Tendències del Disseny Gràfic, Lida Oliver

TENDÈNCIES DEL DISSENY activitat 6

Risoprint reimaginat

La risografia fou una tècnica d’impressió desenvolupada a mitjans dels 80 a Japó. Es tracta d’un procés que permet combinar imatges amb l’elecció de color i intensitat de gra desitjats. Avui en dia aquesta tècnica ha estat reimaginada a l’àmbit digital per crear imatges minimalistes amb una reminiscència vintage. Aquestes textures es solen combinar amb caricatures i formes simples amb una paleta de color reduïda.

Retro line art

Els dissenyadors estan recurrint a les il·lustracions per crear dibuixos minimalistes i divertits que recreen la nostàligia de dibuixar amb un sol retolador d’un color. La seva simplicitat i línia gruixuda condueix aquest estil cap a la caricatura i l’estil dels anuncis antics. Degut a la seva simplicitat visual, aquests dissenys poden manejar colors saturats.

Tendències

Punk revival

El punk és una contracultura revolucionària amb arrels al Dada. L’augment de persones en contra de sistemes de poder fallits ha recuperat aquest tipus d’estètica creada per collage, combinacions de fonts tipogràfiques i lettering, caos i colors vibrants.

Mescla de dimensions

La bretxa entre el món digital i la realitat cada vegada es troba més difusa. Els dissenyadors gràfics han trencat fronteres combinant il·lustracions digitals amb fotografia. Aquest estil està centrat en l’alegria i les esquitxades de colors vibrants sobre imatges reals enfatitzant el contrast entre ambdós elements. També recorda que en un món avorrit, el poder de l’imaginació ens ajuda a escapar.

Airbrush surrealism/ glass

Aquest tipus de disseny està triomfant degut a la seva invenció rara. Les formes orgàniques, el surrealisme i la tècnica de airbrush dels 80 es combinen. L’efecte d’airbrush produeix lluentors i degradats que pareixen transcendents i somiats. Normalment aquestes formes es combinen amb un fons neutre i una tipografía display orgànica i nova.

A aquests elements s’els solen incorporar textures de gota d’aigua o vidre per contrastar la nitidesa amb el renou.

Psicodèlia minimalista

Aquest estil pot fusionar el tipus de coloretjar on s’empren colors del mateix valor, creant aquest efecte visual. Les fotografies es recol·loretgen recordant a la psicodèlia dels 90 però, normalment, sense excedir-se tant en la composició.

Acid graphics/cyberpunk

També referits com a Y2K grunge, aquest estil inclou cromats, formes i fotografies distorsionades i orgàniques nascudes de la subcultura gòtica dels 90. Es classifica dintre de l’antidisseny ja que aprofita glitxes digitals, brutalisme i capes desordenades. El seu aspecte futuristic triomfa sobretot a portades d’àlbums neo.

La tipografia tridimesional

Els glifs es convertiran en molts de casos en figures 3D, que tant poden ser objectes reconeixibles, com efectes d’inflat i extrusió, que fan que la tipografia sigui l’únic recurs gràfic necessari. Normalment l’elecció de l’efecte 3D té a veure amb el significat de la paraula i s’empra amb regularitat l’efecte globus.

Degradats abstractes

Aquesta vegada els degradats es presenten en el disseny com a transicions de colors amb renou, difuses i en formes abstractes. Donen la sensació de lleugeresa gràcies al seus límits indefinits i amb renou, recorden a arena multicolor. Si s’empren varis i vibrants colors en els degradats, permet que la resta del disseny sigui sintètic, amb fons blancs i tipografies sans serif.

gràfic

Patrons paramètrics

Aquests dissenys colorits aprofiten la geometria paramètrica mab complicades estructures retornant a les avantguardes, la bauhaus i l’stijl. És un bon recurs per representar els temes més complexos amb un disseny 2D de colors plans, vectors i figures de color. S’empra sobretot en branding i packaging.

