l bell mig de la comarca del Ripollès, Ogassa limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Villalonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. Està format per cinc veïnats, dels quals només dos són nuclis urbans, Santa Maria de Vidabona, i Surroca de Baix i el barri del Prat del Pinter. Aquest municipi és conegut arreu de Catalunya per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVII i el 1967. Aquestes foren les responsables de l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Cal dir que el primer document que esmenta la presència de carbó a Ogassa és del 1761. A partir de llavors, es treballà a petita escala, en diversos meners. Un altre factor econòmic que va ajudar a créixer Ogassa van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet. També consta d’altres trets atractius de visita turística com la gran diversitat de vegetació, gràcies a la seva gran extensió, que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll. A més de poder contemplar zones de matoll 74
i àrees de pastura d’alta muntanya, el territori promou tenir una diversitat de flora que contribueix a que hi visqui una fauna molt variada. Tot això conforma uns paisatges excepcionals i únics, fent d’aquesta zona un lloc idíl·lic. Les coves i les baumes formen part de tot el seu atractiu que criden als amants de la natura, ja que s’hi crea una vegetació exuberant. El municipi es creuat per nombrosos torrents, on l’abundància d’aigua es fa evident amb les diferents fonts que brollen dins del municipi, anomenades La Nina, la Mona, la Dou, Can Xisquet, el Miner, del Freixe i la font Gran, que donen cos al poble. La Nina el 1987 va permetre a la població rebre una distinció com a “Vila en flor de Catalunya”.
Una extensa orografia permet a l’excursionista adorar les muntanyes amb els seus respectius cims i gaudir de diversos punts
emblemàtics d’aquesta situació, com la Serra Cavallera, situada al nord del municipi, on hi ha les muntanyes més importants d’Ogassa. El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l’interior del Ripollès, és la Taga (2035m), amb la característica forma de mugró, punt des d’on es pot contemplar la serra d’Encija, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Puigllançada i la Tossa d’Alp. Altres cims però de menys altitud serien el puig Estela (2007m), el puig de Coma d’Olla (1930m), el puig del Pla de les Pasteres (1893m) i la Portella d’Ogassa (1790m). D’altra banda, igual d’important que la resta, aquest municipi compta amb la muntanya de Sant Amand (1854m), un punt de referència per als excursionistes, situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, a migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic, fa que es conegui com El Balcó del Ripollès, que permet gaudir de l’aire fresc de les muntanyes i sobretot, de la tranquil· litat i les vistes que brinda el cim. El municipi té, en el subsòl, materials petris formats en diversos períodes geològics. Així doncs, pels aficionats a la geologia, Ogassa és el seu paradís, degut a la gènesi del carbó vinculada totalment amb