Tarraco Viva 4
‘Plebeus’, una recreació històrica per a descobrir la societat romana i les classes populars
Societat 11
Més de 200 persones d’arreu de Catalunya participen a Salou en el Dia de les Famílies Diverses
Opinió 20 Lluís Badia. El nou papat: «Estem en portes de canvis a grans nivells, on la veu de l’església haurà de dir la seva»
El consistori està obligat a incloure en el projecte el vessant social i comunitari per poder aspirar a rebre la subvenció
La convocatòria de la Generalitat s’obrirà entre els mesos de juny i juliol i s’invertirà en vint barris de vint municipis cada any
der
Solidaritat 9
Camp de Tarragona
L’A-27 entre Constantí i la Pobla, tallada parcialment per obres des d’avui
l 13
Reus
d’una
Les actuacions per eliminar el carril bici de Pere Martell s’iniciaran abans de l’estiu Tarragona l 3 A tot gas pel ‘Movember’
Un centenar de motoristes circulen a Reus per donar visibilitat al càncer de pròstata
El Trapezi rep 40.000 persones i assoleix un 96% d’ocupació a les funcions de sala
l 7
Municipal La primera convocatòria de les noves subvencions s’obrirà entre els mesos de juny i juliol
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona està treballant en la modificació del Pla Integral de la Part Baixa per adaptar-lo als criteris establerts per la nova Llei de Barris. Aquesta actualització busca reforçar les actuacions de caràcter social per tal d’assegurar que Tarragona pugui optar a les subvencions que preveu la normativa. La primera convocatòria d’aquesta nova línia d’ajuts s’obrirà entre els mesos de juny i juliol, amb l’objectiu d’arribar com a mínim a 20 barris de 20 municipis cada any. Així ho van pactar el passat divendres el Govern de la Generalitat i els Comuns, grup impulsor de la nova Llei
de Barris.
Així, tal com preveu aquesta, aprovada el desembre de 2022, cada municipi interessat a ser beneficiari d’aquesta subvenció haurà de presentar un projecte de transformació amb intervencions físiques, ecològiques i sociocomunitàries. Concretament, les bases de la convocatòria estableixen que almenys un 25% de les accions presentades han de correspondre a cadascun d’aquests tres àmbits, un requisit al qual la versió inicial del Pla Integral de la Part Baixa, aprovada el febrer de 2024, no s’ajustava. Per aquest motiu, les conselleries de Territori i de Serveis Socials de l’Ajuntament treballen conjuntament per revisar
La reformulació es treballa amb l’objectiu d’incorporar noves accions socials
el pla existent i incorporar noves actuacions, especialment en l’àmbit sociocomunitari. Fonts municipals assenyalen que encara s’està estudiant si aquesta reformulació implicarà una despesa addicional per al consistori.
El document base d’ECP Tot i que l’Ajuntament encara no ha definit quines seran exactament aquestes noves accions, el consistori ha acceptat un informe elaborat pel grup municipal d’En
L’apunt
Els veïns de Sant Salvador reclamen el seu propi pla integral
La decisió de presentar el Pla Integral de la Part Baixa a la primera convocatòria de subvencions va generar cert revolt entre els veïns de Sant Salvador, ja que es va conèixer al mateix temps que l’abandonament del projecte «Barris
Comú Podem com a base per a l’adaptació del projecte. El document detallava les
L’objectiu del Govern és arribar, almenys, a 20 barris de 20 municipis cada any
l’enfocament social i ecològic d’aquest. Aquestes inclouen la creació d’horts urbans comunitaris per impulsar l’autosuficiència alimentària, la promoció de projectes per a l’èxit educatiu i de formació permanent o la constitució d’equips de carrer d’atenció social per assessorar sobre oportunitats, ajuts i recursos entre d’altres.
Cal tenir en compte que malgrat la nova reformulació, algunes de les accions previstes en el pla actual ja s’han començat a executar. Alguns exemples són el col·lector de pluvials de Torres Jordi i el concurs d’idees, en fase de revisió, per a la reurbanització de l’eix Unió-Prim/Mitja Lluna-Apodaca. En aquest cas, les bases del concurs incorporen criteris de pacificació viària recollits en el pla. El Pla Integral original s’estructura en quatre grans objectius estratègics: Viure al barri, Conviure al barri, Gaudir del barri i Activar el barri. Aquests eixos es despleguen en 11 línies d’actuació i 25 actuacions.
amb Futur», una proposta de l’anterior Govern de la Generalitat que preveia actuacions en aquest barri. Així doncs, molts residents van qüestionar aquest canvi d’elecció, denunciant que ja havien quedat fora de la primera Llei de Barris. No obstant això, l’Ajuntament es va comprometre a executar diverses actuacions per recuperar el barri, com la cessió dels espais comunitaris d’interblocs.
mancances de l’anterior pla, alhora que s’exposaven diverses propostes per a reforçar
Com serà la convocatòria? El president de la Generalitat, Salvador Illa, presentarà oficialment el desplegament de la nova Llei de Barris avui a Vilanova i la Geltrú, segons ha avançat El Periódico. Aquest comptarà amb una dotació pressupostària de més de 800 milions d’euros repartits en cinc anys i preveu cinc convocatòries durant la legislatura. Un cop finalitzat aquest període, el Govern valorarà la continuïtat del fons a partir dels resultats obtinguts. Segons el projecte de decret, encara subjecte a canvis, en el cas dels municipis de més de 50.000 habitants, com Tarragona, hauran d’assumir el 50% del cost, mentre que la Generalitat cobrirà l’altra meitat. Cada municipi només podrà presentar una única proposta per convocatòria, i els barris candidats hauran de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana catalana, és a dir, 15.830 euros, segons dades de l’Idescat del 2023.
Mobilitat Estava previst per a la primavera, però finalment es recuperarà el tercer carril per a vehicles durant aquest estiu
L’eliminació del carril bici del carrer Pere Martell es produirà, finalment, a principis d’estiu. L’Ajuntament de Tarragona tenia la intenció de treure’l durant la primavera, però, ara, la previsió municipal és que s’acabi suprimint entre juny i juliol. Tal com va explicar el conseller d’Urbanisme, Nacho García Latorre, al Diari Més, la decisió de suprimir-lo està consensuada amb la plataforma veïnal Treballem per Pere Martell.
Aquest canvi comportarà també la recuperació del tercer carril de circulació per a vehicles, el qual va desaparèixer amb la construcció d’aquest vial per a bicicletes ara fa quatre anys. La «infrautilització» d’aquesta installació, així com les queixes per part dels residents de la zona han estat les principals raons que han portat el govern municipal a decantar-se per la seva eliminació.
L’octubre de l’any passat, la plataforma Treballem per Pere Martell va presentar gairebé 400 firmes a l’Ajuntament per a reclamar la supressió d’un carril bici que es va implementar el juny del 2021. Va ser un projecte impulsat pel govern de Pau Ricomà (ERC) i que, des de bon principi, va generar dis-
El carril bici de Pere Martell va entrar en funcionament el juny del 2021 i, quatre anys després, l’Ajuntament ha decidit eliminar-lo. Gerard Martí
paritat d’opinions entre la ciutadania. Els veïns que hi estan en contra consideren que és «problemàtic» tant per als comerços com per als residents de la zona. En aquest sentit, assenyalen el perill que suposa en les entrades i sortides dels aparcaments privats,
Les queixes veïnals han estat un dels principals motius per a suprimir-lo
ja que els cotxes han d’envair aquest vial.
Quan es va instal·lar el carril bici al carrer Pere Martell, la idea era que, en una segona fase, es prolongués fins al barri del Serrallo. L’executiu de Rubén Viñuales, però, va acabar descartant la seva am-
pliació el passat novembre. Després d’haver pres aquesta decisió, els socialistes creuen que «no té sentit» mantenir el tram actual entre la plaça Imperial Tàrraco i l’avinguda Ramón y Cajal, el qual també genera «problemes d’espai» als autobusos municipals. És ha-
bitual veure cotxes i camions aparcats en doble fila al carrer Pere Martell, que compta amb diverses parades de l’EMT. Cal recordar que la decisió del govern municipal no ha agradat a tots els grups de l’oposició. Mentre que Junts per Catalunya, el Partit Popular i Vox s’hi han mostrat a favor; tant En Comú Podem com Esquerra Republicana s’hi han oposat frontalment.
Possibles canvis a futur Amb la recuperació del tercer carril per a vehicles, l’actual vial per a bicicletes tornarà a convertir-se en una filera d’aparcament. El consistori va plantejar als veïns l’opció d’instal·lar plataformes ocupant places d’estacionament per col·locar-hi les terrasses dels bars. Així, es guanyaria espai per als vianants en unes voreres que es podrien ampliar en un futur. De moment, s’ha descartat a curt termini, ja que és un projecte que tardaria a executar-se. Pere Martell perdrà el seu carril bici, però dos carrers propers en guanyaran un en els pròxims mesos. L’Ajuntament de Tarragona asfaltarà les avingudes Prat de la Riba i Andorra i aprofitarà que es repararà la calçada per fer altres modificacions en ambdós carrers, com la instal·lació d’un carril bici.
L’edició d’enguany del festival Tarraco Viva ha permès conèixer més en profunditat com era realment la plebs romana, tan complexa i diversa, i les condicions en les que vivien. Més d’un centenar de persones van conèixer els diferents personatges que donaven vida als carrers de l’antiga Roma, gràcies a la reconstrucció històrica oferida per l’Associació Projecte Phoenix al Moll de Costa —complementada també amb una clarificadora exposició al Tinglado 1—. La mala fama dels plebeus, propagada per les elits i il·lustrada pels autors antics, no és certa. I així es va deixar patent durant la recreació, que va servir per fer un retrat social de les classes populars de l’època. Un dels aspectes que més destacava Enric Seritjol, director del Projecte Phoenix, sobre la plebs romana és que era «combativa» contra la «tirania». En aquest sentit, remarcava que «ningú es resignava a la misèria ni a l’opressió». L’any 494 aC, Roma estava amenaçada pels pobles dels eques i els volsci. Els plebeus es van negar a formar part de l’exèrcit si no s’eliminava una llei que contemplava que l’impagament d’un deute podia comportar que el deutor es convertís en esclau. El poble va marxar de Roma per instal·lar-se al Mont Sagrat a manera de vaga, i el govern dels patricis es va veure obligat a acceptar les seves peticions. Arran d’això, es va crear una nova magistratura: el tribunal de la plebs, que podia vetar les decisions del Senat. Gran part de la plebs de Roma patia una crisi econòmica i els banquers (argentarius) i usurers (usurarius) se n’aprofitaven de la seva situació. Aquests donaven crèdits —amb el 12% d’interès— a gent que sabien que podria tornar els diners. «Abans esbrinaven si en la família tenien nois i noies joves que es poguessin convertir en esclaus», explicava Seritjol, que estava acompanyat per dos
Tarraco Viva l El Projecte Phoenix va desgranar les realitats de les classes populars de l’antiga Roma
homes vestits de banquers de l’antiga Roma. Aquests estaven sobre un escenari, amb més persones recreant altres professions de l’època. El barber amb l’espill i la fulla d’afaitar, els forners (pistrinus) —encarregats de fer l’aliment més comú i habitual— o el pregoner (praecum), que portava una banderola en una asta i anunciava l’arribada dels magistrats. A més, s’encarregaven de realitzar els desnonaments. També hi havia dues bruixes, que realitzaven
Lluita contra la tirania
Seritjol destacava que «ningú es resignava a la misèria ni a l’opressió»
actes sacrílegs aprofitant altars compilats per fer malediccions.
Com en l’actualitat, els negocis d’hostaleria abundaven: «Hi havia més de 254 llocs per menjar (caupona) en una població de 10.000 habitants». En aquests espais, també hi havia dones i homes exercint la prostitució, explicava Seritjol, sota l’atenta mirada d’un públic que guardarà en el seu record les històries d’una plebs que era més que pa i circ.
Dues persones vestides de banquers de l’època. Tjerk van der Meulen
Música l La jove artista de Cardedeu presentarà el seu nou EP, ‘Caro Diario’, aquest mes al TetaFest, el Festival Feminista de Tarragona
Oriol Castro
Roser Canet, Roserona, serà l’artista més jove sobre l’escenari del TetaFest. El seu últim EP, Caro diario, és molt íntim i emotiu. Com es trasllada aquesta intimitat a l’escenari?
«Només som dos persones. Guitarra i veu. Això fa que la meva veu prengui molt pro tagonisme i és un duo que no t’esperes. La posada en escena es barreja amb un punt molt personal, m’exposo molt».
I com porta aquesta exposició?
«Creo molt des de l’experi ència. Un cop fas una cançó o la cantes en un escenari ho separes de tu. I això també és el fet curatiu de l’art. Quan es tic a l’escenari sóc molt crua, però és impostat. No sóc jo realment».
Aquesta experiència es veu a Caro Diario. Com neix?
«Vaig tenir una crisi musical i vaig voler compondre jo sola. A l’inici, era un àlbum amb deu temes. El vaig presentar així a Vida Records, la disco gràfica. Però alguns els vaig descartar perquè eren més idees que cançons. També he buscat un so concret, amb l’ajuda de Galgo Lento a la producció, i arriba en una eta pa en la qual m’estic professi onalitzant».
Són sis cançons, com també en l’anterior EP ombres
Continua la Mostra de Teatre Jove
Cultura l La Mostra de Teatre Jove continua aques ta setmana. Avui les 20.30 h., al Teatre Tarragona, ar ribarà el torn de la compa nyia Dissident.Cia amb el seu espectacle Hortènsia i la polzada dissident. L’obra explora el punk rock queer i la cerca d’una identitat. La protagonista coinci deix amb l’estrella del rock Tommy Gnosis. Redacció
d’amors perduts. La curta durada és quelcom buscat?