Els logotips sintetitzats

Seguint amb la tendència minimalista, moltes marques redissenyen els seus logotips per desfer-se de l’excés de detall i la complexitat. Triaràn línies rectes , paletes de dos colors plans i tipografies de pal sec. Són logotips nets més adaptats a la seva impressió i ús corporatiu.

del disseny

estils

D

ISSENYADORS GRÀFICS EN TENDÈNCIA

David Carson

David Carson fou el dissenyador que va definir l’estètica d’una generació, sent un dels dissenyadors gràfics més influents de finals del segle XX. David Carson va néixer a Texas, als Estats Units, el 1955. És a Florida on va créixer i on es va enamorar del surf. Va descobrir el disseny gràfic quan ja exercia com a sociòleg després d’acudir a un curs. A partir d’aquest moment es va formar com a dissenyador gràfic professional de la mà de Hans-Rudolf Lutz.

Es va fer càrrec de la direcció d’art de la revista <<Transworld Skateboarding>>, més endavant va treballar amb la revista <<Surfer>> i dintre d’aquest ambient, es va poder explaiar amb les seves idees més innovadores i fresques gràcies al públic famolenc d’aquests sectors.

El 1992 va dissenyar la revista alternativa <<Ray Gun>>, on apareixen alguns dels seus dissenys més emblemàtics. Varies marques de prestigi comptaren amb ell per campanyes publicitàries.

El seu estil, basat en inusuals tipografies i tècniques fotogràfiques alternatives, estava ple de idees trencadores, innovadores i transgressores que només ell sabia aportar i que varen desenvolupar l’estètica grunge. El seu estil és una superposició de fotografia i tipografia col·locades de manera poc convencional i aparentment desordenades.

Fou molt criticat per la falta de llegibilitat en els seus dissenys, Carson sempre va defensar que l’impacte visual pot ser més important que el missatge.

Ralph Schraivogel

És un dissenyador de Suïssa nascut al 1960. Va estudiar Disseny Gràfic a la Schule für Gestaltung Zürich, després de graduar-se, va obrir el seu propi estudi a Zurich. Dissenya sobretot, posters. Després de 10 anys exercint, va tornar a la seva universitat com a professor, on va ensenyar fins l’any 2001. Des de 2003 es troba ensenyant a la Luzern University of Applied Science and Arts. Els seu treball de disseny de póster és conegut per varies ciutats arreu del món i forma part de nombroses col·leccions de pósters incloent la col·lecció permanent del Museu d’Art Modern de Nova York. Actualment form part del Alliance Graphique Intl, un grup dels líders mundials del disseny gràfic.

El seu estil pareix ser un postmodernisme més tranquil. Junta màscares de fotografia i formes (o geomètriques o orgàniques) amb tipografies Sans Serif. Fa ús de distorsions i retxes i línies, empra numerosos elements en una mateixa composició. Són posters dinàmics, normalment en blanc i negre. A partir de 2008 el seu estil és simplifica geomètricament i comença a treballar encara més exclusivament en composicions de formes i geometries en blanc i negre, menys caòtiques.

Stefan Sagmeister

Stefan Sagmeister, austríac nascut el 1962, és un dissenyador i tipògraf establit a Nova York, on dirigeix Sagmeister & Walsh amb Jessica Walsh. Sempre desafiant les convencions visuals i l’abast d’un dissenyador, els seus dissenys van des de caratules de discs fins software, a més de crear noves estètiques i interaccions. Ha rebut premis Grammy per dissenys d’embalatge per Talking Heads, David Byrne i Brian Eno. Després d’estudiar a Viena i a l’Institut Pratt de Nova York, va fer feina de publicitat a Hong Kong i més tard a Nova York amb Tibor Kalman, abans de fundar Sagmeister Inc. el 1993.

Sagmeister sempre recolzar que les coses simples són les més boniques i va seguir la filosofia de la Bauhaus. Els seus dissenys més famosos són una mescla de fotografia a persones o parts del cos i tipografía manuscrita com en el cas del seu poster Fresh Dialogue. Les seves portades de discs són senzilles, amb una tipografia sans serif i una caràtula que canvia amb acetats de colors o retallats que es superposen a la imatge de fons. En els seus darrers anys ha treballat en 3D i, fins i tot ha tret una marca de roba. La seva darrera feina ha consistit en una renovació dels túnels que connecten els 5 majors hospitals de Toronto. Han omplert les parets amb murals de tons naturals i formes orgàniques de la flora. Patrons geomètrics, simplificacions d’elements naturals i algunes il·lustracions de flors monocromàtiques més realistes. Durant tota la seva carrera s’ha mostrat fidel a la sintetització i al “menys és més”.

