Camí de mar

Page 1

Camí de mar

Rufino Mesa Vázquez

Camí de mar Projecte escultòric. Cambrils 2007

rufino mesa vázquez


Camí de mar

Rufino Mesa Vázquez

Índex Camí de mar La idea El concepte Els peus L’acció Les mans El camí Descripció de continguts Descripció formal Temps de realització Execució i utillatge Pressupost


Camí de mar

Rufino Mesa Vázquez

Camí de mar Projecte escultòric. Cambrils 2007 Obra escultòrica en pedra i bronze que representa el trajecte de la vida dels pescadors de Cambrils com una metàfora; el camí com una successió de paisatges que modelen l’experiència humana i proporcionen la memòria d’allò que hem estat. Camí de mar és també una al·legoria poètica de com els camins sobre l’aigua s’esborren a cada instant i cada persona ha de fer el seu propi camí. Sense referents estables, sense cartes de navegació per la vida, ens veiem obligats a experimentar i deixar les nostres pròpies petjades en el llit tou de la història.

rufino mesa vázquez 2007

3


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Camí de mar Projecte escultòric

La idea: el camí, els peus i les mans El pescador, el pagès, el paleta, l’escultor..., es fan en una simbiosis subtil amb el medi que els envolta i les mans i els peus són les eines directes de la seva activitat. Les mans i els peus també són elements simbòlics que defineixen el trajecte de la vida i perfilen el camí recorregut, concretament, presenten allò que hem realitzat. Al llarg de la vida, tots ens construïm i definim entre les coses que anem fent. Guarnim la cara amb el temps, els dies de sol i el treball i deixem el testimoni d’allò que som amb les obres i la força creativa de l’esperit. La forma del cos es vesteix amb el fruit de les habilitats i sacrificis que hem realitzat, en ell queda el tatuatge que ens ha regalat el temps, allí queden dibuixades les ferides del treball. La feina feta és la recompensa, el testimoni de que hem estat aquí i hem sabut comportar-nos com allò que som, humans que lluiten per apaivagar l’incertesa. Les activitats del pescador són especialment dures i els trajectes a recórrer construeixen en els humans un caràcter especial com el que dibuixa Ernets Hemingway en el Viejo y el mar. O Jasep Conrad en Lord Jim. Aquesta es la feina del pescador, fer el seu camí i treballar el seu esperit entre els infortunis que porten les ones del mar. La recompensa; esperar la tornada a casa per escalfar les mans, menjar una sopa calenta i descansar l’esquena. El concepte El camí com idea de trajecte que defineix al individu no és nou ni ho serà mai, cada persona experimenta el recorregut de la vida com un paisatge que travessem en una sola direcció, una singladura única i extraordinària. De fet, l’home, sempre és vorejant per les circumstàncies del seu trajecte, al final del qual es troba amagat el seu destí i encara que en cerqui noves directrius, sempre serà presoner de les seves incerteses i circumstàncies. El destí sempre és dibuixat en l’itinerari que fem i, a la fi, és la mirada del món que ens pertoca, aquest sempre és plena de camins i cada persona tria, quasi sempre a l’atzar, el que creu més oportú. Els peus El pescador camina per les esteles del mar i fa un viarany per el qual arriba al seu destí...; aquesta és la idea de l’obra. En el trajecte construeix la seva vida, el seu pensament i la seva història. En la tornada, mira la costa i troba la llar esperada; és un far en llunyania, la Ítaca esperada. Contempla una finestra il·luminada de mar i plena del calor de la família on podrà guarir-se les mans i, també, contemplar com la seva cara va llaurant-se dia rera dia. En el cas de la representació de l’escultura, les petjades dels pescadors deixen senyals permanents sobre l’estela de l’aigua. Els peus no caminen, contemplen de manera ordenada els senyals del temps. L’acció Els peus en quietud es multipliquen, es un paisatge emmirallat, d’autoreferència i com les ones, transiten i fan les dreceres que són també línies sinuoses en el mar.