«Em surt compondre curt. Potser té a veure amb la meva generació i la forma de consumir música. Composo molt per frases i per la repe tició d’aquestes, com si fossin mantres. És un aspecte que m’agradaria treballar. Ara sí que crec que, després dels dos EP, buscaré fer un àlbum». En alguns aspectes és autodidacta.
«Sí, a tocar la guitarra vaig anar aprenent per intent i imitació. Ara bé, des dels 15 anys vaig a classe de cant. Ara també he començat classes de llenguatge musical. Tot ajuda perquè jo em notava que esta va limitada».
Noves veus joves
L’amor travessa la gran part de les seves cançons.
«Acabo escrivint molt de l’amor com a desil·lusió, amb un punt amarg. Busco un punt de vista i el treballo. I em sembla interessant aquesta idea. Crec que tots tenim o hem viscut aquesta desil· lusió».
La crítica especialitzada la considera una de les veus joves més úniques de l’escena catalana. Ho viu així?
«Penso que no soc tan única o especial. Crec que el meu estil musical també el fa molta al tra gent, tot i que potser no a
Catalunya o en català. Crec que res és tan important des de fora i el que pot dir la crí tica».
Conviu amb el moment de gran explosió de l’anomenada Banda del Pati, amb artistes com Mushkaa o Julieta. Uns artistes amb els quals comparteix generació, però no estil. S’ha arribat a plantejar canviar-lo?
«En l’etapa de crisi musical que comentava abans vaig passar moments de tot. I vaig dubtar perquè potser tenen més llocs on tocar i pensa va en la forma de posar en valor el que faig. Però no em posaré a fer música per bus car un producte concret i ja està. Sentiria que faria una cosa que no em representa. Jo faig la música que em surt i m’agrada, al meu estil». No es veu fent l’anomenada música urbana?
«No, al contrari. A vegades em molesta haver d’etiquetar ho tot. No sé si d’aquí un temps de cop i volta dono un gir al meu estil i vaig més cap allà. Amb la resta de companys tinc molt bona relació i crec que tots valorem que cadascú cultivi lo ‘seu’». Són públics compatibles?
«Crec que sí i és molt xulo que passi un fenomen així. S’arri ba a nínxols diferents i és en un gran avantatge en molts moments. A mi em pot fun cionar molt Figa Flawas de
festa i després escoltar Nuria Graham, per exemple». El Tetafest reuneix cantants i artistes de diferents generacions. Quines han sigut les seves referents a la música?
«Tinc diferents referents i de diferents generacions. Un dels primers noms que em ve al cap és el de Guillermina Motta. Sempre m’ha marcat molt perquè era molt lliure i feia una cosa diferent. El fet que es retirés aviat, perquè així ho va decidir, també fa
Modes
«Vaig dubtar sobre canviar el meu estil, però sentiria que no em representa»
Composició
«Em surt compondre curt. Potser té a veure amb la meva generació»
que sigui un personatge inte ressant. Però també artistes més actuals són referents per a mi. Sílvia Pérez Cruz, Rita Payés, Renaldo i Clara. O tam bé Maria Jaume o Maria Hein. Amb elles he vist de prop, tot i que són de les Illes Balears, com han anat evolucionant, tant estèticament com musi calment. I tot el que fan m’ins pira».
I com serà l’evolució de Roserona? Què és el següent? «He d’anar trobant la meva marca personal, tot i que és un concepte que odio. Musi calment i estèticament. Rosa lía deia que aquest procés està ple de contradiccions. Al final, tinc 22 anys i ara crec que tinc molt clar què vull fer i cap a on vull anar. Però d’aquí uns anys no sé què vindrà».
Política l El mitjà públic no va poder emetre durant l’apagada general
Redacció / ACN
En el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona de divendres es van aprovar dues mocions, de Junts i el Partit Popular, per tal que Tarragona Ràdio pugui tenir els mitjans tècnics necessaris perquè pugui emetre en cas d’una altra apagada elèctrica general. En l’episodi del 28 d’abril l’emissora va quedar-se en blanc i els grups del plenari han reclamat que s’hi instal·li un generador perquè pugui proporcionar electricitat. En els dos casos, les propostes van rebre el suport de totes les formacions polítiques excepte Vox que s’hi va abstindre.
Junts per Catalunya va plantejar incrementar el pressupost de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona (EMMCT) durant el 2025, amb l’objectiu de reforçar-ne la infraestructura tècnica i garantir que Tarragona Ràdio pugui seguir emetent en qualsevol cas. La moció del PP demanava un estudi tèc-
nic que permeti assegurar el subministrament elèctric de Tarragona Ràdio per garantir l’emissió en casos d’emergència. Des del partit van exposar que l’emissora és un servei essencial en cas d’emergència
Les mocions van rebre el suport de tots els grups excepte el de Vox
i referent en cas d’incidències en la indústria.
Controvèrsia amb una subvenció
Més enllà, el grup municipal d’ERC va alertar al plenari que el consistori podria haver de retornar una subvenció de 500.000 euros dels fons Next Generation per incomplir els terminis per implementar un sistema de contenidors tancats que fomentin la recollida selectiva. Fonts municipals han indicat que el termini per instal·lar els nous contenidors s’acaba el març de l’any que ve i que confien arribar-hi a temps.
Instant de l’espectacle celebrat al Palau de Congressos. Ajuntament
L’Escola Municipal de Música de Tarragona celebra els 30 anys amb un gran concert
Societat l L’Escola de Música Municipal de Tarragona va celebrar divendres el seu 30è aniversari amb un gran concert al Palau de Congressos. L’espectacle d’aquest divendres va ser conduit per l’actriu Neus Pàmies i va comptar amb les il·lustracions de l’artista Octavi Torné. L’Escola Municipal de Música de Tarragona
va obrir les seves portes l’any 1994. L’alumnat, des del nivell elemental, amb diferents agrupacions: coral, combo i conjunt instrumental va participar-hi. Des de la seva creació, ha anat seguint un creixement continuat tant pel que fa a l’oferta formativa com al nombre d’alumnes. L’Escola ha donat servei a milers de ciutadans. Redacció
Cultura l L’organització destaca la voluntat d’oferir un espai de trobada entre artistes i programadors
Miquel Llaberia
La 29a edició de la Fira del Trapezi de Reus, la Fira del Circ de Catalunya, tanca cinc dies de circ en què, un cop més, repeteix la dada de 40.000 espectadors en els di versos espectacles que es van dur a terme a la ciutat. A més, les funcions de sala van regis trar una ocupació d’un 96%. En total, es van acollir fins a 35 propostes artístiques que van reunir a companyies tant nacionals com internacio nals. A la vegada, també es va assolir un equilibri de gènere amb 49 dones i 45 homes en tre els artistes participants.
«Són 29 edicions, que són moltes, i això és fruit d’una aposta valenta de ciutat en el seu moment, d’una feina molt
intensa dels equips que hi ha hagut darrere i una resposta espectacular de la ciutadania any rere any», va remarcar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita.
«Aquesta és una fira que és i ha de ser un punt clau dins de l’Estat i del món sencer», va apuntar Cristina Cazor la, codirectora artística de la Fira Trapezi. La codirec tora va afirmar que el repte d’enguany era «omplir els espectacles de les tardes de dimecres i dijous. Teníem fins a cinc actuacions funcionant alhora en diversos indrets i la ciutadania ha omplert aquests espais». Una dificul tat que també va subratllar el regidor de Cultura de l’Ajun tament de Reus, Daniel Re
casens, que va defensar que s’havia aconseguit que un dia tan difícil com dimecres els espectacles tinguessin la ma teixa afluència de gent que la
resta de dies.
Trapezi Pro Catalan Arts A més, des de l’organització de la fira també destaquen
L’apunt
El Trapezi, a punt de fer les 30 edicions
El Trapezi de 2026 serà la 30a edició de l’esdeveniment, una efemèride que ja està al cap de l’organització. Aquesta coincidirà amb el darrer any de contracte amb l’actual companyia, amb Alba Sarraute i Cristina Cazorla com a responsables de la direcció. En la trentena edició preveuen continuar amb les línies de treball actuals establint sinergies entre artistes i programadors.
veniment ens ha aportat un compromís molt important del sector, no tan sols pel vo lum de negoci que genera en el sector, sinó pel que repre senta en termes de circ. Cada contracte que se signa suposa més circ en les programaci ons d’arreu del país», va des tacar el regidor de Cultura. Per la seva banda, Cazor la va considerar clau que els professionals i artistes hagin trobat una fira «còmode i interessant» on anar a esta blir vincles. A la vegada, cal tenir en compte que aquesta 29a edició va establir una col· laboració amb el Quebec en la seva voluntat de servir com aparador del circ en l’àmbit mundial, que va incloure dues actuacions i diverses presen tacions de projectes.
La fira va gaudir d’una bona afluència d’espectadors durant tots els dies
Es van acreditar 406 professionals entre programadors, crítics i agents culturals
la tasca del Trapezi com a es pai de projecció pels profes sionals, tasca que compleix el Trapezi Pro Catalan Arts que ha permès acreditar 406 professionals en les activitats presencials per a programa dors, crítics i agents cultu rals. «Aquesta part de l’esde
Reivindicació del sector
Per un altre costat, la tam bé codirectora artística del Trapezi, Alba Sarraute, va fer èmfasi en la importància de continuar treballant per portar el teatre a les progra macions culturals habituals: «Comencem a canviar aques ta visió de què el circ és un espectacle per un teatre i que ningú s’assabenta. Si els te atres de cop són buits no és perquè a la gent no li agradi anar al teatre o al circ i Reus és la demostració. Així que si aquí és possible, comencem a fer ho possible més enllà». Per aquest motiu, va traslla dar a les administracions i altres entitats la necessitat de continuar apostant pel sector.
Societat l Reus serà seu d’una de les jornades de la Setmana del Govern Obert per parlar de transparència i participació
Sergi Peralta Moreno
La Generalitat de Catalunya, com a membre de l’organit zació internacional Open Go vernment Partnership (OGP), impulsa la Setmana del Go vern Obert entre el 19 i el 23 de maig per impulsar la transpa rència, la participació i la col· laboració entre administra cions públiques i ciutadania. L’edició del 2025 presenta la novetat de descentralitzar se, d’anar més enllà de Barcelo na, i, en conseqüència, una de les jornades tindrà Reus com a seu: serà demà, 20 de maig,
al Casal de les Dones, de 9.30 a 14 hores, sota el títol Noves perspectives de la participació als municipis
La directora general de Govern Obert de l’executiu català, Lara Torres, destaca que, enguany, suposarà un «punt d’inflexió» perquè «ha fet 10 anys de la llei de trans parència i és bon moment per aturar nos i fer avaluació del que ha significat». També subratlla la voluntat d’arribar a «tot el territori català» i, per aquest motiu, s’ha garantit que, com a mínim, hi hagi una activitat per província. En el
cas de Tarragona, serà Reus que acollirà un monogràfic centrat en la participació. Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Figueres, Cervera i Badalona formaran part, també, de la programació. «Som el Govern de tothom i hem de trencar una mica la centralitat; hem intentat que fossin ciutats ben comuni cades, però que no fossin les capitals de província», asse nyala.
Torres considera que la transparència, la participació i el govern obert són concep tes «importantíssims» per
L’Espai Boule acull un concurs de gelats artesans de ressò internacional
Gastronomia l La Festa del Gelat ha tingut lloc divendres i dissabte
Redacció
Reus ha estat aquest cap de setmana ciutat amfitriona d’un concurs de gelats arte sans, en el marc del projecte GELATOn the Road, del qual l’entitat reusenca DomSpain és soci. La primera edició de la Festa del Gelat, amb el su
port de l’Ajuntament, va cele brar se divendres i dissabte a l’Espai Boule i oferia la pos sibilitat de degustar quatre gelats artesans, elaborats per productors del territori amb productes de proximitat. Les possibilitats eren mel i mató amb avellana caramel·litzada, catalanet Ganxet de Reus,
Lara Torres creu que la participació «fa que les polítiques tinguin més sentit»
què generen «confiança amb les institucions». «Avui dia, les enquestes ens diuen que la ciutadania està cada vegada més allunyada; ser transpa rent i que la població sàpiga què es fa és molt important, però que, a més, pugui opinar de polítiques estratègiques més enllà d’anar a votar crec que també fa que les polí tiques tinguin més sentit i contingut», expressa. «Volem que la ciutadania vegi la im portància d’aquesta mena de política; que quan les institu cions ens demanen partici par, ho podem fer perquè això beneficia tot el col·lectiu, tot el municipi, tothom», tanca la directora general de Govern Obert.
En el cas de Reus, la parti cipació s’ha consolidat «com una manera de fer pròpia, concebuda no només com un tràmit, sinó com un procés de debat i escolta activa», afir mava dies enrere la regidora de Bon Govern, Transparèn cia i Participació, Montserrat Flores. A banda dels Pressu postos Participatius, s’ha re querit l’opinió de la societat a l’hora de dissenyar docu ments com el Pla d’Acció Mu nicipal (PAM), el reglament d’artistes al carrer o les orde nances reguladores del servei de bicicleta compartida —la Ganxeta—, la Zona de Baixes Emissions o la recollida de re sidus i neteja viària, així com per dissenyar equipaments com el Centre Cívic Gregal. En aquests moments, està actiu l’Observatori Ciutadà de Bi odiversitat i les trobades per promoure la participació ac tiva dels joves.
