1
Salió al rellano y subió de tres en tres los peldaños hasta llegar a la puerta de la azotea. Estaba abierta. Entró en la noche y le acogió un penetrante silencio. Las azoteas son un terreno de frontera entre el universo y la civilización. Más allá de las chimeneas, de las claraboyas y de las cornisas ya solo están la Luna, los anillos de Saturno, elcuernodeCapricornioyelcinturóndeOrión.Ytodasesaslucestitilantesproporcionanun extraño calorcillo en el bajo vientre. Las puertas de la Noche, Joan Barril. El cuento del domingo en El Periódico. 28 de mayo de 2006
Primera edició: juny de 2011 2
A.Giménez, M.Rubert, 2011 Iniciativa Digital Politècnica, 2010 Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC Jordi Girona Salgado 31, Edifici Torre Girona, D-203, 08034 Barcelona Tel.: 934 015 885 Fax: 934 054 101 www.upc.edu/idp E-mail: info.idp@upc.edu
INTRODUCCIÓ Maria Rubert, Alex Giménez. FOTOGRAFIES INÈDITES DELS TERRATS DE BARCELONA 1929, Arxiu Solà. VISITES A LES TALAIES DE CIUTAT VELLA, BARCELONA Torre Colom, Institut Municipal de Paisate Urbà i Qualitat de Vida Torre Urquinaona Telefèric de Montjuïch-Torre d’Alta Mar Mirador del Rei Santa Maria del Pí Ajuntament -edifici administració CCCB, Mirador Macba Blocs d’habitatge a Avinguda Drassanes Apartaments Wellington Hotel Arts World Trade Center PROJECTES D’INVESTIGACIÓ - PROJECTES D’INTERVENCIÓ ALTANES-EQUIPAMENT VORA SANTA CATERINA. Corrales-Guasch-Martínez ÀTICS-REMONTES. Sarquella-Torner COBERTA CATALANA-CONCERT DE ROCK. Martín-Sierra-Valls COL·LECTIVITAT-TERRAT RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS. Ortega H-Benítez-Vidal FAUNA EN LES ALTURES. Cabot-Laguna LA COBERTA A LE CORBUSIER-AMPLIACIÓ MACBA. Cardoso-Francoy-Ortega EL LINGOTTO I L’AUTOMÒVIL A COBERTA-JARDÍ VERTICAL. Cabistany-Rodero LA LLUM A LA CIUTAT-PÈRGOLES PLAÇA DE LA MERCE. Belanche-Blanch-Bondia LA LLUM A L’EDIFICI-REMONTES D’EMERGÈNCIA. Cornellana LA COBERTA MEDITERRÀNIA-NEXES RAVAL SUD. Hernandez-Martínez-Martínez SETBACK-EXPERIMENT BARCELONETA. Guardiet-Solans EL VERD A COBERTA-SISTEMA MODULAR DE JARDINERA. Bujons-Castellà ENERGIA I TERRAT-TECNOBADALOT. Solà-Borràs ELS JARDINS PENSILS DE CIUTAT VELLA - LOS JARDINES COLGANTES DE CIUTAT VELLA siete secretos sombríos y un saludo al sol. alex Giménez Away From the Hustling Crowd - Lejos de la bulliciosa multitud Meditations on the Rooftop as a Cinematic Space Reflexiones sobre la cubierta como espacio cinemático. Phillip Kay. 3
TERRATS Mirades sobre una Barcelona furtiva.
La vida als terrats ha estat el contrapunt de la vida al carrer als països del Mediterrani. Les històries que s'entrecreuen a les novel•les de Naguib Mahfuz a El Cairo parlen d'uns espais queacullenlavidadomèsticaireservada,quasiexclusivamentfemenina,delsterrats.Però els terrats són també l'espai de la festa o de la lluita com tan be descriu Costa Gavras a les imatges de la batalla d' Alger o descobrim amb les festes dels cometes del Basant al sotscontinent asiàtic. Ha desaparegut actualment l'ús del terrat com a lloc per estendre o per cuidar animals. Als anys 40 es va iniciar un proces de privatització, propiciat pels canvis d'ordenances, amb l'aparició dels àtics i sobreàtics. Però a totes les cases de pisos quedava sempre el terrat comunitarionhihaviallocperestendreiemmagatzemar.Elsterratscomunitarisdelsblocs d'habitatges-delspolígons-novansermaiespaiscomunitarisperòsiencanvielparadísde les antenes -una imatge fixa dels dibuixos de Cesc-. Les instal•lacions d'aire condicionat i altresandròminesocupenaragranquantitatd'espaidelsterratscomunitaris.D'altrabanda, molts dels terrats dels àtics i de molts edificis públics es mostren enjardinats amb piscina inclosa.Ésaixíquepavimentsdeteka,jardinerescaixesd'ascensorsiaparellsd'airecompeteixen avui a les cobertes. Però precisament la renovació dels edificis i la necessitat d'adaptar-los a uns criteris de consumméssosteniblescomportennecessàriamentlaintroducciódemesartefactesque suposadament han de fer mes eficients els edificis: pantalles per captar energia solar, per escalfar aigües, per evaporar humitat, per millorar les condicions lumíniques, per resoldre lesextraccionsdefum,etcètera.Complantegenalgunsdelstreballsdelllibre,pensemque aquestarenovaciópotserocasiópertornarafacilitarl'uscol.lectiudelterratperfuncionsmés lúdiques o be com a lloc per somniar i mirar les estrelles, com a espai furtiu. Intuïm la vida col.lectiva dels terrats de ciutat vella que descriu Vazquez Montalban a Los Mares del Sur. Enyorem les festes particulars als terrats enjardinats dels àtics i sobreàtics als anys 60'. Ens sorprèn l'allau de turistes que visiten el terrat de la Pedrera... Imaginem que el s XXI, tornarem a usar els terrats de manera mes civilitzada i ociosa, diferent potser... Tenim curiositat per saber que hi passa mentrestant.
Què hi passa, qui els usa, com són, els terrats de Barcelona? El recull de treballs, projectes i imatges de terrats de Barcelona que es mostra és fruit d’una curiositatperconèixerquèpassa,quèpassavaalsterratsdeBarcelonaitambéd’unaintuició: alsterratscontinuentenintlloccosesmoltinteressants:activitats,històriesalmargedelavida pública o col•lectiva dels edificis, i sovint molt desconegudes. Peroésdifícilferdevoyeuralsterratsperquèsónllocsdedifícilaccés:beperquesonprivarts beperquesoncomunitaris, d’us restringit i complicat, fins i tot pels propis veïns . Per pujar al terrat fa falta una clau difícil de trovar, i sovint qui viu a sota te por de goteres i controla el seu us i acces. Ensvasemblarquelamillormanerad’aproximarundiagnòsticera,d’unabanda,pujarauns quantsedificispúblicsidesd’allàmirar,fotografiar,observarambbinocles,dibuixar,anotarel quepassava.Del’altra,conèixerprojectesiexemplesdeterratsarreu,ambespecialinteres: des d’assajos que han fet de la coberta el lema, com el Lingotto de Torí, o les abundants formesnàutiquesdeLeCorbusier,alesinfinitespropostesdetoit-jardinques’inicienambels jardinsclassics noucentistesiculminenamblesmésrecentsconstruccions-manta,passant perlesarquitecturessolarsdelsanyssetanta.Hihamoltsexperiments.Elterratnoesunlloc de pas sino un destí que funciona si conté una activitat intensa i necessària: Bonet Castellana va posar tot el seu esforç en fer del terrat un espai intens, experimentant amb solucions constructives. Ricardo Bofill buscant l’espai col•lectiu al Walden d’Esplugues o, a escala domèstica, a casa dels seus pares a la plaça de San Gregorio Taumaturgo… la vida real als terratsdavantlavidaimaginadadelshelicòptersd’Archigram,deldirigibleHindenburgancorat a l’agulla de l’Empire State, etc. No voldriem, des d’aquest treball, animar a posar més pressió als terrats de la que ja tenen: creiemqueesfonamentalquehihagiespaisonpèrdre’s,enguaret(“barbecho”),alesciutats. Araquenoquedendescampatsoterrainvaguesperjugarapilotaiqueesdifíciltrobarmales herbes, potser els terrats, lluny del control, són uns dels pocs espais de llibertat i trasgressió que ens queden… o això ens agradaria pensar. Maria Rubert i Alex Gimenez
FOTOGRAFIES INÈDITES DE TERRATS DE BARCELONA AUTOR: Vicens Solà i Bosch Farmacèutic, nascut a Santa Coloma de Farners, Girona. Veí de Sarrià, Barcelona, des de 1916 Fotografies digitalitzades per Lluís Solà Arguimbau i Marc Solà Sanchis TÈCNICA: negatiu sobre placa de vidre, marca J.Joula, França.Plaques datades de 1902 i 1929 EQUIP: càmera desconeguda. Sistema de placa instantània de sensibilitat mitja
6
Terrats del Raval, mirant l’Eixample en direcció a muntanya, es pot veure la Universitat de Barcelona al fons. 1929
La troballa d’aquestes fotografies, apart de la importància sentimental que desperta descobrir-les entre caixes tancades des de feia 30 anys, ha resultat doblement interessant per l’oportunitat del moment: estar realitzant un estudi sobre terrats a Ciutat Vella (Barcelona) durantunessetmanesenlesqueenshemenfilatperalgunsdelsterratsmésaltsisignificatius d’aquest barri. El contrast és més que evident. Salta a la vista la total absència d’antenes, badalots tècnics i d’ascensors que el segle XX ens ha anat deixant a sobre dels edificis. Ni tan sols roba estesa. A partir d’aquesta observació, i aprofitant un debat a classe sobre l’ús actual dels terrats de Barcelona,vaigpoderdemostrarqueafirmareldesúsactualdelescobertesésunerror.S’ha passat d’una ciutat de terrats i cobertes desertes i àrides, verges de tot contingut, a terrats infestatsdeparafernàliestecnològiquesque,malgratquenodiscuteixoquepodriensermés endreçats, no deixen de formar part de la col·lectivitat urbana i ciutadana com ho son les voreres, els semàfors, i els jardins. Marc Solà.
Mirant cap a mar des del Gòtic, cantó oest respecte la façana principal de Santa Maria del Mar, al fons de la imatge. Es poden apreciar com a mínim dotze colomars en tot el paisatge. 1929
7
Campanar de l’església del Pi, vist des d’algun terrat del barri Gòtic; per la posició del sol i posició de la nau de l’església, la fotografia està presa direcció Nord-Nord Oest, cap a Façana Sud. 1929 8
9
DesdelBorn,posiciópròximaaRondaSantPere.VisióperpendicularaPasseigSantJoan,orientacióNord-Nord-Est (solaSud-Oest)aladreta:edificidelParcdelaCiutadella.L’edifici/pavellóambcobertaaduesaigüesentreelsdosno identificat, possiblement es va desmantellar.1929 10
Elhallazgodeestasfotografías,apartedelaimportanciasentimentalquedespiertadescubrirlas entre cajas cerradas desde hacía treinta años, ha resultado doblemente interesante porlaoportunidaddelmomento:estarrealizandounestudiosobrecubiertasenCiutatVella (Barcelona)duranteunas semanas en que nos hemos subido a algunos de los terrados más altos y significativos de este barrio. El contraste es más que evidente. Salta a la vista la ausencia total de antenas, cajas técnicas y edículos de ascensor que el siglo XX ha ido depositando sobre las casas. Ni siguiera ropa tendida.Apartirdeesaobservación,yaprovechandoundebateenclasesobreelusoactual delascubiertasdeBarcelona,pudedemostrarqueafirmareldesusopresentedelosterrados es un error. Se ha pasado de una ciudad de azoteas desiertas y áridas, vírgenes de todo contenido,aterradosinfestadosdeparafernaliatecnológicaque,aunquenodiscutoquepodrían estarmásordenados,nodejandeformarpartedelacolectividadurbanayciudadana,igual que las aceras, los semáforos y los jardines. Marc Solà.
