tindrà dos crematoris Tarragona 2
Salut
El Camp de Tarragona va registrar fins l’any passat 1.850 casos de Parkinson
11
Equipaments l L’Ajuntament ha aprovat inicialment la fase 1 del projecte executiu, que costarà 1,1 MEUR
John Bugarin Tarragona prem l’accelerador per a reformar el tanatori municipal, una intervenció que comportarà l’ampliació de la sala de cerimònies i la construcció d’un segon crematori. Les obres estaven previstes per al 2020, però van quedar paralitzades per l’esclat de la pandèmia, ja que no es va voler interferir en el funcionament d’un equipament que va veure incrementada la seva activitat. Quan es va tornar a la normalitat, es va reiniciar el procés per a fer realitat aquesta esperada intervenció que suposarà una inversió de més de dos milions d’euros.
Fa cinc anys, ja es va elaborar un projecte executiu, el qual ha hagut de ser modifi-
cat i actualitzat per ajustar-lo a les noves necessitats i ampliar la informació. El passat 10 d’abril, l’Ajuntament de Tarragona va aprovar inicialment aquest nou document per resolució de la tinenta d’alcalde coordinadora de l’àrea d’Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia, Isabel Mascaró. Concretament, es va donar llum verda a la fase 1 del pla director d’obres del tanatori que pretén impulsar l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona SA (EMSERFUMT).
Durant aquesta primera etapa de les obres —amb un import d’1.185.408,41 euros—, es rehabilitarà el magatzem, les cotxeres, la sala de tanatopràxia i els vestidors.
El nou tanatori de Mémora i Santa Tecla, en marxa aquest 2025
Les obres del nou tanatoricrematori que s’està construint al costat del cementiri de Tarragona continuen avançant a bon ritme. Es preveu que aquest equipament funerari, que serà gestionat i explotat per
D’aquesta manera, es pretén guanyar espai per ampliar la sala de cerimònies que sovint queda petita. Així, es duran a
l’empresa Mémora i la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, es posi en marxa en el darrer trimestre d’aquest 2025. El maig de l’any passat, es va començar a construir aquest edifici de dues plantes. Aquest projecte ha comptat amb un pressupost de més de sis milions d’euros. Amb una superfície construïda de 2.943 metres quadrats, el nou tanatori estarà plenament integrat en el paisatge i el seu entorn històric gràcies a l’ús en la seva construcció de materials de la zona. L’edifici tindrà una coberta enjardinada. A la planta baixa s’ubicarà la zona de treball, l’oratori, la sala de comiat i el forn crematori. La primera planta acollirà el vestíbul d’accés, les cinc sales de vetlla i la cafeteria. L’equipament comptarà amb un aparcament soterrat.
terme diferents actuacions per reformar les instal·lacions actuals, que compten amb una superfície de 3.200 me-
tres quadrats dividits en tres plantes. S’adequarà una sala d’atenció a famílies al vestíbul de l’edifici i es rehabilitarà el
S’ampliarà la sala de cerimònies i s’adequarà una sala d’atenció a famílies
pati central amb una plataforma de fusta i bancs per convertir la zona enjardinada en un espai d’estada. A més, es construiran dos lavabos, un dels quals serà adaptat. La segona fase, que es podrà fer de forma paral·lela al tram final de la primera, consistirà en la construcció d’un edifici annex, on s’ubicarà el nou crematori. A més, disposarà d’una sala per fer cerimònies més íntimes. D’aquesta manera, es pretén donar resposta l’increment de la demanda d’incineracions. Actualment, se’n fan cinc de forma diària i, quan entri en funcionament aquest segon forn, es podran fer fins a dotze. Quan es finalitzi aquesta part de les obres, s’executarà una tercera fase, la qual se centra en la transformació de la cafeteria actual en un restaurant per donar un millor servei als usuaris. També es preveu millorar les set sales de vetlla. Més enllà d’aquestes actuacions, el projecte també incorpora la instal·lació d’una planta fotovoltaica per a autoconsum per 116.061,28 euros. Aquesta reforma integral està orientada a millorar el servei que es presta als ciutadans, així com les condicions laborals dels treballadors i treballadores del tanatori. EMSERFUMT calcula que el cost total de la intervenció serà de 2,2 milions d’euros.
Un altre gran projecte L’ampliació del tanatori municipal no és l’únic gran projecte que té entre les mans l’empresa encarregada de gestionar els serveis fúnebres municipals de Tarragona. El passat mes d’abril, el consell d’administració d’EMSERFUMT va aprovar la construcció del primer cementiri públic i laic de la ciutat, el qual s’ubicarà a la muntanya del Llorito, en uns terrenys de l’Ajuntament. Aquest nou equipament es desenvoluparà en tres fases i la primera suposarà una inversió d’uns 1,8 MEUR. El projecte bàsic està enllestit i ja s’està treballant en la redacció de l’executiu.
L’Ajuntament substitueix
l’enllumenat de gran alçada
Via Pública l L’Ajuntament de Tarragona ha iniciat les obres de substitució de seixanta llumeneres ubicades a les columnes de 30 metres d’alçada de l’avinguda Vidal i Barraquer, de la rotonda de l’avinguda d’Andorra i de la rotonda de l’avinguda dels Països Catalans de Sant Pere i Sant Pau, tot mantenint la seva ubicació. Aquest projecte forma part del conjunt de projectes que compten amb l’ajut d’1.207.842,02 euros, anomenat Lux Tarraco, corresponent a la primera línia d’ajuts del Fondo Nacional de Eficiencia Energética gestionat per l’IDAE. Aquestes llumeneres, d’elevada potencia i majoritàriament de vapor de sodi, seran substituïdes per llumeneres amb menor potència i millor rendiment a causa del seu pas a tecnologia LED. Concretament, se substituiran 36 unitats a l’avinguda Vidal i Barraquer, 12 a l’avinguda Andorra i 12 més a la rotonda de l’avinguda dels Països Catalans. L’actuació pretén millorar les característiques lumíniques, reduir la potencia instal·lada passant de 22,2 kW a 8,06 kW aproximadament i millorar l’eficiència energètica de la instal·lació. La intervenció suposarà un estalvi de consum de 54.055 kWh a l’any, un estalvi econòmic de 5.056 euros i un estalvi d’emissions de CO2 Redacció
Patrimoni l Ha accedit a entregar l’informe arqueològic després dels requeriments
Carlos Domènech Goñi
El culebrot de les obres sense llicència als baixos on s’amaga la Font dels Lleons sembla que arriba al seu final. La propietat de la finca presentarà finalment l’informe arqueològic per a comprovar l’estat de les restes del monument. Ho farà un any després que la Guàrdia Urbana de la ciutat detectés l’inici d’obres sense llicència i dels requeriments posteriors de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament. El passat 28 de març de 2025, quan el consistori tarragoní ja havia fet la petició d’entrada a la finca als jutjats donada la negativa de la propietat a presentar la documentació, va tornar a requerir el control arqueològic a GESBLOC 2000 SL. Dies més tard, el 7 d’abril, l’empresa va presentar una sol·licitud de pròrroga per tal de poder aportar la documentació adequada. Per resolució de l’11 d’abril del conseller de Tarritori i Patrimoni, Nacho García, es va atorgar una pròrroga de cinc dies hàbils a comptar a partir del 16 d’abril. Segons ha pogut saber aquest mitjà, la intenció de la propietat era resoldre aquesta qüestió i, per tant, presentar definitivament el
Les restes de la Font dels Lleons estan enterrades sota un edifici entre els
L’informe revelarà si les restes es troben en bon estat després de les obres
document sobre el control arqueològic.
Les obres es van detectar el 29 d’abril de l’any 2024 i el 3 de maig del mateix any se’n va sol·licitar la llicència, que
va quedar aturada a l’espera de rebre la documentació arqueològica. D’entrada, la propietat s’havia negat a presentar-la per l’alt cost que tenia fer el projecte, però finalment ha decidit complir amb els requeriments.
la situació. La font està enterrada des del seu descobriment, l’any 2000, i és desig de moltes persones, com la propietat de la finca on s’amaga, desenterrar-la i obrir-la al públic. Una futurible expropiació per part del consistori seria la manera més ràpida de fer-ho, però el preu de la finca allunya aquesta possibilitat. Es tracta d’una opció que ja es va descartar poc després del seu descobriment i, de fet, per aquest motiu es va enterrar com a mètode de conservació.
«Tinc la voluntat fèrria d’arribar a un acord, amb la propietat dels baixos de l’edifici i la Generalitat, i potser altres administracions, per tal de desencallar la situació aquest any», va dir l’alcalde en declaracions a Diari Més el passat mes de gener. Aquest mitjà ha tornat a preguntar sobre aquesta qüestió, però l’alcalde no ha volgut fer més declaracions.
Els romans i l’aigua
G.M
Per ara, enterrada Aparentment, el problema de les obres es resoldrà aviat. Segons la propietat, es tractava d’unes actuacions d’emergència pel despreniment d’una part del pàrquing limítrof a la finca. Amb la documentació arqueològica entregada, i si les restes no han patit cap dany, les obres es podran acabar. Ara bé, el futur de la Font dels Lleons, un dels monuments romans més importants de la ciutat, és ben incert.
La Font dels Lleons constitueix un dels exemples més interessants per il·lustrar el consum d’aigua a l’antiga Tàrraco. S’ubicava en el que s’anomena el Camí de la Fonteta, espai que enguany també s’hauria de museïtzar segons els pressupostos municipals previstos per l’executiu.
A principis d’aquest any, l’alcalde Rubén Viñuales es comprometia a «desencallar»
És una font monumental d’uns 17 metres, ornamentada amb tres caps de lleó que serveixen de sortidor. De fet, l’aigua, que prové del subsol, encara brolla d’un dels tres caps. Es tractaria d’una de les restes més rellevants del món romà a Espanya.
una trentena d’informadors. Gerard Martí
Hostaleria l Es preveu que el servei informatiu arribi a més de 500 establiments
L’Ajuntament de Tarragona va aprovar recentment la nova ordenança de terrasses. Els pròxims mesos, la nova normativa ha d’entrar en vigor i el consistori destinarà uns vuit mil euros a pamflets informatius sobre l’ordenança. L’administració pública ha tret a licitació un contracte pel servei amb un pressupost base de 8.929 euros, amb IVA. Segons s’explica a la me-
mòria justificativa, l’entrada en vigor de la nova ordenança «requereix un procés de comunicació activa i directa amb els ciutadans, per assegurar el seu compliment i evitar situacions de desconeixement normatiu que puguin derivar en sancions o conflictes administratius».
Aquest servei preveu arribar a 503 establiments dels diferents barris de la ciutat i s’espera mobilitzar una trentena d’informadors. «La
contractació d’aquest servei extern és l’opció més adequada per garantir l’eficiència, cobertura territorial i professionalitat en la distribució, assegurant que la informació arribi al major nombre possible de persones afectades», s’explica a la memòria del contracte.
Cos d’inspectors
Tarragona tindrà per primer cop un cos d’inspectors propi per a revisar el compliment
«La nova ordenança requereix un procés de comunicació activa i directa»
de les diferents ordenances. Segons ja va avançar el Diari Més, l’Ajuntament preveu fer un contracte programa aquest estiu per a contractar inspectors que s’encarregaran de fer complir la normativa municipal en àmbits
com les terrasses de bars i restaurants. El compliment d’aquesta normativa municipal serà una de les prioritats i objectius del nou equip. Una de les novetats de l’ordenança és l’obligatorietat de tenir dos codis QR a les taules o un lloc visible que ajudarà a la feina d’inspecció, ja que informarà a l’instant dels permisos i dimensions de la terrassa. Així, es volen agilitzar les inspeccions, que normalment es poden allargar i poden provocar una interrupció del servei de l’establiment. D’altra banda, un altre codi anirà dirigit a la ciutadania. Aquest contindrà informació bàsica del bar o restaurant, com la seva capacitat i autorització.
Fins a tres mil euros
Un altre element clau del nou marc regulador és el règim sancionador que contempla l’ordenança i que permetrà interposar sancions per infraccions lleus d’entre 300 euros i 750 euros. Per a les greus, les multes oscil·laran entre els 751 euros i els 1.500 euros, mentre que per a les molt greus, la normativa preveu sancions que van dels 1.501 euros als 3.000 euros. L’ordenança també preveu la possibilitat de retirar la llicència a aquells establiments incompleixin reiteradament la normativa. Tot i això, el cos d’inspectors també es dedicarà al compliment d’altre tipus d’ordenances i normatives en altres àmbits.
Comissió mensual
També es crearà una Comissió Tècnica encarregada d’analitzar aquells casos que puguin ser objecte d’excepcions o casos que, per algun motiu, calgui estudiar de forma concreta i detallada. A més, aquesta comissió es reunirà de forma mensual.
