12
diarimés 21/04/2021
OPINIÓ
EDITORIAL
Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
TRIBUNA
Indignació davant Bengasi l’anul·lació de la multa a Gas ROSA MARIA IBARRA Diputada del PSC per Tarragona Natural per l’àvia de Reus Diverses entitats socials de Catalunya van carregar ahir contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la multa de 500.000 euros que la Generalitat va imposar a Gas Natural pel cas de l’àvia morta en l’incendi de casa seva a Reus el 14 de novembre del 2016. La dona s’il·luminava amb espelmes després que la companyia li hagués tallat la llum per un deute d’uns 250 euros. El seu cas va transcendir i va deixar al descobert una realitat que afectava i afecta moltes famílies i alguns col·lectius silenciats per la societat, com el de persones grans que viuen soles i tenen pocs recursos. Tot i la transcendència adquirida del cas de l’àvia morta a l’incendi de Reus, els passos que s’han fet per acabar amb la pobresa energètica són pocs i lents. Convé recordar que no ha estat fins aquest any –i hi ha hagut el sotrac de la pandèmia de 2020– que Generalitat, administracions locals i Endesa han anunciat un acord per eixugar el deute acumulat dels darrers sis anys per pobresa energètica, que són 38,7 milions d’euros corresponents a 35.518 famílies. Gas Natural intenta esquivar la multa de 500.000 euros i, malgrat el recurs de cassació presentat per la Generalitat, tot fa pensar que les energètiques, com la banda, sempre guanyen. + CONFIDENCIAL
Carla Aguilar mostra el seu malestar El ple de l’Ajuntament de Tarragona d’ahir va deixar tres moments curiosos. En primer lloc, l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, es va haver d’absentar del consell plenari per tal d’assistir al consell d’administració i a l’assemblea anual del Consorci d’Aigües de Tarragona. Aquest fet va provocar que Carla Aguilar, primera tinent d’alcalde, presidís el ple durant més de dues hores. Al final de la sessió, Aguilar va mostrar el seu malestar, ja que diversos regidors i regidores van dirigir-se a ella referint-se a «Carla» i no «presidenta», com sí que s’estava fent de forma majoritària amb Ricomà. Tot seguit, diverses regidores van mostrar el seu suport a la tinent d’alcalde. Una de les altres anècdotes del ple es va produir a la seu del Partit dels Socialistes. El regidor Mario Soler va patir problemes de connexió amb el seu ordinador portàtil, pel que va haver de recórrer a fer la seva intervenció durant una moció a la part final del ple des de l’ordinador de Berni Álvarez. Soler va fer-ho de peu al costat del seu company.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Director de l’àrea digital: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Vicente Izquierdo, Nil Morato, Gerard Cañellas, Biel Roquet-Jalmar i Mònica Pérez. Especials: Anna Ferran. Tancament: Jordi Ribellas. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:
Amb la col·laboració de:
Vaig haver de veure-ho perquè no m’ho acabava de creure. Em refereixo a les declaracions d’Oriol Junqueras a TV3 el matí següent a les eleccions del 14-F. Deia el senyor Junqueras que ERC no podia pactar ni donar suport al PSC, malgrat que Salvador Illa havia guanyat les eleccions amb 50.000 vots més que els nacionalistes, «perquè el PSC s’ha manifestat amb Vox pels carrers de Catalunya.» Ni l’entrevistadora ni els tertulians de TV3 van posar el més mínim bri d’ombra de dubte a aquesta afirmació que senzillament és mentida. Quina manifestació han co-organitzat