11
12
Via Laietana des de Sant Pere més alt, direcció mar, es pot veure la catedral de Barcelona al fons a la dreta. Suposant que la fotografia sigui, com a molt tard de 1929, la Via Laietana és acabada d’enllestir. 13
Maqueta de Ciutat Vella a la Seu del Districte, plaça Bonsuccés 14
IMATGES DES DE LES TALAIES DE CIUTAT VELLA
Des de la coberta de l’Ajuntament. Sandra Benítez
15
16
Sophia Cardoso 17
Sophia Cardoso
18
La visita a alguna de les cobertes més altes de Ciutat Vella ens ha permès obtenir una bona visiódeconjuntdelpaisatgedelsterratsdelcentredeBarcelona,itambédeldetalldelaseva forma física i de l’ús que les hi donem. Les imatges que acompanyen aquest texte mostren algunes de les formes d’aquests espais i algunes de les seves funcions. Veurem de seguida que hi ha un domini generalitzat de cobertes planes amb solució a la catalana, transitables enpendentssuausiacabatceràmic.Aquestasolucióconstructivaprodueixunpaisatgede certe homogeneittat, una mena de topografia d’accident menor, a on gairebé no queden exemplesdecobertadeteula,anteriorsalxviii.Algunsedificis,sobretotequipaments,esdoten delàminesd’estanqueitatmetàliques,perònoestractadecasosfreqüents.Pelmild’aquesta topografia de rasilla i muret arrebossat s’alcen de tant en tant objectes insòlits: el jardí de la casa Cambó, una escala de cargol que facilita l’accés a un terrat privat, les onades, una mica malaltes,del’esglèsiadelPi,unsolàrium,unapistadepaddletennis,uncampanarisemisoterrat, un parc infantil improvisat...
Des de la torre Bonet a Urquinaona
19
A l’esglèsia del Pi. Sophia Cardoso
La visita a algunas de las cubiertas más altas de Ciutat Vella nos ha permitido obtener una buenavisióndeconjuntodelpaisajedelascubiertasdelcentrodeBarcelona,ytambiéndel detalle de su forma física y del uso que les estamos dando. Las imágenes que acompañan este texto muestran algunas de las formas de esos espacios y algunas de sus funciones. Vemosenprimerlugarquehayundominiogeneralizadodecubiertasplanasconsoluciónala catalana,transitablesenpendientessuavesyacabadasencerámica.Esasoluciónconstructivaproduceunpaisajedeciertahomogeneidad,unasuertedetopografíadeaccidentemenor, en la que apenas quedan ejemplos de cubiertas de teja, anteriores al xix. Algunos edificios, sobre todo equipamientos, se dotan de láminas de estanqueidad metálicas, pero éstas no sonabundantes.Entreesatopografíaderasillaymureterevocadosealzandevezencuando objetos insólitos: el jardín de la casa Cambó, una escalera de caracol que facilita un acceso privado, las olas, un poco enfermas, de la iglesia del Pi, un campanario semienterrado, un parque infantil improvisado... 20
Sandra BenĂtez
21
22
23
24
Sandra BenĂtez
Emi Ortega
25
26
Emi Ortega
Escletxes gòtica i moderna des de la torre octogonal de Santa Maria del Pi. El pla de terra de la rambla saturat i el pla dels terrats buit, a excepció d’un alumne que surfeja sobre la nau de l’esglèsia. 27
Sandra BenĂtez
28
MartĂn - Sierra - Valls
29
Sandra BenĂtez
Emi Ortega 30
31
PROJECTES D’INVESTIGACIÓ PROJECTES D’INTERVENCIÓ
32
ALTANES David Corrales Albert Guasch Guillem MartĂnez 33
L’altana, “chimiata”, belvedere o Terrassa és el terme queutilitzenelsitaliansper areferir-seaunaplataforma o loggia situada en la part més elevada d’un edifici, de vegades substituint la coberta L’altana en forma de loggia ja se’ns presenta com una realitat des de la reconstrucció de 1693 en monestirs femenins a la Sicilia oriental. Aquests espais possibilitaven a les mongesdeclausuraassistir a les processons religioses mantenint-seforadelavista del poble.
34
ALTANES, Corrales- Guasch- Martinez 35
36
EQUIPALTANA A SANTA CATERINA, Corrales- Guasch- Martinez 37
38
Ă€TICS Pau Sarquella Enric Torner 39
40
41
42
43
44
Guzman Penthouse, LOT-EK 45
Parasite. Korteknie Stuhlmacher Architecten, Rotterdam 2001
46
Coop Himmelblau, Vienna 1984 47
Didden Village, MVRDV Rotterdam 2002-2006 48
49
Bonnin Haus. Hild und T. Eichst채t 1995
50
MInibox, Innsbruck, Tirol, Armin Kathan 1999 51
SISTEMA DE REMONTES A LS ENTORNS DEL MACBA. Sarquella - Tornerr 52
53
54
SISTEMA DE REMONTES A LS ENTORNS DEL MACBA. Sarquella - Tornerr 55
56
COBERTA PLANA A LA CATALANA Abraham Martín Manuel Sierra Jan Valls 57
COBERTA PLANA I VOLTA CATALANA
L’orígen de la coberta plana és a Mesopotamia, un producte de les condicions del lloc. Mesopotamiaésunlloconnoplougaireinotémoltalógicafercobertesinclinades,llavorses construeixen de planes i així s´aprofita l´espai de dalt l´edifici. Alcomençamentlescapesqueformavenlacobertaeren:embigatdefusta,encanyissat,un teixit,unacapadeterraiunacapademorterdecal.Aquestaprimeraformadecobertadeterra dónallocalnom:terraza-terrado-terrat,queproporcionavagraninerciatérmica.Despréses substitueix la composició de les capes de la coberta i passa a ser: un embigat i a sobre tres capesderasillesambmorter,iaixívaevolucionant donantllocadoscapesd´embigatseparades per aire fins que després es posa entre el dos embigats els “tabiques conejeros”. Altreelementcaracterísticdel´arquitecturacatalanaiquedónallocauntipusdeterrat,sonles famoses voltes a la catalana, presenta a la casa La Ricarda, a l´escola Gaudí i molts edificis , i comambGuastavinovaarribaraextremsmàxims.Finalment lacobertaalacatalanaestroba molt present a la ciutat de Barcelona on quasi totes les cobertes presenten aquest tipus de terrat. Origen de les dades: 1.- Article de la revistaTECTONICA de Fernando Ramos“ Historia de urgencia de la cubierta plana” 2.-LlibredeConferenciasdehistoriadelaconstrucción.Tema:cubiertaplana.Autor:Antoni Paricio 3.- La volta catalana. Autor: Joan Bassegoda i Massegué 4.- La volta catalana de Rafael Guastavino.
58
TERRATS, de terra
Construcció tradicional canària Goundam a Gao, Mali
59
60
la volta de tres capes de maó popularitzada per Rafael Guastavino, en construcció i en prova de càrrega. 61
Alguns concerts i vídeo clips a terrats: 1.The Beatles. Últim concert.1969. Londres http://es.youtube.com/watch?v=Ea6ZcfJspcI 2.Natalie Imbruglia. Petit concert al terrat de Dailymotion http://www.dailymotion.com/relevance/search/natalie%2Bimbruglia/video/x3281s_natalie-imbruglia-live-dailymotion_ music 3.Depeche Mode. Enjoy the Silence. Videoclip al terrat del World Trade Center de Nueva York. http://es.youtube.com/watch?v=X0Hez25fFrg 4.Mad World. Gary Jules http://www.youtube.com/watch?v=4N3N1MlvVc4 5.Uzzhuaia. Nuestra revolución http://www.youtube.com/watch?v=Dm2mQIZ-Bho 6.Linkin Park. Breaking the habit. Videoclip de dibuixos animats http://es.youtube.com/watch?v=jWD_UFp2kJo 7.Chetes y Meme. 16 de febrero. http://www.youtube.com/watch?v=lQoUT0WjJcY 8.U2. Where the streets have no name. The Joshua Tree. 1987 http://www.youtube.com/watch?v=QQxl9EI9YBg 9. La puerta de los sueños- Que hi ha entre nosaltres. Terrat de Barcelona http://es.youtube.com/watch?v=7IFaX3Bt_98 10. Fito y los Fitipaldis. La casa por el tejado. Imitació http://es.youtube.com/watch?v=pvH5w1mNtG8 11. Estopa. Tragicomedia. Terrat de San Ildefonso, Cornellà. http://es.youtube.com/watch?v=5onTR5oLYAs 62
L’ÚS COL·LECTIU DE LA COBERTA Sandra Benítez Herminia Ortega Judith Vidal 63
A mitjan segle XVII va construir-se en una casa del carrer Jaume Giralt el primer terrat de Barcelona. La innovació va estendre’s ràpidament, en entendre’s com una millora molt pràcticapersortiraairejar-se,jaquecomençavaapesardamuntelveïnatlainconveniènciade la densitat de població. Elsterratsconstituïrenunaexpansiópelsveïns,ques’hiaplegavenafersindriades,berenars col·lectius i festes diverses. Poc temps després de la introducció dels terrats van construir-se les primeres torratxes que no tardaren a servir de colomars. Aleshoresencaraeramoltfreqüentqueacadacasavisquésnomésunafamília,peròquanno era així el terrat pertanyia a l’estadant del primer pis, que generalment era el propietari de l’immoble,iesconstruïaunaescaletamoltmenudaquecomunicavaelprimerpisambelterrat, prescindint dels altres pisos, que no hi tenien accés. Joan Amades. Històries i llegendes de Barcelona
Solàrium del Frontó Colom a la Rambla 64
COBERTES DE TERRA A LES ALPUJARRES
Capileira, Granada, de Habitar la Cubierta, Andrés Martínez.,GG
Les interseccions entre les diferents construccions formen una estructura irregular,basadaenl’aprofitamentdels terrenys, l’asolejament i les necesitats particulars i d’autoconstrucció.
Pampaneia, Granada
65
TAOS, NOU MEXIC, EUA. Poble de principis del s.XX, en Habitar la Cubierta, Andrés Martínez, GG.
Dies de Festa a M’Zab, Argelia
66
AprincipisdelsegleXXlesactitudshigienistesreivindicavenlateuladacomespaipergaudirdelSolil’aireacelobert. Podemrealitzaractivitatsesportivesdinàmiquesobéaltresactivitatsméssedentàries.Actualmentelgranespaique ocupen les instal·lacions fan difícil alliberar el pla horitzontal.
67
Festa de Dia a l’Escola d’Arquitectura, abans de la construcció de la nova biblioteca
68
Escena de la pel·lícula “Yamakasi” dels directors Ariel Zeitoun, Julien Seri (2001, França) 69
El Basant (“primavera”en sànscrit) és la festa que es celebra sobretot en la zona del Punjab (Pakistan), marca l’inici del bon temps. La festa és originària de l’Índia. La principal activitat és la desplegada i la competició de milers d’estels de paper. Els homes, gransipetits,construeixenocomprenestelsdetotesmides,colorsiformes,ilesfanvolardes dels terrats de les cases. Aquests estels no només volen, es fan improvisades competicions entre elles, son guerrers que lluiten pel control d’un tros de cel. L’arma dels estels es un fil preparatambunapastad’arròsifragmentsdevidrepegatspertaldetallarelfildel’estelmes proper. Cada èxit es celebrat amb el grit de “bokata”, la dansa “Brhanga” i el so dels tambors.