El català a l’escola, a debat al Sopar X la República
Societat l El català a l'ensenyament obligatori serà el pròxim tema de debat i protagonista del Sopar X la República del pròxim dijous. Aquest és la quarta trobada del 2025, dins el cicle No et mosseguis la llengua, amb el lema: I parla tant com puguis, en català, dedicat a reflexionar sobre la situació i les perspectives de la llengua catalana des de diferents òptiques. Després de la intervenció de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, de Francesc Marco i Rosa de les Neus Marco, de Plataforma per la Llengua, i de Nicolas Garcia, batlle d’Elna, les dues ensenyants, Mireia Aguado i Agnès Toda, amb una gran formació i experiència en el món de l’ensenyament i molt implicades tant en la seva professió com en la cultura, explicaran com es viu el català en les tres etapes: en l’educació infantil, en la primària i en la secundària. Serà el proper dijous, 8 de maig al restaurant la Tekla (plaça Verdaguer, número 5, Tarragona). El cicle sobre la llengua el componen sis conferències mensuals, fins al juliol. És el tercer que organitza la 3a Joventut, després dels dedicats al finançament de Catalunya i a l’amnistia. Hi participaran Mireia Aguado, mestra d’Educació Infantil i Primària i directora de l’Escola Eduard Toda i Güell de Reus, i Agnès Toda, coordinadora lingüística a l’Institut Jaume I de Salou i presidenta de l’Òmnium Cultural Baix Camp. Redacció
Apportt arrenca els dinars-col·loquis
Societat l Apportt organitza els dinars-col·loqui ‘Persones amb perfil propi’ amb Arnau Queralt, Director del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de la Generalitat. L’acte es durà a terme el dimecres al Port. Redacció/Port
Tecnologia l El centre comercial està nominat pel projecte Tarraco Experience
Redacció
Parc Central, el centre comercial de Tarragona, propietat de CBRE Investment Management (CBRE IM), és finalista als premis de reconegut prestigi internacional Solal Awards, organitzats pel Consell Internacional de Centres Comercials (ICSC). El centre comercial està nominat per la iniciativa Tarraco Experience a la categoria Emerging Technology, que reconeix projectes que integren la tecnologia com a element central de la seva estratègia per millorar l’experiència de visita.
Tarraco Experience és una innovadora iniciativa cultural i turística que Parc Central va posar en marxa el 2024 a les restes arqueològiques del Conjunt Paleocristià del Francolí, ubicades a l’aparcament subterrani de
8.000 persones van gaudir de l’experiència. Parc Central
l’edifici i descobertes l’any 1994. Tarraco Experience va oferir als visitants, durant un període exclusiu, una experiència immersiva que permetia submergir-se, mitjançant l’ús de tecnologia avançada, en la història de la Tarraco romana. L’acció va rebre més de 8.000 visites, segons els organitzadors.
Administració l Algunes de les accions contra l’aiguat les va executar el consistori
Redacció
L’Ajuntament de Tarragona
sol·licitarà la subvenció de la Diputació de Tarragona per restablir els béns i serveis dels ens locals afectats per fenòmens meteorològics i altres situacions excepcionals, anualitat 2025. En el cas d’aquesta convocatòria l’ajuntament inclourà diverses actuacions per fer front als desperfectes que va ocasionar la DANA del passat mes de novembre.
Algunes actuacions ja han estat executades com la reparació de la teulada Institut Municipal d’Ensenyament, que es va enfonsar parcialment del fals sostre d’una secció de l’edifici, la reparació de las escales del carrer Vapor i el ascensor plaça dels Carros i les tasques de neteja viària, de platges i de recollida de residus a la ciutat de Tarragona.
A més de les accions ja executades, també s’ha demanat la subvenció per la substitució arbrat – tot i que la retirada ja es va fer per urgència, manca la reposició-. També s’ha inclòs la reparació danys al passeig de La Mora i carrer Baix Camp, que inclouen la reposició de la calçada del carrer Baix Camp, el pedraplè i el paviment del passeig de La Móra i perfilar la sorra de la platja a l’entorn del pedraplè.
S’ha inclòs la reparació dels danys al passeig de la Mora i al carrer Baix Camp
Un dels punts on els danys es van fer més visibles va ser el càmping Torre de la Móra, just vora la desembocadura del barranc al mar i al costat de la platja. Almenys tres bungalows prefabricats van patir desperfectes de consideració fruit de les inundacions pel creixement del barranc. En aquest mateix espai van caure alguns arbres i es van generar esvorancs al paviment de la via pública. Una petita representació del barri de la Móra va exposar les seves demandes durant una sessió ordinària de la comissió de Transició Ecològica del Parlament.
Festes l Tarragona es va acomiadar ahir de la 31a edició de la Fira d'Abril, que ha tornat a ser un èxit de participació. El barri de Bonavista ha viscut cinc dies intensos de cultura i tradició andalusa. Ahir, es va donar el tret de sortida a l'última jornada amb un dels actes més esperats: l'espectacle de doma
de cavalls. Aquest va estar amenitzat per les integrants del grup Flamenco Azabache, que van oferir una mostra de dansa als assistents. L'escenari principal va tornar a acollir dues actuacions musicals: La Klave ho va fer pel migdia i Dos Klandestinos pel vespre. Durant la tarda, també van fer gala dels seus balls les
Cultura l La setmana passada es va celebrar l'acte de lliurament de premis de la 25a edició del concurs literari Relats de Dones. El primer premi d'aquesta edició ha estat pel relat Les ben plantades de Sandra Martínez, mentre que el relat El viento que nunca duerme de Josefina Solano s’ha endut el segon premi i Kadidia Traoré, amb Veus
que ja no callen ha estat guardonada amb el tercer premi. Un dels principals objectius del concurs literari Relats de Dones, un certament més que consolidat a la ciutat i obert a totes les dones de la ciutat, és donar visibilitat a les aportacions de les dones des de la seva diversitat en l’àmbit cultural, en aquest cas, en l’espai literari. La iniciativa
també contribueix a incorporar a l’àmbit cultural una visió no sexista potenciant la creació artística. En aquest sentit, les obres que es premien són les que contribueixen millor a la reflexió, denúncia i sensibilització entorn d’una societat igualitària. L’acte va tancar la programació amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Redacció
alumnes de l'Escola de Dansa i Arts Escèniques Artis de Reus, i de la Companyia Alma Flamenca. Les 12 casetes andaluses eren plenes de vida, així com la zona d'atraccions. Milers de persones van passar pel recinte de la Fira d'Abril, per acomiadar-se d'aquesta celebració fins a l'any vinent. Redacció/Mercats
Coneixement l Els reconeixements es lliuraran aquest migdia a firaReus Events a partir de les 12 hores
Sergi Peralta Moreno
Reus serà reconeguda avui com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Serà un dels 22 nous municipis que rebran la distinció i que s’integraran a la Red Innpulso per fomentar la investigació i el desenvo lupament de projectes col· laboratius. La capital del Baix Camp no només serà merei xedora de l’honor, sinó que, a més, firaReus ha estat l’esce nari escollit per a l’acte ins titucional de lliurament dels guardons, que se celebrarà de 12 a 13.30 hores. S’espera la participació de la presidenta de la Red Innpulso i alcaldes sa de Viladecans, Olga Mora les; la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montser rat; i la secretària general d’In novació del Ministeri de Cièn cia, Innovació i Universitats, Teresa Riesgo. La matemàti ca Eva Miranda impartirà la conferència «inspiradora» de la jornada, amb una ponència titulada Ciència, creativitat i ciutats que imaginen, que s’estructurarà a través de tres «aventures científiques». Reus ha estat valorada en la categoria de municipis de
Fotografia de la recepció a diversos alcaldes de les noves Ciutats de la Ciència i la Innovació que han arribat els últims dies a Reus. Cedida
Guaita: «La ciència i la tecnologia han de transformar la vida de la ciutadania»
més de 100.000 habitants, al costat d’urbs com Alcorcón, Bilbao, Burgos, Getafe i Hu elva. La candidatura presen tada aglutina 69 projectes de caràcter innovador que
responen a reptes com la transformació del sector pri mari, la captació i retenció de talent, l’accés a l’habitatge, la ciutat saludable, la mobilitat urbana sostenible, la trans
formació energètica, la parti cipació ciutadana, l’organit zació i l’activitat econòmica. La inversió prevista pel grup Ajuntament és de gairebé 80 milions d’euros.
L’alcaldessa, Sandra Guai ta, destaca que l’objectiu de tot plegat és «consolidar i impulsar la transformació de la ciutat, generar nous espais d’activitat econòmica i do nar resposta a les necessitats ciutadanes de serveis públics innovadors i de qualitat». «La ciència i la tecnologia han d’estar al servei de les perso nes i transformar la vida de la ciutadania, així com generar noves oportunitats per a tot hom», expressa.
Per la seva banda, el regi dor en cap de l’àrea de Pro moció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges, destaca que la distinció «ens ofereix l’oportunitat de veure Reus amb una mirada nova; una ciutat amb un excepci onal patrimoni modernista, cultural, comercial i empre nedor, però també una ciutat de recerca, de tecnologia i d’innovació».
El fet de ser Ciutat de Ci ència i Innovació permetrà a Reus incorporar se a la Red Innpulso, que, amb els nous nomenaments, estarà inte grada per 112 membres. For mar ne part facilita compartir experiències i bones pràcti ques en matèria d’innovació, així com participar en projec tes col·laboratius en l’àmbit de la ciència i la investigació. El reconeixement s’atorga a municipis que es distingeixen pel seu suport a la innovació, a través de les seves polítiques locals i el suport a infraestruc tures, institucions i empreses amb un fort component cien tífic, tecnològic i modern. La capital del Baix Camp desta ca per iniciatives com el Hub Foodtech & Nutrition o el RENATUReus
Cultura l El festival oferirà un total de 14 concerts el cap de setmana del 29, 30 i 31 d’agost
Redacció
The Tyets, els Catarres, Triquell, Sidonie i Blaumut seran els caps de cartell del Reus Music Festival 2025. La segona edició del festival musical tindrà lloc els dies 29, 30 i 31 d’agost amb un total de 14 actuacions diferents. D’aquesta manera, el Reus Music Festival es pretén consolidar com una nova cita cultural de referència a la ciutat amb tres jornades que ofereixin música en directe, gastronomia i activitats al Parc de la Festa de Reus.
El director del Reus Music Festival, Carles Gilibets, des-
taca que «estem molt contents de portar a Reus artistes com The Tyets, que presenten el seu nou disc Cafè pels més cafeteros, amb un directe que barreja energia, pop, electrònica i música urbana». A més, també apunta la figura del Triquell, qui defineix com «una de les veus amb més projecció del panorama actual que està a punt de presentar nou disc i avançarà alguna nova cançó al Reus Music Festival». Un altre grup que aprofitarà aquesta cita per presentar per primer cop a Reus el seu nou disc serà Sidonie, el qual és íntegrament en català.
A més, l’esdeveniment vol reforçar el seu compromís amb el talent local i la cultura de proximitat, amb un Village vibrant que acollirà food trucks, propostes gastronòmiques i activitats paral·leles, amb el vermut com a principal protagonista.
Calendari
Els encarregats de donar el tret de sortida seran els guanyadors del concurs de bandes 2024 a la Casa de la Música el divendres 29 d’agost a les 19.30 hores. A aquests els seguiran les actuacions d’Andrea Grau, Roserona, Tri-
The Tyets aprofitarà per presentar el seu nou disc, ‘Cafè pels més cafeteros’
quell, els Catarres, The Tyets i finalitzarà amb DJ Neus González. L’endemà, dissabte 30
d’agost, serà el torn de Moranes a partir de les 20 hores, seguit de Sidonie, Blaumut, DJ David & Claudia i Uri Guitart DJ. Finalment, el diumenge 31 d’agost tancarà el festival amb Brasa & Foc a les 12 hores, que oferirà asado argentí, vermut i rumba, i finalment Muchacho i la Caleta, a les 13
i 16 hores. Pels interessats a assistir a la segona edició del Reus Music Festival les entrades ja estan a la venda a través de la pàgina web www.reusmusicfest.com. Els preus oscil·len entre els 15 i 30 euros i l’abonament pels tres dies té un cost de 50 euros.
Cultura l S'exposaran obres rellevants de l'artista com 'Omnipotència'
Redacció
El Castell del Cambrer acollirà entre el 5 i el 10 de maig una exposició artística dedicada a Josep Maria Baiges i Jansà (Riudoms 1924 - Reus 1991). Un artista polièdric que va treballar múltiples disciplines, des del dibuix i la pintura fins a la decoració, el disseny, la composició musical i la interpretació. Aquesta mostra permetrà descobrir la versatilitat i genialitat de Josep Maria Baiges a través de diferents obres. Entre les obres exposades destaca l’oli Omnipotència, una pintura que va generar una controvèrsia artística amb Salvador Dalí, per la seva gran coincidència amb el Sant Crist de la Creu, obra que l’artista de Cadaqués va realitzar anys després. Aquesta pintura no havia estat exposada públicament des de l’any 1952, quan va formar part d’una mostra a
Conferència sobre Josep
El regidor Josep Baiges va oferir una conferència sobre el seu pare al gener
la sala Fortuny del Centre de Lectura. L’exposició també introduirà al visitant en altres facetes de l’autor, com la cre-
ació i interpretació musical, ja que Baiges va ser un destacat vocalista d’orquestra, amb programa propi a Ràdio Reus, i notable compositor de sardanes.