4


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Antonio Machado va proporcionar una versió poètica del camí de la vida, va recrear magistralment el recorregut que cada ésser ha de fer amb la seva pròpia experiència. També de com cada persona es construeix a cada pas que avança i, així, determina el flux temporal que ha de quedar gravat , fixat a la memòria personal. Un tatuatge que presenta el destí com un llibre que explica la història de la seva vida gravada amb els peus. Golpe a golpe verso a verso Caminante no hay camino se hace camino al andar. Molts altres autors han treballat el motiu del camí en les formes més variades. Walter de Maria va enretirar totes les pedres d’una franja de terra en forma lineal per fer una drecera el desert de la Nevada meridional, als E.U.A. Gina Pane, va fer un camí de troncs per passar per sobre la neu, i Richard Long va segar les flors d’un prat per crear una franja de terra monocroma. També quan camina amunt i avall fins a fer una drecera en l’herba que vesteix la terra. A El hacedor, de Borges, es llegeix: Un hombre se propone la tarea de dibujar el mundo. A lo largo de los años puebla un espacio con imágenes de provincias, de reinos, de montañas, de bahías, de naves, de islas, de peces, de habitaciones, de instrumentos, de astros, de caballos y de personas. Poco antes de morir, descubre que ese paciente laberinto de líneas traza la imagen de su cara.6 Les mans Les mans del pescador són plenes d’arrugues profundes i sobre les durícies es formen tons foscos de pell morta. Aquestes mans dures i coneixedores de l’ofici són connectades a una sensibilitat interna de l’ésser humà, són el testimoni d’una vida plena de sacrificis, i tenen la capacitat de ser transmissores de les experiències que han acumulat com a senyals a la memòria. Aquestes mans em recorden les del meu pare. A l’hivern les seves mans eren de matèria mineral, aquella escorça dura i fosca s’obria amb l’aigua i el fred i a les juntures s’iniciava un esqueixament de la pell, que arribava a sagnar. Per guarir aquelles ferides, la meva mare feia oli batut amb aigua i cada nit el meu pare es feia unes fregues amb aquella crema. Recordaré aquelles mans tota la meva vida, sobretot, la forta impressió que en rebia cada vegada que m’agafaven les meves per escalfar-les. Aprofito aquest espai i moment per fer un homenatge d’íntim agraïment .

5


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

6


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

7


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Descripció de continguts Camins de mar, són presències al·legòriques que conjuguen la pedra, el bronze i l’espai per presentar els peus i les mans dels pescadors de Cambrils. Són fragments del cos que certifiquen la memòria històrica d’allò que son, pescadors en l’acció de descans i contemplació. Els nivells de complexitat tècnica i les implicacions simbòliques són aquí importants, però el que m’interessa destacar és la tensió estètica, el diàleg entre els peus, el camí blau que inicia el trajecte a terra, l’espai interior i la força geomètrica de les finestres i la potencia minimalista de la fita, els tres blocs de pedra. Per aconseguir-ho, l’obra de pedra i bronze incorpora visualment la línia de l’horitzó del mar i la part floral del paseig. En un diàleg de contraris intervenen l’espai transitable, el visual del mar i l’espai estètic que forma la rotonda. La fita, camins de mar, és carregada per la memòria i el misteri, efecte que causa el fet de presentar els peus dels pescadors en acció contemplativa. Les fites són senyals que ordenen la memòria i l’espai, Camins de mar, reuneix les característiques del monòlit, l’arquitectura simbòlica i l’estela commemorativa, tal com s’ha fet servir al llarg de la història.