Veure:Basant.Laguerradelsestels,d’AndrésAntebi,JoséGonzálezMorandi,PabloGonzález i Eva Serrats (2007) / documental. 60 min.
70
FAUNA ALS TERRATS Cabot-Laguna 71
Fauna real, lliure i domèstica: coloms, gats, nens...
Sebastiao Salgado Âť children crawl around on the roof a childwelfare center in sao paulo, brazil, 1996 72
Fauna fictĂcia: gĂ rgoles, glifs, quimeres...
73
Poema del รกngulo recto, 1955
74
“L’architecture est le jeu, savant, correct et magnifique des volumes sous la lumière. “ LE CORBUSIER, Vers une architecture, éditions Crès et Cie, Paris, 1923
LA COBERTA A LE CORBUSIER Andrea Ortega Isabel Francoy Sophia Cardoso 75
Maison La Roche-Jeanneret, 1923-24 París
“Cada celda tiene su jardín sobre el techo!” Cité Universitaire Audincourt, 1925 París 76
Piscina en la azotea. Villa Meyer, 1925 Neuilly-sur-Seine
Las perpendiculares componen el paisaje. Deux maisons, 1926-27, Stuttgart
77
Villa Savoye, 1929 -1931, Poissy Habitar la cubierta
78
79
Autopista a la cota 100 m : Urbanisation de la Ville d’Alger, 1931 -1934 Alger
80
Unitéd’Habitation, 1947 – 52 Marsella, Francia La arquitectura es el juego...
81
Manufactura Duval, 1951 Saint Dié Casa Jaoul, 1951 -55 París
82
Manufactura Duval, 1951, Saint DiĂŠ
83
Secretariado 1953-1958, Chandigarh
Palacio de Asambleas, 1953-1958, Chandigarh
84
Convento de la Tourette, 1957 -1960 Eveux-sur-l’Arbresle
85
Palacio de Congresos, 1964 Estrasburgo
86
Naturaleza en estado salvaje:Apartamento de Le Corbusier, 1932-1940, Paris
Un sal贸n en la azotea: Apartamento Beistegui, 1930-1931, Paris 87
Asile Flottant de l’Armee du Salut, 1929
88
89
Apartamento de Beistegui, 1930 – 31 Aux Champs-Élysées, París
Salida a la terraza
90
El jardçin en la azonta. Apartamento de Beistegui, 1930 – 31 Aux Champs-Élysées, París
91
92
El descubrimiento
Apartamento Beistegui, 1930-1931, Paris
93
Dibujo deTed Benoit 94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
MACBA Andrea Ortega Isabel Francoy SophiaCardoso 105
MACBA: Ortega, Francoy, Cardoso 106
MACBA: Ortega, Francoy, Cardoso 107
108
EL AUTOMﾃ天IL EN CUBIERTA: EL LINGOTTO DE TORINO Jaume Cabistany Estefania Rodero 109
Historia del automóvil Auge de Ford (Principios sXX)
F.I.A.T. (creación Lingotto) 1916-1923
Funcionamiento Le Corbusier Años 30
Aparición en el cine
Archigram
(1962, 1969, 2007)
Fábrica obsoleta Años 70
Remodelación Renzo Piano (1983)
110
Enlahistoriadelautomóvil,tendríamosqueremontarnoshastaelsigloXIIIparaencontrarlas primeras ideas sobre artefactos capaces de moverse por sí mismos. Dos siglos más tarde, DaVinciyahatrabajadoenbocetosdeuntipodeautomóvil.Hayquedarungransaltohasta 1883,cuandoKarlBenzfundasu“Benz&Company”,dondesecrearáelprimerautomóvilde motordecombustióninterna.LesiguenHenryFord,loshermanosRenault,loshijosdeAdam Opel,…YtambiénlaFábricaItalianaAutomobiliTorino(FIAT),acargodeGiovanniAgnelli,en 1899. En 1908, Henry Ford lanza al mercado el legendario modelo FordT, fabricado hasta el 1927,conunos15millonesdeunidadesfabricadas,yquerepresentaunagranrevoluciónen loreferentealmecanismoyloscostesdefabricación(porejemplo,lapinturanegraeslaque sesecamásrápido,sereducenlostiemposdeproducciçon,comooinvirtiendoelprocesode despiecedeunbuey,unsistemaradial-enseriequeaumentabaaúnmáslaproductividad). Enaquellosaños,laFordylaGeneralMotorsyaeranlaspotenciasdefabricacióndeautomóvilesmundiales(desdeentonces hasta ahora), cosa que llevó a Giovanni Agnelli a visitar los EEUU en 1912, donde visitó la planta de Ford en Detroit y la de GM. Eso le llevó a introducir tambiénlaproducciónenserieenItalia,encargandolafábricaqueconocemoscomo“Lingotto” al ingeniero Giaccomo Mattè, que se empieza a construir en 1916 y se concluye en 1923. En su momento fue la fábrica más grande del mundo. Eledificiosecomponedeungranrecorridoenformaderampahelicoidal,alargado,formado pordos“barras”de5plantasseparadaspor4patios,unidospor3núcleosverticalescentrales. Los materiales entraban por la planta baja, y los vehículos se iban montando a medida que ibansubiendoporeledificiohastallegaralacubierta,dondelesesperabaelcircuitoperaltado de pruebas. Allí se rodaba cada vehículo recién finalizado para darle el visto bueno. Luego volvían a bajar listos para la venta.
111
Construcci贸n de la pista (1922)
Construcci贸n de la rampa (1925)
Im谩genes del proceso en serie.
112
“Voici deus choses que j’aime à relier ensemble. Je sus allé il y a deux ans visiter les usines FIAT et on m’a fait visiter la toiture d l’usine. C’est une usine de cinq cent mètres de coupe qui dévelope deux rampes et une piste, totes les voitures sont montées et essayées sur la toiture de l’usine. Je la connaissais et quant je l’ai revue ilyadeuxansj’aivuréaliséecettechosequiparaissaitchimériquedesautrostrades en l’air, la preuve est donnée, il est possible de le faire. Au-dessous de l’autostrade j’aiexprimélesdernièresrecherchesd’architecture,lespansdeverrequidonnentles troismursbienéclairésetonpeutmêmeemployerlequatrièmemurparuneplace utile et toutes sorte d’aménagement. Des écrans contre le soleis.Vous voyez que d’unepartlacirculationverticaleestassuréeetd’autrepartlesbienfaitsdelavueet de la distance.”
L.C.
113
114
Lafábricaesunclaroejemplodearquitecturafuncional,unapuramáquinadefabricarcoches deestiloracionalyfachadaalgoclásica.Puedecatalogarsecomoarquitectura“maquinista”, que responde al concepto de edificio como máquina, algo similar a las ideas de LC en lo relativoalaviviendacomo“machineàvivre”.Lo“intemporal”,lafuncionalidadylaracionalidad, deestegranartefactourbanollamólaatencióndelarquitectofrancés.Tambiénesunedificio aclamado por las corrientes post-futuristas. LeCorbusierhabíatratadountemasimilar,llevandotambiénelcochealacubiertadeledificio ensuempeñoporrelacionarartefactosdeingenieríacomocoches,barcos,etc.conlaarquitecturamoderna,algoquellamabaaldesarrolloylaevolucióndelaciudadmodernaycontemporánea.Elcocheconstituyeunelementobásicoentodoslosplanesyestudiosurbanísticos que desarrolló, como el “Plan Voisin” de París, en los estudios para grandes ciudades de América delSur,Ríode Janeiro y Buenos Aires, donde se plantean grandes infraestructuras viarias que salvan los desniveles del terreno y alojan debajo la edificación.
Bocetos de LC: Estocolmo, Río, París. 115
El“Plan Obús”, realizado para la ciudad de Argel, es una referencia cultural indispensable alconceptodecocheenlacubierta.Setratadeunaautopistaqueconectaríadossuburbios extremosdelaciudad,apocadistanciadelacosta,yquealojaríaviviendaspara180.000personas,enbuenascondicioneshigiénicas:buenaorientaciónyventilacióncruzada.Elproyecto formabaunapartedeunplangeneralestratégicoconstituidoporunaciudaddenegociosyuna ciudadderesidenciaenterrenosinaccesibleshastaelmomento,conectadasmedianteuna vía.“Laautopistaresidencial”enlazaríavariosámbitosdelaciudad,quedenoestarpresente, quedarían dispersos y, además, al añadir viviendas, aumentaría su actividad.
El objetivo de crear las autopistas por encima tenía una serie de ventajas, como las de salvar los desniveles para los coches, y generar conexiones directas con edificios y zonas estratégicas de la ciudad, aparte de aprovechar las rasantes vacías que generan las infraestructuras viarias de alta velocidad.
116
“Les voitures dans les deux sens, le retour, la passereile qui relie la cité d-affaires au terrain d’habitation et les habitations.” L.C.
117
Laproduccióndeautomóvileseneledificiocesóen1982.No obstanteelLingottohapermanecidocomounedificiosingular,objetodeadmiraciónyreconocimientoporpartedelaciudadde Turín, que lo ha convertido en un icono de la propia ciudad y de la cultura italiana. Esa singularidad formal e icónica lo ha llevado al cine. Su papel más conocido tiene lugar en “TheItalianJob”(1969).Enlapelículaseproduceunadelaspersecucionesdeautomóvilesmás recordadasenlahistoriadelcine:ungrupodeinglesesplaneaelrobodeunagrancantidadde oroyhuyeentres“MiniCooper”conloscoloresdela“UnionJack”.Entrevariosescenariosdela persecución, destaca la secuencia en la que pasan por la famosa cubierta de la fábrica.
Recientemente el edificio ha vuelto a servir como escenario de la campaña publicitaria del nuevo FIAT Punto, cuyo eslogan fue“El clásico italiano revisitado”. El spot fue grabado en la cubierta, al más puro estilo“Italian Job”, pero esta vez con tres Punto con los colores de la bandera italiana. La reforma de Renzo Piano concluida en 2002 añade elementos“high-tech”e introduce un programa intenso en el edificio: salas de convenciones, hotel, cines, etc.