Mémora i la UBR organitzen una xerrada sobre com elaborar un testament
Societat l La ponència de l'advocat Carles Just va comptar amb una trentena d'assistents
Redacció
Fundació Mémora i la Unió de Botiguers de Reus van or ganitzar el passat dijous una xerrada en què es va explicar com planificar i gestionar de forma intel·ligent una herèn cia. Titulada El testament i la gestió intel·ligent de l’herència, celebrada al Tanatori Mémora de Reus, la trobada va reunir una trentena d’as sistents. L’activitat, fruit de la col·laboració entre les enti tats, volia abordar una qües tió delicada i important com l’elaboració d’un testament.
L’advocat especialista en dret civil, matrimonial, mer cantil i successions, Carles Just, encarregat de la ponèn cia, va posar especial atenció en la gestió testimonial com una eina conciliadora en la qual cal tenir en compte di versos factors personals i fiscals. En aquest sentit, va
assenyalar entre les circum stàncies més destacades a l’hora de decidir elaborar testament el fet de tenir béns a repartir, fills a protegir o no tenir te. Segons Just, «hem de concebre el testament com un recurs pacificador que ens permet conciliar els nostres propis interessos personals amb els costos fiscals i pa trimonials que tindran els beneficiaris de la nostra he rència». «A més, cal tenir en compte que l’elaboració ade quada del testament també pot evitar futures controvèr sies familiars sobre la gestió de la nostra herència i el re partiment de béns», va afegir. En la trobada, també es va analitzar com gestionar una herència quan no hi ha testament, una situació que es dona, segons Just, en una tercera part dels casos, i en la qual és la mateixa llei la que estableix qui són els hereus.
poma al forn amb canyella ecològica i xocolata amb oli i sal. El tast formava part del certamen nacional en què les gelateries més ben valorades pel públic tindran l’oportu nitat de participar en la gran final internacional a Itàlia. El programa es va comple tar amb activitats familiars i
espectacles. Per exemple, va comptar amb l’actuació del Cor Ciutat de Reus. El projec te GELATOn the Road neix amb la voluntat de fomentar el reconeixement dels pro ductes locals i potenciar la sostenibilitat en el sector del gelat artesà. Amb la utilitza ció de matèries primeres de qualitat que respectin el medi ambient com a premissa, el certamen internacional de gelats ofereix una oportuni tat als gelatieri de tot el món per compartir coneixements, explorar noves tècniques i de mostrar les seves habilitats.
Solidaritat l Més d’un centenar de persones participen des de Reus a la sortida solidària Distinguished Gentleman’s Ride
El brogit a l’uníson de les motocicletes feu que els caps tombessin cap a una anàloga direcció. Més d’un centenar d’elles s’aplegaven a la plaça de l’Univers i engegaren el motor, puntuals a les 10.30 hores, per encetar el seu recorregut. Sobre elles, els motoristes: homes, majoritàriament, que havien canviat, però, la seva indumentària habitual. Uns amb armilla, altres amb americana, difícil fou escollir entre el corbatí i la corbata. S’havien engalanat per a una ocasió especial. Eren gentilhomes distingits. No estaven exempts els bigotis recargolats que apuntaven el cel. Reus va ser un dels punts de sortida de la Distinguished Gentleman’s Ride, un esdeveniment de caràcter mundial que busca donar visibilitat a dos dels problemes més complexos de la salut masculina i recaptar fons, destinats a la Fundació Movember, per a la causa: el
càncer de pròstata i la salut mental. 135 pilots s’havien inscrit per llançar-se a la carretera a la capital del Baix Camp, on s’havien registrat gairebé 2.500 euros en donacions. L’expectativa havia atret, fins i tot, un grup d’estrangers de parla anglesa, que no dubtaren a posar-se casc i guants i a pitjar el gas a fons per unirse a la iniciativa solidària.
Harley Davidson i Triumph eren les dues marques més representades. El terrabastall dels seus tubs d’escapament feien les delícies de la desena d’amants del motor i curiosos que s’havien apropat per presenciar l’espectacularitat del motor, amb les portes de La Fira Centre Comercial com a amagatall per als més petits, sorpresos per l’impacte sonor. Un dron gaudia d’unes privilegiades vistes des de l’aire. Tampoc faltaren a la cita les Kawasaki, BMW, Suzuki, Yamaha i Honda.
Les 4es Jornades de l’Arròs
Ganxet tanquen amb bon
sabor de boca
No passà desapercebuda una llam-
Gastronomia l Alguns restaurants han omplert diumenges gràcies a l'esdeveniment
Miquel Llaberia
La 4a edició de les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Ganxet tanquen un cop més amb bon sabor de boca amb una vintena de participants. El president de l’Associació d’Hostaleria de Reus (AEH) assegura que «cada any més gent ens visita per tastar l’arròs ganxet. Cada vegada més gent ho sap i ve expressament». Tot i que no ho quantifica, restaurants com el Flaps han tingut diumenges on tot el restaurant es va reservar per tastar l’arròs. «És la segona vegada que participem en
Investigació
L’objectiu és sensibilitzar sobre la salut mental i el càncer de pròstata
pant Ducati que representava els colors de la bandera italiana, una imatge que bé hauria pogut representar Lucio Corsi en la desfilada de banderes prèvia al Festival d’Eurovisió. I si Corsi cantava que volia ser «dur», però que en realitat no és «ningú», els motoristes, en aquesta ocasió, es desfeien de qualsevol màscara i prejudici: només volien sensibilitzar sobre problemes que a
vegades passen desapercebuts, però que mereixen aturar-se un moment i parlar-ne. Perquè si bé anònims — encara que alguna cara coneguda hi hagué entre els participants—, no eren «ningú», sinó 135 persones solidàries que, una a una, i totes elles, marcaven la diferència. «Ara anem a fer un tomb, no freneu a l’últim moment i vigileu a les corbes, anem a gaudir del dia», s’alertava just abans de començar.
El trajecte els va portar direcció a Tarragona i tenia Salou com a meta, on els esperava un photocall i un llaminer sorteig. Era una ruta «tranquil·la, per passar-s’ho bé, per
gaudir-la, per lluir l’eixerits que venim tots». I un rere l’altre, a les 10.36 havien abandonat tots la gran superfície per donar visibilitat a les seves reivindicacions a primera línia de mar.
La Distinguished Gentleman’s Ride va celebrar-se ahir arreu del globus terraqüi, des d’Aruba fins al Nepal. A Espanya, 28 ciutats van formar part de la iniciativa, incloses Barcelona, Girona i Lleida. Des del seu naixement el 2012, el projecte ha recaptat més de 50 milions de dòlars per promoure la salut masculina i les seves sortides han comptat amb 500.000 motoristes de 121 països.
aquestes jornades i hem tingut més demanda enguany respecte a l’any passat. Ve gent sabent que es fan les jornades, cosa que és molt positiva», opina la propietària del restaurant Buidasacs, Sònia Martínez. No obstant això, Perales destaca que és molt important que cada negoci en concret s’ho treballi, ja que són unes jornades obertes on no s’estableix un límit en el preu o diversitat d’arrossos. «La gent ve per les jornades, tal com venen per altres motius com la Festa Major, però que vagin a casa teva ja és una
Una vintena de restauradors han participat en l’edició d’enguany
altra qüestió. Aquí és molt important treballar-ho a través de les xarxes socials o sabent quin espai donar-li a la teva carta», argumenta el president de l’AEH.
Miquel Llaberia
God Save the Queen!, cantaven els anglesos durant el regnat de la difunta Reina Isabel II del Regne Unit. No obstant això, durant els 70 anys en què va ostentar la corona, li va sorgir un competidor molt potent durant la dècada dels setanta i vuitanta; la banda de rock Queen, encapçalada pel carismàtic Freddie Mercury. Un grup que, després de la prematura mort de Mercury l’any 1991, es va convertir en una llegenda mundial que encara avui es recorda. Fins i tot, molts aficionats els recorden formant bandes tribut on es posen en la pell de Freddie Mercury, Brian May, Roger Taylor i John Deacon per homenatjar i recrear els seus concerts.
A més, enguany se celebren els 40 anys de la participació de Queen en el concert Live Aid el 13 de juliol de 1985. Per commemorar-ho, aquest 24 de maig a les 22 hores es durà a terme un concert homenatge a la Sala Lo Submarino a càrrec del Show Must Go On Tribute Queen, grup que des del 2017 recrea a la mítica banda anglesa. Una tasca que, segons explica el fundador del grup i encarregat de recrear al bateria Roger Taylor, Xavi Bocanegra, no és gens fàcil.
«Sempre has de tenir en compte quin és el moment que vols recrear de Queen. Per exemple, enguany fa 40 anys del Live Aid, i això ja té la seva recreació per la història, tant pel que fa a vestuari, la coreografia o el repertori musical», afirma José Manuel Iglesias, cantant reusenc que interpreta a Freddie Mercury. En aquest sentit, el cantant explica que es fa un important treball previ per estudiar i recrear aquell moment, però que sempre acaba existint
l Cultura
‘The Show Must Go On Tribute Queen’ rememorarà l’actuació de Queen durant el ‘Live Aid’ a Lo Submarino de Reus
un marge. Un fet que, segons Bocanegra, no tan sols afecta el cantant, sinó als músics: «Cada músic té una manera
de tocar. Jo puc ser tècnicament perfecte i fer la mateixa base rítmica que feia el Roger Taylor, però sempre hi ha un
Cultura l La tercera Gala Drag de Reus, organitzada per l'entitat H2O, ja coneix les sis finalistes que buscaran ser coronades com a reines. Si Mont-roig del Camp va ser testimoni de la classificació de Drag Kaleidox, Roxy Divine i Miss Honey, el Teatre Auditori de Salou va ser l’escenari escollit per celebrar la segona semifinal, presentada
per l’esbojarrada Titania Lennox. Amb unes 350 persones de públic entregades i desfermades, el jurat va determinar que Luzbel de Lilith, Les Qüins i Alice Little havien estat les millors de la vetllada; cadascuna d’elles, amb un estil personal i intransferible. El cartell de participants es va completar amb Miss Marquesa, Oniria Maar i Drag Dita. El
primer tinent d’alcalde de Salou, Yeray Moreno, va expressar que «no només celebrem un espectacle d’alt nivell, sinó també de llibertat, d’orgull, de dret de ser i d’estimar com qualsevol vulgui». «Queda clar que la cultura diversa i inclusiva interessa i emociona», va afegir. La gran final tindrà lloc el diumenge 25 de maig a La Palma de Reus. SPM
punt que li acabes posant una part teva».
Així i tot, des de la banda asseguren que les opinions re-
budes fins ara són que aconsegueixen ser molt fidels, tot i que la fama de Queen generi una gran pressió que es
Es tocaran cançons com We are the Champions o Bohemian Rhapsody
El grup remarca la dificultat d’interpretar una banda tan icònica com Queen
magnifica sobre la figura de Mercury. «Tots els que ens dediquem a recrear al Freddie, amb molt d’afecte i respecte, no ens acostem per molt que ens ho treballem. Mercury era un artista molt únic amb una veu molt reconeixible. L’únic que podem fer és recrear, posar tots els nostres esforços i fer que la gent s’ho passi bé», opina Iglesias. A més, un dels grans reptes és posar sobre l’escenari cançons que Queen mai va tocar en directe amb Freddie Mercury, com són The Show Must Go On o I Want It All. «Són temes molt icònics, però que ens hem de basar en interpretacions pròpies del que ja coneixem de Queen, o que la banda va fer posteriorment amb altres cantants com Elton John», comenta el José Manuel Iglesias.
Recordant el Live Aid
Actualment, les entrades per l’actuació en memòria del Live Aid a la Sala Lo Submarino ja es poden adquirir a la pàgina web losubmarino.com L’actuació recuperarà grans temes que van tocar aleshores com Bohemian Rhapsody o We are the Champions, però també d’altres. «L’actuació a Wembley van ser només vint minuts i no pots fer anar a la gent només per vint minuts. Així que dins del xou està el Live Aid, però també tocarem altres cançons», comenta Bocanegra.
Societat l Unes 200 persones de tota Catalunya van participar ahir en una jornada lúdica i reivindicativa de la criança LGTBI
Álvaro Rodríguez
«Volem demostrar que les famílies diverses estem presents i existim», aquesta és la principal premissa de l’Associació de Famílies LGTBI de Catalunya (FLG) en paraules de la seva presidenta, Carla Álvarez. Ahir gairebé 200 membres de l’entitat van donar-se cita a Salou per commemorar el Dia de les Famílies.
«El dia del Pare i de la Mare no representa realitats com la nostra», reivindica Álvarez, qui també assenyala la «manca de drets» que tenen les famílies LGTBI davant la resta. Precisament, la jornada va iniciar amb la lectura d’un manifest en denuncia de l’increment dels discursos d’odi i les agressions, les traves administratives per inscriure a criatures al Registre Civil o la manca d’una educació inclusiva en la diversitat familiar.
Això sí, la major part del dia va estar marcada per un component lúdic, on unes 50 criatures van poder gaudir d’un viatge en ferri i un taller de figures de sorra, entre d’altres. «És molt positiu que els nostres fills i filles puguin conèixer a altres que també tinguin dos mares», assenyalava la Patrícia, una de les participants en la jornada. Ella va arribar a Barcelona del País
L’Ajuntament treballa amb el sector privat per tenir més destinacions ‘queer’
Basc amb la seva dona, que és polonesa, poc abans del naixement de la seva filla. La Pa-
trícia destaca que l’associació l’ha ajudat també a «conèixer altres famílies del col·lectiu amb qui crear comunitat».