Descripció formal “Camí de mar” és una obra que forma part d’una llarga sèrie d’escultures i projectes en els quals estic treballant. Les obres escultòriques d’aquest treball prenen la forma d’arquitectures, temples o capelles i en alguns casos pressenten fragments del cos humà. La peça que proposo és de pedra de Vinaixa de nou metres d’alçada per un i mig d’amplada i de fondo. En la part posterior n’hi han tres cavitats en forma de finestres, a l’espai de cada una d’elles s’han de presentar quatre mans, dos d’home i dos de dona. Les mans seran copiades directament de les persones que treballen en temes relacionats amb el mar i són les més representatives de la Vila. En el pla frontal, un camí enfonsat a la pedra farà un recorregut des de la gespa fins la part superior del monòlit. El camí estarà ocupat per cent peus copiats dels pescadors de Cambrils.

8


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Temps de realització El període de realització i instal·lació en el lloc que es descriu, serà de sis mesos a contar des del dia que s’hagi signat el contracte. Execució i utillatge El procediment serà el mateix que el que he utilitzat per les obres públiques que acompanyen al final d’aquest dossier, talla de pedra, foneria de bronze. Peer la bona conservació de l’escultura es farà un tractament de protecció de la pedra. El fonament serà forjat amb ferro i suficientment ample i estable com per suportar 50 tones en pressió vertical.

9


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Rufino Mesa Vázquez Mas La Comella. Carretera Pont d’Armentera. Tarragona 977201283 - 658439847 - rufinomesa@yahoo.es Apartat de correus 4119 - 43007 TARRAGONA

10


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Currículum Vitae RUFINO MESA 1974-2006

11


Camí de mar

Rufino Mesa Vázquez

CURRICULUM VITAE RUFINO MESA VÁZQUEZ Valle de Santa Ana (Badajoz), 1948. Estudios: 1967-70 1972-74 1972-1976 2003-2005 1997-2006 2006

Estudios de delineación. Estudios de cine y televisión en el Instituto del Teatro de Barcelona, Licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona, Programa de doctorado bienio La pintura en l’era digital. Departamento Tesis doctoral: Anell de pedra. 29 de junio: lectura de tesis en la Facultad de Bellas Artes de Barcelona.

de Pintura de la Facultad de Bellas Artes de Barcelona. Obtiene la calificación de “excelente cum laude”.

Situación Profesional: Director de l’Escola Taller d’Art de Reus entre los años 1980 -1990 y profesor de escultura en la misma escuela. El 1990 pide el traslado a la Escola d'Art i Disseny de la Diputación de Tarragona. Actualmente es allí profesor de fotografía. 1998-2006 Exposiciones individuales: 1979 “Acció Exposició" Universidad de Tarragona. 1980

"Exposició de l'acció" Librería de la Rambla. Tarragona. "Reflexions sobre la construcció de la nostra casa" Espai 9. Fundación Joan Miró. Barcelona. (Catálogo)

1981 "Romanç dels signes verticals" Centre de Lectura. Reus. (Catálogo) 1983 "El toro y la sardina" Sala de "La Caixa". Tarragona. (Catálogo) "Escultures de fusta" Seminario de Lérida. Organizado por la Escuela Municipal de Bellas Artes. Lérida. (Catálogo) "Romance de los signos verticales" Hôtel Saint Simon. Angoulême. Francia. (Catálogo) 1984 "Urnas pera un continente latino" Museo Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú. (Catálogo) "El gallo de oro" Museo de Arte Moderno. Tarragona. (Catálogo) 1985 "Senyals a la pell" Parque del Reguer. Fira al Carrer de Tàrrega Tàrrega. (Catálogo) "Inanna" Galería Typheret. Berlín. "El toro y la sardina" y "Urnas pera un continente latino" Comú d'Encamp, Andorra. (Catálogo) 1986 "Señales en la piel" Plaza de las Chirivitas. Logroño. (Catálogo) "Cadires en paisatge de sal" Espacio Anar i tornar. Colegio de Aparejadores. Barcelona. (Catálogo)