La inauguració de l’exposició tindrà lloc avui a les 19.30 hores. El seu horari serà de 17.30 a 20.30 hores del 5 al 9 de maig.
Entrevista l La pilot tarragonina de divuit anys, coneguda com a Superpao 58, va ser l’encarregada d’inaugurar el Saló de la Moto de Reus del passat mes d’abril. Actualment, competeix a la Yamaha R7 Cup
Miquel Llaberia
Vas ser l’encarregada d’inaugurar el Saló de la Moto de Reus, un esdeveniment important pel territori i pel sector. Què va significar per a tu?
«Per mi és tot un orgull, perquè és un esdeveniment molt gran, que reuneix a molts aficionats i abans que jo l’ha inaugurat gent molt important del nostre territori. Aleshores, poder inaugurar el Saló de la Moto representant al Camp de Tarragona i l’esport femení és tot un orgull». Representant l’esport femení en un sector que, tradicionalment, ha estat també molt masculinitzat com el del motor
«No és fàcil. Des de fora ara es veu molt bonic perquè està en auge tot el tema de l’esport femení i la dona a l’esport, però no és gens fàcil. Però se’ns estan obrint cada vegada més portes a les dones i la mostra és que l’any passat va ser el primer any del mundial femení (World WCR) i la nostra intenció és participar-hi l’any vinent. Això demostra que se’ns estan obrint cada vegada més portes a les noies, però
continua sense ser fàcil. Jo he sentit altres competidors dir coses com ‘ets un gallina, que t’ha avançat la nena’. No vull dir que tots siguin així, però continua havent-hi aquest rebuig per part d’alguns que creuen que una dona no pot guanyar a un home».
Pel que sembla els esports del motor comencen a intentar el que només es feia en els esports tradicionals, que és dividir les categories entre homes i dones. En el cas de l’automobilisme tenim l’F1 Academy i a les motos el World WCR. Creus que és el camí correcte?
«Per què no? Fins ara no se li donava tanta visibilitat a l’esport femení i potser acaba sent la manera. Aleshores, crec que aquest camí li dona el seu espai a les dones i per nosaltres és una oportunitat de tirar cap amunt i, potser, el mundial femení acaba sent un trampolí per pujar al mundial».
Una de les principals dificultats d’aquest esport és que és molt car i suposa un gran sacrifici pels esportistes i molta feina de cerca de patrocinadors. Com ho
«Jo he sentit altres competidors dir coses com ‘ets un gallina, t’ha avançat la nena’»
vius tu com a jove esportista que intenta fer-se un lloc dins d’aquest món tan competitiu ja des de fa uns
anys?
«Això ja ho vaig patir l’any 2019 quan va ser el meu últim any competint i vaig haver de
fer una aturada de cinc anys. Tot i que vaig ser subcampiona de l’interautonòmic de velocitat no va ser possible reunir els recursos econòmics necessaris per continuar i amb la pandèmia ja va ser impossible competir. Però l’any passat em van tornar a donar
l’oportunitat de pujar en una moto. En aquell moment vam fer mans i mànigues i vam començar a trucar gent que m’havia ajudat en el seu moment com el meu mànager, Jordi Segarra». Enguany competeixes a la Yamaha R7 Cup, una copa monomarca, i en la primera cita, al circuit de Jerez, vas fer podi. Com va? Quines són les expectatives?
«Com he dit, la intenció és aconseguir l’any vinent pujar al mundial. Ara és la mateixa moto per a tothom i la idea és aprendre com funciona. A més, hi ha noies que competeixen en el mundial femení que també estan a la Yamaha R7 Cup per a entrenar, així que també em serveix per saber quin és el meu nivell». I com se sent la moto? Com de diferent és respecte a la Yamaha R7 de sèrie?
«És molt diferent de la que vaig fer servir l’any passat, ja que aquella era una 600 i aquesta és una 700, però es nota que és més de sèrie perquè corre menys. Sí que la puntada inicial del motor és molt bona, però després no dona per molt més. Però jo em sento molt còmoda i vaig poder fer podi a Jerez». La següent cursa és a Montmeló el juny, què esperes? «Serà una carrera diferent de la de Jerez, més en grup. És un circuit amb grans rectes i molt ràpid i aquestes motos no corren molt, per tant, el rebuf serà un factor molt important en aquesta carrera».
Estiu l La temporada de bany del 2025 a les Piscines Municipals de Reus ja té fixada la seva data d'inici: serà el 18 de juny. L'equipament del Parc dels Capellans romandrà actiu fins al 7 de setembre. Continuant amb l'exemple establert l'any passat,
SERVEIS FUNERARIS
s'allarga una setmana l'obertura «per donar una alternativa d'oci esportiva a les famílies, obrint fins a l'inici de les classes als centres escolars», tal com confirmen fonts municipals a Diari Més. El regidor d'Esports i Salut, Enrique Martín, ja va assenya-
Prop de 400 famílies ja han viscut l’innovador servei audiovisual per acompanyar la incineració en el crematori de Mémora a Reus
Redacció
Des de fa sis mesos el crematori de Mémora a Reus, situat en el mateix espai del tanatori a l’àrea del Tecnoparc reusenc, ofereix un nou servei anomenat ‘el darrer comiat’, ideat i posat en marxa amb l’objectiu principal d’acompanyar a les famílies en el difícil moment de les incineracions dels seus éssers estimats.
Mitjançant una projecció audiovisual en la qual destaquen imatges evocadores de la natura, així com un so emotiu que acompanya l’escena, les famílies poden donar un úl-
tim comiat als difunts d’una manera més acollidora i personal. Així ho va fer el Sergi López, qui va perdre el seu pare a finals del mes de gener d’aquest any. Ell és una de les prop de 400 famílies que ja han viscut l’experiència d’aquest nou servei. «El moment de la incineració és molt dur tant a escala emocional com visual, perquè significa acomiadar-te del teu familiar», explica López.
‘El darrer comiat’ ofereix una projecció de so i imatges evocadores de la natura
Anys enrere, ell ja havia viscut el comiat de la seva mare en una altra funerària i assegura que ara «l’atenció i experiència ha estat molt bona i, veritablement, el moment de la incineració,
lar l'any passat que el fet d'obrir més dies al públic general també respon a la voluntat d'oferir un lloc d'estada agradable on passar el dia i gaudir d'una bona estona davant d'un context climàtic en què els estius «cada vegada duren més». SPM/Gerard Martí
Es vol potenciar el servei de transmissió empresarial
Empresa l La regidoria d'Empresa, Ocupació i Formació va organitzar el 30 de maig una sessió informativa dirigida a prescriptors i entitats amb l'objectiu de potenciar el servei de transmissió empresarial a través del programa Reempresa. Aquesta iniciativa busca establir una col·laboració per detectar més persones interessades en el servei i ajudar-les a trobar solucions viables per a la continuïtat dels negocis. L'Ajuntament ha previst noves jornades informatives sobre el programa, programades per als dies 21 de maig, 17 de juny i 30 de setembre. Els interessats poden contactar amb el departament corresponent a través del correu electrònic info.empresaiocupacio@reus.cat o el número de telèfon 977 010 003. Durant el 2024, la regidoria va atendre 59 projectes relacionats amb el servei: 31 cedents i 28 reemprenedors. Redacció
Una de les imatges que formen part de l’audiovisual que es projecta al crematori. MÉMORA
amb les imatges del mar i la música, va fer que sortíssim reconfortats». En la mateixa línia, l’opinió de les famílies és unànime i totes coincideixen a dir que la combinació d’imatges i so transmeten la pau i la serenitat que requereix un moment tan colpidor com és aquest.
Per altra banda, «disposar de serveis com ‘el darrer comiat’ permet oferir cerimònies úniques, acollidores i properes, ajudant a alleugerir la càrrega emocional en el moment de l’últim adeu», destaca Javier Ríos, gerent de Mémora a Tarragona. Actualment, aquest servei també es troba en funcionament a altres crematoris de la companyia, com ara el que Mémora té a Girona, a Manresa, Getafe, Alcorcón, Zarautz o Àlaba, entre altres.
~ mémora ~
Societat l Els pacients reclamen disposar de locals de trobada per a la seva associació
Oriol Castro
La Regió Sanitària del Camp de Tarragona té registrats 1.850 casos prevalents de Parkinson. En l’últim any, s’han sumat 237 casos incidents, és a dir, nous diagnòstics, segons dades del Departament de Salut. «Hi ha molt poca informació. En el 80% dels casos, quan surts de la consulta, després del diagnòstic, no estàs ben informat. S’ha de visibilitzar més», expressa Cristina Zapata, pacient i presidenta de l’Associació Parkinson Tarragona. La taxa al territori de casos incidents és de 0,40 per cada 1.000 habitants, segons dades del registre de morbiditat i ús dels serveis sanitaris de Catalunya (MUSSCAT). «Encara li costa a molta gent sortir de l’armari i explicar que ho pateixen. I no és gent gran, és gent jove, de 40-45 anys», indica Zapata. En aquest sentit, des de l’associació reclamen
als ajuntaments disposar d’algun local o oficina on poder rebre i atendre els nous pacients. «Quan ens ho diuen, els reps en una cafeteria o a casa teva. És molt fred. No és el lloc adequat. Tenen molta por i moltes preguntes», expressa Zapata. A més, els pacients alerten dels problemes
Població amb Parkinson
Regió sanitària
que tenen per a compaginar la malaltia i el seu treball. «Jo conec persones que han trigat vuit anys a dir que tenen Parkinson a la feina perquè tenen por a que les valorin menys», afegeix la presidenta de l’associació.
Tot això ve derivat, segons Zapata, de la poca conscien-
ciació social que hi ha sobre la malaltia. «Només el 40% dels pacients pateixen tremolors. L’altra part pateixen molta rigidesa. I la gent pensa que és al revés. El cap el tenim perfectament. Tardem una mica més a respondre, però responem igual. El Parkinson sempre s’associa amb gent
gran», lamenta la presidenta. El Parkinson afecta més de 160.000 persones a Espanya, segons estimacions de la Federació Espanyola de Parkinson (FEP).
160.000 a Espanya
Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més fre-
L’apunt
Noves formes de trobada i xarxa
L’entitat Associació Parkinson Tarragona, recentment constituïda, té la intenció de donar visibilitat a la malaltia i promoure’n la integració social. «Volem organitzar diferents activitats, com ioga i demés», explica la seva presidenta. L’exercici físic de forma regular és beneficiós per als pacients de Parkinson i el tennis taula és un dels esports que més practiquen. «Cada cop fem més soroll», diu Zapata.
«Hi
ha persones que han trigat vuit anys a dir que tenen Parkinson a la feina»
qüent després de l’Alzheimer, i la seva prevalença augmenta amb l’edat, encara que també pot aparèixer en persones joves, cosa que es coneix com a Parkinson precoç. L’Hospital de Dia del centre sociosanitari Francolí compta amb una unitat específica per a tractar-ho. És un servei d’atenció diürna i polivalent, ja que hi ha diversos professionals implicats. «Hi treballem de forma molt col·laborativa. Ens han cedit espais i fan molt bona feina. Tot i això, encara queda molt per fer», conclou Zapata. Començar a parlar-ne és un primer pas.
Hi ha moltes fires del vi a la demarcació de Tarragona, però poques com la de Falset. Almenys, així ho expressen els milers de visitants i productors que cada any es donen cita a la capital del Priorat. Aquest 2025 ja fa tres dècades que es manté aquesta fita.
Aquesta efemèride va ser celebrada aquest cap de setmana per molts protagonistes que hi han estat des de pràcticament el primer dia, com el Celler Unió, que compta amb vins de les dues denominacions de la comarca, la DO Montsant i la DOQ Priorat. Toni Martínez, un dels treballadors del celler, qui apunta que «cada any es treballa més i es veu més gent» en aquesta fira.
Segons les estimacions de l’alcalde de Falset, Carlos Brull, 35.000 persones van passar pel municipi i es van vendre més de 8.000 tiquets. El batlle es mostra «agraït de poder tenir una fira referent al país i al sector vitivinícola». Brull recorda que «per municipis com el nostre costa organitzar actes així», però es mostra satisfet de «l’estima que expressa la gent al Priorat».