Una d’aquestes noves amistats és el Mireck, també polonès, qui apunta que «a les escoles no hi ha encara molta diversitat familiar» i veu en jornades com aquestes una
Educació l L'actuació permetrà sumar 62 places, quasi el doble que ara
L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa l’ampliació de la Llar d’Infants Municipal Cavallet de Mar, amb l’objectiu de duplicar la seva capacitat i donar resposta a l’augment de famílies que volen accedir a una plaça pública per a l’eta-
pa 0-3 anys. El projecte suposa una inversió total d’1,1 milions d’euros i compta amb el suport dels fons europeus Next Generation, a través d’una subvenció de 672.870 euros gestionada pel Departament d’Educació, dins del Pla de Sostenibilitat Turística en
Destins (PSTD). Les obres ja estan en marxa i preveuen la construcció de tres nous blocs al mateix solar, situat al carrer Domènec Sugrañes i Gras. Això permetrà incorporar quatre aules noves i espais complementaris com menjadors, sales polivalents, lavabos, vestidors
oportunitat per tal que «no ho vegin com quelcom estrany». Si bé el Mireck assegura que no ha tingut «cap problema» al centre educatiu, sí que considera molt rellevant «fer pedagogia» perquè els nens entenguin les diversitats familiars que existeixen.
La FLG, amb més de 700
i zones de joc a l’aire lliure, cobertes i descobertes. Amb aquesta ampliació, es crearan 66 noves places escolars, que se sumaran a les 82 actuals, doblant pràcticament la capacitat del centre i permetent donar cobertura a la demanda real detectada al municipi.
Salou és el municipi de més de 20.000 habitants que més ha crescut proporcionalment a la demarcació de Tarragona, amb un increment del 57,4%. Les projeccions apunten que l’any 2030 es podrien assolir els 39.500 habitants.
persones associades, és una de les entitats més grans d’aquest tipus a l’estat espanyol. Des de fa anys, celebren aquest esdeveniment a diferents punts del territori català per donar-se a conèixer. Segons la seva presidenta, Salou va rebre aquesta proposta «amb els braços oberts».
Álvarez valora molt positivament «que les institucions públiques s’involucrin» amb la seva tasca.
Les paraules d’Álvarez coincideixen amb les de Júlia Gómez, regidora d’Igualtat de Salou, qui referma que aquesta «és una ciutat d’acollida, oberta i respectuosa amb la diversitat». Per a Gómez, iniciatives com aquesta «contribueixen a construir una societat més justa, integradora i cohesionada».
Una destinació oberta La celebració del Dia de les Famílies Diverses és només un dels actes que acollirà Salou aquest any en matèria de turisme ‘gay-friendly’. Aquest mes de juny també tindrà lloc la ‘Proud of Salou’, la primera festa de celebració de l’Orgull al municipi. D’altra banda, el maig del 2026 està prevista Trobada Familiar Nacional, un acte similar al d’ahir, però amb representació de tot l’estat, on s’espera la visita d’unes 600 persones.
Recentment, l’hotel Blaumar va ser el primer de Salou en rebre el certificat ‘Queer Destination’, que reconeix a empreses turístiques formades en matèria LGTB. Des del consistori volen donar suport al sector privat per augmentar aquests segells.
Municipal l També ha sortit a concurs l’ampliació de l’Oficina de Turisme
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla ha obert el procés de licitació per executar les obres d’urbanització de la Plaça dels Vents i l’ampliació de l’Oficina de Turisme del municipi. El termini de presentació d’ofertes ja està en marxa i finalitzarà el dimarts 3 de juny. Les empreses interessades hauran de fer arribar les seves propostes mitjançant la plataforma Sobre Digital, accessible des del perfil de contractant de l’Ajuntament al Portal de Contractació Pública de la Generalitat.
L’actuació contempla una millora integral de la Plaça dels Vents, un espai estratègic situat a l’entorn de Baix a Mar. El projecte vol reforçar-ne l’accessibilitat, millorar la funcionalitat, afavorir la integració amb l’entorn urbà i optimitzar el drenatge de les aigües pluvials. Paral·lelament, s’ampliarà l’actual Oficina de Turisme per atendre millor les necessitats dels visitants, especialment durant la temporada alta.
El contracte s’estructura en dos lots diferenciats. El pri-
El pressupost per a la plaça és de 732.004 euros i el de l’Oficina de Turisme de 109.042
mer fa referència a les obres d’urbanització de la plaça, amb un pressupost base de 732.004,05 euros. El segon
inclou les obres d’ampliació de l’Oficina de Turisme, amb un pressupost de 109.042,38 euros. En total, el pressupost global de licitació ascendeix fins als 841.046,42 euros.
Els terminis d’execució previstos de les obres són de set mesos per a la reforma de la plaça i de quatre mesos per a l’ampliació de l’oficina, tot i
Oci l El 20 de maig s’obriran les inscripcions per als joves de 3 a 17 anys
L’Ajuntament de Cambrils ofereix un total de 5.000 places d’activitats esportives i de lleure per a infants i joves de 3 a 17 anys aquest estiu. Les inscripcions s’obriran aquest dimarts, 20 de maig, al Palau Municipal d’Esports. Els casals es desenvoluparan per setmanes, del 22 de juny al 22 d’agost, i inclouran serveis d’acollida i menjador. La guia d’activitats completa, el formulari d’inscripció i la informació sobre la tarifació social es poden consultar en línia. Les Cambrivacances, amb
3.500 places per a nens i nenes de 3 a 11 anys, es faran a l’Escola Marinada del 23 de juny al 22 d’agost i a l’Escola Mas Clariana del 30 de juny al 8 d’agost. S’hi faran tallers, jocs, activitats esportives en medi aquàtic i terrestre, i activitats en anglès.
El Summer Cambri, per a nens i nenes de 6 a 12 anys, oferirà 300 places setmanals amb activitats lúdiques i sortides, totes en anglès i a càrrec de professorat titulat. Les Vacances Multiesportives tindran 900 places per a joves de 9 a 14 anys, amb activitats esportives en diferents equi-
paments de Cambrils. Les Sortides a la Platja, per a la mateixa franja d’edat, sumaran 600 places amb activitats esportives i sortides amb bicicleta per descobrir l’entorn. El programa Aventura’t, per a joves de 14 a 17 anys, tindrà 200 places i oferirà activitats com paddlesub, banana, vòlei platja i una activitat estrella cada setmana. A més, hi haurà activitats obertes i gratuïtes com dinamització esportiva a la platja del Regueral a partir del 21 de juny, gimnàstica per a la gent gran i escacs a la fresca. Es manté el sistema de tarifació social amb bonificaci-
Una baralla amb arma blanca a la Pineda deixa un ferit
Successos l El presumpte agressor, un home de 28 anys, va ser detingut pels Mossos
Marta Omella Blanco
que les empreses licitadores poden proposar calendaris més curts si així ho consideren oportú i tècnicament viables. Tota la documentació i l’accés a la plataforma de presentació d’ofertes es poden consultar a través del perfil de contractant de l’Ajuntament d’Altafulla: https://goo. su/vWAE1.
Una baralla amb arma blanca va deixar un home ferit greu la matinada d’aquest darrer diumenge a la zona d’oci nocturn de la Pineda. Els fets van tenir lloc cap a dos quarts de tres de la matinada, en el marc d’una disputa que va anar pujant de to fins a derivar en una agressió amb arma blanca, segons han informat fonts policials. En arribar al lloc dels fets, els Mossos d’Esquadra van localitzar un home amb diverses ferides d’arma blanca.
El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) el va atendre al mateix punt i posteriorment el va traslladar d’urgència a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, on es troba ingressat en estat greu. El presumpte agressor, un home de vint-i-vuit anys amb antecedents policials, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra poc després dels fets. La policia manté oberta la investigació per esclarir les circumstàncies exactes de l’incident i determinar les responsabilitats que se’n puguin derivar.
Es manté el sistema de tarifació social amb bonificacions per activitats
ons del 25 %, 50 % i 75 % per a les activitats i serveis, i del 25 % i/o 50 % per a les activitats de l’Estenedor, adreçades a joves de 12 a 17 anys. Les sol-
licituds es poden fer fins al 20 de juny, en línia o presencialment amb cita prèvia. Cambrils també acollirà quinze campus esportius i esdeveniments com la
Mobilitat l La calçada dreta quedarà inhabilitada durant tres setmanes entre els punts quilomètrics 6 i 9
Redacció
Avui comencen les obres de millora de l’asfaltatge de l’autovia A-27 al seu pas per Constantí i la Pobla de Mafumet. Per aquest motiu, des de les 20 hores es produirà un tall a la calçada dreta entre els
punts quilomètrics 6 i 9. El tràfic es desviarà per la calçada de l’esquerra, la qual quedarà inhabilitada per al doble sentit de la circulació. Aquests són uns treballs llargament reivindicats pel sector dels transportistes i els usuaris d’aquesta via. Ara,
L’ACA destina 4,2 milions d’euros per pal·liar la sequera al Priorat i al Baix Camp
Medi ambient l Els ajuts serviran per finançar camions cisterna o millorar dipòsits
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) destinarà 4,2 milions d’euros en ajuts per a palliar la sequera a les conques del Siurana, Riudecanyes i Montsant. L’organisme de la Generalitat ha resolt la convocatòria atorgant 31 ajuts -21 al Priorat, 8 al Baix Camp, 1 a la Conca de Barbarà i 1 a la Ribera d’Ebre- que han de permetre executar una inversió global de 4,9 milions d’euros. Les subvencions serviran per a finançar el transport d’aigua en camions cisterna,
millores en dipòsits i tractaments de potabilització, construcció de noves captacions, reparació de fuites, entre d’altres. Segons ha recordat l’ACA, les zones beneficiades són les més afectades per la sequera que ha viscut Catalunya des de finals de 2020. La mitjana dels ajuts ha estat propera als 135.000 euros i, de mitjana, els ajuts cobriran el 91% del total dels costos. Les despeses objecte de subvenció s’han de realitzar entre l’1 de juny de 2024 i el 31 de desembre de 2025. L’ACA ha remarcat que, en aquest
el Ministeri de Transports ha inclòs l’adequació en un contracte global de manteniment de carreteres amb un valor de 15,3 milions d’euros. La previsió és que les obres, i conseqüentment el tall de la via, s’allarguin fins al pròxim 9 de juny.
Segons els càlculs de la Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona (FEAT), més de 3.000 camions passen cada dia per aquesta carretera, ja que suposa la principal connexió entre el Port de Tarragona i el pol industrial de Tarragonès. A
Imatge del pantà de Siurana aquest abril al 25%. Eloi Tost/ACN
Les zones beneficiades són les més afectades per la sequera
cas, s’ha permès avançar els diners per al desenvolupament de les obres, i per l’altra, s’ofereix flexibilització en cas que s’opti per una altra solució per garantir l’abastament.
L’estat de la carretera ha estat denunciat pel sector dels transportistes
Més de 15 MEUR a Tarragona
El Ministeri de Transports està abordant les labors de manteniment preventiu i millora del ferm de 1.516 km de carreteres convencionals de tot l’estat, incloent-hi algunes autopistes i autovies.
Per a això, es van licitar tres contractes dividits en un total de 25 lots. Els treballs que comencen avui s’emmarquen en el lot 4 del contracte licitat per a les comunitats d’Aragó, Catalunya, Múrcia, La Rioja i Comunitat Valenciana, amb un pressupost de licitació de 90,6 milions d’euros (IVA inclòs).
A Catalunya, aquest lot dedicarà un pressupost de 15,3 milions i s’actuarà a les carreteres tarragonines A-27, A-7N, AP-2, AP-7, N-235, N-240, N240A, N-340, N-340A, N-42, N420A i T-11. L’actuació s’inclou dins del programa de conservació i manteniment de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, en el qual aquest Ministeri ha invertit 118,59 milions d’euros des del 2018 a Tarragona.
aquesta xifra se li hauria de sumar el pas de centenars de turismes, un tràfic que s’ha vist augmentat des de l’obertura del túnel del Coll de l’Illa. El pas continuat de vehicles pesants havia propiciat un paviment desgastat i ple de sots. Aquest fet va comportar fins i tot una senyalització que obligava a reduir la velocitat en aquest tram. Des de la FEAT havien denunciat reiteradament el «perill la seguretat i comoditat» dels vehicles en aquesta via.
Societat La Music Valls Va de Vins ha tancat aquest cap de setmana la seva onzena edició amb un èxit de participació.
La mostra, celebrada els passats divendres 16 i dissabte 17 de maig al Pati de Valls, ha combinat vi, gastronomia i música en directe en un ambient vibrant i molt concorregut. El certamen,
Societat La documentació, cedida per Enric Ribé, prové de les famílies Robusté i Roca
Redacció
L’Arxiu Municipal de Valls ha rebut dos importants fons patrimonials gràcies a la cessió d’Enric Ribé Robusté, formalitzada el passat 16 d’abril amb la signatura d’un contracte de comodat amb l’Ajuntament. Es tracta dels fons Família Robusté (amb 32 pergamins i 501 documents entre 1337 i 1941) i Família Roca (54 documents entre 1868 i 1931), que estaran disponibles en línia aquest mes de maig. La documentació, que inclou compres, testaments, llibres de comptes i
un arbre genealògic del 1172 al 1683, reflecteix l’evolució d’una nissaga pagesa benestant establerta a Valls des del segle XIII. El fons Robusté és singular per la seva antiguitat i pel volum de pergamins que aplega. L’Arxiu també destaca donacions complementàries com les fetes l’any 2018 pel propietari d’un immoble del carrer de la Carnisseria i, el 2022, per l’Associació Cultural l’Aleta. Totes contribueixen a preservar i completar aquest patrimoni històric familiar de gran valor per a la ciutat i per a la recerca local i acadèmica municipal.
que enguany ja preveia una gran afluència amb la presència rècord de catorze cellers de la DO Tarragona, ha complert les expectatives amb una notable assistència de públic. A més dels tastos i novetats vinícoles, la cita ha estrenat la primera Mostra d’Aiguardents, ha inclòs activitats familiars al centre històric
i ha ofert sis concerts amb noms destacats com Dani Nel·lo, Rambalaya, Donallop i Maria Pascual & Punch Trio. També han tingut una gran acollida les propostes gastronòmiques dels restauradors vallencs i la vinculació amb el Museu Casteller, que ha ampliat horaris i activitats. Redacció/Ajuntament de Valls
Mobilitat La plataforma va celebrar dissabte un acte per avisar dels riscos del projecte
Redacció
La plataforma Mercaderies per l’Interior ha tornat a alertar dels riscos que comporta el pas de trens de mercaderies, algunes de perilloses, prop de zones habitades. Ho va fer aquest dissabte en un acte celebrat al Museu de la Ràdio Luis del Olmo de Roda de Berà, amb una sala plena que reflectia l’interès de la ciutadania pel tema.