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

"Esculturas" Galeria Berruet. Logroño. (Catálogo) 1987 "Animales de compañía" Escola-Taller d'Art. Reus. (Catálogo) "Ángeles o destilación de animales invisibles" Caixa de Barcelona. Tarragona. (Catálogo) "Escultures" Sala Municipal de Arte. Leganés. Madrid. (Catálogo) "Ángeles o destilación de animales invisibles" Sala Capella de Sant Roc. Valls. (Catálogo) "Inanna" Museo de Arte de Oldenburg. Alemanya. 1988 “Esculturas" Galería Pascual Lucas. Gandia. “Escultures" Casa de Cultura. Ayuntamiento de Bellreguard. Valencia. (Catálogo) "Señales en la piel" Teatro y anfiteatro romano de Mérida. (Catálogo) 1990

"Esculturas. Cadires en paisatge de sal." Museo del Montsià. Amposta. (Catálogo)

1991

"Ángeles o destilación de animales invisibles" Sala de la Ciudadela. Caja de Ahorros de Pamplona. Pamplona. (Catálogo)

1992 "Ocultaciones" Galería Guillem & Tresserra. Barcelona (Catálogo) "Ocultaciones" Sala de Cultura. Ayuntamiento de Burlada. (Catálogo) "Esculturas" Sala Bilbao Vizkaia Kutxa. Bilbao (Catálogo) 1993

"Indicios" Patronato Municipal de Cultura. Mataró.

1994

"Cambalache" Presentación en la Galería Artual. Barcelona.

1995

"Cambalache" Exposición itinerante por diferentes Ciudades de Extremadura.

1994

“Trápala" Sala de exposiciones de la Escuela de artes Aplicadas de Zaragoza, (Catálogo)

1996 "Libros" Galería Artual. Barcelona. 1997 "Fuerzas débiles" Galería Telax, Reus. (Catálogo) 1998

"Fuerzas débiles" Escuela de Artes Aplicadas de Terrassa. "Raíz" Sala Portal del Pardo. Vendrell. (Catálogo)

2000

"Memoria del agua" Fundación Guinovart. Agramunt. (Catálogo)

2002 "Quejas y plegarias" Galería Eude. Barcelona, (Catálogo) "Palabra oscura" Sala Reus, Museo de la ciudad. Reus. (Catálogo)

Exposiciones colectivas 1976

"Búsquedas y encuentros" Universidad Central de Barcelona, Facultad de Geografía e Historia y Centro de Lectura de Reus. (Catálogo)