el PSC i Vox en tota la seva història? Exactament, cap ni una. De fet els portaveus de Vox es passen el dia assegurant que si algun dia arriben al poder del socialisme democràtic no quedarà ni el nom. Malgrat això l’afirmació del senyor Junqueras va ser acceptada per la televisió pública de Catalunya com una veritat objectiva, sense ser qüestionada absolutament per ningú. Benvinguts al món de les fake news. Aquest exemple, un entre mil, m’ha recordat el que comenta Ben Rhodes a les seves memòries. Rhodes, que va ser assessor del president Obama durant la seva presidència,
explica que es va quedar estupefacte quan Trump i la dreta republicana van començar a atacar al president acusant-lo de complicitat amb els terroristes que havien atacat l’ambaixada dels USA a la ciutat líbia de Bengasi assassinant a dos nord-americans. La dreta política i mediàtica va manipular unes declaracions d’Obama on condemnava «qualsevol esforç intencionat de denigrar les creences religioses d’altres persones» per convertir-les en una mena de suport implícit al terrorisme islamista. Així, Donald Trump va tuitejar: «És lamentable que la primera reacció d’Obama no hagi estat condemnar els atacs contra les nostres delegacions, sinó simpatitzar amb els que han dut a terme aquests atacs.» Demanar respecte per totes les confessions religioses s’havia transformat en «simpatitzar amb els terroristes.» Tot i que l’absurditat de l’acusació era tan burda Rhodes va comprovar com en qüestió de minuts inundava les xarxes socials i els noticiaris i anàlisis dels comentaristes de les televisions de línia editorial conservadora. «Malgrat que havíem rebut els insults més denigrants això era diferent. Demostrava que estaven disposats a fer el que fos per presentar al president com a anti-nordamericà. Allò no era ja política, era repugnant pel seu cinisme.» L’assessor d’Obama ho va batejar com a Bengasi, és a dir, la capacitat dels mentiders per inventar-se qualsevol teoria de la cons-
piració, per inversemblant que sigui, per deslegitimar als seus adversaris polítics. Sense límits, sense pudor, sense escrúpols. Si Ben Rhodes visqués al nostre país veuria com abunden els Bengasi, a tutti plen. Pels independentistes catalans els socialistes som persones poc menys que enamorades dels feixistes que pactem, conspirem i ens manifestem junts amb ells. Bengasi, versió 1. Per la dreta nacionalista espanyola els socialistes som els grans amics i aliats «de los sediciosos golpistas». Recordeu com el mateix Casado obria el seu primer torn en els debats electorals afirmant que «los independentistas estan aquí representados por Pedro Sánchez, que es el candidato de Puigdemont.» Bengasi, versió 2. Acaba el seu llibre Ben Rhodes explicant que quan va mostrar aquesta campanya al president Obama aquest, després de callar durant un moment, va dir: «Però hi ha algú que es cregui aquestes ximpleries?». Menys de dos anys després Donald Trump era el president dels Estats Units. Com diu Salvador Illa, hem de recuperar el respecte pel rigor i la veracitat de les informacions, desgranant el blat de la palla, és a dir, l’opinió de la informació. Respectant la pluralitat del país i impulsant mitjans de comunicació professionals en detriment dels instruments de propaganda al servei d’una ideologia política concreta, la que sigui. En cas contrari, els Bengasi continuaran proliferant i serà la qualitat democràtica de la nostra societat i el mateix concepte de veritat i de llibertat la que sortiran perjudicades.