Priorat l Desenes de milers de persones han visitat aquest cap de setmana la capital de la comarca
Álvaro Rodríguez Moliner
Des de l’empresa de Poboleda aplaudeixen la mecànica implementada en aquesta edició per tal de potenciar la venda directa. Tot i que el Priorat és una comarca on predominen els vins negres, l’Amaia remarca que «molta gent arriba buscant els blancs» a conseqüència de la calor. Per això, des del celler Perinet destaquen que ha funcionat molt bé el seu vi rosat, «més fresquet». Pel que fa al públic, l’Amaia explica que hi ha «de tot», des de visitants «professionals, famílies que volen passar un bon dia o turistes internacionals». No obstant això, altres productors veuen la fira amb menys optimisme. Aquest és el cas d’en Llorenç, uns dels responsables de la Cooperativa el Molar. El jove productor fa tres anys
Segons l’alcalde, les bones sensacions també s’han vist reflectides al sector vitivinícola, apuntant que la venda de vi durant la fira ha funcionat «especialment bé». Confirma aquestes afirmacions l’Amaia, treballadora del celler Perinet, qui relata que «aquest any la gent ha vingut amb més ganes de comprar».
que acudeix a la fira de Falset i considera que «amb els costos de l’estand i el que cobres dels tiquets acabes fent les paus». Per contra, Llorenç creu que aquests esdeveniments serveixen més bé per «donar-se a conèixer». «No vens per fer negoci, vens a conèixer a la gent i t’ho passes
bé», remarca el responsable. Això sí, Llorenç relata que algunes persones «se’n recorden de tu» en altres edicions o acaben apuntant el nom del celler per visitar-lo en una altra ocasió. «El públic és molt agradable, s’interessen per la teva història i el teu producte, no venen a fer botella-
Creixement
Alguns productors assenyalen una millora de les vendes aquest any
da», destaca Llorenç. I és que el bon comportament del públic és una de les qüestions més compartides per la majoria dels productors. El bon ambient també es destaca per part de visitants com la Laura, que visitava aquest any per primer cop aquesta fira. «L’ambient de matí és molt familiar i molt tranquil», afirmava.
També ho confirmava el Ferran, originari d’Esterri d’Àneu, que ja fa tres anys que és junta amb els amics per visitar la fira. El lleidatà incidia que la jornada de diumenge va ser «molt més calmada», però que dissabte va trobar «massa gent». Tot i fer 30 anys, l’edició del 2025 ha significat per molta gent el seu primer contacte amb la comarca. Més rellevant és encara el cas d’en Jonas, originari de Bèlgica, i la Paola
La frase
«Estem satisfets de l’estima que mostra la gent per la nostra comarca»
Carles Brull Alcalde de Falset
Un productor servint els seus vins. Gerard Martí
que visitaven ahir per primer cop una fira de vi. «Al meu país ho fan amb cerveses, però això és millor», confirmava el belga, «i amb vuit tiquets, ens sembla moltíssim», exclamava la parella.
Tot i que el vi és l’element central de la fira, altres aspectes, com la gastronomia i la música, han agafat més pes en els darrers anys. Bé coneixen això des del restaurant tarragoní El Llagut, que fa ja vuit anys que mariden amb els seus arrossos la proposta enològica. L’Astrid, una de les responsables del local, referma que «sempre és una fira molt bonica i animada», tot i que troba que aquest any s’ha viscut «especialment un bon ambient». La restauradora de-
fensa que «el nostre producte guanya pes amb els vins del territori», de fet, al restaurant només serveixen ampolles de les denominacions d’origen tarragonines.
Altres restauradors, com el Jaume Giralt, soci del Brics de Falset, s’han animat aquest any per primer cop a presentar a la fira el seu producte gastronòmic, tot i que hi havien estat abans amb el celler. Giralt considera que «la part gastronòmica és indispensable per entendre el negoci vitivinícola».
Un altre dels grans protagonistes de la fira va ser, com ja és tradició, la DOP de l’Oli de Siurana, que va disposar d’un espai propi novament.
L’Elena Ferrer, de la Cooperativa
El bon comportament del públic va ser destacat per la majoria d’estands
Cabaces, apunta que «la gent s’interessa molt», pel seu producte. Això sí, Ferrer considera que «les vendes no són tan positives com a una fira de l’oli», no obstant això, afirma que serveix per «donar-nos a conèixer». Sens dubte, aquesta 30a edició de la fira no ha deixat a ningú descontent. De cara al futur, Carlos Brull espera «continuar millorant petites coses» acompanyant uns productors que tenen grans perspectives de collita.
L’essència de la Fira del Vi es mantindrà als cellers del Priorat durant tot el mes de maig
Turisme l Onze cellers obren les portes per oferir degustacions amb un preu de deu euros
Redacció
Un cop finalitzada la Fira del Vi de Falset, les activitats enològiques es mantenen durant tot el mes de maig als diferents cellers del Priorat, on es podrà reservar per fer tastos. Hi participen en aquesta iniciativa, Celler Sabaté-Vins Plantadeta, Cellers de Scala Dei, Rocarella, Celler Pasanau, Clos Pachem, Costers del Priorat, Clos Mogador, Celler Comunica, Cooperativa Falset Marçà, Aretheal Priorat i El Vi dels 20. Aquesta és una de les fórmules alternatives dissenyades durant la pandèmia amb l’objectiu que la Fira no s’aturés i fos útil als cellers, malgrat els diversos confinaments. L’organització ha decidit mantenir aquest format donat el seu èxit.
Així la iniciativa arribarà als pobles del Molar, Escaladei, Falset Gratallops, la Morera de Montsant i la Vilella Baixa. En total hi ha tres propostes de la DO Montsant i vuit de la DOQ Priorat.
Les reserves es poden realitzar des d’avui mateix a través de la pàgina web de la Fira del Vi de Falset o contactant per telèfon amb els cellers amb un preu de 10 euros per persona.
En paral·lel, durant aquest mes de maig hi haurà altres actes vinculats al món del vi a la comarca del Priorat. Sense anar més lluny aquest cap de setmana tindrà lloc la segona edició del Molar Música i Vi. Se celebrarà els dies 9 i 10 de maig a la plaça de la Vila amb concerts acompanyats de tastos de vins del terme.
En aquesta ocasió actuaran les Testarudes i Alide Sants. Cada actuació té un preu de deu eros i inclou copa, bossa i un tast de vins del poble.
El dissabte 17 de maig, al Sindicat de la Torre de Fontalbella es viurà una nova edició del Vijazz. En aquesta ocasió es comptarà amb Alba Careta Group, format pels millors músics de l’escena jazzística actual, qui presentaran el disc Teia amb sis composicions pròpies i dues versions molt sentides de música catalana. El concert estarà acompanyat del vi d’Orto Vins, que serà presentat per l’enòleg prioratí Joan Asens. L’esdeveniment té un preu de 15 euros.
A Falset també destaquen actes com el club de lectura amb tast de l’Àngels Dalmau el 8 de maig o els Camins de Vi el 18 de maig.
Medi ambient l El Moviment Revoltes de la Terra organitza una acampada que aplega diverses lluites en defensa del territori
ACN
Unes 3.000 persones van mobilitzar-se dissabte per replantar els terrenys on es projecta l’empresa Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp. L’acció la va precedir una marxa lenta d’una desena de tractors i va continuar amb la plantació de plantes de secà per «regenerar una terra àrida» la qual consideren que es convertirà en un «complex químic perillós».
Carregats amb pics i pales, les columnes de participants es van organitzar per repartir-se en l’espai i cavar la terra
per a després, plantar-hi oliveres i plantes aromàtiques. Una acció reivindicativa amb què es va voler escenificar el rebuig per part d’entitats i col·lectius envers el projecte d’una fàbrica de components de bateries elèctriques que es projecta al terme municipal de Mont-roig del Camp (Baix Camp). La iniciativa va estar emmarcada dins l’acampada convocada per Revoltes de la Terra, que engloba diverses lluites en defensa del territori.
Segons l’organització, l’acció va reunir més de 3.000 persones. «No només hem
dit que no a la Lotte, sinó que també hem dit prou que el Camp de Tarragona sigui un territori abocador», apuntava la portaveu de Revoltes de la Terra, Marta Roig.
Un dels objectius de la iniciativa és el d’ampliar el suport social contra la implantació de la fàbrica d’elecfoil al municipi. «Seguirem lluitant amb tres potes bàsiques: la jurídica, la política i la mobilització social», afegia el portaveu del col·lectiu Salvem Mont-roig, Jep Borrull. Una oposició que basen en els efectes que tindrà la fàbrica
Municipal l Ara s’hi permet la implantació de noves indústries
Redacció
La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va aprovar durant la darrera setmana una modificació puntual de les Normes Subsidiàries de planejament que afecta el sector d’activitat urbanística industrial ‘El
Mas Vell’, situat al municipi de Vallmoll, a l’Alt Camp. La decisió suposa un canvi en la classificació del sòl, que passa de ser urbanitzable a sòl urbà, mentre que la resta de terrenys del sector han estat qualificats com a sòl agrícola. Amb aquest canvi, es busca adequar la situació urbanís-
La iniciativa va rebre el suport d’Unió de Pagesos i Revolta Pagesa
en els recursos hídrics i agraris de la zona.
La iniciativa d’aquest dissabte també va rebre el suport d’entitats com Unió de Pagesos i Revolta Pagesa; des del sindicat agrari es mostren crítics envers la concessió de l’aigua que tindrà la fàbrica. «També ens fa patir on faran cap les aigües que s’hagin depurat, quan vagin a les rieres. Tenim un problema amb altres zones amb aigües que passen per indústries i, tot i això, quan arriben als barrancs, hi ha problemes amb els aqüífers», expressava Ton Crusells, representant de Medi Ambient al Baix Camp d’Unió de Pagesos.
Acampada als terrenys L’acampada de Revoltes de la Terra s’ubicava en un terreny agrícola dins el terme municipal de Mont-roig del Camp, on centenars de persones es van aplegar des de divendres fins ahir. Entre les activitats, hi va haver xerrades d’entitats en defensa del territori, conta-contes infantils, concerts i tallers familiars. Tot i no haver-se fet al punt exacte on es projecta la fàbrica Lotte Energy Materials, l’acció buscava mostrar el rebuig en el projecte i denunciar-ne els efectes en el territori. El col·lectiu Salvem Mont-roig apuntava que la fàbrica comportarà pèrdua de terrenys agrícoles i la contaminació de l’aqüífer més gran del Baix Camp. El TSJC ha admès a tràmit dos recursos contenciosos contra el POUM de Montroig presentats per entitats contràries al projecte.
L’ACA impulsa la recuperació de la morfologia natural del riu Sec, a la conca del Francolí
Natura l Es farà un estudi per definir les mesures per recuperar l’espai lateral del riu
Redacció
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat un estudi per valor de 36.000 euros destinat a definir actuacions per recuperar la morfologia natural del riu Sec, afluent del Francolí. L’àmbit comprèn el tram comprès entre el barranc de Castellfollit i l’aiguabarreig amb el riu Francolí, i té per objectiu restablir la connectivitat lateral, recuperar la dinàmica de sediments naturals i afavorir la resiliència ecològica i hidràulica d’un sistema fluvial alterat.
Els treballs, amb una durada prevista de deu mesos, permetran estudiar la possibilitat d’eliminar o modificar les motes construïdes després dels aiguats de l’octubre de 1994. Aquella riuada històrica va provocar una gran mobilització d’aigua i sediments a la conca del Francolí.
Com a resposta d’emergència, es van construir dues línies de motes al riu Sec sense projecte constructiu formal. Aquestes estructures, aixecades amb material del mateix riu, van alterar el traçat sinuós natural, fent-lo més rígid i rectilini. Amb el pas del temps, han anat perdent funcionalitat i han reduït tant la mobilitat lateral del riu com la seva secció hidràulica, amb conseqüències negatives pels ecosistemes locals.
L’estudi pretén determinar la millor alternativa de restauració fluvial, buscant un equilibri entre la funcionalitat ecològica i la seguretat hidràulica. També es preveu erradicar vegetació al·lòctona i recuperar els hàbitats de ribera, afavorint la naturalització del curs, la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic i als fenòmens extrems cada cop més freqüents.
tica del polígon a la realitat existent, tenint en compte les sentències judicials emeses en els darrers anys. A més, la nova ordenació facilita la implantació de noves indústries i l’ampliació de les activitats industrials ja existents al polígon, cosa que podria afavorir el desenvolupament econò-
mic del territori. L’objectiu principal de la modificació és consolidar l’activitat industrial d’aquest àmbit, preveient una ordenació urbanística més coherent i adaptada a les necessitats actuals del territori. Amb la nova classificació, es millora la seguretat jurídica per a empreses i administracions, es dona resposta a la voluntat de potenciar la capacitat productiva del polígon dins de la comarca i es facilita la planificació a llarg termini per a nous projectes d’inversió.