3


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

1980 "Libros de artista" Produzentengalerie. Munich. 1981 "La llum i el color" Sala Parpalló. València. (Catálogo) 1982 "Libros de artista" Feria Internacional del Libro. Frankfurt. 1983 "1ª. Feria de escultura en la calle" Tàrrega. (Catálogo) “Bilder Bucher” Feria Internacional del Libro. Frankfurt. (Catálogo) "Salón de otoño" Saló del Tinell. Barcelona. (Catálogo) 1984 "Arco 84" Galería Berruet. Madrid. (Catálogo) "Salón de la Jeune Peinture" Gran Palais. París. (Catálogo) "Artistes de Reus" Exposición itinerante de la Generalitat de Catalunya. "2ª. Feria de escultura en la calle" Tàrrega. (Catálogo) 1985"Arco 85" Galería Berruet. Madrid. "Nova escultura catalana" Sala Plaza de Cataluña. Caixa de Barcelona. Barcelona y itinerante por Cataluña y Madrid. (Catálogo) 1986 "Art Mort" Colegio de Aparejadores de Osona. Vich y Barcelona Barcelona. Divina. (Catálogo) "3ª. Feria de la Escultura en la calle" Tàrrega. "Esculturas" Galería Art Ginesta. Sitges. 1987 "Saló del Baix Camp" Centre de Lectura. Reus. "Premio Valladolid de Escultura" Museo Nacional de Escultura. Valladolid. (Catálogo) "Múltiples" Galería Àngels de la Mota. Barcelona. (Catálogo) 1988 "Escultures, ribots apart" Caixa Barcelona. Barcelona y itinerante. "IX Convocatoria de Artes Plásticas" Diputación de Alicante. (Catálogo) 1989 "Spanish Art & Desing" Galería de Arte Seibu. Tokio. "Spain Art '89. Nuevo viento de iberia" Shibuya Seibu. Tokio. "L'Hospitalet Art" Hospitalet del Llobregat. Barcelona. (Catálogo) 1991 "En la frontera" Producido por Espacio Escrito. Tecla Sala. Hospitalet de Llobregat. (Catálogo) "Olimpíadas de los pequeños Paises" Palau de Gel. Andorra. 1992 "Art i territori" Ocultación XIV, Túneles de Tarradets. Consell Comarcal del Pallars Jussà. (Catálogo) "Nuevas experiencias de artistas extremeños" Exposición Universal de Sevilla. Sala del Arenal. Sevilla. (Catálogo) 1993 "Els anys vuitanta" Museu Comarcal Salvador Vilaseca. Reus. (Catálogo) 1997 "Tall a l'ull" Galería Moret. Reus. “Testimoni” Plaza de Vespella de Gaià. (Catálogo) 1999 “New Art” Galería Eude. Barcelona. 2000"Art del Segle XX a Tarragona" Tinglado 2, Puerto de Tarragona. (Catálogo) 2002 “Homenage a Guillem Viladot” Fundació Guinovart, Agramunt” (Catálogo) 2003 “Any Guinovart” Sala Departamento de Cultura de la Generalitat. Lérda, (Catálogo) 2003 Presentación del proyecto “Recuerdo que...” en Gyeongido, (Corea del Sur) (Catálogo) 2003 “Colección de obra grafica de Daniel Giralt Miracle cedida al Museo de Valls” Sala de la Caixa Tarragona. (Catálogo) “Itinerario escultórico por Álava” Certamen de Escultura”, Fundación Caja Vital kutxa. Álava. (Catálogo) 2005 “Mollerusa Mostra d’art Contemporani” 1r MmAC, 2005. (Catálogo) 2006 “Obra pública d’Art Contemporani a Reus” Museo de Arte y Historia de Reus. (Catálogo) Obra en colecciones públicas Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú. Una obra: “Urnas pera un continente latíno” Centre de Lectura. Reus. Una obra de la serie “Romances de los signos verticales” Escuela Municipal de Bellas Artes. Lérida. Una obra de la serie: “Todos la querían” Colegio de Aparejadores de Barcelona. “silla de bronce” Colegio de Aparejadores de Tarragona. “El pájaro negro” (madera)

4


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Diputación de Tarragona. Una obra: “El gallo de oro” Galerías Tihperet de Berlín, 26 obres de la serie “Inanna” 6 de “El gallo de oro” Antoni Pinyol Reus, Dos obras: “Ocultaciones” Pascual Lucas Valencia. Dos obras: serie “Inanna” Series de obras al MEIAC (Museo Extremeño Iberoamericano de Arte Contemporaneo) "Todos la querían" 17 obras de madera. “Cambalache" 13 obres de bronce. "El gallo de oro" en homenaje a Juan Rulfo. Instalación de 100 piezas de bronce. “La cárcel de Badajoz” 10 dibujos. Otros museos “El gallo de oro”, Museo de Arte Moderno. Tarragona. Una pieza de la serie del mismo nombre. “Tampoco el péndulo”, 285 x 84 x 10cm. 1990. Museo del Montsià. Amposta. Un relieve de la serie Ángeles o destilación de animales invisibles. “Romance de los signos verticales”, Museo Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. Fondos del Ministerio de Cultura. Dos cuadros de la serie. "Todos la querían" 11 obras de madera, y 15 piezas de bronce de la serie "Inanna".Museo Sibuya Seybu, Tokio. “Palabra oscura” instalación de 5 piezas de bronce. Maqueta de “Punto de fuga para una situación irreversible”. Serie de dibujos sobre el proyecto. Una obra de mármol de la serie “Ocultaciones” Ayuntamiento de Reus, Museo de Arte e Historia.