HEY Studio

HEYSTUDIO és una firma de disseny creada el 2007 amb base a Barcelona. Treballen especialitzats en identitat de marca, disseny editorial i il·lustració. Ha estat un dels pocs estudis d’Espanya que ha aconseguit captar una clientela internacional amb clients com Apple, Turkish Airlines, General Electric, the Wall Street Journal, CBS, Penguin Random House o Google, d’entre altres.

El seu estil es basa en la geometria i els colors. Empren patrons paramètrics, formes geomètriques simples, aplicació de tipografia directe i colors molt vius i saturats que contrasten amb el blanc. És un estil molt visual que funciona en digital, impressió o, fins i tot, fet a mà. És un estil modern, d’abstracció geomètrica i sintetisme que segueix un estil molt marcat. Encara que empra formes molt fredes i perfectes aconsegueix un disseny juvenil i alegre.

Edel Rodríguez

Edel Rodriguez és un artista i il·lustrador nascut a l’Havana el 1971. La seva fama com a dissenyador gràfic va començar amb les seves portades de revistes polítiques. Va estudiar pintura a l’Institut Pratt de Nova York i el 1998 va obtenir el màster en el Hunter College. A més de la seva activitat com artista freelance, ha treballat com a il·lustrador per editorials i revistes. Durant una campanya electoral de 2016 als Estats Units, Time li va encarregar una portada que representara al candidat Donald Trump. El disseny amb efecte fús va cridar l’atenció a escala internacional i va fer més encàrrecs sobre el mateix tema a revistes com The New York Times, TIME Magazine o The New Yorker. Els seus treballs es troben a les col·leccions de varies institucions i col·leccions privades.

Rodríguez és el perfecte exemple d’integritat en el disseny, el seu treball més famós, inspirat en política és una crítica a la figura de Trump, ell mateix diu que un dissenyador no ha de tenir por i posar-ne un parell. Les seves portades tenen un estil Plakatstil. Són il·lustracions sintetitzades, taques de color amb els elements mínims per representar una idea que arriba fàcilment a l’espectador sobre un fons blanc o negre. Les seves il·lustracions a portades estan sempre emmarcades per un rectangle vermell.

Craig & Karl

Craig Redman i Karl Maier viuen entre Londres i Nova York i col·laboren diariament per crear un treball ple de missatges simples executats amb cura. Treballen des de il·lustracions fins a disseny d’instal·lacions.

Tenen treball exhibit en tot el món, més notablement en el Museu de la Publicitat (París), Onassis Cultural Centre (Atenes), el Museu d’Art Contemporani (Mèxic) i el Museum of the Moving Image (Nova York). A més, han treballat en projectes per clients com LVMH, Google, Nike, Apple, Vogue, Vanity Fair, The Washington Post o el New York Times.

Encara que el seu estil és aplicable en molts àmbits diferents com moda, estructures, 3D, packaging, estores o escultures, es dediquen sobretot a la il·lustració. És un estil de simplificació de formes i traçat gruixut i negre amb molts de colors vius i diferents patrons geomètrics que té una reminiscència del Pop Art. La seva avantatge en el món del disseny és una imatge de marca molt marcada i irrepetible que destaca entre la resta i que funciona tant en espais minimalistes com maximalistes. La seva major producció són els retrats i més recentment, els NFTs.

Graphic Design (2019), TASHEN https://99designs.es/blog/trends/graphic-design-trends/ https://mediactiu.com/10-tendencias-de-diseno-grafico-en-2022/ https://carontestudio.com/blog/disenadores-ilustres-david-carson/ https://a-g-i.org/user/info@ralphschraivogel.com/view/projects/ https://sagmeister.com/work/ https://heystudio.es/about https://www.craigandkarl.com/about https://edelr.com/?section=about