INSÍGNIA nº14 - abril 2024

Page 1

VIKY SUBIRANA: de Katmandú a Torrefarrera

Pròximament, Torrefarrera acollirà a la reconeguda pedagoga Victòria Subirana. Un privilegi per a tots aquells que vulguin gaudir de la seva saviesa en forma de conferència, que es durà a terme el pròxim 25 d’abril a Torrefarrera i al seu curs de formació en creixement personal, per a professores i professors, pedagogues i pedagogs, i totes aquelles persones que tinguin interès i inquietuds en avançar en l’educació personal i dels pròxims.

El curs es durà a terme els pròxims dies 4 i 5 de maig a Torrefarrera (lloc a determinar) més informació a: insignialleida@gmail.com

ABRIL 2024 · N.14

Estic molt orgullosa de la dona actual, de tot el que s’està fent. Penso que no sé si serien capaços alguns homes de passar per algunes coses per les quals han passat moltes dones. La fortalesa de la dona és inherent

É

s curiós, com sense haver-ne tingut contacte mai abans de l’entrevista, tan sols escoltant la seva veu, tinc la sensació de conèixer-la de tota una vida. L’Ana Mary, una dona rupturista i amb visió, va ser capaç de posicionar el poble de Torrefarrera com icona de la moda més avançada a través del seu negoci. Al “xalet de l’Ana Mary” hi venia gent d’arreu per obtenir els millors outfits i peces de la temporada. I és que, des dels anys 80, es movia per les catedrals europees de la moda per dur a les seves clientes les últimes i més eclèctiques tendències. Si ja ho dic jo! No cal anar a la capital per estar a l’última! A Torrefarrera tenim i hem tingut de tot! Ella, tot i la seva complexió menuda, era tremendament estilosa i trencadora -no passava desapercebuda, es feia mirar-. Les desfilades que organitzava arreu de la comarca eren tot un espectacle de color i moviment en el qual participava tot el poble. L’Ana Mary Ribert, “la Riberta” com molts s’hi refereixen, ha estat una vertadera icona a Torrefarrera, un referent del món de la moda i empresarial. Una dona honesta, treballadora i sense complexos que va proposar-se portar París a Torrefarrera, i Torrefarrera al món de la moda i el disseny.

Qui és l’Ana Mary Ribert? Quins són els seus orígens?

Vinc d’una família molt petita de diverses generacions de Torrefarrera. El meu pare era pintor (va estudiar Belles Arts a l’Escola Massana de Barcelona) i la meva mare era mestressa de casa i cosia com els àngels. Sempre dic que soc filla única i d’artistes que va tenir una infantesa feliç i a qui mai va faltar de res, ben al contrari. En aquells temps els meus pares, per donar-me la millor educació possible, ja van portar-me estudiar d’interna al Mater Salvatoris. No era massa bona estudiant, però sí molt inquieta i desperta de ment.

Com comences la teva emprenedoria dins el món de la moda?

Em vaig casar jove i vaig tenir dos fills. I anant a visitar sovint la família que teníem Cerdanyola del Vallès vaig descobrir -gràcies a la meva cunyada- una fàbrica de confeccions. A poc a poc, a mesura que jo m’anava comprant la roba, la gent del poble em demanava que els portes peces. D’aquesta manera, i sense gairebé adonar-nos-en, el meu home -que sempre ha estat molt avançat i m’ha fet costat- i jo, vam començar a endinsar-nos en el món de la moda, a visitar fires d’arreu, acabant generant una important activitat comercial. Els meus pares van estar un mes sense parlar-nos, ja que ho veien com si fos un “mercadillo”, però a nosaltres ens encantava. Va generar-se tal eufòria que el negoci, ubicat al nostre xalet, va començar a créixer i nosaltres a rodar cada cop més cap a Madrid, Milà, París. Teníem personal que atenia la clientela; només et diré que vaig arribar a tenir set modistes, sense parar! A finals dels 90 vam inaugurar una botiga preciosa, molt maca, d’estil anglès. Vas fer molt més que tenir una botiga de moda, vas posar Torrefarrera al mapa en un moment en què amb prou feines es coneixia el poble més enllà de la seva activitat agrària. Vas fer desfilades de moda per tot el Segrià. Eren vertaders actes socials, en els que durant dos mesos es preparava en col·locació i modelatge les persones del poble que desfilarien. I no només els feies a Torrefarrera tinc entès, també a Rosselló, Almenar, Benavent de Segrià, Alpicat, Torrelameu, etc. A part, crec que és molt adequat afirmar que vas ser la primera personal shopper, ja que com molt bé has dit, compraves per a les dones que t’encarregaven que els hi busquessis quelcom.

Què és la moda per a tu?

No és necessari ni gastar molt ni gastar poc; es tracta de saber que és el que et va bé en cada moment. Sense molt ni poc. Tant si es tracta de senzillesa com de sofisticació. Tot depèn de l’ocasió i de conèixer-te bé per lluir amb naturalitat; qualsevol cosa, menys anar passat de voltes.

Quina era la teva finalitat cada cop que una persona o dona es posava en les teves mans?

Sempre he actuat amb màxima honestedat amb l’objectiu que la dona estigués maca, que se la poguessin mirar de tots els costats i se sentís a gust. Mai he venut per vendre, sinó per ajudar que tothom pogués tenir aquella peça que necessitava o que li feia il·lusió. Et consideres una dona emprenedora d’aquella època?