En marxa la nova depuradora de Vallmoll
Equipaments l Vallmoll va inaugurar divendres passat una nova depuradora amb una inversió de 3 milions d’euros per tractar les aigües residuals del municipi i millorar la qualitat ambiental de la conca del
Redacció/ACA
Equipaments l El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que insta el Govern a estudiar la viabilitat de construir un parc de bombers a Salou i a preveure una partida específica als pressupostos per fer-lo possible. L’equipament donaria resposta a una necessitat urgent en un municipi amb més de 31.000 habitants empadronats però que rep més de 8 milions de visitants anuals, especialment durant la temporada turística. L’alcalde, Pere Granados, ha celebrat la decisió com un pas essencial per garantir la seguretat i ha agraït el suport parlamentari. Actualment, Salou depèn de parcs de bombers d’altres municipis, amb temps de resposta que poden ser crítics. La proposta busca millorar la protecció d’un dels principals epicentres turístics del país i millorar la seguretat de residents i visitants. Redacció
El Vendrell l L’obra s’exposa temporalment a una vitrina com a peça singular d’influència cartaginesa del nord del riu Ebre
Redacció
El Museu Deu del Vendrell acull des d’aquest mes de maig una peça singular i de gran valor històric: la màscara funerària trobada al jaciment ibèric de Mas d’en Gual. Es tracta d’un element únic a Catalunya, datat de fa uns 2.200 anys, que ofereix un testimoni excepcional de la influència de la cultura púnica —cartaginesa— en terres situades al nord del riu Ebre. L’objecte es pot visitar a l’espai museístic del Vendrell en el marc del projecte municipal per divulgar el patrimoni arqueològic local. La màscara va ser descoberta l’any 2005 durant una
intervenció arqueològica al jaciment de Mas d’en Gual, un petit assentament rural d’època ibèrica situat al terme del Vendrell. L’assentament, especialitzat en la metal·lúrgia del ferro, correspon cronològicament al segle III aC, és a dir, als anys previs a la conquesta romana de la península Ibèrica. Entre el conjunt de restes recuperades, emmagatzemades en sitges excavades al subsòl, els arqueòlegs van identificar una màscara grotesca de terracota, relacionada amb rituals funeraris púnics. Aquest tipus de màscares són habituals en territoris influenciats per la presència cartaginesa, com ara el sud
Laboral l L’acord millora les condicions dels treballadors
El Consell Comarcal del Baix Penedès i les organitzacions sindicals van signar divendres passat un acord per millorar les condicions laborals i retributives del personal funcionari. Els punts clau de l’acord han estat la millora
econòmica per al subgrup A2 que s’incrementaran en els pròxims dos exercicis (corresponents als 2025 i el 2026), amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025. Aquest augment inclou els llocs de treball amb comandament, amb una pujada del complement de destí del nivell 18 al
20. Aquests increments s’especifiquen en aquest acord L’any passat, la plantilla s’havia mobilitzat per exigir l’equiparació salarial a la resta d’administracions.
L’acord també inclou la revisió de la valoració de llocs de treball a partir de gener de 2026, valorant-se la resta de
Aprovat el projecte per una gran planta solar de 50 MW a Cabra del Camp
Energia l Amb 108.540 panells, ocuparà 86 ha i costarà 20,7 MEUR
Redacció
La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha aprovat el Projecte d’Actuació Específica (PAE) en sòl no urbanitzable per a la instal·lació solar fotovoltaica PFV Merlot Solar, al terme municipal de Cabra del
Camp. El projecte preveu la construcció d’una planta solar de 50 megawatts de potència amb un total de 108.540 panells solars i les seves corresponents línies d’interconnexió i evacuació, que aniran soterrades.
La instal·lació ocuparà diverses parcel·les dels polígons
8, 9, 10 i 12 del municipi, amb una superfície total de 86,57 hectàrees i un tancament de 59,76 hectàrees. L’accés a la planta es farà a través de la carretera TP-2311 en sentit nord-est, a l’est de la urbanització Can Rui – Mas del Plata. El projecte inclou també una línia d’evacuació de 30 kV fins
L’obra, descoberta l’any 2005, està datada en uns 2.200 anys d’antiguitat
peninsular i la regió de Cartago (actual Tunísia). La seva funció principal era protectora: actuaven com a amulets en els ritus de pas després de la mort, segons les creences religioses de les societats cartagineses. El fet que aparegués una peça d’aquest tipus a Mas d’en Gual és un indici clar de contactes comercials o culturals entre les comunitats ibèriques i el món púnic.
Amb aquesta exposició, el Museu Deu avança en la línia
llocs de treball i els nivells de destí.
Promocions internes
A més a més, l’administració es compromet a fer promocions internes per facilitar les promocions entre subgrups (C2 a C1 i C1 a A2), tant per al personal funcionari de carrera com per al laboral fix i la reducció de la temporalitat creant-se un instrument de planificació plurianual per reduir la temporalitat per sota del 8%, en compliment de la Llei 20/2021.
a la subestació SET Forcada 220/30 kV, que travessarà els termes de Cabra del Camp i el Pla de Santa Maria. El pressupost d’execució material previst és de 20.712.591 euros, i el pressupost pel desmantellament, un cop finalitzada la vida útil de la planta, és de 960.374,07 euros. Amb aquesta nova infraestructura, la demarcació fa un pas més en la consolidació d’un model energètic basat en les energies renovables i alineat amb els objectius climàtics europeus.
de posar en valor el patrimoni arqueològic del municipi. De fet, l’Ajuntament del Vendrell contempla la creació d’una sala d’exposició temporal dedicada específicament a l’arqueologia, que permeti mostrar la col·lecció de materials d’època ibèrica que es conserven en dipòsit al municipi. La
màscara funerària n’és una de les peces més representatives, tant pel seu bon estat de conservació com per la seva singularitat dins el context català. Amb aquesta iniciativa, el consistori del Vendrell vol fer accessible aquest patrimoni a la ciutadania i al públic visitant.
Andorra Nico Ratti, Clemente, Diego Alende (Morgado, 77’), Bomba, Martí Vilà (Rodríguez, 56’), Villahermosa (Peña, 77’), Molina, Álvaro Martín (Luismi, 86’), Almpanis (Cerdà, 56’), Lautaro de León i Manu Nieto. Nàstic . Dani Rebollo, Migue Leal (Domingo, 61’), Gorka Pérez (Álex Jiménez 79’), Óscar Sanz, Joan Oriol, Ander Gorostidi, Marc Montalvo, Víctor Narro (Torres, 61’), David Concha (Jaume Jardí, 61’), Antoñín i Pablo Fernández (Marc Fernández, 72’). Gols. 1-0, Manu Nieto (73’). Àrbitre Alonso de Ena Wolf (aragonès). Va mostrar la targeta groga als locals Villahermosa i Álvaro Martín, i als visitants Óscar Sanz, Migue Leal i Pol Domingo. Incidències . Partit de la jornada 35 disputat a l’Estadi Nacional d’Andorra.
El partit l El Nàstic va millorar en el seu joc, però va acabar condemnat, com sempre, per culpa d’un error individual en defensa
Fora de casa no hi ha manera. El Nàstic de Tarra gona va executar ahir un partit seriós a l’Estadi Nacional, un dels millors fora de casa, però va acabar com els anteriors a domicili: amb derrota. L’Andorra es va apro fitar d’una errada evitable del conjunt grana en defensa per sentenciar el partit i em portar-se un triomf que deixa tocat a un equip que en me reixia més, però que es queda, definitivament, sense somiar per la primera posició i haurà de suar per tancar el play-off El tècnic va apostar per mantenir l’onze que va supe rar amb escreix el Real Unión a casa amb l’objectiu d’allar gar la bona dinàmica. El partit ho necessitava, perquè els dos equips el van afrontar com una final i això es va notar en els primers minuts.
L’Andorra va colpejar pri mer. La defensa grana no va refusar amb contundència una centrada i es va acabar convertint amb una remata da que va sortir llepant el pal dret de Dani Rebollo. El porter grana havia d’estar atent perquè el van posar a prova aviat. L’Andorra voltava l’àrea grana i Molina va enviar un xut potent que va sorprendre a Dani Rebollo. El porter grana va aturar el primer dispar, però va enviar la pilota als núvols i aquesta va acabar botant sobre la línia abans que Rebollo l’atrapés. El públic reclamava que havia botat dins i era gol, però l’àrbitre no ho va considerar.
Del possible gol andorrà, el partit va anar al que podria haver sigut el gol del Nàstic. Els grana
van iniciar ràpidament un contraatac per la dreta. David Concha va superar les línies defensives i no va deixar morir la jugada quan un defensor va fer falta a Pablo. L’àrbitre va deixar continuar la jugada i l’extrem grana va trepitjar l’àrea. Després de driblar el segon defensor, va acabar caient dins de l’àrea. Era penal clar, però De Ena Wolf no el va veure. De fet, possiblement si hagués caigut a terra dos segons abans, el col·legiat ho hauria assenyalat.
El partit, però, no va donar temps a les reclamacions. L’inici va ser elèctric va brindar ocasi-
ons clares per als dos equips. Al quart d’hora de partit, el moment va ser del Nàstic. Pablo, per partida doble, va
buscar porteries amb dues tímides rematades que no van ser capaces de superar a Ratti. El pas dels minuts va anar
calmant el partit. Els dos equips van abaixar marxes, però, en aquesta tranquil·litat, va ser l’Andorra qui va aga-
La polèmica
David Concha va caure a la primera part en el que hauria sigut penal
far la iniciativa. El conjunt local va començar a allargar les possessions, però van ser estèrils, perquè no van fer pessigolles a la defensa grana. El Nàstic va mantenir el torcebraç i no va oferir cap escletxa, mentre que els grana sí que les trobaven en atac. Antoñín, amb una gran arrencada, va deixar enrere la seva marca, però, de nou, la definició va ser massa tova. El final de la primera part va arribar amb el Nàstic buscant la porteria amb un tir de Montalvo des de la frontal que va sortir botant i llepant el pal dret de Ratti.
Les declaracions
Dani Vidal: «El resultat no és just, però el futbol no entén de justícia»
El tècnic del Nàstic, Dani Vidal, va sortir emprenyat i dolgut de l’Estadi Nacional després de la derrota contra l’Andorra. L’equip va jugar com no ho havia fet des de fa mesos fora de casa, però va perdre com sempre amb una errada individual. Dani Vidal va destacar que «aquesta derrota fa molt de mal, però surto orgullós dels meus jugadors». El tècnic grana va afegir que «a la pri-
El càstig
Una errada individual en un refús defensiu va condemnar de nou al Nàstic
La segona part va encetar amb una ocasió clara per al Nàstic. La pressió de Pablo va ser efectiva i l’asturià va interceptar una passada de Ratti. Concha va ser l’encarregat d’executar el tir, però no va poder superar el porter argentí i Antoñín va enviar el refús al cos d’un defensor. Després d’aquesa ocasió, el partit va tornar a adormir-se. Ni l’Andorra i ni el Nàstic volien fer un pas en fals, perquè, tal com estava el partit, es decidiria per una errada.
En atac, els grana van tenir la seva. Jaume Jardí va centrar
mera part hauríem d’haver jugat millor les jugades dins de l’àrea per posar en problemes a Ratti, però no ho hem fet». En aquest punt, Vidal va lamentar que «això a casa és el nostre avantatge, però fora ens costa És estrany, a casa tenim molta facilitat. En aquest partit hem tingut més ocasions que contra la Ponferradina, però llavors vam ser més eficaços i vam marcar 5 gols i aquí no ha entrat ni un de sol». Amb tot, va extreure una nota positiva i va assenyalar que «aquesta és la manera de competir fora de casa, jugant així estarem més a prop de guanyar
d’imprevist a l’àrea i, com no podia ser d’una altra manera, Pablo la va caçar per obligar a Ratti a estirar-se. Després de perdonar va venir l’error. L’Andorra va acostar-se per la banda esquerra. Allà, Cerdà va executar un centre tímid al segon pal on no hi havia ningú. Era una pilota fàcil de conservar o de deixar sortir, però Jaume Jardí es va equivocar i va refusar-la a la frontal. Manu Nieto va acceptar el regal i, tot sol, va executar un tir potent que va superar Dani Rebollo. El gol va ser una galleda d’aigua freda i al cel de l’Estadi Nacional va trencar una tempesta. Aquesta es va intensificar en una calamarsa que va acabar per deixar congelat a un Nàstic que podria haver patit encara més càstig.
els partits». El Nàstic va ser condemnat de nou per una errada individual. Aquesta va
ser de Jaume Jardí i Dani Vidal va ser contundent: «l’Andorra no havia tingut cap ocasió ni aproximació a l’àrea en tota la segona part, però una desgràcia o una mala decisió ens ha costat el gol. Jaume Jardí fa l’esforç defensiu, però s’ha notat que no és defensa i ha comès un error de prebenjamí. Potser si hagués sentit que estava sol la hauria deixat passar i la jugada s’acaba allà. L’Andorra té molta qualitat per castigar-te aquests detalls». Finalment, Vidal va cloure destacant que «la derrota ha sigut injusta, però el futbol no va de justícia, va de gols».
CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P GF GC
1.Cultural L. 61 35 17 10 8 51 39
2.Ponferradina 59 35 17 8 10 53 37
3.FC Andorra 56 35 15 11 9 44 34
4.R. Sociedad B 55 35 15 10 10 45 30
5.GIMNÀSTIC 54 35 15 9 11 53 39
6.Bilbao Athletic 51 35 14 9 12 44 40
7.Celta Fortuna 50 35 14 8 13 49 43
8.Ourense 50 35 13 11 11 34 36
9.Zamora 49 35 13 10 12 42 32
10.Barakaldo 49 35 13 10 12 47 39
11.Arenteiro 47 35 12 11 12 39 36
12.Tarazona 47 35 12 11 12 36 34
13.Real Unión 43 35 12 7 16 40 52
14.CD Lugo 42 35 11 9 15 31 44
15.Unionistas 42 35 9 15 11 40 44
16.Sestao River 42 35 10 12 13 37 40
17.Osasuna P. 41 35 11 8 16 42 57
18.Barça Atlètic 39 35 8 15 12 48 52
19.G. Segoviana 37 35 8 13 14 38 65
20.Amorebieta 32 35 7 11 17 34 54
Entrenador
Dani Vidal
Dolgut
Jornada 35
Migue Leal
Amonestat
Va ser profund per la seva banda, però va veure una groga que va provocar el canvi.