Obra Pública “La espicona, El dedo, Animales”, (tres obras de la serie señales en la piel) Parc del Reguer, Tres obras de la serie, Tàrrega 1986 “Animal de compañía”, (Serie señales en la piel) Sede del Colegio de Aparejadores de la Rioja. Logroño. Una obra 1986 “Espera plácidamente”, (Serie: señales en la piel) Plaza de las Chirivitas. Logroño. Una obra: serie 1986 “Juega el caballo”, (Serie: señales en la piel) Plaza del Ayuntamiento Nuevo. Bellreguard. Valencia 1986 “Mascarón, Animal con dos puñales” (Serie: señales en la piel) Paseo junto al Guadiana, Badajoz 1986 “El porteador”, (Serie señales en la piel) Sede de la Consejería de Cultura de la Junta de Extremadura a Mérida 1986 “Como viento en la memoria, No eran sueños, Con los dientes, Con los delanteros rotos, La veleta en la memoria”, Cinco obras, (Serie: señales en la piel) Parque del Valles. Palau de Plegamans. Barcelona. 1986 “Senyal amb memòria”, Plaza del Milenario de Cataluña. Igualada. 1989

5


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

“La memoria del agua”, Ocultación Antiguo Molino de Amposta, 1990 "Emigrantes", Iglesia de Valle de Santa Ana (Badajoz). 1990 “Señales con memoria”, Seu Vella de Lérida Paseo de la lengua de serpiente. Tres esculturas: serie “Ocultaciones”. 1989-91 Ayuntamiento de Lérida. "Ocultación XIV", Túneles de la antigua carretera de Tremp, estrecho de Terradets 1991 “Punto de fuga pera una situación irreversible”, Pabellón Olímpico de Reus. 1990 – 1992 “Monumento a los Raiers”, Carretera de Pobla de Segur a Sort, Lérida 1993 “Ocultación, XV: Escamoteo de signos", Parque de Porto Alegre (Brasil) 1994 “Testimoni”. Plaza de Vespella de Gaià, 1996 “El nus de pedra”, Castellvell del Camp 1999 "Las siete sillas de Mérida", obra patrocinada por Dragados Altec, instalada entre el puente romano y el puente de Calatrava en Mérida, 2002 “Recuerdo que...”, Spanish park en Gyeonggido, Corea. 2003

Obras en el parque de La Comella. Tarragona. El trabajo corresponde a diversas series: Cultura de restos, Ocultaciones, Susurros. Están situadas entre los espacios y caminos de un bosque mediterráneo. “El anillo de piedra", Masía la Comella, 2001 “Capella Turkana”, Masía la Comella 2003 80 obras de gran formato realizadas en mármol, granito, piedra arenisca y bronce. Publicaciones personales en castellano 1980 “... A BC DEF A ...” (Espacio tiempo) Ediciones Hubert Kretchmer, Munich, Alemania. Del mismo trabajo restan inéditos dos libros más: “La cárcel” y “Zabrepo”. Relatos breves ilustrados, del 1974. 1983

"El Toro y la Sardina" libro de xilografías impreso sobre papel de hílo. Se han impreso 100 ejemplares, numerados y firmados.

2002

“Ocultaciones o la cara oculta del mundo” Matèria, Revista d’Art (2) del departamento de Historia del Arte de la Universidat de Barcelona. Naturaleses.

6


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Publicaciones en preparación. Ensayo, 2000-2006 "El anillo de Piedra" Parte central del texto de la tesis doctoral. "La memoria del agua" Trabajo teórico sobre el planteamiento de diversas esculturas. Se han publicado unos apuntes en el catalogo de la exposición del mismo título. "Fuerza débil: Conceptos teóricos sobre el comportamiento de la materia y la percepción que tenemos de ella” El trebajo se inscribe en la serie de obras realizadas en "Pedagogía de la Realidad". “Las siete sillas de Mérida” 2001 Libros de poesía 1995 – 1998 "Las marcas del laberinto" De la serie “Pensamientos de perro”, Editado por Senyal y impreso en Cronooffset, Reus. Del mismo trabajo que “Las marcas del laberinto”, hay seis libros más en espera de ser publicados: “Diálogos del astronauta”, 1995. “El nervio lujurioso”, 1996 “Tecnología punta”,1995 “Desde el fondo del ojo”, 1995 “Por otro motivo la frontera”, 1997 “Los cantos del Chacal o La flor de la Comella” 1998 1999-2006 "Esquivando la muerte" 1999 - 2001 “Crónicas de un infarto y seis anginas de pecho”, 2001-2002 “Banderas”, 2002 “Ocultaciones”, 2002 “Susurros en un agujero”, 2003-2006