118
Renzo Piano 2002
119
120
FILTRES DE LLUM CENITAL. OMBRACLES A LA PLAÇA DE LA MERCÈ Adrià Belanche Barbara Blanch Sandra Bondia 121
122
INTENSITAT BAIXA; DIRECCIÓ DIRECTE I INDIRECTE; UNIFORME ESTRUCTURA TUBULAR DE CANYÍS VEGETAL
INTENSITAT MITJA; DIRECCIÓ INDIRECTE; UNIFORME ESTRUCTURA DE JÀSSERES METÀL·LIQUES, REIXA DE METALL
INTENSITAT ALTA; DIRECCIÓ DIRECTE; UNIFORME ESTRUCTURA DE JÀSSERES METÀL·LIQUES AMB VIDRE I PERFILS D’ACER I ALUMINI
INTENSITAT ALTA; DIRECCIÓ DIRECTE; UNIFORME ESTRUCTURA D’ENTRAMAT METÀL·LIC AMB VIDRE
INTENSITAT MITJA; DIRECCIÓ INDIRECTE; LOCALITZAT
INTENSITAT MITJA; DIRECCIÓ INDIRECTE; LOCALITZAT ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT AMB VIDRE
INTENSITAT ALTA; DIRECCIÓ DIRECTE ; LOCALITZAT ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT AMB VIDRE I ACER
INTENSITAT MITJA; DIRECCIÓ INDIRECTE; UNIFORME ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT AMB VIDRE
123
124
125
126
127
128
LLUM CENITAL. SISTEMES PARASITARIS. REFUGIS A COBERTA Joan Ramon Cornellana 129
130
131
Llum cenital Enlaciutat,elsedificisenalturapateixenunadisminuciódelaquantitatdellumamesuraque s’apropenalnivelldelcarrer.Lallumenlacobertad’unedificidel’eixampledeBarcelonapot representarpertantunprivilegi.Així,lesterrassesfanpossiblesalgunsusosiactivitatsmolt difícilsenaltresllocs:estendrelaroba,prendreelsologaudirdelacontemplaciódelpaisatge iluminat: l’albada, les postes de sol i les estrelles. La llum que procedeix de“dalt”ha estat valorada per l’arquitectura d’una manera diferent a laqueensarribahoritzontalment.Trobemmoltíssimsexemplesd’arquitecturaons’ingènien artil·lugisiesfanesforçosperferentrarlallumd’unamaneradeterminadaatotselsraconsde l’edifici o, almenys, en els més representatius. La iluminació cenital ha estat fins i tot dotada de significats especials, entesa sovint com a comunicació entre els homes i els deus, que es manifesten en la bondat d’aquesta llum que s’ens regala. L’espai públic de la ciutat és el lloc on qualsevol pot gaudir de la llum del sol sense obstruccionsperò,devegades,lesdimensionsdelscarrersalaciutatcompactadificultenl’arribada delallumalpladeterra.Altresvegadesaquestaincideixdemaneraexcessiva.Així,tambéla ciutatdisposaelsseusmecanismesperaconseguirunamajorquantitatdellum.Lescobertes isobretotelscoronamentsdelsedificistenenunpaperimportantenlasensaciólumínicade l’espai públic. Els remats de la coberta retallen el bocí de cel per on la llum s’escola en els carrersdelsteixitsmedievals.Lacobertapermetl’entradadelallumperò,sobretot,télacapacitat decrearombra.Enl’espaipúblicaquestafuncióéssovintmésimportantqueladepermetre l’entradadellum.Moltesciutatsdelsudd’Espanyaidel’Àfricacobreixenelsseuscarrersamb telesquefanl’espaipúblicméshabitable,enprotegir-lodelaviolènciadelsol.Lescobertesa les places i als carrers defineixen clarament un espai de relació. Sota el sol, les persones ens veiematretesperunbocíd’ombra. Mésencarasisotal’ombraprojectadaperuntendallouna pèrgola es produeix alguna activitat. El que succeeix en molts mercats de tot el món és una font d’inspiració que pot nodrir molts dels projectes urbans contemporanis. Joan Ramón Cornellana
132
133
Joan Ram贸n Cornellana
134
Joan Ram贸n Cornellana
135
María Martínez Adam
136
María Martínez Adam 137
138
EL MEDITERRÁNEO: DE LA CALLE CUBIERTA A LA CUBIERTA -CALLE Hernando Navarro, Elia Martínez Adam, Maria Martínez Bultó, Ainhoa 139
cubierta-calle 140
calle cubierta 141
CONNEXIONS RAVAL SUD. Hernandez-Martínez-Martínez 142
143
144
A PARTIR DEL SETBACK...DIFERENTS INTERPRETACIONS SOBRE L’ATERRASSAMENT Adrià Guardiet i Guillem Solans 145
A partir del setback... ...diferents interpretacions sobre l’aterrassament
Aquesttreballpreténferunamiradaràpidasobrelesdiversesmanifestacionsd’estructures (arquitectòniques, urbanes, agrícoles,...) Esgraonades al llarg de la història i a través de tota lageografia;demostrant,així,comunamateixaformahadonatcabudaadiferentsinterpretacions i ha estat usada per motivacions diverses, que passem a exposar... 01. Antigues civilitzacions Les formes de l’aterrassament ja les podem trobar en les construccions de les primeres civilitzacions. Cultures mil•lenàries com la Maya, l’Inca, l’Egípcia, la Grega o la Romana ens
146
mostren, en les seves edificacions, diferents rastres molt clars del sistema. El més curiós, però, és que utilitzin el mateix sistema, o similar, partint de diferents motivacions. Tot i que també n’hi han algunes en comú: Necessitat de resoldre topografies molt accidentades amb grans desnivells. Necessitatestructuralquepermetiaunamajoralturadelaconstruccióapartird’undescens de càrregues piramidal. Voluntat defensiva mitjançant emmurallaments de gran altura i profunditat. Objectesfuneraris;evolucionatsapartirdela‘mastaba’tradicional,enelcasegipci;que pretenen projectar els déus terrenals a l’univers diví. Necessitats visuals i/o acústiques per a representar esdeveniments públics en grans amfiteatres clàssics. Apartird’unsorígenstandiversos,elsistemaesmostragairebéuniversal,encaraquesempre espresentadeformajeràrquica,piramidal,comunademostraciód’ordresocial.Lamajoria d’espaissonexteriorsil’objecte és bàsicament contemplatiu o d’adoració, com en el cas de temples o santuaris. Hi ha excepcions, com els grans teatres exteriors i les construccions en pendent.
147
02. Aterrassaments agrícoles Al llarg de la història, són moltes les regions del món on hi podem apreciar sistemes d’aterrassament o setback per motius agraris o ramaders
148
Són emplaçaments situats en alçada en valls molt estretes i, per tant, amb molta pendent. Això genera un gran impediment a l’hora de conrear o pasturar alguns tipus de ramat. UnasolucióadoptadaenregionscomlaXina,elJapó,Filipines,Indonèsia,elPerúoaEspanya, passa per modificar el terreny mitjançant bancals. Aquestmecanismepermetiagenerarsuperfíciesplanesdeconreuodepasturaperaespèciesqueespuguéssinadaptariunafloraconcretai,pertant,poderinstal•larpetitescivilitzacions en punts estratègics, normalment més protegits. Elsdiferentstipusd’aterrassamentsquepodemtrobarvarienenfunciódelpendentdelterreny, i les tècniques i eines de construcció, provocant uns traçats més o menys regulars.
149
03. Aterrassaments urbans Alllargdelahistòria,trobeml’origendemoltespoblacionsendiversossistemesd’agregació que podríem associar a l’estructura en setback. Espresenten,sovint,comaagregacionsmassivesdeconstruccionsindividuals,quesemblen funcionar com un únic edifici i on s’aprecia clarament l’aterrassament progressiu. La imatge unitària de la població, en alguns casos, ens recorda a les grans piràmides egípcies, o a les grans muralles defensives. Existeixen diverses motivacions en cada un dels casos per a les diverses agregacions que trobem: Autoprotegir-se d’inclemències climàtiques (vent i sol) Salvar desnivells (disposant-se de forma perpendicular o paral•lela al pendent). Protegir-se de possibles atacs (estructura piramidal esgraonada). Articularelscreixementsprogressiusdireccionals(desd’anticsnuclismuntanyososfins els nuclis a peu de mar). Ocupació intensiva del espai. Totesaquestesmotivacionstenenencomúelreplantejamentcontinudelasevamorfologia: fins a la modernitat no es conceben com a sistemes tancats i prèviament planejats en el seu conjunt.
150
04. Henri Sauvage. Els ‘Immeubles à gradins’ Henri sauvage (1873-1932) estudia a la ‘École Nationale Supérieure des BeauxArts’, a París. L’ensenyament,acadèmiciart-decó,deixaràunafortaempremtaenlasevaobraarquitectònica, sobretot als inicis. Elsprimersencàrrecsconsisteixenaunasèriede‘maisonsdecampagne’peral’altaburgesia parisina de l’època. La seva clienta preferent és Mme. Majorelle. Lavessantcompromesasocialmentenl’arquitecturadesauvage,però,apareixquans’associa ambl’arquitecteCharlesSarazin;unasocietatqueduraràde1898a1912.Totsdosfunden,el 1903,la‘SocietatAnònimad’AllotjamentsHigiènicsiBarats’,enelmarcdelaqualesdedicaran, bàsicament, a la construcció d’habitatge col•lectiu de baix cost. SauvageiSarazins’agrupenambunasèried’arquitectesparisinsdel’èpocaqueprojectenseguintels‘principisantituberculosos’(unasèried’estudis,moltavançatsperl’època,d’assoleigi ventilació en clau domèstica). Poc a poc, l’arquitectura de Sauvage nirà abandonant l’estètica art-decó i s’aproparà a les corrents més modernes de l’època, com per exemple l’obra d’Auguste Perret. Molt en la línia estètica de Perret són les dues primeres obres que realitzen conjuntament SauvageiSarazin:la‘Maisonhygiéniqueàbonmarché’,de1903,i‘l’Immeublebonmarché’a laRueSévero,de1905,totesduesaParís,onjaincorporenels‘principisantituberculosos’de forma encara tímida. La creixent preocupació social de sauvage el porta a teoritzar, desenvolupar i, finalment, patentar el sistema de ‘Immeuble à gradins’. 151
Estractad’agruparlavivendacol•lectivadeformaesgraonadaobtenint,així,unamillorcaptaciódelallumnaturalimésventilacióatotselshabitatges.D’aquestainvestigaciódomèstica en resulta una nova morfologia urbana que, abandonant la verticalitat del pla de façana, genera carrers més oberts i lluminosos. Laprimerapropostad’aquestescaracterístiquesdatade1909iestractad’unasèriedevivendes per a la classe obrera. És una proposta teòrica (desenvolupada sense un encàrrec real) que serveix d’assaig del sistema i que es representa amb un molt alt nivell de detall. De 1909 a 1913, Sauvage i Sarazin desenvolupen diferents projectes ‘à gradins’ que van obtenint,pocapoc,reconeixemententreelsarquitectesi,també,dinsdelacomunitatmèdica, interessada en solucions que facilitin la curació de la creixent tuberculosi. Noésfinsel1916queobtenenunencàrrec‘real’d’edificiesgraonat:‘l’Immeuble26rueVavin’, a París. El projecte resultarà ser una suma d’elements (tipològics, de façana,...) dels seus anteriors edificis no construïts. El projecte teòric de ‘Cité à gradins’, també de 1922, avança, més per la seva escala que per la seva naturalesa, encara social, el que serà l’última etapa professional de Sauvage. A finals dels anys 20, la pràctica professional de l’arquitecte fa un gir. La que fins ara era unamiradaexclusivamentfixadaenlamilloradelescondicionsdel’habitatgecol•lectiu,es desplaçacapaunanovaescalaarquitectònica,s’interessapernousprogramesfuncionals(ja nonecessàriamentdecaràctersocial)i,totimantenirl’esgraonamentcomasolucióformalde referència, es produeix una significativa transformació: ‘du gradin à la pyramide’. El‘GiantHotel’,projectatperl’avenuebosquéel’any1927,éslaprimeramostrad’arquitectura representativa i en clau burgesa de Sauvage. ’L’Immeuble sur le front de Seine’ (1928) és un cas intermig ja que, tot i plantejar un macrocontenidordevivendesdebaixcost,elprojecteesresolmitjançantunapeçaaïlladadelseu contextiexcessivaenlasevaescala,moltllunydelsprimers‘immeublesàgradins’,ordenatsi respectuosos amb la trama urbana. Enel‘ConcursRosenthalperlaPlacedelaVictorie’(onsauvagedesenvolupaduespropostes perdedores)esrepeteixis’amplial’esquemade‘grandeur’arquitectònicaalserveidelpoder. El 1931, un any abans de la seva mort, la revista ‘Architecture d’Aujourd’hui’ liencarrega un estudi teòric de fortes connotacions socials: la ‘Cité à gradins’, projecte que li servirà per a recuperar l’esperit social original del seu ‘immeuble à gradins’.
