Castelló de Rugat

CASTELLÓ DE RUGAT L’herència del fang

Enmig d’una Vall blanca, on predomina la claredat, un poble posa la nota de color a la comarca. Castelló de Rugat i la seua terra roja i argilosa, ha fet d’aquesta condició un mode de vida. Així, Castelló va fer de la gerreria primer, i de la indústria de la rajola després, la seua principal font d’ingressos. La producció de gerres va ser tan important per a aquest poble de la Vall d’Albaida que fins i tot li va canviar el nom per passar a anomenar-se Castelló de les Gerres. Ara, molts anys després, aquest color passional que impregna les terres dels castellonencs és un dels motius per visitar aquest poble valldalbaidí. Però, junt amb l’herència del fang, també destaquen a Castelló de Rugat l’ermita de Sant Antoni i la seua festa, i el carrer Canyeta. Tres raons per les quals no deus deixar de visitar aquesta població, si encara no ho has fet.

De la gerreria, a l’indústria rajolera i a l’art d’Evarist Navarro

El fang ha sigut el passat, el present i qui sap si el futur de Castelló de Rugat. La terra argilosa d’aquesta localitat li ha permés viure al llarg dels anys d’ella, amb la creació de tot tipus de gerreria primer, i amb la indústria de la rajola després. I ha sigut el fang també el que ha donat a Castelló un dels seus majors artistes, reconeguts a tot el món: Evarist Navarro i Segura. Aquest escultor, procedent d’una família propietària d’una indústria de rajoles, va fer del fang el seu material d’experimentació i el centre per crear el seu discurs artístic. A Castelló va establir el seu taller, conegut com la Bancalaria, una zona d’experimentació, creació i reunió amb amics i artistes. Malauradament, Navarro va morir recentment, i va deixar a la seua terra òrfena de la seua humilitat i del seu art. Hui, el Museu de la Gerra Evarist Navarro i el Forn del segle XVIII, són el testimoni de l’herència que el fang ha deixat a aquest poble.

Des de dalt del tossal: l’ermita de Sant Antoni

Des de dalt del tossal, Sant Antoni vigila els castellonencs, esperant que aplegue el moment de tornar a eixir de l’ermita. El patró dels animals comparteix residència amb Santa Bàrbara, en un punt privilegiat de Castelló de Rugat, l’ermita. Situada sobre un turó aïllat en un paisatge relativament pla, constitueix un magnífic mirador de gran part de la Vall d’Albaida. És al mes de gener quan el sant celebra la seua festivitat, encetant el calendari festiu dels castellonencs, el primer diumenge després de Sant Antoni o el mateix dia si és diumenge. L’ermita es converteix aleshores en un punt de trobada i veneració, on la gent del poble i els seus animals pugen per rebre la benedicció del patró dels animals. Un acte molt entranyable al qual l’acompanya el tradicional Porrat al poble i l’encesa de la foguera que tanta festa crea i tants mals espanta. Una celebració que acaba amb el sorteig del porquet que acompanya a Sant Antoni en la seua imatge, i que anys arrere, vivia solt per Castelló i era alimentat per tots els habitants.

Un carrer per a enamorar-se

Amb un tast de coca celestial, bunyols de carabassa o coca de dacsa en la mà, el carrer Canyeta ha de ser el teu destí si visites Castelló de Rugat. Un espai deliciós cobert de gesmilers i testos que els habitants d’aquestes terres han convertit en un punt d’obligada visita i que no podràs deixar de fotografiar al teu pas per aquest municipi. El carrer Canyeta està situat entre els carrers de Sant Antoni i Sant Vicent, a un pas de la resta de punts d’interés que podràs visitar a aquest poble. I és que enamorar-te del carrer Canyeta és, senzillament, inevitable. Un motiu més per visitar Castelló de Rugat si no ho has fet mai.