El catedràtic de Dret Civil Sergio Nasarre va denunciar que la posada en marxa del tercer carril ferroviari suposarà una vulneració dels drets fonamentals i una greu amenaça per a la salut pública, la seguretat, el patrimoni i el medi ambient. Va advertir que el trànsit de trens més llargs i pesants incrementarà els riscos i el percentatge de mercaderies perilloses que passen per Tarragona i l’abast d’una fuita de diòxid de sofre.
L’assistència en la xerrada portada a terme a Roda de Berà el darrer dissabte. Mercaderies per l’Interior
L’entitat demanda que el transport de mercaderies es desviï per l’interior
També va remarcar que hi ha veïns que ja pateixen conseqüències com insomni, estrès o ansietat pel soroll. La plataforma prepara iniciatives legals i confia en el suport del Parlament Europeu. Vanessa Climent, membre de la plataforma, va reclamar acció política i va cridar a fer pressió conjunta a Madrid per exigir solucions reals.
El Nàstic és equip de play-off. No ho ha segellat per mèrits propis, perquè l’empat gris contra la Segoviana podria haver ficat als grana en un embolic. Ha sigut gràcies a les derrotes del Zamora i del Bilbao Athletic. Un regal de final de curs que dona impuls a un vaixell que, tot i que té nou capità, conserva les mateixes esquerdes a la quilla.
Amb un 2-2 es va acomiadar Dani Vidal i amb un 2-2 s’estrena Luis César. Tots dos partits van tenir un guió similar. El Nàstic va mostrar de nou les seves urpes afilades en atac, aquesta vegada va ser a través d’Antoñín Cortés. El davanter andalús va ser diferencial sense marcar. Primer, va convertir una pilotada en llarg d’Óscar Sanz en un gol gràcies a la seva persistència. Va guanyar el duel directe contra el seu defensor i va brindar en safata el gol a Marc Fernández. Cinc minuts després, l’andalús va liderar un contraatac tot solet, per llavors donar-li el protagonisme a Víctor Narro. En deu minuts, el Nàstic es col·locava amb un 0-2 enganyós. Tot i que la potència grana amenaçava golejada, com va passar contra el Lugo, la necessitat del rival va acabar per igualar el partit. En dos serveis de cantonada diferents. El primer amb una rematada amb el peu al punt de penal i, el segon, amb un cop de cap al primer pal que va topar al travesser abans de botar dins de la porteria de Dani Rebollo.
La Segoviana duia la batuta del duel i el més significatiu era que, el córner del segon gol, era el vuitè en contra del Nàstic en menys de mitja hora de partit. Els grana no van tornar a buscar porteria fins al temps de descompte, quan David Concha i Roberto Torres van tenir opcions per marcar el 2-3. Aquest resultat també es podria haver donat a la inversa, perquè la Segoviana també en va tenir d’ocasions. Finalment, els grana van acabar per esgarrapar segons al temps de descompte amb Álex Jiménez defensant una pilota en el córner visitant contra una Segoviana amb deu.
Va ser un partit dolent. Amb aquesta mateixa claredat ho va descriure el tècnic del Nàstic, Luis César, en el postpartit a través dels micròfons de Tarragona
Ràdio: «El Nàstic s’ha posat 0-2 quan no s’ho mereixia. Estem molt lluny de la identitat que vull construir aquí. El partit no m‘ha agradat absolutament res». Amb només cinc entrenaments a l’esquena, aquest Nàstic va mostrar les ma-
Futbol l Els grana es van deixar empatar contra la Segoviana en un partit gris en l’estrena de Luis César
teixes virtuts que ja tenia i també les mateixes debilitats.
Autocrítica i treball
El Nàstic va segellar el tercer play-off en quatre anys, un mèrit remarcable en una categoria tan igualada com aquesta. Amb tot, és la primera vegada que s’assoleix amb un regust tan amarg. Lluny queda ja la festa absoluta que va suposar la certificació del play-off amb la victòria al camp de l’Alcoyano el curs 21-22. També resulta agredolç recordar-se de l’any passat, com en aquesta mateixa jornada es va guanyar la segona posició al camp del Barça Atlètic i la darrera jornada era festa per certificar una posició de poder.
El Nàstic entra ara al play-off amb dubtes i amb una promesa: el treball. César va ser autocrític: «No m’ha agradat l’equip ni amb la pilota ni sense. No m’ha agradat ni a camp propi ni al contrari. El partit em diu: Luis, has d’entrenar això, perquè no està funcionant».
L’autocrítica és un
bon fonament per al treball i, amb el play-off assegurat, es té tranquil·litat. César ha guanyat temps per treballar sense pressió. Temps per adaptar l’equip al seu estil. Temps per
preparar els jugadors per al play-off. Temps per assolir l’ascens. Ara mateix, s’ha de confiar en aquesta promesa. Només el temps dirà si César n’ha disposat del suficient.
L’apunt
L’afició grana no va deixar sol el Nàstic a l’Albuera
Una cinquantena de nastiquers van acompanyar a l’equip en la darrera sortida de la lliga regular contra la Segoviana. La Marea Grana present es va fer notar animant durant tot el partit, un esforç que va ser agraït pels jugadors al final del partit i també del club, que va destacar «gràcies i molt d’honor» a través d’X
Autocrítica i promesa
César va destacar que «no m’ha agradat res» del partit i que treballarà en millores
CLASSIFICACIÓ Equip Pts J G E P
Futbol l Només pot ocórrer en cas de triple empat, ja que els grana surten beneficiats per diferència de gols
El Nàstic de Tarragona encara té obert un camí a l’esperança per escalar fins a la tercera posició. Amb l’amarg empat del dissabte contra la Gimnástica Segoviana i les derrotes del Bilbao Athletic i el Zamora van atorgar als de Luis César el bitllet al playoff d’ascens. A més, l’empat de la Real Sociedad B i la sorprenent derrota de l’Andorra contra el Sestao River a casa obren un camí miraculós a recórrer per escalar posicions a la darrera jornada de lliga. Això sí, per aconseguir-ho, el Nàstic ha de guanyar a l’Arenteiro i –tan sí com no– la Real Sociedad B i l’Andorra han de perdre els seus partits. Ara mateix, el Nàstic és el cinquè classificat amb 56 punts, una posició que, en el play-off, enfrontaria als tarragonins contra el segon classificat de l’altre grup, ara mateix el Real Murcia. No només els grana s’enfrontarien al suposat equip més en forma de la categoria, si no que tindrien el desavantatge de jugar el segon partit fora de casa. En canvi, escalar fins a la tercera posició atorgaria als grana poder jugar la primera eliminatòria –com a mínim– amb la tornada al Nou Estadi. Per-
Pobla de
què això succeeixi, els grana han de guanyar a l’Arenteiro i la Real Sociedad B ha de perdre a casa contra el Celta Fortuna –un rival que no es juga res– i l’Andorra ha de perdre al Reino de León contra una Cultural Leonesa que ha de guanyar per segellar l’ascens directe. Només en cas de tri-
En la darrera jornada, la Real Sociedad B rep el Celta Fortuna i l’Andorra visita Lleó
i fa un pas important per
Futbol l David Cabezas va brillar amb un doblet contra el segon classificat
Arnau Montreal Quesada
La Pobla de Mafumet va posar un peu i mig a la permanència a la lliga Elit després d’assolir una victòria de mèrit contra el Vilanova i la Geltrú el passat dissabte. El davanter David Cabezas va ser el pobletà més destacat assolit un doblet que va encarrilar el partit.
Amb aquest triomf, el filial del Nàstic evita el descens directe a Primera Catalana. Matemàticament, els pobletans no poden quedar entre les darreres quatre posicions, on ara mateix estan lluitant per evitar el Valls i la Rapitenca. Amb tot, els de David Escandell encara no estan salvats
del tot, perquè poden patir els descensos compensats. En cas que cap equip català acompanyi al Reus FC Reddis a Segona Federació, hi haurà un descens compensat que faria que de la lliga Elit baixés també el 12è classificat. Amb 39 punts, la pobla està a dos d’aquesta posició de perill
ple empat a 59 punts el Nàstic sortiria beneficiat.
La normativa
La Real Federación Española de Fútbol estableix en el pla de competició una sèrie de normes per desempatar un empat entre dos o més equips. En cas d’empat, en primera ins-
així que haurà d’assegurar-se guanyant a la Rapitenca el pròxim i últim duel. Als vint minuts de partit, Cabezas no va perdonar un error en la sortida de la pilota visitant per posar l’1-0. Deu minuts després, va aprofitar una assistència de Santi Guzmán per enviar una pilota a l’escaire i posar el 2-0. Malgrat que a la represa el Vilanova va escurçar distàncies, Cabezas va intervenir per solucionar el duel. En un córner, el davanter va rematar i un defensor se la va acabar empassant per posar el 3-1 final.
de gols entre els equips implicats en els partits que s’han enfrontat entre ells, una xifra que també hi ha triple empat amb diferència de 0 gols. En aquest cas tant Nàstic com Andorra han marcat i han rebut 4 gols i la Real Sociedad B ha marcat i ha rebut 5 gols. En el tercer punt de desempat el Nàstic sortiria victoriós. La regla ara valora la diferència de gols totals a la categoria, una xifra que valora els gols totals marcats i els gols encaixats. Ara mateix, la Real Sociedad B lidera aquesta dada amb +16 i el Nàstic seria el segon amb +14. L’Andorra és el tercer en discòrdia amb +11. Amb tot, per arribar fins aquí necessàriament la Real Sociedad B i l’Andorra han de perdre i el Nàstic de guanyar. Per guanyar o perdre un partit, com a mínim ha d’haver-hi un gol de diferència. Llavors, el Nàstic, com a mínim, acabaria amb un +15 i, en aquest cas, la Real Sociedad B baixaria també al +15. En aquesta situació d’empat, el desempat afavoriria el Nàstic en baixar al següent punt: nombre de gols a favor. El Nàstic, amb 57, supera amb escreix als seus rivals.
Alternatives
tància es fa ‘lligueta’ en la qual només compten els punts que han aconseguit l’Andorra, el Nàstic i la Real Sociedad B entre ells. En aquest punt, tots tres empaten 5 punts, perquè tots han sumat una victòria i dos empats entre ells.
En el següent punt de desempat, es valora la diferència
El Nàstic també podria acabar quart amb altres combinacions. Si l’Andorra guanya i la Real Sociedad B perd, el Nàstic igualaria el filial basc i, amb l’empat, té l’average per quedar 4t classificat. Això no passaria a la inversa, perquè, en un empat contra l’Andorra, és el conjunt del Principat qui té l’average guanyat.
La combinació tan específica de resultats fa que sigui un escenari difícil, però es presenta com una oportunitat per al Nàstic per escalar posicions i assolir una posició més favorable al play-off.
Igualada HC. Guillem Torrents, Marc Rouzé, Roger Bars, Marc Carol i Miguel Cañadillas. ´També van jugar Biel Llanes, Joan Ruano, Joel Roma i Eduard Fernández. CP Calafell. Gerard Camps, Jero Garcia, Jepi Selva, Aleix Marimon i Sergi Folguera. També van jugar Jan Escala,Sergio Miras i Joaquin Olmos. Gols. 1-0, Roger Bars (38’); 2-0, Marc Rouzé (50’) i 3-0, Marc Rouzé (50’). Àrbitres. Jonathan Sánchez, Albert Barba i Ignacio Garmendia. Incidències Primer partit del play-off de l’OK Lliga disputat a Complex esportiu Les Comes.
Hoquei Patins Els verds van disputar un partit intens contra l’Igualada
Arnau Montreal Quesada
Tocarà forçar el tercer partit amb una victòria al Joan Ortoll. El CP Calafell va perdre el primer assalt contra l’Igualada en un duel molt intens i ple de faltes que van brindar moltes oportunitats per guanyar als de Guillem Cabestany. En el tram final del partit els verds van tenir fins a
tres jugades de bola aturada, però les dues faltes directes es van estavellar als pals i Sergio Miras va errar un penal. En el darrer minut i sense porter, l’Igualada va castigar amb el 3-0 final.