Joan Oriol
Esforçat
Va recuperar les bones sensacions en defensa.
Per la seva banda no va haver-hi arribades.
Víctor Narro
Tímid No va tenir la fluïdesa dels partits anteriors i l’equip tampoc li va brindar el protagonisme.
RESULTATS
Jornada 35, Primera RFEF
G.Segoviana-R.Sociedad B 0-0
Ponferradina-Bilbao Athl. 2-0
Arenteiro-Zamora 1-1
Real Unión-SD Tarazona 1-0
Ourense-Cultural Leonesa 1-0
Barakaldo-Amorebieta 2-0
Unionistas-Sestao River 0-0
CD Lugo-Barça Atlètic 0-4
FC Andorra- GIMNÀSTIC 1-0
Celta Fortuna-Osasuna P. 3-0
PRÒXIMA JORNADA
Barça Atlètic-FC Andorra Bilbao Athl.-Unionistas
SD Tarazona-Ourense GIMNÀSTIC-CD Lugo
Cultural Leonesa-Barakaldo Amorebieta-Celta Fortuna
Osasuna P.-Arenteiro
Zamora-Real Unión
R.Sociedad B-Ponferradina
Sestao River-G.Segoviana
Pablo Fernández
Far
Enlluerna l’atac de l’equip. Va baixar pilotes, va pressionar i va tenir ocasions, però no el gol.
Roberto Torres
Inexistent
No va encertar cap passada i no va poder influir en el joc de cap manera.
Va apostar per mantenir el bloc i va encertar, però no ho va fer amb els canvis.
Óscar Sanz
Atrafegat
En línia ascendent. Contundent i amb caràcter i actua com el central que es necessita.
Marc Montalvo
General
Està a tot arreu va haver de fer un sobreesforç per igualar l’empenta ofensiva de l’Andorra.
David Concha
Insistent
Va conduir i va generar, però li va faltar definició i encert en les decisions dels metres finals.
Pol Domingo
Retornat
Va entrar per Migue
Leal després de superar la seva lesió i va afegir esforç defensiu.
Marc Fernández
Diluït
Va entrar amb força per impactar en el partit, però amb els minuts es va desfer.
Va estar atent en les aturades, tot i que va tenir un ensurt i
s’empassa un xut.
Gorka Pérez
Acompanyant
Millora al costat d’Óscar Sanz i va estar dur en els duels, malgrat que va ser lent en algunes ocasions.
Ander Gorostidi
Dispers
Es va limitar al mig del camp no va mostrar la seva millor versió alliberada en atac.
Antoñín Cortés
Intermitent
Va generar ocasions quan l’equip el va buscar, però això no va passar sovint.
Jaume Jardí
Desafortunat
Va entrar va assistir una gran centrada a Pablo, però un error seu va causar el gol de l’Andorra.
Álex Jiménez
Proactiu
En el poc temps que va tenir, va agafar la iniciativa per intentar buscar l’empat.
CB Melilla. Godspower (6), Córdoba (16), Krutous (10), Kasonga (19) i Garcia (7). També van jugar Soumbey-Alley (12), Moreno (6), Jacobs (20), Pablov (14) i Stilma (3). CB Melilla . Cuéllar (6), Emilio Martínez (3), Santana (6), CJ Barksdale (22)
Bàsquet l Un primer període potent del conjunt local va sentenciar el duel malgrat la reacció salouenca
Arnau Montreal Quesada
Fins aquí ha arribat el somni. L’OCA Global CB Salou. El conjunt de Jesús Muñiz va caure contra el CB Melilla per 113-88 i dona per finalitzada la temporada. Els salouencs van tenir un inici difícil que ho va condemnar tot. El conjunt local va trencar l’encontre al primer període amb un 36-17. Aquesta va ser una llosa de la qual el Salou no es va poder aixecar durant tot el partit, malgrat competir de tu a tu en la resta del duel.
El conjunt salouenc va ser conscient aviat de la dificultat de la gesta. En la primera acció d’atac, Godspower va anotar el primer triple del partit per al Melilla. La reacció va arribar aviat però ni el tir interior de Santana ni l’intent de triple d’Adrià Aragonès van ser encertats. Qui no va perdonar va ser el Melilla que,
del
amb una gran esmaixada de Krutous, posava el 5-0 en el marcador i una amenaça so-
El Reus empata el clàssic contra el Barça (2-2) i el Calafell (3-4) supera el Vic per tancar cinquè
Hoquei Patins l El rival del 'play-off' dels reusencs serà el Noia i dels verds l'Igualada
Redacció
El Reus Deportiu Virginias i el CP Calafell van tancar ahir la lliga i ja saben quin serà el seu rival al play-off. Els roig-inegres van empatar el clàssic al Palau Blaugrana i s’enfrontaran al Noia Freixenet, mentre que el Calafell va superar el Vic per 3-4 i jugarà contra l’Igualada. El conjunt de Jordi Garcia va colpejar primer. Pol Martínez va anotar el primer gol del partit als 10 minuts de duel. La diana va ser suficient per a un Reus Deportiu que va aconseguir aguantar el resultat al descans. El partit va ser tan dur com una final,
els dos equips es van carregar de targetes blaves per la contundència en el joc. En la recta final del duel, el Barça va igualar l’encontre. Martí Casas, en una falta directa va tornar a donar avantatge als roig-i-negres, però el Barça va contestar la diana amb l’empat final per tancar un partit intens amb un 2-2. El Calafell es va obrir camí ben aviat. Jan Escala va anotar el primer gol, però el Vic va donar-li la volta abans del descans. A la represa, el partit es va embogir i Jepi Selva es va convertir en l’heroi marcant un doblet per posar el 3-4 final.
durant el partit d’anada disputat al Pavelló Milà de Salou. Gerard Martí
bre la taula: sense encert, el Salou patiria de valent contra el local més anotador de la
categoria. Dit i fet, el parcial es va ampliar fins al 9-0 i va obligar a Jesús Muñiz a actuar
CJ Barksdale va ser el jugador salouenc més anotador amb 22 punts
demanant un temps mort.
La reacció va arribar. CJ Barksdale va anotar els primers punts i un triple d’Emilio Martínez va escurçar la diferència a quatre punts. Amb tot, va quedar en un miratge. El Melilla es va reactivar des de la línia de tres per doblar la diferència. El càstig només va començar. El Salou no podia igualar el ritme d’un conjunt local que estava especialment encertat amb el tir exterior.
En qüestió de minuts, els locals van trencar el partit. La distància es va convertir en 17 punts, un abisme impossible. Pablo Aso, amb un triple final, va tancar el primer període amb un 36-17
La diferència ja era considerable, però el Salou va arren-
car el segon període preparat per competir i esgarrapar punts. Juanpe Jiménez i Pablo Aso van propulsar l’equip amb dos triples consecutius, però el Melilla va acceptar el repte i va igualar el ritme anotador. En el moment de necessitat, CJ Barksdale va aparèixer sobre la pintura per evitar que el Melilla es tornés a escapar a l’electrònic, però, no van poder evitar anar al descans amb 23 punts per sota. El duel ja estava impossible, els salouencs havien de guanyar el partit per 8 punts de diferència si volien avançar l’eliminatòria. Amb tot, Jesús Muñiz tenia clar que si el Melilla havia de passar, no seria tan còmode. A la represa, els salouencs van agafar forces del no-res per començar a esgarrapar punts. Del 71-39, el partit va anar al 87-66 al final del tercer període.
En el darrer quart, la tendència va ser la mateixa. El CB Salou va fer una darrera empenta, però sempre que s’acostaven als 20 punts de distància, el Melilla es reactivava per tornar a deixar als de Jesús Muñiz enrere. El conjunt salouenc va acabar els darrers minuts amb el somni del play-off esmicolat, però van acomiadar-se caient contra un dels favorits a l’ascens. Els de Jesús Muñiz tanquen la temporada repetint a vuitens de final del play-off d’ascens a la Primera FEB, malgrat la plaga de lesions que ha patit l’equip salouenc durant tot el curs.
El Reus Femení assoleix la gesta i puja a la Tercera Federació
Futbol l La Fundació Futbol Base Reus ja és equip de Tercera Federació. El conjunt roig-i-negre ha fet la seva feina i ha golejat per 2-5 al Terrassa per certificar, matemàticament, el seu ascens a falta de tres jornades. Les d'Adri Calderón havien
de guanyar i així ho van fer. Júlia Francesch i Carme Cendra van posar el 0-2 abans del minut 10. El Terrassa va reaccionar amb l'1-2 poc després, però les roig-i-negres no es van arronsar i van acabar per posar el 2-5 final. AMQ/FBB Reus
Solidaritat l Una marea rosa va desbordar ahir al matí la plaça de la Llibertat. La 13a edició de la Cursa de les Dones va morir d'èxit, amb 3.000 dones que van prendre la sortida a partir de les 11 hores per dur a terme un recorregut total de 5 kilòmetres. L'ambient festiu era palès des del primer moment
El Reus FC Reddis s’acomiada guanyant
Futbol l El Reus FC Reddis va acomiadar ahir la temporada amb una victòria a l'Estadi Municipal. Els de Marc Carrasco van vèncer la UE Tona per 1-0 en un partit que va acabar amb l'entrega del trofeu de campió de lliga als reusencs. Redacció
en una jornada que volia reivindicar un cop més el paper de la dona. A més, coincidint amb un dia molt especial; el 4 de maig, el Dia de la Mare. Tot i donar la sortida de manera puntual a les 11 hores, van fer falta més de sis minuts perquè totes les participants travessessin la línia de sortida. Aquesta alta participació
Els Campionats de Catalunya i la Copa Elit d’hoquei patins aterren al territori
Hoquei Patins l Els Campionats de Catalunya i la Copa d'Elit d'hoquei patins van aterrar aquest cap de setmana al territori. Les pistes es van repartir entre Reus, Vila-seca i Riudoms. Les competicions disputades a la demarcació van correspondre a les categories Femení 11 i 15, aleví i juvenil. Redacció/G.M
va acompanyar també el vessant solidari, ja que en el moment de la sortida ja s'havien recaptat 38.441,51 euros en benefici de la Lliga contra el Càncer i el Servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, 5.000 més que l'any anterior. Miquel Llaberia/Gerard Martí
Política l El govern nega que l’apagada qüestioni el calendari per tancar les nuclears
La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va dir aquest darrer diumenge a La Vanguardia que «cap instal·lació, ni nuclear ni cap altra, es tanca si s’incompleix el principi de garantia de subministrament». Gairebé una setmana després de l’apagada, Aagesen va negar que la crisi elèctrica questionés el calendari per tancar les nuclears i, en tot cas, va recordar que la Llei del Sector Elèctric inclou «alt i clar» un «ancoratge» per garantir el servei. «De moment aquest ancoratge no és necessari en el cas de les nuclears», afirmava. Aagesen va defensar les renovables i les interconnexions, i va dir que a Catalunya hi ha temps «per saber què es pot fer i què no». Aagesen va mantenir que el govern espanyol «encara no sap qui va fallar» en l’apagada del darrer dilluns, però que hi va haver «un cúmul de situacions». «Totes les hipòtesis estan sobre la taula», recorda, assenyalant també que l’executiu espanyol no vol «alimentar teories sense tenir la informació».
La ministra assegura que es «planificarà» la transició a les zones que acullen nuclears
La vicepresidenta tercera va admetre que pot ser «frustrant i estressant» no comptar amb respostes, però que cal «rigor tècnic». Així mateix, rebutjava demanar per ara la dimissió de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, perquè «no hi ha motius per demanar cap dimissió». «Quan sapiguem les causes podrem prendre les mesures necessàries perquè
garantir que no es repeteixi. Només llavors es podran demanar responsabilitats», va puntualitzar.
En línia amb altres responsables del govern espanyol i català, Aagesen va titllar «d’irresponsabilitat» culpar les renovables de l’apagada del passat dilluns. «És simplista des del punt de vista tècnic i, fins i tot, podria haver-hi interessos d’anar en contra de les renovables», afirmava, assenyalant que «fa molt temps»
que hi ha qui vol estigmatitzar les energies verdes.
Interconnexions i nuclears Preguntada en concret sobre el projecte d’interconnexió de l’empresa privada Forestalia, que va rebre informes negatius de la Generalitat, Aagesen va dir que les interconnexions formen part de la planificació actual fins al 2030 i que és especialment important el vincle amb França, que s’està reclamant en l’àmbit de
Més de 216.000 vehicles tornen a Barcelona en l’operació retorn del pont de l’1 de Maig
Mobilitat l 2216.063 vehicles van tornar ahir a l’àrea metropolitana de Barcelona entre les 12.00 i les 20.00 hores, en l’operació retorn del pont de l’1 de maig. Segons va informar el Servei Català de Trànsit, es va tractar del 86,4% dels 250.000 desplaçaments previstos. En comparació amb el matí, la circulació a la xarxa viària va
la Unió Europea.