Libros de artista Nota: (El libre, las bibliotecas, la palabra escrita, el valor de la letra, etc. han sido incorporados a la escultura en múltiples ocasiones, especialmente en el trabajo de las ocultaciones) 1981 “Reflexiones sobre la construcción de nuestra casa” Pieza única de posible publicación. “Breve introducción a la teoría del escamoteo” 5 tochos de barro cocido. Pieza única. Inicio de l’obra “ocultaciones, omisiones, olvidos, amnesias, escamoteos) “Historia natural”. Libre de pizarra 1995 “Memoria de la materia”. Lectura del tiempo impreso en la piedra. Pizarra cortada en planchas de 4mm. 1994 “Memoria de un día”. Intervención de artistas de Reus y Tarragona sobre planchas de pizarra. 1994 “Identidad” (el libre de la muerte) 1989 1984 "Cantos del Pájaro negro" Relato breve con 64 xilografías. Todo a punto: maqueta de un libro de gran formato y bella factura, publicación pendiente. Preparación final 1995 1999

"El libro de Barro" Acción para realizar. En espera de que se pueda instalar en la biblioteca-escultura "Las siete sillas de Mérida".

1986

“El templo y la huída de Dios” 20 dibujos, serie de “El gallo de oro”, Ampliable con otros dibujos de la serie. (Publicación pendiente)

1989

“Testamento de Caín el Nómada” 51 dibujos, Técnica mixta. Texto escrito sobre el agua y oculto en la escultura del mismo nombre. A recrear pera la publicación. (Publicación pendiente)

“El gallo de oro” Libro dedicado a Juan Rulfo. 1987, Dibujos de la serie, técnica mixta. (Publicación pendiente)

7


Obra pública

Rufino Mesa Vázquez 1976-2006

Publicaciones en catalán “El significat del món és en la mirada" Pensamientos 3, Universidad de Lérida. 1991 “Escissió. El nus de pedra" Publicado por el Ayuntamiento de Castellvell 1999 (Tarragona) con motivo de la inauguración de la escultura del mismo nombre. “Palabra oscura” Para el catálogo de la exposición del mismo nombre. Museo de la ciudad de Reus 2002.

Premios y becas 1982 2º Premi Signe. Col·legi d'Aparelladors de Tarragona. Beca pera la investigación de nuevas formas expresivas. Ministerio de Cultura. Madrid. 1983 Menció Honorífica. Medalla Julio Antonio. Diputació de Tarragona. 1985 Beca per a la investigació de noves formes expressives. Generalitat de Catalunya. 1987 Beca de Artes Plásticas. Consejería de Cultura. Junta de Extremadura. 1992 Primer premio. Bienal Taurina de las Artes Plásticas. Cultural Rioja. Logroño. Beca a la creación literaria de la Comunidad de Extremadura. "Esquivando la muerte y Crónicas de un infarto y seis anginas de pecho" 2002 2003 Premi – adquisició d’art contemporani. Museu d’Art i Història de Reus. 2006 Menció Honorífica. Biennal d’art 2006, Premi Julio Antonio de escultura, Diputació de Tarragona.

Rufino Mesa Vázquez Apartado de Correos 4119. 43007 Tarragona Tel. 977 201283 Móvil 658439847 Email- rufinomesa@yahoo.es Assumpta_roses@yahoo.es

8


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.