152
153
05. El setback a New York Lapolèmicaciutadanaquegeneralamancad’assoleigiventilaciónaturalsenunManhattan en clara expansió es torna insostenible després de la construcció de ‘l’Equitable Building’, el 1915. L’ombra allargada que projecta aquest edifici sobre la ciutat fa que, només un any després, el 1916, s’aprovi la llei de zonificació, la primera normativa urbanística d’aquestes característiques al món. En aquesta llei es contemplen aspectes com la mida, l’ús i la localització dels edificis, la densitatdecadabarrii,sobretot,esposaenpràcticalaobligatorietatdelsetback(ostep-back) a partir de determinada altura, variable en funció de la zona. El setback, tal i com s’entén a NYC a través d’aquesta llei, és una mesura senzilla: els edificis poden créixer perpendiculars al pla de terra fins a una altura, a partir de la qual no poden superarunteòricplainclinat:el‘skyexposureplane’.Elrecursformaladoptatméshabitualment per a no superar aquest pla és, doncs, el retranqueig (setback). Així,apartirde1916comencenaaparèixeramanhattanedificiscomelNationalBankBuilding (1922), el Paramount Building (1926), el New Yorker Hotel (1930), el McGraw-Hill Building (1931),itantsd’altresqueliatorguenalaciutatelseu‘skyline’característic,formatpergratacels retranquejats en el seu coronament. El‘DowntownAthleticClubBuilding’esdevéunclarexempledecomlapermanentmutacióformald’unedificiambsetbacks’adaptaperfectamentalacomplexitatdelsprogramesfuncionals moderns, on els usos es diversifiquen, les plantes es transformen i la secció s’acaba llegint com una suma híbrida de diferents interessos acumulats en un mateix punt en planta.
154
Quasiparal•lelamental’úsdelsetback,néixenelsmodelsalternatiusquepermeten‘alliberar’ l’espai públic sense recórrer al retranqueig. Raymond Hood, que l’any 1927 escriu ‘City of Towers’,proposareemplaçarl’aliniacióhabitualdelsedificisdinslatramad’illesdeManhattan, per una ciutat de torres de planta estreta i gran altura. ElplantejamentdeRaymondHoodfuncionaperquès’adaptaperfectamentalcaràctercomercialiespeculatiudel’arquitecturadeNY:lessevestorresalsquatreventseliminenlamitgerai disposen d’interiors més lluminosos que els promotors vendran a més bon preu. El ‘Rockefeller center’, és el primer gran projecte que adapta les teories de Hood, generant una plaça central envoltada de torres aïllades.
155
Altres edificis, com el Seagram de Mies (que opta per desalinear-se del carrer a fi de no veure’s obligat a trencar el seu prisma de vidre) o el projecte teòric ‘Hotel Esfinge’ de Koolhaas, on es proposa un ‘collage’ híbrid de totes les teories urbanístiques de la història modernadeManhattan,representenlapermanentrecercad’alternativesalsetback,talicom fou concebut el 1916.
156
06. Jean Balladur. ‘la Grande Motte’
Jean Balladur (1924-2002) estudia filosofia i lletres a ‘l’École Normale Supérieure’ de París, on serà alumne de J.P.Sartre. El 1945 abandona els estudis per allistar-se a la resistència. Desprésdel’alliberament,mogutpelsidealsdereconstrucciónacionalcomençaelsestudis d’arquitectura, que finalitzarà el 1954. Durant un curt període treballa per Le Corbusier. El 1949 s’associa amb Benjamin Lebeigle, amb qui farà les seves primeres obres, de clara inspiració Bauhaus. Projectes com la ‘Caisse Centraled’Assurance’(1958)ola‘VillaaChantilly’(1964)sónexemplesdelasevaproximitata l’arquitectura moderna. El1963esnomenaaBalladur‘ArquitecteencapdelareconstrucciódellitoraldelLlenguadocRosselló’,ambdosprojectesdestacables:laurbanitzaciódelportdeCamargeielprojectede ciutat turística de nova planta ‘La Grande Motte’. El projecte de ‘La Grande Motte’ s’allargarà 30 anys (no es completa fins a principis dels 90). Balladur tindrà, com a referent reconegut la Brasilia d’Oscar Niemeyer, admirada per la capacitatdesíntesientrelaracionalitatdelplaurbanísticilaplasticitatdelsseusedificismés emblemàtics.
157
El nivell de definició del projecte és altíssim. Passa per l’ interiorisme, els elements d’espai públic,elssistemestècnicsiestructuralsatoteslesescales,...Lespecesmésrepresentatives, però,de‘lagrandemotte’sónelsseushotelsbalneariesgraonats:unadisposiciódelsapartaments que permet que tots ells tinguin vistes al mar i un bon assoleig. Lesbonesintencionsilaintensitatdeltreballdel’equipdeJeanBalladur,aixícomlaqualitat deladocumentaciógràficadelprojecte,noacabaranconvergintenunabonaarquitectura construïda. ‘La Grande Motte’ és un conjunt excessiu en les seves pretensions, poc original enelseuprograma,gensrespectuosambl’entornperlasevaescalai,actualment,passatde moda pel sobredisseny de fins el més petit dels seus elements. Les desqualificacions a ‘La GrandeMotte’notardaranaarribar,sobretotdesdelacríticadogmàticamoderna.Balladur és acusat de traïció i expulsat del comitè directiu d’‘Architecture d’aujourd’hui’, del qual en formava part. Tot i aquesta valoració, en general negativa, és just reconèixer la intensitat de la proposta, cuidadafinsal’últimdetall.Sónadestacarl’esglésiadelconjunt(ambunaclarainfluènciade Niemeyer),eldissenyminuciósd’algunsespaisinteriorsodeterminatselementsesculturals que es disposen en l’espai públic. Entotcas,‘LagrandeMotte’deJeanBalladursegueixsentunproductedequalitatarquitectònicamoltsuperioralesseves‘seqüeles’:elsconjunts‘horteres’ambprogramesbalenarioturísticsqueestancolonitzantellitoralespanyol.Laproliferaciód’hotelsicomplexesd’aquesta naturalesahamostrat,especialmentenelsúltimsanys,lacaramésespeculativaidemalgust del setback, inspirats, indubtablement, en el model ‘La Grande Motte’. 158
159
07. Present i futur de l’arquitectura aterrassada A finals dels anys 60 i durant els 70 del segle XX, les noves possibilitats tècniques i estructurals,aixícomlacrisidelmovimentmodern,fanqueapareixindiferentsprojectes(pocsd’ells construïts)quepresentenmacro-estructuresformadespercel•lestridimensionalsiautoportantsquepermetenunamajorflexibilitatespaial,unamutabilitateneltempsiunareduccióde costos. S’obre, així, una nova via en la investigació sobre l’habitatge col•lectiu de baix cost. Repartitspertotelplaneta,aquestsprojectes,formalmentretranquejatsientesoscomuna agregaciócomplexadecel•lessimples,portenlesfirmesd’Archigram,MosheSafdie,Ricardo Bofill, Noriaki Kurokawa, Kenzo Tange, etc. Estractadelavisiócontemporàniadelsetbackméspreocupadaperunaarquitecturacompromesasocialment,ilademajorqualitatientitatcultural.Elsúltimsanys,però,s’haproduït un canvi de paradigma. Els projectes recents que s’han servit del setback, no ho han fet des d’una perspectiva de compromís social com als 70, sinó al contrari, tal i com van fer les primerescivilitzacionsmesopotàmiquesocomenl’anticEgipte,hanestatconcebutsdesd’una lògica simbòlica, iconogràfica i representativa, al servei del poder. Ja es tracti de projectes anònims amb finançament privat a Dubai o als EEUU, o de la recent ampliació de la ‘Tate Modern’ d’Herzog & de Meuron, es consolida una tendència del que podriemanomenar‘setbackcorporatiu’,quisapsiperarribaraunasituaciósemblantalade ‘Los Angeles, 2019’, tal i com es va imaginar a ‘Bladerunner’ l’any 1982.
160
08. Conclusions Després d’analitzar les diferents expressions del setback al llarg de la història, així com els seus mecanismes d’execució en funció de la seva situació geogràfica, hem classificat les diferents motivacions que han afavorit el seu ús en 8 categories: Aspectessimbòlics,religiososofuneraris.Orelacionatsambelpoderjeràrquicd’estats i/o institucions diverses. Enzonesdefortapendent,peraugmentarlasuperfícieplanaperalDesenvolupament de diverses activitats. Raons d’estabilitat estructural. Agrupacions urbanes esgraonades per diferents motius. Control climàtic (visual, acústic o lumínic). Aspectes relacionats amb la investigació social sobre l’habitatge col•lectiu. Aaonsturístico-balneàries(agrupacionsesgraonadesambmésapartamentsimillors vistes). Formalització arquitectònica original. 161
09. Bibliografia Apartat 01: ‘Civilizacionesantiguas’.Autors:MarcoCattaneoiJasminaTrifoni.Editorial:‘LibreríaUniversitaria’.Any:2004. ‘Ciudades de la antigüedad’. Autors: Maria Teresa Guaitoli i Simone Rambaldi. Editorial: ‘Monsa’. Any: 2004. Apartat 02: ‘Lossantuariosdelanaturaleza’.Autor:MarcoCattaneoiJasminaTrifoni.Ed:‘LibreríaUniversitaria’.Any:2003. Apartat 03: ‘Historia de la forma urbana’. Autor: A.E.J.Morris. Editorial: ‘Gustavo Gili’. Any: 1984. Apartat 04: HenriSauvage.Lesimmeublesàgradins’,autors:FrançoisLoyeriHélèneGuéné.Ed:‘PierreMardaga’.Any:1987. Henri Sauvage. 1873-1932’. Autors: diversos autors. Editorial: ‘Archives d’architecture moderne’. Any: 1977. Apartat 05: ‘Delirious New York’. Autor: Rem Koolhaas. Editorial: ‘Gustavo Gili’. Any: 1978. pàgina web: http://www.nyc-architecture.com/styles/sty-setback.htm Apartat 06: ‘L’aventuredubalnéaire,LaGrandeMottedeJeanBalladur’.Autors:ClaudePrelorenzoiAntoinePicon.Editorial: parenthèses. Any: 1999. pàgina web: http://archiwebture.citechaillot.fr/awt/fonds.html?base=fa&id=frapn02_balje_fonds-907 Apartat 07: ‘Casas Aterrazadas’. Autors: Christof Riccabona i Michael Wachberger. Editorial: ‘Gustavo Gili’. Any: 1982. ‘MosheSafdie:buildingsandprojects,1967-1992’.Autor:IrenaZantovska.Editorial:‘McGill-Queen’sUniversity Press’. Any: 1996. -‘Casa collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa’. Autor: Xavier Monteys i Pere Fuertes. Editorial: ‘Gustavo Gili’. Any: 2001.