Segons Aagesen, les interconnexions «fan el sistema més robust». «D’aquí a 2035 poden passar moltes coses, molt positives per al sistema nacional, i pot haver-hi una transformació a Catalunya sobre cadascuna de les necessitats que permeti tenir certeses sobre què és possible i què no és possible fer», va assenyalar.
Aagesen insistia a donar un «missatge de tranquil·litat» sobre el calendari de tancament de les nuclears a Catalunya, amb Ascó I pel 2030, Ascó II pel 2032 i Vandellòs pel 2035. «El sistema energètic està evolucionant a passos de gegant tecnològicament, en formes d’integració i amb avanços en interconnexions (...) estarem tota l’estona pendents de com va avançant el nostre sistema», deia.
Així mateix, remarcava que cal «planificar» la transició que hi haurà en les zones que actualment acullen les nuclears per «anticipar actuacions i mesures i donar oportunitats». D’altra banda, va avisar que cap dels propietaris de les nuclears ha demanat «oficialment» una pròrroga.
Sobre els residus radioactius, la vicepresidenta tercera rebutjava rebaixar la taxa
Enresa, perquè no vol que «siguin els consumidors qui paguin el cost de la gestió dels residus nuclears». «Hem estat molt clars, és un cost intrínsec de la generació elèctrica, i seria una ajuda d’estat pagar el cost de la gestió de residus», va remarcar. Així mateix, la ministra defensava que l’augment s’ha fet arran de l’actualització del pla de gestió de residus, que no es renovava des de l’any 2006, i que implica un cost de 20.000 milions d’euros que obliga a reajustar la taxa.
Gaza l El bloqueig de l’ajuda humanitària a Gaza, que ja dura gairebé dos mesos, ha derivat en una situació de fam extrema que posa en risc la vida de centenars de milers d’infants. Segons fonts del govern de Gaza citades per Al-Jazeera, més de 3.500 nens menors de cinc anys s’enfronten a una mort imminent per inanició, mentre que uns 290.000 infants estan en perill de mort si no s’aixequen les restriccions. El govern de la Franja acusa Israel d’utilitzar la fam com una arma i denuncia el silenci de la comunitat internacional. En resposta, el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha condemnat la situació i ha reclamat a Israel que permeti l’entrada immediata d’ajuda humanitària. Ha expressat el seu suport a l’UNRWA, a l’Autoritat Nacional Palestina i a les ONG que operen al territori, i ha assegurat que Espanya està preparada per continuar enviant ajuda per pal·liar la crisi alimentària. També ha insistit en la necessitat d’un accés segur i sostingut per garantir l’assistència a la població civil. Paral·lelament, els houthis del Iemen han reivindicat llançar un míssil contra l’aeroport de TelAviv, fet que ha provocat una explosió prop de Ben Gurion i ha deixat sis ferits lleus. Israel ha respost amb amenaces de represàlia, mentre diverses aerolínies internacionals han suspès temporalment els seus vols al país per motius de seguretat. ACN
millorar a primera hora de la tarda, tot i que hi va haver retencions a l’AP-7 a la Roca del Vallès i entre la Granada del Penedès i Vilafranca del Penedès. Trànsit va habilitar 50 quilòmetres de carril addicional al trànsit en aquesta autopista —11 al Vallès Oriental i 39 a l’Alt Penedès— i 22,5 quilòmetres més a la C-32 al Maresme. ACN
k Editorial k
La Fira del Vi de Falset té un alt component promocional. La capital del Priorat té la sort de ser l’epicentre de dues zones vitivinícoles de primer ordre, doncs acull la DOQ Priorat i la DO Montsant. Els cellers d’aquestes dues denominacions han estat capaços d’extreure del territori, sempre complex, uns productes de gran qualitat. La Fira suma cada any més degustacions que l’edició anterior, acull activitats, concerts i els cellers que hi participen aprofiten l’aparador que representa. Però la comarca afronta un futur ple d’incerteses, vinculades, precisament, a la capacitat per a mantenir els nivells de producció i qualitat dels
seus productes ‘estrella’. De fet, el vi no n’és l’únic, però sí que és l’ambaixador principal i el mercat que ocupa més sector productiu. Tot i que enguany sembla que s’ha aconseguit espantar el fantasma de la sequera, poder garantir el regadiu de la zona és vital pel seu futur. En això les autoritats catalana i espanyola (que gestiona també part dels recursos hidrològics) han de treballar decididament i fer una aposta inversora determinant. En altres aspectes, com la política d’aranzels internacionals, les solucions no poden ser locals, i cal preveure que la política conjunta europea serveixi per a posar-hi remei.
Molt s’ha debatut, recentment, del que afecta ‘naixements i traspassos’ i les conseqüències que això comporta per la nostra societat, a l’hora de valorar els efectes que suposa, tant de present com de futur; des d’una anàlisi estadística en un treball de l’Institut d’Estadística de Catalunya, a l’hora de veure dades reals que podem comprovar, a partir del 2018 es produeixen més morts que naixements, per tant, a partir d’aquesta data, la nostra població pot veure com la gent que ve al món és molt més important que la que es mor, i això, fent una lectura oberta, comporta evidències de futur que s’hauran de valorar en la seva justa mesura. A més, no oblidem que aquesta tendència que exposo del país, també es reflecteix a escala mundial, amb el que això suposa com conclusió a valorar, independentment de conjuntures territorials puntuals.
En l’àmbit teòric, però en funció de dades objectives constatables, la població global passa avui de 8.000 milions de persones i això és un primer punt a valorar a l’hora de buscar respostes, però és que a més el nombre de naixements al món és el doble que les defuncions, per tant, estem davant una evidència de la qual es parla poc, tot i que hauria de ser una opció de discussió, si realment s’està per debatre sobre fets objectius, o ens seguim apuntant a la teoria teledirigida, on el que és important i superflu és decidit per no sé qui.
Davant l’exposat ens traslladem a una evidència de ‘superpoblació’ entesa com un problema a l’hora de buscar sostenibilitats, recursos viables, i caiguda d’unes expectatives individuals que es veuran condicionades per un fet objectiu al qual s’haurà de donar
resposta; encara que al nostre “sobreviure” es parla d’altres qüestions més properes, el cert és que la il·limitada densitat poblacional, ens procurarà, molt aviat, una cascada de problemàtiques d’ordre sanitari, de medi ambient, de les quals serà molt complicat ferles front i, per tant, també aquesta reflexió al respecte, ens traslladarà cap a un món inviable i inassumible, amb el que això suposa, en funció de creences de tot ordre, amb més o menys seguidors.
Ja sé que el que parlo té connotacions properes a les creences personals, però, en tot cas, deixar-ho de costat no garanteix res i ens condueix a un espectacle de fets impossibles, on els extrems, a tots els nivells, es faran imprescindibles, ens agradi o no.
També, el fàcil és seguir en la línia de vida “pel·liculera” davant d’alternatives “fora de la terra”, però crec que això també queda molt lluny de les mínimes reduccions del problema en sí mateix, però, en tot cas, pot ser una atenuant a la mateixa existència com “món” igual que el coneixem encara avui.
En l’àmbit teòric, però en funció de dades objectives constatables, la població global passa avui de 8.000 milions de persones i això és un primer punt a valorar a l’hora de buscar respostes
Tampoc podem oblidar les raons que ens porten al marc vigent, i així parlar d’avenços mèdics, les mateixes immigracions, el final dels recursos, per esmentar només uns quants, són punts a testar a l’hora de trobar sortides reals al problema. Segurament no som conscients que si se sobrepassa el límit lògic, cosa que sembla que no té aturada, ens endinsem en un panorama on, fins i tot, els aliments no seran suficients, amb el que comporta, arribat l’extrem, que molta gent mori de fam; per tant, estem davant una constatació, cada cop més lluny de la ciència-ficció, i més al costat del realisme que es veurà obligat a introduir malsons, com la mateixa elecció de qui viu al món en cada cas.
k Roda el món i torna mot k
M’hauria estimat més fer servir per títol el terme diguem matriu, padró, perquè els substantius acabats en -ment em solen estar antipàtics; per massa llargs, però sobretot perquè moltes vegades no calen i són un mer instrument de l’administració per escampar el seu buròcrates abominable; poso d’exemple el cas d’assetjament, que avui ens sembla tan irrenunciable, però que en realitat és un allargament (aquest sí que cal, veus?, perquè no tenim cap altre derivat de llarg que funcioni) de setge, que ja tenia el sentit que després se li va voler donar a la invenció.
Inclús a les trobades en “conferències mundials sobre medi ambient”, es parla de les conseqüències de la situació, però poc de solucions al respecte, per tant, tot segueix en la línia de conflictes d’interessos globals, que el que fa és dissenyar el present, o el curt termini, oblidant “l’evidència”, parlant dels grans números publicitats impossibles d’assumir.
No crec que estiguem lluny de parlar de límits de creixement amb mesures de tota mena, però el que és evident és que es fa el que toca respecte als recursos, com a actiu vital, o les desigualtats i els desequilibris passaran, a un primer termini, amb resolucions, avui encara inassumibles, des de totes les posicions, però que malauradament es normalitzaran per unes impossibilitats manifestes de fer-les front. Fins i tot els ‘discursos i missatges’ dels dirigents polítics de torn, en cap cas es posicionen en un demà fora del sentit comú, que és el que vindrà.
En fi, torno allà on he començat. No he posat padró al títol perquè en aquest cas sí que efectivament són dues coses diferents: el padró és la llista de residents en un indret, per dir-ho curt i malament, i l’empadronament l’acte d’apuntar-s’hi. Compleixen, per tant, funcions diferents i és pertinent que coexisteixin. La gràcia, tanmateix, és que si bé en una ullada ràpida se’ns podria acudir que padró prové de pare, el sentit comú ja ens avisa que no pot ser: un pare al darrere del fet de constar com a resident en alguna banda seria un poc orwellià, no? I, en efecte, l’etimologia ho confirma: de fet el pare hi és, sí, però força més difuminat, perquè el progenitor (i passeu-me l’ocurrència) del mot que ens ocupa és patronus, amb el significat de ‘defensor o protector’ que ja quadra més, històricament parlant, amb la idea de posar-se sota l’advocació d’algú per no quedar indefens davant els perills del món. Si tiréssim per aquesta banda, la de patró (que no ho farem), l’article s’enriquiria força, però com que ens limitarem a la nostra branqueta ho matarem de seguida: a més dels dos substantius esmentats, només tenim dos verbs antònims, empadronar i desempadronar (sovint usats reflexivament). I para de comptar. Literalment, quatre gats. L’última cosa que val la pena de destacar sobre aquesta petita colla és l’homofonia, per a la meitat del país, amb pedró, ‘pedra posada a terra per sostenir un altar o una creu’, i, per extensió, la creu que efectivament s’hi posa. Un símbol religiós tradicional, vaja, el més conegut dels quals és el de la vila empordanesa de Pals. Impossible d’evitar (o de patir) els acudits, o les confusions, entre padró i pedró, que per als parlants de català oriental i balear sonen igual. I podríem allargar la facècia destacant la paradoxa del fet que el dia d’avui el padró amb A s’engreixi sobretot amb persones que ignoren del tot el significat simbòlic del pedró amb E, però, atesos els vents que bufen, ens n’estarem.
La gràcia, tanmateix, és que si bé en una ullada ràpida se’ns podria acudir que padró prové de pare, el sentit comú ja ens avisa que no pot ser: un pare al darrere del fet de constar com a resident en alguna banda seria un poc orwellià, no?
Pau Vidal Filòleg i escriptor
Tarragona
Aurelia Guillen Vicente.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h al Tanatori.
Sebastian Fernández Moreno.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Josep Papió Pardinas.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol, al Serrallo.
Manuel J. Martinez Santapola.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol, al Serrallo.
Carmen Martin Arjona.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h a la Parròquia de Santa Maria Assumpta, a Bonavista. Jose Antonio Ciuraneta Grau.
Ha mort als 85 anys.
Reus
Llúcia Alonso Alonso.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h a la Parròquia de la Puríssima Sang.
Florencia Rodríguez Durán.
Ha mort als 84 anys.
Montserrat Vélez Martí.
Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista. Armand Font Pàmies.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h a Crist Rei.
El Catllar
José ‘Betis’ Serrano Vega.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar.
Cultura l Es representarà, a les 12 h, tots els diumenges de maig a l’església del poble
Redacció
Salomó ha donat aquest diumenge, 4 de maig, el tret de sortida a una nova temporada del Ball Parlat del Sant Crist, coincidint amb la Festa Major de la Santa Creu. L’espectacle, d’arrels medievals i declarat Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat, ha tornat a omplir l’església parroquial amb una posada en escena renovada i carregada d’emoció.
Enguany, la proposta incorpora diverses millores escèniques destinades a reforçar la connexió amb el públic.
Segons Raimon Casals, Mestre del Ball, «s’han introduït ajustos en alguns quadres per fer-los més àgils i emotius, alhora que es consolida el dinamisme que caracteritza la funció». També s’han renovat peces de vestuari amb l’objectiu de millorar-ne la visibilitat des del pati de butaques, aprofitant l’estrena de la nova il·luminació implementada la temporada passada.