Sí, i lluitadora. Amb el meu amic Ramon Latorre vam fundar l’Associació d’empresaris de Torrefarrera. Va ser un projecte molt dur, però al final me’n vaig sortir. Moltes hores de dedicació i, de vegades, poca col·laboració. Però soc tenaç. També vaig fundar l’Associació de Puntaires la Filigrana. La veritat és que sempre he estat molt implicada i compromesa amb el poble. En mig de les activitats socials i culturals sempre hi havia “la Riberta” pel mig!

Com a dona, sempre tenim moments en els quals hem de ser resilients, en els que caiem i ens hem d’aixecar, en els que la vida ens posa a prova, en què hem de fer-nos fortes a patacades. Quin ha estat el moment en què has pensat que no podries, i, en canvi, el temps t’ha demostrat que has pogut?

La mort del meu fill Marc. Fa set anys que ens va deixar i aquesta és la patacada més dura que he tingut a la meva vida. Però ell, en Marc,

em va donar la força per tirar endavant, perquè sé que mai no voldria que no me’n sortís.

Fa dotze anys que pateixo un EPOC, i no vaig deixar de fumar. Ara en aquests moments, visc molt limitada. Em va costar molt acceptar-ho, però m’he adaptat. Això és la vida, entendre que després d’una vida molt activa, hi ha un moment en què el que toca és replegar veles.

Com veus la dona actual i el moviment feminista?

Ha costat molt de tirar endavant, però estic molt orgullosa de la dona actual; de tot el que s’està fent i aconseguint. Penso que, no sé si serien capaços alguns homes de passar per algunes de les coses que han passat moltes dones. Estic convençuda que la fortalesa de la dona és inherent a la seva naturalesa femenina

Reconeixement,

cerca

i

seguiment

de “LA TEVA MISSIÓ DE VIDA”

Has sentit que moltes vegades tens una foscor i un sentiment de confusió que no et deixa gaudir plenament del que tens? Ets d’aquelles persones que sovint et preguntes què has vingut a fer a la terra perquè no acabes de trobar sentit a res? Ets aquella persona que canvia tot sovint de feina? De carrera? De negoci? Que no se sent realitzat com a persona amb res? T’adones que per més que facis no tens un percentatge de felicitat que et pugui colpir? Si t’identifiques amb totes o alguna d’aquestes preguntes, aleshores aquest article és certament per a tu.

“Hauries de platejar-te la teva Missió de Vida”

Reconèixer, identificar i trobar la missió a la vida hauria de ser assignatura obligatòria a les escoles des de la primera infància. Està molt bé que ens hagin

ensenyat matèries acadèmiques, però, malauradament, molts de nosaltres no hem fet mai una reflexió profunda de qui som, com som i que podem fer amb els atributs que formen el mapa de la nostra vida; el nostre caràcter, la personalitat, l’acceptació de la família que ens ha tocat i la criança, la influència de l’entorn, i tots aquells components que ens ajuden a ser més feliços si en som plenament conscients i els utilitzem degudament en la nostra missió de vida.

Si des de petits no fem aquests descobriments, esdevenim adults amb grans adquisicions professionals, però amb mancances emocionals que distorsionen la vida familiar, la personal i la vida social.

Arriba un moment, en què la nostra ignorància contribueix a l’acumulació de negativitat, que juga un paper important en l’origen del nostre patiment.

És per això que, si volem esdevenir adults amb maduració mental i equilibri, un dia haurem de parar el rellotge i fer aquestes adquisicions. Perquè el que no s’ha après de petit, no queda imprès en el subconscient, i això produeix una mancança quan s’arriba a adult. Quan treballem aquests conceptes, estem fomentant l’acceptació de circumstàncies de la vida indesitjables com a oportunitats per a l’auto evolució. Ens ajuda a crear consciència sobre coses que són improcedents, com ara; possessions materialistes que no necessitem, vincles emocionals viciosos, sentiments contrariats, sensacions equivocades, etc.

En realitat, les reflexions que es fan quan hom treballa per a descobrir la missió de vida centren els individus en la consecució d’objectius a llarg termini, que ens donen un camí a seguir i una seguretat en el present i l’esdevenir.

Descol·loquen les idees confuses i febles, i fomenten l’actitud mental ade-

quada i el poder de concentració per formular les preguntes adients i obtenir respostes.

Això s’aconsegueix a través del descobriment i la valoració del mateix caràcter i personalitat, colpint als nens i als adults per reconèixer les àrees que poden necessitar canvis o transformacions per a un jo millor. Quan serem capaços de veure clarament les nostres qualitats, habituds i virtuts, podrem identificar la manera d’utilitzar-los. I així poder planificar els estudis posteriors, la professió adient, el negoci oportú, el soci indicat, la institució adequada, i l’orientació portadora de la missió vital.

El treball (per a nens i adults) fa adonar-se i apropiar-se de les bones àrees de cadascú, fent plans per fomentar-les. Així mateix, s’aprèn a canalitzar les emocions negatives, per desenvolupar la capacitat de reconèixer les possibles dificultats que trobaran en el camí de l’èxit i prevenir-les amb plans de resistència

En realitat, les reflexions que es fan quan hom treballa per a descobrir la missió de vida centren els individus en la consecució d’objectius a llarg termini, que ens donen un camí a seguir i una seguretat en el present i l’esdevenir

montsemm@advocatslleida.org TORREFARRERA

Tel. 645 201 905
- LLEIDA
Empresa Persona Família
Comunitat
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.