162
PROJECTE D’HABITATGE I EQUIPAMENT A LA BARCELONETA. SETBACK Adrià Guardiet i Guillem Solans 163
164
165
166
VERD ALS TERRATS Arnau Bujons i Erik Castellà 167
a Barcelona falta verd
els ve誰ns fan el que poden
el verd abriga
el verd alimenta
el verd respira 168
al vers d’hi està be
ciutats verdes?
169
170
PROPOSTA PER A UN BADALOT ENERGÈTIC Alexandre Borràs i Marc Solà
PROPOSTA PER A UN BADALOT ENERGÈTIC Bases de la proposta. Lesprimeresaproximacionsaunaprofitamentdelsterratscomacaptadorsd’energiaaCiutat Vella han generat la imatge que acompanya aquesta introducció. Una variant adaptada a l’escala sorgia de l’observació dels molinets de vent de joguina que veiem als balcons. Noesvoldriaabandonarlapossibilitatquel’energiaeòllicapuguitenirunaparticipacióactiva entrelacaptacióderecursosenergèticsalaciutat,tanmmateixcalvalorarl’impactepaisatgísticiacústicialtresproblemesd’eficiència,transformació,transport,seguretatimanteniment que generarien en el teixit menut del barri. D’altrabanda,del’anàlisidediagramesenergètics–delsqualss’adjuntenaquíalgunsexemples- realitzat durant l’ALE TERRATS, hem extret algunes conclussions força interessants que ensorienten a estudiar una proposta basada en l’eficiència, l’acumulació i combinació d’energies en sistemes integrats i compactes, ideats per a ciutats que es densifiquen i compacten i que generen, per tant, una major demanda energètica. Ens hem fixat que hi ha sistemes de captació energètica que, tot i que sigui de forma casual, són capaços de combinar gran quantitat de diferents tecnologies. Podem dir doncs que són més eficients. Esmostrenenaquellsdiagrames on apareixen moltes taques verdes en relació a les taques vermelles,ésadir,moltessolucionsoconsqüènciespositivesqueapareixendeformacasual oindirectacomaconsqüènciad’unapetitacombinaciódesistemesqueparticipendirectament. Encanvi,enalgunsaltressistemesque,paradoxalment,sónd’obligatcomplimentpelnoucodi tècnicdel’edificació(CTE) poques vegades ens trobem amb que el diagrama ens demostri que, a més de captar energia, generin altres conseqüències positives.
La base de la proposta, per tant, serà la creació d’un sistema que faci entrar en joc al mateix tempselmajornombrepossibledevariables,ipertantconvertir-seenunelementarquitectònic d’alta eficiència energètica.
Siobservemelselementsquecreixenalescobertes(xemeneies,badalots,antenes,caixesi maquinària)ilescontrastemambimatgesdecomençamentdelsegleXXobsevemmutacions que responen a les necessitats i evolucions tecnològiques de cada època. Totiaixí,elselementsqueesconstrueixenalsterratsiquecobreixenaccessos,maquinàriesi salesosobreàticsapareixendesendreçats,unembolicquesuposamodificacionsnoprojectadesdelaocupaciódelacobertaifinsitotdelesalturesmàximesreguladoresdel’edificació. Resultainteressantobservarcomactualmentlaintervencióenelsterratstendeixaamagar lesinstalacionsconstruintcalaixos,persianesialtressistemesquepretenencamuflargrans maquinàriesdestinadesaltractamentdel’airedelesoficines.Tanmateix,aquestatendència no s’observa mai en els edificis de l’habitatge col•lectiu, que representen la majoria de les cases de Ciutat Vella. Lamutacióhistòricadels“elementsestranys”quecreixenalsterrats(badalots)espotresumir de la següent manera:
Segle XIX: Elements per pujar al terrat Colomars Trasters Estenedors Lluernaris Torretes i miradors Segle XX: Ascensors Antenes de TV i ràdio Repetidors de telefonia Segle XXI: Aparells destinats a ocultar l’energia Aparells captadors
Desprès de la reflexió plantejada a la pàgina anterior ens fem la següent pregunta: Si poguèssim tornar al començament del segle xx i rebèssim l’encàrrec d’instal•lar en un territori verge els serveis i dotacions energètiques necessàries per a complir el CTE, com ho faríem? Regles d’intervenció: Establir quins sistems s’haurien d’instla•ar Mecanisme d’ordenació (ocupació i altura) Sistema d’ordenació (forma, materials i temps) Minimitzar l’impacte i cost en els habitatges (col•letivitat) Centralització dels sistemes en pasos verticals ja existents Sostenibilitat Practicable, registrable i transitable: no afectar l’ús de la coberta LaopciómésinteressantpassaperNOINCREMENTARlaocupaciódelacobertaiincrementar pocs metres l’altura de l’edifici, construint un badalot energètic a sobre dels badalots ja exixtents,laqualcosapermetriapassarelstubsiinstal•lacionsenverticalpelspatisdellums, d’escales,deventilacióoascensors,inoexecutarobresambunelevatgraudedestruccióde les preexistències (poc enderroc, pocs residus). Tanmateix, obligar-nos a muntar aquest element a sobre dels badalots existents significa buscarsolucionscompactesioptimitzades,jaquelasuperfíciedisponibleésmoltlimitadaiel badalot resultant serà molt més versàtil i fàcil d’instal•lar, modificar i agrupar. El següent pas serà dimensionar aquesta peça, mesurar-la i valorar-la d’acord al seu ús i funció,desd’unaperspectivad’integracióambl’entornd’unterratcontemporaniidelsseus possibles usos.
Per tal de dimensionar aquesta proposta amb un sistema comprobable,decidimracionalitzarel procedimentambunaeinahomologada i d’obligat compliment: el codi tècnic. Pertant,reduïremlapeçabaseals mínims exigibles de: Captaciósolarperaiguacalenta sanitària (ACS) Caldera de gas com a sistema auxiliar Sistemes acumuladors col•lectius Sistemes de distribució col•lectius Climatitzaciócol•lectivaiunitària per a un edifici tipus Lloc de treball: Ciutat Vella, Barcelona Unitats de mesura: Considerarem un edifici tipus de PB+4 plantes. Lestipologiestipusvarienentre2i 4 habitatges per planta. Per al nostra cas considerarem un cas de 2 habitatges per replà, de manera que en el cas de tenir 4habitatgesperreplàs’hihaurien d’instal•lar dos mòduls. Tenim així un mecanism ràpid de mesura per a ampliar i unir el sistema de forma modular. En cas de donar-se finques que comparteixin un pati interior o celobert,podríemposar-ne2,3,4, 5 o 6 unitats, d’acord amb la suma d’aquestesunitatsperpoderdonar respostaalademandaenergètica total.
CAPTACIÓ SOLAR, contribució solar ACS segons CTE Contribució: 60% a 60º Font d’energia alternativa: gas natural Ocupació mitja: 4 persones/habitatge Mòdul de càlcul: 2 hab/planta x pb+4 = 8 habitatges = 32 habitants Consum. En habitatge unfifamiliar: 22 litres /persona al día a 60º Zona climàtica Barcelona: II (2) Placasolarusada:CaptadorshoritzontalsdesecciótubularVacuumvt,tubdecoureenUamb reflector d’alumini. Sistma de 20 tubs de 2,1m2 (1,5x1,4m) Dimensionat Consum diari de l’edifici: 704 litres/dia Factor de correcció segons CTE f=1,2 – (0,02 x N) = 0,56 Aplicació del factor de correcció: 704 l/dia x 0,56 = 394,24 litres/dia Consum anual: 394,24 l/dia x 365 = 143.897,6 litres Condicions climàtiques per a l’aigua a Barcelona: Aigua freda: AFS 10ºC Aigua calenta: ACS 60ºC Demanda energètica Potència captada anual: Barcelona, per cada m2: Panells tipus Vacuum de 1635 kwh/m2 (x 860 kcal/kwh) = 1.406.100 kcal/m2 Rendiment instal•lació: 36% ; 1.406.100 x 0,36 = 505196 kcal/ m2 60) de 7194880 kcal/any 4.316.928 kcal Superfície necessària Panell de 20 tubs = 2,1 m2 . Es necessitaran doncs 4 plaques solars de 1,4x1,5 per a una finca de PB+4 amb 2 habitatges per replà. Panells amb superfície útil de 8,4 m2. El dipòsit acumulador relacionat amb cada habitatge serà de: 0,8•Mdm = 0,8•88 litres/dia i habitatge = 70,4 litres. 2 opcions: un acumulador i caldera a cada habitatge de 70x70x150cm (pos sostenible) un acumulador + caldera comunitaris, tots a coberta (millor) 70,4l x 8 habitatges = 536,2 litres. Soluciócomercial:acumuladorcilíndricambsistemaintercanviadoricalderadegasnatural de 60x60x170cxm. Volum necessari de l’acumulador: π r 2 h = 0,57 m3 Solució comercial de la mateixa marca: acumulador cilíndric de 60x200cm SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ, segons CTE Pis mig de Ciutat Vella: 70 m2, suposarem que es climatitza i es renova l’aire en tota la seva superfície útil, amb una altura lliure de 3m, (210 d’aire). Suposarem també que, en cada habitatge, disposem de 2/3 dormitoris, 1 sala. Climatitzarem 2 habitacions i 1 sala (50% de la seva superfície, 2/3 fan-coils x habitatge). Sala de 60 m3 = 1.925 frigories
Dormitori doble de 30 m3 = 1.150 frigories Totaldel’habitatge,enunmomentpuntadecalor:4050frigories(máx)x8habitatges=32.400 Instal.larem un sistema de 38.700 frigories. Aquest aparell, al mateix temps, pot escalfar l’aigua i, donat que ens sobra energia de les 32.400 a les 38.700 frigories, aquesta pot ser usada per a reduir consum de gas quan les plaques solars no poden treballar a màxim rendiment. MATRIU ENERGÈTICA DE LA PROPOSTA Com s’ha explicat, es procura que el major nombre de sistemes energètics entrin en joc de forma DIRECTA i EXPRESSA, i no de forma casual. Tanmateix, la matriu ens mostra els sistemes que poden entrar en joc de forma indirecta al considerar acabats superficials com les cobertes capaces d’acumular o aprofitar aigua, pellsquetranspiriniventilindeformacreuadaimecanismesquepermetinelcreixementde vegetació. Comméssistemesfementrarenjocdeformaexpressa,sóntambéméssistemesqueentren en joc de forma indirecta, i dels quals ens podem aprofitar després de forma directa. Per exemple:aprofitarl’airecalentfruitdelaclimatitzacióodelacombustiódegasos(extretsper badalot o xemeneies) per a millorar el microclima necessari per a la vegetació i, al mateix temps,dipòsitsd’aiguaque,gràciesalpanellreflectantd’aluminidelesplaquessolars,acumulen aigua pera a facilitar el reg de la vegetació. Deformaexpressa,hemfetparticipardossistemesenergètics,tantdecaptaciócomdeconsum, en un cicle més auto-sostenible, en un mecanisme de benefici col•lectiu. Apartird’aquí,elslímitsdecreixementd’aquestBADALOTENERGÈTICdepenendelacapacitatd’afegirelementsquaotidiansperertreure’nalgunprofit:molinsdevent,plaquesfotovoltaiques, convertir-ho en una pèrgola que ens protegeixi del sol, etc.