Un altre dels trets distintius d’aquesta edició és l’entrada de nous actors i actrius al repartiment, fet que l’organització considera clau per garantir el relleu genera-
cional. En paraules d’Antoni Virgili, president de l’Associació del Ball del Sant Crist, «és emocionant veure com tothom s’implica amb tanta il·lusió en una posada en escena que té l’empremta de l’Institut del Teatre de Barcelona». El muntatge reviu uns fets llegendaris del segle XVI,
quan el mercader Josep Nin va viatjar a Alger per aconseguir blat en plena crisi de fam, i va tornar amb una imatge miraculosa de Crist que marcaria la història del poble. Les funcions continuaran els diumenges 11, 18 i 25 de maig a les 12 hores. Les entrades per l’espectacle són numerades i po-
den reservar-se al portal web www.balldelsantcrist.cat o comprar-se a taquilla una hora abans de la funció. També s’ofereixen convenis per compaginar-ho amb paquets turístics, combinats amb gastronomia i visites guiades. Per a més informació: 675 845 861 o info@balldelsantcrist
Tarragona l Es portarà a terme a l’Antiga Audiència de les 19.30 fins les 21 h
Redacció
Els Amics de l’Òpera de Tarragona tornen a l’Antiga Audiència amb el seu Cicle de conferències de la Temporada 2024-25. Oferiran una sessió aquest dimecres 7 de maig dedicada a Giulio Cesare in Egitto de Georg Friedrich Händel, que es representa durant el mes de maig al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Com és habitual, la conferència abordarà la gènesi de l’obra, l’argument, les característiques musicals i anirà acompanyada de fragments il·lustratius. Tindrà lloc a l’Antiga Audiència de 19.30 a 21 h, i anirà a càrrec del mestre Josep Maria Rota Aleu. L’entrada és lliure. Composta l’any 1724, Giulio Cesare és una de les òperes més celebrades del barroc i una obra mestra indiscutible de Händel. Ambientada en l’antic Egipte, narra les intri-
Una producció històrica de l’obra, dirigida
S’abordarà la gènesi de l’obra, l’argument i les característiques musicals de l’òpera
gues polítiques i amoroses entre Juli Cèsar i Cleopatra amb una riquesa musical extraordinària. L’obra destaca
pel seu refinat tractament de l’orquestració, l’expressivitat de les àries da capo i la caracterització emocional dels personatges. Considerada una de les òperes més completes del compositor, conjuga virtuosisme vocal i profunditat dramàtica, amb moments d’intensa passió, teatralitat i delicadesa.
ÀRIES
21/03 al 19/04
Per a mantenir la tranquil·litat ambiental avui et tocarà obeir a més d’un.
No es tracta que cedeixis en tot. La teva orientació és bona, espera.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Demostra l’amor que tens dins a la gent del teu voltant, mai saps que pot passar. Èxits avui tant en l’amor com en el social. Nit passional.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Dia bastant complex amb la teva comunicació amb els altres, però els resultats seran molt positius si et deixes portar per la teva intuïció en tot.
10:30 +Bàsquet
20/04 al 20/05 TAURE
Encara que la teva imatge personal continua sent bona, passaràs per una baixada anímica que pot perjudicar si no el controles en la teva relació.
VERGE
23/08 al 22/09
Dedica-li avui més temps a l’ordre de papers documents, entre ells et trobaràs amb més d’una sorpresa. Rebràs moltes trucades d’amistats.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Seguirà la mobilitat els contactes nous amb la societata. Sabràs acontentar a tots ja que et trobes físicament en plena forma i amb alegria.
21/05 al 20/06 BESSONS
Moltes idees passaran pel teu cap et costarà controlar-les. Una certa dificultat en el descans et portarà a un estat d’ansietat. Ves amb compte.
BALANÇA
23/09 al 22/10
En la teva llar o família sorgiran alguns canvis o situacions noves. És bon moment per a realitzar mudances arranjaments en la teva llar.
20/01 al 18/02 AQUARI
És molt factible que es presentin rivalitats en l’amor. Les situacions es transformaran en crítiques si et poses en pla dramàtic.
21/06 al 22/07 CRANC
Seran pocs els que entenguin de veritat el teu comportament, estaràs molt susceptible fins i tot ple de contradiccions difícils de controlar.
ESCORPÍ
Domina avui més les teves passions o et veuràs enfrontat a una situació bastant extrema relacionada amb els sentiments. Nit ardent. 23/10 al 21/11
19/02 al 20/03 PEIXOS
Autocontrola’t ja que estaràs molt susceptible a la primera saltaràs com el millor. Dedica-li també més temps a la lectura o als llargs passejos.
TARRAGONA:
Papaceit Sansa, Laura Florenci Vives, 10 Telèfon 977 222 260 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Alsina Albert, Ginebra Ctra Alcolea, 27 Telèfon 977 321 070.
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1. Telèfon 977 380 343.
REUS. ALQUILO HABITACIÓN. NO fumador/a NI bebedor/a. Tel: 657.845.452
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per Catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:30 180 Graus
20:00 Notícies
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r) CANAL REUS TV
10:00 Efecte Mosaic. Matí
10:30 Connecticat
11:30 Com la nit el dia. Cabaret
12:00 Destí 2030
12:30 SPI+TV
13:00 Connecticat
14:00 Notícies 12
15:00 Com la nit el dia. Cabaret
15:30 Destí 2030
16:00 Efecte Mosaic. Tarda
17:30 Pica Lletres
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
21:00 La tertúlia del Dorsal12
21:30 Ciutadella
22:00 Notícies 12
23:00 La tertúlia del Dorsal12
23:30 Ciutadella
00:00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Recobra torna a entrar en possessió d’una cosa. Temps suau i tranquil. 2. Elevació en la superfície d’un líquid. Prefix que significa contra. Banús. 3. Consonant. Que és als límits d’una cosa. Carboni. 4. A l’inrevés, tros de roba triangular per donar vol al vestit. Ella sense una. Impost que no ens deixa mai. 5.Amb certa longitud. Refrany. 6. Queixa. Finançador. Nom de lletra. 7. Cert jornaler. Capgirat, capital americana. 8. A l’inrevés, famosa escola universitària de Barcelona. Vestit de capellà. 9. Un peix. Sorteig. Certa eminència a la cara. 10. Romà. Fuster artesà. Consonant. 11. Escalfada. Cereal. 12. Prefix. Gairebé un velocípede de dues rodes. Prefix que indica supressió. Romans. VERTICALS: 1. Capital europea. USA. 2. Títol de cortesia. Obra d’Homer. Prefix que significa allunyament. 3. Cuixot dels pantalons. Certa pell sintètica. 4. Vocal. Que s’adhereix fàcilment. Cola de sabater. 5. Títol britànic. Veí de la Ribera. 6. Posar en marxa. Unitat monetària del Perú. 7. Rodera del tren. Fa perdre la fe. 8. Vocal. Criatura acabada de néixer. Estat de maduresa capgirat. Vocal. 9. Dues parts de la vela. Molt emprenyat. La part més alta del cap d’un boví. 10. Sense cap record. Governar. 11. Nota. Conducte femení. Breu dona famosa. 12. Natja. Força flexible.
VILA-SECA:
Jansa, Hereus de Carles Plaça de Voltes, 4. Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Hernández, Maria B. La Llosa: Golf St. Jordi, 2 Telèfon 977 365 153.
VALLS:
Pérez, Elena Pilar Vallvera, 13 Telèfon 977 609 370.
EL VENDRELL:
Juste, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Fins a mig matí, s’espera algun ruixat a l’extrem nord-est. A partir de migdia se n’esperen a qualsevol punt, sobretot al Pirineu, Prepirineu, la resta de la meitat nord i est, i altres punts del prelitoral, mentre que a la resta de l’interior no se’n descarten d’aïllats. Seran d’intensitat entre feble i moderada, si bé localment seran d’intensitat forta. La precipitació anirà sovint acompanyada de tempesta i localment de calamarsa o pedra, sobretot durant la tarda i a la meitat oest.
Temperatura
La temperatura mínima serà entre lleugerament més baixa i, en molts casos, es donarà al final de la jornada. La temperatura màxima serà moderadament més baixa.
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83 PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TRABAJOS de PINTURA, ALISADOS, PLADUR, etc. Tel: 690.216.359 Jorge
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
PINTOR TITULADO. ECONÓMICO. Tel: 677.001.310
TAPICERO Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MAYCA CATALANA. Excelentes masajes corporales. Prostático, glanderiano y ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087 SORAYA,
Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
CARLOS. MASAJE COMPLETO. Tel: 660.605.687
MASAJES RELAJANTES.
Que l’art i l’educació artística siguin motors per al canvi social. Aquesta és la definició del concepte d’Artivisme sobre el qual han estat treballant els estudiants de l’assignatura de Moviments culturals i artístics de 2n de Batxillerat de l’institut Martí i Franquès de Tarragona. Partint d’aquesta idea, els joves han desenvolupat un projecte ecofeminista, en què han connectat gènere i medi ambient mitjançant diversos exercicis artístics que els han portat a reflexionar sobre les connexions entre la dominació, l’explotació i la degradació de la Terra i la naturalesa no humana, i l’opressió de les dones i altres grups socials. Durant les sessions de treball, els alumnes han treballat conceptes com la Comunicació transformadora, l’Ecodependència o les Connexions entre economia i vida. Tot plegat, amb el suport i guiatge de l’artista Sergi Quiñonero, educadores de la Fundació Akwaba i Ecologistes en Acció. Aquest treball forma part del projecte global Fem Eco, que s’està realitzant també a altres centres educatius de Tarragona i la resta de Catalunya. En el cas dels alumnes del Martí i Franquès, el projecte va culminar el passat 24 d’abril amb una jornada
Art FEM ECO és un projecte ecofeminista desenvolupat per l’alumnat de Moviments culturals i artístics de l’INS Martí i Franquès
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
de sensibilització artivista que va consistir en la realització de l’obra efímera RISC, elaborada a la llera del riu Francolí a partir de les deixalles recol·lectades en aquell mateix espai. D’aquesta manera, van poder posar en pràctica les estratègies de sensibilització comunitària i incidència sobre les quals havien estat reflexionant. Un cop finalitzat el treball, l’alumnat participant va escriure les seves conclusions. Així per exemple, l’Arlet afirmava que «la nostra obra pertany al moviment artivista ecofeminista. El seu
objectiu principal és impactar i conscienciar. En agrupar aquella gran quantitat de brossa en un mateix espai i en un entorn contrastant, que és la natura, les persones poden amb facilitat reflexionar sobre les conseqüències de l’acció humana sobre el medi».
«Abans de fer el projecte no sabia de què parlava, tenia una idea de com seria l’activitat, però va ser més del que m’esperava. Durant l’activitat vaig estar recollint la brossa i al·lucinava de la gran quantitat que vam poder treure estant allà només tres hores. Ara, després d’haver fet el projecte, em sento millor amb mi mateixa i ara conec la contaminació que pateix el nostre riu» explicava l’Elisabeth.
«Després de fer el projecte he entès que la natura no és sinó una forma i una eina per representar l’art», admetia l’Alexandra. L’Ona, per la seva banda, concloïa que «aquesta obra és art pel fet que et fa pensar i reflexionar. Et fa prendre consciència i potser canviar alguns dels teus hàbits. Per molt que no sigui una pintura sobre un paper, jo crec que és art».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
El clúster TIC que posiciona Reus com una ciutat referent en tecnologia ens beneficia tots els que vivim a les comarques del sud del país i, alhora, contribueix a descentralitzar el pes d’aquest àmbit omnipresent i de futur al voltant del qual gira el món avui. Hi gira en gran mesura a nivell econòmic i, sobretot pel que fa a la comunicació, a nivell existencial per a cadascú de nosaltres com fa palès una exposició impactant que he vist recentment a Eindhoven. A través de set anys de recopilació d’imatges de més de mil perfils d’Instagram, els creadors Ali Eslami i Mamali Shafani hi exploren la immensa influència de les xarxes socials en la nostra vida i cultura visual posant en evidència la desaparició de les línies que existien fins ara entre l’esfera pública i privada. Una part de l’exposició és un collage de selfies i avatars sorgit d’aquests anys de treball que alhora mostra com a l’era postdigital i postcovid hi regnen les noves combinacions de narcisisme i vouyerisme. Instagram sembla un canal amable tanmateix xoca veure la quantitat de fotografies compartides que abans pertanyien a la intimitat, des de nus a extraccions dentals, imatges que fins fa poc gairebé ningú hauria exhibit i, encara menys, urbi et orbi. Molts infants ja són exposats en xarxes inclús abans de néixer via ecografies. Desconec on ens porta aquesta nova cultura atès que no en tenim precedents. De ben segur respon a necessitats humanes, tan naturals com qualsevol altra, que abans no podíem satisfer, senzillament, per manca dels mitjans per fer-ho. Només puc dir que el caos visual que reflecteix aquesta exposició, un caos que inunda les nostres retines de manera habitual sense ser-ne conscients, contràriament al que pensem, no és bell i innocu sinó monstruós.
Escriptora entre altres coses
Edició de publicitat: Juan Padilla
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