El conjunt de Guillem Cabestany va entrar al partit preparat per a la guerra. Des del primer minut, l’Igualada va rebre la intensitat calafe-
El jugador del Calafell Joaquin Olmos durant un duel d’aquesta temporada. Gerard Martí
llenca amb pals. Els àrbitres ho van tenir difícil per mesurar el barem de les faltes, perquè els dos equips van forçar de valent. En aquesta lluita, el duel es va igualar al màxim fins que Jero Garcia va acabar
Hoquei l Un festival d'aturades del porter dona l'avantatge a l'eliminatòria
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Virginias ha colpejat primer a l’eliminatòria. El conjunt de Jordi Garcia es va emportar el primer triomf amb un 3-2 a la Bombonera que va tenir dos noms propis: Martí Casas i Càndid Ballart. El primer va ser la llança. Casas va estar especialment inspirat en la bola aturada i, amb un hat-trick, va posar la salsa dels gols en el partit. El segon va ser l’escut. Ballart, amb un festival d’aturades va aguantar l’equip quan més se’l necessitava. A més, va aturar les tres faltes directes del Noia, posant la cirereta en el pastís a l’última, a dos minuts del final, salvant també el refús. El partit de dissabte va encetar de la millor manera. L’estratègia en la primera jugada del partit va posar un 1-0 matiner que va donar tranquil·litat. Malgrat això, el
El porter del Reus
Els reusencs assoleixen un 3-2 i hauran de sentenciar el passi dissabte
Noia va igualar el marcador i podria haver capgirat el duel, però Ballart no ho va permetre. Martí Casas sí que va tenir
l’encert a la bola aturada. La primera la va enviar a l’escaire i la segona se la va jugar per driblar el porter amb un toc d’estic. En els minuts finals de bogeria, el Noia va retallar distàncies per continuar insistint fins que va arribar el final del partit. L’empenta visitant va ser inefectiva per un Ballart que es va fer enorme.
Sergi Folguera va enviar una falta directa al pal dret i l’altra a l’esquerre
per cometre la primera falta directa del partit amb targeta blava inclosa. El porter calafellenc Gerard Camps es va mantenir serè i va aturar el mà a mà per mantenir la igualtat a l’electrònic.
El partit va marxar al descans amb aquesta calma tensa i així mateix es va reprendre. Cap dels dos equips tenien ocasions clares i el comptador de les faltes tampoc s’augmentava tan ràpida-
Poliesportiu l Un total de 224 esportistes van competir el passat dissabte a Tarragona
Raúl Martín i Anna Subirana es van proclamar campions de la segona edició de la Tàrraco Aquatló del darrer dissabte. Els dos esportistes es van coronar a la categoria
Sprint que constava d’un quilòmetre nedant a les aigües de la platja de l’Arrabassada de Tarragona i 5 quilòmetres corrent per l’entorn, un recorregut que van completar un total de 224 esportistes. Martín, del Salou Triatló
ment per la permissivitat arbitral. Amb tot, era inevitable arribar a les desenes i l’Igualada no va perdonar i Roger Bars va marcar l’1-0 amb un xut potent. Tot seguit va arribar el moment del Calafell. Sergi Folguera va buscar l’escletxa, però va estavellar la falta directa al pal dret del porter rival. Un minut després, el Calafell va gaudir d’un penal, però Sergio Miras va errar. Aquesta no va ser la darrera opció, perquè, a la següent jugada, una blava va brindar una nova falta directa. Aquesta vegada, Folguera la va estavellar al pal esquerre. Amb la sensació d’haver desaprofitat una oportunitat de guanyar, el Calafell es va bolcar en atac. Ja en el darrer minut i sense porter, l’Igualada va acabar castigant amb dos gols més que van posar el 3-0 final i l’avantatge momentani a l’eliminatòria.
Marta Pardillos i Asier Oviedo van ser els campions de la categoria Jove
Costa Daurada, va assolir la marca de 30’16’’ i Marc Zaragoza (CT Cornellà) i Daniel Martínez (CET Distance Z5) van completar el podi masculí. Pel que fa a la categoria femenina, Anna Subirana (Prat Triatló) va ser la guanyadora amb una marca de 33’57’’. Paula Guerrero (CN Sabadell i Emmanuelle Grandin (CT Cerdanyola) van tancar el podi en segona i tercera posició. Pel que fa a la categoria Jove, de 2,3 km en total, Asier Oviedo (CT Cornellà) va ser el campió amb una marca de 12’50’’. La tarragonina Marta Pardillos (CE Katoa Barcelona) es va emportar la medalla d’or femenina amb una marca de 13’14’’. Des del Club Natació Tàrraco, entitat organitzadora de l’esdeveniment, van destacar que «fem un balanç més que positiu, on les inscripcions han augmentat més d’un 15% respecte a l’edició anterior i amb molta més competitivitat».
Ràdio Televisió Espanyola sol·licitarà a la Unió Europea de Radiodifusió (UER), organitzadora del festival d’Eurovisió, que s’obri un debat sobre si els conflictes bèl·lics condicionen el televot. Diversos països també faran la mateixa petició, «en considerar que el televot està afectat pels conflictes bèl·lics que es produeixen actualment i que poden fer que la cerimònia perdi la seva essència cultural», ha assenyalat aquest diumenge RTVE en un comunicat. A més a més, la delegació espanyola demana saber com s’ha distribuït el vot espanyol; «és a dir, quants vots va rebre cada país a Espanya», ha afegit. Ara mateix, només es pot conèixer —després de sollicitar les dades a la UER— la
quantitat de vots que hi ha hagut i com s’han fet. Durant la primera semifinal, el televot d’Espanya va es-
tar format per 774 trucades, 2.377 SMS i 11.310 vots en línia. Unes xifres que van augmentar substancialment a la final:
Religió l Prevost recorda les víctimes dels conflictes bèl·lics
ACN
El papa Lleó XIV ha iniciat el seu pontificat en una cerimònia d’entronització solemne celebrada a la basílica de Sant Pere del Vaticà. ««Cal una Església unida que es converteixi en ferment d’un món reconciliat. En aquests
temps, encara veiem massa discòrdia i massa ferides causades per l’odi, la violència, els prejudicis, la por al diferent i un paradigma econòmic que explota els recursos de la Terra i margina els més pobres», ha expressat el pontífex en la seva homilia davant de més de 150 delegacions d’arreu
del món. Prevost ha rebut el tradicional anell del Pescador i ha recordat les víctimes en els conflictes de Gaza, Myanmar i Ucraïna. «A Gaza, els nens, les famílies i els ancians supervivents estan passant fam», ha denunciat el Papa. «A Myanmar, noves hostilitats han destruït joves vides
7.283 trucades, 23.840 SMS i 111.565 vots en línia. Això es va traduir en 12 punts a Israel; 10 a Ucraïna; 8 a Polònia; 7 a
innocents. I la turmentada Ucraïna espera per fi negociacions per una pau justa i duradora», ha continuat Lleó XIV en unes paraules just abans de la pregària del ‘Regina Caeli’. «Saludo a tothom amb el cor ple de gratitud en l’inici del meu ministeri», ha començat la seva prèdica Lleó XIV. «En aquests últims dies hem viscut un temps particularment intens. La mort del papa Francesc ha omplert de tristesa els nostres cors i ens hem sentit com unes ovelles sense pastor», ha recordat el nord-americà Prevost.
El govern israelià va atacar Sánchez per les votacions espanyoles
Estònia, 6 a Finlàndia; 5 a Suècia, 4 a Àustria; 3 a Albània; 2 a Noruega, i 1 França, segons ha detallat l’ens públic.
Melody antepenúltima
Després de quedar en antepenúltima posició al Festival d’Eurovisió, Melody no va voler fer declaracions a la premsa. Tot i això, durant la passada matinada, la cantant sevillana ha difós un vídeo a les xarxes socials en què declarava: «Amb el que em quedo és amb l’amor, l’afecte i el respecte que tots els països han mostrat, darrere de càmera, a nosaltres i al
nostre treball». Melody ha afegit: «Estic molt satisfeta amb l’actuació que he fet. Em sembla que hem fet una gran feina. El meu vestit m’encanta, vocalment ha estat... estic molt feliç. Els ballarins són uns màquines tots. Estic molt contenta». Després de confessar estar «una mica cansada», va avançar que més endavant parlarà «una mica més llarg i estès« amb els seus seguidors de tot el que ha vist i el que pensa. La cantant d’’Esa Diva’ ha conclòs el vídeo dient: «Però senyors, que estic molt feliç i molt satisfeta perquè nosaltres hem guanyat: l’amor està per sobre de tot. I que visqui l’art i la música, encara que de vegades prevalguin altres coses, però que visqui l’art».
Israel treu pit El ministre israelià de la Diàspora i Lluita contra l’Antisemitisme, Amichai Chikli, ha dirigit aquest diumenge un missatge a X al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre la puntuació donada pel televot espanyol a Israel a Eurovisió (12 punts, la màxima): «Sembla que els espanyols han parlat».
k Roda el món i torna el mot k
Hauria pogut triar VAR, clásico, federació o directament Reial Podrit, que és com el meu pare, fill d’una generació d’humor blanc forçós, anomenava aquesta encarnació de l’Espanya tramposa i sense escrúpols de sempre. Però al final m’he estimat més la forma del títol perquè així també hi puc esquitllar la variant popular d’àrbitre, àrbit, que confio que els diccionaris recolliran algun dia. En realitat, i per desgràcia, el tema no és gens nou, ans al contrari. En aquesta mateixa secció en vam parlar ara fa quatre anys (en aquell cas el robatori, l’enèsim, va tenir lloc durant un Barça-Rayo), i les coses que en vam dir són perfectament vàlides encara ara (i temo que ho continuaran essent també la pròxima vegada), de manera que les aprofitarem. Aquell dia començàvem amb l’associació d’idees entre l’arbitratge esportiu i els tribunals espanyols, que dirimeixen les batusses que tenim amb l’enemic, en aquesta farsa permanent de democràcia en què fem veure que és possible cohabitar. I d’entrada ens endúiem una bona sorpresa, perquè no ens imaginàvem l’origen del mot en qüestió. Resulta que àrbitre (i tota la seva família, que no és precisament escassa: quasi una vintena de derivats) procedeixen d’un verb tan poc prosaic com albirar. Encara que, per ser exactes, aquest titular s’hauria hagut de redactar d’una altra manera: el verb albirar té una vintena de derivats, dels quals més de tres quartes parts corresponen a la branca d’àrbitre. Sí, ara millor.
Ak Editorial k
hir unes 200 persones d’arreu de Catalunya es van desplaçar fins a Salou per a commemorar el Dia de les Famílies Diverses. Es tractava d’una jornada lúdica i reivindicativa de la criança LGTBI, per tal de donar visibilitat a tota mena de famílies, així com per denunciar els discursos d’odi, les agressions, les traves administratives per inscriure a criatures al Registre Civil o la manca d’una educació inclusiva en la diversitat familiar. Salou s’ha posicionat com un destí referent per al món LGTBI i així es va demostrar durant la jornada d’ahir. El fet que un municipi destini recursos i esforços
a destacar-se com un espai segur i agradable per al col·lectiu LGTBI és de lloar, però demostra també que encara som lluny, com a societat, d’assolir l’objectiu desitjat. La normalitat completa, la inclusivitat amb tots els ets i els uts, arribarà quan tots els municipis siguin segurs i agradables per a tothom. El mateix passarà quan no sigui necessari organitzar un Dia de les Famílies Diverses. Encara queda molta feina a fer, en aquest sentit i en molts d’altres, i ajuntaments com el de Salou s’esforcen perquè la batalla contra els intolerants es guanyi com més aviat millor.
k Tribuna
AEl verb alvirar té una vintena de derivats, dels quals més de tres quartes parts corresponen a la branca d’àrbitre
Però anem a pams, que si no no s’entendrà res. Albirar és un verb amb dos significats (1. Formar judici sobre una cosa, imaginar-se com és. 2. Veure de lluny (una cosa) sense distingir-la bé), el segon dels quals és el que ha donat peu a l’ús quasi exclusiu que en fem avui, sempre en àmbits poètics. És un verb pràcticament inexistent en la llengua informal. Però en realitat es tracta d’una evolució, atès que prové del llatí arbitrare, que ja al segle XIII tenia el significat de ‘judicar’ i també d’examinar, veure sense ser vist’, derivat d’arbiter, -tri, testimoni ocular. El nexe semàntic no pot ser més clar. Així doncs, acomplida la transformació fonètica, albirar va generar tres mots més: albir, albirador i albirament. Només el primer s’escapa una mica del terreny de l’expressió lírica mitjançant el sintagma lliure albir, ‘poder de la voluntat de decidir lliurement’, no casualment intercanviable amb lliure arbitri
La setmana entrant el veurem, juntament amb els quinze que falten.
Pau Vidal
Filòleg i escriptor
mb l’elecció del nou Papa, Lleó XIV, l’Església catòlica ha conclòs el període d’elecció del nou líder després del traspàs de Francesc; el tràmit ple de tradició i serietat ha comportat fer obrir al món una realitat que, en funció de la cobertura mediàtica, ha posat sobra la taula de discussió moltes reflexions, especialment les que suposen la tasca internacional, en tots els vessants, d’una referència absoluta com és la manera de fer del líder de l’Església catòlica en cada problema obert.
Hem pogut veure, per sobre del debat de la tria papal, el fet per l’anterior cap religiós, i les perspectives de futur que s’espera del nou cap, en una lectura, segurament, interessada depenent dels qui feien l’anàlisi, però en tot cas si s’ha refermat, sense discussió, el pes de l’església i el que comporten les seves decisions en els conflictes de tot ordre vigents, tant pel que fa als punts bèl·lics, com a la greu situació personal de milers de ciutadans globals que necessiten respostes urgents, per no caure en una fallida de supervivència insuperable.
Segurament quelcom pot quedar-se en el «pompa» i la «parafernàlia», o la mateixa espectacularitat cinematogràfica del fet singular de la fórmula d’elecció, però no estaria de més, també, «llegir» entre línies tot el succeït, com fórmula d’entesa objectiva de cara als reptes que té plantejat el nou Pontífex, que «neix» amb un «pes mediàtic global», fora de dubte, que esperem que esmerci poder trobar respostes adients, en un món on les diferències, els desacords, els anuncis de guerra, etc., són molt propers.