DESCRIPCIÓ S’utilitzaràunsistemaque,perunabanda,permetifacilitatdemuntatge,lleugeresaestructural imecanismesd’instal.laciófàcilmentadaptablesadiferentsespaisiformatsdiferentssituacions de: 1. Nº d’habitatges o unitats de consum d’energia 2. Diferents formes i dimensions de badalots i patis d’instal•lacions 3. Diferents sistemes captadors que es vulguin ampliar o reduir Elsistemademuntatgetipusmecano-tubod’acergalvanitzatdonasolucióaaquestesexigències i economitza el muntatge en sec.
PELL EXTERIOR DE RECOBRIMENT DELS NOUS BADALOTS S’utilitzaunsistemacapaçd’integrarlavegetacióalsterratsdeformaméseficientisostenible amb el consum d’aigua. Elsistemaesbasaenuncircuïtderegqueaprofitaenpartaiguaacumuladapelpanellreflectant de la placa solar. Elfuncionamentdel“jardívertical”esbasaenl’úsd’unamallatèxtilverticalfixadaaunabase rígidaaonlavegetaciópotgerminarsensenecessitatdeterra(queincrementariaconsiderablement la càrrega) Basat en el sistema ideat pel paisatgista francès Patrick Blanc, la fòrmula es basa en: Plantes epifites, capaces de crèixer amb poca llum i indirecta (nord) Sustrat de feltre tèxtil Estructura metàlica lleugera Circuit de rec Una de les virtuts d’aquest sistema és la facilitat de muntatge i manteniment. Eljardíverticalessustentasobreunaestructuratubulard’acergalvanitzatiescobreixambpanellsdeplexiglàsde10’mmdegruix.Asobred’aquestasuperfícies’aplicaunamantadefeltre hortícola, de3 a8mm, formada per diverses capes de teixit sintètic i plàstic perforat per que l’aigua hi pugui fluïr per capilaritat.També es poden usar teixits orgànics de cotó i llana, que retenenmillorlahumitattotiqueesdeteriorenambelpasdeltemps.Lesllavorsdelesplantes queden fixades a aquests teixits, sense requerir terra. Laxarxadetubsd’aiguas’integraalteixitiesfixaal’estructurametàlica.Reparteixl’aiguaper regagoteig,reduïntconsideraplementladespesadelíguid,ilaportadirectamental’0arrel. Els dipòsits superior i inferior s’encarreguen de recuperar l’aigua no aprofitada, ja sigui la ja usada o l’aigua de pluja, que en el nostre cas canalitzem des de les plaques reflectores del panell solar. Aquesta aigua recuperada és filtrada i bombejada de nou pel sistema de reg automàtic. El resultat és un sistema eficient: l’aigua no s’estanca, no tendeix a evaporar-se i permet la superfivència de les plantes pròpies de climes secs i rigorosos.
Al mateix temps, l’acujulació de la humitat permet guanyar inèrcia tèrmica i n’estabilitza la temperatura. Per tot això resulta un sistema de fàcil manteniment, especialment en llocs de difícil accés o poca activitat. .
Contingut: A. Estructura tubular d’acer galvanitzat B. Dipòsit d’aigua acumulador C. Panells solars tubulars sobre relectors horitzontals. D. Feltre sintètic hortícola E. Tub del cirucÏt de reg automàtic per degoteig F. Pantell de plexigxàs ondulat fixat a estrucura tubular G. Puntals regulables en altura, en funció del pendent de la coberta H. VEGETACIÓ de 150 a 200 mm de gruix
ELS JARDINS PENSILS DE CIUTAT VELLA Alex Giménez
LOS JARDINES COLGANTES DE CIUTAT VELLA Siete secretos sombríos y un saludo al sol.
Creatures kissing in the rain Shapeless in the dark again In the hanging garden TheHangingGarden,segundosingledePornography,TheCure:SimonGallup,RobertSmithyLaurenceTolhurst, 1981.
Siete secretos sombríos.... Existenunospocosjardineselevadosquearraiganaunaalturadeentretresyseismetrospor encima de la saturada cota cero del centro histórico de Barcelona. Durante los últimos años Ciutat Vella se percibe como territorio de hordas rubicundas. Escondidos entre el convulso escenario del paisaje de la carne, subsisten esos pequeños fragmentosverdes.Sonrinconesfrescos,volantes,huidizos,ysudescubrimientoserevela como un verdadero milagro. Losorígenesdelospequeñosjardinescolgantesdenuestrobarrioantiguosondiversos:los hayconstruidossobrerestosdemurallasmedievales,enantiguascaballerizas;algunosfueron huertosprivadosenunabarcelonaatestadapreviaalderribodelasmurallas,otrostuvieron usosmásnobles,proyectadoscomoextensionesdelaresidenciaenlasplantasprincipales del barrio. A continuación se anotan algunos de ellos, posiblemente los más interesantes:
Des de les oficines de l’IMPUiQV a la torre Colom
1. Baluard de les Drassanes SetratadeunpedazodelbaluartedeponienteenelPortaldeSantaMadrona,el único resto en pie de las murallas derribadas en 1853 tras doce años de conatos parcialesyreconstrucciones,frutodelosconflictospolíticosentreautoridades municipales y gobiernos militares. Había alojado un patio de armas en su interior que se llenó de tierras para formar los jardines. El Museu Marítim de les Drassanes gestiona actualmente este espacio, al que hace unos años permitía el acceso libre, los domingos, a través de una bóveda de piedra. El portalón da pasoaunahermosarampaadoquinadaquesuperaloscasiseismetrosdealtura desdelacotadelParal·lel,unosochometroscontandoelfosoquelorodea.Hoy el acceso se tiene que solicitar con anticipación En sus bajos se encuentra una narcosala muy animada que garantiza la presenciaconstanteysimultáneadepatrullasdediversoscuerposyfuerzasde seguridaddelestado.Sepodríadecirqueestamosenunespacioalgodelicado para las funciones y condiciones que se le asignan, dicho sea desde el respeto a las necesidades de los usuarios de drogas por vía parenteral, pero no es menos cierto que hablamos de funciones cercanas a la más pura tradición del barrio. ElMarítimhaalojadoestemespasadounaexposiciónabundanteypedagógica sobre la obra de Ildefons Cerdà en el Eixample. Resulta curioso saber que el edificio no se contaba entre los afectos del ilustre urbanista1. Las naves y el baluarte han sobrevivido a las intenciones de derribo de Cerdà y, en cierta manera, vengado su menosprecio con esta exposición. 1 Carreras Candi: «La futura desaparició de les dreçanes vingué a senyalarla, en 1859, l’enginyer N’Anfós Cerdà, al estudiar un projecte d’Ensanxe y reforma interior de la Ciutat, que vingué a obtenir tota la simpatia del Govern de Madrid y la desaprobació del municipi de Barcelona.» Les Drassanes de Barcelona. La geometria, la traça i l’estructura com a garants de la identitat de l’edifici, Robert Terradas. Tesi Doctoral, Universitat Ramon Llull. Dir. Teresa Rovira. Capitol II . L’evolució constructiva de les drassanes des del primer recinte fins a finals del segle XVI
Accés i vista de a la narcoplaça
El Baluard da la bienvenida al Paral·lel, una avenida importante y maltratada que empieza a mejorar, aunque todavía necesita proyectos. Los jardines del Baluard se hallan bien conservados gracias a la colaboración con entidades educativas del barrio. Esos cuidados debengarantizarseporquehablamosdeunaexcepciónenlaescasezendémicadeespacios verdes en el barrio y por la importancia histórica del conjunto de las Drassanes, uno de los mayores exponentes del gótico civil europeo
Vista des del Paral.lel
2. Arolas En lo alto de un muro ciego que recorre la práctica totalidad del levante de la calle Arolasseubicaestapiezafrondosaydedimensionesconsiderables,casiunmillar demetroscuadrados,pertenecientesaunaantiguafincadelafamiliaLópez-Güell, y que ejerce desde hace pocos años como jardín del hotel Petit Palace de la calle Boqueria.
El jardín estaba algo descuidado y hermosamente silvestre hace pocos años. Hoy los usos del hotel lo tienen más domesticado. Se está a punto de terminar un ascensor nuevo de acero y cristal que permitirá a sus clientes subir sin esfuerzo desde el sombrío callejón.
El jardĂ del carrer Arolas, des del terrat de Rambla, 74
3. Capellans. Nos encontramos en este caso con una especie de atalaya, modesta y verde, amenazada, de la que derribaron hace pocos años alguna de sus almenas –viviendas en muy malas condiciones, hay que reconocer- y sobre la que pendía no hace mucho en Foment de Ciutat Vella un feo proyecto de sventramento e innecesaria plaza –sí, otro. Forma parte de un conjunto al que se entra por el número 4 de la calle Ripoll y limita con las calles de Capellans, Duran i Bas al norte y la plaza de Isidre Nonell al sur, ambos espacios urbanos de dimensiones contenidas y equipados con sendos restaurantes. Las terrazas de esos esforzados locales compiten contra el aparcamiento intensivo de motocicletas, que resta valor al jardín elevado y menosprecia la secuencia de arcos de dovela al norte. La fachada posterior del edificio municipal que aloja el consell de Seguretat i la Oficina de Troballes en la plaza Carles Pi i Sunyer, 8, revestida con una desgraciada chapa ondulada, acaba de estropear el entorno. En la plaza sur se halla una de las primeras medianeras reconvertidas en fachada de Barcelona. Es un proyecto de los hermanos Terradas quecombinadeformainteligentehuecosrealescontrampantojosyquepuedeverse desde las ventanas del Colegio de Arquitectos
Capellans, en perill.
4. Portaferrissa Se sube por unas escaleras al final de las galerías comerciales El Mercadillo, fondo dearmariodelaadolescenciaperpetuadetodoelpaísyfamosasporelcamello(de pega) de la entrada. La planta de arriba se cerró hace cuatro años anticipándose a la crisis económica. Allí, escondida tras una destartalada vidriera de colores espectaculares se encuentra esta superficie de grava de río, con sillas y mesas habitadas por seres pintorescos a la sombra de árboles centenarios. El bar sigue abierto.
5. Ateneu En la calle de la Canuda, número 6, y formando esquina con la plaza de la Vila de Madrid,seemplazóelpalauSavassona,hoyAteneuBarcelonès,institucióncultural decientocincuentaañosdevidaquecobijaalthink-tankdelaCatalunyamoderna ycontemporánea.Ensuplantapisosehallaunjardínreposadoalquedanfachada diferentes salas sociales de la entidad. También hay aquí un bar que en verano se animaconciclos de jazz y cine al aire libre. En la fuente del jardín se celebra durante el Corpus la tradición de l’ou com balla. Hace ya décadas que se esconde entre las plantas una familia de tortugas perseguida por los hijos y los nietos de los socios.
6. Carabassa En la calle Carabassa, hacia la mitad, cuando se ensancha con el número 8, hay otra construcción baja, donde estuvo el estudio de arquitectura de Bopbaa en sus inicios. Se trata de unas antiguas caballerizas de mampostería cubiertas con bóvedas de maó pla y claraboyas. Un edificio singular, salvado del derribo especulativo gracias a la presión vecinal (Salvem Carabassa!) y que hoy aloja unaguardería.Conectamedianteunpuentedepiedraconunacasaespectacular del XVIII en la calle Avinyó 52, sede del Centre de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya desde hace pocos meses. Hoy he vuelto a la calle Carabassa, donde viví algunos años en una casucha, chiscón de portera, sobre la cubierta del número 12. No regresaba a mi palomar, sinoahacerunafotodedosárbolesqueteníaenelrecuerdo:unapalmeraaltísima yunmagnolioexhuberante.Elmagnoliosobreviveafortunadamenteenlosjardines de la Fundació Ferrer i Guàrdia, número 7 de la calle. Paramidesconsuelonoheencontradolapalmera.Ensulugarapareceunacasaen construcción.
novaconstruccióalcarrerCarabassa
7. El séptimo jardín. Junto al mercado de Santa Caterina, y por encima de una tapia anciana, se asoma sobre una plaza, de la que no diré el nombre, una Washingtonia robusta a la que acompaña un limonero bien cargado. Es el último de nuestros jardines, una propiedadprivadaquerazonablementepreferiríaseguirconservandosuprivacidad y su secreto.
