Guadasséquies

GUADASSÉQUIES Un passeig entre vinyes i aigües

Vinculat des del seu origen al riu Albaida, Guadasséquies es presenta com un ‘poble de riu’. Un municipi menut de la comarca travessat per l’aigua i on el riu s’eixampla en forma de llac artificial, gràcies a la construcció de la presa de Bellús. Aquest poble de no més de 460 habitants ha dedicat la seua existència al regadiu de les hortes de la Séquia dels Quatre Pobles, que pren aigua del riu Albaida. En l’actualitat, les hortes han quedat pràcticament submergides, però els secans es conserven bellament plantats de vinyes, al costat dels quals s’alcen algunes naus industrials. Els carrers, les festes d’estiu i l’església vella són alguns motius per visitar Guadasséquies si encara no ho has fet.

Un passeig per la seua història

El poble de Guadasséquies conserva bons exemples d’arquitectura tradicional, malgrat la desaparició de bona part del nucli urbà antic arran de la construcció de la presa de Bellús l’any 1996. Si visites aquest municipi i passeges pels carrers de la part baixa del poble, trobaràs cases vinculades al món agrícola i característiques de l’arquitectura mediterrània. Entre elles destaca l’edifici més antic, que es troba al número 10 del carrer de la Pilota, i que es coneix com a casa de la Tia Josefina. Un habitatge de l’any 1755, reformat l’any 1860, on encara es conserven al pati les restes del celler i el cup per fer el vi. Al costat mateix es troba la casa número 8, coneguda com la de Claudio Ramírez, un terratinent de la vinya i alcalde de Guadasséquies l’any 1926. L’edifici va ser bastit durant la primera meitat del segle XIX i reformat al llarg de la dècada del 1920 per adaptar-lo als gustos burgesos. Acabaràs el passeig recorrent el carrer Major, on veuràs algunes mostres

d’habitatges de jornaler del segle XIX, com la casa del número 13, barrejats amb altres immobles més moderns del segle passat, i on encara es conserva l’essència dels antics carrers de Guadasséquies desapareguts davall les aigües del pantà. Si els carrers mereixen que els passeges, el terme de Guadasséquies el pots descobrir caminant o amb bicicleta. Un recorregut per sendes i camins que et portaran a descobrir el paisatge agrícola tradicional.

La festa: els patrons de Guadasséquies

Tot i ser un poble menut, els guadassequians saben passar-ho bé. Un clar exemple són les seues festes patronals, que se celebren la segona setmana d’agost i que combinen a la perfecció el seu caràcter religiós amb la vessant més lúdica dels festejos. Aquestes festes se celebren en honor a Sant Roc, la Mare de Déu de l’Esperança i el Crist de l’Empar. Durant aquests dies d’estiu, el llenç que presideix l’ermita del Crist de l’Empar es trau en processó pels fidels del poble. El llenç del segle XVIII representa el moment de la mort del Nostre Senyor al tossal de Gòlgota consolat per sa Mare, Sant Joan Evangelista i Sant Josep d’Arimatea. Just quan, segons els textos sagrats, un eclipsi de sol va enfosquir de dol Jerusalem.

L’església vella: l’edifici que es va resistir a desaparèixer

La construcció de l’embassament de Bellús va obligar a demolir en 1995 una bona porció del nucli antic de Guadasséquies, on es localitzava la plaça del poble i l’església parroquial de l’Esperança. Aquest edifici també va estar a punt de ser demolit, en desaparèixer les cases que l’abrigaven, però els veïns el van salvar en l’any 1997, el van restaurar i el van convertir en l’actual museu parroquial. Coneguda des d’aleshores com l’església vella, el campanar encara conserva in situ la campana grossa, dedicada a l’Esperança, que data del 1835. Aquest edifici acull a l’interior obres d’art i de mèrit, que formen un xicotet museu parroquial, inaugurat l’any 2003. Destaca especialment al museu una rèplica de la taula gòtica coneguda com ‘el Sant Miquel de Guadasséquies’, conservada actualment a la sala noble del palau arquebisbal de València. El Sant Miquel pesant les ànimes, del pintor Roderic d’Osona, és una de les obres mestres de l’art gòtic valencià. Al voltant de l’església vella de Guadasséquies es pot gaudir d’una àrea recreativa, on el visitant pot trobar elements recuperats de la part desapareguda del nucli antic, com és la font pública o un llavador que quedarà al descobert pròximament en finalitzar una intervenció en la zona.