Tampoc oblidem la cobertura televisiva que s’ha volgut donar a tota la dinàmica de l’acomiadament i la benvinguda, com cares de la mateixa realitat, que ha permès comprendre l’evidència real del catolicisme i el seu pes innegable, inclús per aquells més propers al menyspreu per la religió; per tant, aquest marc de preocupació general hauria de ser un primer pas per poder analitzar amb objectivitat, especialment les bonances que pot suposar la intervenció del Papa Lleó XIV en molts conflictes de difícil solució, si no s’aconsegueix una capacitat de comprensió per tots els implicats poc repetida. No hauríem d’oblidar, allò tant repetit com saber escoltar i el perdó en si mateix, com base no solament de l’església, sinó necessari i útil en un món on encara sembla que la ideologia es troba per sobre de les persones, i on el conflicte global es veu assentat sobre un “pragmatisme manipulat” en funció de no sé quins interessos.
Estem en portes de canvis a grans nivells, on la veu de l’església haurà de dir la seva
És evident que queda molt per fer i diàriament assistim a anuncis de nous bel·licismes consolidats o en potència a curt termini, per tant, serà vital que tot això pugui reconduir-se si no volent trobar-nos en una globalitat
apuntada permanentment a la divisió, fora del realisme, i amb el convenciment que el conflicte és l’única opció per resoldre les diferències. L’evidència d’una església criticada per manca de respostes cap a temes emblemàtics puntuals, haurà de ser superada per un nou líder al qual li queda una tasca inacabable, per fer possible que la seva «opinió» serveixi de base per tornar cap a enteses difícils, però en tot cas, imprescindibles per la nostra pròpia supervivència. També qüestions estel·lars com el que suposa el transhumanisme i les noves tecnologies, respecte a l’impacte social d’aquestes, haurà de ser una referència obligada, on el Vaticà tindrà molt a dir, tal com ja ho ha posat de manifest el nou Sant Pare, al parlar d’intelligència artificial. En qualsevol cas estem en portes de canvis a grans nivells, on la veu de l’església haurà de dir la seva, però en tot cas, no oblidem la feina que pot continuar fent, davant una realitat compartida que massa vegades passa desapercebuda. És evident que el cicle que es reinicia, suposarà discussions de tota mena, amb crítiques garantides, però en tot cas, comportà un repte irrenunciable al qual hauríem de donar un crèdit, com base fonamental d’incidència real, que ara tàcitament li hem atorgat, en funció d’una necessitat de creure que no hauríem de deixar de costat. Està molt bé “l’espectacle viscut” però no seria tolerable que per damunt del mateix no fóssim capaços de trobar les respostes que s’esperen.
k Tribuna k
Després de dècades de clam ciutadà per fi s’ha adjudicat l’estudi independent de la qualitat de l’aire. Ha estat sempre una de les principals reivindicacions que la CUP hem tingut presents en tota la nostra acció política, tant dins com fora de l’Ajuntament. Arribar fins aquí no ha estat un camí senzill, i és que sembla mentida que políticament no s’hagi actuat amb major celeritat. Qualsevol persona que conviu amb la realitat que tenim al Camp de Tarragona pot intuir que la nostra situació no és normal.
No és normal que nuclis grans de població estiguin a poca distància del complex petroquímic més gran del Sud d’Europa; no és normal la pudor que sentim a diari i que penetra fins a dins de les nostres llars; però sobre tot no és normal que la població desconegui què estem respirant i com ens afecta a la nostra salut aquesta exposició química.
Tot i les mobilitzacions ciutadanes massives, l’accident mortal d’IQOXE, el reconeixement de malalties laborals a treballadors de la petroquímica i les mil i una torxes il•luminant el cel, el PSC no ha tingut mai cap voluntat política de portar a terme un estudi independent de la qualitat de l’aire. I sí, aquesta afirmació la fem de manera tan rotunda perquè els fets i el temps ens donen la raó.
Al 2015, quan per primera vegada la CUP obtenim representació política a l’Ajuntament de Tarragona, presentem una moció defensant la necessitat de realitzar un estudi independent de la qualitat de l’aire. Una moció que recollia les principals reivindicació que la plataforma Cel Net portava fent des del 2008, i a la que vam aconseguir que es sumessin ERC, Cs (amb Viñuales com a portaveu) CIU i ICV. Es va aprovar per unanimitat però les accions que contemplava la moció es van quedar en un calaix ja que el govern de Ballesteros mai va impulsar cap de les mesures votades.
Quan al 2019 la CUP tenim la clau per investir a Pau Ricomà alcalde, un dels
punts que posem sobre la taula és la realització d’un estudi independent de la qualitat de l’aire. Per la CUP sempre va ser clau que aquest estudi comptés amb la partida econòmica necessària per tal que es pogués realitzar durant un període llarg de temps. D’aquesta manera podríem comptar amb un històric de dades i tenir clar quina és l’evolució de la qualitat del nostre aire. Aquesta partida, havia de permetre mesurar els compostos que respirem durant almenys 3-4 anys. Amb l’entrada a govern de la CUP i portant la regidoria de medi ambient, aconseguim treure a licitacitació el contracte per realitzar l’esmentat estudi. De fet, just al maig del 2023, tot el procés administratiu de contractació s’havia realitzat i tan sols mancava adjudicar el contracte a l’oferta guanyadora. És en aquest context en el que Viñuales arriba a l’alcadia de Tarragona i s’atura la maquinària. A partir d’aquí, han estat dos anys en els que s’ha recargolat la interpretació dels processos de contractació pública per anar prorrogant l’adjudicació d’aquest contracte, sense cap fonament jurídic. La CUP sense representació municipal, hem estat durant tot aquest temps demanant peticions d’informació per tal de poder estudiar tot l’expedient i entendre què estava passant. La paralització del procediment ha estat en tot moment
una decisió política, un mandat entre despatxos amb trucades dels regidors del PSC donant instruccions directes de dubtosa legalitat. De fet, amb tota la documentació que la CUP hem anat recollint, vam valorar la possibilitat de portar el cas als jutjats per un possible cas de prevaricació de la senyora Mascaró (consellera de contractació) i el senyor García de Castro (conseller de medi ambient). Recordem que un cop oberts els sobres i feta la valoració l’Ajuntament té 5 dies per notificar l’adjudicació i la llei de contractes del sector públic no preveu cap supòsit que hi concorregués per no ferho i s’ha trigat més de dos anys.
La realitat ha estat que la CUP ha exercit el paper d’oposició des de fora de l’Ajuntament de Tarragona.
És necessari tenir dades per saber què respirem i millorar la nostra qualitat de l’aire. A partir d’ara, la població de Tarragona podem tenir el poder per fer canviar les coses i acabar amb la impunitat d’una indústria que ja fa massa temps que s’ha enriquit a costa de la nostra salut
Justament a la darrera petició d’informació i sol•licitud d’adjudicar el contracte un cop passats els 6 mesos acordats de suspensió, se’ns dona resposta i lliura la documentació el passat dia 29 d’abril. Just uns dies després, el 9 de maig, apareix de manera discreta una nota del gabinet de premsa de l’Ajuntament anunciant l’adjudicació del contracte a la UPC per realitzar l’estudi independent de la qualitat de l’aire.
El desconeixement és la base de qualsevol engany. La informació és poder. És necessari tenir dades per saber què respirem i millorar la nostra qualitat de l’aire. A partir d’ara, la població de Tarragona podrem tenir el poder per fer canviar les coses i acabar amb la impunitat d’una indústria que ja fa massa temps que s’ha enriquit a costa de la nostra salut. Per part nostra, seguirem vetllant perquè aquesta informació no quedi en un calaix i s’actui en conseqüència quan es tinguin resultats.
k Tribuna k
Apartir del curs 2015-2016 el Departament d’Educació va impulsar un pla pilot experimental amb l’objectiu que les escoles bressol de municipis amb menys de 3000 habitants poguessin integrar-se al primer cicle d’educació infantil en escoles rurals. Actualment, hi ha 165 escoles rurals en què la llar d’infants s’ha integrat dintre l’escola.
L’estiu de l’any 2022 la Televisió de Catalunya feia ressò d’allò que el Departament d’Educació anomenava una “eina contra el despoblament” assegurant que havia estat tot un èxit. El que no va explicar és que les treballadores tenim contractes laborals que no s’ajusten a la nostra tasca professional
Treballar en la llar d’infants d’una escola rural és un regal. Considero que és un tresor poder treballar en una escola petita, en un entorn relaxat. On hi ha caliu i bon ambient entre les companyes amb les quals formem un gran equip i ens ajudem quan ho necessitem
Ara bé, no tot són flors i violes. El meu sou és molt precari per la tasca que realitzo. El Departament d’Educació m’ha contractat com a TEEI (Tècnica Especialista en Educació Infantil) que són les treballadores que donen suport a I3 a l’Escola i no com a Educadora de Llar d’ Infants que és la categoria que em pertoca donat que tinc més responsabilitats: faig funcions de tutora, redacto informes, realitzo les programacions, em coordino amb la resta d’equip docent de l’escola, i també faig les entrevistes i l’acompanyament a les famílies. Tot això amb 25 hores d’atenció directa a l’alumnat
Treballar en la llar d’infants d’una escola rural és un regal. Considero que és un tresor poder treballar en una escola petita, en un entorn relaxat. On hi ha caliu i bon ambient entre les companyes amb les quals formem un gran equip i ens ajudem quan ho necessitem. Ara bé. No tot són flors i violes. El meu sou és molt precari per la tasca que realitzo
Si volem una educació pública de qualitat en els entorns escolars rurals hem de dignificar el treball de les professionals. No pot ser que en les Llars d’Infants del Departament d’Educació ubicades en entorns urbans les treballadores guanyin més que les treballadores de la Llar d’Infants d’una Escola Rural Per una educació pública i de qualitat s’ha de dignificar a totes les treballadores del 0-3. Necessitem salaris dignes per revaloritzar la nostra tasca educativa que es considera molt important, però no es materialitza en els nostres salaris, fet que desmotiva a moltes professionals
Raquel Antón Nuez
Tècnica especialista Educació Infantil. Llar d’Infants a l’Escola Les Comes. Rodonyà (Alt Camp)
Distinció l És el director general de la Fundació Alícia, un laboratori gastronòmic amb compromís social
«M’agrada que m’hàgiu nomenat Entenedor de l’any perquè el que a mi m’agrada és entendre, això és el que fa que les coses siguin bones, que les coses ens agradin i al final t’acaben venint de gust aquelles coses que et convenen i l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana ens convé» afirmava Toni Massanés, l’Entenedor de l’Any 2025 de la DOP Siurana, una distinció que li va ser lliurada durant la darrera setmana en un acte celebrat a l’Estació Enològica de Reus.
Massanés és el director general de la Fundació Alícia, el primer laboratori del món de gastronomia amb rigor científic i compromís social. Des de fa anys està estretament vinculat amb el Consell Regu-
lador de la DOP Siurana, participant com a jurat a la BECA DOP Siurana i també en altres activitats divulgatives que són organitzades per donar a conèixer i valorar l’oli d’oliva verge extra DOP Siurana, com el greix més saludable i únic per a la nostra cuina durant els tres-cents seixanta-cinc dies l’any.
Massanés considera que «hem de crear coneixement per fer que tothom mengi millor. Hem de mirar d’ajudar a la gent que fa que puguem menjar cada dia, que són els productors, els pagesos, els pescadors, etc.» i és en aquest àmbit on el director general de la Fundació Alícia assegura que l’oli d’oliva verge extra «té un rol important en la cuina tradicional. El que no té sentit és que ara que es produeix el millor oli no sigui el nos-
soc un fanàtic de l’oli i, a vegades, quan el vull percebre més m’agrada amb barreges on es permeten aquell lluïment» mentre explica que l’apassiona un bon tomàquet amanit amb oli d’oliva verge extra o una patata i bajoca ben regada amb OOVE.
Mirades Siurana
Massanés participa en activitats divulgatives per donar a conèixer l’oli de la DOP Siurana
tre greix bàsic», sentenciava. Per a l’Entenedor de l’Any 2025 l’educació és clau per garantir la pervivència de la riquesa gastronòmica del país. «Jo crec que anirà bé a tots els productors d’olives si la gent té cultura de l’oli. La DOP Siurana té un avantatge per a ser l’oli de base perquè és molt rodó, equilibrat. Per tant, siguem intel·ligents tots per a fer-ho bé i garantir que la gent s’hi fixi». Massanés es defineix com un fanàtic de l’oli. «Si em pregunten: quin és el plat que t’agrada més? Jo sempre dic que m’agrada el pa amb oli. Jo
Necrològiques
Tarragona
Julián Pérez Vallverdú.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Pau.
Fermin Fresquet Alonso.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Purificación Carpallo Calero.
Ha mort als 63 anys.
Reus
Agustín Castellano Mejías.
Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Florian Reyes Bravo.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà demà a les 11 h al Tanatori.
Rosa Suñé Llop.
Ha mort als 98 anys.
L’acte Mirades Siurana d’enguany, celebrat durant la darrera setmana a l’Estació Enològica va aplegar la mirada d’una persona destacada: l’Entenedor de l’any 2025 a la primera part de l’acte i, en la segona part, es va dirigir la mirada a les 114 obres finalistes de les escoles del territori DOP Siurana, de les quals es van lliurar els premis. D’una banda, els primers guardons del IX Concurs de Receptes Explicades van ser per a Marc Franch de l’escola 1 d’abril de La Palma d’Ebre en categoria A i, per a l’Alena Ripoll de l’escola Llicorella de Gratallops en la B. Pel que fa al XXXII Concurs de Dibuix i Pintura, les obres de Cèlia Roig de l’escola Puigcerver de Reus i Laia Pedret de l’escola St. Mateu de Riudecanyes van resultar-ne les guanyadores.
