Bellús

BELLÚS Un patrimoni mil·lenari

Menut però amb una riquesa patrimonial gegant, amb menys de 320 habitants, Bellús és un municipi que atresora un patrimoni mil·lenari, que es remunta a les primeres ocupacions temporals de la cova La Petxina entre els anys 130.000 al 35.000 abans de Crist per part de l’home de Neandertal. Les seues festes, la gastronomia, unes panoràmiques diferents, els paratges naturals, un Patrimoni de la Humanitat, la pesca esportiva, el senderisme i l’escalada són raons suficients per visitar aquest bell poble. Nosaltres hem volgut destacar la Processó del Crist de la Bona Mort, la pesca i l’Estret de les Aigües com els tres motius principals que has de descobrir quan visites Bellús, si és que encara no ho has fet.

Una processó molt singular i acolorida

El Crist de la Bona Mort, copatró de la localitat de Bellús, té, possiblement, una de les processons més singulars i genuïnes de tot el territori valldalbaidí. El sentiment i la fe d’aquells que acompanyen al Crist en el seu trasllat des de l’església de Santa Anna fins a l’ermita del poble, es barreja amb els colors, el soroll i l’espectacularitat. Els tiradors de coets acompanyen al copatró dels bellussers al llarg de tota la processó, cobrint el cel de pólvora i resplendor. Per finalitzar l’espectacle, una vegada el Crist

aplega a la seua ermita, els bellussers disparen un castell de focs d’artifici per anunciar que el seu copatró ja és a casa. Si vols sorprendre’t amb aquesta particular processó has de vindre a Bellús durant les festes patronals que se celebren la tercera setmana del mes de setembre, unes celebracions en les quals el caràcter religiós i el lúdic s’uneixen i trauen a tot el poble al carrer.

L’herència dels pobladors i els seus costums: l’Estret de les Aigües

Ibers, romans, musulmans i cristians. Al llarg de la història Bellús ha estat ocupat per diferents civilitzacions que han deixat les seues petjades arreu del terme. Un dels testimonis més clars i d’obligat pas que trobaràs a aquest poble valldalbaidí és l’Estret de les Aigües, una construcció morisca, gràcies a la qual Bellús subministrava aigua a la veïna localitat de Xàtiva. Aquest Estret de les Aigües és el patrimoni més important que emmagatzema Bellús. El pas natural del riu Albaida per aquest estret ha configurat un paratge d’alt valor mediambiental, geològic i patrimonial. Si passeges per aquest espai observaràs bosc de ribera alternat amb bosc mediterrani, i alguns endemismes i espècies rupícoles que han contribuït a la presència d’una fauna molt rica i diversa. Des del punt de vista geològic, la naturalesa calcària del paratge ha donat lloc a formacions interessants com les coves i abrics. Uns espais on trobarem resguard els primers pobladors Neandertals en coves com les de la Petxina o la cova Negra, que es troben dins de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani en la Península Ibèrica, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco. L’aprofitament de les aigües de Bellús des de temps immemorials es fa patent en construccions com el Canal de la Font de Bellús d’època musulmana, amb els respiralls que t’acompanyaran durant bona part del recorregut. Un paratge idoni si t’agrada practicar escalada, senderisme i cicloturisme.

Si eres aficionat a la pesca: embassament de Bellús

Si t’agrada la pesca trobaràs a Bellús un espai on gaudir d’aquest esport al llarg de tot l’any. L’embassament de Bellús, construït en l’any 1995 (on antigament s’ubicava el balneari de la localitat), complirà, sens dubte, les teues expectatives de diversió si eres dels qui dediquen a la pesca el seu temps d’oci. L’embassament de Bellús constitueix un coto privat de pesca, on es poden trobar, principalment, carpes menudes, a més d’altres peixos de la família dels ciprínids (espècie que viu a les aigües dolces, comestible i fins i tot, com a peixos d’aquari). El de Bellús ha aplegat a acollir fins i tot campionats nacionals d’aigua dolça, on pescadors de diferents parts de la geografia espanyola han competit per aconseguir la millor peça.