TRIBUNA
L’incivisme associat als patinets elèctrics LORENA DE LA FUENTE Regidora de Cs a l’Ajuntament de Taragona
La mobilitat urbana ha canviat: el vehicle de motor ja no és l’únic protagonista i comparteix els carrers amb motocicletes, bicicletes, vianants i els anomenats vehicles de mobilitat personal (VMP), entre els quals hi ha els patinets elèctrics. Aquesta nova situació ha posat en relleu un augment en la sinistralitat i també el fet que la major part d’afectats en aquests accidents són aquells que configuren el denominat col·lectiu de persones vulnerables, és a dir, vianants, ciclistes, motoristes i conductors de ciclomotors. La ràpida proliferació dels patinets elèctrics, que també s’ha produït a Tarragona, exigeix l’aplicació d’unes normes de circulació, de la mateixa manera que per a la resta de vehicles, que garanteixin la seguretat viària. Com a resposta a la petició de diferents ciutats espanyoles que demanaven canvis en la normativa general de circulació urbana es
van canviar els reglaments que la regulen. Es tracta d’unes modificacions per millorar la seguretat i que estableixen, d’una banda, la reducció de la velocitat genèrica a la ciutat i d’una altra, regulen els requisits i condicions dels VMP i prohibeixen que circulin per voreres i zones de vianants, com qualsevol altre vehicle. Aquestes són les pinzellades generals que ha establert el legislador a la normativa general, però deixa en mans de les administracions locals el fet de poder establir unes polítiques de mobilitat i seguretat viària més concretes i adaptades a cada municipi, en funció de les seves característiques. L’Ajuntament de Tarragona va modificar l’any passat l’Ordenança de convivència i ús dels espais públics de la ciutat per regular la utilització dels VMP i, en especial, dels patinets elèctrics. Però no obstant això, continuem veient a Tarragona com la utilització d’aquests vehicles es fa de forma incorrecta, almenys per una part dels seus usuaris. Es tracta principalment de joves que continuen veient-lo més com una joguina i forma de diversió que com un mitjà de transport. Les conductes incíviques d’alguns d’aquests joves conductors de VMP han provocat nombroses
queixes pel risc que suposen per als vianants i per a la resta d’usuaris de la via pública, a més de la inseguretat i la sinistralitat que estan ocasionant. Arreu de la ciutat trobem testimonis sobre curses de patinets, usuaris que circulen de forma grupal, casos en què viatja més d’una persona en un únic patinet, tot i que només pot circular-hi el conductor, i un llarg etcètera d’infraccions. Davant d’aquesta realitat, l’Ajuntament ha anunciat que vol fer cursos de formació voluntaris a usuaris de patinets elèctrics i bicicletes a partir del mes de maig i, de cara a l’any vinent, vol intentar introduir formació viària a les escoles en aquest sentit. Però tot això no evita que, mentrestant, es continuïn produint infraccions a conseqüència de les conductes incíviques d’aquests conductors.Per això, des del grup municipal de Ciutadans instem la Corporació, com a mesura educativa i dissuasiva, a reforçar el control que la Guàrdia Urbana fa en relació amb la utilització d’aquests VMP i a sancionar les infraccions. Paral·lelament, apostem per començar de forma prioritària i obligatòria l’educació viària i els cursos de formació per a totes aquelles persones que han comès una infracció en la utilització d’aquests patinets.
CARTES
¿Monarquía o república? ¿ Monarquía o República ? No. El debate no es ese. Lo que sucede es que, en España, la monarquía parlamentaria ampara un sistema que no funciona. Un sistema corrupto y que no mejora. La monarquía y los políticos tienen unos privilegios que no tienen los ciudadanos. Es una especie de sistema feudal moderno. España tiene uno de los peores sistemas educativos de la UE. Pero los políticos y los ricos se pagan la educación privada. La sanidad
fue recortada por los políticos de manera brutal. Pero ellos utilizan y pagan la sanidad privada. La justicia es lenta, por lo tanto, ya no es justicia. En esta monarquía parlamentaria los jóvenes andan muy escasos de trabajo y de futuro. Los trabajadores han visto recortados sus derechos laborales con todos los gobiernos. Felipe González, Aznar, Zapatero y Rajoy recortaron derechos laborales. Ahora quieren alargar (otra vez) la edad de jubilación y recortar las pensiones. No les gusta subir
el salario mínimo, que es un SMI de los más baratos de la UE. Ellos, los reyes, no sufren recortes. Los políticos se van con pagas vitalicias que se complementan con sueldazos de eléctricas y demás pagos. Todo esto indica que vivimos en un modelo corrupto que discrimina brutalmente a la clase trabajadora que es la que mantiene el sistema. El debate no es monarquía o república. Andrés J. Moreno Vila-seca