Defunció l L’actriu Montserrat Salvador Deop, coneguda pel paper de Mercè Aymerich a Nissaga de poder, va morir la setmana passada als 97 anys. Nascuda a Tarragona el 1927, es va iniciar al teatre a París, on els seus pares s’exiliaren. Va fer carrera també a l’Argentina i a Colòmbia abans de debutar a Barcelona el 1956 amb el Teatre Experimental d’Esteve Polls. Aquell mateix any va debutar al cinema amb La cárcel de cristal. A partir dels anys 90, esdevingué una cara popular gràcies a TV3, on va participar en sèries com Poblenou, El cor de la ciutat o Nissaga de poder, i també en pel·lícules com La Monyos o 53 dies d’hivern. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va recordar que va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2003, destacant les seves grans qualitats interpretatives i la seva trajectòria artística. Agències
21/03 al 19/04
Aixeca l’ànim i no deixis que els petits problemes quotidians del treball t’amarguin tot el dia. Aprofita la nit per a divertir-te amb els amics.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva intelligència rapidesa de reflexos es veuran molt palesos. Bon dia per a l’atzar invertir amb compte. Demostra amor a la gent.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Les emocions que visquis avui seran fortes no seria res d’estranyar que deixin una profunda petjada en el teu cor. Possibles reunions de família.
10:30 +Bàsquet
20/04 al 20/05
Les teves idees projectes no seran ben captats acceptats per les persones del teu entorn. Convindria esperessis millors moments.
VERGE
23/08 al 22/09
Continuaran els teus canvis en l’àrea social financera. Deixa que la teva intuïció t’indiqui la millor solució i passo a donar en cada cosa.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La teva capacitat analítica serà formidable durant tota la jornada però no facis tanta demostració de la mateixa per a no crear gelosia.
21/05 al 20/06 BESSONS
Idees de viatges desplaçaments giren pel teu cap ja que estàs molt necessitat de sortir a canviar d’aires. Tindràs una nit boja. Ves amb protecció.
BALANÇA
23/09 al 22/10
El cercle d’amistats una persona especialment intervindran de manera directa en els teus assumptes privats. Se solucionaran vells assumptes.
20/01 al 18/02 AQUARI
Hauràs d’adoptar una actitud més liberal envers tot. Aquesta serà la manera que se solucionin molts dels teus problemes laborals o de parella.
21/06 al 22/07
Serà una jornada molt especial on les sorpreses i els contactes inesperats tindran importància sobre la teva vida familiar social.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
La teva activitat serà molt intensa en tots els camps però sobretot el teu món professional t’aportarà alguns esglais que al final solucionaràs.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Abans de prendre una determinació avui analitza molt els pros contres del problema. Seria preferible que tot ho realitzis tu només.
10.00 Efecte Mosaic. Matí
11:00 Destí 2030 (r)
11:30 Connecticat
12:30 Caminant per catalunya
13:00 Aventurístic
13:30 Ciutadella
14:00 Notícies migdia
14:30 Notícies esports
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Notícies esports (r)
16:00 Efecte mosaic. Tarda
17:30 Pica lletres
18:00 Va passar aquí. Catalunya
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Qüestió de fons (r)
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 Cercle central
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 Cercle central (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 Cercle central (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 Cercle central (r)
10.30 Connecticat
11.30 Com la nit el dia. Cabaret
12.00 Destí 2030
12.30 SPI+TV
13.00 Connecticat
14.00 Notícies 12
14.30 Notícies 12. Esports
15.00 Com la nit el dia. Cabaret
15.30 Destí 2030
16.00 Efecte Mosaic. Tarda
17.30 Pica Lletres
18.00 Va passar aquí. Catalunya
18.30 Connecta 10Comarques
19.00 Notícies 12
19.30 180 graus
20.00 Notícies 12
20.30 Notícies 12. Esports
21.00 La tertúlia del Dorsal12
21.30 Ciutadella
22.00 Notícies 12
22.30 Notícies 12. Esports
23.00 La tertúlia del Dorsal12
23.30 Ciutadella
00.00 Notícies 12
HORITZONTALS: 1. Aptes per a fer alguna cosa, molt preparats, idonis. Portat a distància. 2. Cor d’una mora. Majestuós. Lletra invertida. 3. Talli tot el cabell arran. Està posat a taula. Fet sense el cor. 4. Una de tres. Crema al foc. Cent metres a cada costat. 5. Coneix. Passaràs molt a prop, quasi tocant. 6. Omple els cartutxos. Llegendari. Mil tots junts. 7. Nota musical. Mes d’estiu. Està a la meitat de ser erudit. 8. Relatiu a l’atri. Sinuoses i gens rectes. 9. Camí del tren. Pot ser de dotze, de deu, de cinc. Són dos-cents. 10. Dues d’ara. Deixeu l’habitació ben neta. Tots en portem una. 11. Dement. Harem. 12. Parts dures del cos. Lleis absolutistes a Rússia. VERTICALS: 1. Passen de pressa com els dies. Bany i dutxa. 2. En aquest moment. Trenqui la casa. Moltes vocals iguals. 3. Segona lletra. Ho diu el nen després de caure. Les rodes en tenen molts. 4. Tots els ulls en tenen. Terme literari medieval. El jo egoista. 5. Principi d’un lema. Casats per tercera vegada. Sofre. 6. Semblant al calamar. Poses força oli a l’amanida. 7. Moixons de camp. Transpireu molt a l’estiu. 8. Fruit sec. Preparat per treballar. Ric, però sense una. 9. Urani. Deixi’l mig trencat. Música religiosa. 10. Final d’una línia de tren. Ètnies. Cel sense núvols. 11. Les primeres gregues. Tinc els meus dubtes. 12. La germaneta gran. Desenvolupats pel culturisme.
TARRAGONA:
Sole Pons, M. Mar Av. d´Andorra, 11 Telèfon 977 215 572 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Cardona, José Maria Passeig Prim, 32 Telèfon 977 313 289.
SALOU:
Dahlstrom, Andrea Carles Buigas, 14. Telèfon 977 381 363.
VILA-SECA:
Domingo Roige, Joan Tarragona, 1. Telèfon 977 394 084.
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Miquel Alonso, Angeles Pça. del Pati, 18 Telèfon 977 600 606.
EL VENDRELL:
Mestres, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084.
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
MASAJES TARRAGONA. Tel. 643.015.139
ANGELICA. MASAJES TARRAGONA. Tel. 667.910.283
MASAJISTA PARTICULAR. Repetirás... Tel: 641.492.358
MASAJES SÓLO PARA MUJERES a domicilio. Precio la voluntat. Tel: 631.509.454
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
VENC PÀRQUING Av. CATALUNYA. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.
TAPICERO
Todo tipo tapicerías Sofás a medida y Reparación Tel: 691.586.879
SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
24º 16º
Previsió pel Camp de Tarragona
Màxima Mínima Estat del cel De matinada creuaran nuvolades de sud a nord del territori, més compactes i abundants a la meitat oest. Durant el matí i fins a migdia la nuvolositat minvarà parcialment i el cel romandrà enteranyinat per bandes de núvols alts i prims, si bé també n’hi haurà alguns de mitjans a l’oest del territori i alguns de baixos a l’extrem sud del litoral. Al final del dia, també es formaran núvols baixos al litoral i prelitoral nord.. Temperatura La temperatura mínima serà lleugerament més alta i, en canvi, la màxima serà similar o fins i tot lleugerament més baixa a punts del Pirineu i Prepirineu occidental.
d’un poble petit també es pot explicar
història del país»
Entrevista A ‘L’Home del segle’ (Silva Ed.)
Gironès repassa els principals esdeveniments històrics del segle XIX des de la Terra Alta
Centres el relat en el context històric de les tres guerres carlines. Què va originar aquests enfrontaments?
«Te’n faig una síntesi: Ferran VII, juntament amb son pare Carles IV, van vendre Espanya. Però com que som tan rucs, el van tornar a anar a buscar, i el van tornar a fer rei. Però Ferran VII no tenia successor i el seu germà Carles volia ser el rei. Llavors hi va haver un enfrontament entre els carlistes, partidaris de Carles, i els de Ferran VII. Això que quedar reflectit en tres guerres i mitja, perquè hi va haver un brot que no està massa documentat. Al carlisme s’hi va apuntar la gent més tradicional, aquells propietaris rurals que tenien terres i bestiar i veien com a les ciutats la indústria agafava prestigi, generava diners i deixava l’economia agrària en gairebé testimonial. I clar, va ser el xoc entre dos mons, el tradicionalista i el modern».
Per què has volgut posar la mirada aquí?
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Per explicar tota aquesta història, esculls un personatge, l’Home del segle. Qui va ser?
«Vaig recordar que, a la Fatarella, quan jo era petit, les dones parlaven de l’Home del segle, que era un home que havia viscut cent anys. Jo no el vaig conèixer, però el vaig agafar i li vaig atorgar un seguit d’atributs. Per exemple, vaig voler que fos un hisendat amb les característiques de ramader de l’oncle Joan de
«Perquè aquest període històric és el que va malformar l’estat Espanyol en la forma que l’hem heretat. Quan hi va haver la restitució borbònica, van tornar a anar a buscar als Borbons que per segona vegada havien estat expulsats per lladres. Llavors, es va muntar un sistema polític entre liberals i conservadors que, independentment del resultat de les eleccions, governaven quatre anys cadascú. I quan allò van arribar els petits nuclis urbans aïllats, van dir Hòstia, aquells paios fan la seva, naltres farem la nostra, i va aparèixer el caciquisme. I també aquí va començar a formar-se una Espanya governada per alts funcionaris, per tota la gent que estava al voltant de la reialesa. I no és que fruit d’aquella herència ara patim Felip VI, sinó que també patim tota la gent que té al voltant. No et pots arribar a creure als milers de persones que viuen de la reialesa, de la noblesa, de l’alt funcionariat i de l’estament militar».
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Rovelló, que era un veí que m’explicava històries. També vaig fer que matés a son germà, perquè jo conec molts carlistes i liberals que van matar son germà a la guerra. A partir d’aquí, vaig desgranant una història que vol ser un esquitx perquè la gent sàpiga quina reialesa, noblesa i polítics de pam i toc vam tenir».
A més, has escollit explicar-ho tot des de l’ambient rural. Concretament, la Fatarella, que és el teu poble, i la Terra Alta. Sempre tens una vocació documentalista del teu poble.
«Hauria pogut situar la història en qualsevol lloc de la Castellania d’Amposta (Terra Alta, Ribera d’Ebre, Montsià i Baix Ebre), però per proximitat, i perquè conec molt aquest territori, l’he situat allà. En una escena del llibre maten l’hereu en un forn de calç. Doncs bé, aquest forn de calç existeix de veritat… Com que m’ho he patejat tot, m’ho conec molt bé. També hi ha una qüestió bàsica, i és que vull
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
que la gent s’adoni que, des d’un poble petit, aïllat fins no fa gaire, també es pot explicar la història del país».
A llibre hi ha moltes anècdotes, però la que m’ha agradat més és la que explica com es va aconseguir la independència de Roquetes. «Va ser molt senzill. Es veu que hi havia un xicot de Roquetes que tenia molt de prestigi. També tenia calés i estava desenfeinat, així que quan la reina Isabel II va fer parada a Tortosa, se’n va anar a veurela el campament. Allà, li va dir Escolti, jo tinc un llit de caoba. Vostè mateixa… I la va portar al llit de caoba i li va ensenyar una altra cosa que també era de caoba. Es veu que la va deixar baldada… Quan la reina li va demanar què volia, ja amb la bossa a punt, ell va dir: Vull la independència de Tortosa. I li va donar. Ho neguen per no desprestigiar encara més la reialesa, però se sap perfectament en quina casa va passar tot».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
M’encanten les dites i les frases fetes en tant que saviesa popular concentrada en petites perles d’ús quotidià. La meva àvia solia emprar l’expressió “si tu m’embrutes, jo t’emmascaro”. Si no la coneixeu, descriu amb deliciosa precisió una actitud instintiva de defensa que ara tothom coneix com l’estratègia del “i tu, més”. De ben segur, la nostra frase genuïna té la seva versió en qualsevol llengua viva però, allò que adoro de la catalana, és que empra el verb “emmascarar” gairebé ja en desús com tants altres. Emmascarar-se és una forma molt concreta d’embrutar-se que es produeix amb carbó, llenya cremada, sutge. Quan t’emmascares quedes cobert d’una capa de color negre intens que s’escampa i transmet ràpidament i que no té res a veure amb anar brut de fang, tintures o qualsevol altra cosa. Emmascarar-se prové d’un temps on la vida girava al voltant d’una llar de foc, un forn, una bòbila, una pila d’hulla per moure maquinàries i vagons...Un engrut de consistència volàtil però potent i cridaner, difícil de netejar alhora que manta encomanadís. Tot això, per dir que aquesta expressió antiga va que ni pintada al debat polític i el llenguatge actuals. Mots que defineixen realitats molt complexes, extremes i dramàtiques (feixisme, racisme, maltractament, genocidi...) han perdut tot el seu contingut a base d’emprar-les a tort i a dret de manera frívola i deshonesta. Convertides en objectes llancívols com boles de sutge que ho empastifen tot fins fer-ho indestriable enverinant el raonament i qualsevol diàleg possible, aviat ja no significaran res i s’haurà relativitzat la seva gravetat de forma extraordinàriament perillosa.
Marta Magrinyà Escriptora entre altres coses
Fotografia: Gerard Martí Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