Estossietecasos,yotrosqueyavendránalamemoria,puedenconsiderarsecomobalcones urbanos susceptibles de intensificación vegetal, un verde que no ha de estar sometido a la agresividad urbana de la rasante natural y puede por tanto ser más libre y abundante, más “colgante”,enelsentidodelavozlatinapensilis,quesignificapropiamenteelevado,ovolado.
Jardines del Baluard, literalmente colgantes.
La idea del jardín colgante nos llena con ecos de arqueología y mito. Se trata de una imagen que procede de los de Semíramis en Babilonia construidos por Nabucodonosor para su esposa enferma en el 600 aC y que formaron parte de las siete maravillas de la antigüedad. Nuestros siete rincones de Ciutat Vella son más modestos y se esconden del turista en espaciosangostos,alasombradeárbolesmadurosyconaccesosretorcidos,perotampoco están a salvo. Ariesgodesonaralgocursiyconservacionista,meparecequedeberíamosprocurarponer envalorestospocosjardinescolgantesdeBarcelona,precisamenteporeso,porquesonmuy pocos,y porqueconstituyenauténticosrefugios,piezasurbanassingularesquenosofrecen cobijo entre sus sombras, selváticas y sensuales.
Catching haloes on the moon, gives my hands the shapes of angels. In the heat of the night, the animals scream. In the heat of the night, walking into a dream... Fall, fall, fall, fall into the walls. Jump, jump out of time. Fall, fall, fall, fall out of the sky. Cover my face as the animals cry, in the hanging garden. In the hanging garden. The Hanging Garden ,The Cure,1981.
…Y un saludo al sol. Los jardines de la Casa Cambó, en el ático del número 30 de la Via Laietana, forman parte de uno de los primeros ejemplos de traslado del piso noble hacia la cubierta, gracias a la llegada del ascensor motorizado, en un proyecto de Adolf Florensa, de 1923.
Des de la terrassa del Gran Hotel Central
Els jardins Cambó a la Via Laietana, un experiment noucentista singular. Cardoso-Francoy-Ortega
El jardín Cambó es un saludo al sol que, como en los brindis infructuosos, se quedó en el entusiasmodelmomentoynohatenidodescendencia.Despuésdecasinoventaañosdesu creaciónpodríanempezaratomarsecomoejemploparaincrementarlamasavegetalenel barrio, empezando por las cubiertas de edificios públicos e instituciones.
AWAY FROM THE HUSTLING CROWDS Philip Kay
Marc Chagall, The Fiddler, 1913
AlfredBarbou,Illustrationfromthefirsteditionof Victor Hugo’s Notre-Dame de Paris, 1831
Away From the Hustling Crowd Meditations on the Rooftop as a Cinematic Space
Thomas Edison’s designed his 1893 “Black Maria,” the world’s first movie studio, with a retractable,tarpaperroofthatflippeduptoallownaturallightinsideandagiantturntableon thefloorthatrotatedthesceneryaccordingtothepositionofthesun. Twoyearslater,onMay 20,1895,theveryfirstpayingmovieaudiencelinedupoutsideastorefrontonlowerBroadway, in the shadow of some of the world’s first skyscrapers, to peer into kinetoscope machines arrangedinrows. Whattheysawwas YoungGriffov.BattlingCharlesBarnett,afour-minute actionfilmshotontheroofofStanfordWhite’sbrandnewMadisonSquareGarden.Thissame extravagantrooftoplocation would later serve as the stage for one of the most sensational real-lifedramasofthenewcenturywhenWhite,whokeptanapartmentupstairsinhis32-story replicaofSeville’sGiraldatowerthatwasrumoredtocontainaredvelvetswingsuspended fromtheceiling,wasgunneddownbyajealoushusbandatanopenairperformancethere.
Uncluttered,light-filledandrepletewithdramaticbackdrops,atonceapublicandanintensely privatespace,therooftophasremainedastapleoffilmproductionandnarrativeeversince. It is, almost inevitably, where the hero confronts the villain, a vertical cul de sac from which only one of them can emerge victorious. But the roof has also served as a kind of urban parentheses, a place to which the wounded and the misunderstood often repair, one that expressestheirisolationandtheprecariousnessoftheirexistenceaswellastheirdreamsand the possibility of communion and transcendence. Whatfollowaresomeobservations about the peculiar uses of the rooftop over a century of moving pictures.
The roof on Thomas Edison’s 1893‘Black Maria’ Movie Studio
MadisonSquareGarden’sroofwasthefilminglocationofthefirstmotionpicturepeoplepaidtoseeandwherearchitect Stanford White later met his violent end.
Harold Lloyd plays an upwardly mobile department store clerk in Safety Last, 1923.
1. I Climb When this old world starts getting me down And people are just too much for me to face I climb‌ Safety Last, The Hunchback of Notre Dame, King Kong & White Heat.
Edie (Eva Marie Saint) penetrates the all male world of the rooftop in On the Waterfront, 1954
2. The World Below
On the roof, it’s peaceful as can be And there the world below can’t bother me On the Waterfront, Vertigo, La Dolce Vita, West Side Story, & I Am Cuba
3. Room Enough for Two Right smack dab in the middle of town I’ve found a paradise that’s trouble proof And if this world starts getting you down There’s room enough for two TheBeatlesRooftopConcert,FiddlerontheRoof,WingsofDesire,TheRoyalTennenbaums, & Ghost Dog
4. A Show For Free On the roof’s the only place I know Where you just have to wish to make it so At night the stars put on a show for free And, darling, you can share it all with me Crouching Tiger Hidden Dragon, Almost Famous, Man on a Wire, I’m Gonna Explode, & A Serious Man
Lejos de la bulliciosa multitud
Reflexiones sobre la cubierta como espacio cinemático Phillip Kay
ThomasEdisondiseñósu“BlackMaria”en1893,elprimerestudiocinematográficodelmundo,conun tejadoretractildeláminadepapelasfálticoqueseproyectabahaciaarribaparapermitirlaentradadeluz naturalyunaenormeplataformagiratoriaenelsueloquehacíagirarlaescenasiguiendolaposicióndel sol. Dos años más tarde, el 20 de mayo de 1895, el primer público de pago hacía cola a las puertas de unlocaldeBroadwaysur,alasombradealgunosdelosprimerosrascacielosdelmundo,paratratarde mirar por unas máquinas dispuestas en fila. Lo que se veía eraYoung Griffo v. Battling Charles Barnett, unapelículadeaccióndecuatrominutosrodadaenlacubiertadelnovísimoMadisonSquareGarden deStanfordWhite.Esamismalocalizaciónextravaganteserviríamástardecomoescenariodeunode losdramasrealesmássensacionalesdelnuevosiglocuandoWhite,queteníaunapartamentoarriba, en su réplica de 32 pisos de la Giralda de Sevilla, de la que se rumoreaba que alojaba un columpio de terciopelorojocolgadodeltecho,fuetiroteadoporunmaridocelosoduranteunespectáculoalairelibre. Despejadas, llenas de luz y de reminiscencias dramáticas, espacios públicos y a la vez intensamente privados,lasazoteassehanvistosiempre,desdeentonces,comounrecursobásicoparalaproducción narrativaycinematográfica.Son,deformacasiinevitable,ellugardondeelhéroeseenfrentaalvillano, uncallejónverticalsinsalidadelquesólounodeellospuedesalirvictorioso.Perolacubiertatambiénha servidocomounaespeciedeparéntesisurbano,unsitioalquelosdolientesylosincomprendidosacuden en busca de alivio, un lugar que expresa su aislamiento y la precariedad de su existencia, así como sus sueños y la posibilidad de la comunión y la trascendencia. Lasquesiguensonalgunasobservacionessobrelosusospeculiaresdelacubiertaalolargodeunsiglo de cine. Pies de foto: El techo del estudio cinematográfico ‘Black Maria’ de Thomas Edison, 1893. La cubierta del madison Squar Garden fue el escenario de la primera película por la que el público pagó para ver, y donde el arquitecto StanfordWhite encontró más tarde su violento asesinato.
HarolLloydinterpretaalempleadodeunosgrandesalmacenesensuascensohacialacubiertaenSafety Last, 1923. 1. Yo tiro para arriba When this old world starts getting me down And people are just too much for me to face I climb… 1 Safety Last, The Hunchback of Notre Dame, King Kong y White Heat. Edie (Eva Marie Saint) penetra el mundo macho de las cubiertas en On the Waterfront, 1954. 2. El mundo de abajo On the roof, it’s peaceful as can be And there the world below can’t bother me 2 On the Waterfront, Vertigo, La Dolce Vita, West Side Story, y I Am Cuba 3. Espacio suficiente para dos Right smack dab in the middle of town I’ve found a paradise that’s trouble proof And if this world starts getting you down There’s room enough for two 3 Justo en el centro de la ciudad he encontrado un paraíso a prueba de problemas. Y si este mundo empieza a deprimirte, hay espacio suficiente para dos. The Beatles Rooftop Concert, Fiddler on the Roof,Wings of Desire,The RoyalTennenbaums, y Ghost Dog 4. Espectáculo gratis On the roof’s the only place I know Where you just have to wish to make it so At night the stars put on a show for free And, darling, you can share it all with me 4 CrouchingTiger Hidden Dragon, Almost Famous, Man on aWire, I’m Gonna Explode, & A Serious Man
1Cuandoestemundoviejoempiezaadeprimirmeyenfrentarmealagentemeresultademasiado,yotiroparaarriba… 2 No se puede estar más en paz que en el tejado y, una vez allí, el mundo de abajo no puede conmigo. 3Justoenelcentrodelaciudadheencontradounparaísoapruebadeproblemas.Ysiestemundoempiezaadeprimirte, hay espacio suficiente para dos. 4Eltejadoeselúnicositioqueconozco/Enquesólohayqueformularundeseoparahacerlorealidad/Denochelas estrellas ofrecen un espectáculo gratis/ Y, cariño, lo podemos compartir entero.
Crèdits. Créditos. Professorsdel’EscolaTècnicaSuperiord’AquitecturadeBarcelona,UniversitatPolitècnicadeCatalunya: Maria Rubert, Departament d’Urbanisme Alex Giménez, Departament d’Urbanisme Professors convidats: Philip Kay, Columbia University Andrés Martínez, ETSAV, Departament de Projectes Estudiants: Borràs, Alexandre Solà, Marc Guardiet, Adrià Solans, Guillem Cabistany, Jaume Rodero, Estefania Ortega, Andrea Francoy, Isabel Cardoso, Sophia Belanche, Adrià Blanch, Barbara Bondia, Sara Martín, Abraham Sierra, Manuel Vallas, Jan Corrales, David Guasch, Albert Martinez, Guillem Hernández, Elia Martínez, Maria Martínez, Ainhoa Hospie, Maxime Bujons, Arnau Castellà, Erik Vidal, Judith Benítez, Sandra Ortega, Herminia Sarquella, Pau Torné, Enric Cornellana, J Ramon