Atenció educativa per l’alumnat amb necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta. INTRODUCCIÓ
1.1
Antecedents del tema
Per l’estudi de l’alumnat que definim en aquest treball com alumnat amb necessitats educatives especials9 o específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta NEEATPC10 ens hem pogut apropar des d’àmbits teòrics, enfocs o disciplines molt diversos com: la Psicologia, Pedagogia Neurologia, Ecologia del desenvolupament humà, Sociologia, ... des de tots aquests marcs hi ha aportacions molt significatives tant a nivell de cada disciplina com d‘investigació i elaboració teòrica. Des de l’àmbit de la pràctica educativa i d’assessorament psicopedagògic es constata que les intervencions dels diferents professionals parteixen bàsicament dels coneixements de la Pedagogia i de la Psicologia de l’Educació o bé de la Psicologia clínica i la Psiquiatria. Ambdós camps disciplinaris parteixen de models i lògiques d’intervenció diferents i d’un significatiu desconeixement mutu. Dels marc teòrics esmentats que comparteixen part de l’objecte d’estudi, els més propers a l’educació són la Psicologia de l’Educació i la Pedagogia Terapèutica, fins fa relativament poc temps els diferents professionals sovint aplicaven linealment els models teòrics psicològics o terapèutics en el marc educatiu, per tant les intervencions se centraven en l’alumnat i les seves dificultats o discapacitats cognitives, emocionals o comportamentals. En primer lloc i com a eix vertebrador d’aquest ventall d’enfocs teòrics destaquem el constructivisme. És a partir de la concepció constructivista de l’ensenyament i aprenentatge amb les aportacions de Cole, Wessler (1991) i en el nostre país, es a partir de les aportacions de Coll,C; Solé,I; Onrubia,J; Mauri,T, Monereo,C. (1990, 1993) que la Psicologia de l’Educació considera com objecte d’estudi, unitat d’anàlisi i d’intervenció el procés d’ensenyament /aprenentatge de forma interactiva, (alumnat, contingut curricular, mediació del professorat) emmarcat en un context social més ampli, ja que incorpora aspectes de la teoria de sistemes i de la comunicació. Amb la implantació de la reforma educativa aquesta concepció arriba als centres educatius, concretant-se de formes diverses i sovint contradictòries. Paral·lelament la intervenció dels EAP que en un inici tenia com a finalitat l’avaluació de necessitats educatives especials, valoració que se centrava especialment en l’alumne i el seu dèficit, progressivament és va anar redefinint la intervenció d’aquests serveis especialment a partir de la concepció11constructivista ampliant enfocs i metodologies de treball tant per l’avaluació psicopedagògica de l’alumnat com de les seves possibilitats d’aprenentatge en els entorns naturals, des d’una visió interdisciplinar i de col·laboració amb els centres.
9
És en la dècada dels anys 70 que es comença parlar de necessitats educatives especials amb la finalitat de definir el concepte de deficiència Informe Warnock 1978 i a “Definició, classificació i sistemes de suport” (1992, 1997) l’American Association on Mental Retardation. 10 Necessitats educatives específiques associades a trastorns de la personalitat i/o la conducta NEEATPC 11
LOGSE, DECRET 155/1994 i Instruccions de funcionament: Resolució 26 de juliol 2004.
Aprendre emocions / vivint aprenentatges Una nova mirada des de l’assessorament psicopedagògic
6
